Miquel ÀngelPuigDirector gerent d’Activa Mútua

REFLEXIONS Puig parla dels reptes que »planteja i de com s’ha d’adaptar l’entitat, no només per aclimatar-se a les noves circumstàncies, sinó per consolidar-se com un projecte sòlid d’empresa.

«Activa Mútua du a terme un profund canvi cultural»

Mirant al futurL’ENTITAT vA cELEbrAr, DEL 8 AL 10 DE MArç, »

LA IX coNvENcIó DE DELEgATs A TArrAgoNA, soTA EL TíToL “EsTrATègIA I ProDucTIvITAT”

HI vA AssIsTIr uN cENTENAr DE DIrEcTIus I DELEgATs »ProcEDENTs DE ToT EsPANyA PEr PArLAr DEL PLA EsTrATègIc DELs ANys 2016-2018

Pàgines 2-3

Pàgines 4 i 5

El client aprova amb nota els nostres serveis

Pàgina 8

bONES PRÀctIquESPremi com a entitat més conscienciada en prevenció de riscos laboralsEl premi, atorgat per la revista For-mación de Seguridad Laboral va ser recollit al Saló Internacional de la Seguretat (SICUR 2016), per Antonio Andújar, director de l’Oficina d’Activa Mútua de Centres i Serveis de Suport a Persones amb Discapacitat (ONCADIS), i per María Salut López, coordinadora territorial Centre, Nord i Aragó del Departament de PRL d’Activa Mútua. Pàgina 26

número 10Juliol 2016REVISTA

Juliol 20162 Reflexions

ReflexionsMiquel Àngel Puig Director gerent d’Activa Mútua

C. M. Ruiz, Reus

El director gerent d’Activa Mútua, Miquel Àngel Puig, parla del marc

econòmic actual, de quins són els reptes que plan-teja i de com s’ha d’adaptar Activa Mútua, no només per aclimatar-se a aquestes circumstàncies, sinó per con-solidar-se com un projecte sòlid d’empresa.

Com afronta Activa Mútua el futur immediat?Al llarg d’aquest exercici, Activa Mútua implantarà un pla estratègic que s’estendrà fins al 2018 i que busca un canvi cultural profund cimen-tat sobre cinc grans eixos fonamentals: persones, orga-nització, innovació, clients i comunicació.La innovació global, no només tecnològica sinó també aplicada als processos; o la comunicació des del doble vessant client extern-intern, no entesa simplement com una transmissió de dades o informació, sinó també fent partícip el receptor de les inquietuds de la mútua; el seu model d’empresa, divulgació de projecte… En definitiva, més proximitat tant amb el client extern com intern.

Quin serà el pla d’actuació?Definir les línies estratègi-ques, objectius operatius, indicadors… El model que es desitja per a la mútua, i que respecta missió, visió i valors, ha d’adaptar-se a una nova cultura dins de l’entitat.

Per què es justifica?És un canvi de cultura empre-sarial sustentat en el nou marc legal, en nous canvis de para-digmes socials, nous avanços tecnològics… En aquest últim apartat, Activa Mútua

ha implementat importants eines com el portal de la transparència, el del pacient, el de prestacions... Una empresa ha d’adaptar-se als nous entorns i, per tant, ha de modelar els seus valors en funció de noves realitats.

Aquesta tendència, està generalitzada en el sector?Amb tot aquest paquet d’actuacions, Activa Mútua despunta pel seu afany de millora contínua i innovació. Tenint en compte la nostra dimensió i els nostres recur-sos, som una de les mútues més innovadores. Per posar un exemple, recentment hem rebut un premi per part de la revista Formació de Seguretat Laboral en què es reconeix la tasca que hem desen-volupat en el sector de les persones amb discapacitat i la implantació de mesures de prevenció de riscos laborals. O per la nostra experiència, les Tresoreries Territorials ens han sol·licitat que col·laborem en un programa pilot de simulació de baixes. També hem despuntat en l’àmbit de

«Activa Mútua du a terme un profund canvi cultural»

«Activa Mútua implantarà un pla estratègic que busca un canvi cultural profund i

que descansarà sobre cinc grans eixos fonamentals: persones, organització,

innovació, clients i comunicació»

El director gerent detalla els nous pilars sobre els quals se cimenta el futur de la mútua

Miquel Àngel Puig, director gerent d’Activa Mútua. /Sonia Sánchez

«Volem tenir un ADN diferent, dinàmic,

integrador, social. Volem fer les coses

diferents perquè les

empreses així ho reclamen»

Juliol 2016 3Reflexions

les aplicacions per a smar-tphones.

Què diferencia Activa Mútua?Volem tenir un ADN diferent, dinàmic, integrador social. Volem fer les coses diferents perquè les empreses així ho reclamen.

Com és l’actual marc regu-lador?Amb l’aplicació de la llei que va entrar en vigor l’1 de gener de 2015, el sector havia de tenir més segu-retat per afrontar els seus reptes. Durant els sis primers mesos d’inici de la llei hauria d’haver entrat en funciona-ment el reglament del sector. Ja ha passat més d’un any i continua sense existir aquest marc. Això implica que molts temes hagin de ser interpre-tats sota criteri funcionarial, fet que genera una alta inse-guretat jurídica. Malgrat això, recentment hem rebut l’autorització per començar les obres d’ampliació dels quiròfans de la Clínica Activa de Tarragona. Per tant, no hi ha paràlisi, però sí una falta d’ordenament que desenvo-lupi la llei.

Cap on s’encamina aquest any el gros de les inver-sions?El capítol d’inversions d’Activa Mútua per aquest any ronda els 5 milions d’euros. Un dels projectes cabdals són les obres esmentades a Clínica Activa que consisteixen en una renovació completa dels quiròfans, una actuació que no significarà una paralitza-ció de l’activitat. A l’espai que deixa lliure l’antic quiròfan s’habilitaran nous despatxos mèdics. El desemborsament també és un reconeixe-ment a la tasca que exerceix la clínica, una entitat que vol consolidar el seu paper referent en traumatologia laboral.

Com influeixen les novetats d’Incapacitat Temporal per Contingències Comunes (ITCC)?Gràcies als canvis legals detectats a l’entorn de l’ITCC s’ha incrementat substancialment el nombre d’intervencions quirúrgiques

relacionades amb malaltia comuna. També estem ate-nent malalts de la resta de l’Estat i les previsions per aquest any són superar les 200 intervencions a persones de fora de Tarragona, amb la qual cosa es potenciarà de manera significativa el contingent de clients mutua-listes.

Hi ha més millores previs-tes?Com a actuacions destaca-des està previst el trasllat del centre mèdic de Montblanc (Conca de Barberà) a uns nous locals; també està pro-jectada a Jerez de la Frontera (Cadis) la construcció d’un centre assistencial. Una altra actuació important ha estat l’habilitació d’un nou servei de Ressonància Magnètica Nuclear (RMN) al centre assis-tencial de Reus-Tecnoparc.Des del vessant assistencial, els centres de biomecànica també tenen un important component estratègic per a Activa Mútua. Ja n’hi ha un de plenament operatiu a Barce-lona i a Còrdova i d’aquí a poc n’hi haurà un altre a Madrid. A més, també està prevista l’adquisició de nous ecògrafs per a València o Màlaga, ja que, com he dit, l’adquisició i implantació de tecnologia capdavantera també és una de les premisses importants per a l’entitat.

I pel que fa a nous serveis?Una altra constant d’Activa Mútua és fomentar la pro-ductivitat entre les seves empreses associades. Les baixes fraudulentes per malaltia o accident atempten directament al conjunt de l’economia del país i als resul-tats de les empreses. Amb l’aplicació d’un nou mètode conegut com APLICA, la intenció d’Activa Mútua és augmentar la productivitat

de les seves empreses per mitjà d’una gestió eficient dels Recursos Humans que promogui la màxima satisfac-ció i benestar de la plantilla. Per una banda, amb el control de les persones que cometen frau i, per l’altra, que aquelles persones que estan de baixa puguin recuperar-se tan aviat com sigui possible amb proves complementàries, rehabilitació o intervencions quirúrgiques anticipades.

En quin punt es troba l’absentisme?La progressió de l’absentisme és alarmant. El 2015 es va incrementar un 14 per cent i el 2014, un 13 per cent. La tendència durant aquests pri-mers mesos és estabilitzar-se, però en els darrers dos anys s’ha incrementat en gairebé un 30 per cent. Aquest repunt comença el segon semestre de 2014 quan s’inicia la recu-peració del mercat laboral. n

El director gerent d’Activa Mútua, Miguel Àngel Puig, acompanyat pel vicepresident primer, Josep Nogués, durant la convenció anual de delegats de l’entitat que aquest any ha tingut lloc a Tarragona (més informació a les pàgines 4 i 5)./ Sonia Sánchez

«El capítol d’inversions

d’Activa Mútua per aquest any ronda

els 5 milions d’euros»

El capítol d’inversions d’aquest any s’encamina cap a la realització d’obres de millora en diferents centres, com el trasllat del centre mèdic de Montblanc (Conca de Barberà) a uns nous locals. /S.S.

Juliol 20164 Actualitat

C.M. Ruiz, Reus/Tarragona

Activa Mútua va celebrar, del 8 al 10 de març, la IX convenció de dele-

gats a Tarragona. Sota el títol «Estratègia i productivitat», un centenar de directius i delegats procedents de tot Espanya es van familiaritzar amb el canvi de cultura d’empresa que marcarà el pla estratègic de l’entitat per als anys 2016-2018. Una redirec-ció d’objectius que sustenta el futur de la mútua en pilars com a persones, clients, comunica-ció, innovació i organització.El president d’Activa Mútua, Ferran Teixidó, va emfatitzar el fet que l’entitat hagi aplicat criteris de gestió pròpiament empresarials com la innova-ció, la importància del capital

humà i el servei al client, sense encasellar-se en els rols d’una entitat col·laboradora amb l’administració. També va valo-rar els pilars sobre els quals se sosté el futur de l’entitat afirmant que es va «en la línia correcta», i va donar als direc-tius «ànims i determinació» per fer front als reptes de futur.El vicepresident primer d’Activa Mútua, Josep Nogués, va incidir en les dificultats econòmiques que es continuaran produint al llarg d’aquest exercici 2016 i va advocar per la capacitat i habi-litat per a ser «flexibles i amb capacitat d’adaptació al canvi». Va assenyalar que l’eficiència, l’organització i l’orientació als resultats intensificaran estra-tègies de més tall empresarial cap a la recerca de resultats. El vicepresident primer també

va apuntar l’obligatorietat de continuar aprofundint en els requeriments de l’era digital, així com de potenciar l’apartat de la comunicació, ja no únicament amb la intenció de difondre continguts, sinó de proporcio-nar informació de valor afegit de l’activitat exercida per la mútua i de rebre inputs del

públic objectiu.Davant les restriccions regla-mentàries que regeixen en el sector mutualista espanyol a l’hora de captar clients, Nogués va destacar la predisposició innovadora d’Activa Mútua, i que tant èxit reporta, com és la constitució d’oficines sectorialsEl director gerent d’Activa Mútua, Miquel Àngel Puig, va indicar que, a partir d’ara, el model de gestió de l’entitat estarà més marcat per objectius i sota l’esmentat pla estratègic, que marca la pauta del que vol ser la mútua els pròxims tres anys.Una altra paret mestra de la mútua és la productivi-tat, resultat de la reducció de l’absentisme entre les seves empreses associades gràcies a l’aplicació d’un mètode pioner

desenvolupat per Activa Mútua. Conegut com APLICA, aquest mètode promou la satisfacció i la implicació de la plantilla i, per tant, el seu benestar.D’altra banda, es promou la multidisciplinaritat dels pro-fessionals amb la creació, per exemple, del tramitador inte-gral, un interlocutor únic per a la gestió d’expedients tant d’Accidents de Treball com d’Incapacitat Temporal per Con-tingències Comunes.Un capítol que agafa més importància encara és la for-mació. Un aprenentatge que no només inclou orientació tècnica i teòrica, sinó també conno-tacions més psicològiques, d’autocontrol, desenvolupa-ment personal i coaching per saber gestionar els imprevistos i millorar com a persones.

esdeveniments

Tarragona va acollir la convenció anual de

delegats del 8 al 10 de març

Equip i lideratgeLa convenció va reunir més d’un centenar de delegats i directius d’Activa Mútua de tot Espanya, amb la intenció d’aprofundir en el pla estratègic de l’entitat que ha estat traçat per al període 2016-2018. /Sonia Sánchez.

Juliol 2016 5Actualitat

Mig centenar de ponents

van parlar de formació, oficines

sectorials i gestió

L’interès per les necessitats i peculiaritats de cada territori, un servei més proper i personalitzat i la utilització d’un llenguatge familiar i proper amb els clients, són els raonaments que a partir d’aquest any han consolidat la figura dels directors territorials en la política d’expansió.Les inversions continuen sent un capítol important per a l’entitat. Puig va destacar aquí els dos milions d’euros per a l’ampliació de l’àrea de quiròfans de Clínica Activa, els nous centres mèdics de Montblanc i Jerez, i la millora de delegacions com Igualada o Benetússer-Beniparrell.El director gerent ha destacat que el 2015, Activa Mútua va detectar un creixement del dos per cent per sobre de la mitjana del sector. Pel que fa a quotes, l’entitat va registrar un augment del set per cent, dos punts per

sobre del sector. Així mateix, els resultats van repuntar un 0,6 per cent, un percentatge petit però que crida l’atenció si es compara amb el descens del 9,9 per cent que va experimentar la mitjana del sector en el seu conjunt.Ferran Plana, sotsdirector gene-

ral, va parlar de la importància del paper de gestor d’equips; de la necessitat de crear valor; de la gestió que resulta més efectiva per a les persones i els recursos; i de l’orientació cap al client destacant el paper que té l’Àrea de Comunicació, Servei al Client i Imatge Corporativa (CSI) en l’experiència amb el client i el valor afegit que ha comportat la creació de les oficines sectorials en el si de la mútua.El subdirector José Antonio Álvarez va emfatitzar sobre l’estratègia com a principal agenda organitzativa i com cada recurs i activitat hi ha de quedar alineat.El subdirector, José Ángel Zabalza, va aprofundir en el model de gestió territorial que aplica Activa Mútua amb la intenció que cada delegació es comporti com una unitat de

negoci pròpia; de l’eficàcia en la gestió del temps, ingressos, despeses i de les accions per incrementar la rendibilitat de Clínica Activa.

NovetatsCom a novetat d’aquest any, bona part de la informació pro-porcionada als congressistes va provenir dels comandaments intermedis de l’entitat en el que es va denominar «càpsu-les informatives» de cinc o deu minuts de durada. Hi van parti-cipar un total de 33 ponents que van departir sobre formació, oficines sectorials, gestió i pro-tecció de dades, contractació, satisfacció client, imatge corpo-rativa, comunicació, tecnologia, prestacions, serveis generals, prevenció de riscos laborals, sinistralitat, i dues taules rodo-nes, una sobre gestió integral

en l’àrea assistencial i una altra sobre gestió externa en l’àmbit d’afiliació.La IX Convenció de Delegats d’Activa Mútua també va ser aprofitada per reconèixer les 25 delegacions amb millors resul-tats en 2015. Les cinc millors van ser: Barcelona, Balears, Mataró, Albacete i Almeria; es van con-cedir tres accèssits a Palafrugell, Salamanca i Saragossa. La resta van ser per a Madrid, València, Lleida, Saragossa, el Prat de Llo-bregat, Còrdova, Tortosa, Reus, Alacant, Salamanca, Cambrils, Jerez de la Frontera, Sabadell, Granada, Vilanova i la Geltrú, el Vendrell, Sevilla, Igualada i Elx.Des del vessant més humà es va homenatjar Miguel Rosa, que fou delegat de Castelló, qui s’ha jubilat després de 23 anys de dedicació professional a Activa Mútua. n

Activa Mútua aborda «estratègia i productivitat» per als pròxims dos anys,en una convenció estatal a Tarragona

Un centenar de directius i delegats s’adapta a un canvi cultural d’empresa

La convenció va reunir més d’un centenar de delegats i directius d’Activa Mútua de tot Espanya, amb la intenció d’aprofundir en el pla estratègic de l’entitat que ha estat traçat per al període 2016-2018. /Sonia Sánchez.

Juliol 20166 Empreses

Airfal International fabrica el 85% de la seva lluminària en centres especials d’ocupació

emPReses mUtUAListes

C.M. Ruiz, Saragossa

L’aragonesa Airfal Interna-tional, que disposa de tres plantes a Villanueva del

Gállego (a deu minuts de Sara-gossa capital), especialitzada en la fabricació d’il·luminació tèc-nica i industrial, amb incidència en lluminària d’alta especifica-ció, té la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) molt inte-grada en la seva gestió. Tant és així que fabrica el 87 per cent de les lluminàries en un total de 13 centres especials d’ocupació i tallers ocupacionals des d’on realitzen una concessió d’ocupació indirecta a unes 200 persones amb discapacitat intel·lectual, trastorns mentals i adolescents en risc d’exclusió social.

Un d’aquests tallers es troba operatiu in situ en una de les seves plantes gràcies a un con-veni subscrit amb la Fundación Rey Ardid, àrea des d’on rea-litza una concessió d’ocupació directa a 6-8 persones junta-ment amb el seu monitor. Dues d’aquestes persones ja estan incorporades en plantilla.

Airfal International disposa de 27 treballadors en plantilla Així mateix, Airfal Internatio-nal destina un dos per cent del benefici a Atades Huesca, entitat sense ànim de lucre declarada d’utilitat pública, que té com a objectiu promoure, fomentar i donar suport a tot tipus d’accions encaminades a millorar la qualitat de vida de les persones amb disca-pacitat intel·lectual i les seves famílies a la província d’Osca en diferents àmbits: habitatge, ocupació, salut, formació, oci i temps lliure, esport, autonomia personal i social. Ariza valora que «l’ocupació és una de les teràpies més demostrades per obtenir béns socials i provoca indirectament la reducció de medicació, ingressos o violèn-cia». La companyia està inscrita en el Global Reporting Initiative (GRI), una organització interna-cional independent que ajuda les empreses, governs i altres organitzacions a comprendre i comunicar el protagonisme que tenen les empreses en

matèria de sostenibilitat, com ara el canvi climàtic, els drets humans o la corrupció, entre molts altres. La directora de màrqueting, Ester Ariza, comenta que sota el paraigua del RSC també pro-curen que els proveïdors siguin de l’entorn més immediat, es destinin recursos a la cura del medi ambient o es promogui l’estalvi energètic amb els seus productes. Des de l’òptica dels RH, l’empresa té integrades polítiques de remuneració i aplica un horari conciliador (de dilluns a dijous de 9 a 14 hores i de 15 a 17 hores; i els divendres i estiu de 8 a15 hores. El temps que s’excedeix de l’horari és retornat al treballador). També s’inclou una paga extra volun-tària.

Excel·lència L’excel·lència també és un altre capítol estratègic en la companyia. La directora de màrqueting destaca aquí que la companyia disposa del Segell de Qualitat Europea EFQM 400+, que atorga el Club d’Excel·lència en Gestió. El 2015 va obtenir el premi Aragó Empresa Pime a l’Excel·lència. El següent objectiu –avança– és aconseguir el segell d’or que esdevé als tres anys consecutius amb el 400+, per a continuació abordar el 500+. Airfal International té des de fa vuit anys aquesta raó social,

des que va realitzar l’expansió internacional. Fundada el 1985 per Fernando Ariza, l’empresa ja compta amb la segona gene-ració a la gestió. L’activitat va començar amb lluminària de fluorescència i progressivament ha anat deri-vant cap al led, segons l’actual demanda del mercat. Això ha significat profunds canvis, no únicament en la producció, sinó també en el model de negoci i la innovació tecnològica. «El led implica un canvi continu amb l’objectiu de no quedar-se obsolets», anota Ariza.

7.000 m2 d’instal·lacions L’empresa està situada a en Villanueva del Gállego, a deu minuts de Saragossa, i disposa amb tres plantes que en total sumen 7.000 metres quadrats d’instal·lacions entre diferents departaments, laboratoris, magatzems i exposicions de producte. Airfal International és fabricador d’il·luminació tècnica i industrial amb especialització en lluminàries d’alta especifi-cació, tot això avalat amb les certificacions pertinents que li permeten una seguretat i con-solidació al mercat.

Únics amb “ATEX” Per exemple, segons detalla Ester Ariza, a l’àmbit dels anti-deflagrants, «som els únics fabricadors espanyols amb certificat d’il·luminació Atex»,

fet que els obliga cada any a passar per uns certificats i auditories «molt exigents». La directiva ATEX, sorgida i aplica-ble a la Unió Europea, descriu quin tipus d’equipament i ambient és permès per al treball en una atmosfera explo-siva. Rep el nom d’ATEX per la directiva 94/9/EC francesa: Appareils destinés à être utili-sés en Atmosphères Explosives. «Una de les categories en la qual nosaltres avancem tots els anys», igual que en altes especificacions tècniques en contextos com lluminària per a altes o baixes temperatures. Ariza detalla que també dis-posen de producte d’alta rotació com les tradicionals regletes industrials o les panta-lles estanques dels pàrquings, entre altres que, lògicament, contribueixen a incrementar la facturació i aconseguir els volums traçats. La directora de màrqueting no oblida la per-sonalització dels productes dirigida a prescriptors com a enginyeria i arquitectura. «Ens traslladen les seves necessitats i col·laborem per aconseguir la lluminària que ells neces-siten, elaborant-la ad hoc. Un segment en el qual difícilment poden entrar les grans multina-cionals».

San Mamés o Aràbia Airfal Internacional va tancar 2015 amb sis milions d’euros de

facturació, amb un creixement del dos per cent, procedent de desenvolupaments del 14 per cent els dos anys anteriors. Al mercat nacional va ser gràcies a la il·luminació interior del nou estadi de futbol San Mamés, a Bilbao, on van col·locar 3.761 lluminàries, i al mercat inter-nacional, gràcies a les 26.000 lluminàries en unes granges d’Aràbia Saudita.

Previsions de creixement La previsió d’increment de la facturació per als pròxims dos anys és de deu milions d’euros. «Aquesta xifra és emble-màtica per la dimensió que té l’empresa i necessita aquesta font d’ingressos per garantir les seves expectatives de futur». L’empresa es mou pel terri-tori espanyol amb una xarxa d’agents comercials i en el comerç exterior exporta a més de 50 països. Des del primer any, la companyia ja va començar exportant contenidors a Bangladesh i en l’actualitat, la sortida als mercats exteriors es realitza de manera sistemàtica. Tant és així, detalla Ariza, que ara mateix representa el 50 per cent de la facturació de l’empresa. Un 53 per cent en l’anterior exercici. L’objectiu és que aquest per-centatge creixi fins al 80 per cent. Per tant, explica Ariza, «la projecció internacional de l’empresa és total». n

Treballa amb tretze tallers d’aquesta índole, un dels quals està instal·lat in situen una de les seves plantes, gràcies a un conveni amb Fundación Rey Ardid

L’empresa disposa de tres plantes que en total sumen 7.000 m2 d’instal·lacions./C.M.R.

Ester Ariza, marqueting manager d’Airfal International./ C.M.R.

Juliol 2016 7Empreses

Grupo Heraldo redueix l’absentisme a mínims amb la prevenció de riscos laborals i la gestió de les baixes

emPReses mUtUAListes

C. M. Ruiz Saragossa

Fa deu anys que Grupo Heraldo va començar un procés de segregació

d’activitats. Santiago Bernal, director de Recursos Humans d’aquest holding, recorda que tot sorgeix de l’activitat perio-dística d’Heraldo de Aragón, des d’on es deslliguen les activitats de premsa diària, comercial, producció i dis-tribució. Els departaments corporatius (financer, compres, màrqueting, sistemes i recur-sos humans) donen cobertura a les diferents unitats de negoci des de la matriu Heraldo de Aragón.Bernal detalla que tot aquest procés es va dur a terme per la ràpida evolució del sector de premsa i els primers indica-dors de retrocés en el sector de premsa diària, l’augment de la competència amb l’aparició de la premsa gratuïta i altres mit-jans de comunicació a Internet. Per aquestes raons, «es va fer imprescindible accedir a noves fonts d’ingressos». Així, per exemple, separant la comer-cialitzadora de la matriu, «es va possibilitar l’accés a nous clients, diferents als habituals de la premsa diària».Des de METHA, van començar a gestionar la publicitat dels clients, no només en els mitjans propis, sinó en tanques publi-citàries, autobusos urbans, mupis…Un altre exemple. A l’àrea d’impressió no només s’imprimeixen els mitjans propis, sinó altres capçaleres de premsa escrita diària, set-manal, quinzenal… El mateix passa amb la distribució: abans, la flota de furgonetes distribuïa productes editorials i actual-ment han diversificat aquests articles amb la distribució de documentació o productes far-macèutics, etc.«Paral·lelament als negocis tradicionals, el grup roman actiu sondejant altres nínxols de mercat per diversificar i

trobar altres fonts alternatives d’ingressos, sempre en l’àmbit d’allò que sabem fer, que són els mitjans de comunicació».És d’aquesta manera que par-ticipen en societats del sector audiovisual i de les noves tecnologies. «Formen part del nostre grup, productores importants com a Chip Audio-visual o Factoría Plural, que treballen per a diferents tele-visions autonòmiques, tant en la part d’informatius com de programes d’entreteniment, reportatges, magazins, etc.», indica Bernal.En l’àmbit de les noves tec-

nologies també tenen una participació destacada en una societat com és HIBERUS, que contracta 450 persones, la majoria informàtics.En paral·lel, han adquirit la publicació 20 minutos amb el doble objectiu de començar a tenir presència a tot Espanya i guanyar quota de mercat a l’àmbit digital. Aquesta publi-cació és el primer diari de parla hispana quant a nombre de visites.Tota aquesta diversificació ha significat que al grup hi hagi uns 1.500 treballadors. Per tant, des de la direcció corpo-

rativa de Recursos Humans del grup s’estableixen polítiques generals quant a selecció, con-tractació, formació, prevenció de riscos, relacions laborals… «Els negocis tradicionals estan molt més propers a la cultura del grup i més implantada i en les empreses fora dels negocis tradicionals, com és audiovisual i TIC, les polítiques de Recursos Humans necessiten més dedi-cació. Cada unitat de negoci gaudeix de força autonomia a l’hora de gestionar els seus recursos humans, sota les pautes que es dicten des de la central», apunta el director de Recursos Humans.L’objectiu d’un grup capdavan-ter com a Heraldo és disposar del millor talent i professionals. Per això aplica un pla amb el qual busca i promou el compro-mís i la satisfacció de la plantilla. Des de 2009, el salari ja no pot ser la principal referència a cap empresa. «Això ens ha motivat a promoure nous incentius, com la formació, i alhora faci-litar tant com sigui possible mesures de conciliació familiar. També hem engegat un pla de compensació flexible implan-tat en el 75 per cent del grup –falta l’entorn TIC–, un sistema que, en absència d’ajustos salarials, permet obtenir incre-ments de manera indirecta per a tots aquells que utilitzin els serveis».El 90 per cent de la formació la realitzen de manera presencial. La resta, en línia. «Aprofitem el crèdit de la Fundación Tripar-tita para la Formación en la Ocupación, que té la missió de formar i capacitar les persones per al treball i actualitzar les seves competències i coneixe-ments al llarg de la seva vida professional. En l’actualitat, estem a l’entorn del 80-90 per cent d’aprofitament d’aquests fons i el nostre objectiu és arribar al cent per cent. D’altra banda, també programem cursos segons les necessitats, encara que no encaixin a la Fundación Tripartita».Des del punt de vista de la

prevenció, actualment Grupo Heraldo treballa amb un servei de prevenció extern. «Estem satisfets amb aquest sistema», ressalta Bernal.El comportament de l’absentisme varia en funció de les diferents unitats de negoci.En general, està prou contro-lat en coordinació amb Activa Mútua. Per exemple, ressalta la seva gestió en aquelles àrees on el risc està més palès, com l’àrea industrial: producció i distribució. «Aquí parlem d’un índex d’absentisme bastant raonable».Una incidència que pot preocu-par tant o més que l’absentisme per baixes d’IT o accidents de treball és el presencial. I això passa per la satisfacció i impli-cació de la plantilla i el paper important de supervisió que tenen els comandaments intermedis en àmbits com el lideratge, la comunicació o la gestió d’equips.Les inversions també es desti-nen a la qualitat dels entorns laborals, sobretot en l’àmbit industrial, on es prepondera la seguretat en el treball amb el disseny d’ambients laborals i la utilització de materials d’alta qualitat. «A la resta d’edificis intentem que l’entorn de treball sigui al més adequat possible. Procurem que el tre-ballador es trobi còmode», conclou el director de Recur-sos Humans. n

El director de Recursos Humans, Santiago Bernal, descriu les accionsderivades de la reorganització societària duta a termecom a conseqüència d’activitats de l’empresa matriu

Santiago Bernal, director de RH de Grupo Heraldo. /C.M.R.

L’objectiu d’un grup

capdavanter com Heraldo

és disposar del millor talent i els millors

professionals

Juliol 20168 Actualitat

gestió

Activa Mútua aprova amb nota la satisfacció dels seus clientsEls serveis de Clínica Activa, l’atenció i l’assessorament proporcionats a les empreses són els aspectes més ben considerats en les enquestes

C.M.R., Tarragona

Els clients i usuaris d’Activa Mútua qualifiquen amb nota molt alta l’atenció i

els serveis que perceben de l’entitat. Aquesta conclusió és resultat d’unes enquestes que es deriven del pla estratègic aplicat per l’entitat i que entre les seves línies promou una major orientació cap al client. Tres han estat els blocs sonde-jats: els hospitalitzats a Clínica Activa; el col·lectiu de clients (empreses, grans comptes i col·laboradors) i usuaris o treballadors de les empreses mutualistes.En referència a Clínica Activa, de gener a octubre es van realitzar 835 enquestes i els resultats, ressalta Gemi Cabré, responsable del Departament de Servei al Client d’Activa Mútua, “han estat molt bons”.Cabré detalla que el 70 per cent dels pacients de la clínica estan “molt satisfets”, un 12 per cent “satisfets” i cap “insatis-fet”. Així mateix, el 76 per cent recomana amb vehemència ser atesos en aquesta insti-tució; un 20, probablement; i cap no ho desaconsella. Quant a expectatives, el 27 per cent estava molt per damunt, el 31 per cent damunt, el 38 d’acord a l’esperat i l’1 per cent per sota.

Valoracions dels pacientsConcretament, en l’enquesta realitzada el passat mes de setembre de 2015 –apunta Cabré- es va introduir una pregunta relacionada amb el motiu d’hospitalització i “curiosament, el percentatge d’intervinguts per Accident de Treball (AT), un 52 per cent, amb prou feina va diferir dels intervinguts per Contingèn-cies Comunes (CC) un 45 per cent”.La valoració mitjana dels pacients de l’hospital de dia és una mica inferior a la dels hospitalitzats en planta. Entre aquests últims, senten major satisfacció els que han patit un AT que els que han estat atesos per una malaltia

comuna.Cabré indica que “el personal mèdic d’hospitalització en planta és millor valorat que el personal mèdic d’hospital del dia”.Les valoracions “més baixes”, sí que poden catalogar-se; així, puntuacions com notable alt s’han atribuït a la qualitat del menjar i la comoditat de l’hospital del dia (ambdues amb un 8,9). Puntualment, a l’abril, es van detectar dues valoracions més baixes (8,6) en referència novament a la qualitat del menjar. La capa-citat del personal de recepció a l’hora de donar resposta a les necessitats i demandes dels clients va augmentar al 9,3 el passat mes d’octubre de 2015.D’entre les propostes de millora més recurrents destaquen: el servei de bar/cafeteria, la reducció dels temps d’espera, la gestió aplicada en la recep-ció, el pàrquing, que els llits siguin més grans, l’augment de la temperatura ambient o la dotació de cadires més còmodes. En 2014, el bar va ser el més mal valorat.

Comissió de milloraA conseqüència d’aquests sondejos, la comissió de millora va generar quatre propostes, tres de les quals ja estan aplicades: nous armaris a la sala d’hospital de dia, car-tells de silenci als passadissos de planta i el lliurament d’una guia amb tots els serveis que ofereix la clínica a ingressats i acompanyants.La comissió de millora es va constituir al febrer de 2015 amb l’objectiu de dissenyar polítiques d’aquest calat arran de les incidències que poguessin detectar-se per diverses vies i així esmenar i corregir situacions i maneres d’actuar en benefici dels usuaris. També facilitar el treball als empleats de la mútua. En aquesta comissió conflueixen àrees com a qualitat, compliance i servei al client.

Valoracions clientsRespecte a l’opinió dels clients

Juliol 2016 9Actualitat

(empreses, grans comptes i col·laboradors), aquesta ha estat testada per correu electrònic en dues ocasions: de març a abril i d’octubre a novembre a més de 5.000 e-mails.En aquest capítol, la responsa-ble del Departament de Servei al Client d’Activa Mútua res-salta que la valoració global dels serveis de la mútua és d’un 8,1 (empreses 7,7; grans comptes 7,9 i col·laboradors 8,8).Cabré subratlla que el 94 per cent dels clients estan «molt satisfets» o «satisfets». Entre un 40-48 per cent recomanen els serveis d’Activa Mútua. Els que tenen en més bona consideració la mútua són els seus col·laboradors, el 66 per cent dels quals la recomanen amb total seguretat; també ho fan el 23 per cent dels grans comptes i el 29 per cent de les empreses.El 80 per cent dels clients asseguren que Activa Mútua compleix les seves expec-tatives i un 14 per cent que els serveis estan fins i tot per sobre del que esperen de l’entitat. El 15 per cent podria arribar a plantejar-se un canvi de mútua, un 11 per cent dels

grans comptes.“Els col·laboradors són els que millor valoren els serveis, les empreses són les més crítiques, mentre que els grans comptes estan al mig”, addueix Cabré, qui afegeix que “allò que les empreses valoren pitjor, amb un 6,9, és la informació facili-tada per la mútua mitjançant les xarxes socials; la reposició de farmacioles, un 7,2, i les jornades formatives i informa-

tives amb un 7,6”.Amb l’objectiu de progressar en l’àmbit de les xarxes socials, Cabré trasllada que l’estratègia de l’empresa és incrementar continguts relacionats amb la comunicació corporativa, autònoms i empreses, la salut i l’entorn laboral. Una selec-ció més idònia dels horaris de publicació i potenciar els temes amb un component més social i humà.Quant a les consideracions que esperen els clients relacio-nades amb les diferents àrees de la mútua, la de Prestacions és puntuada amb un 8; Assis-tència Sanitària amb un 8,2 i Prevenció de Riscos Laborals (PRL) amb un 8,1.

Valoració ServimutuaServimutua és una aplica-ció interactiva emmarcada dins del portal www.acti-vamutua.es que facilita la interrelació d’empreses, tre-balladors i col·laboradors amb l’entitat en gestions com infor-mes d’accident amb o sense baixa, comunicats de contin-gències comunes, informes de sinistralitat i absentisme, estadístiques, documents i campanyes exclusives per a

usuaris de ServiMutua, deduc-cions previstes per elaborar el butlletí de cotització a la Seguretat Social o preinformes d’accident de treball, activar serveis d’alarmes mitjançant e-mail, entre molts altres, tot això d’una manera molt còmoda i efectiva, des del mateis ordinador de l’usuari, les 24 hores els 365 dies de l’any.Doncs bé, en sondejar l’opinió sobre l’esmentada aplicació es comprova que la seva valora-ció és “satisfactòria”, precisa Cabré. Més del 68 per cent dels

grans comptes i col·laboradors estan donats d’alta i el que més ressalten és “la facilitat de loca-litzar la informació” o la “gestió dels precomunicats d’AT”.

Valoració assessorsEl tercer àmbit estudiat ha estat el dels tècnics de gestió, gestor integral de comptes (GIC) o assessors. Les enques-tes desvetllen que la majoria dels clients (un 70 per cent de les empreses) coneixen el seu assessor i un nou per cent saben que ho tenen però no ho coneixen. Un 10 per cent desconeixen que disposen d’un assessor i un 12 per cent arriba fins i tot a afirmar que no en tenen.Els que coneixen el seu asses-sor valoren positivament la freqüència de les seves visi-tes i l’efectivitat que tenen per avançar-se als problemes dels clients. Nou de cada deu grans comptes consideren adequada la visita del seu assessor. L’aspecte més ben valorat és l’atenció i el tracte percebut pel seu assessor.Les diferents onades d’enquestes van deixar un total de 123 propostes de millora el 2015. n

Els que tenen més bona

consideració de la mútua són els seus

col·laboradors. El 66 per cent la

recomanen amb total seguretat

Les diferents onades

d’enquestes van deixar un total de 123 propostes

de millora el 2015

Entre les seves línies, el Pla estratègic d’Activa Mútua preveu una major orientació cap al client /Sonia Sánchez

Juliol 201610 Actualitat

efemèRides

novetAts

L’edifici d’Activa Mútua a Reus tecnoparc celebra el cinquè aniversari

un canvi de cultura a Activa Mútua comporta la renovació de la seva imatge corporativa

L’immoble acull una de les quatre seus centrals de l’entitat i dóna suport a tota la xarxa

La reinvenció que es deriva del Pla Estratègic 2016-2018 actualitza i adapta l’entitat als nous temps

Redacció Activa Mútua, Reus

Activa Mútua es troba immersa en un canvi de cul-tura empresarial vuit anys

després de la seva constitució i, per tant, de la consolidació del seu projecte empresarial. L’entitat vol reinventar-se i és per això que ha dissenyat un pla estratègic que s’allargarà fins al 2018 i que des-cansa en cinc eixos fonamentals: persones, organització, innova-ció, clients i comunicació.“Aquesta transformació i readap-tació també té ressonància en la imatge corporativa de l’entitat. Una injecció de modernització i actualització que no significa una ruptura amb l’estil anterior, però que sí el dota de més atractiu, dinamisme, versatilitat i amabi-litat”, argumenta la tècnica de l’àrea de Comunicació, Imatge Corporativa i Servei al Client, Annabel García.Renovació que, a més, pretén mos-trar els nous senyals d’identitat de la mútua, identificades en el pla estratègic. “Un nou posiciona-ment i una arquitectura de marca més eficient”, afegeix.Aquest canvi és suau i progressiu, per tant, García aclareix que “es pot actualitzar de manera gra-dual tot el material corporatiu, planificant un període de transi-ció en el qual convisquin la versió antiga del logo i la nova”.

Característiques del nou logoEls colors del nou logotip pateixen algun canvi, la tipo-grafia es modernitza, les formes s’estilitzen i tot canvia sense que

canviï l’essencial.«Aquesta nova identitat reforça el nou posicionament d’Activa Mútua i recull la seva missió com a marca», considera García.L’entitat va estrenar fa uns mesos la nova pàgina web, molt més intuïtiva i de fàcil navega-ció, amb un disseny més net i ordenat. A aquesta renovada identitat s’afegeix el llançament del nou portal de prevenció, el portal del pacient i futurs canals de comunicació tant interns com externs. n

Annabel García, tècnica de l’àrea de Comunicació, Imatge Corporativa i Servei al Client d’Activa Mutua./ Sonia Sánchez

C.M.Ruiz, Reus

L’edifici que alberga la seu central de Reus d’Activa Mútua (mútua

col·laboradora amb la Segu-retat Social número 3), situat al parc tecnològic Tecnoparc, celebra el seu cinquè aniversari. L’immoble és símbol de la fusió que en el seu moment van pro-tagonitzar tres de les mútues més rellevants del sector i que va permetre la fundació d’Activa Mútua. Així mateix, aquest equi-

pament ofereix un important suport logístic a la xarxa estatal de l’entitat ja que alberga àrees estratègiques com Direcció Gerent, Prestacions i Assessoria Jurídica de Prestacions, Secre-taria General, Recursos Humans, Comunicació, Servei al Client, Imatge Corporativa, Comptabi-litat, Serveis Generals i Sistemes d’Informació, amb el propòsit de dotar de més competitivitat i agilitat la resta de l’estructura.La posada en marxa de l’immoble va requerir unes inversions que van superar els

deu milions d’euros. Dissenyat per l’arquitecte Carles Espinós, disposa de 6.500 metres qua-drats de superfície construïda, sobre un solar de 4.500 metres quadrats, on treballen 73 profes-sionals.Activa Mútua va obtenir el 2015 uns ingressos anuals de 301.576.866 d’euros i va donar cobertura a 62.000 empreses, 515.000 treballadors i 96.000 autònoms. Amb 74 centres de treball i 33 centres assistencials, contracta una plantilla de 840 treballadors. n

L’immoble disposa de 6.500 m2 de superfície construïda. /Sonia Sánchez.

L’entitat va estrenar fa uns mesos la nova pàgina web,

més intuïtiva i de fàcil

navegació

Juliol 2016 11Actualitat

C. M. R., Reus

El Reial Decret 625/2014 de 18 de juliol regula determinats aspectes de la gestió i control

dels processos per Incapacitat Temporal. En aquesta entrevista, Ferran Pellisé Guinjoan, direc-tor de Prestacions i Assessoria jurídica de prestacions d’Activa Mútua, desgrana les principals novetats que incorpora aquest reglament, una nova forma d’expedició dels informes mèdics de baixa, confirmació de la baixa i l’alta. Estableix un protocol de temporalitat dels actes de con-firmació de la baixa mèdica basat en el diagnòstic mèdic, ocupació i edat del treballador. Així mateix, es potencia l’ús de les tecnologies de la comunicació i informa-ció per afavorir l’intercanvi de les dades mèdiques entre els diferents serveis mèdics. En defi-nitiva, un avanç en el control de la prestació de la Seguretat Social per Incapacitat Temporal.

Quan entra en vigor el RD 625/2014 de 18 de juliol?La seva entrada en vigor és el

dia primer del sisè mes natural següent al de la seva publica-ció en el BOE. Per tant, la seva entrada en vigor va ser l’1 de des-embre de 2015.

Què passa amb els processos en curs després de l’entrada en vigor de la present ordre?Els processos en curs en la data d’entrada en vigor i que no hagin superat els 365 dies es tramitaran amb els nous models d’informes mèdics, però aquests models i els informes complementaris, s’expediran amb la periodicitat de la normativa anterior. En els pro-cessos de recaiguda en procés d’IT iniciats amb anterioritat a la data d’entrada en vigor, quan la nova baixa mèdica s’expedeixi amb posterioritat a aquesta data, els seran aplicables els nous models i les regles de periodificació.

Existeixen nous models d’informes mèdics de baixa-alta i de confirmació de la incapacitat temporal?Mitjançant aquesta ordre s’aproven els nous models d’informes mèdics de baixa-alta i de confirmació que figuren com

a annexos a aquesta ordre.

Existeix una classificació per tipus de processos d’incapacitat temporal?Es distingeixen quatre tipus de processos d’incapacitat tempo-ral, segons quina sigui la seva durada: procés de durada molt

curta: inferior a cinc dies naturals. Procés de durada curta: de 5 a 30 dies naturals. Procés de durada mitjana: de 31 a 60 dies naturals. Procés de durada llarga: de 61 a més dies naturals. És el metge qui emet la baixa i l’informe de con-firmació. En el moment de la seva expedició estableix la durada del procés. Es pot alterar aquesta durada en un moment posterior a conseqüència de l’actualització, modificació o evolució sani-tària del pacient (emetent un informe de confirmació que reco-llirà la nova durada estimada i l’enquadrament en un tipus dife-rent del previst).

El facultatiu disposa d’alguna eina que li faciliti l’enquadrament del procés en algun dels tipus de processos?A l’efecte d’assignar la durada estimada de cada procés, el facultatiu disposarà d’unes taules de durada òptima dels diferents processos patològics suscep-tibles de generar incapacitats, així com taules sobre el seu grau d’incidència en les diferents acti-vitats laborals. Aquestes taules seran subministrades i revisades

«S’estableixen quatre tipusde processos d’incapacitattemporal, segons la seva durada»

El nou reglament

incorpora una nova manera

d’expedir els informes mèdics de baixa i de

confirmació de la baixa i

l’alta

Ferran Pellisé, director de Prestacions i Assessoria jurídica de prestacions d’Activa Mútua, analitza els nous aspectes en la gestió i control dels processos de baixa laboral

Continua a la pàgina següent

LegisLAció

Fotografia: Sonia Sánchez

periòdicament per l’INSS.

Es pot emetre l’informe de baixa i alta en el mateix acte mèdic?Quan el facultatiu del servei públic de salut o de la mútua con-sideri que es tracta d’un procés de durada molt curta, emetrà l’informe de baixa i d’alta en el mateix acte mèdic. Utilitzarà el model de l’annex i farà constar al costat de les dades relatives a la baixa, els identificatius d’alta i la data, que podrà coincidir amb el dia de la baixa o estar com-presa dins dels tres dies naturals següents.Malgrat això, el treballador podrà sol·licitar un reconeixement el mateix dia que s’hagi fixat la data d’alta i, si el metge considera que no ha recuperat la seva capacitat laboral, podrà modificar la durada del procés, expedint, a aquest efecte, un informe de confirma-ció de la baixa (que deixa sense efecte l’alta prevista en l’informe de baixa i on s’indica el nou diag-nòstic, durada estimada, tipus de procés i data de la següent revi-sió).

Quan cal tornar al metge per als corresponents informes de con-firmació?Se seguiran les següents regles: processos de durada molt curta: excepte l’esmentat anteriorment, no procedirà l’emissió d’informes de confirmació. Processos de durada curta: el primer informe s’expedirà en un termini màxim de set dies naturals des de la data baixa mèdica. El segon i succes-sius s’expediran cada catorze dies naturals, com a màxim. En els processos de durada mitjana: el primer informe s’expedirà en un termini màxim de set dies natu-rals des de la data de la baixa mèdica. El segon i successius s’expediran cada vint-i-vuit dies naturals, com a màxim. En els pro-cessos de durada llarga: el primer informe s’expedirà en un termini màxim de catorze dies naturals des de la data baixa mèdica. El segon i successius s’expediran cada trenta-cinc dies naturals, com a màxim.

El tipus de procés, vincula el facultatiu per poder emetre l’alta mèdica quan ho consideri?Independentment de la durada

Juliol 201612

C.M.R., Reus

El director de Prestacions i Assessoria Jurídica de Pres-tacions informa d’aquesta prestació que pot adhe-rir-se a altres pensions contributives que reben les treballadores que han estat mares.

On es troba regulat aquest complement per materni-tat?La disposició final segona, un, de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2016, afegeix un nou article, el 50 bis, al text refós de la Llei General de la Segure-tat Social, aprovat per Reial decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, mitjançant el qual s’introdueix un nou Comple-ment per Maternitat (CM). El contingut de l’esmentat arti-cle 50 bis s’ha integrat com a article 60 en el nou text refós de la Llei General de la Segu-retat Social (TRLGSS), aprovat pel Reial decret Legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre.

Què és el CM?Un complement al qual tindran dret, per la seva aportació demogràfica a la Seguretat Social, les dones que han tingut dos o més fills biològics o adoptats i que siguin beneficiàries en qual-sevol règim del sistema de la Seguretat Social de pensions contributives de jubilació, viduïtat o incapacitat perma-nent.

En quines pensions és procedent reconèixer el com-plement per maternitat?El CM serà aplicable, segons el que commina la disposició final tercera de l’esmentada Llei de Pressupostos i en el segon paràgraf de la dis-posició final única del Reial

decret Legislatiu 8/2015, a les pensions el fet causant de les quals es produeixi a partir de l’1 de gener de 2016 i la titu-lar de la qual sigui una dona que hagi tingut dos o més fills biològics o adoptats.

S’ha de reconèixer sobre qualsevol contingència?La norma no distingeix si es tracta de pensions de viduïtat o incapacitat permanent, amb la qual cosa es podrà reconèixer el CM qualsevol que sigui la contingència, comuna o professional, de la qual en derivin aquelles.

És exigible algun requisit de residència per a la pen-sionista?Per al reconeixement i abona-ment del CM no és exigible a la pensionista cap requisit de residència.

Quin és el percentatge que s’aplica a la pensió per determinar el CM?El percentatge aplicable a la

pensió per determinar el CM varia en funció del nombre de fills nascuts i/o adop-tats, d’acord amb la següent escala: En el cas de dos fills: 5%; en el cas de tres fills: 10%, i en el cas de quatre o més fills: 15%.

Quins fills són computa-bles?Únicament són computables els fills nascuts o adoptats amb anterioritat al fet cau-sant de la pensió que es tracti. D’aquesta manera, el naixement o adopció poste-riors a l’esmentat fet causant no determinarà el reconeixe-ment del CM sobre aquesta pensió, ni l’increment del reconegut inicialment. De la mateixa manera, quan es causin pensions en moments diferents podria succeir que els fills tinguts en compte per determinar l’existència o no del dret al CM o la seva quan-tia no siguin els mateixos respecte de cadascuna de les pensions. El naixement s’ha de produir a Espanya i l’adopció s’ha de realit-zar conforme a la legislació espanyola.

I fora de l’Estat?Quan siguin aplicables els Reglaments Comunitaris, els naixements que s’hagin produït en el territori d’un estat membre de la Unió Europea (UE), de l’Espai Econòmic Europeu o a Suïssa s’assimilaran als produïts a Espanya, en virtut del principi d’assimilació de fets (article 5 del Reglament núm. 883/2004 – CE). De la mateixa manera, les adopcions que s’hagin realitzat conforme a la legis-lació d’un d’aquests estats tindran els mateixos efectes que les realitzades conforme a la legislació espanyola.L’assenyalat anteriorment serà igualment aplicable quan la interessada hagi tre-

Actualitat

Pellisé: «El complement per maternitat s’afegeix a qualsevol altra contingència»

del procés, el facultatiu expedirà l’alta mèdica per curació o millora quan es pugui realitzar la feina habitual, quan consideri que el treballador ha recuperat la seva capacitat laboral, per proposta d’incapacitat permanent o per inici d’una situació de maternitat.

Què succeeix si una persona no acudeix a una revisió?Si el treballador no acudeix a la revisió mèdica prevista en els informes de baixa i confirmació, es podrà emetre l’alta mèdica per incompareixença.

I si un treballador es trasllada de domicili?Quan un treballador en situació d’incapacitat temporal rep assis-tència sanitària en un servei públic de salut diferent de l’habitual, aquesta circumstància es reflec-tirà en l’informe de confirmació immediatament anterior, emple-nant l’apartat corresponent. En l’informe s’indicarà també la data en què procedirà a realitzar la següent revisió mèdica pel nou servei públic de salut.

Quins són els efectes de l’alta mèdica?L’alta mèdica determina l’extinció de la situació d’incapacitat tem-poral i del consegüent subsidi el mateix dia de la seva expedició, sense perjudici que els serveis sanitaris corresponents continuïn prestant al treballador l’assistència sanitària que aconselli el seu estat.

Quantes còpies es lliuraran al treballador dels informes de baixa-alta i informes de confir-mació?El metge del servei públic de salut o de la mútua que expedeixi l’informe mèdic de baixa-alta i con-firmació, en lliurarà al treballador dues còpies, una per a l’interessat i una altra per a l’empresa.

De quin termini disposa el treba-llador per presentar la còpia dels informes de baixa i confirmació a l’empresa?El treballador està obligat a pre-sentar a l’empresa la còpia dels informes de baixa i confirmació en el termini de tres dies explicats a partir de la data de la seva expe-dició.

De quin termini disposa el treba-llador per presentar la còpia de l’alta a l’empresa?El treballador està obligat a presen-tar a l’empresa la còpia dins les 24 hores següents a la seva expedició. Si es tracta d’un procés de durada estimada molt curta, el treballador presentarà a l’empresa la còpia de l’informe de baixa-alta dins de les 24 hores següents a la data de l’alta. Si el facultatiu emet l’informe de confirmació perquè considera que el treballador no ha recuperat la seva capacitat laboral, el treba-llador el presentarà a l’empresa dins de les 24 hores següents a la seva expedició, juntament amb

l’informe de baixa inicial.

On s’han de presentar els infor-mes d’alta i confirmació si finalitza la relació laboral durant la situació d’incapacitat tempo-ral?A partir d’aquest moment el treba-llador haurà de presentar la còpia dels informes de confirmació i alta destinats a l’empresa, a l’entitat gestora o mútua que cobreixi la prestació econòmica d’incapacitat temporal en els mateixos terminis indicats.

Quines dades ha de consignar l’empresa en l’informe de baixa lliurat pel treballador?L’empresa consignarà en l’exemplar de l’informe de baixa lliurat pel tre-ballador les dades de cotització relatius al mateix, a l’efecte de la determinació de la base regula-dora de la prestació econòmica per incapacitat temporal; la clau del codi nacional d’ocupació; el codi de província del centre de salut que s’ha emès l’informe mèdic i les dades genèriques que s’estableixin a efectes identificatius del procés i de l’empresa, definits a través del sistema de Remissió Electrònica de Dades (RED).

L’empresa haurà de transmetre els informes de baixa, confirma-ció i alta?L’empresa té l’obligació de trans-metre a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), l’informe de baixa, de confirmació i d’alta presentat a la mateixa pel treballa-dor a través del Sistema RED.

De quins terminis disposa l’empresa per transmetre els informes de baixa, confirmació i alta?Amb caràcter immediat i, en tot cas, dins del termini màxim de tres dies hàbils a partir de la seva recepció.

Les agrupacions d’empreses i els professionals col·legiats han de presentar els informes mèdics?L’obligació de presentar les còpies dels informes mèdics pel sistema RED també implica les agrupa-cions d’empreses i els professionals col·legiats que, per acord o repre-sentació de l’empresa, estiguin presentant o presentin els informes mèdics i estiguin o siguin autorit-zats per a la utilització d’aquest sistema.

Qui abona el subsidi d’incapacitat temporal durant la jubilació par-cial?El subsidi d’incapacitat temporal, qualsevol que sigui la contingèn-cia de la qual deriva, causat per un treballador en situació de jubilació parcial, serà abonat en règim de pagament directe, en tot cas i per la durada que correspongui, per l’entitat gestora o col·laboradora pertinent. L’entitat gestora o col·laboradora comunicarà a l’empresa l’inici de l’abonament del subsidi al treballador en règim de pagament directe, així com la seva finalització. n

Hi tenen dret les dones amb dos o més fills biològics o adoptats i que siguin beneficiàries de pensions de jubilació, viduïtat o incapacitat permanent

Vé de la pàgina anterior

Ferran Pellisé./S.S

Juliol 2016 13Actualitat

ballat únicament a Espanya.Les altres normes interna-cionals de coordinació de sistemes de Seguretat Social no estableixen el principi d’assimilació de fets, per la qual cosa no es tindran en compte els naixements que s’hagin produït fora d’Espanya quan es tracti d’expedients tra-mitats a l’empara d’aquestes normes.Els naixements que s’hagin produït fora d’Espanya o, si s’escau, fora del territori d’un estat membre, durant una estada temporal de la interes-sada, s’assimilaran als produïts a Espanya sempre que, en aquesta data, la interessada fos resident habitual a Espanya o, si escau, en un estat membre.Quant a la validesa de les adopcions realitzades en virtut de la regulació d’altres països, s’estarà al que es disposa en la Llei 54/2007, de 28 de desem-bre, d’Adopció internacional.

Quina naturalesa jurídica té el CM?El CM tindrà naturalesa jurídica de pensió pública contribu-tiva i estarà subjecta al règim jurídic de la pensió sobre la qual es determina, referent a naixement, durada, suspensió, extinció i, si s’escau, actualit-zació. Cal considerar que el CM no forma part de la pensió a la qual complementa, en sentit estricte, sinó que con-tinua regint-se per la seva normativa específica. No obs-tant això, comparteix la seva consideració com a pensió pública contributiva i seguirà la seva mateixa dinàmica.

L’import del CM serà objecte de revaloració en els mateixos termes previstos per a les pen-sions contributives i estarà subjecte a variacions en funció de les modificacions de quantia sofertes per la pensió sobre la qual es determini.

Com es realitza el seu reco-neixement?El seu reconeixement es rea-litzarà, quan així procedeixi d’acord amb les dades tingu-des en compte en l’expedient, en la mateixa resolució per la qual es determini el dret a la pensió i amb idèntics efectes econòmics. Aquest reconeixe-ment, a més, correspondrà a l’entitat gestora (INSS o ISM) o mútua col·laboradora amb la Seguretat Social a la

qual correspongui el de la pensió sobre la qual s’apliqui el CM. Serà responsable del CM l’entitat gestora o col·laboradora que ho sigui de la pensió a la qual comple-menti.

Què succeeix quan es reconeix la incapacitat per-manent total “qualificada”?En els supòsits en què es reco-negui el 20%, bé en el moment inicial o en un moment pos-terior, corresponent a l’IPT “qualificada”; el CM s’aplicarà a la quantia de la pensió, inclòs aquest increment. De la mateixa manera, el CM es recalcularà quan se suprimeixi l’esmentat increment.

Com es calcula el CM en la pensió de gran invalidesa?Es calcula solament sobre la quantia de la pensió, sense tenir en compte el comple-ment destinat a remunerar la persona que atengui a la pen-sionista.

Què succeeix en els supò-sits de revisió de grau de la incapacitat permanent?Com a conseqüència de la revisió de grau d’una inca-pacitat permanent, el fet causant de la qual inicial s’hagués produït a partir d’1 de gener de 2016, se supri-meixi, incrementi o minvi la quantia de la pensió anterior-ment reconeguda, el CM que la complementi se suprimirà igualment o es recalcularà en funció del nou import de la pensió. Si la revisió de grau recau sobre una pensió

d’incapacitat permanent el fet causant de la qual és ante-rior a l’1 de gener de 2016, no s’aplicarà el CM a la pensió resultant d’aquesta revisió, encara que aquesta sigui pos-terior a aquesta data.

Què succeeix en els delic-tes dolosos d’homicidi i l’impediment per ser bene-ficiària de la pensió de viduïtat?L’impediment per ser benefi-ciari de la pensió de viduïtat i les facultats de revisió del seu reconeixement i de suspensió cautelar del seu abonament, en els supòsits previstos en els articles 231 i 232 del TRLGSS, aconsegueixen igualment al CM que hagués pogut corres-pondre a aquesta pensió.

Com s’aplica el CM en els supòsits de concurrència de diverses beneficiàries de pensió de viduïtat?En els supòsits en què conco-rrin diverses beneficiàries de pensió de viduïtat d’un mateix causant, el CM s’aplicarà a cadascuna d’elles segons el percentatge que li correspon-gui en funció dels fills biològics o adoptats que hagi tingut, computant a aquests efectes tant els que siguin comuns amb el causant com els no comuns.En els casos de nul·litat, sepa-ració o divorci en els quals la pensió de viduïtat hagi de calcular-se en proporció al temps conviscut amb el cau-sant, el CM es calcularà sobre la pensió inicial que correspon-gui a cadascuna de les vídues, entenent per tal la que resulti d’aplicar a la base reguladora el percentatge (52% o 70%) que correspongui a la interes-sada, i al resultat la prorrata per període de convivència, reduïda si s’escau en la quan-tia necessària per garantir al cònjuge o parella de fet el 40%, i una vegada aplicat, si així procedís, el límit de la pensió compensatòria.

Quina afectació té el CM sobre el recàrrec de presta-cions?El CM es calcularà solament sobre la pensió sense tenir en compte el recàrrec per falta de mesures de seguretat i salut en el treball. Al seu torn, el càlcul del recàrrec s’efectuarà, si s’escau, solament sobre la pensió sense computar el CM. n

«...i que siguin beneficiàries en qualsevol

règim del sistema de SS de pensions contributives

de jubila-ció, viduïtat

o incapacitat permanent»

«El CM és un complement

al qual tindran dret, per la

seva aportació demogràfica a la SS les dones que han tingut

dues o més fills biològics o

adoptats...»

Juliol 201614 opinió Activa

oPinió

L’ENvELLIMENt EN LA PObLAcIó ActIvA

El nou marc estratègic europeu 2014/2020 en matèria de Seguretat i Salut en el treball determina que un dels grans reptes a tenir en compte és l’envelliment de la mà d’obra de la UE.La proporció de treballadors d’edat avançada en la Unió Europea augmentarà en les pròximes dècades. El grup d’edats de 55 a 64 anys augmentarà en un 16.2% entre 2010 i 2030. Tots els altres grups d’edats mostren una tendència a la baixa. Això és conseqüència de l’augment de l’esperança de vida i la disminució de les taxes de fecunditat.La seguretat i la salut en el treball són decisives per garantir un envelliment actiu a través d’una vida laboral millor i més perllongada. Un bon treball promou a més la cooperació entre les generacions joves, les de mitjana edat i les d’edat avançada.Els problemes de salut perllongats i les malalties cròniques augmenten amb l’edat. Aproximadament el 30% dels homes i dones del grup d’edat de 50 a 64 anys re-quereixen ajustos urgents en el treball a causa dels seus problemes de salut per prevenir els riscos de jubilació anticipada i incapacitat laboral.Els principals problemes de salut provenen dels trastorns musculoesquelètics i mentals. La disminució de la capacitat de treball físic amb l’edat és clara, això és un problema principalment en les ocupacions amb una elevada càrrega de tre-ball físic. Encara que cal aclarir que la majoria dels treballadors d’edat avançada, gaudeixen de bona salut i d’una capacitat física adequada, és cert que això es va perdent, però amb l’edat milloren moltes altres funcions.El gran triomf de l’envelliment és el creixement mental. El pensament estratègic, l’agudesa d’enginy, la saviesa, la capacitat de racionalitzar,… tot això millora amb l’edat. Els treballadors d’edat avançada mostren compromís amb el treball, són lle-ials al seu ocupador i, sovint, presenten taxes d’absentisme més baixes.Els estudis realitzats demostren que, en el mesurament del rendiment en el treball, l’experiència laboral compensa el declivi d’alguns dels processos cognitius bàsics, tals com les funcions de la memòria i les capacitats psicomotrius.Els treballadors d’edat avançada poden aprendre coses noves, l’important és que tinguin accés a la formació.És important que les empreses portin una bona gestió de l’edat, això implica la consideració dels factors relacionats amb l’edat en la gestió diària, de manera que totes les persones, independentment de la seva edat, se sentin capacitades per complir els seus objectius personals i empresarials. Per aconseguir això s’ha de complir amb el següent:

• Major sensibilització enfront de l’envelliment.• Adopció d’actituds justes davant l’envelliment.• Consideració de la gestió de l’edat com a tasca i obligació fonamental dels direc-tius i els supervisors.• Inclusió de la gestió de l’edat en la política de RRHH.• Promoció de la capacitat de treball i la productivitat.• Aprenentatge permanent.• Aplicació de règims de treball sensibles les qüestions de l’edat.• Transició segura i digna a la jubilació.

Una extensa recerca sobre la capacitat de treball dels treballadors d’edat avançada, ha identificat els factors fonamentals que poden afectar el treballador, represen-tant-los en forma de casa de 4 plantes: 1) la salut i les capacitats funcionals, 2) la competència, 3) els valors, les actituds i la motivació. La 4) es correspon amb la vida laboral.

(Font: Institut de Salut en el Treball de Finlàndia, El poder de l’edat. Disseny gràfic de Milja Ahola. Lundell i Cols. 2011)

La capacitat de treball és l’equilibri entre el treball i els recursos individuals, quan aquests encaixen bé, la capacitat de treball és bona.La tercera planta té una balconada des d’on s’observa l’entorn més proper al tre-ballador, és a dir, la família i la comunitat immediata. Aquests factors afecten la capacitat del treball diàriament.La tendència a la disminució de la capacitat de treball amb l’edat és per causa de les dificultats en l’adaptació dels canvis de treball o dels recursos individuals. La vida laboral sembla seguir un recorregut propi que no necessàriament coincideix amb el dels processos normals de l’envelliment humà.Els treballadors d’edat avançada són una part important de la població activa de les societats modernes i la seva xifra tendeix a l’augment. Tenen destreses i com-petències diferents de les que posseeixen les altres generacions. Una bona vida laboral és important perquè aquests treballadors segueixin en actiu.Com millor sigui la capacitat de treball abans de la jubilació, millor serà la qualitat de vida més endavant, per tant, han de garantir-se les inversions en matèria d’en-velliment actiu durant els anys de treball. Les inversions en seguretat i salut són inversions per a la resta de la nostra vida.

elia pravia alonso TèCNiCA SupErior EN prL DELEgACió MADriD D’ACTiVA MúTuA

Juliol 2016 15opinió Activa

oPinióNOvEDADES RELEvANtES PARALAS EMPRESAS quE quIERAN cONtRAtAR cON EL SEctOR PÚbLIcO. REcuRSO ESPEcIAL EN MAtERIA DE cONtRAtAcIóNReal Decreto 814/2015, de 11 de septiembre, por el que se aprueba el reglamen-to de los procedimientos especiales de revisión de decisiones en materia con-tractual y de organización del Tribunal Administrativo Central de recursos con-tractualesComo establece la exposición de motivos del RD 814/2015, la finalidad perse-guida por el reglamento, a raíz de la experiencia de funcionamiento acumulada durante estos años por los tribunales encargados de la resolución del recurso es-pecial tanto en el ámbito estatal como autonómico, es dotar a tales órganos y a quienes acudan a ellos en el ejercicio de la defensa de sus intereses o derechos de normas de actuación precisas y concretas.

El reglamento tiene por objeto:I.-La constitución, composición y régimen jurídico del Tribunal Administrativo Central de Recursos Contractuales (TACRC).II.-Desarrollar el procedimiento del recurso especial en materia de contratación esta-blecido en el Texto Refundido de la Ley de contratos del sector público (TRLCSP).III.-Determinar las condiciones de tramitación electrónica de dicho procedimiento.A continuación, vamos a destacar aquellos aspectos más importantes y novedosos en la tramitación del recurso especial:1-¿Cuál es la lengua de los procedimientos que competen al Tribunal Administra-tivo Central de Recursos Contractuales?Los escritos y documentos de cualquier clase dirigidos al TACRC que presenten los in-teresados en los procedimientos deben estar redactados en castellano. Si lo estuvieran en alguna de las lenguas cooficiales, se presentarán acompañados de la traducción al castellano. 2-¿Existe algún plazo máximo de resolución del recurso interpuesto? Artículo 15Sí, 2 meses contados desde el siguiente a la interposición del recurso. Si en este plazo el Tribunal no ha notificado la resolución, el interesado podrá considerarlo desestima-do a los efectos de interponer recurso contencioso administrativo.3-¿Puede el interesado acceder al expediente de contratación en algún momento anterior o posterior a la interposición del recurso? Artículos 16 y 29.3Sí, si el interesado quiere presentar un recurso especial y para ello precisa acceder al expediente debe solicitarlo al Órgano de contratación dentro del plazo de 15 días há-biles previstos para su interposición. El Órgano de contratación deberá conceder el acceso en el plazo de 5 días hábiles, sin perjuicio de los límites de confidencialidad previsto en los artículos 140 y 143 del TRLCSP.Sin embargo, si el Órgano de contratación incumple su obligación de facilitar el ac-ceso al expediente, el interesado debe igualmente interponer el recurso en el plazo establecido, aún cuando carezca de la información precisa para ello. El Tribunal, a la vista de la denegación de la solicitud anteriormente mencionada, po-drá conceder al recurrente el acceso al expediente de contratación en sus oficinas con carácter previo a las alegaciones. Los restantes interesados que han comparecido en el procedimiento de adjudicación también tienen derecho al acceso al expediente de contratación. Para ello, el Tribunal les concederá cinco días hábiles para formular alegaciones. Los interesados pueden solicitar copia de los documentos contenidos en el expediente para ejercer su derecho de defensa.4-¿En qué fecha se inicia el cómputo del plazo de interposición de recursos? Artículo 19El Reglamento establece varias reglas especiales respecto al primer día de cómputo del plazo de quince días hábiles de interposición del recurso especial, que será, en estos supuestos, el siguiente: Cuando el Recurso se interponga contra el anuncio de licitación: el plazo co-mienza el día siguiente a la publicación en el DOUE, o en el perfil del contratante del Órgano de contratación si la publicación en el DOUE no fuera exigible. Cuando el Recurso se interponga contra los Pliegos: el plazo comienza el día siguiente a la publicación de la convocatoria con los Pliegos en la Plataforma de Con-tratación o aquel en que los Pliegos hayan sido puestos a disposición de los interesa-dos para su conocimiento (si se han puesto a disposición por medios electrónicos, el plazo empieza a computarse a partir de la fecha en que concluya el plazo de presenta-ción de proposiciones salvo que fueran conocidos con anterioridad). Recurso contra el acto de exclusión: el plazo se inicia el día siguiente a la re-cepción por el licitador de la notificación del acto de exclusión, si ésta fuera anterior a la adjudicación. En los casos de notificación electrónica se considera que la remisión se realiza en la fecha en la que se ha producido el envío.5-¿Quién puede interponer los recursos? Artículo 19El TRLCSP legitima a interponer Recurso Especial en materia de contratación a toda

persona física o jurídica cuyos derechos o interés legítimos se hayan visto perjudica-dos o puedan resultar afectados por las decisiones objeto de recurso.El Reglamento clarifica algunos supuestos de legitimación: • Legitimación a las asociaciones representativas de intereses relaci-onados con el objeto del contrato. Estas asociaciones pueden impugnar los actos del Órgano de contratación cuando actúen en defensa de intereses colectivos de sus aso-ciados. • En el caso de empresas que liciten en UTE, cualquiera de ellas puede interponer el recurso. Si alguna empresa no deseara interponerlo, podrá manifestárse-lo al Tribunal de tal manera que la multa por mala fe o temeridad que pudiera impo-nerse a la recurrente sólo le sería exigible a ésta. • Legitima a los miembros de las entidades locales que hubieran vo-tado en contra de los actos y acuerdos impugnados.6-¿Puede el Tribunal acordar una medida provisional a solicitud del Recurrente? Artículo 25Sí, a solicitud del recurrente o de oficio, siempre que estén motivadas, previa audiencia al Órgano de contratación para que manifieste su conformidad u oposición.7-¿Puede el Tribunal obligar al Recurrente que solicita una medida provisional la constitución de una Garantía? Artículo 26Sí, para responder de los daños que la adopción de medidas provisionales pudiera cau-sar al Órgano de contratación o para cualquier de los interesados en la adjudicación. El reglamento determina el importe de las garantías que el Tribunal puede acordar.8-Ampliación del plazo de remisión del expediente del Órgano de Contratación al TARC. Artículo 28El TRLCSP concede al Órgano de Contratación dos días hábiles desde la interposición del recurso para remitir el expediente de contratación al Tribunal junto con un informe sobre el fondo de la cuestión y las alegaciones oportunas sobre las medidas provisio-nales.Si el Órgano de contratación no remite el expediente en el plazo establecido para ello, el Tribunal los reclamará de nuevo, con el fin que los aporte en un nuevo plazo de otros dos días hábiles. Transcurrido este nuevo plazo sin que el tribunal los haya recibido, deberá darse trámite al recurrente para que alegue la omisión y aporte los documen-tos que considere oportunos para la resolución del recurso.La falta de envío del expediente no interrumpe la tramitación del recurso, sin perjuicio de las responsabilidades en que puedan incurrir los responsables de la remisión.9-¿Es posible la apertura de un trámite de prueba? Artículo 30Sí, el mismo TRLSCP (art.46.4) regula la apertura de un posible trámite de prueba. El reglamento clarifica que el recurrente puede solicitar pruebas en el escrito de inter-posición del recurso; los demás interesados en su escrito de alegaciones; el Órgano de contratación, en el informe remitido acompañando al expediente de contratación.Si se acuerda, la prueba deberá notificarse a los interesados.Contra la resolución de la prueba no cabe recurso, sin perjuicio que su denegación pueda ser aducida como fundamento del recurso contencioso administrativo.10-¿Puede el Órgano de Contratación o algún interesado personado solicitar aclaraciones de la Resolución del Tribunal? Artículo 32Sí, pueden solicitar al Tribunal la aclaración de algún concepto oscuro o algún error material dentro del plazo de tres días hábiles a contar desde la recepción de su notifi-cación. El tribunal debe pronunciarse en un plazo de un día hábil.11-¿Pueden los interesados plantear incidentes al Tribunal si no están de acuer-do con la manera que el Órgano de contratación está llevando a cabo la ejecución de la Resolución? Artículo 36Sí, pueden plantear un incidente al Tribunal, estableciéndose un plazo común de 10 días hábiles a todos los interesados para que presenten alegaciones. Tras la recepción de las alegaciones, el Tribunal dispone de cinco días hábiles para resolver el incidente.12-Respecto al Recurso especial en materia de contratación ¿Qué información deben publicar los Órganos de Contratación del Sector Público en la Plataforma de Contratación del Sector Público? Disposición adicional segunda y terceraLa interposición de recurso especial en materia de contratación, la suspensión acorda-da, en su caso, y la resolución que se dicte en el mismo.13-Apuesta por la tramitación electrónica. Artículos 38 a 41El Reglamento apuesta por la utilización de medios electrónicos en las relaciones con el Tribunal Administrativo Central de Recursos Contractuales Cabe mencionar la previsión de que las sociedades mercantiles, así como el resto de personas jurídicas ya obligadas por la Agencia Tributaria a recibir notificaciones a tra-vés de la dirección electrónica habilitada, recibirán las notificaciones que, en su caso, tenga que trasladarles el Tribunal a través de la dirección electrónica habilitada.14.-Vigencia del ReglamentoEl Real Decreto 814/2015 entró en vigor el 25 de octubre de 2015. Sin embargo, las normas relativas a la tramitación electrónica del procedimiento no entrarán en vigor con respecto de los escritos de interposición de recursos, reclamaciones y cuestiones de nulidad hasta el 25 de enero de 2016

Montse rull salortÀrEA SECrETAriA gENErALSEu CENTrAL rEuS TECNopArC

Juliol 201616 opinió Activa

oPinió

EL cáNcER DE LARINGE, NuEvA ENFERMEDAD PROFESIONALEl pasado 19 de diciembre del 2015 se publicó en el Boletín Oficial del Estado la entrada en vigor del Real Decreto 1150/2015, de 18 de diciembre, por el que se modifica el Real Decreto 1299/2006, de 10 de noviembre, a efectos de ampliar el cuadro de enfermedades profesionales en el sistema de la Seguridad Social e incluir en él el cáncer de laringe ocasionado por amianto. Esta regulación da res-puesta a una demanda social de los últimos años que ha sido avalada, además, por las investigaciones científicas que evidencian la relación directa existente entre el origen, la evolución del cáncer de laringe y los trabajos con amianto.La actualización del cuadro de enfermedades profesionales se contempla en nues-tro ordenamiento jurídico a través del artículo 2 del Real Decreto 1299/2006 (plas-mando así algunas de las orientaciones de la Recomendación 2003/670/CE) y en el anexo 2 del Real Decreto se recoge la lista complementaria de enfermedades cuyo origen profesional se sospecha y cuya inclusión en el anexo 1 podría llegarse a contemplar en el futuro. Pues bien, dentro de ese anexo 2 se venía recogiendo el cáncer de laringe produ-cido por la inhalación del polvo de amianto que, con la entrada en vigor del Real Decreto 1150/2015, se incorpora al anexo 1 del cuadro de enfermedades profesi-onales, grupo 6, dentro de las enfermedades profesionales causadas por agentes carcinógenos (concretamente por el amianto) como nuevo subagente. La regu-lación incluye asimismo las principales actividades asociadas a éste subagente. (¿+?)Ésta inclusión del cáncer de laringe en el anexo 1 del cuadro de enfermedades pro-fesionales, determina la presunción iuris et de iure de la misma como derivada de enfermedad profesional, por lo que no cabe cuestionarse la relación causal entre

la práctica de actividades relacionadas con amianto y la enfermedad –el cáncer de laringe–, liberándose de esta manera al trabajador de la carga de probar la misma (lo que sí ocurre, por el contrario, con las llamadas «enfermedades del trabajo»). Asimismo, la inclusión repercute dentro del marco de la acción protectora del sis-tema de la Seguridad Social y, más concretamente, en las obligaciones que le han sido encomendadas a las Mutuas Colaboradoras con la Seguridad Social en cuanto a entidades protectoras de las contingencias profesionales (accidentes de trabajo y enfermedades profesionales) lo que engloba aspectos como: reconocimiento de prestaciones de incapacidad temporal (sin periodo de cotización previo), deter-minación de las bases reguladoras aplicables, automaticidad de las prestaciones (aunque el empresario no haya cumplido con sus obligaciones de alta y cotizaci-ón), valoración de secuelas derivadas de la enfermedad profesional (Lesiones Per-manentes No Incapacitantes o alguno de los grados de Incapacidad Permanente legalmente establecidos), indemnizaciones por muerte y supervivencia (en caso de fallecimiento por la enfermedad profesional), prestación de asistencia sanitaria (tratamientos preventivos, reconocimientos periódicos, etc.), así como el traslado del trabajador a un puesto exento de riesgo.Veremos en los próximos años qué y cómo repercute la modificación llevada a cabo por el legislador, así como si el Ministerio de Empleo y Seguridad Social apru-eba nuevas ampliaciones, siempre con los informes técnicos precisos para ello.

lourdes de laMo valverdeÀrEA ASSESSoriA JuríDiCADirECCió DE prESTACioNSSEu CENTrAL bArCELoNA

L’ÚS DEL MòbIL INtEL·LIGENtTot semblava disposat per escometre noves i prometedores recerques quan va ocórrer la tragèdia. Cap a dos quarts de tres de la tarda del dijous 19 d’abril de 1906, Pierre Curie es va acomiadar dels professors amb els qui havia esmorzat.Sota la pluja, es va disposar a travessar el carrer Dauphine passant per darrere d’un cotxe de cavalls. Anava, com sempre, entotsolat en els seus pensaments. Enmig de la calçada, un pesat carro tirat per un cavall que avançava a gran velocitat es va inter-posar en el seu camí. Sorprès, va tractar d’agafar-se a l’arnès de l’animal, que es va encabritar; els peus del savi, van relliscar sobre el paviment humit i l’enorme carro, que pesava més de sis tones, li va passar per damunt. Marie va romandre com petrificada durant diversos dies. Quan va comprendre el significat de l’ocorregut, va creure que no tenia sentit seguir lluitant. No obstant això, la seva passió per la ciència va acabar sent més forta que el sofriment per la mort de Pierre. Sobreposant-se al dolor, es va convèncer que havia de continuar el treball que tots dos havien iniciat i que aquell era la millor manera d’honrar la seva memòria. Al cèlebre Tractat sobre la Radioactivitat (1910) de Marie Curie va incloure el retrat del seu espòs Pierre.

Això que li va passar a Pierre Curie, no li va passar a un amic meu mentre anava contestant un whatsapp, perquè, gràcies a Déu algú va inventar el clàxon i l’ABS. El que em va fer pensar que li pot passar a qualsevol quan anem pels carrers de la nostra ciutat, abstrets llegint els missatges de qualsevol tipus en el nostre ‘mòbil intel·ligent’, ja que ens distreuen dels diferents perills que hem d’afrontar durant els trajectes que fem caminant, sent això una de les principals causes d’atropella-ment en l’actualitat.Caminar distrets, creuar per zones prohibides o amb el semàfor en vermell, no es-tar atents a la circulació quan s’està creuant, són causes que produeixen la majoria dels accidents.D’altra banda, el més curiós és que en les carreteres més segures d’Espanya, com són les autopistes, vaig llegir aquest estiu un article on entrevistaven a la Sra. Sara Rodríguez, gerent del centre d’Operacions d’Abertis Autopistes, on declarava que el sinistre més comú és la sortida de la via i l’abast, on la distracció i, més concre-tament la distracció produïda per atendre el ‘mòbil intel·ligent’, era la principal causa.Al meu entendre, crec que no ens adonem que el que tenim entre mans, quan anem conduint un vehicle, ja que aquest no deixa de ser una màquina que fa el que li diem que faci, i això no sempre coincideix amb el que volem que faci.Aquest sentiment de protecció que s’ofereix a l’interior del vehicle, així com aquest excés de confiança en les nostres facultats físiques, reflexos, etc., produïdes per l’abús de substàncies o, per qualsevol altre motiu, fa que vegem possible contes-tar un whatsapp, un missatge, manipular el mòbil, mentre estem en marxa, pro-dueix que en molt poc temps tinguem un accident de conseqüències realment imprevisibles.Per tot això, crec que l’actual campanya que està desenvolupant la DGT sobre les distraccions, és realment encertada, ja que, a la meva manera de veure, incideix

en dos conceptes realment importants a l’hora d’agafar un vehicle, com són la importància que té el fet d’estar concentrat en la conducció al cent per cent, així com la part de responsabilitat social que comporta fer-ho, ja que darrere de cada persona n’hi ha moltes més implicades.

Nota: (1)www.biografiasyvidas.com.

Carlos GutiÉrrez ibarraTèCNiC SupErior EN prL ACTiVA MuTuADELEgACió VALèNCiA

Juliol 2016 17opinió Activa

LA FORMAcIóN PROFESIONAL DuAL ‘vERSuS’ LA PREvENcIóN DE RIESGOS LAbORALES Desde la entrada en vigor del Real Decreto-ley 10/2011, de 26 de agosto, de medi-das urgentes para la promoción del empleo de los jóvenes, el fomento de la estabi-lidad en el empleo y el mantenimiento del programa de recualificación profesional de las personas que agoten su prestación por desempleo, ha dado lugar a nuevas legislaciones modificando diversos aspectos de la legislación laboral.Entre las que surgen nuevas modalidades contractuales para favorecer la inserción laboral y la formación, mediante la combinación en el proceso de enseñanza y aprendizaje en la empresa y el centro de formación, entre ellas la Formación dual.Hace plantearse qué cabida tiene esta nueva figura laboral en el ambiento de la prevención de riesgos laborales y hasta dónde llega su aplicación.Existiendo dos modalidades en este tipo de formación por medio de contracto laboral o becado.En el caso de contracto laboral, sea la modalidad que sea, las obligaciones son las mismas que para cualquier otro trabajador de la empresa, como puede ser en la formación e información, la evaluación de riesgos de los lugares de trabajo, la obligación de proporcionarles equipos y medios de protección y en general, el cumplimento de la normativa en prevención de riesgos laborales.Cuando la presencia del alumno es mediante una vinculación por beca (estricta-mente académica y no laboral), la normativa de prevención de riesgos laborales no les es aplicable, con carácter general, a pesar de la obligación de darles de alta y cotizar en el Régimen General de la Seguridad Social.Hay que tener presente que cualquier persona que accede a un centro de trabajo lo debe hacer en condiciones de seguridad, ya que el hecho de no estar incluido en el ámbito de aplicación de la normativa laboral no quiere decir que la actividad del aprendiz este exenta de riesgos que, llegado el caso, pueden haber respon-

sabilidades en otros ámbitos (responsabilidad civil, etc). Es conveniente que los empresarios evalúen la interacción entre los trabajos que realizan los becarios y el resto de trabajadores de la empresa, mediante la coordinación de actividades preventivas (R.D.171/2004).Uno de los temas más relevantes es que en el caso de accidente ocurrido en las instalaciones del centro de trabajo donde se debe asistir al alumno, en estos casos debe diferenciar los convenios establecidos entre el centro y la empresa. Los convenios denominados de Prácticas (tener presente el R.D. 1493/2011 de 24 de octubre, programas de formación financiados vinculados a estudios uni-versitarios o de formación profesional) que se pactan están cubiertos por el seguro escolar y la asistencia la presta cualquier centro del Sistema Nacional de Salud o en centros concertados con el Instituto Nacional de la Seguridad Social. O por medio del Contrato laboral o becado, en los dos casos, la prestación de asistencia sanitaria la ofrece la Mutua colaboradora de la Seguridad Social que disponga la empresa. Se deben notificar e investigar los accidentes.Respecto a la vigilancia de la salud, entiendo que el estudiante/becario también debe ser sometido a un reconocimiento médico previo o periódico cuando sea obligatorio en la empresa, por ser imprescindible para evaluar los efectos de las condiciones de trabajo sobre la salud de los trabajadores o para verificar si el es-tado de salud del trabajador puede constituir un peligro para él mismo, para los demás trabajadores o para otras personas relacionadas con la empresa. También debe realizarse cuando así esté establecido en una disposición legal en relación con la protección de riesgos específicos y actividades de especial peligrosidad, tal y como establece literalmente el artículo 22 de la LPRL.

oPinió

jordi Guart torrentTèCNiC EN prL D’ACTiVA MúTuASEu SoCiAL TArrAgoNA

Juliol 201618 Actualitat

ResPonsAbiLitAt sociAL coRPoRAtivA

C.M.Ruiz, Tarragona

Clínica Activa ha procedit a la donació de 18 llits a diferents organitzacions

benèfiques, un mobiliari que és apte per al seu ús. La gestora de Clínica Activa, Silvia Vergés-Tapiró, informa que aquesta acció intenta anar més enllà de la funció purament sani-tària d’aquesta institució, una aptitud “humana i solidària” i la vocació d’ajudar i millorar la qualitat de vida de persones malaltes.El contingent de llits ha estat renovat en Clínica Activa per proporcionar una millor funcio-nalitat ergonòmica i comoditat als professions sanitaris de la institució, facilitar i millorar la qualitat de l’acompliment de les seves tasques. Per tant, la donació dels llits preexistents no està relacionada amb la seva obsolescència sinó per “realitzar una funció social”. Els llits nous adquirits tenen entre les seves prestacions les de poder-se elevar o descendir, amb la qual cosa faciliten notablement el treball dels professionals i eviten possibles lesions d’esquena.La cessió s’ha realitzat a diver-ses entitats benèfiques entre ONG mèdiques que exerceixen tasques humanitàries com per exemple a Nicaragua o a la Confederació Oficial de les Entitats d’Acció Caritativa i Social de l’Església Catòlica a Espanya (Càrites). Aquesta última organització ha dispo-sat el seu lliurament a malalts crònics que necessiten un mobiliari d’aquestes caracterís-tiques en el seu domicili. Una acció per la qual Càritas percep un considerable nombre de sol·licituds i gestiona una llarga llista d’espera.

ConsolidacióClínica Activa passa per un interessant moment de conso-lidació de la seva activitat. De fet, acaba de rebre l’autorització per part del Ministeri d’iniciar les obres d’ampliació de l’Àrea de Quiròfans, una actuació que significarà la renovació com-pleta d’aquestes instal·lacions. “No es tracta d’ampliar el nombre de quiròfans, sinó de modernitzar-los i que disposin d’una major dimensió i millor

qualitat assistencial”, destaca Vergés-Tapiró. L’espai que deixa lliure l’antic quiròfan es recon-dicionarà amb nous despatxos mèdics. “El desemborsament és un reconeixement a la tasca que exerceix la clínica, una enti-tat que vol consolidar el seu paper referent en traumatolo-gia laboral”, explica la gestora.El centre hospitalari d’Activa Mútua està especialitzat en l’atenció d’accidents laborals i de malalties professionals i cobreix un ampli ventall d’especialitats: cirurgia orto-pèdica i traumatologia, rehabilitació i medicina física, medicina general, cirurgia general i digestiva, anestèsia i reanimació, i clínica del dolor. Disposa de dos quiròfans de cirurgia major, sala d’endoscòpia digestiva, dos boxes d’urgències i reanimació, unitat de cures intermèdies, unitat de diagnòstic per a la imatge, urgències, ambulància, consultes externes i dispen-sari. Disposa de 15 habitacions

d’hospitalització, hospital del dia, rehabilitació, hidroteràpia, electroteràpia, infermeria, làser, gimnàs, cafeteria i menjador, serveis religiosos i capella. n

clínica Activa dóna 18 llits a entitats benèfiquesAmb aquesta acció, la institució va més enllà de la seva funció sanitària amb una vocació humana i solidària

Els nous llits faciliten el treball dels professionals. /C.M.R.

Silvia Vergès-Tapiró, gestora de Clínica Activa. /Sonia Sánchez

Amb aquesta actuació s’intenta millorar la qualitat de vida dels malalts i

facilitar el treball dels

professionals evitant lesions

d’esquena

Juliol 2016 19Actualitat

foRmAció

curs de formaciód’auditors internsper a gestió ambientalRedacció Activa Mútua, Barcelona

Una dotzena de tècnics d’Activa Mútua van par-ticipar recentment en

un curs de formació sobre auditors interns en gestió ambiental-ISO 14001 amb l’objectiu de formar-se en el desenvolupament d’auditories internes d’un sistema de gestió ambien-tal, segons els requisits de les normes ISO 14001 i de la norma de gestió d’auditories ISO 19011.El curs va ser impartit per Marta Monreal, consultora d’Ingecal (Enginyeria de la Qualitat i del Medi Ambient, empresa fundada al febrer de 2000 que continua l’activitat professional iniciada per Eva-risto Gutiérrez en 1992).Monreal va fer una introduc-ció de l’evolució històrica del medi ambient, va abordar la

normativa i la legislació, la gestió d’un sistema de gestió ambiental, els requisits de la norma ISO 14001, programes de sensibilització ambiental i, entre altres, tots els docu-ments necessaris per a una auditoria ambiental. n

Una dotzena de tècnics de l’entitat es formen amb la norma ISO 14001

D’esquerra a dreta: Xavier Marin (SSGG); Santiago Figueras (Delegado Lleida- Onze de setembre) i Joan Tejero (SSGG); Esther Rodriguez (SSGG); Irene Martínez (Calidad); Marta Monreal (INGECAL); Mónica Padrell (SSGG); Dolors Busquets (SSGG); Carmen Segovia (Calidad); Susana Candeas (Administrativa Lleida); Joan Figueres (PRL); Roberto Asensi (SPP); Juan Carlos Gavilan (Calidad).

Redacció Activa Mútua, Reus

La seu central de Reus d’Activa Mútua, emplaçada al parc tecnològic Tecno-

parc, va acollir divendres 22 de gener una jornada informa-tiva que va versar sobre Lexnet, plataforma d’intercanvi segura d’informació entre els òrgans judicials i una gran diversitat d’operadors jurídics que en el seva feina diària necessiten intercanviar documents judi-cials com a notificacions, escrits o demandes.La ponència va anar a càrrec del secretari general d’Activa Mútua, Miquel Benabarre, qui va descriure als advocats de l’Entitat, una eina que compta amb més de 52.000 usuaris, uti-litzat per més de 3.500 òrgans

judicials i ha permès des de 2004 intercanviar més de 160 milions de documents.La denominació Lexnet proce-deix de Llei a la Xarxa i pretén estendre gran part dels serveis que ofereix l’Administració de Justícia per internet, fent que aquests siguin accessibles des de qualsevol part i a qualsevol moment. n

Jornada sobre LexnetL’acte congrega els advocats de la mútua entorn a aquest instrument de treball segur en l’àmbit de les comunicacions judicials

El secretari general de la mútua, Miquel Benabarre, va descriure una eina que ja té 52.000 usuaris./Sonia Sánchez

L’eina ja té més de

52.000 usuaris i l’utilitzen

més de 3.500 òrgans judicials

El curs va anar a càrrec de

Marta Monreal, consultora

de l’empresa ingecal, a barcelona

Juliol 201620 Actualitat

seRveis

La unitat de biomecànica creix a un ritme de cent proves per anyL’entitat reforça el laboratori de Barcelona amb dos més a Madrid i AndalusiaC.M. Ruiz, Barcelona

La Unitat de Biomecànica d’Activa Mútua ha expe-rimentat un espectacular

creixement des que es posés en funcionament el 2012, amb un augment de 100 proves més per any. Un desenvolupament que es veurà incrementat amb l’obertura de dos nous laborato-ris: un a Còrdova (a la fi del passat any) i un altre a Madrid, molt pròximament.El cap del Departament de Rehabilitació i de la Unitat de Bio-mecànica d’Activa Mútua, el Dr. Tomislav Kranjcec, detalla que en 2013 es van realitzar 259 proves; en 2014, 350 i en 2015, 442. A aquest creixement gradual ha influït el perfeccionament progressiu del laboratori, la pos-sibilitat de realitzar més tipus de proves i col·laboracions amb altres mútues com Asepeyo per a la realització de proves de bio-mecànica. També la diversificació de l’activitat del laboratori amb activitat de Recerca, Innovació i Desenvolupament (R+D+i).El laboratori de biomecànica d’Activa Mútua ofereix les següents proves funcionals: cervical, dorsolumbar, espatlla, colze, epicondilitis, canell, mà, maluc, genoll, turmell, anàlisi de la marxa, equilibri, fibromiàlgia i fatiga crònica. La prova bio-mecànica valora funcionalitat, capacitat laboral, dany corporal, simulació, seguiment, evolució del tractament rehabilitador i rehabilitació especifica.Aquesta unitat, a més de deter-minar la funcionalitat o el dany corporal que sofreix un pacient, també és molt útil per triar el tractament de rehabilitació més adequat.Les proves de biomecànica també són molt efectives per a aquells pacients que han sofert l’amputació d’una extremitat inferior i requereixen rehabilita-ció amb exercicis d’equilibri.La Unitat de Biomecànica d’Activa Mútua també és una de les eines que participen en el denominat protocol de simulació de l’entitat, aquelles que permeten classificar i gestionar específicament, expe-

dients mèdicament resolts el període dels quals d’incapacitat pugui veure’s incrementat injustificadament. S’entén per simulació, la producció inten-cionada de símptomes físics i/o psicològics falsos o exagerats motivats per incentius externs.El laboratori situat en l’Avinguda de Josep Tarradellas utilitza els sistemes d’avaluació funcional de l’Institut de Biomecànica de València (IBV), de Biomek i Bio-metrix. Un dels últims estudis de la R+D+i impulsats des de la Unitat de Biomecànica d’Activa Mútua van donar els seus fruits en el 13 Congrés del Fòrum Europeu per a la Recerca en Rehabilitació que recentment va tenir lloc a Hèl-sinki (Finlàndia), on Kranjcec va publicar i va presentar la Rehabi-litació de l’equilibri en un pacient amb amputació femoral.La biomecànica és una disciplina científica que estudia els models, fenòmens i lleis que siguin relle-vants en el moviment (incloent l’estàtic) dels éssers vius. És una àrea de coneixement interdisci-plinari que té per objecte l’estudi de les estructures de caràcter mecànic que existeix en el cos humà. Es basa en diverses cièn-cies biomèdiques utilitzant coneixements de mecànica, ana-tomia, fisiologia… per estudiar el comportament del cos humà i resoldre els problemes derivats de les diverses condicions a les quals pot veure’s sotmès. n

La biomecànica estudia els

models, fenòmens i

lleis que siguin rellevants en el moviment dels

éssers vius

La unitat, a més de determinar la funcionalitat o el dany corporal que sofreix un pacient, també és molt útil per triar el tractament de rehabilitació més adequat. /Sonia Sánchez)

El cap del Departament de Rehabilitació i de la Unitat de Biomecànica d’Activa Mútua, el Dr. Tomislav Kranjcec. /S.S.

Juliol 2016 21Actualitat

seRveis

Habilitat un centre de ressonància magnètica nuclear al centre assistencial de Reus-tecnoparcL’equipament supera els 260.000 euros d’inversiói dóna resposta a l’important volum d’aquestes proves diagnòstiquesC.M. Ruiz, Tarragona

Activa Mútua ha posat en marxa al centre assisten-cial de Reus-Tecnoparc,

un nou servei diagnòstic de Ressonància Magnètica Nuclear (RMN). Aquest nou servei de diagnòstic d’Activa Mútua està enfocat cap a l’aparell múscul-esquelètic i en un entorn més aviat traumatològic, com a conseqüència dels accidents laborals i malalties professio-nals que diagnostica i tracta la mútua. “Principalment, el servei de RMN es destina cap als nos-tres accidentats, de fet, més del 60 per cent de les exploracions que es realitzen acostumen a ser en extremitats”, especifica el doctor Joan Miquel Cebral, director de l’Àrea Mèdica d’Activa Mútua.La instal·lació ha requerit d’una inversió de 260.000 euros. A la província de Tarragona no hi ha cap altre centre mutual que dis-posi d’aquesta infraestructura. Cebral justifica aquesta inver-sió per la necessitat de proves diagnòstiques que comple-mentin o corroborin allò que el metge sospita amb la seva exploració prèvia. A més, és una eina excel·lent per a la rea-lització d’estudis en el camp de la R+D+i, així com la intenció de gestionar de manera directa aquest servei sense la necessi-tat d’externalitzar, amb tots els avantatges que això implica a l’hora d’oferir rapidesa en el servei o reducció de costos.Aquest RMN concret és d’extremitats, assegura Cebral, per la qual cosa no es preveu la possibilitat de l’eix axial de l’organisme (crani, columna vertebral, espatlles, pelvis ni maluc). Malgrat aquesta limita-ció, el director de l’Àrea Mèdica d’Activa Mútua ressalta “l’alta qualitat que disposa en relació a altres aparells”.Així mateix, amb la regula-rització de les Contingències Comunes de les Mútues podran avançar-se proves de persones que estan en llista d’espera del servei públic de salut. Una mesura que

afavorirà el seu diagnòstic i posterior tractament. D’altra banda, “el Ministeri obliga a realitzar la majoria d’aquestes accions amb recursos propis i per tant, també es podran fer aquelles proves que no només quedin reduïdes a l’aparell musculoesquelètic. Com per exemple lipomes o algun tipus de tumor”.

El servei de RMN d’Activa Mútua al centre assistencial de Reus (Tecnoparc) funcio-narà cinc dies a la setmana de 9 a 14 hores a intervals d’una hora per exploració amb la

intenció d’anar augmentant aquesta franja de funciona-ment. La tècnica en imatge per al diagnòstic, Vanessa Moreno, és la responsable d’utilitzar l’aparell ja que, a més, té expe-

riència prèvia en aquest tipus d’instal·lacions. La previsió és també contractar un radiòleg per interpretar els resultats de la ressonància i les conclusions de l’exploració. n

Joan Miquel Cebral, director de l’Àrea Mèdica d’Activa Mútua. /C.M.R

El nou servei de ressonància es troba al centre assistencial de Reus (Tecnoparc).

A la província de Tarragona no hi ha cap altre centre mutual que disposi d’aquesta

infraestructura

Juliol 201622 Actualitat

esdeveniments

334 jornades formatives a totl’Estat el 2015L’entitat descriu les principals novetats esdevingudes en matèria de Seguretat Sociala 5.000 persones en mig centenar de ciutats

C. M. Ruiz, Reus

Activa Mútua va organit-zar la significativa xifra de 334 jornades forma-

tives i informatives a l’Estat espanyol durant 2015 amb la intenció d’oferir un valor afegit a les seves 62.000 empreses associades, 515.000 treballa-dors assegurats i assessories col·laboradores, principalment en matèria de novetats esde-vingudes en la Seguretat Social, amb l’objectiu de contribuir a incrementar la competitivitat i capacitació d’emprenedors i treballadors.

Més de 5.000 persones de tot l’Estat s’han beneficiat d’aquestes conferències, xerra-des i presentacions en més de 50 capitals amb ponents de primer nivell altament espe-cialitzats a les seves àrees competencials.Per zones geogràfiques, el sud va acollir 83 conferències, Catalunya 143, el centre-nord 67 i Llevant 41, destacant emplaçaments per afluència i activitat lectiva com Barcelona (39), Madrid (23), Granada (21), Lleida (19), València (18) i Reus (14), entre moltes altres.Les àrees de gestió d’Activa Mútua que han promogut i tutelat la difusió d’aquests continguts han estat Afilia-ció, Prestacions, Secretaria General, les oficines sectorials de l’Entitat (Oficina Nacional del Sector de l’Ensenyament –ONSE–; la Mútua de l’Emprenedor –OME–; l’Oficina de Centres i Serveis de Suport a Persones amb Discapacitat –ONCADIS– i l’Oficina Nacio-nal del Sector del Turisme –ONTUR–), i l’Àrea de Preven-ció de Riscos Laborals (PRL).Multitud han estat els temes abordats i detallats, encara que han tingut una major inci-dència les jornades enfocades cap al nou Sistema de Liqui-dació Directa de cotitzacions

a la Seguretat Social, també conegut en els seus inicis com CRETA; les novetats legislatives com la nova llei de mútues; la cura de la veu en el sector de l’ensenyament; malalties pro-fessionals; turisme; la llei de l’emprenedor; primers auxilis; la gestió de la prevenció en les microempreses i el col·lectiu d’autònoms; les responsabili-tats legals que es deriven de la PRL o la salut laboral de les dones en el període del clima-teri.Pel que fa al nou Sistema de liquidació directa, la Treso-reria General de la Seguretat Social (TGSS) ha treballat en els últims anys en aquesta metodologia per a la gestió de les cotitzacions a la Segu-retat Social, que li permetrà adoptar un paper actiu en el procés de recaptació, passant d’un model d’autoliquidació a un altre de facturació, així com proporcionar major informació sobre les cotitzacions a empre-ses i treballadors a través d’un model d’atenció personalitzat i multicanal.Els objectius prioritaris del Sistema de Liquidació Directa són: minimitzar els errors en assumir la TGSS l’aplicació de les regles de cotització i con-trastar les dades amb caràcter previ a la liquidació i millo-rar la transparència i la forma de relació amb les empreses basada en un sistema plena-ment telemàtic eliminant la necessitat d’actuacions presen-cials i en suport paper. Aquest sistema representa modifica-cions en l’actual procediment d’intercanvi d’informació, trac-tament, estructura i format dels fitxers amb el qual els usuaris del Sistema RED es relacionen amb la TGSS.De fet, Activa Mútua ha destacat per ser una de les pri-meres mútues col·laboradores de la Seguretat Social de tot l’Estat a realitzar la comunica-ció pel sistema de liquidació directa i ha participat en el seu

projecte d’implantació, prova i posada en marxa. Des de juliol de 2015, Activa Mútua ja ha començat la transmissió de dades a través del Sistema de Liquidació Directa, abando-nant el sistema anterior.Un altre important focus d’atenció d’Activa Mútua en la seva labor lectiva ha estat la de documentar sobre l’important nombre de novetats legislati-ves esdevingudes en els últims mesos a l’entorn de la Segure-tat Social com per exemple la nova llei de mútues, la tarifa plana en les cotitzacions socials, normatives de nou calat en el col·lectiu de treballadors autònoms (RETA / CATA), en la gestió i control de les IT o en prestacions com CUME, mater-nitat, mort i supervivència…; sobre la cura de la veu, les malalties professionals, la salut laboral en el sector turístic, la Llei d’Emprenedors, primers auxilis, la Prevenció de Riscos Laborals o la salut laboral en èpoques de la seva vida com el climateri.Amb la nova llei de mútues o, més ben dit, amb la modificació del seu règim jurídic, aquestes entitats passen a anomenar-se Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social. Bàsicament es pretén una major transparèn-cia en la seva gestió, ja que el 70 per cent del seu excedent es destinarà al Fons de Con-

tingències Professionals de la Seguretat Social. El 20 per cent restant a la Reserva comple-mentària i un 10 per cent a la reserva d’assistència social.Respecte a les Contingències Professionals, correspondrà a les Mútues la determinació inicial del caràcter professio-nal de la contingència, sense perjudici de la seva possi-ble revisió o qualificació per l’Entitat Gestora competent. S’aplica un sistema de reducció de cotitzacions per contingèn-cies professionals en funció de la perillositat i els riscos per a les diferents activitats, indús-tries i tasques. A més, es regula l’establiment d’un sistema de reducció de cotitzacions per contingències professionals a les companyies que hagin contribuït especialment a la prevenció de la sinistralitat.El col·lectiu de treballadors per compte aliena gaudeix d’un millor accés a la prestació per

cessament d’activitat, sobretot els autònoms econòmicament depenents. Els autònoms passaran a tenir represen-tants en la Junta Directiva i en l’Assemblea General de les Mútues.Referent a la incapacitat tem-poral, les mútues podran fer propostes d’alta que resoldran els Serveis Públics de Salut en cinc dies i en cas de desacord, l’INSS en quatre dies.Especial dedicació ha tingut per part d’Activa Mútua, en concret la seva Oficina de la Mútua de l’Emprenedor (OME), l’estudi i difusió de la Llei 14/2013 de 27 de setembre que facilita l’inici, exercici i cessament d’activitat amb la finalitat de perdre la por a l’emprenedoria i es fomenti el creixement de la cultura emprenedora a Espanya, com a conseqüència de la greu crisi regnant des de 2008.Un altre camp amb especial incidència en les jornades

S’han fet conferències

en poblacions de Catalunya,

València, Andalusia i

Madrid

Un dels blocs formatius més importants ha estat el de les nombroses novetats legislatives esdevingudes a l’entorn de la Seguretat Social. /Sonia Sánchez

Juliol 2016 23Actualitat

C.M.R., Lleida

Activa Mútua va participar en la tercera edició de la Fira de l’Ocupació UDLTreball que organitza la Universitat

de Lleida. Una més de les iniciatives que promou la institució perquè l’alumnat contacti amb el món de l’empresa i es familiaritzi amb l’entorn laboral.Activa Mútua va disposar d’un estand a l’esmentada mostra on va informar i va descriure dels serveis assistencials i les prestacions que gestiona com a mútua col·laboradora de la Seguretat Social. Per part dels alumnes va rebre més de mig centenar de currículums de futurs professionals interessats en aquest sector i que Activa Mútua tindrà en compte en cas que puguin encaixar en alguna possible vacant.De fet, una de les contractacions que van tenir lloc el passat any a la Mútua, “va ser com a conseqüència del contacte establert en

aquest certamen amb un estudiant de Dret de la Universitat de Lleida”, segons detalla Santiago Figueres, director de la delegació d’Activa Mútua a la capital del Segrià.En aquesta ocasió, 66 empreses van participar a UDLTreball, una fira que van visitar més de 1.500 estudiants universitaris que, alhora, van poder assistir a diverses conferències i tallers. El tema d’aquest any era com trobar treball per internet i com realitzar i exposar currículums a aquest món virtual.Un dels moments estel·lars va ser la conferència impartida per Christian Rodríguez, titulada: «De la idea a la televisió», on va exposar l’èxit recollit per la seva empresa ByHours, primera plataforma on-line amb la venda d’habitacions d’hotel per hores. Fundada a Barcelona el 2012, ByHours ja és internacional, disposa de multitud de reconeixements i és considerada una de les 20 millors empreses per treballar a Espanya, segons Great Place to Work. n

Activa Mútua informa dels seus serveis i prestacions als alumnes de la universitat de LleidaParticipa en la tercera edició

de la Fira de l’Ocupació UDLTreball

Estand d’Activa Mútua a la tercera edició d”UDL Treball. /C.M.R.

d’Activa Mútua ha estat la Pre-venció dels Riscos Laborals (PRL) i més des que el 4 de maig es publiqués la resolu-ció de la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social per la qual s’estableix el Pla General de les Activitats Preventives de la Seguretat Social a aplicar per les mútues col·laboradores de la Seguretat Social. Des d’aquest marc s’estableix un programa d’assessorament tècnic a pimes, empreses de menys de 50 treballadors; aquelles amb sinistralitat ele-

vada o el programa sobre el control de la despesa en pres-tacions econòmiques de la Seguretat Social per contin-gències professionals. Sense oblidar l’Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut Laboral en el Treball 2015-2020 i que redunda en l’eficiència de les institucions dedicades a la prevenció de riscos laborals i la millora de les condicions de seguretat i salut en el treball. Tot amb la finalitat d’uns llocs de treball segurs, saludables i productius. n

La prevenció de riscos Laborals també ha

estat un eix important en les jornades

un dels temes que ha tingut

més incidència ha estat el

del Sistema de Liquidació

Directa

Juliol 201624

C.M.R., Reus

«El 2016 marca una nova era en la dinàmica jurídica amb la

irrupció de nous mitjans electrònics i intel·ligència artificial», emfatitza el secretari general d’Activa Mútua, Miquel Benabarre, en el marc de les quartes jornades sobre assessoria jurídica d’Activa Mútua, celebrades els passats 24 i 25 de febrer a la seu central de Reus situada al Tecnoparc.«La jurisprudència es fa més ràpida, àgil i eficaç gràcies a l’afavoriment dels fluxos d’informació entre advocats, fiscalies i jutjats”, afegeix Benabarre, qui recorda que des del passat 1 de gener ha entrat en vigor una potent eina coneguda com LEXNET, un entramat electrònic de comunicació que ha fomentat la participació entre el col·lectiu, sense oblidar la dinamització de les bases de dades i un millor aprofitament.El contacte habitual de les Mútues Col·laboradores de la Seguretat Social amb la jurisprudència sempre ha estat amb índexs publicats en toms de paper, «amb cerques pràcticament artesanals». No obstant això, en aquests moments, els cercadors de jurisprudència i informació jurídica ja utilitzen conceptes d’intel·ligència artificial com qualsevol altre cercador d’internet. «Això planteja nous reptes per l’abundant informació de la qual es disposa i ha de ser seleccionada adequadament».D’altra banda, els ponents van examinar les últimes novetats legals que afecten en l’àmbit d’actuació de les Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social, especialment en matèria de contractació pública i de les prestacions del sistema de la Seguretat Social. També es va tractar la nova llei de procediment administratiu i la transformació de les relacions amb l’Administració.

Així mateix, es van realitzar dos tallers pràctics: el primer sobre el citat LEXNET i altre sobre les eines que ofereixen les bases de dades jurídiques.Aquestes jornades celebraran l’any que ve el cinquè aniversari i seran el seu moment de consagració, va emfatitzar el director gerent d’Activa Mútua, Miquel Àngel Puig, qui va destacar el prestigi

que ja tenen entre el col·lectiu d’advocats, graduats socials i entre les empreses mutualistes. Per tant, va avançar, les cinquenes jornades gaudiran d’una posada en escena més treballada i una organització i muntatge propis del seu prestigi.El director gerent va ressaltar l’aposta d’Activa Mútua per eines de base jurídica com,

per exemple, el nou Portal de Prestacions. Estratègies que cobren més sentit si es té en compte el fet que el volum de les queixes ha anat in crescendo en els últims anys, un fenomen relacionat amb l’augment del nivell d’exigència de l’usuari i al qual evidentment la mútua ha d’estar a l’altura d’aquestes expectatives, entre altres, amb la potenciació del servei jurídic

de l’entitat i la proliferació d’esdeveniments com les jornades d’assessoria jurídica.Conferències que s’anteposen al pols de l’actualitat i que ensenyen a mutualistes i especialistes les interpretacions que fa el Tribunal Suprem en casos de nou tall com l’accident in itinere, l’accident en missió o la malaltia professional. O introdueixen en l’aplicació de noves prestacions com la del risc durant l’embaràs, nens amb malaltia greu i temes importants per a les empreses com, per exemple, la gestió de l’absentisme. Aquí, el director de Prestacions i Assessoria Jurídica de Prestacions, Ferran Pellisé, va recordar el desenvolupament del programa d’Activa Mútua denominat Aplica que pretén dotar les empreses d’uns instruments que facilitin un menor absentisme en les plantilles gràcies a equips humans motivats i incardinats a uns objectius com, per exemple, un pla estratègic.Aquestes jornades són el reflex de l’existència en Activa Mútua d’un departament jurídic intern i potent amb professionals especialitzats. Un equip integrat per 15 especialistes àvids de coneixements amb vocació de projecció cap a la societat en general. n

Les jornades d’assessoria jurídica anticipen una era més resolutiva en jurisprudència gràcies a les altes tecnologies La comunicació serà més fluida entre els actors,amb un major aprofitament de les bases de dades

esdeveniments

Actualitat

Ferran Pellisé, director de prestacions i assessoria jurídica de prestacions, i Miquel Benabarre, secretari general./Sonia Sánchez

Els cercadors d’informació

jurídica ja utilitzen

conceptes d’intel·ligència artificial com

qualsevol altre cercador

Juliol 2016 25Actualitat

foRmAció

curs d’autorsi formadors interns

Redacció Activa Mútua, Reus

Activa Mútua ha celebrat del 10 al 12 de maig, a la seu central de Reus

(Tecnoparc), un programa de Formació d’Autors i Forma-dors Interns, la segona edició que realitza d’aquest curs. Organitzat per la Universi-tat Corporativa Activa Mútua pretén reforçar les habilitats formatives dels professionals no pedagogs, donar a conèixer pautes específiques que per-metin dissenyar i planificar una formació d’impacte i facilitar un espai en el qual el parti-cipant pugui identificar les seves àrees de desenvolupa-ment com a autor i formador. Per a això, s’han impartit tres tallers presencials de 30 hores (20 presencials i deu virtuals) on en el primer mòdul s’han abordat les habilitats peda-gògiques i autoria, al segon i

tercer.Entre els diferents continguts abordats s’ha inclòs la psicolo-gia social dels grups formatius,

claus per superar la por escè-nica, estratègies per motivar o la gestió de situacions difícils, entre altres. n

Per reforçar les habilitats dels professionals a l’hora d’instruir

La comissió de Millora va elaborar 36 propostesen 2015 per perfeccionar la gestió de l’entitat

qUALitAt

C.M.R., Lleida

La Comissió de Millora ja ha llançat els primers resultats des de la seva

posada en marxa el març de l’any passat. En total, ha inclòs un total de 36 propostes que incideixen en l’optimització de la gestió de diverses àrees i serveis de la Mútua, com per exemple el benestar dels pacients de la Clínica, la millora de la comunicació en el seguiment de la Incapacitat Temporal per Contingències Comunes (ITCC), i més precisió en la informació apareguda a la pàgina web; en resum, millores en la imatge corpora-tiva de la mútua.La Comissió de Millora es va engegar el març de l’any passat amb l’objectiu d’executar polítiques d’optimització derivades d’incidències detec-

tades per diverses vies. Josep Lluís Olivé (Compliance), Gemi Cabré (Servei al Client) i Juan Carlos Gavilán (Qualitat) són els integrants d’aquesta comis-sió i expliquen que “aquestes polítiques permeten corregir situacions i maneres d’actuar en benefici dels usuaris de la mútua i facilitar la forma de treballar dels seus empleats”. La detecció de les incidèn-cies es realitza per diverses vies: suggeriments interns (empleats de la mútua), exter-nes (clients), enquestes de satisfacció, queixes i reclama-cions, i auditories internes.Algunes de les propostes de millora procedents dels hos-pitalitzats en la Clínica Activa ja han estat aplicades i han consistit en la col·locació de senyalètica per respectar el silenci, la millora de la guia de serveis per als usuaris o la col·locació de mobiliari adap-

tat a necessitats específiques a l’hospital del dia.Respecte a la millora en la comunicació amb el client en el seguiment de l’ITCC

(prestacions de la Seguretat Social), la informació a la web, en conjunt, la imatge corpo-rativa; Olivé, Cabré i Gavilán comenten que s’ha millorat la

informació proporcionada en les cartes de citació d’ITCC i que a la web s’han inclòs els horaris de les delegacions, entre altres mesures. n

La universitat corporativa Activa Mútua planifica una formació d’impacte./Sonia Sánchez

Gemi Cabré, Josep Lluís Olivé i Juan Carlos Gavilán, components de la Comissió de Millora./Cedida

Més de 120 persones en les jornades sobre el sistema Siltr@ a Lleida

Redacció Activa Mútua, Lleida

«Un autèntic èxit», qualifica la direc-tora territorial

d’Activa Mútua a Lleida, Selena Tabarés, la jornada que es va dur a terme el dia 31 de maig i 7 de juny que va organitzar Activa Mútua a la capital del Segrià.L’esdeveniment va gaudir d’una concorreguda afluència de públic, més de 120 persones, i va tenir lloc a la sala de formació de la seu de l’entitat al Pas-seig Onze de Setembre.El sistema Siltr@ ha signifi-cat un autèntic gir de 360º en el tractament de fitxers i intercanvi d’informació per part de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS). Una nova dinàmica en la qual la institució està immersa des de fa dos anys com a resultat de l’estratègia de

modernització i millora de la gestió.Amb Siltr@, és la TGSS qui calcula els imports de cotit-zació i són les empreses els qui confirmen o sol·liciten la correcció dels mateixos. Altres canvis estan per venir. El dia 1 de juliol, per exemple, van desaparèixer els models de cotització TC1 i TC2 i canviaran de denominació.La jornada va ser presen-tada per Selena Tabarés i impartida per Anna Maria Peula, directora de l’Administració número 1 de la Tresoreria de Lleida i per M. Àngels Nadal, Cap de la Secció Xarxa de la mateixa entitat.Peula i Nadal van aprofun-dir en les modificacions que s’han produït en la inscripció d’empreses i afiliació de treballadors a la Seguretat Social, en les cotitzacions o en les liqui-dacions, entre altres. n

La TGSS dóna un gir de 360ºamb aquest nou tractamentde fitxers i informació

foRmAció

Juliol 201626

sALUt LAboRAL

Carlos M. Ruiz, Lleida

Ha passat un any des de la posada en marxa de l’Àrea de Compliance a Activa

Mútua. Va ser el juny de 2015, quan la Junta General de l’entitat va decidir la seva creació. Des de llavors, la tasca d’aquesta nova figura ha destacat per una intensa dinàmica de treball on s’ha traçat un mapa dels riscos en els quals pot incórrer l’entitat i ha començat a informar i formar al quadre directiu.Primer de tot, recordar que el Compliance Officer o Director de Compliment Normatiu en una empresa, «és una figura que cobra vigència a partir de 2010, quan en aquest moment el Codi Penal també considera a les persones jurídiques susceptibles de come-tre faltes i delictes», detalla el director de l’Àrea de Compliance d’Activa Mútua, Josep Lluís Olivé.El compliance «són els ulls de l’empresa per protegir-se», apunta. «És l’autogestió del risc penal, amb l’establiment d’una sèrie de pautes per evitar delic-tes», afegeix Olivé.

Segons el Codi Penal, una qua-rantena de delictes poden imputar-se a les persones jurí-diques. D’aquests, i segons es desprèn del mapa de risc traçat per a Activa Mútua per l’Àrea de Compliance, l’entitat ha de ser cauta en matèria de possibles suborns o corrupció entre par-ticulars, això des d’una òptica genèrica. Des d’una perspectiva més concreta: delictes infor-màtics, contra el medi ambient, salut pública o hisenda pública.Olivé detalla que una de les

primeres tasques ha estat la formació-informació. Primer encaminada cap als càrrecs executius, per la major respon-sabilitat que tenen a l’hora de vetllar, prevenir i evitar activitats il·lícites (direcció, comitè directiu, directors, territorials…). Més tard, es formarà la resta del personal, ja que les empreses poden ser san-cionades quan un empleat comet un delicte per falta de control.D’altra banda, «l’intercanvi d’opinió amb els directors també ens permet detectar la possi-

bilitat de definir algun tipus de protocol que no hagi estat pre-vist».La figura del compliance va començar a ser plantejada al 2010, quan per influència de la jurisprudència anglosaxona i els casos de corrupció i fallida d’empreses durant els moments més àlgids de la crisi, es va evi-denciar la incongruència que només s’imputessin a les perso-nes físiques.«L’única manera que té la justícia per calibrar si la persona jurídica és sancionable és mitjançant els sistemes de prevenció del compliance», assenyala Olivé. Si l’empresa no actua per evitar successos il·lícits és quan pot ser sancionada. Si per contra detalla i fixa tot un seguit de plans de prevenció i de control que evitin el delicte (encara que no hagin pogut evitar-los), com a mínim és demostrable que s’han realitzat actuacions en aquest sentit.«Quan s’interposa una denún-cia, la justícia crida a capítol i és quan el compliance mostra tot el programa que s’ha efectuat a l’empresa per evitar activitats il·lícites. És quan el jutge valora si

el producte en vigor és substan-cial com per atenuar o exonerar la pena”, explica Olivé.Dins de l’estructura del com-pliance s’erigeix una comissió de seguiment on, a més, par-ticipa Assessoria Jurídica, Recursos Humans i Direcció. Aquest organisme reporta el procés d’implantació del com-pliance, així com les incidències detectades.El compliance també forma part de la Comissió de Millora, on també conflueixen el Departa-ment de Servei al Client i el de Qualitat per donar resposta a les queixes i reclamacions inter-posades a la Mútua i des d’aquí proposar també actuacions de millora i desenvolupament.La figura del compliance té un interessant recorregut en el futur de les empreses, fins al punt que influirà perquè puguin fer negoci entre elles per la seguretat i res-pectabilitat que transmet. De fet, «per concórrer a les licitacions de l’Administració Pública, un dels requisits comença a ser la dis-posició del compliance officer en l’estructura de l’empresa», con-clou Olivé. n

Redacció Activa Mútua, Madrid

Activa Mútua, mútua col·laboradora amb la Seguretat Social número

3, és l’entitat espanyola més conscienciada en matèria de prevenció de riscos laborals (PRL), segons la revista Forma-ción de Seguridad Laboral que edita Bormart.El guardó va ser recollit al Saló Internacional de la Seguretat (SICUR 2016) per Antonio Andú-jar, director de l’Oficina d’Activa Mútua de Centres i Serveis de Suport a Persones amb Discapa-citat (ONCADIS), i per María Salut López, coordinadora territorial Centre, Nord i Aragó del Depar-tament de PRL d’Activa Mútua. A l’acte també va estar present el director gerent d’Activa Mútua,

Miquel Àngel Puig. Més de 200 persones van acudir a l’acte de l’hotel Meliá Castilla de Madrid.A aquests premis van concórrer més de 50 candidatures. ONCADIS va ser vencedora a la categoria d’Organisme, Entitat o Institució destacat en PRL. Andújar manifesta que d’ONCADIS s’ha valorat el seu objectiu de reduir la sinistralitat i l’absentisme laboral en el sector de la discapacitat i dependència, la

seva influència per incrementar la competitivitat i rendibilitat de les empreses socials, vetllar per la salut laboral dels seus professionals i potenciar la cultura preventiva amb un alt component innovador. Puig va destacar que el reconeixement és reflex del treball ben fet, la constància i la dedicació, i va emfatitzar l’encert a l’hora de crear oficines sectorials com ONCADIS de manera pionera en el sector.ONCADIS és un servei nou especialitzat amb el qual Activa Mútua aposta pel sector de la discapacitat i per la salut dels seus professionals, mitjançant una atenció permanent de les necessitats de les empreses i dels seus professionals. Més de 30.000 treballadors perceben en l’actualitat aquests serveis. n

L’àrea de compliance forma directius i empleats de la mútua

Activa Mútua, l’entitat més conscienciada en prevenció de riscos laborals, segons la revista ‘Formación de Seguridad Laboral’

Ofereix pautes que permeten conèixer les funcions, el contingut del Mapa de Riscos i els plans de prevenció per impedir la realització

d’actuacions il·lícites penals

Recull el premi en el marc del Saló Internacional de la Seguretat celebrat a Madrid

Antonio Andújar, director d’ONCADIS; Miquel Àngel Puig, director gerent d’Activa Mútua, i María Salud López, coordina-dora territorial Centre, Nord i Aragó del Departament de PRL d’Activa Mútua. /Cedida

Josep Lluís Olivé, director de l’Àrea de Compliance d’Activa Mutua. /C.M.R.

bones PRàctiqUes

Actualitat

Juliol 2016 27

Ja està disponible a la web la ‘Guiasanitària per a pacients’ audiovisual

C.M.R, Tarragona

Activa Mútua ha inclòs a la seva pàgina web una nova secció audiovisual

titulada: Guia sanitària audio-visual per a pacients, que està supervisada directament per la Dra. Mireia Espluga –responsa-ble de la Unitat de Mà i Canell de Clínica Activa Mútua de Tarragona i consultora a nivell estatal de l’Entitat en patologies complexes de mà i canell– i la diplomada universitària en infer-meria (DUE), Esperanza Uriz.Els vídeos proporcionen infor-mació i consells útils per preservar la salut dels treballa-dors assegurats per la mútua davant malalties o accidents laborals. Continguts emi-nentment pràctics, de fàcil comprensió i molt il·lustratius perquè el malalt tingui nocions sobre el seu patiment i com cuidar la seva salut.El primer lliurament orienta el

treballador sobre com actuar en cas de tenir una ferida i detectar els signes d’alarma, com esme-nar-la, supervisar-la, cuidar-la i vigilar la seva evolució. Entre altres, també es contemplen les ferides postquirúrgiques. Entre cura i cura al centre mèdic, és molt important que el pacient estigui pendent de la seva lesió, apliqui cures bàsiques i previn-gui hàbits dolents que puguin empitjorar la ferida.El segon vídeo està enfocat a com cuidar els guixos i embenatges, tenint en compte la importància que tenen aquestes tècniques a l’hora d’immobilitzar una zona lesionada i, en conseqüència, afavorir la seva curació. Perquè el tractament sigui plenament efectiu i no apareguin compli-cacions, el vídeo exposa una sèrie de recomanacions, així com advertiments en cas que es produeixin signes d’alarma i les cures que s’han de fer una vegada retirats al pacient. n

S’inicia amb dos vídeos sobre cures de ferides, guixos i embenatges

sALUt

Redacció Activa Mútua, Reus

Activa Mútua es va sumar el dissabte 19 de març a la iniciativa «L’hora del

Planeta», promoguda pel Fondo Mundial per a la Naturalesa (WWF). Sota el lema: «Ara és el moment. Canvia pel clima», «L’hora del planeta» alerta davant dos fets transcendentals que fan urgent la lluita contra el canvi climàtic: que el passat any fos el més càlid del planeta, i que al setembre i desembre s’aprovessin els Objectius de Desenvolupament Sostenible i s’aconseguís l’Acord de París per Lluitar contra el Canvi Climàtic, respectivament.«L’hora del Planeta» consisteix a apagar les llums a la franja horària de les 20.30 a les 21.30 hores. WWF va llançar aquesta iniciativa fa deu anys a nivell mundial, una campanya oberta a tots que informa, inspira i dóna suport a persones, organitzacions, ciutats i països perquè usin el seu poder col·lectiu i impulsin

l’acció climàtica durant tot l’any. Precisament, en aquesta ocasió, el principal objectiu és promoure accions climàtiques que assegurin un futur renovable. Des de WWF, recalquen que «L’hora del planeta» és molt més

que una apagada d’un dia, és un símbol que vol expandir el seu missatge tot l’any.Les accions d’Activa Mútua per respectar el medi ambient estan auditades per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i,

entre elles, destaca la instal·lació de lluminària led al 15% de les seves seus, recollida selectiva de plàstics, campanyes de sensibilització per reduir consums directes i indirectes, substitució d’equips de climatització per

sistemes de regulació variable (VRV) amb una millor eficiència energètica, la reducció de residus de paper, instal·lació de sales de videoconferència per reduir els trasllats i el control dels sistemes d’impressió.n

Activa Mutua s’adhereix a «L’hora del planeta»L’adscripció és part de les seves mesures per lluitar contra el canvi climàtic

Activa Mútua va apagar les llums durant L’hora del planeta./S.S.

Actualitat

Aquesta nova secció audiovisual ofereix consells per preservar la salut. /Sonia Sánchez

Juliol 201628 Contraportada

contRAPoRtAdA

caixes amb miralls per accelerar la curació de lesions de màEl tractament utilitzat a Clínica Activa retornaal cervell les capacitats que perd amb el dolor crònicC.M. Ruiz, Tarragona

La mirror box o caixa amb miralls és una teràpia que va desenvolupar un metge indi,

el Dr. Vilayanur S. «Rama» Rama-chandran, neuròleg conegut pel seu treball en els camps de la neurologia de la conducta i de la psicofísica. Actualment és director del Center for Brain and Cognition, professor en el departament de psicologia i neurociències a les uni-versitats de Califòrnia i Sant Diego, i professor adjunt de biologia en l’Institut Salk d’Estudis Biològics. Ramachandran ha seguit dues carreres paral·leles: una, l’estudi de la percepció visual, usant mètodes de psicofísica, que li permet crear inferències sobre el que una per-sona veu basant-se en allò que descriu i una altra, en neurologia, encaminada a explicar diverses síndromes neurològiques.A Ramachandran se li atribueix l’ús de la retroalimentació visual per tractar el dolor del membre fantasma mitjançant la caixa amb miralls, la rehabilitació d’afectats per l’impacte de llamps i de la sín-drome del dolor regional complex (RSDC, en anglès). També és cone-gut pels seus nous experiments i especulacions (juntament amb Edward Hubbard i David Brang) en el camp de la sinestèsia i per haver suscitat un renovat interès per aquest fenomen ignorat des de fa molt temps. Els seus treballs més recents se centren en la causa de l’autisme.Josep Maria Solé, fisioterapeuta a la Clínica Activa, explica que la utilització de la caixa amb miralls és una eina que s’empra per retar-dar el funcionament del sistema nerviós central, això té justificació ja que existeixen algunes lesions que provoquen que el cervell no interpreti la mà com quelcom normal i per tant, engegui meca-nismes estranys que hiperactiven el sistema nerviós simpàtic i pro-voca inflamació i dolor.«El que fem amb els miralls», deta-lla Solé, «és jugar amb la imatge sana de la mà, que és la que es reflecteix en el mirall per donar informació al cervell que aquella mà està funcionant amb norma-litat. En realitat, allò que fem és enganyar al cervell en aportar-li

informació “sana” perquè la relació cervell-extremitat es nor-malitzi al més aviat possible». Aquesta actuació és útil en lesions traumàtiques de la mà com a frac-tures o contusions fortes. També s’obtenen beneficis en amputats o accidents vasculars cerebrals.La teràpia de la caixa amb miralls no s’entén com un tractament únic sinó que forma part del que es coneix com Graded Motor Ima-gery (GMI) o imatgeria motora

graduada, mètode de tractament enfocat a retornar al cervell algu-nes de les capacitats que perd durant els processos de dolor persistent o crònic. El GMI compta amb molt bons resultats en algu-nes patologies de difícil maneig amb tractaments convencionals, com l’esmentat RSDC.«En introduir de manera gra-dual i progressiva les fases de les quals es compon el programa de tractament, s’aconsegueix

reduir considerablement el dolor crònic», apunta Solé, que matisa que el GMI té tres punts principals: la discriminació de l’hemisferi dret i esquerre, la imaginació motora i finalment, la mirror therapy. Solé destaca l’exclusivitat que té Clí-nica Activa a Tarragona pel que fa a aquest tractament basat en la recerca, els anys d’experiència i la coordinació amb la Dra. Mireia Espluga, responsable en aquesta institució de la Unitat de Cirurgia

de mà i canell. Solé afegeix que aquesta teràpia també té utilitat en lesions de peu.Amb aquests tractaments s’aprofita la potencialitat de les neurones mirall que es localitzen en el còrtex frontal. Són un grup de cèl·lules que van ser descober-tes per l’equip del neurobiòleg Giacomo Rizzolatti i que semblen estar relacionades amb els com-portaments empàtics, socials i imitatius. La seva missió és reflec-tir l’activitat circumdant. Després de la realització de diversos estu-dis es va comprovar que s’activen quan un ésser humà o animal realitza una activitat, observen a altres executar una acció o tenen una representació mental de la mateixa. El GMI és part d’un conjunt de tractaments com la magnetoterà-pia, l’ultrasò… A causa del tipus de teràpia que s’aplica, basada en l’aprenentatge, les sessions s’allarguen en el temps fins a la completa normalització de la funció.La representació que es té de la mà en el cervell, tant motora com a sensitiva, és molt important, de l’ordre del 40 per cent pel que fa a la resta del cos. Si aquesta repre-sentació disminueix o desapareix a causa del que es coneix com una incongruència –entre el que el cervell espera veure i el que realment percep– és quan s’altera la funció de la mà. En alguns pacients, aquesta incongruència s’acompanya amb una simpto-matologia que desemboca en un RSDC: conjunt de símptomes (inflamació, augment de la tem-peratura, dolor, descalcificació dels ossos de la mà…) que poden ser abordats amb la caixa dels miralls per intentar normalitzar la informació que li arriba al cervell.«La incongruència entre allò que el cervell espera veure i allò que veu, provoca una hiperactivació del sistema nerviós atès que no sap resoldre el procés. Aquesta incidència fa que el cervell entri en un cercle viciós i no sàpiga sor-tir-ne. Els miralls trenquen amb aquesta dinàmica», assegura. Les caixes de miralls desenvolupades per Activa Mútua «són el model idoni», ja que compleixen totes les característiques, dimensions i formes. n

La representació que es té de la mà al cervell és molt important, explica Josep M. Solé, fisioterapeuta a Activa Mútua./Sonia Sánchez