ÍNDEX - idece. · PDF fileEls arbres monumentals segresten diòxid de carboni de...
Transcript of ÍNDEX - idece. · PDF fileEls arbres monumentals segresten diòxid de carboni de...
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
1
ÍNDEX
1. Resum del treball ........................................................................... 3
2. Introducció ..................................................................................... 6
3. Objectius del treball ....................................................................... 7
4. Introducció teòrica ......................................................................... 9
4.1. La Fotosíntesi i el Cicle del Carboni .......................................... 9
4.2. La biomassa i el carboni .......................................................... 19
4.3. L’efecte hivernacle i el Canvi Climàtic .................................... 20
4.4. La desforestació dels boscos i l’agricultura .............................. 27
4.5. L’olivera i el seu cultiu ............................................................. 28
4.6. Les transformacions de cultius ............................................... 34
4.7. Aplicacions de la fusta d’olivera ............................................... 40
4.8. Aparició de moviments proteccionistes ................................... 42
5. Camps seleccionats per a fer l’estudi ........................................ 48
5.1. El camp tradicional d’oliveres ............................................................. 48
5.2. El conreu intensiu d’oliveres ............................................................... 50
5.3. Els conreu intensiu de tarongers ....................................................... 52
6. Presa de dades ............................................................................. 54
6.1. Procediment per a la presa de dades ............................................... 54
7. Tractament de les dades ............................................................. 66
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
2
7.2. Càlcul del volum de fusta per arbre .................................................. 71
7.2.1. Els arbres sense ramificacions ........................................................ 71 7.2.2. Arbre amb ramificacions: com solucionar el problema de les ramificacions ................................................................................................... 73 7.3. Massa de fusta per arbre .................................................................... 82
7.3.1. Com calculem la densitat de la fusta? ........................................... 83 7.3.2. Com calculem la massa de fusta? .................................................. 85 7.3.3. Validació de la fórmula proposada ................................................. 85 7.3.4. La biomassa subterrània .................................................................. 87 7.4. Massa de fusta per hectàrea .............................................................. 89
7.5. Massa de diòxid de carboni per arbre .............................................. 90
7.6. Massa de diòxid de carboni per hectàrea ........................................ 93
7.7. Equivalència del diòxid de carboni en quilograms de gasolina per
arbre i per hectàrea ........................................................................................ 94
7.8. Equivalència de gasolina en litres per arbre i per hectàrea .......... 95
7.9. Comparació amb el CO2 alliberat en la combustió dels cotxes .... 96
8. Conclusions ................................................................................. 99
8.1. Resposta a les preguntes i/o hipòtesis ........................................ 99
8.2. Propostes per a mantenir les oliveres ....................................... 100
9. Temporització............................................................................. 105
10. Agraïments ................................................................................. 107
11. Opinió personal .......................................................................... 108
13. Índex d’imatges .......................................................................... 110
14. Procedència de les imatges ...................................................... 113
15. Webgrafia ................................................................................... 116
16. Annexos ...................................................................................... 118
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
3
1. Resum del treball
En aquest treball demostraré que podem considerar les finques tradicionals d’oliveres
com un magatzem de diòxid de carboni.
Gràcies a la fotosíntesi que han dut a terme les oliveres al llarg de tota la seva vida,
aquestes han absorbit diòxid de carboni de l’atmosfera . El diòxid de carboni es
transforma en fusta i queda emmagatzemat als troncs i a les branques dels arbres fins
que aquests es morin. En el cas de les oliveres, el diòxid de carboni és emmagatzemat
durant centenars d’anys, que és l’edat que poden assolir aquests arbres.
Actualment, com es poden regar els camps que antigament eren de secà, els camps
tradicionals d’oliveres estan sent transformats en camps de cultius intensius. Aquestes
finques transformades tenen una major densitat d’arbres, però els arbres són molt més
joves i de mida molt més reduïda, cosa que implica una disminució de la quantitat de
fusta retinguda per hectàrea en aquests arbres dels nous cultius i, per tant, menys
diòxid de carboni retingut en l’estructura de l’arbre.
L’objectiu d’aquest treball és demostrar que la quantitat de fusta i del diòxid de carboni
que l’arbre ha capturat de l’atmosfera per a formar la seva estructura, és major en els
conreus tradicionals d’oliveres que en els nous camps de cultius intensius. Aquesta
realitat representarà un motiu més per a conservar els camps de cultius tradicionals, i
concretament en aquest cas, els camps tradicionals d’oliveres.
L’estudi l’he realitzat a partir de tres finques: una finca d’oliveres que representa el
model tradicional de cultiu amb oliveres de diferent edat i per tant de mides diferents, i
dues finques més que representen el conreu intensiu, una d’elles d’oliveres i l’altra de
tarongers. En aquests dos casos els arbres han sigut plantats alhora i per tant tenen
una mida molt semblant.
Per fer aquest estudi, he realitzat un treball de camp en les tres finques que consistia
en que en cada finca he mesurat el perímetre del tronc i de la longitud de la branca més
llarga de cada arbre. A partir d’aquestes mesures he fet els càlculs que em permeten
determinar la quantitat de fusta, i a partir d’aquesta, he calculat el diòxid de carboni que
hi ha emmagatzemat per hectàrea en cadascun dels tres cultius. He representat les
dades finals en gràfics per poder analitzar millor els resultats.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
4
Amb el resultats d’aquests càlculs he pogut demostrar que en els conreus
tradicionals hi ha molta més massa de fusta per hectàrea que en els conreus
intensius. Per tant, quan es transforma un conreu tradicional d’oliveres en un d’intensiu
(tant d’oliveres com de tarongers), disminueix la quantitat de fusta per hectàrea, la qual
cosa implica, a curt o llarg termini, un alliberament de diòxid de carboni a l’atmosfera,
fet que suposa que les transformacions dels cultius tradicionals a cultius intensius
contribueixen al canvi climàtic global.
Les dades i els resultats obtinguts permeten concloure que:
És important promoure la conservació dels camps de cultius tradicionals
com a protecció del nostre paisatge i dels nostres costums fent difusió de
l’existència d’arbres monumentals com les oliveres mil·lenàries que hi
podem trobar com a patrimoni natural a les nostres comarques.
Aplicar el mateix criteri de conservació dels grans arbres a les zones
forestals, i ensenyar al públic la ubicació d’arbres monumentals com ara
alzines, castanyers bords, faigs i pins de gran mida com els que hi ha arreu
del territori.
Conservar els arbres de jardineria que hi ha a les nostres places i jardins,
així com a les entrades dels pobles, i evitar substituir-los per altres arbres
de jardineria de mida molt més petita que solen ser d’espècies que
necessiten més aigua per al seu manteniment, cosa que fa que el
manteniment sigui més costós i els fa menys sostenibles.
Els arbres monumentals segresten diòxid de carboni de l’atmosfera durant
molt de temps i el retenen en la seva fusta molts d’anys. Per tant, podem
considerar que els arbres monumentals no contribueixen a l’efecte
hivernacle i, per tant, tampoc al canvi climàtic. La transformació dels
camps tradicionals en cultius intensius realment produeix l’efecte contrari i
sí que contribueix al canvi climàtic, perquè el balanç de la transformació és
l’alliberament de tones de diòxid de carboni antic a l’atmosfera.
S’ha de potenciar la utilització de la fusta d’aquells arbres que per algun
motiu s’han hagut de tallar i evitar la seva crema, per tal d’allargar el temps
que el diòxid de carboni estigi retingut en la fusta. Es pot fer servir, per
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
5
exemple, en la construcció de cases de fusta o l’elaboració d’objectes
artesanals.
L’administració i el públic en general s’han de conscienciar sobre la
necessitat de preservar aquest patrimoni natural que forma part de la
nostra cultura des de temps ancestrals. El fet que les transformacions de
cultius tradicionals amb arbres grans en cultius intensius amb arbres
petits alliberi tant de CO2 a l’aire, és un motiu de pes per a lluitar per la
conservació d’aquest patrimoni viu.
Un mar d’oliveres Les oliveres i el CO2
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
6
2. Introducció
Fins fa 50 anys, els camps de conreu que abundaven a les nostres comarques eren de
caràcter tradicional. Aquest tipus de camp es caracteritza per tenir una distribució no
quadriculada dels arbres, és a dir, trobem els arbres al camp en punts desordenats, la
densitat de conreu és baixa i tenen unes mides molt distintes, tot plegat perquè els
arbres han estat plantats en anys diferents.
En el cultiu tradicional d’oliveres abunda l’olivera farga, la qual pot arribar a viure
centenars d’anys i en alguns casos es considera un arbre monumental. Aquets arbres
poden arribar a tenir fins a 5 metres de perímetre (però hi ha que molt més) i 13 metres
de longitud de la branca més llarga. Tot i això, en el mateix camp hi ha arbres que el
seu perímetre mesura pel voltant del metre. Això ens indica que en cultius tradicionals
els arbres són molt diferents entre ells.
La construcció de pous i pantans va fer plantejar els pagesos la possibilitat de
transformar dels camps tradicionals de secà en camps intensius, que es podien regar
fàcilment. Per fer-ho, havien de substituir els camps tradicionals per arbres nous.
L’aparició de noves espècies d’arbres que eren més resistents als factors climatològics
adversos va facilitar aquest procés. D’aquesta manera, es va aconseguir augmentar el
rendiment de les finques.
A la comarca d’El Montsià, aquest fenomen ha implicat la transformació de cultius
tradicionals d’oliveres i de garrofers en camps intensius de cítrics o d’oliveres. Són
cultius en els que arbres han estat plantats en la mateixa època, i per la seva alta
densitat de conreu (es planten molt junts), els arbres es mantenen amb mides petites al
llarg de la seva vida. En aquest cas, els arbres són tots molt semblants, ja que el seu
perímetre oscil·la al voltant del metre i mig, i l’altura entre els 2 metres en el cultiu de
cítrics i entre 4 metres en el cultiu d’oliveres.
L’observació d’aquest fenomen em va portar a plantejar-me si aquest canvi en el tipus
de cultiu podia afectar d’alguna forma a la quantitat de fusta per hectàrea en els camps,
i per tant a la quantitat de diòxid de carboni que els arbres emmagatzemaven. En el cas
que s’alliberés diòxid de carboni a l’atmosfera per causa d’aquestes transformacions,
¿com podríem evitar que això succeís?
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
7
3. Objectius del treball
L’objectiu d’aquest treball és comparar la quantitat de fusta que hi ha
emmagatzemada en els troncs dels arbres de conreus tradicionals d’oliveres amb
la fusta que hi ha emmagatzemada als arbres de conreus intensius, en els que
actualment es transformen els camps tradicionals per augmentar la seva
rendibilitat. D’aquesta forma podré valorar si aquestes transformacions tenen un
impacte en la quantitat de diòxid de carboni que hi ha a l’atmosfera quan es
transformen els camps. En el cas que la transformació impliqui una disminució de la
fusta que hi ha acumulada als arbres dels conreus, podem considerar que aquesta
transformació ha alliberat majoritàriament diòxid de carboni que anirà a parar finalment
a l’atmosfera. Per tant, hauríem de considerar les transformacions com un factor més
que contribueix a l’efecte hivernacle i de retruc, al canvi climàtic, com ho fa el metà que
es desprèn dels camps d’arròs del Delta de l’Ebre. Tanmateix, si la conclusió és que
les transformacions emeten més diòxid de carboni a l’atmosfera, aquest serà un
motiu força important perquè els diferents organismes que es preocupen per la
defensa i promoció d’aquest patrimoni tan especial, puguin fer-ne una defensa
encara més argumentada per tal d’aconseguir el reconeixement definitiu del valor
afegit que tenen els camps tradicionals d’oliveres centenàries i fins i tot mil·lenàries.1
Realitzaré els següents passos per a fer aquest estudi:
1. Seleccionar els camps més adequats on realitzaré les mesures. Aquests camps
han de correspondre al model de cultiu tradicional i al model de cultiu actual, per tal
de poder comparar les seves dades.
2. Prendre les mesures que em permetran fer els càlculs per obtenir el volum de
fusta per hectàrea produïda en cada classe de cultiu.
3. Fer el tractament de les dades obtingudes per tal de calcular la quantitat de fusta
hi ha emmagatzemada per hectàrea en cadascun dels camps i la seva equivalència
en diòxid de carboni atmosfèric.
1 L’arbre més antic de Catalunya és precisament una olivera bimil·lenària:Lo Parot, a Horta de Sant Joan, de 15 m
de perímetre.. http://www.tv3.cat/videos/198606135#
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
8
Els càlculs que he realitzat són:
1. Determinar el volum de fusta per hectàrea a partir de les mesures preses en
cada camp.
2. Obtenir la densitat de la fusta i amb el volum de l’apartat anterior calcular la
massa de fusta per hectàrea present en cadascun dels tipus de cultius.
3. Trobar l’equivalència entre la quantitat de fusta i el diòxid de carboni per
hectàrea que l’arbre ha retingut en cadascun dels cultius.
4. A partir dels resultats obtinguts comparar les quantitats retingudes de diòxid
de carboni en cada cultiu i extraure les conclusions corresponents.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
9
4. Introducció teòrica
4.1. La Fotosíntesi i el Cicle del Carboni
Es creu que l’atmosfera primitiva de la Terra no tenia oxigen fins que van
aparèixer organismes capaços de produir-lo a través de la fotosíntesi. L’oxigen de
l’atmosfera va permetre l’aparició d’organismes que utilitzessin els productes de la
fotosíntesi, els quals els oxidaven mitjançant el procés de la respiració.
La fotosíntesi és el procés a través del qual les plantes, organismes autòtrofs
fotosintètics, assimilen el carboni i transformen les molècules inorgàniques, el
diòxid de carboni i l’aigua en una molècula orgànica, la glucosa, C6H12O6, i una
molècula inorgànica, l’oxigen, O2.
Les plantes necessiten per proveir-se d’energia i matèria carboni, nitrogen, sals
minerals i aigua. El carboni l’obtenen del CO2 de l’atmosfera que és reduït a
compostos orgànics a través de la fotosíntesi, produïda a les fulles. Les plantes no
són capaces de fixar el nitrogen per elles mateixes. En les plantes superiors,2 el
nitrogen s’obté de les sals minerals del sòl, a partir de microorganismes que
redueixen el nitrogen molecular de l’atmosfera (N2) i el transformen en un ió amoni
(NH4+). Els éssers vius capaços de fixar el nitrogen són diversos gèneres de
bacteris i de les anomenades algues blaves o cianobacteris. Els cianobacteris viuen
a l’aigua i als sòls humits. Aquest tipus de bacteris viuen preferentment al sòl.
Així, en la reacció de fotosíntesi es transformen dues molècules de baix contingut
energètic, el diòxid de carboni i l’aigua, en glucosa, molècula d’alt contingut
energètic. Per dur-se a terme aquest procés, les plantes necessiten una font natural
d’energia. Aquesta és l’energia solar. L’equació de la fotosíntesi és la següent:
6CO2 + 6 H2O C6H12O6 + 6O2
2 Plantes superiors: tenen una estructura molt diferenciada: arrels, tronc o tija i fulles. Es reprodueixen a
través de llavors. L’arrel de les plantes superiors absorbeix i condueix l’aigua i els minerals del sòl a la planta, acumula els nutrients i subjecta la planta. El tronc proporciona la rigidesa necessària per la planta i la fulla, que és l’òrgan fotosintètic primari i té con a segona funció la transpiració de la planta.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
10
Una part de la glucosa obtinguda en la fotosíntesi es crema per a satisfer les
necessitats metabòliques de la planta. L’altra part de la glucosa es transforma en
substàncies orgàniques com ara la cel·lulosa i el midó.3
La fotosíntesi es realitza en dues fases: la fase lumínica i la fase fosca.
La fase lumínica es caracteritza per la intervenció directa de la llum solar. La
clorofil·la4 capta la llum solar i transforma aquesta energia lluminosa en energia
química que conté les molècules de NADPH i ATP. Aquestes molècules són
monedes d’intercanvi energètic que s’utilitzen per a processos metabòlics que
requereixen energia. L’energia de la llum solar altera l’estat energètic de la
molècula de clorofil·la. En la primera reacció de la fase lumínica un electró excitat
abandona una molècula de clorofil·la i passa a un acceptor primari d’electrons, és a
dir, a una altra molècula que capta l’electró alliberat. Un cop adquirit l’electró,
l’acceptor primari passa a un estat excitat. Una molècula excitada és inestable, i per
tant tendirà a assolir l’estat de màxima estabilitat i perdrà energia. Per fer-ho,
l’acceptor primari cedirà l’electró excitat a una altra molècula. Aquesta s’anomena
primer transportador i és la ferredoxina. L’electró passarà per la cadena
transportadora d’electrons fins ser capturat pel NADP. El NADP que capta l’electró
es redueix i forma el NADPH, un nucleòtid reduït que proporciona energia a les
cèl·lules. La cadena transportadora d’electrons inclou alguns passos que
comporten la síntesi d’ATP, ADP i fosfat inorgànic. Aquesta síntesi s’anomena
fosforilació.
En resum:
Les molècules de clorofil·la perden electrons que, a través de la cadena
transportadora d’electrons, són capturats per una molècula de NADP que es
transforma en NADPH.
Les molècules de clorofil·la es recarreguen d’electrons gràcies a l’aigua, que
funciona com a reserva d’electrons en la fotosíntesi. Aquests electrons dispersos
3 Midó: substància de reserva de les plantes.
4 Clorofil·la: pigment contingut en els cloroplasts de les cèl·lules vegetals.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
11
exerceixen suficient força per a trencar els enllaços de l’aigua i formar dos electrons
(e-), dos protons lliures (H+) i àtoms d’oxigen lliure(O):
H2O 2e- + 2H+ + O
Els àtoms d’oxigen es combinen entre ells i produeixen oxigen molecular (O2). Per
tant, l’oxigen que respirem i que permet la vida a la Terra, prové del trencament de
les molècules d’aigua que intervenen en aquest procés.
La fase fosca es caracteritza per ser independent de la llum, és a dir, es pot dur a
terme tant sense llum com amb llum. La llum no afecta el procés. En aquest procés,
l’energia continguda en les molècules de NADPH i ATP s’utilitzen per a obtenir
glucosa. La fase fosca també es realitza al cloroplast de les cèl·lules vegetals. En
aquesta fase, les molècules de CO2 reaccionen una per una, s’empaqueten així i
formen ribulosa difosfat. En aquesta carboxilació5, el diòxid de carboni, molècula
inorgànica, passa a ser una molècula orgànica. Aquest pas s’anomena
organificació del carboni. Després d’aquest procés, es produeix una cadena de
reaccions anomenada cicle de Calvin. En el cicle de Calvin s’obté una molècula de
glucosa i sis molècules de ribulosa difosfat, que permetran la continuació d’aquest
cicle. Sense la ribulosa difosfat, el cicle de Calvin s’aturaria, ja que aquesta és la
molècula capaç de fixar a la planta el diòxid de carboni obtingut de l’atmosfera.
A partir d’aquesta fase, les plantes obtenen compostos carbonats (hexoses) que
utilitzen per a la seva estructura, per obtenir l’energia necessària per al seu
metabolisme i emmagatzemar energia en forma de midó.
El carboni, component fonamental de tots els compostos orgànics, es presenta en
una quantitat limitada a la naturalesa. Per aquest motiu, s’ha de reciclar
constantment.
5 Carboxilació: procés químic en el qual un crup carboxílic (-COOH) substitueix un àtom de hidrogen.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
12
Imatge 1. Esquema del Cicle del Carboni
En el Cicle del Carboni, la fotosíntesi és un procés de gran importància, ja que
gràcies a ell les plantes assimilen el diòxid de carboni que hi ha a l’atmosfera per a
construir l’estructura que les sosté. Per això, podem considerar les plantes un
magatzem temporal de diòxid de carboni.
En canvi, la respiració metabòlica dels éssers vius produeix l’efecte contrari:
C6H12O6 + 6 O2 6 CO2 + H2O + Energia
Aquest procés es produeix en absència de llum als mitocondris de les cèl·lules
vegetals. D’aquesta forma, una part del diòxid de carboni que havia assimilat la
planta en forma de glucosa, s’oxida per a formar un altre cop diòxid de carboni que
s’allibera a l’atmosfera.
Si la fotosíntesi i la respiració metabòlica de les plantes s’haguessin produït amb la
mateixa intensitat, no hi hauria cap pèrdua ni cap guany de CO2 atmosfèric. Això ho
podem observar a partir de la fórmula de la fotosíntesi i de la respiració cel·lular.
Equació de la fotosíntesi:
6 CO2 + 6 H2O + Energia C6H12O6 + 6O2
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
13
Equació de la respiració cel·lular:
C6H12O6 + 6 O2 6 CO2 + H2O + Energia
Podem concloure que la mateixa quantitat de carboni que s’emmagatzemaria a
la matèria orgànica, s’alliberaria a l’atmosfera en forma de diòxid de carboni.
Tot i això, una part del carboni es quedaria soterrat en els sediments de roques,
sense possibilitat de retornar a l’atmosfera a curt termini. El soterrament de carboni
és molt ineficient, ja que tant sols 0,05 PgC6 són enterrats en les roques
sedimentàries de 100 GtC7 a l’any, que són produïts en la fotosíntesi.
Com es pot observar en la imatge següent, el carboni està en constant intercanvi
entre la matèria viva i la matèria morta. Els arbres i les plantes emmagatzemen el
carboni en forma de biomassa gràcies a la fotosíntesi. La respiració d’aquests i la
descomposició a causa de la pèrdua de biomassa o la mort de l’arbre, provoquen
el retorn del carboni a l’atmosfera.
Imatge 2. Esquema intercanvi de carboni entre el mar, l’aire i la
biomassa continental
Aquest dibuix representa el intercanvi de carboni entre el mar, l’aire i la biomassa
continental. També apareix representada la crema de combustibles fòssils.
6PgC: 1PgC (petagram de carboni) equival a 10
15 grams.
7 GtC: 1 GtC (gigatona de carboni) equival a 10
9 grams.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
14
El major intercanvi de carboni que es produeix ocorre en les plantes i el mar.
L’absorció de carboni per les plantes en dur a terme la fotosíntesi correspon a 100-
200 PgC a l’any, i l’intercanvi de carboni entre mar i aire correspon a 100-115 PgC.
L’augment net oceànic de carboni correspon a 2 PgC anuals.
En les plantes, també es produeix un despreniment de carboni en diferents casos.
Per respiració desprenen des de 40 a 50 PgC a l’any. Per descomposició
desprenen de 50 a 60 PgC i per l’agricultura i desforestació es desprenen 1,7 PgC.
Finalment la crema de combustibles fòssils desprèn 5,3 PgC.
Per tant, podem traure la conclusió que les plantes i l’oceà fan una gran funció en el
cicle del carboni, ja que equilibren el carboni que hi ha a l’atmosfera. També podem
concloure que hem d’intentar evitar el despreniment de carboni per part de
processos d’origen no natural, com poden ser la crema de combustibles fòssils,
l’agricultura i la desforestació.
En el gràfic següent apareixen aquestes dades representades en els diferents
casos:
El gràfic de barres anterior (a) representa l’emissió de CO2 en GtCO2-eq/any des de
l’any 1970 fins a l’any 2004.
Gràfic 1. Gràfics de la quantitat de diòxid de carboni que es desprèn en diferents casos
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
15
En cada color ens representa l’emissió d’un gas determinat. En color rosa ens
representa el CO2 dels combustibles fòssils i altres fonts. En blau clar el CH4 (metà)
d’agricultura, residus i energia. En el color groc ens representa el CO2 de
desforestació i descomposició de la biomassa. En color lila representa el N2O
produït en agricultura i altres fonts, i en color blau ens representa els gasos fluorats.
A partir del gràfic es pot observar com l’emissió d’aquests gasos ha augmentat de
28’7 GtCO2-eq/any fins a 49. El diòxid de carboni produït per la crema de
combustibles fòssils és el gas que més emetem a l’atmosfera, i per tant, el que
hauríem d’intentar reduir.
En el gràfic de sectors (b) apareix en tant per cent els gasos que emetem a
l’atmosfera.
El CO2 està representat en diferents casos. En color rosa el corresponent a la
crema de combustibles fòssils que representa un 56,6%. En color groc la
desforestació i la degradació de la biomassa un 17’3%, i representat en color
taronja altres casos en 2,8%. El metà en blau clar (CH4) emet un 14,3%, el N2O en
lila emet un 7,9% i els gasos-F en blau, emeten un 1,1%.
Per tant, podem observar que els gasos que s’emeten amb major freqüència són el
diòxid de carboni produït per la crema de combustibles fòssils, per la desforestació i
la degradació de la biomassa i l’emissió de metà.
Finalment al gràfic de sectors (c) apareix representada l’emissió d’aquests gasos
en diferents sectors.
En color blau clar apareix representat els residus i les aigües residuals, que
correspon a un 2,8% dels gasos que s’emeten. Amb color blau fosc apareix
representat el subministrament d’energia, que emet un 25,9%, en color groc
representa el transport, que representa el 13,1%. Els edificis residencials i
comercials (en color gris), representen un 7,95%. La indústria representada en
color roig, representa un 19,4% de les emissions. L’agricultura, representada en
color verd clar, emet un 13,5% i amb color verd fosc, la silvicultura, que emet el
17,4% dels gasos.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
16
Per tant podem concloure que els sectors que més emissions d’aquests gasos
desprenen són el del subministrament d’energia i el de la indústria.
Per altra banda, el intercanvi de carboni entre mar i l’aire també té un paper molt
important en el Cicle del Carboni. Aquest procés s’anomena Bombeig Biològic
Marí i fixa al mar anualment un 45% de la producció primària terrestre de carboni.
La fixació del carboni als mars i als oceans la duu a terme el fitoplàncton marí,8
que viu en les primeres desenes de metres de profunditat (zona eufòtica), ja que
aquesta zona és la que hi arriba la llum solar.
Imatge 3. Fitoplàncton marí
Aquests organismes transformen els nutrients en matèria orgànica vegetal, que
és aprofitada per el zooplàncton.
Imatge 4. Imatge zooplàncton
8 Fitoplàncton marí: constitueix l’aliment del zooplàncton i produeix e 50% del oxigen molecular
necessari per la vida terrestre. Uns exemples de fitoplàncton són les diatomees i els cianobacteris.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
17
En la respiració del zooplàncton es torna una part de CO2 a l’aigua. El
zooplàncton també produeix residus orgànics, que contenen CO2, els quals
precipiten al fons marí. Aquests residus orgànics i la matèria orgànica que no ha
estat retornada a l’aigua a causa de la respiració del zooplàncton representen un
25% de la biomassa total produïda pel fitoplàncton. D’aquests residus orgànics un
0,05 PgC/any queda definitivament soterrat. Això provoca una disminució del CO2
de l’aigua superficial dels mars i oceans. A causa d’aquest fenomen, el mar
absorbeix major quantitat de CO2, ja que quan augmenta la productivitat de matèria
orgànica vegetal fabricada pel fitoplàncton marí (productivitat biològica marina)
disminueix la quantitat de CO2 present a l’atmosfera.
La vegetació terrestre conté tres vegades més carboni que l’atmosfera. Cada
any, i com a conseqüència de la fotosíntesi, les plantes capten més de 100 PgC de
l’atmosfera, i per als mars i oceans la captura és de 40 PgC.
El balanç total de carboni de les plantes, entre la fotosíntesi i la respiració,
sempre és positiu mentrestant la planta està en període de creixement, ja que
s’absorbeix més diòxid de carboni gràcies a la fotosíntesi. En el moment que la
planta deixa de créixer, tendeix a compensar la fotosíntesi amb la respiració,
mantenint el mateix nivell de carboni en la fusta.
Tot i això, no totes les plantes emmagatzemen el diòxid de carboni a llarg termini.
Per exemple, es poden observar molts camps d’herba, a la primavera. Si
s’analitzés la quantitat de carboni emmagatzemat aquests camps d’herba, a
primera vista diríem que hi han acumulat carboni en l’estructura de les plantes
gràcies a la seva activitat fotosintètica. Però al cap de cert temps, quan les plantes
que ocupaven els camps han mort, el carboni que hi havien retingut en l’estructura
retornarà a l’atmosfera. Per aquest motiu, realment no s’ha retingut de diòxid de
carboni en aquell camp al llarg de l’any.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
18
Imatge 5. Aspecte d’un camp de cereals a la
primavera
Imatge 6. Aspecte del camp de
cereals ja segat a l’estiu
En canvi, a camps on s’hi conreen arbres, com els camps d’ametllers, també s’hi
emmagatzema carboni, però a diferència dels camps d’herba dels que hem parlat
anteriorment, les branques que han crescut han emmagatzemat CO2 al llarg de
l’any i viuen molts més anys que l’herba, l’aspecte del paisatge no canvia gaire. A
causa d’això, hi ha un balanç de carboni net a fi d’any.
Els arbres perden carboni a causa de la pèrdua de branques quan les poden, es
moren o es trenquen, i també per la caiguda de les fulles. Però fins a molts anys
després, quan es morin els arbres, el carboni no tornarà a l’atmosfera ja que
d’entrada quedarà retingut a la fusta de l’arbre, i quan aquest mor, es pot allargar
l’estada del diòxid de carboni a la fusta durant temps. Aquesta fusta pot tenir
diverses utilitats, com ara, per construcció d’estructures, per fer objectes
ornamentals, instruments musicals... D’aquesta manera s’allarga molt més l’estada
del diòxid de carboni en la fusta, fins que aquesta es fa malbé i el diòxid de carboni
torna a l’atmosfera. Així es pot ampliar l’estància del CO2 anys i dècades en la
vegetació abans de la seva descomposició final. Un àtom de carboni pot estar mes
o menys d’un any en camps d’herba, en fruites, en les hortalisses, etc. El conjunt
d’aquestes plantes s’anomena òrgans verds. En canvi, el carboni en els arbres pot
estar emmagatzemat en la fusta des de vint anys a cent o centenars d’anys,
segons la vida de cada espècie d’arbres.
Un altre factor molt important en el Cicle del Carboni són els sistemes forestals,
els boscos. Aquests emmagatzemen molt de carboni a la fusta dels arbres que els
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
19
componen. Aquest és un motiu pel qual els boscos tenen tanta importància en el
manteniment del funcionament correcte dels cicles de la naturalesa.
4.2. La biomassa i el carboni
La biomassa és la quantitat de matèria orgànica que forma part de l’estructura dels
éssers vius. En el cas dels arbres, aproximadament la meitat de la seva
biomassa és carboni. I el doble de la massa dels arbres correspon a CO2.
Imatge 7. Relació fusta carbó
En els boscos, tant la biomassa aèria (part dels arbres i de les plantes que queden
sobre el sòl que veiem) i la biomassa subterrània (les arrels sota el sòl, i per tant,
no veiem) emmagatzemen CO2. En els alzinars, per exemple, la biomassa aèria
representa el mateix percentatge que la biomassa subterrània.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
20
4.3. L’efecte hivernacle i el Canvi Climàtic
La crema de combustibles fòssils com ara el carbó9 provoca un despreniment
de CO2 a l’atmosfera, cosa que es tradueix en un augment d’aquest gas a l’aire.
A l’atmosfera, també trobem a més a més els gasos d’efecte hivernacle 10 com el
metà, l’òxid nitrós, el vapor d’aigua i l’ozó a l’atmosfera que per diferents processos
naturals s’acumulen a l’atmosfera contribueixen en l’augment de l’efecte hivernacle.
Aquestes substàncies són d’origen antropogènic, és a dir, produïdes per l’activitat
humana. Dins d’aquests també hi ha els CFC, un dels responsables del
deteriorament de la capa d’ozó que protegeix la Terra de les radiacions perjudicials
del Sol, com poden ser les radiacions ultraviolades.
Imatge 8. Origen del fenomen del canvi
climàtic al món
En aquest gràfic de sectors apareix representats els gasos d’efecte hivernacle
majoritaris. Destaquen el diòxid de carboni, abundant en un 65%, i el metà, 20%.
La resta de gasos suposen un 15%.
Aquesta contaminació ha fet que s’incrementi la quantitat de gasos d’efecte
hivernacle a l’atmosfera des d’inici de la revolució industrial. Al gràfic següent s’hi
10
Gasos d’efecte hivernacle: contaminant atmosfèric en estat gasós que contribueix a agreujar l'efecte hivernacle a la Terra.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
21
observa la variació de la quantitat de diòxid de carboni en ktCO2 equivalents des
1990 fins al 2006 a Catalunya:
Imatge 9. Emissions totals a Catalunya de gasos hivernacle
En aquest gràfic es representen les emissions totals a Catalunya de gasos d’efecte
hivernacle des del any base aproximadament davant de l’any 1990 i fins a l’any
2006. Es pot observar com han anat augmentant de forma gradual des de el inici
de la industrialització. A l’any 2005 les emissions van arribar al màxim en aquesta
gràfica, fins a 60.000 ktCO2, quan a l’any base es van emetre 40.000.
El gràfic següent representa l’efecte hivernacle. Les línies roges representen
l’energia solar, que travessa l’atmosfera i arriba a la superfície terrestre que
s’escalfa. La part d’aquesta energia que no ha estat utilitzada per a escalfar la
superfície terrestre, rebotar per tornar a l’espai. Els gasos d’efecte hivernacle
mantenen atrapats part dels rajos que han de sortir de l’atmosfera i escalfen la
superfície terrestre. En augmentar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, un major
nombre de rajos solars es queden atrapats a l’atmosfera, cosa que provoca el seu
escalfament, conseqüència del qual pot produir un canvi en els climes de la Terra.
L’augment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle és causa de les activitats
humanes, és a dir, antropogènica.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
22
Imatge 10. Efecte hivernacle
La numeració de la imatge anterior representa:
1. Efecte hivernacle.
2. L’energia solar provinent del Sol passa a través de l’atmosfera.
3. Una part de l’energia és retornada cap a l’espai.
4. La superfície terrestre s’escalfa pel Sol i irradia calor cap a l’espai.
5. Els gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera atrapen part de la calor que surt.
Tot i que ja s’ha comprovat que els gasos d’efecte hivernacle estan provocant un
canvi climàtic de forma artificial, els gasos d’efecte hivernacle naturals com el diòxid
de carboni i el vapor d’aigua són necessaris per mantenir una temperatura estable
a la Terra, ja que absorbeixen i reflecteixen la radiació infraroja. Gràcies a aquests
gasos la temperatura mitjana de l’aire del nostre planeta és d’uns 15 ºC, apta per a
la vida. Si no s’hi produís l’efecte hivernacle de forma natural, la temperatura
mitjana del planeta seria d’uns 30 ºC per sota de l’actual. Per tant, l’efecte
hivernacle és un fenomen natural necessari per fer habitable la Terra.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
23
L’excés d’aquests gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera a l’atmosfera, provoca
una retenció de part d’energia que reflecteix la Terra cap a l’atmosfera (albedo11), i
és això el que provoca un augment gradual de la temperatura global del planeta
que pot arribar a impactar en el clima escala mundial. Aquest fet s’anomena canvi
climàtic.
El clima sempre ha evolucionat de forma natural i ha presentat diferents canvis
climàtics al llarg de la història, però el canvi climàtic actual ha estat forçat per les
activitats humanes i produirà canvis en poques dècades.
Les conseqüències del canvi climàtic serien varies:
Un augment de la temperatura global del planeta. Això, per la península
Ibèrica significaria uns estius més calorosos i més secs.
Canvis a l’arribada biològica de les espècies que suposen desajustos
importants als ecosistemes. Això suposa que les espècies que no s’adapten al
canvi s’extingiran. Entre un 9 % i un 52 % de les espècies del planeta actualment
estan amenaçades de perill d’extinció. Investigadors espanyols han descobert
que les plantes treuen les fulles, flors i fruits unes dos setmanes abans que fa cinc
dècades.
Imatge 11. Ós polar
11
Albedo: és el percentatge de radiació que qualsevol superfície reflecteix respecte la radiació que incideix sobre la mateixa.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
24
En aquesta imatge s’observa un ós polar sobre un tros de gel al mar. Els ossos
polars neden per l’oceà buscant aliment i per descansar, reposen sobre el gel. El
desgel provoca una disminució de la zona on viuen els ossos polars. Per tant,
aquest factor provoca que els ossos puguen morir d’esgotament nedant per l’oceà.
Desglaç dels pols i de les glaceres causats per l’augment de la temperatura.
Respecte les glaceres, en les últimes dècades el volum de les glaceres alpines s’ha
reduït a la meitat.
Imatge 12. Disminució d’una glacera
Augment del nivell del mar per causa del desgel dels pols i per la dilatació de
l’aigua en escalfar-se. Alguns estudis demostren que el nivell del mar mediterrani
ha augmentat més de cinc mil·límetres a l’any l’última dècada. Aquesta pujada del
nivell del mar provocarà la desaparició del delta de l’Ebre el 2050. L’augment del
nivell del mar inundarà les costes, salinitzarà les reserves d’aigua potable,
provocarà l’entrada d’aigua salada marina en aqüífers i afectarà així
ecosistemes. També augmentarà l’erosió del mar. Per exemple, l’erosió afectarà
indirectament als peixos, ja que els ecosistemes que usen de llocs de cria, seran
erosionats.
A l’Antàrtida la temperatura mitjana anual ha pujat 1,5 ºC i ha disminuït l’extensió
de gel respecte el que hi havia anteriorment. Per exemple, al març del 2002 es va
desfer la plataforma Larsen B, que contenia 500 milions de tones de gel, que
equival a uns 500.000.000 L d’aigua.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
25
L’Oceà Àrtic s’escalfa el doble de ràpid que la resta del planeta. Això és perquè la
neu i el gel tenen un albedo gran i reflecteixen més energia que la terra i l’aigua, i
quan baixa el nivell de gel, s’escalfa més ràpidament, i es desfà amb més facilitat.
Aquesta falta de gel a l’Àrtic provocarà la possible desaparició d’óssos polars, les
foques i les aus marines, perquè hauran de recórrer distàncies més grans per
poder trobar aliment i en ocasions, poden morir d’esgotament.
S’alteraran els corrents del Niño12 i la Niña.13 El corrent càlid “El Niño” arriba
al Pacífic tropical i escalfa la costa de Perú, sol anar acompanyat de “La Niña”, un
corrent fred. La bonança de pesca associada a “el Niño” té com a contrapartida les
pluges torrencials, allaus i sequeres que solen seguir a aquest corrent. Els científics
preveuen l’augment de la freqüència i de la intensitat d’aquests fenòmens en els
països andins.
Imatge 13. El Niño i la Niña
12
“El Niño”: aparició de corrents oceàniques càlides en les costes americanes i l’alteració del sistema global oceà-atmosfera que s’origina a l’Oceà Pacífic. 13
“La Ñiña”: és el procés invers del Niño, la qual també afecta a les condicions climatològiques del planeta.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
26
Augmentarà l’expansió dels deserts i la vida als deserts actuals serà més
dura, ja que les sequeres seran més fortes en les regions àrides.14 Per exemple a
Àfrica, a Sahel (Níger), porten tres dècades de sequera que ha posat al límit la
capacitat d’adaptació de les poblacions. L’avenç dels deserts provocarà la
desaparició de la vegetació, l’aparició de dunes, la pèrdua de biodiversitat i els
moviments migratoris de poblacions.
L’agricultura es veurà afectada per les altes temperatures i sequeres, i a més,
empitjoraran la desertificació, l’erosió i la desforestació.
Augment de la desforestació, la fragmentació de les selves i incendis per la
falta de pluja. Un exemple de desforestació forçada seria el cas de l’Amazònia, en
la qual aquestes últimes dècades s’han talat milers i milers d’arbres i la tala ha
extingit tant espècies conegudes com d’altres que no es coneixien i que eren vitals
per la descobriment de nous medicaments.
Desaparició dels esculls de coral per causa del augment de diòxid de carboni
que ha anat a parar al mar. Això provoca que el mar sigui molt més àcid, cosa que
fa perillar existència del coralls. Un exemple d’escull de corall és la Gran Barrera de
Coral australiana. Si es perd, això suposarà una pèrdua de biodiversitat (a part de
les corals hi ha moltes més espècies que hi viuen), menys protecció de la costa
davant de fenòmens extrems, pèrdua de capacitat d’atraure el turisme i per tant una
pèrdua econòmica per als països afectats.
Imatge 14. Gran Barrera de Coral
australiana
14
Zones àrides: zona desproveïda d’humitat, seca, estèril i sense vegetació.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
27
Augment de fenòmens extrems com huracans, inundacions i sequeres.
Imatge 15. Ull d’huracà “ Danielle”
Extensió de malalties com la malària, ja que els mosquits es moren amb les
gelades, i si aquestes que eren una forma natural d’evitar la seva dispersió
geogràfica, són menys freqüents, s’escamparan millor les plagues d’insectes i les
malalties associades.
4.4. La desforestació dels boscos i l’agricultura
La desforestació dels boscos i les activitats relacionades amb l’agricultura
també provoquen un alliberament de carboni en forma de CO2 a l’atmosfera. El
carboni orgànic contingut en les restes de les plantes mortes s’oxida al sòl en una
reacció de descomposició similar a la de la respiració.
Imatge 16. Desforestació
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
28
El CO2 és un gas que representa un 0,03 % de la composició de l’atmosfera, i és
un dels principals gasos responsables de l’efecte hivernacle, juntament amb el
metà, l’òxid nitrós, el vapor d’aigua i l’ozó. Com he explicat anteriorment, en el Cicle
del Carboni els arbres tenen una funció molt important en l’emmagatzematge del
CO2, i és per aquest motiu que el Protocol de Kyoto es proposa el manteniment
dels arbres per la seva funció d’emmagatzematge del CO2.
4.5. L’olivera i el seu cultiu
A la meva comarca, El Montsià, una gran part dels terrenys agrícoles han estat
destinats tradicionalment al conreu d’oliveres. Actualment, encara es conserven
molts d’aquests camps, que a més a més són de grans dimensions.
Imatge 17. El Montsià
L’olivera (Olea europea), de la classe Magnoliopsida, pertany a la família
Oleaceae de l’Àsia Menor que es conrea des de l’antiguitat als països de la conca
mediterrània. El fruit de l’olivera és l’oliva, molt important per la producció d’oli i per
les seves qualitats alimentàries.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
29
Imatge 18. Imatge camp tradicional d’oliveres
La seva estructura vegetativa té forma de corm15 (arrel, tronc i fulles). L’arrel de
l’olivera és axonomorfa16 i té caràcter pivotant, és dir, hi ha una sola arrel principal
que baixa un tros sense ramificar-se, i penetra a terra i es van formant arrels que es
caracteritzen per absorbir més fàcilment els nutrients. L’arrel arribarà més fonda
segons l’estructura, la fertilitat i la humitat del terreny.
El tronc és tortuós, gruixut i ramificat. L’escorça del tronc d’olivera varia segons
l’edat de l’arbre. Quan l’olivera encara és jove, l’escorça és llisa i d’una tonalitat gris
clar. A mesura que l’olivera es va fent gran, l’escorça es fissura i s’enfosqueix.
Imatge 19. Olivera vella enfosquida amb fissures
15
Corm: cos de les plantes que presenten diferenciació en òrgans (arrels, tija i fulles). 16
Axonomorfa: són les arrels que estan formades per una de principal més gruixuda i d' altres secundàries més primes.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
30
La fusta d’olivera és dura, resistent i amb moltes betes corbades i cargolades. Per
aquest motiu la fusta d’olivera s’utilitza per fer objectes, tant de caràcter decoratiu
com per a usos domèstics.
La capçada de l’olivera és atapeïda i irregular. Pot arribar a mesurar de 15 a 20
metres de diàmetre. Les fulles d’olivera són simples,
coriàcies17 i lanceolades.18 Les fulles, un cop formades,
no cauen habitualment fins que passen aproximadament
uns dos anys. La longitud de les fulles se situa entre 3 i
8 cm, i l’amplada entre 1 i 2 cm. El pecíol19 és curt,
d’uns 0,5 cm. L’anvers de la fulla és d’un color verd fosc
com a conseqüència de nombrosos pèls protectors (tricomes) que recobreixen els
estomes20. La cutícula,21 poc permeable a l’aigua, li dóna una certa brillantor.
Aquests pèls eviten la pèrdua d’aigua i per tant facilita l’adaptació de l’olivera a
terrenys i a èpoques de sequera. Per aquest motiu les oliveres tradicionalment no
es regaven.
17
Fulles coriàcies: La seva consistència és semblant al cuir.
18 Fulla lanceolada : En forma de llança i més ample prop del pecíol que de l'àpex
19 Pecíol: Cueta que uneix la làmina o limbe d'una fulla amb la tija.
20 Estromes: estructura vegetal que regula el intercanvi de gasos. Està format per cèl·lules
especialitzades de la epidermis de les fulles dels organismes vegetals, cèl·lules oclusives. Aquestes deixen una obertura entre elles anomenada ostíol, un porus que condueix a l’espai intracel·lular, fent possible la comunicació entre l’aire exterior i els espais cel·lulars de les fulles. 21
Cutícula: És una membrana que cobreix diverses parts de les plantes superiors. Es tracta d'una membrana lipòfila de composició diversa que aïlla les plantes i els seus fruits del medi extern.
Imatge 20. Objectes decoratius fets a mà amb fusta d’olivera
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
31
L’olivera cultivada és una arbre majestuós que pot arribar a assolir una forma
semblant a la d’un roure. La seva alçada pot arribar a 10 o 12 metres i la seva
capçalera un diàmetre de 15 a 20 metres. El tronc principal de l’olivera pot arribar a
tenir un volta del tronc de 8 a 10 metres. Les oliveres poden arribar a ser
mil·lenàries i fer-se molt grosses.
Imatge 21. Olivera tradicional
L’hàbitat de les oliveres es concentra a les regions càlides i seques de clima
temperat, per tant resisteixen bé les sequeres d’estiu, la insolació i les pluges
torrencials. Les oliveres suporten les altes temperatures, ja que tancant els
estomes de les seves fulles eviten l’excessiva pèrdua d’aigua. Això facilita una
major recuperació de l’olivera després d’èpoques o períodes de sequera.
Les varietats silvestres d’olivera habiten en terrenys pedregosos, garrigues i
formacions del litoral. Les varietats de cultiu es planten en grans extensions. També
es poden trobar oliveres com a element decoratiu a parcs i jardins.
Les zones on abunda el conreu d’olivera dins d’Espanya són les Illes Balears,
Catalunya, el País Valencià i Andalusia, on es troben les plantacions més extenses.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
32
Imatge 22. Olivera en un jardí
Imatge 23. Oliveres per trasplantar
Imatge 24. Localització oliveres a Catalunya el 2005
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
33
Imatge 25. Mapa oliveres del Montsià i el Baix Ebre l’any
2005
En les imatges anteriors es pot observar la distribució de les oliveres al llarg del
territori català. En el primer mapa, més general, s’observa la distribució a
Catalunya. Les comarques de Catalunya on és més important el conreu d’oliveres
són El Montsià, El Baix Ebre, Terra Alta, Rivera d’Ebre les Garrigues, i El
Tarragonès. Es pot observar que la concentració més gran se situa al Baix Ebre. El
segon mapa senyala en color marró la concentració d’oliveres i, com s’hi veu, és
molt extensa. Aquestes comarques són les que concentren major número d’oliveres
monumentals al món. Això és un motiu més que fa tan especial i atractives
aquestes comarques més meridionals de Catalunya.
A Ulldecona, a la comarca d’El Montsià junt al riu Sénia, on he dut a terme aquest
estudi, predomina la classe d’olivera Farga, ja que aquesta va ser la varietat
d’ullastre que s’adaptava millor a les necessitats agroalimentàries de la zona.
L’olivera Farga es caracteritza per la monumentalitat dels seus arbres i perquè
poden arribar a ser mil·lenaris.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
34
Imatge 26. Olivera Farga
Normalment la mida dels arbres està relacionada amb els anys que fa que estan
cultivats, la distància d’un arbre a un altre en què han estat plantats i les condicions
climatològiques i el tipus de sòl que viu.
4.6. Les transformacions de cultius
Aquests últims anys s’està produint un fenomen de substitució del conreu d’oliveres
tradicionals pel conreu per cítrics o pel conreu d’oliveres joves, més petites,
plantades molt a prop unes d’altres. Aquest procés de transformació de cultius
tradicionals per cultius actuals implica que s’han d’arrencar les oliveres de
centenars d’anys enormes, veritables monuments vius que hem de preservar.
Aquestes transformacions es fan per tal d’augmentar la rendibilitat de la plantació, i
al terme d’Ulldecona, per la construcció del pantà, que va permetre el reg dels nous
conreus. Les transformacions que inicialment semblaven una activitat econòmica
que estava dinamitzant l’economia, aviat es van començar a veure per part de la
població com una agressió a l’entorn impossible de corregir, ja que parlem d’arbres
que s’han arrencat amb més de mil anys de vida. Hi ha catalogats arbres
bimil·lenaris. Per molt que en ocasions s’han arrencat per a transplantar-los a altres
llocs lluny d’aquí, no sempre han arribat vius a la seva destinació, o no han pogut
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
35
superar l’estrès extrem que aquest procés representa per a uns arbres tan
enormes.
Un mitjà bàsic que he emprat per a realitzar l’estudi experimental, ha estat el
programa SigPag del qual he obtingut imatges com aquesta:
Imatge 27. Transformacions
La numeració de la imatge anterior representa:
1- Camp tradicional d’oliveres
2- Camp intensiu de cítrics
3- Camp intensiu d’oliveres
4- Oliveres mil·lenàries arrancades per ampliar el camp 2
5- Procés de transformació (ampliació del camp 2)
Aquesta transformació també s’ha donat en altres tipus de cultius, com ara els
ametllers. Als cultius tradicionals els arbres arribaven a créixer molt, ja que es
plantaven molt separats, cosa que afavoria el seu creixement. Als cultius actuals,
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
36
conreus intensius, els arbres no poden arribar a créixer molt, ja que els arbres es
planten molt pròxims uns dels altres i arriben a tenir dimensions molt més petites
que els arbres de camps tradicionals.
Els conreus actuals de cítrics i d’oliveres es caracteritzen per plantar els arbres
amb una separació entre ells molt petita i els arbres es poden molt sovint. Aquests
conreus s’anomenen superintensius. D’aquesta manera, si els arbres dels cultius
són més petits, és més fàcil la recol·lecció dels seus fruits.
Imatge 28. Camp intensiu de cítrics de gran extensió
Aquest canvi en la forma de producció que provoca que es vagui reduint
l’extensió que ocupaven els camps de conreus tradicionals, tant d’oliveres com
d’altres espècies d’arbres. En el cas de les oliveres la situació és més greu. Els
camps d’oliveres tradicionals són transformats per conrear noves oliveres en
camps intensius. Aquest sistema no deixa créixer les oliveres. A més,
actualment s’estan arrancant molts camps d’oliveres per plantar-hi camps de
cítrics, tarongers concretament. Aquests nous camps tenen grans extensions,
motiu pel qual s’han de transformar moltes parcel·les agrícoles. Aquest canvi de
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
37
cultiu suposa per als pagesos poder treballar millor les terres utilitzant maquinària
nova, un augment de productivitat i també de la rendibilitat, molt superior al cultiu
tradicional.
Imatge 29. Inici de les transformacions
En aquesta imatge aèria s’observa una zona en què el conreu que abunda és el
cultiu tradicional d’oliveres. Es pot observar que les oliveres estan molt disperses i
separades entre si i tenen diferents mides. En canvi, al mig de la imatge hi ha un
camp intensiu de cítrics. Aquest té una alta densitat de conreu, és a dir, els arbres
estan molt junts i n’hi ha molts per hectàrea, tots gairebé igual de grans.
¿Què hi fa un camp intensiu de tarongers immers en un mar de camps
tradicionals d’oliveres? Els pagesos han començat a buscar alternatives
econòmiques per obtenir major benefici dels camps. L’aparició de pantans i sèquies
van fer plantejar els pagesos de buscar una altra forma de conreu que permetés
regar les plantacions amb facilitat. Per fer-ho, van transformar els camps
tradicionals en camps intensius, arrancant les oliveres que hi havia. Les noves
espècies d’arbres fruiters més resistents al fred també van afavorir aquest canvi.
Per tant, la imatge anterior correspon a l’inici del procés de transformacions dels
cultius.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
38
Imatge 30. Vista aèria de les transformacions de cultius
En aquesta imatge s’observen les transformacions dels cultius tradicionals
d’oliveres en cultius intensius de tarongers. Es pot observar en la imatge petites
zones en que hi ha cultiu tradicional d’oliveres, però hi predomina el cultiu intensiu
de tarongers. En un primer moment, a tota aquesta zona abundava cultiu intensiu
d’oliveres, però actualment, els pagesos busquen la major rendibilitat de les
finques. Magatzems prop de les zones de treball (s’observa un a la imatge)
permeten els pagesos guardar la maquinària de treball a la finca i no l’han de
transportar cap a casa.
L’observació de les transformacions de cultius tradicionals per cultius intensius en
grans àrees de conreu, em va portar a plantejar-me si aquest canvi de tipus de
conreu podia incidir en la quantitat de CO2 que hi ha a l’atmosfera, com a
conseqüència de la disminució de fusta de la finca d’arbres més petits
després de la transformació dels cultius.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
39
¿Podria trobar alguna forma de mesurar la quantitat de diòxid de carboni de
diferents cultius, encara que sigui de forma aproximada, emmagatzemada en
els arbres? Per a trobar la resposta a aquesta pregunta, en aquest treball proposo
un mètode per a quantificar el diòxid de carboni emmagatzemat en un camp
d’oliveres tradicional i en un camp en què el seu cultiu s’ha transformat al sistema
de plantació actual, amb arbres més petits i plantats molt més junts.
A la meva comarca, la comarca d’El Montsià, una part dels terrenys que eren
destinats al conreu tradicional d’oliveres ja han estat transformats per a fer nous
conreus o per a poder-hi construir noves infraestructures com ara la via ferroviària
de Renfe i de l’AVE, autopistes, polígons industrials, etc. I també altres projectes en
un futur pròxim, com ara l’autovia A7 en el seu tram cap a l’Hospitalet de l’Infant.
Imatge 31. SIGPAC
1- Camp tradicional d’oliveres
2- Camp intensiu de cítrics
3- Autopista
4- Polígon industrial
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
40
4.7. Aplicacions de la fusta d’olivera
Les oliveres, un cop mortes o quant les arranquen, els pagesos venen la seva fusta
que pot tenir destinacions molt diferents.
Un 80 % de la fusta de les oliveres arrencades dels camps que es transformen
s’utilitza per a cremar en les calefaccions de les llars o per altres usos i el 20 %
restant de la fusta que està en bones condicions, s’utilitza per a fabricar objectes
decoratius en l’artesania de la fusta d’olivera que tenen bona acollida en les figures
d’artesania.22
Imatge 32. De petita amb els meus tiets, artesans de fusta d’olivera
Des de fa uns deu anys, moltes de les oliveres monumentals han estat arrencades
per a vendre-les com a arbres ornamentals de jardineria. Els responsables de
finques que volen transformar el cultiu d’oliveres tradicionals de la seva finca per un
altre cultiu de tipus intensiu, decideixen vendre les oliveres vives en compte de
22
Aquesta informació ens la va facilitar Vicent Fumador, d’Ulldecona, propietari d’un taller on talla la fusta d’olivera.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
41
vendre-les com a fusta per a cremar ja que els resulta més rendible. Per trasplantar
els arbres primer s’arranquen les oliveres: les tallen les arrels aproximadament un
metre al voltant del tronc i les poden dràsticament. Normalment només deixen un
metre i mig de profunditat de l’arrel. Després es col·loquen les oliveres arrancades
a uns grans cossiets o amb les arrels embolicades, on s’hi estaran
aproximadament dos anys. Si es plantessin al lloc definitiu en un termini curt de
temps, les oliveres es moririen. Durant aquest temps tornen a créixer les arrels
petites que permeten la nutrició de l’arbre, que ha de estar ben cuidat durant tot
aquest procés. Finalment, per transportar-les del lloc on han viscut fins on les
replantaran s’utilitzen camions la cabina dels quals és un poc més alta que un
metre i mig per tal que hi puguen cabre les oliveres. Les oliveres per a jardineria
tenen una demanda molt gran de diferents països del món, com per exemple, del
Japó.23
Imatge 33. Oliveres per trasplantar
23
Aquesta informació ens la va proporcionar Vicent Fumador.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
42
4.8. Aparició de moviments proteccionistes
La transformació dels conreus d’oliveres està suposant un canvi fort del nostre
paisatge tradicional forjat al llarg de segles. Aquest canvi brusc ha provocat
l’aparició de moviments que volen protegir les oliveres mil·lenàries i el seu cultiu,
perquè són realment monuments vius de la comarca a la que li donen un gran valor
afegit.
La Taula del Sénia és una institució formada per 27 municipis del País Valencià,
Catalunya i Aragó situats al voltant del riu Sénia i del Massís d’Els Ports, amb
poblacions molt reduïdes. El seu objectiu és potenciar el treball en comú per a
la millora de les condicions de vida dels seus habitants. Per això volen
aconseguir una millora en la coordinació entre organitzacions dels diferents
municipis i les inversions necessàries en la zona.
Per fer-ho estan duent a terme una gran tasca per intentar revifar la il·lusió i
l’interès per les oliveres, centrant-se en la potencialitat que ofereixen les oliveres
mil·lenàries.
Imatge 34. Municipis de la Taula del
Sénia
La Taula del Sénia ha fet un catàleg per donar a conèixer les oliveres mil·lenàries
que s’hi troben al seu territori. El criteri que usen per considerar que una olivera és
mil·lenària és el següent: ha de complir que la volta del seu tronc sigui almenys de
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
43
3,5 metres a una altura del tronc de l’olivera d’1,5 metres. Per tant el seu diàmetre
mínim és d’1,2 metres del terra. D’aquesta forma s’han catalogat aproximadament
al territori del Sénia, unes 4.157 oliveres monumentals.
http://www.tauladelsenia.org/
Un altre dels projectes que la Taula del Sénia ha dut a terme per a promocionar les
oliveres és produir oli de qualitat a partir d’olives d’aquests arbres
monumentals, collides de forma artesanal, és a dir, a mà, sense maquinària
mecànica, cosa que com és fàcil d’entendre, també allarga i fa més feixuc el
temps de recol·lecció de les olives. Així que hem de fer un reconeixement
explícit del mèrit que tenen les persones que dediquen aquesta cura a l’arbre.
També ha editat una guia gastronòmica on apareixen receptes de restaurants que
utilitzen l’oli d’oliveres mil·lenàries, entre ells Les Moles, L’Antic Molí, Bon lloc, per
citar-ne alguns d’Ulldecona. En l’elaboració d’aquest llibre han participat tant
restaurants de la Taula del Sénia, com xefs reconeguts, per exemple la Carme
Ruscalleda. D’aquesta manera promocionen la cuina amb l’oli d’olivera
monumental. Ja s’està fent usual el tast d’olis diferents com a entrant en els menús
degustació d’alguns restaurants i l’elaboració de plats més o menys sofisticats
d’alta cuina amb l’oli d’olivera mil·lenària com a ingredient bàsic, que no dubten en
presentar-te com “un ingredient que posa en valor la cuina de proximitat elaborada
amb productes de la terra que gairebé es pot dir que no han estat transportats per
carretera (tampoc així aporten CO2 a l’aire...). Oli d’olivera mil·lenària en pomada
d’oli per a torrades de pa, polvorons que sembla que desapareixen a la boca en
mossegar-los, piruleta de gelat d’oli, olis de diferents procedències per a tastar amb
sals especials i pa acabat de fer... Els restaurants i els plats que cadascun en
proposa es poden consultar a la guia gastronòmica virtual:
http://www.aceiteolivosmilenarios.com/.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
44
Imatge 35. Guia gastronòmica oli d’oliveres
mil·lenàries del Territori del Sénia
Així, la promoció d’aquests arbres porta l’obtenció de beneficis econòmics i socials
que abans eren impensables, i que motiven tant els pagesos com a altres sectors
de la societat, com ara la restauració, que elabora productes derivats de l’oli
d’olivera mil·lenària, cosa que implica la necessitat que es conserven aquests
arbres. El preu de venda per caixa d’oli mil·lenari (6 botelles per caixa) és de 162
€. En 2011 es van vendre 12500 botelles d’oli d’una qualitat excepcional.
Imatge 36. Oli mil·lenari
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
45
L’Ajuntament d’Ulldecona també promociona aquest recurs per mitjà de l’Oficina
de Turisme tot remarcant la importància del cultiu de les oliveres mil·lenàries per les
característiques del seu oli, per la tradició i per la història que hi ha darrere
d’aquesta cultura de l’oli. Per promocionar les oliveres d’una forma més lúdica una
altra de les ofertes turístiques que proposa l’Ajuntament
d’Ulldecona són les rutes guiades o no que es poden fer a
peu o amb bicicleta per les zones més importants on es
concentren oliveres mil·lenàries, com per exemple la ruta de
l’Arion, a pocs quilòmetres d’Ulldecona, on hi podem trobar
molt a prop una de l’altre exemplar destacable d’oliveres
mil·lenàries. Al terme d’Ulldecona s’hi troben més de mil
oliveres considerades mil·lenàries, un privilegi que hem de
difondre i compartir amb la resta de la gent. Aquest és el
logotip de la ruta.
Imatge 37. Ruta oliveres mil·lenàries d’Ulldecona, Godall, Freginals.
Actuacions semblants duen a terme altres pobles de les comarques del Sénia. A
les poblacions que pertanyen a la província de Castelló, tenen prohibit el
transplantament d’aquests arbres, ja que estan protegits. Catalunya també segueix
aquesta nova tendència.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
46
Tot plegat ens ajuda a entendre que un recurs tan pròxim com les oliveres
centenàries o mil·lenàries, representa potencialment una font de riquesa per a les
zones rurals, per al seu desenvolupament i la seva continuïtat com a cultura
tradicional. És per això que es fa més necessari la investigació i l’estudi per a traure
el màxim rendiment a l’explotació del recurs en diferents àmbits econòmics, socials
o culturals. Citaré en primer lloc i per cortesia l’avantatge que suposa per al món de
la pagesia, per l’esforç que representa aconseguir millorar la productivitat d’aquests
cultius (perquè sempre és més baixa en aquest tipus d’arbres) per al pagès que les
ha parat compte de generació en generació, i per al qual li pot representar un
ingrés econòmic extra (també és extra el treball que haurà de fer, malgrat que
també els reconforta veure el reconeixement públic que se li fa al producte). Però la
comercialització i la difusió d’aquests productes relacionats amb el món de les
oliveres i dels olis mil·lenaris, necessita d’altres sectors econòmics. És per tant un
procés beneficiós per a tothom. Les administracions, el sector industrial, el sector
de la restauració i la hoteleria, el sector turístic, el sector cultural, de l’espot, de l’oci
i esbarjo, de l’ensenyament, de l’artístic fins i tot, tant en pintura, com en fotografia
o escultura (figures fetes amb fusta d’olivera).
A més els diferents processos impliquen la necessitat de persones (especialitzades
o simplement amb la vocació i els coneixements adients) que puguin cobrir els
diferents llocs de treball que s’hi generarà (visites guiades, centres d’interpretació,
en la realització de jornades de formació o de difusió, punts d’informació
turística,...). Tot per aconseguir que el públic i les administracions connectin amb la
idea de preservar un paisatge que, si bé pot semblar fort i robust, alhora és fràgil i
vulnerable, cosa que tothom hem de tindre molt clara perquè la nostra activitat a
peu d’olivera no els suposi un risc addicional a aquests monuments. L’administració
ha d’encarar la gestió i la conservació d’aquest patrimoni únic per a nosaltres per
molts anys més, cosa que requereix tenir molt clara una planificació de les accions
que es podran fer i les que no, partint des d’una base teòrica per a finalment arribar
al disseny de les solucions que, com més innovadores siguin, més futur tindran. En
tot el procés és bàsica la participació ciutadana que finalment és la que sempre
genera expectatives que han de quedar satisfetes en el major grau possible.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
47
Donada l’actual situació econòmica, no hem d’esperar grans projectes o inversions.
Però això no és imprescindible. Fan falta iniciatives que realment es puguin portar a
la pràctica i que no representen despeses importants de manteniment. Estudis
senzills com aquest poden servir per a aquests fins. Les seves conclusions ens
serviran per a proposar un motiu més de defensa de les oliveres centenàries (o
d’altra font de riquesa específica de cada contrada) per a aconseguir una gestió
racional que ressalti el mèrit d’aquest patrimoni que hem heretat i el preservi
perquè el puguin conèixer les generacions futures, per molts anys. Aquests darrers
anys, hem pogut constatar que hi ha pagesos que tornen a recuperar el cultiu
d’oliveres plantades amb més separació de l’habitual en cultius intensius i el
paisatge podrà anar recuperant la fisonomia que estava perdent. Pot ser la idea ha
calat entre la població. Podrem viure i gaudir del paisatge integrats amb ell a curt,
mitjà i a llarg termini.
Pot ser normalment es mirava el paisatge com una cosa bonica, per a gaudir la
vista i del moment. Però evidentment té moltes més connotacions i ofereix múltiples
possibilitats que, aplicades amb seny, són absolutament assequibles i sostenibles i
permeten tota la població (malgrat que a diferents nivells) gaudir d’un bé comú que
és únic al món.
Imatge 38. La Cursa d’Ulldecona al seu pas per les Oliveres
mil·lenàries de l’Arion
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
48
5. Camps seleccionats per a fer l’estudi
L’estudi que presento s’ha dut a terme a la comarca d’El Montsià, en unes finques
rústiques situades a mateixa zona, al terme d’Ulldecona, per tal que el microclima i la
composició del terreny siguin el més semblants possibles.
Els camps d’oliveres tradicionals han patit la transformació en cultius intensius de
cítrics i/o oliveres joves. Per aquest motiu els camps seleccionats per fer l’estudi són
tres i cadascun representa un d’aquests tipus de conreus. Una de les finques és
d’oliveres tradicionals i les altres dos són de nous cultius intensius. Els dos
conreus intensius, un és d’oliveres i l’altre de tarongers, representatius de les
transformacions dels cultius tradicionals d’oliveres que es fan en aquesta comarca.
Cada finca té un mida diferent motiu pel qual, els càlculs els realitzaré referits a cada
hectàrea de cultiu.
Imatge 39. Ubicació dels diferents camps en el mapa
5.1. El camp tradicional d’oliveres
El camp principal (1) que he triat es tracta d’un conreu tradicional d’oliveres se situa
pel voltant de Les Ventalles, un barri del poble d’Ulldecona, que es troba a 7 km
del mateix. Hi abunda el tipus d’olivera Farga
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
49
Aquest camp tradicional d’oliveres té una superfície d’1,2 Ha i hi ha un total de 76
oliveres. Llavors, per cada hectàrea hi ha 63 oliveres en aquest camp. Aquest
camp es caracteritza per estar les oliveres molt separades entre elles (una
separació de 10 a 20 metres aproximadament) i desordenades. Per tant segueixen
una distribució no quadriculada i una baixa densitat de conreu pel nombre
reduït d’arbres. Però gràcies a aquesta separació, els arbres no es fan ombra entre
ells, reben més el sol i creixen molt millor, ja que les seves arrels tenen més espai
per agafar nutrients i aigua.
Els arbres d’aquests plantacions poden arribar a tenir segles d’edat. Algunes poden
qualificar-se de mil·lenàries, però l’edat de les oliveres es fa molt difícil de
determina per la forma tortuosa del seu tronc que, en moltes ocasions, presenta
zones buides (cosa que dificulta la datació a partir de les anelles del tronc). Cada
arbre està plantat en una època diferent. Per aquest motiu, dins d’una mateixa finca
trobem arbres de grandàries molt diverses. Això és degut a què els arbres morts
en aquests anys han estat substituïts per altres de nous i joves. Per aquest motiu hi
ha arbres de diferents edats i mides, cosa que implica que els perímetres oscil·len
entre 1 i 5,2 m. La llargària de la branca més llarga també oscil·la entre 5,5 i 14
metres. Degut a la diversitat que presenten els arbres he decidit prendre les
mesures a totes les oliveres.
Imatge 40. Camp tradicional d’oliveres vista aèria
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
50
Imatge 41 Camp tradicional d’oliveres
Aquests tipus de cultius tradicionals abundaven fa uns 50 anys. Però en aquest
tipus de conreu, té baixa rendibilitat i productivitat, motiu pel qual s’han anat
transformant els cultius tradicionals per altres conreus més productius, com ara el
de tarongers o d’oliveres joves.
5.2. El conreu intensiu d’oliveres
El camp (2) seleccionat per a l’estudi, és el conreu intensiu d’oliveres que he
estudiat i està situat prop de l’Ermita d’Ulldecona. Aquest camp té una
superfície de 0,87 Ha, en la qual hi ha 200 oliveres. En una hectàrea hi haurien
230 arbres. Aquest camp es caracteritza per seguir una xarxa quadriculada i per
l’augment de la densitat de conreu, és a dir, els arbres estan plantats formant
quadres i a poca distància uns dels altres. Per aquest motiu la distància entre els
arbres és de 5 metres a 6,5 metres de separació. Com a conseqüència, els arbres
no poden créixer tant bé com al cultiu tradicional i es queden petits. Això facilita el
tractament, la productivitat i la recol·lecció de les olives dels arbres.
Les oliveres d’aquests cultius estan plantades a la mateixa època, per aquest
motiu totes les oliveres tenen una mida molt semblant amb un perímetre del tronc
que oscil·la entre 0,5 i 0,8 m i una alçada que va entre 4 i 5 metres. Com que totes
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
51
les oliveres tenen una mida tant semblant, realitzarem un mostreig amb 16
oliveres que ja podem considerar representatiu.
Imatge 42. Camp intensiu d’oliveres vista aèria
Imatge 43. Camp intensiu d’oliveres
Aquests camps disposen d’un sistema de reg automatitzat , i amb l’ajut de la
mecanització es produeix una reducció dels costos i un augment de la
productivitat, cosa que millora la rendibilitat de la plantació. Aquest tipus de
conreu va començar a sorgir en la nostra comarca en els anys 80, substituint els
camps tradicionals d’oliveres.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
52
5.3. Els conreu intensiu de tarongers
El camp seleccionat per a estudiar el conreu intensiu de tarongers (3) està situat a
les Ventalles, al costat de la finca tradicional d’oliveres. Amb tota seguretat prové
de la transformació de camps d’oliveres tradicionals semblants al que hem
seleccionat per a l’estudi de camps tradicionals.
Aquest camp té una superfície de 3,3 Ha, en la qual hi ha 1296 tarongers. La
densitat d’arbres en una hectàrea és de 393 arbres per hectàrea. Aquest camp,
igual que el conreu intensiu d’oliveres, es caracteritza per seguir una distribució
dels arbres en una xarxa quadriculada i l’augment de la densitat de conreu.
Així, la separació entre els arbres és de 3 i 5 metres aproximadament. Com a
resultat, els arbres no poden créixer gaire. Això fa més còmode el tractament, el
reg i la recol·lecció dels fruits. Els tarongers d’aquests cultius estan plantats a la
mateixa època. Per aquest motiu tenen una mida molt semblant, amb el
perímetre del tronc que oscil·la entre 0,2 m i 0,5 m, i una alçada de 2 m
aproximadament. Com que tots els tarongers tenen una mesura molt semblant he
realitzat un mostreig amb 10 tarongers que consideraré representatiu.
Aquests camps tenen un sistema de reg automatitzat, i moltes vegades disposen
de magatzem on es guarda la maquinària de conreu, cosa que facilita les tasques
agrícoles. La rendibilitat d’aquests conreus és elevada i per aquest motiu en les dos
dècades darreres principalment, han substituït els camps tradicionals d’oliveres. Els
camps de tarongers proliferen molt en el nostre municipi i contrades des dels anys
90.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
53
Imatge 44. Camp intensiu de cítrics
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
54
6. Presa de dades
Fer els càlculs de forma exacta seria molt complicat i físicament impossible donada la
forma tan irregular dels arbres. Sols es podria fer en el cas d’arrencar i pesar literalment
els arbres. El procediment que he triat per fer la presa de dades pretén obtenir les
dades d’una forma ràpida, senzilla encara que aproximada. Malgrat que els resultats no
seran del tot exactes, les dades obtingudes ens permeten calcular de manera
aproximada però factible la massa de fusta per hectàrea que hi ha en cadascun dels
tres camps.
6.1. Procediment per a la presa de dades
Els instruments de mesura que he emprat per fer l’observació i les mesures dels
arbres en els diferents cultius que he estudiat en aquesta investigació, són
senzillament una cinta mètrica que utilitzava per mesurar les dimensions que
necessitava dels arbres, per tal de conèixer per exemple el perímetre de la soca de
l’arbre i la llargària de la branca més alta. Una llibreta per escriure tota la
informació de les observacions que feia en cadascun dels camps. Una càmera
fotogràfica o de telèfon mòbil per a fer les fotografies dels camps i dels diferents
detalls dels arbres que he estudiat. En cada camp he realitzat les següents
mesures:
a. Separació entre els arbres.
Per mesurar la separació entre els arbres vaig usar el SIGPAC (Sistema de
Información Geográfica de Parcelas Agrícolas). A partir d’aquest programa, primer
buscava la finca de la que volia conèixer les dades. Un cop localitzada, amb la
ferramenta del regle ( ) mesurava la distància entre arbre i arbre de la mateixa
filera i la distància entre fileres de la finca.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
55
TIPUS DE CULTIU SEPARACIÓ
Cultiu tradicional oliveres De 10 a 20 m
Cultiu intensiu oliveres 5m entre arbres i 6,5 m entre files
Cultiu intensiu tarongers 3m entre arbres i 5 m entre files
b. Mesura de l’àrea dels camps.
Utilitzant el SIGPAC, mesurava també la superfície en hectàrees (Ha) de cada
finca. Per fer-ho utilitzava la ferramenta per mesurar el àrea ( ). Aquesta va
encerclant l’àrea que li senyalitzes i la pinta amb una tonalitat rogenca, com apareix
en les imatges de les finques anteriors.
TIPUS DE CULTIU SEPARACIÓ
Cultiu tradicional d’oliveres 1,2 Ha
Cultiu intensiu d’oliveres 0,87 Ha
Cultiu intensiu de tarongers 3,3 Ha
c. Nombre d’arbres.
En la finca tradicional, es mesuren tots els arbres (com explicaré més avant). Per
aquest motiu, el nombre total d’oliveres correspon al nombre de mesures que
s’obtenen en acabar de mesurar els arbres de tota la finca. En aquesta finca hi ha
76 oliveres.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
56
En canvi, als cultius intensius, com no es mesura tota la finca, per a saber el
nombre d’arbres que hi ha utilitzem la imatge de la finca corresponent que ens
proporciona el SIGPAC. En aquesta imatge es compten els arbres de la finca,
comptant el nombre d’arbres per columna i multiplicant pel nombre de columnes.
NOMBRE D’ARBRES PER CULTIU
Cultiu tradicional d’oliveres 76 oliveres
Cultiu intensiu d’oliveres 200 oliveres
Cultiu intensiu de tarongers 1292 tarongers
d. Mesura dels arbres
Cada branca24 d’un arbre es va ramificant en altres branques. Això fa laboriós
mesurar totes les branques d’un arbre, una a una. Cada branca al seu torn es va
ramificant. Per aquest motiu sols mesuraré de cada arbre el perímetre del tronc i
la longitud de la branca més llarga.
24
Branca: cadascuna de les parts en què es divideix i es subdivideix el tronc o la tija de les plantes. No és el mateix que rama, que és el conjunt de branques petites que es tallen de l’arbre.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
57
Imatge 45. Imatge Olivera ramificada
Després de mesurar l’arbre, es fa una foto de l’arbre aproximadament a uns 15
metres de distància (15 passes), per tenir la mateixa referència en tots els arbres i
poder comparar les fotografies.
Mesura del perímetre del tronc principal
El perímetre del tronc el mesurava amb una cinta mètrica i és la magnitud que més
ha variat d’uns cultius a un altres.
PERÍMETRE MITJÀ DELS ARBRES (m)
Camp tradicional 2,65
Camp intensiu d'oliveres 0,62
Camp intensiu de cítrics 0,32
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
58
Gràfic 2
Els arbres del cultiu intensiu d’oliveres i del cultiu intensiu de tarongers tenen un
tronc prou uniforme i cilíndrics i per aquest motiu es mesura la base del tronc.
En els cultius intensius, com el nombre d’arbres és molt elevat i considerant que
el perímetre dels arbres és molt semblant he realitzat un mostreig d’un nombre
determinat d’arbres de cadascuna de les finques intensives
En canvi, en el cultiu tradicional d’oliveres, com el tronc d’una olivera
tradicional és molt irregular, no té forma cilíndrica ja que té molts forats i
berrugues que li van sortint a l’arbre al llarg del temps. A causa d’això, em
resultava difícil, per no dir impossible, saber amb precisió el perímetre del tronc de
les oliveres. Per resoldre el problema de la irregularitat del tronc i la dificultat
d’obtenir una dada del perímetre del tronc fiable, el que vaig fer va ser mesurar el
tronc de l’olivera a una altura aproximadament d’un metre o un metre i mig, tot
intentant agafar el menor nombre de berrugues possible. Fent-ho així, les
berrugues compensen els possibles forats que tingui l’olivera, ja que normalment
quan hi ha forats a una olivera, també hi ha berrugues.
En el cultiu tradicional d’oliveres, la diferència de perímetre entre els arbres
podia ser molt gran. El perímetre mitjà de les oliveres era de 2,65 m. Tot i això, en
un mateix camp he trobat arbres de fins a 5 metres de perímetre i altres de només
un metre aproximadament. Els arbres que corresponen a cultius tradicionals
d’oliveres són molt distints entre ells, amb multitud de formes i particularitats.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
59
Per aquest motiu vaig haver de mesurar tots els arbres de la finca. Aquestes
diferències en l’estructura de l’arbre han estat originades per la forma com s’ha
plantat, per la forma en què s’han podat, per malalties i sobretot per factors
climatològics, com ara el vent. El vent predominant de la nostra comarca, el
Mestral, vent del Nord-oest, trenca moltes branques dels arbres perquè bufa molt
fort en ocasions i pot arribar a ratxes de més de 100 km/h durant diversos dies
seguits. També és característica la forma cargolada del tronc originada pel
moviment de la rotació de la Terra (força de Coriolis). A l’hemisferi Nord els arbres
tenen el tronc girat en sentit antihorari i a l’hemisferi Sud el tenen cargolat en sentit
horari.
El sistema bàsic de cubicació d’un arbre ramificat que aplicaré per a determinar el
volum de fusta de l’arbre, consisteix en considerar la seva forma com la forma
geomètrica d’un con (mètode que explicaré més endavant). He trobat arbres amb
diferents formes característiques en el cultiu tradicional. Vegem com tracto cada
possibilitat:
L’arbre ha perdut una o vàries branques a causa de factors externs
Imatge 46. Arbre que ha perdut dues branques
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
60
Imatge 47. Branca perduda
Per mesurar el perímetre d’un arbre que ha perdut una o varies branques, es
necessita conèixer el perímetre de la branca o de les branques que li queden.
En trencar-se la branca, la fusta del tros de branca que s’hi queda, amb el pas del
temps es podrirà i acabarà desapareixent. Per tant, hem de mesurar tant sols
aquella biomassa que no es descompondrà i continuarà viva durant anys a
l’arbre. Així, per no tenir en compte aquestes branques perdudes, mesurem el
perímetre de la branca o de les branques principals que tingui l’arbre, per damunt
de les branques trencades (veure imatge següent) i la branca més llarga
mesurant-la des de terra (ho explicaré més al següent apartat). La branca
principal pot semblar ara la soca de l’arbre, però és una branca.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
61
Imatge 48. Arbre que ha perdut una branca
L’arbre té més d’una soca
Imatge 49. Olivera amb dos soques
En un cultiu d’oliveres tradicionals, quan es plantaven els arbres, hi havia casos en
què plantaven més d’un arbre al mateix lloc, per tal d’assegurar-se que creixeria
almenys un. Plantats així, podia ocórrer que creixia més d’un arbre dels plançons
plantats, i com a conseqüència d’això, l’arbre té, aparentment, més d’una soca.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
62
Imatge 50. Arbre sense ramificacions i dues soques
Imatge 51. Arbre ramificat amb dos troncs
En el cas que l’arbre tingui més d’un tronc principal, es mesura el perímetre de
cada tronc de l’arbre (1 i 2 de la Imatge 51) com si fossin dos arbres diferents.
Després es mesura de forma aproximada l’altura de la branca més llarga dels
dos troncs (3).
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
63
L’arbre té més d’una soca, està ramificat i ha perdut una o varies branques
Imatge 52. Arbre amb dues soques que ha perdut una rama
En aquest últim cas (Imatge 52), s’ha de tenir en compte les branques perdudes i
les dos soques. Per fer-ho, es mesura el perímetre del tronc de l’arbre que no ha
perdut cap branca (1). Del tronc que ha perdut una o varies branques, es mesuren
els perímetres de la resta de branques (2) que es tracten com a arbres
independents.
La longitud de la branca més llarga
L’olivera té una forma molt irregular, cosa que dificulta molt més cubicar-la per a
determinar el volum total de fusta de forma més exacta. Les branques d’una olivera
tradicional són molt irregulars, corbades, molt llargues i arriben a molta altura. Això
fa difícil accedir-hi per a mesurar-les directament i hauria estat molt laboriós
mesurar-les una a una, sense comptar amb la dificultat afegida d’enfilar-se fins dalt
de tot de l’arbre per a prendre les mides, amb el perill que això suposaria i el temps
que implicaria aquest procés. Així, l’altura màxima de l’arbre consideraré que és
la longitud que hi ha de la base del tronc fins l’extrem de la branca més llarga.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
64
Aquesta última dada la vaig determinar a ull nu, fent una estimació de la longitud de
la branca, ja que com he dit, no podia enfilar-me a totes les branques dels arbres
pel perill i el temps que suposa l’aplicació d’aquest mètode. Per aprendre a fer les
estimacions, mirava en una cinta mètrica quant eren dos metres de llarg. Un cop ho
tenia assimilat mentalment, mirava a l’arbre i estimava la llargada aproximada de la
branca més llarga. Per exemple, també ho vaig provar determinant amb l’altura de
la soca d’un arbre que sí podia mesurar directament per veure si l’estimació era
encertada. Els resultats obtinguts els represento a la taula i gràfic següent:
ALTURA MITJANA DELS ARBRES (m)
Camp tradicional 8,19
Camp intensiu d'oliveres 4,3
Camp intensiu de cítrics 1,9
Gràfic 3
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
65
En cada cultiu, aquestes dades variaven molt. En el cultiu tradicional, la diferència
de l’altura entre les oliveres també varia, des de 5 metres fins a 14 metres
aproximadament. En canvi, en els cultius intensius d’oliveres, la longitud25 de la
branca més llarga és d’uns 5 metres. Al conreu intensiu de tarongers la longitud de
la branca més llarga és d’uns dos metres.
25
La longitud de la branca la considero des de la base del tronc més la longitud de la branca més llarga
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
66
7. Tractament de les dades
Per a fer el tractament de les dades, vaig fer un full de càlcul amb el programa
Microsoft Office Excel on introduirem les corresponents fórmules, cosa que ens
facilitarà la realització dels càlculs posteriorment.
7.1. Càlcul del radi a partir del perímetre.
Per conèixer el radi del tronc (R) d’un arbre s’ha de mesurar amb l’ajuda d’una cinta
mètrica el perímetre (L) d’aquell arbre. Un cop ja es coneix el valor del perímetre,
utilitzo la fórmula següent que em permet calcular el radi del tronc a partir del
perímetre:
Gràfic 4
Però per saber el radi real de fusta hauríem de restar-li l’escorça. Per fer-ho,
necessitem saber la relació que hi ha entre el gruix de l’escorça i el radi del tronc.
D’aquesta manera rectifiquem el valor del radi calculat anteriorment.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
67
Per poder trobar una relació entre el diàmetre del tronc i el gruix de l’escorça vaig
agafar talls transversals de branques de diferent diàmetre, en els quals podrem
mesurar el diàmetre del tronc i el gruix de l’escorça amb l’ajuda d’una cinta mètrica. En
aquest cas vam utilitzar sis rodanxes. Un cop obtingudes les dades, es representen en
un gràfic que ens permet obtenir una relació entre el diàmetre del tronc i el gruix de
l’escorça.
Imatge 53. Troncs i branques d’olivera
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
68
RELACIÓ DIÀMETRE BRANCA I % D’ESCORÇA
Branca
Diàmetre
(cm)
Radi
(cm)
Gruix
d’escorça(cm) % d'escorça
1 3,50 1,75 0,20 11,43
2 4,90 2,45 0,25 10,20
3 9,00 4,50 0,30 6,67
4 20,00 10,00 0,35 3,50
5 35,00 17,50 0,40 2,29
6 70,00 35,00 0,50 1,43
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
69
Gràfic 5
A partir d’aquestes dades, es pot observar que depenent del diàmetre del tronc,
l’escorça és més o menys gruixuda. A mesura que s’augmenta el diàmetre del tronc, el
gruix de l’escorça augmenta (gràfic 5). Per facilitar el tractament de les dades, ens serà
útil trobar la relació entre el % d’escorça i el diàmetre del tronc en tant per cent (gràfic
6).
Gràfic 6
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
70
El gràfic 6, representa el percentatge d’escorça en funció del valor del radi en
centímetres. Es pot observar que a mesura que augmenta el radi de la branca, el
percentatge d’escorça s’aproxima al 2%.
RADI DEL TRONC (m) PERCENTATGE ESCORÇA
Camp tradicional d’oliveres 0,42 metres 2%
Camp intensiu d’oliveres 0,098 metres 3,8%
Camp intensiu de cítrics 0,051 metres 7%
Com al cap tradicional d’oliveres, el radi mitjà del tronc és de 0,42 m, el percentatge
d’escorça que li aplicaré és d’un 2%.
Al camp intensiu d’oliveres, el radi mitjà del tronc és de 0,098 m, i per tant apliquem
un 3,8% d’escorça.
Per últim, all camp intensiu de tarongers, el radi mitjà del tronc és de 0,051m, que
equival a un 7% d’escorça.
Un cop ja sabem el gruix de l’escorça que li correspon al radi mitjà dels troncs de cada
finca, li restem al radi aparent (Raparent) el radi aparent multiplicat pel percentatge
d’escorça corresponent (%), amb la finalitat de determinar el radi real de fusta del tronc:
Rreal= Raparent – Raparent · %
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
71
7.2. Càlcul del volum de fusta per arbre
Per calcular el volum de fusta per hectàrea primer s’ha de calcular el volum de
cada arbre.
7.2.1. Els arbres sense ramificacions
Hi ha arbres que les seves ramificacions són molt petites i a mesura que es fan
grans, van perdent aquestes branques deixant així l’arbre sense ramificacions
importants. Aquest no és el cas ni de les oliveres ni dels tarongers, però és
important considerar-lo per poder entendre com mesurarem posteriorment el volum
de les oliveres, ja que és el model geomètric en el que ens basem. Alguns
exemples d’arbres sense ramificacions molt grans que tenen una mida
considerable són els xops, els pins, els pollancres, etc.
Imatge 54. Pollancres
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
72
Imatge 55. Pi en el que
s’observa la forma cònica
Imatge 56. Dibuix arbre sense ramificacions
Si l’arbre no té ramificacions, observem que la seva forma predominant és similar
a la d’un con. Per tant, no tindrem en compte les branques, normalment petites
respecte el volum total de l’arbre i moltes d’elles van desapareixent en els anys,
cosa per la qual podem negligir el seu volum. Així, per a calcular el volum de
l’arbre, podem aplicar la fórmula del volum del con utilitzant el radi real de
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
73
fusta26 calculat a partir del perímetre (p) i la longitud de la rama més llarga de
cada arbre.
V= volum de fusta
R= radi del fragment de fusta
h= longitud de la rama més llarga
7.2.2. Arbre amb ramificacions: com solucionar el problema de
les ramificacions
Els arbres, com l’olivera o l’alzina, no tenen estrictament forma de con, sinó que
tenen ramificacions. Per tant, ¿podem seguir utilitzant la fórmula del con per a
calcular el volum d’un arbre ramificat?
Imatge 57. Dibuix arbre ramificat
26
Radi real: correspon al radi aparent descomptat el percentatge d’escorça que li correspon.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
74
Imatge 58. Olivera ramificada
Per poder resoldre el problema de les ramificacions i determinar el volum aproximat
de fusta real que conté l’arbre, vaig plantejar una possibilitat que podria ser un
sistema de cubicatge nou per a tots els arbres. La hipòtesi es basa en considerar
que si en un arbre ramificat la secció del tronc és semblant a la suma de les
seccions de les branques, podrem considerar les branques com una
prolongació del tronc i ens permetrà tractar-lo com un arbre no ramificat. O
sigui, si pleguéssim les branques d’aquest arbre ramificat, tindria forma
cònica, cosa que ens facilitaria molt els càlculs.
Per a comprovar la viabilitat d’aquesta hipòtesi, vaig estudiar oliveres de mida
petita (amb poc més d’un metre d’alçada). Aquestes em permetien mesurar-les
directament, no per estimació de les mides, ja que no presenten els inconvenients
d’altura de les oliveres grans.
Per comprovar la meva hipòtesi vaig determinar les mesures i els càlculs en dos
oliveres.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
75
Mesurem amb l’ajuda d’una cinta mètrica el perímetre dels troncs dels dos
arbres i el perímetre de les branques principals. Un cop obtingudes aquestes
dades, es calcula la secció del troncs i de les branques principals. La secció del
tronc, ha de ser lleugerament més gran a la suma de les seccions de les
branques.
Per fer millor la comparació, sumem les seccions de les branques i calculem el radi
corresponent a la secció obtinguda. Aquest radi el comparem amb el radi del tronc
de l’olivera, que ha de ser de valor semblant. Si la hipòtesi és correcta, podrem
considerar que les branques són la prolongació del tronc principal i aquest “pren” la
forma de con.
Imatge 59. Dibuix hipòtesi seccions
Aquest és el model que he modelat amb plastilina per representar millor la idea:
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
76
Primera olivera
Imatge 60. Primera olivera
El primer que s’ha de fer és calcular el radi del tronc a partir de la fórmula del
perímetre d’una circumferència:
on L és el perímetre del tronc i R el radi, tots dos expressats en metres. Substituint
les dades:
dóna un valor del radi:
Un cop obtingut el radi del tronc, 0,051 m per a aquesta olivera, observem en la
gràfica 6 el percentatge d’escorça que li correspon, que és un 7 %, valor que
utilitzem per a calcular el radi real de la fusta del tronc (Rreal):
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
77
Calculem la secció de la branca 1 a partir del seu perímetre, L = 0,20 m.
Prèviament calculem el radi de la branca:
Substituint les dades:
dóna un valor del radi:
Un cop obtingut el radi de la branca 1, 0,032 m, observem de la gràfica 6 el
percentatge d’escorça corresponent que és un 8 % i calculem el radi real de la
fusta:
A partir del radi real, en metres, calculem la secció de la primera branca en metres
quadrats:
Repetim el procediment per la branca 2 de perímetre L= 0,23 m:
Substituïm les dades:
Un cop obtingut el radi de la branca 2, R”= 0,037 m, observem de la gràfica el
percentatge d’escorça que li correspon, que és un 7 % i calculem el radi:
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
78
A partir del radi real calculem la secció de la branca 2:
Si sumem les seccions de les dos branques obtenim el següent resultat:
Per a comprovar que el radi del tronc de l’olivera és o no semblant al radi
corresponent a una superfície equivalent a la suma de les seccions de les dos
branques, calculem el radi corresponent a aquesta suma de seccions:
Si comparem el radi del tronc de l’olivera amb el radi anterior:
Es pot observar que els valors són molt semblants, encara que lleugerament més
petit el radi de la suma de les seccions de les branques, cosa que podem atribuir a
la diferència d’altura a la que hem hagut de realitzar les mesures. Demostrem així
que el radi de l’olivera coincideix amb el valor del radi corresponent a la suma
de les seccions de les branques en un 95’75 %.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
79
Segona olivera
Imatge 61. Segona olivera
El perímetre del seu tronc és 52 cm, el perímetre de la branca 1 és 0’35 m i el de la
branca 2 és 0’25 m. A partir d’aquestes dades, repetim el procediment que hem
aplicat a la branca 1.
TAULA DE DADES DE LES SECCIONS DE LES OLIVERES
L (m) R (m) % Es. Rfusta (m) S (m2) S’+S” RS’+S” % Dif.
1a 0
liv
era
Tronc 0’32 0’051 7 0’047
96% Branca1 0’20 0’032 8 0’030 2’8·10-3
0’0064 0’045
Branca2 0’23 0’037 8 0’034 3’6·10-3
2a
Oliv
era
Tronc 0’51 0’081 4 0’078
86% Branca1 0’36 0’057 6 0’054 9’2·10-3
0’014 0’067
Branca2 0’26 0’041 6 0’039 4’7·10-3
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
80
On cada lletra representa:
L= perímetre del tronc/branca
R= radi del tronc/branca
%Es.= percentatge d’escorça
Rfusta= radi de la fusta
S= secció
S’+S”= suma de les seccions de les rames
Com es veu en la taula anterior, el radi de la secció de les branques és
aproximadament un 90% del radi del tronc. El tant per cent de diferència entre
aquests valors es pot atribuir a la diferència d’altures a les que realitzem la
mesura. Els càlculs anteriors ens permeten considerar que les ramificacions del
tronc, i de la mateixa forma la resta de les branques, no són més que les
prolongacions del tronc si l’arbre estigués “plegat” i compactat en vertical, amb les
branques cap amunt (com un paraigua que el vent ha girat) tindria una forma
cònica.
Això, reafirma la nostra hipòtesi que podem assimilar la forma dels arbres,
encara que estiguin ramificats, a la forma d’un con, la qual cosa ens facilitarà el
càlcul del volum de fusta, sense necessitat de mesurar totes les branques que el
formen.
En la imatge següent podem observar el dibuix on he represento com un
arbre amb forma ramificada es pot transformar en una forma més senzilla de
con:
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
81
Imatge 62. Arbre plegat
Per a calcular el volum de l’arbre, necessitem el perímetre del seu tronc, que
es mesura amb una cinta mètrica, i l’altura de la branca principal més llarga,
valor que determinem de forma aproximada estimant la seva longitud des de
terra. Aquesta serà l’altura del con. Amb aquestes dades ja podem calcular el
volum de l’arbre.
Imatge 63. Mesures per prendre
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
82
Imatge 64. Mesures per prendre
I ara faríem els càlculs amb la fórmula del volum del con:
V= volum (m3)
R= radi (m)
h= longitud de la branca més llarga (m)
7.3. Massa de fusta per arbre
Per calcular la massa27 de fusta per arbre, hem de conèixer la densitat de la
fusta28 i el volum calculat anteriorment:
m = massa de l’arbre (g)
d = densitat de la fusta (g/cm3)
V = volum de l’arbre (cm3)
27
Massa: propietat dels objectes físics que mesura la quantitat de matèria en un objecte. En el Sistema Internacional, la massa es mesura en quilograms (kg). 28
Densitat de la fusta: massa específica d'un cos o fluid, és a dir, la quantitat de matèria que hi ha per unitat de volum.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
83
7.3.1. Com calculem la densitat de la fusta?
Per calcular la densitat de la fusta necessitem fragments de branques tallades en
forma d’un paral·lelogram, un peu de rei i un regle per fer mesures de les
dimensions dels fragments de fusta més petits i una balança per pesar fragments
de fusta dels arbres, com el fragment següent:
Imatge 65. Fragment de fusta d’olivera
Primerament, amb l’ajuda d’una balança, pesem les diferents fustes que farem
servir en el càlcul amb la mateixa balança.
Un cop ja sabem quant pesa el fragment de fusta, mesurem les seves dimensions:
a, b i c (en metres). Com el bloc de fusta no era totalment simètric, vaig fer tres
mesures de cada costat, per tal de calcular la mitjana i minimitzar l’error que
cometem en cada mesura.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
84
Imatge 66. Mesures fragment
Un cop obtingudes les dades fem la mitjana dels valors corresponents a la mateixa
dimensió, és a dir, el costat frontal amb el costat de darrere (a i a), el costat de
l’esquerra amb el dreta (b i b) i els costats corresponents a l’altura (c) .
I calculem la densitat de la fusta a partir de la fórmula de la densitat:
d = densitat de la fusta de l’arbre (g/cm3)
m = massa del fragment de fusta (g)
V = volum del fragment de fusta (cm3)
Repetim aquests passos amb els diferents fragments de fusta, i després es fa la
mitjana entre els diferents resultats de la densitat.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
85
7.3.2. Com calculem la massa de fusta?
Calculem la massa a partir de la fórmula següent:
m = massa de l’arbre (g)
d = densitat de la fusta (g/cm3)
V = volum de l’arbre (cm3)
7.3.3. Validació de la fórmula proposada
Per assegurar-nos que la fórmula utilitzada per calcular la massa de fusta
realment ens aproximava al valor real de la massa, vaig comparar les dades
que obtenia amb la informació que em va proporcionar Vicent Fumador, veí
d’Ulldecona, el meu poble. Vicent Fumador aprofita la fusta de les oliveres que
s’arrenquen quan es transformen les finques d’oliveres tradicionals o es fan noves
infraestructures (carreteres bàsicament). Ell talla en fragments una olivera sencera i
els ven per fer objectes artesanals de la part de fusta que està en bones
condicions, i la fusta corcada, en males condicions o no aprofitable, la ven com a
llenya per a cremar en les calefaccions. Com ha dedicat tota la seva vida a fer
aquesta feina, està acostumat a valorar a ull nu el pes de les oliveres depenent de
la seua mida. Aquesta informació és molt valuosa per al meu treball perquè em
permetrà saber si els meus resultats s’aproximen al pes real de l’arbre i, si no ho
fan, podrem reajustar la fórmula utilitzada.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
86
Relació Perímetre – massa arbre
Perímetre Pes aproximat
Més de 5 metres 7.000 kg
4 metres 4.000 kg
3 metres 2.000 kg
2 metres 500 kg
1 metre 200 kg
A partir de les mesures del perímetre del tronc i de la longitud de la branca més
llarga vaig fer els càlculs, amb l’ajut del full de càlcul EXCEL, de la massa per arbre
en cadascun dels cultius:
MASSA DE FUSTA PER ARBRE (kg)
Camp tradicional 1527
Camp intensiu d'oliveres 39
Camp intensiu de cítrics 4
Que es representen en el gràfic següent:
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
87
Gràfic 7
En el camp tradicional la massa mitjana per arbre és de 1527 kg un valor molt
més gran que el corresponent al camp intensiu d’olivers una olivera, que pesa
39 kg, i al camp intensiu de tarongers, que solament pesa 4 kg cada arbre.
7.3.4. La biomassa subterrània
Per saber el volum total de fusta d’una olivera, a més a més de la biomassa aèria
de l’arbre,29 vaig pensar que s’hauria de considerar també la seva biomassa
subterrània:30 les arrels. La principal dificultat per determinar-ne la quantitat en
massa és que no podem observar directament les arrels per poder qualificar
el volum de la biomassa subterrània, encara que sigui de forma aproximada.
29
Biomassa aèria: part dels arbres i les plantes que queden sobre el sòl que veiem. 30
Biomassa subterrània: les arrels
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
88
Imatge 67. Biomassa subterrània d’un
arbre
Per tal de conèixer el volum de fusta que correspon a la biomassa subterrània, li
vam preguntar a Vicent Fumador al respecte.
Ell ens va dir que fa un temps, s’arrancaven
moltes oliveres. Quan les arrencava, amb
arrels incloses, les tallava a trossos i les
transportava a la seva serraria on els
emmagatzemava per a comercialitzar la fusta,
també les arrels. Quan pesava els fragments,
va veure que si fa no fa el pes de la
biomassa subterrània és igual que el de la biomassa aèria. Les persones que
treballen al camp, també coincideixen a dir que les arrels de l’arbre se semblen
molt a l’arbre, com es pot veure a la imatge anterior. Clar que això depèn de la
classe d’arbre, del terreny on viu, de la climatologia del lloc i de les èpoques de
sequera o calor. Però amb el temps i l’experiència en la feina que té Vicent
Fumador, podem agafar aquesta dada com a referència per a determinar la massa
de les arrels de l’arbre.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
89
Per tant, per obtenir la massa total per arbre utilitzem la fórmula que presento a
l’apartat següent.
7.4. Massa de fusta per hectàrea
Un cop ja sabem la massa per arbre, s’ha de calcular la massa de fusta per
hectàrea. Per fer-ho, hem de conèixer el nombre d’arbres que hi ha a la finca i
l’àrea de la finca.
Per tant, per obtenir la massa total per hectàrea hem d’aplicar la fórmula següent:
MHa = Massa total per hectàrea (kg)
S = Suma de la massa total dels arbres
mesurats (kg)
MA = nombre d’arbres mesurats
NAfinca = nombre d’arbres totals de la finca
A = àrea de la finca (ha)
FUSTA PER HECTÀREA (kg)
Camp tradicional 193000
Camp intensiu d'oliveres 18000
Camp intensiu de cítrics 3000
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
90
Gràfic 8
En el camp tradicional hi ha 193.000 kg per hectàrea de camp, molts més
quilograms de fusta que al conreu intensiu d’oliveres, amb 18.000 kg per
hectàrea, i al camp intensiu de cítrics, 3.000 kg per hectàrea.
Per tant, podem concloure que tot i haver-hi molts més d’arbres per hectàrea en
el conreu intensiu (en el camp intensiu d’oliveres hi ha 200 i al de cítrics 1.296
arbres) que en el conreu tradicional d’oliveres (76 arbres per hectàrea) hi ha molta
més massa en el conreu tradicional que en els conreus intensius.
7.5. Massa de diòxid de carboni per arbre
Una vegada hem calculat la massa de fusta per hectàrea, calculem la massa de
diòxid de carboni per arbre. Per fer-ho hem de conèixer la relació fusta - diòxid de
carboni.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
91
La fusta dels arbres està composta per cel·lulosa,31 lignina32 i hemicel·lulosa.33 La
fórmula i l’estructura molecular de la cel·lulosa són:
(C6H10O5)n
Imatge 68. Estructura molecular de la cel·lulosa
Imatge 69. Estructura molecular lignina
31
Cel·lulosa: polisacàrid de cadena lineal, constituït per unitats de D-glucosa units per enllaços β (1 → 4). La cel·lulosa és principal component estructural de la paret cel·lular dels vegetals superiors. És el compost orgànic més abundant. 32
Lignina: La lignina és un polímer present en les parets cel·lulars. Permet la unió de la cel·lulosa i l’hemicel·lulosa. 33
Hemicel·lulosa: té propietats físiques i químiques semblants a la cel·lulosa.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
92
Imatge 70. Estructura de l’hemicel·lulosa
La fórmula que correspon a la combustió de la cel·lulosa és la següent:
C605H10 + 6O2 6CO2 + 5 H2O
Volem trobar la relació entre la quantitat de diòxid de carboni que ha absorbit l’arbre
per a produir la quantitat de fusta que conté. Per trobar la relació entre la cel·lulosa i
el diòxid de carboni, és a dir, l’equivalent en fusta en diòxid de carboni, calculo
la massa de la cel·lulosa i el diòxid de carboni en la reacció a partir de les masses
atòmiques relatives dels elements químics que formen les molècules anteriors. La
massa atòmica del carboni (12 u), la massa atòmica de l‘hidrogen (1 u) i la massa
d’oxigen (16 u). Per tant, la massa de la cel·lulosa és de 162 u i la massa del diòxid
de carboni és 264 u.
Una vegada ja tenim la massa de cada element, dividim la massa del diòxid de
carboni per la de la cel·lulosa:
A partir d’aquesta relació, si multipliquem la massa de fusta per 1,62, tindrem el
diòxid de carboni corresponent a la combustió o a la descomposició de la fusta.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
93
7.6. Massa de diòxid de carboni per hectàrea
Una vegada ja hem calculat el diòxid de carboni per arbre, hem de calcular el diòxid
de carboni per hectàrea. A partir de la massa de fusta per hectàrea de camp, li
apliquem la mateixa relació que havíem fet en l’apartat anterior, és a dir,
multipliquem la massa de fusta per hectàrea per 1,62.
MASSA CO2 per hectàrea Kg
Camp tradicional 313.254
Camp intensiu d'oliveres 29.400
Camp intensiu de cítrics 4.658
Gràfic 9
En aquest gràfic de barres es pot observar que el diòxid de carboni emmagatzemat
al cultiu tradicional d’oliveres és molt més gran en comparació en els altres cultius.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
94
El diòxid de carboni emmagatzemat per hectàrea al cultiu intensiu d’oliveres és de
313.254 kg de CO2. En canvi, al cultiu intensiu d’oliveres és de 29.400 kg, i al cultiu
intensiu de tarongers de 4.658 kg.
En transformar aquest conreu tradicional d’oliveres a conreu intensiu de tarongers
es despendrien 283.854 kg de diòxid de carboni a l’atmosfera: solament continua
emmagatzemat al camp el 9,4 % del CO2 que hi havia. En transformar-lo a cultiu
intensiu de cítrics, es despendrien 308.596 kg de CO2 i solament continua
emmagatzemat al camp un 1,5 % de tot el diòxid de carboni que hi havia.
7.7. Equivalència del diòxid de carboni en quilograms de
gasolina per arbre i per hectàrea
Per fer-nos una idea millor de la quantitat de diòxid de carboni que hi ha
emmagatzemada als troncs dels arbres de les finques, faig una comparació entre el
diòxid de carboni que conté la fusta dels arbres i el que es desprendria en la
combustió de gasolina, en el mateix cas. Aquest càlcul el determinarem a partir de
la reacció de combustió de la gasolina:
C8H10 + 21/2 O2 8 C02 + 5 H2O
A partir de la massa atòmica del carboni (12 u), la massa atòmica del hidrogen (1 u)
i la massa atòmica de l’oxigen (16 u), calculem la massa de gasolina i la de diòxid
de carboni en la reacció. La massa de gasolina és 106 u i la massa de diòxid de
carboni és 352 u.
Per trobar la relació entre la gasolina i el diòxid de carboni que es desprèn durant la
combustió, és a dir, l’equivalent de diòxid de carboni en gasolina, dividim la
massa de la gasolina per la massa del diòxid de carboni:
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
95
Per calcular la massa de gasolina a partir del diòxid de carboni (kg), multiplicarem
la massa de diòxid de carboni per 0,30. I per calcular els quilograms de gasolina
per hectàrea que equivaldrien a la fusta calculada per als camps, multipliquem els
quilograms de massa per hectàrea per 0,30.
7.8. Equivalència de gasolina en litres per arbre i per hectàrea
Per calcular la gasolina en litres a partir de la massa de gasolina, utilitzo la fórmula
següent:
d= densitat de la gasolina de l’arbre (kg/L)
m= massa de la gasolina (kg)
V= volum de la gasolina (L)
La densitat de la gasolina és 0,72 kg/L. Per tant, per calcular els litres de gasolina,
dividim la massa de gasolina obtinguda en l’apartat anterior per la densitat de la
gasolina. Per calcular els litres de gasolina per hectàrea, duem a terme el mateix
procediment a partir de la massa de gasolina per hectàrea calculada en l’apartat
anterior.
EQUIV. GASOLINA (L)
Camp tradicional 130522
Camp intensiu d'oliveres 12250
Camp intensiu de cítrics 1941
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
96
Gràfic 10
En aquest gràfic número 10, s’observa l’equivalència de gasolina per hectàrea en
cada camp. Al camp tradicional d’oliveres, hi ha l’equivalent a 130.522 litres de
gasolina emmagatzemats per hectàrea. En canvi, al camp intensiu d’oliveres hi ha
12.150 litres de gasolina emmagatzemats per hectàrea i al camp intensiu de
tarongers hi ha 1.941 litres per hectàrea emmagatzemats. En la transformació del
cultiu tradicional d’oliveres a cultiu intensiu d’oliveres el CO2 que s’alliberaria
correspon a la combustió de 118.272 litres de gasolina. En el cas del cultiu intensiu
de tarongers, el CO2 que s’alliberaria correspon a la combustió de 128.581 L de
gasolina.
7.9. Comparació amb el CO2 alliberat en la combustió dels
cotxes
Per a determinar el diòxid de carboni que es desprendria en la tala d’un camp, faré
la comparació amb un exemple més familiar: buscaré el número de dipòsits de
gasolina que en la combustió que efectuen els cotxes amb un dipòsit de 50 L
alliberarien la mateixa quantitat de CO2 a l’aire que la fusta tallada en el camp
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
97
transformat. Per fer aquesta comparació, dividim els litres de gasolina als que
equival cada arbre tallat pel volum del dipòsit de gasolina, és a dir, 50 L:
Per determinar l’equivalent en dipòsits de gasolina en el cas d’una hectàrea tallada,
dividim l’equivalent en litres de gasolina per hectàrea pel volum del dipòsit.
EQUIVALÈNCIA EN DIPÒSITS COTXES
Camp tradicional 2610
Camp intensiu d'oliveres 245
Camp intensiu de cítrics 39
Gràfic 11
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
98
A partir d’aquest gràfic de barres podem observar que la tala del camp tradicional
correspon a la combustió que durien a terme 2610 dipòsits de 50 L de capacitat,
molts més que en el camp intensiu d’oliveres, que corresponen a 245 dipòsits, i en
el camp tradiconal de cítrics, amb 39 dipòsits.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
99
8. Conclusions
8.1. Resposta a les preguntes i/o hipòtesis
Les transformacions agrícoles de cultius tradicionals a cultius intensius
provoquen una disminució de la quantitat de fusta acumulada per hectàrea del
camp. En tant per cent obtenim que en transformar el camp tradicional d’oliveres
en el camp intensiu d’oliveres solament es reté al camp un 9,33 % de la fusta
inicial. En transformar-ho a cultiu intensiu de cítrics es queda l’1,6 % de la
fusta. Per tant, podem concloure que en el camp tradicional d’oliveres hi ha
molta més fusta que en els camps intensius d’oliveres i tarongers.
Tota la fusta que no està en la finca, a la llarga majoritàriament es
transformarà en CO2. D’aquesta forma, podem considerar la transformació
dels camps com un factor més que augmenta el diòxid de carboni a
l’atmosfera, contribuint així al canvi climàtic actual, ja que el CO2 provindria de
fusta que es va formar fa dècades i fins i tot centenars d’anys.34
En transformar el cultiu tradicional d’oliveres a cultiu intensiu d’oliveres, el
camp solament reté el 9,38 % del diòxid de carboni inicial. En transformar-lo en
camp intensiu de cítrics, el camp només reté l’1,5 % del CO2 inicial.
L’equivalent en diòxid de carboni emmagatzemat en la finca tradicional
d’oliveres és molt més elevat que en la finca intensiva d’oliveres o de
cítrics.
De la mateixa forma que considero les oliveres grans com a magatzem de
diòxid de carboni, també podem tractar altres arbres grans, tant de cultius
com de zones forestals, com a magatzems de diòxid de carboni.
34
La poda o la crema de les branques petites dels arbres , malgrat que emet igualment CO2, no podem considerar
que contribueix a l’efecte hivernacle, ja que són branques que compten amb pocs anys, així que la seva fusta s’ha
format amb el diòxid de carboni de l’atmosfera actual, no és carboni antic, com és el cas de les branques més velles.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
100
La massa de fusta que hi ha en els arbres del camp intensiu d’oliveres en
comparació a la que hi ha als arbres del cultiu tradicional, més grans, correspon a
un 2,6 % de la massa del camp tradicional. La massa dels tarongers del cultiu
intensiu corresponen a un 0,26 % de la massa fusta de les oliveres en un camp
tradicional.
Per tant, podem concloure que: la massa de les oliveres i tarongers intensius
és gairebé negligible en comparació amb la massa de les oliveres de camps
tradicionals.
A partir d’aquí estem en situació d’afirmar que en les finques en què hi ha
arbres centenaris i fins i tot alguns que són mil·lenaris, s’emmagatzema
gran quantitat de diòxid de carboni antic en comparació al diòxid de carboni
jove que acumulen els arbres dels cultius intensius.
La promoció turística de les oliveres mil·lenàries ha resultat molt positiva
per al desenvolupament del sector en la comarca El Montsià, així com a
altres comarques veïnes. En totes, tant la visita a les oliveres com les
activitats que se’n deriven han afavorit l’activitat econòmica de restaurants,
botigues o cooperatives on es venen productes alimentaris, botigues
d’artesania de fusta d’olivera, activitats turístiques guiades o lliures,
activitats culturals, d’esport, d’educació, ... tot plegat ha dinamitzat
l’activitat i l’economia de comarques rurals que, a manca d’altres recursos,
han sabut apreciar i valorar el patrimoni natural que les envolta: les oliveres
mil·lenàries.
8.2. Propostes per a mantenir les oliveres
La principal proposta és conservar els cultius tradicionals d’oliveres, ja que
són un magatzem natural de CO2 en l’estructura dels troncs dels seus
arbres. Per fer-ho, és important mantenir i promoure la conservació dels cultius
tradicionals d’oliveres i:
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
101
Reconèixer l’esforç que fan els pagesos en la conservació dels cultius
tradicionals d’oliveres, tot i que són molt menys rentables i difícils de treballar
que altres cultius en els que actualment es poden transformar.
Subvencionar el conreu dels camps tradicionals d’oliveres pel seu paper
com magatzems de diòxid de carboni, que s’ha anat capturant durant segles. Per
tant, és un factor més que contribueix a la retenció de diòxid de carboni en la
lluita contra el canvi climàtic. Aquest detall tan important, és un argument de pes
que pot contribuir en la protecció i la conservació dels camps tradicionals per
part del món de la pagesia i de l’administració.
Promocionar l’oli procedent d’aquests cultius i donar-los la denominació
d’origen, conscienciant la població de la importància que té la conservació
d’aquests cultius i de l’esforç que fan els llauradors per a la seva conservació.
D’aquesta forma augmentaria la rendibilitat d’aquests camps.
Donar a conèixer a la societat les oliveres mil·lenàries, altres arbres
monumentals i el seu paper en la retenció de diòxid de carboni atmosfèric. La
Generalitat de Catalunya ha d’ajudar les administracions locals (ajuntaments,
consells comarcals, ...) en la gran tasca que estan duent a terme per a
promocionar les rutes turístiques que permetin donar a conèixer i conscienciar
la gent del valor d’aquest patrimoni viu.
Adoptar noves mesures per evitar la tala d’arbres, arbres monumentals i arbres
antics o el seu transplantament a parcs o jardins, ja que han retingut a la fusta el
diòxid de carboni de fa molts anys i es moren en el transplantament, deixen de
fer-ho. També s’han de protegir els arbres de mida mitjana, ja que poden arribar
a ser monumentals igualment perquè viuen molts anys. Un exemple futur
d’arbres monumentals podria ser les oliveres dels cultius tradicionals que encara
no han crescut el suficient per considerar-les monumentals, però ja compten
amb un segle o més de vida.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
102
Imatge 71. Faig Pare, arbre monumental.
Evitar la desforestació de selves i boscos, fer una explotació racional
d’aquests ecosistemes i subvencionar els espais que conserven arbres adults.
La desaparició d’aquests sistemes provocaria un alliberament de diòxid de
carboni a l’atmosfera que estava retingut a la fusta dels arbres que els formen fa
molts d’anys.
Evitar la tala abusiva de boscos destinats al benefici de l’espècie humana,
com per exemple per la fabricació de mobiliari.
Promocionar la importància dels arbres que habiten en les selves i boscos.
Per fer-ho es poden fer també rutes turístiques per ensenyar els arbres o
programes de divulgació per la televisió, radio o cinema.
S’han de conservar els arbres de jardineria que hi ha als pobles i les ciutats
evitant substituint-los per arbres nous més petits, és a dir, amb menys fusta. Així
s’evitaria una despesa econòmica innecessària i representaria una ajuda per a
no contribuir al canvi climàtic.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
103
Imatge 72. Carretera d’entrada a Tortosa
Imatge 73. Pins i palmeres en parcs
Promoure la utilització de la fusta d’aquells arbres que s’han hagut de
tallar. D’aquesta forma s’evita el despreniment de CO2 dels arbres grans i antics
per causa de la descomposició de la fusta, i s’allarga la retenció del diòxid de
carboni en aquesta. Per fer-ho proposo:
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
104
Construcció de cases de fusta.
Fabricació de mobles, instruments, bigues de fusta per les cases,
objectes artesanals...
Imatge 74. Objectes artesanals
Cremar solament la fusta de les rames, ja que conté el diòxid de carboni de fa
pocs anys i no contribueix tant al canvi climàtic. Mantenir el tronc i les branques
principals, que són la base de l’arbre que ha perdurat durant els anys i per tant,
que tenen emmagatzemat el diòxid de carboni de més edat.
Imatge 75. Fusta per cremar
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
105
9. Temporització
Desembre 2010:
Escollir el tema del treball.
Maig 2011:
Plantejament de qüestions relacionades amb el treball.
Juny 2011:
Visita a l’Oficina de Turisme d’Ulldecona que em va proporcionar llibres
sobre les oliveres i follets informatius.
Informar-me sobre les oliveres a partir del llibre de l’Oficina de Turisme i
altres que vaig buscar.
Juliol 2011:
Visita a l’UAB: Xerrada amb l’investigador Joan Josep Ibàñez.
Obtenció de nova informació i plantejament de noves preguntes.
Formulació d’un possible índex.
Redacció i recerca d’informació per a la part teòrica.
Trobada del problema de les ramificacions: mesures i càlculs per
solucionar-lo.
Setembre 2011:
Mesura dels arbres dels camps.
Entrevista a Vicent Fumador.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
106
Trobada amb Jaume Antich.
Octubre 2011:
Càlcul de la densitat de la fusta d’olivera.
Càlcul del volum de fusta per arbre.
Redacció dels passos que he seguit per calcular el volum de fusta per
arbre.
Novembre 2011:
Obtenció d’informació de les finques a partir del SIGPAC.
Redacció de les característiques de les finques.
Càlcul del volum de fusta per hectàrea.
Desembre 2011:
Confecció dels gràfics.
Recerca de nova informació.
Gener 2012:
Càlcul del CO2 per arbre i per hectàrea.
Equivalència de CO2 en gasolina i cotxes.
Redacció.
Resum del treball i introducció.
Conclusions del treball.
Revisió.
Entrega del treball: dilluns 16 de gener de 2012.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
107
10. Agraïments
Inicialment, vull donar les gràcies al meu tutor del treball Julio Tena Frasno, ja que ell
em va proposar la idea de fer un treball per trobar un motiu més per al manteniment de
les oliveres, que des de petita m’han captivat, i per tant, em va resultar molt interessant
i atractiu.
A Joanjo Ibàñez, investigador del CREAF, Centre Recerca Ecològica i Aplicacions
Forestals, pel seu seguiment, l’ajut en temes de rellevància en el treball que no eren
assequibles per als meus coneixements, i per proporcionar-me fonts d’informació que
m’han ajudat a confeccionar la part teòrica del treball.
A Dolors Vidal Segarra, per les seves orientacions i per proporcionar-me fotografies,
informació i idees, la seva cooperació i el suport al treball.
Al professor de Matemàtiques, Carlos Verge, per autoritzar-me a fer servir el seu camp
del cultiu tradicional d’oliveres per a aquest estudi.
Al professor de biologia Enric Salt, per la revisió de la part de teòrica de Biologia del
treball.
A Vicent Fumador, que em va proporcionar informació sobre la biomassa subterrània
de les oliveres, fragments de fusta per poder determinar la densitat de l’olivera, imatges
d’oliveres i el material que tenia a la serraria, catàlegs d’objectes artesanals, i altra
informació que sense ell que treballa amb la fusta d’oliveres, hauria resultat més difícil
(per no dir impossible) d’obtenir.
La cooperació de Jaume Antich i la Taula del Sénia, per haver-me proporcionat dades
que han complementat el treball i informació sobre les oliveres.
L’oficina de Turisme d’Ulldecona, per proporcionar-me llibres i follets informatius sobre
les oliveres que han resultat molt interessants.
Finalment, la cooperació de Pau Tena, Guillem Tena i Daniel Segura, per l’aportació
d’idees per al treball i el suport que m’han representat.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
108
11. Opinió personal
Aquest treball de recerca m’ha resultat molt interessant, ja que he aprés moltes coses
noves i sobretot, he aprés a fer un treball d’investigació que no havia fet mai abans.
Des de fa anys, sempre m’ha interessat la salut del planeta i he qüestionat tots els
factors que podien afectar-la. Per aquest motiu, volia trobar un treball que hi estigués
relacionat, ja que aquest treball m’ha permès conèixer un altre factor per a protegir el
planeta, i en aquest cas concretament, els arbres.
Primerament, vaig aprendre a cubicar els arbres, cosa que en un principi ho veia
gairebé impossible donada la forma tan extraordinàriament irregular de les oliveres
tradicionals. Vaig poder conèixer el percentatge de biomassa subterrània de les
oliveres i vaig aplicar fórmules que m’explicaven a classe en càlculs que necessitava
per a una aplicació a la vida real, cosa que m’ha permès assimilar-los molt millor. Mai
m’hagués plantejat de calcular el diòxid de carboni que un arbre ha emmagatzemat.
Això m’ha sorprès molt i puc dir que és la part del treball que més m’ha agradat.
Recordo que quan era petita anava amb els meus pares i els meus germans a les
oliveres del meu pare. Cadascú de nosaltres ens vam triar una olivera: els dos germans
dues oliveres grans per poder pujar a sobre, i no sé exactament per quin motiu, jo em
vaig triar una olivera petita. Suposo que era perquè estava feta a la meva mida, però
està clar que actualment em triaria la més gran de la finca.
Aquestes arrels emocionals amb les oliveres m’han dut a realitzar aquest treball amb
il·lusió, sobretot pel fet d’haver trobat un motiu més per la conservació d’aquests camps
tan abundants en la meva comarca.
Si tornés a començar el treball seguiria el mateix procediment de recerca, ja que he
tingut temps d’enllestir el projecte i d’introduir-hi les modificacions que el tutor m’ha
recomanat. Ara, amb les conclusions del treball, podré tornar a parlar amb les persones
representants de la Taula del Sénia perquè coneguin el resultat, i si els convé, puguen
utilitzar-ho en la conservació i promoció de les oliveres mil·lenàries dels municipis que
engloba aquesta organització. Les dades del treball estan presentades amb valors que
també serviran al grup d’investigació del CREAF, del qual forma part l’investigador
Joanjo Ibáñez.
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
109
12. Bibliografia
EQUIP D’AUTORS DEL CREAF. Els boscos de Catalunya Estructura, dinàmica i
funcionament. Generalitat de Catalunya, 2004. Barcelona. ISBN: 84-393-6664-7
EQUIP D’AUTORS DEL CREAF. Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. Argentina
edito, S. C. P. 2004 Bellaterra. ISBN: 84-931323-0-6
EQUIP D’AUTORS DEL CREAF. Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya Regió
Forestal VII. Argentina edito, S. C. P. 2002 Bellaterra. ISBN: 84-931323-0-6
EQUIP D’AUTORS DEL CREAF. Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya Mètodes.
Argentina edito,S. C. P. 2004 Bellaterra. ISBN: 84-931323-0-6
CORBELLA I CORBELLA, Jacint, FOLCH I GUILLEN, Ramon. Enciclopèdia Catalana.
El medi Natural. Printer Indústria Gràfica, S.A. Barcelona. ISBN: 84-412-2693-5
Treballs de recerca consultats de l’Institut Manuel Sales i Ferré, d’Ulldecona:
LÁZARO SIMÓ, Anna Isabel. Aprofitament energètic de les estes de poda. 2008.
TENA VIDAL, Pau. Climatització ecològica d’una piscina. 2009
TENA VIDAL, Guillem. Petjades d’una guerra 1936-2009. 2010
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
110
13. Índex d’imatges
Imatge 1. Esquema del Cicle del Carboni ..................................................................... 12
Imatge 2. Esquema intercanvi de carboni entre el mar, l’aire i la biomassa continental 13
Imatge 3. Fitoplàncton marí ........................................................................................... 16
Imatge 4. Imatge zooplàncton ...................................................................................... 16
Imatge 5. Aspecte d’un camp de cereals a la primavera ............................................... 18
Imatge 6. Aspecte del camp de cereals ja segat a l’estiu .............................................. 18
Imatge 7. Relació fusta carbó ........................................................................................ 19
Imatge 8. Origen del fenomen del canvi climàtic al món ............................................... 20
Imatge 9. Emissions totals a Catalunya de gasos hivernacle ........................................ 21
Imatge 10. Efecte hivernacle ......................................................................................... 22
Imatge 11. Ós polar ....................................................................................................... 23
Imatge 12. Disminució d’una glacera ............................................................................. 24
Imatge 13. El Niño i la Niña ........................................................................................... 25
Imatge 14. Gran Barrera de Coral australiana ............................................................... 26
Imatge 15. Ull d’huracà “ Danielle” ............................................................................... 27
Imatge 16. Desforestació ............................................................................................... 27
Imatge 17. El Montsià .................................................................................................... 28
Imatge 18. Imatge camp tradicional d’oliveres ............................................................... 29
Imatge 19. Olivera vella enfosquida amb fissures ......................................................... 29
Imatge 20. Objectes decoratius .................................................................................... 30
Imatge 21. Olivera tradicional ........................................................................................ 31
Imatge 22. Olivera en un jardí ....................................................................................... 32
Imatge 23. Oliveres per trasplantar ............................................................................... 32
Imatge 24. Mapa localització oliveres a Catalunya el 2005 ........................................... 32
Imatge 25. Mapa oliveres del Montsià i el Baix Ebre l’any 2005 .................................... 33
Imatge 26. Olivera Farga ............................................................................................... 34
Imatge 27. Transformacions .......................................................................................... 35
Imatge 28. Camp intensiu de cítrics de gran extensió ................................................... 36
Imatge 29. Inici de les transformacions ......................................................................... 37
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
111
Imatge 30. Vista aèria de les transformacions de cultius ............................................... 38
Imatge 31. SIGPAC ....................................................................................................... 39
Imatge 32. Objectes artesanals de fusta d’olivera ......................................................... 40
Imatge 33. Oliveres per trasplantar ............................................................................... 41
Imatge 34. Municipis de la Taula del Sénia ................................................................... 42
Imatge 35. Guia gastronòmica oli d’oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia ............ 44
Imatge 36. Oli mil·lenari ................................................................................................. 44
Imatge 37. Ruta oliveres mil·lenàries d’Ulldecona, Godall, Freginals. ........................... 45
Imatge 38. Oliveres mil·lenàries de l’Arion .................................................................... 47
Imatge 39. Ubicació dels diferents camps en el mapa .................................................. 48
Imatge 40. Camp tradicional d’oliveres vista aèria ........................................................ 49
Imatge 41 Camp tradicional d’oliveres ........................................................................... 50
Imatge 42. Camp intensiu d’oliveres vista aèria ............................................................ 51
Imatge 43. Camp intensiu d’oliveres .............................................................................. 51
Imatge 44. Camp intensiu de cítrics .............................................................................. 53
Imatge 45. Imatge Olivera ramificada ............................................................................ 57
Imatge 46. Arbre que ha perdut dues branques ............................................................ 59
Imatge 47. Branca perduda ........................................................................................... 60
Imatge 48. Arbre que ha perdut una branca .................................................................. 61
Imatge 49. Olivera amb dos soques .............................................................................. 61
Imatge 50. Arbre sense ramificacions i dues soques .................................................... 62
Imatge 51. Arbre ramificat amb dos troncs .................................................................... 62
Imatge 52. Arbre amb dues soques que ha perdut una rama........................................ 63
Imatge 53. Troncs i branques d’olivera .......................................................................... 67
Imatge 54. Pollancres .................................................................................................... 71
Imatge 55. Pi en el que s’observa la forma cònica ....................................................... 72
Imatge 56. Dibuix arbre sense ramificacions ................................................................. 72
Imatge 57. Dibuix arbre ramificat ................................................................................... 73
Imatge 58. Olivera ramificada ........................................................................................ 74
Imatge 59. Dibuix hipòtesi seccions .............................................................................. 75
Imatge 60. Primera olivera............................................................................................. 76
Imatge 61. Segona olivera ............................................................................................. 79
Imatge 62. Arbre plegat ................................................................................................. 81
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
112
Imatge 63. Mesures per prendre ................................................................................... 81
Imatge 64. Mesures per prendre ................................................................................... 82
Imatge 65. Fragment de fusta d’olivera ......................................................................... 83
Imatge 66. Mesures fragment ........................................................................................ 84
Imatge 67. Biomassa subterrània d’un arbre ................................................................. 88
Imatge 68. Estructura molecular de la cel·lulosa ........................................................... 91
Imatge 69. Estructura molecular lignina ........................................................................ 91
Imatge 70. Estructura de l’hemicel·lulosa ...................................................................... 92
Imatge 71. Faig Pare, arbre monumental. ................................................................... 102
Imatge 72. Carretera d’entrada a Tortosa ................................................................... 103
Imatge 73. Pins i palmeres en parcs ........................................................................... 103
Imatge 74. Objectes artesanals ................................................................................... 104
Imatge 75. Fusta per cremar ...................................................................................... 104
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
113
14. Procedència de les imatges
Imatge 1 Programa Paint
Imatge 2 Programa Paint
Imatge 3 http://josemaribalsalobre.blogia.com/upload/20091030172649-fitoplacton.jpg
Imatge 4 http://cremc.ponce.inter.edu/zooplancton/componentes_files/image005.jpg
Imatge 5 Júlia Tena
Imatge 6 Júlia Tena
Imatge 7 Programa Paint
Imatge 8 http://portal.gasnatural.com/images/esp_distr/20080702_grafico_ma_cat.jpg
Imatge 9 http://3.bp.blogspot.com/_nIteKta25-
U/S_aQYDgKhOI/AAAAAAAAASQ/WjxnwKqAMH8/s1600/Dibuixgrafic.jpg
Imatge 10 http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSuiubplbqa_Mp5UnyM-
RkwGBcZ1_9MhsoaR2WJrT6hC71Rey2gzQ
Imatge 11 http://blocs.mesvilaweb.cat/media/b3MtcG9sYXI=_150469_6115_1.jpg
Imatge 12 http://1.bp.blogspot.com/_iF76ISeYe3Y/SRn27tcfk2I/AAAAAAAAABU/Oam0-
5ohaK8/S269/cambiio.jpg
Imatge 13 http://francisthemulenews.files.wordpress.com/2009/07/dibujo20090706_el_nino_
la_nina_enso_and_lorenz_attractor.jpg
Imatge 14 http://lsi.ugr.es/rosana/gestion2/maravillas/imagenes/granbarreracoral.jpg
Imatge 15 http://blogs.ccrtvi.com/media/602/20100830-
41159_10150255673220722_552380721_14532559_1495517_n.jpg
Imatge 16 http://1.bp.blogspot.com/_ISRezLZWHeA/TNmp3qX0gKI/AAAAAAAAABM/aIY8b
39GysQ/s1600/amazon-deforestation.jpg
Imatge 17 http://maps.google.es/maps?pq=grafic+gasos+efecte+hivernacle&hl=ca&ds=i&cp
=9&gs_id=1d&xhr=t&q=el%20montsi%C3%A0&um=1&gs_sm=&gs_upl=&bav=on.2,or.r_gc.r_p
w.,cf.osb&biw=981&bih=617&ie=UTF-8&sa=N&tab=il
Imatge 18 Júlia Tena
Imatge 19 Dolors Vidal
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
114
Imatge 20 Vicent Fumador
Imatge 21 Julio Tena
Imatge 22 http://botanic94.opentiendas.com/tienda/plantas/olivos/image_1_preview
Imatge 23 Julio Tena
Imatge 24 MCSC
Imatge 25 MCSC
Imatge 26 Julio Tena
Imatge 27 SIGPAC
Imatge 28 SIGPAC
Imatge 29 Dolors Vidal
Imatge 30 Dolors Vidal
Imatge 31 SIGPAC
Imatge 32 Vicent Fumador
Imatge 33 Júlia Tena
Imatge 34 http://www.tauladelsenia.org/bd/mapaweb.jpgMcvs/mapa_terres_Senia.jpg
Imatge 35 http://www.tauladelsenia.org/imatge.php?s=S7QytqoutjKyUspMUbIutjI0sFIyNLc0
N7A0NTWyAItYKZWAaSAjMzcxPVW/IKsgNR0qlQemTa2UDAwM4wvyi0oSUxL1sgqA0rUA
Imatge 36 http://acomont.com/nova/components/com_virtuemart/shop_image/product/Oli_d
_Oliva_Mil__4be2a303145d1.jpg
Imatge 37 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=290969
Imatge 38 Dolors Vidal- Programa Paint
Imatge 39 SIGPAC
Imatge 40 SIGPAC
Imatge 41 Júlia Tena
Imatge 42 SIGPAC
Imatge 43 Júlia Tena
Imatge 44 SIGPAC
Imatge 45 Júlia Tena
Imatge 46 Júlia Tena
Imatge 47 Júlia Tena- Programa Paint
Imatge 48 Júlia Tena
Imatge 49 Programa Paint
Imatge 50 Júlia Tena
Imatge 51 Programa Paint
Imatge 52 Programa Paint
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
115
Imatge 53 Programa Paint
Imatge 54 Júlia Tena
Imatge 55 http://3.bp.blogspot.com/_q98bYbvV4X4/Rqe22QCQ4YI/AAAAAAAABcs/T
51GjgmTp34/s400/Pollancres3.jpg
Imatge 56 Pau Tena
Imatge 57 Programa Paint
Imatge 58 Programa Paint
Imatge 59 Júlia Tena
Imatge 60 Programa Paint
Imatge 61 Júlia Tena
Imatge 62 Júlia Tena
Imatge 63 Programa Paint
Imatge 64 Júlia Tena- Paint
Imatge 65 Programa Paint
Imatge 66 Júlia Tena
Imatge 67 http://www.profesorenlinea.cl/imagenciencias/vegetal01.jpg
Imatge 68 http://pslc.ws/italian/cell05.gif
Imatge 69 http://spf.fotolog.com/photo/15/37/107/yooorch/1202757540_f.jpg
Imatge 70 http://www.cmakay.cl/2011/04/11/barricas-de-roble-composicin-y-
propiedades
Imatge 71 Dolors Vidal
Imatge 72 Pau Tena
Imatge 73 Pau Tena
Imatge 74 Vicent Fumador
Imatge 75 Vicent Fumador
Gràfic 1. http://tecnologiaisostenibilitat.cus.upc.edu/continguts/introduccio-a-lestat-del-
mon/8.-creixement-en-la-generacio-de-residus/evolucio%20emissions.JPG
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
116
15. Webgrafia
http://elnino.cicese.mx/nino.htm
http://www.bosques-naturales.com/compromiso_amb_huella_co2.html
http://homepage.mac.com/uriarte/cicloscarbono.html
http://homepage.mac.com/uriarte/fotosintesis.html
http://homepage.mac.com/uriarte/fotosintesis.html
http://www.cienciahoy.org.ar/hoy27/agua.htm
http://bikendi.bitacoras.com/archivos/2005/07/01/consequencies-del-canvi-climatic
http://www20.gencat.cat/portal/site/canviclimatic/menuitem.daafef89898de25e9b85ea75
b0c0e1a0/?vgnextoid=e884eb0f767d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextcha
nnel=e884eb0f767d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
http://www.barrameda.com.ar/botanica/plantas-superiores.htm
http://www.profesorenlinea.cl/Ciencias/AnatomiaVegetal.htm
http://www.biologia.edu.ar/botanica/tema16/16-1.htm
http://translate.google.com/translate?hl=es&sl=en&u=http://en.wikipedia.org/wiki/Adeno
sine_triphosphate&ei=IJ0BT6egOMKDOqXisLwB&sa=X&oi=translate&ct=result&resnu
m=10&ved=0CGwQ7gEwCQ&prev=/search%3Fq%3Datp%26hl%3Des%26biw%3D128
0%26bih%3D909%26prmd%3Dimvnsu
http://es.wikipedia.org/wiki/NADH_deshidrogenasa
http://enciclopedia.us.es/index.php/NADPH
http://laciudadatomica.blogspot.com/2011/05/126nicotinamida-adenina-
dinucleotido.html
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
117
http://www.xtec.es/~jgurrera/plast.htm
http://acomont.com/nova/ca/botiga-verge-aromatitzat
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=290969
http://es.wikipedia.org/wiki/Plancton#Fitoplancton
http://es.wikipedia.org/wiki/Celulosa
Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2
118
16. Annexos
Els documents que presento als annexos són els següents:
A. Taula de dades del camp tradicional d’oliveres.
B. Taula de dades del camp intensiu d’oliveres.
C. Taula de dades del camp intensiu de cítrics.
D. Gràfics.
E. Taula resum de les oliveres mil·lenàries de la Taula del Sénia.
NOTA: Els díptics o tríptics de propaganda només els puc presentar en un dels treballs,
ja que només en tinc un de cada.