NEUROIMATGE
-
Upload
valeria-perilli -
Category
Documents
-
view
115 -
download
3
Transcript of NEUROIMATGE
Malalties del Sistema Nerviós 18/10/2010Dr. Mercader Jose Luis Bauza Quetglas
NEUROIMATGE
Les proves fonamentals per a l’estudi del sistema nerviós són les següents:
- TC i TC - PET
- RM estructural y funcional. Espectroscòpia cerebral. RM-PET.
- Angiografia cerebral y dels troncs supraaòrtics.
- Ultrasons.
- SPECT i PET.
De totes les proves anteriors, la TC i la RM són les més utilitzades, ja que són útils en
pràcticament tots els temes mèdics que afectin al SN. Les indicacions clíniques generals de la
TC i la RM encefàliques són:
- AVC isquèmic (el 50% dels casos a les 48 hores no es veu cap signe característic en la
TC. Quant tenim una clínica d’ictus i a la TC no es vegi res anormal ens indicarà que es
tracta d’una isquèmia).
- AVC hemorràgic.
- Tumors cerebrals.
- Traumatismes craneoencefàlics.
- Malformacions encefàliques.
- Hidrocefàlies.
- Patologia infecciosa e inflamatòria. Abcesos cerebrals.
Els casos en que el primer examen que s’ha de realitzar és una TC són els següents:
- Hemorràgia subaracnoidal. També es pot veure amb la RM, però la TC és molt millor.
- Fase aguda dels hematomes intracraneals. Actualment és més útil la RM.
- Ictus cerebral agut. Si a les primeres 48 hores la TC surt normal es tractarà d’un infart
isquèmic. Per contra, si s’observa una zona hiperdensa (blanca), amb una zona
hipodensa que l’envolta (corresponent a edema) i un important efecte de massa es
tractarà d’un infart hemorràgic. Amb el temps l’infart hemorràgic disminueix la seva
intensitat i és més difícil de diferenciar de l’infart isquèmic.
- Traumatisme craneoencefàlic agut. Inicialment és molt més útil la TC, però a mesura
que passen els dies, estarà indicada la RM.
- Lesions calcificades.
- Quant la RM està contraindicada o no es pot realitzar.
1
Malalties del Sistema Nerviós 18/10/2010Dr. Mercader Jose Luis Bauza Quetglas
Hemorràgia subaracnoidal (HSA). Es tracta d’una hemorràgia
localitzada a l’espai subaracnoidal. La sang es barreja amb el líquid
cefaloraquidi generant una intensitat de color gris intermitja.
Ictus hemorràgic o hematoma. Apareix com una zona hiperintensa
i típicament s’acompanya de contaminació ventricular, es a dir,
l’extravasació de sang en els ventricles. Si no es duu a terme un
control adequat, es produeixen hemorràgies massives en els
ganglis basals.
Ictus isquèmic.
Hematoma epidural. Té una forma biconvexa. El sagnat es produeix en l’arteria meníngia mitja entre les làmines interna i externa de la duramadre.
*L’hematoma subdural es produeix per un sagnat d’origen venós entre l’ aracnoides i la duramadre. Té una morfologia concavoconvexa.
2
LCRSang
Malalties del Sistema Nerviós 18/10/2010Dr. Mercader Jose Luis Bauza Quetglas
Les calcificacions es veuen amb millor detall en el TAC.
Situacions en les que està indicat usar la RM en el sistema nerviós:
- Infarts lacunars i malaltia cerebral de petit vas. En general, la RM és més útil que el
TAC en les lesions inferiors a 1 cm.
- Esclerosi múltiple.
- Siringomièlia. Es tracta d’una cavitat enmig de la medul·la espinal que s’omple de LCR.
- Tumors intraraquidis i intramedul·lars.
- Medul·la espinal en general.
Les indicacions generals de la RM són: cervell i medul·la espinal.
Infart lacunar a la protuberància.
FLAIR o fluid attenuated inversion recovery. Aquest tipus de
seqüència mostra en hiposenyal el LCR (negre) com si fos
un T1. En canvi, la patologia es veu en hipersenyal (blanc)
com si es tractes d’un T2. És molt útil per a la detecció
d’infarts lacunars i plaques d’esclerosi múltiple.
3
Malalties del Sistema Nerviós 18/10/2010Dr. Mercader Jose Luis Bauza Quetglas
Esclerosi múltiple. S’observen imatges en hipersenyal
rodones o ovalades localitzades al voltant dels ventricles. Es
diferencia de l’infart lacunar per la clínica i per l’edat de
presentació.
Esclerosi múltiple. Neuritis òptica. Es possible que la primera
manifestació de l’esclerosi múltiple sigui la neuritis òptica, que
s’observa a la RM com una asimetria en els nervis òptics. El
nervi més brillant és el patològic.
Esclerosi múltiple. Les lesions rodones característiques de
l’esclerosi múltiple també es poden veure en Dp, localitzades
al centre o als cordons posteriors de la medul·la.
Tumor intramedul·lar. Astrocitoma. El tumor eixampla la
medul·la esborrant l’espai subaracnoïdal. Això pot provocar
hemorràgies.
El T2 és la millor seqüència per a veure les compressions de
l’espai subaracnoïdal.
4
Malalties del Sistema Nerviós 18/10/2010Dr. Mercader Jose Luis Bauza Quetglas
Neurinoma juxtamedul·lar. És un tumor intraraquidi, però no
intramedul·lar. La RM és molt millor que el TAC per a
observar les compressions raquídies produïdes per aquest
tipus de tumors.
Infart cerebral isquèmic (T1). La RM és millor que el TAC per
que mostra l’infart a partir de les 3—7 hores, molt abans de
les 48 hores que necessita el TAC. A la RM s’observa una
imatge que arriba fins a la calota òssia i que adopta una forma
determinada segons la distribució de l’artèria afectada. Amb el
T1 les imatges patològiques es veuen en negre.
Infart cerebral isquèmic (T2). Mateixa imatge que l’anterior.
Amb el T2 les imatges patològiques es veuen en blanc.
Hemorràgia (T1). Els 3-4 primers dies és millor el TAC per a
veure una hemorràgia. A partir del 4t dia la hemoglobina es
transforma en metahemoglobina. Això fa que el T1 s’escurci i
que per tant observem una regió amb hipersenyal que pot
perdurar fins a 6-12 mesos.
5
Malalties del Sistema Nerviós 18/10/2010Dr. Mercader Jose Luis Bauza Quetglas
Hemorràgia (T2). Amb el T2 tant la isquèmia com
l’hemorràgia es veuen en hipersenyal. Sabem que es tracta
d’una hemorràgia per que podem observar una línea en
hiposenyal que envolta a la regió patològica. Aquesta línea
es manté hipointensa en totes les seqüències i es produeix
com a conseqüència de la degradació de l’hemoglobina.
Indicacions generals de la RM raquimedul·lar:
- Tumors vertebrals metastàtics o primitius.
- Hèrnies discals cervicals, dorsals i lumbosacres.
- Qualsevol mielopatia o afectació intraraquídia.
- Altres lesions, traumatismes, infeccions ...
Metàstasis òssies (T1) Metàstasis òssies (T2)
*Nota: la medul·la es veu hipointensa en T1 i heperintensa en T2.
En les metàstasis òssies es molt freqüent que es produeixin fractures. Quant s’observa una
fractura amb curvatura a l’arc posterior, podrem dir amb molta seguretat que es tracta d’una
fractura maligne. En canvi, quant la fractura es troba a l’arc anterior direm que és una fractura
benigne, no relacionada amb el procés metastàtic.
6
Malalties del Sistema Nerviós 18/10/2010Dr. Mercader Jose Luis Bauza Quetglas
Imatge ECO – planar.
La imatge ECO – planar és un tipus de prova que permet obtenir dades funcionals i
estructurals. Existeixen diferents tipus: difusió, difusió – tensor cerebrals, perfusió cerebral i
mapes d’activació cerebral.
Les imatges d’ECO – planar tenen una menor resolució, però a la vegada necessiten menys
temps d’adquisició.
Difusió cerebral. És una seqüència que estudia el pas de
molècules d’H2O des del centre cap a la perifèria quant s’aplica
un camp magnètic. Quant hi ha una lesió és dificulta aquest pas.
Infart. Que per conveni és de color blanc en la difusió cerebral.
Una medició quantitativa de la difusió és el coeficient de difusió aparent (ADC). L’ADC pot ser
generat per informació obtinguda en les imatges de difusió o es poden crear mapes ADC per
facilitar la seva interpretació. És possible que les imatges de difusió i els mapes d’ADC no
coincideixin totalment.
Amb la difusió tensor i la tractografia podem
obtenir imatges de les vies nervioses i valorar el
seu gruix i integritat. Les imatges normals
apareixen molt brillants, mentre que les imatges
patològiques apareixen amb menor intensitat. A
més aquest sistema permet saber la direcció de
les fibres:
- Esquerra – dreta: en color vermell.
- Baix –dalt: en color verd.
- Davant – darrera: en color blau.
7
Malalties del Sistema Nerviós 18/10/2010Dr. Mercader Jose Luis Bauza Quetglas
La perfusió cerebral és una altra tècnica que es pot realitzar de forma paral·lela a la difusió.
Consisteix en la injecció intravenosa de gadolini per veure la irrigació del cervell.
Quan arriba el gadolini al cervell es produeix una
baixada de senyal. Com més profunda és aquesta
baixada més vascularitzat està el cervell. Serveix
també per comparar tumors amb el teixit sà. Això
permet diferenciar entre tumors malignes o tumors
benignes.
El temps de trànsit mig és el temps que passa des de que el gadolini arriba fins que marxa del
cervell. Aquest pot augmentar quant hi ha una lesió arterial com un ictus o un tumor.
També és possible realitzar comparacions entre perfusió i difusió cerebral. La diferència entre
la perfusió i la difusió alterades permet determinar la quantitat de teixit que es pot “salvar”
realitzant un tractament fibrinolític. Serà en els casos amb unes imatges de perfusió > a les
imatges de la difusió on estarà indicat realitzar el tractament fibrinolític.
La combinació de la tècnica de la perfusió amb la TC permet obtenir, a més, informació
anatòmica.
RM funcional per activació
La RM funcional per activació és una tècnica que permet determinar canvis en la irrigació de les
diferents àrees cerebrals quant passen del repòs a l’activitat. La seva utilitat principal és per a
determinar el pronòstic d’un tumor: quant un tumor infiltri l’àrea motora tindrà un mal pronòstic,
mentre que si només la desplaça sense infiltrar-la, el pronòstic serà millor.
També es pot utilitzar per a confirmar la presència d’un deteriorament cognitiu, ja que es
produeix una disminució de l’activació en el lòbul frontal de la zona afectada i un augment de
l’activació de la zona contralateral. Finalment també té una gran utilitat en els camps de la
psiquiatria i la psicologia.
Activació de les vies òptiques.
8
Malalties del Sistema Nerviós 18/10/2010Dr. Mercader Jose Luis Bauza Quetglas
Espectroscòpia per RM
L’espectroscòpia per RM és una tècnica que permet l’anàlisi en viu, no agressiu d’una part del
cervell. Dura de 7 a 12 minuts. Amb la realització de la prova s’obté una corba. Com més
punxeguda i mantinguda és la corba més preservada es troba la integritat neuronal.
- Mioinositol: augmenta molt amb l’alzheimer.
- Colina: augmenta molt amb la presència d’un
tumor. Com més maligne és el tumor més
augmenta.
- Creatina: és un reflex del metabolisme
energètic. És la més constant.
- N – acetilaspartat.
- Àcid làctic: apareix quant hi ha un metabolisme
Patològic, ja sigui per un tumor, un infart ...
En el cas d’un tumor maligne, com un linfoma, es produeix un augment de la colina, una
disminució del N – acetilaspartat i l’aparició de l’àcid làctic.
Benigne: Maligne:
–Apareix el mioinositol. –Disminueix el mioinositol.
–Apareix l’àcid làctic.
Aquesta tècnica també permet realitzar el diagnòstic de l’Alzheimer:
Mioinositol / N-acetilaspartat > 0,52
9
Malalties del Sistema Nerviós 18/10/2010Dr. Mercader Jose Luis Bauza Quetglas
La espectroscòpia multivòxel és una espectroscòpia que engloba tots els vòxels del cervell. Té
menys detall que l’univòxel. És per això que primer realitzarem un multivòxel i després un
univòxel a la zona patològica.
Quant estam estudiant un tumor mitjançant la tècnica de l’espectroscòpia multivòxel podem
observar si la zona perilesional es troba afectada. En cas de que els minivòxels fora del punt
tumoral estiguin sans, la supervivència serà bona, en canvi, si els minivòxels fora del punt
tumoral són patològics, el pronòstic serà pitjor i haurem d’utilitzar radioteràpia i quimioteràpia.
La tècnica de l’espectroscòpia també ens permet realitzar un mapa de colina, que és molt útil
en la cirurgia, per sabre com s’ha de treure la biòpsia per a l’anatomia patològica.
10