MÚSICA GIRA

EL COR DE CAMBRA

DEL PALAU SEDUCE

AL PÚBLICO PARISINO

La formació catalana cierra en el Théâtre des Champs Elysées su tercera gira internacional

ANA MARÍA DÁVILA PARÍS ENVIADA ESPECIAL

Exactamente cien años después que el Orfeó Català actuara en el parisi-no Théâtre des Champs Elysees, con Debussy y Ravel como espectadores de excepción, otro coro catalán ha vuelto a pisar y a triunfar en la em-blemática sala de la capital francesa, la misma que fuera testigo del con-vulso estreno de la Consagración de la Promavera, de Igor Stravinski. En una noche –la del sábado– de

grandes emociones, el Cor de Cam-bra del Palau de la Música Catalana protagonizó, junto a la prestigiosa for-mación de época Les Talens Lyriques, dirigida por su fundador, Christophe Rousset, y las voces solistas de Kathe-rine Watson (soprano), Damien Gui-llon (contratenor), Julien Pregardien (tenor) y Matthew Brook (bajo), una aclamada interpretación del Oratorio de Navidad, de J.S. Bach. El público que llenaba la sala –en-

tre ellos, la presidenta del Orfeó Ca-talà, Mariona Carulla, y el director general del Palau de la Música, Joan Oller– ovacionó a los intérpretes y

dedicó cálidos bravos a la formación catalana, que despedía así la que ha sido su tercera gira internacional. Tras varios minutos de aplausos, so-listas, músicos y cantantes se vieron obligados a repetir un fragmento de la obra que interpretaban por cuarta y última vez, después de los concier-tos ofrecidos en Lausanne, en no-viembre, y en Pamplona y Barcelo-na, la pasada semana. Reducido en esta ocasión a 18

efectivos por imperativos de Chris-tophe Rousset, que dirigió ataviado con chaqueta de terciopelo y zapati-llas deportivas, el Cor de Cambra in-tervino con solvencia en una docena de pasajes del célebre Oratorio, un conjunto de seis cantatas escritas en 1734 y de las cuales, en este caso, se interpretaban sólo cuatro: la número 1 (Dia de Navidad), 2 (Día después de Navidad), 3 (Tercer día de Navi-dad) y 6 (Epifanía). «Llegamos a este concierto un po-

co tristes porque se acaba la gira, pe-ro naturalmente muy contentos de poder debutar en una sala tan em-blemática como esta», señalaba, mi-

nutos antes de dar comienzo la audi-ción, el director del Cor de Cambra, Josep Vila, para el cual la actuación de la formación que el año que viene cumplirá 25 años representa una buena muestra de su «versatilidad». «Somos un coro que juega la car-

ta de la adaptación, pero siempre desde el mayor de los respeto, a to-dos los estilos de la música coral, desde la barroca a la contemporá-nea. Esta es la tercera formación francesa especializada en música an-tigua con la que colaboramos y cada una nos ha pedido un registro nuevo. Rousset, concretamente, nos ha exi-

gido una gran agilidad técnica, por-que él es un amante de los tempos rápidos», explicó Vila. Esta apuesta por la internacionali-

zación del Cor de Cambra, que este mismo año protagonizó una expe-riencia similar junto a Marc Min-kowski y Les Musicians du Louvre, seguirá teniendo continuidad en los próximos meses. Así, el 25 de abril de 2015, estarán, junto al Orfeó Ca-talà, en el Royal Festival Hall de Lon-dres, para participar en la interpreta-ción de la Misa Glagolítica de Leos Janacek, a cargo de la London Phi-larmonic, dirigida por Tomas Neto-

pil. Y en el mes de agosto viajarán a Bremen para ofrecer tres conciertos a cappella en el marco de la inaugu-ración del Musikfest de esa ciudad. Finalmente, en noviembre, el coro

cerrará el año con una nueva gira, en este caso bajo la batuta de Jean-Christohe Spinosi y el Ensemble Matheus, para interpretar la Missa Solemnis de Beethoven en Zagreb, Barcelona, Dormund y Aix-en-Pro-vence. El calendario no se acaba ahí, y para la primavera de 2016 ya está previsto un nuevo periplo internacio-nal, con Minkowski y Les Musiciens du Louvre nuevamente.

Un momento de la actuación del Orfeó en París. VINCENT PONTET

HISTOR IA

d

p

a

m

e

c

ú

d

t

y

a

n

Cutt

e

o

e

d

u

Cutt Sa k

c ppe s

Pana e can

c ppe s

Cutt Sa k

Cutt

Sa k

Cutt Sa k The

mop ae

Cutt Sa k

TeaRace

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

42000

11239

Diario

518 CM² - 50%

2222 €

41

España

22 Diciembre, 2014

hi havia declarat l’estat de guerra per unasèrie de vagues generals, la traducció d’unarticle publicat abans, en francès, a L’In-dependant de Perpinyà. El polític va serdetingut i engarjolat, i tot i que va sortir alcap de pocs dies.

Puig i Cadafalch, sense feinab El seu relleu a la Mancomunitat va serl’arquitecte Josep M. Puig i Cadafalch, queamb l’arribada de la dictadura de Primode Rivera va deixar la presidència i es vaexiliar a França, poc abans que la institu-ció fos primer entregada al governadormilitar de Catalunya, i després dissolta.Puig va amagar el seu arxiu personal enuna doble paret de casa que no van desco-brir fins al 2003. De nou a Catalunya, Puiges va tornar a exiliar a la Catalunya delNord arran de l’esclat de la Guerra Civil.El 1942 li van permetre tornar, però li vanprohibir exercir més d’arquitecte, i es vadedicar a muntar actes culturals i a em-prendre la reconstrucció de l’Institutd’Estudis Catalans.

Macià i Prats de Mollób Havent fet carrera militar a l’exèrcitespanyol, Francesc Macià va crear el 1922Estat Català per impulsar la lluita armadaper la independència, i el juny del 1923 esdeclarava separatista a Madrid. El copd’Estat de Primo de Rivera aquell setem-bre va fer que s’exiliés a França, des d’onva intentar ordir una invasió militar deCatalunya per proclamar la independèn-cia, en l’episodi conegut com els Fets dePrats de Molló. La delació d’un col·labora-dor de Mussolini va alertar el govern espa-nyol, i el govern francès el va detenir. Ma-cià va ser jutjat i condemnat a sis mesosde presó, que va complir a París. Derrocatel dictador, va tornar a Catalunya, on el1931 va ser un dels fundadors d’EsquerraRepublicana, va negociar el retorn de laGeneralitat i la va presidir fins a la sevasobtada mort el Nadal del 1933.

Lluís Companys, afusellatb Segurament la de Lluís Companys,l’únic president de govern del món elegitdemocràticament que ha mort executat,és la història més impactant. Ja al principide la dictadura de Primo de Rivera, quanera diputat pel Partit Republicà Català ihavia fundat el sindicat agrari Unió de Ra-bassaires, va ser detingut i va passar unmes a la presó Model per la seva militàn-cia catalanista. Companys va tornar a lapresó per dos períodes d’alguns mesos el1929 i el 1930, primer per la seva implica-ció en una trama civil i militar per derro-car el dictador i, després, per subscriureun manifest que defensava públicamentMacià arran de la seva detenció pels fetsde Prats de Molló.Instaurada la República i recuperada la

Generalitat, Companys assumeix la presi-dència a la mort de l’Avi. L’octubre de1934, amb el govern espanyol en mans dela dreta, el president aprofita la convoca-tòria d’una vaga general per declarar, el 6d’octubre, l’Estat català de la RepúblicaFederal espanyola. Però Madrid envial’exèrcit, la revolta no té èxit i l’autonomiaqueda suspesa. Companys i altres conse-llers són jutjats i condemnats a 30 anys depresó, tot i que el febrer del 1936 són am-

nistiats pel nou govern espanyol d’esquer-res, i recuperen el Parlament i la Generali-tat. Cinc mesos després esclata la GuerraCivil. Pràcticament perduda, Companyss’exilia el febrer del 1939 a París, d’on hade fugir l’any següent arran de l’ocupacióalemanya. Tot i això, agents nazis el dete-nen l’agost del 1940 a la Bretanya i l’en-treguen al règim franquista, que el tortu-ra durant cinc setmanes a Madrid i el sot-meten a un consell de guerra sumaríssimper rebel·lió militar el 3 d’octubre. El dia15 és executat al castell de Montjuïc.

Irla i Tarradellas, exiliatsb Exiliat el 1939 a França, llavors encaracom a president del Parlament, Josep Irlava assumir la presidència a l’execució deCompanys, en una “interinitat”, forçadaper la dispersió del govern, que va durar14 anys. Des de l’exili, sense haver trepit-jat mai el Palau de la Generalitat i ambmitjans precaris, va intentar mantenir vi-va la Generalitat amb un govern de perso-nalitats exiliades. El 1954, quatre anysabans de morir a França, deixaria el càr-rec al fins llavors conseller en cap, JosepTarradellas, que el va assumir fins a la tor-nada de la democràcia i el restabliment dela Generalitat. Abans, també havia tingutels seus problemes. El 1940, quan eraconseller de Finances a l’exili, l’havien de-tingut a instàncies d’un diplomàtic espa-nyol i tancat cinc dies a la presó de Marse-lla. L’any següent el tornarien a empreso-nar, ara tres mesos, a Ais de Provença, pe-rò sempre se’n podria acabar sortint.

Pujol i els fets del Palaub La relació de Jordi Pujol amb la justíciaespanyola ve de lluny. El maig del 1960 ésdetingut, torturat i jutjat arran dels Fetsdel Palau de la Música, la primera granprotesta catalanista contra el franquis-me, a qui desafiarien llençant pamflets icantant el prohibit Cant de la Senyera enun homenatge al poeta Joan Maragall. Pu-jol és condemnat a set anys de presó, delsquals en compleix dos i mig, a Saragossa,més un de confinament a Girona.El maig del 1984, ja president, Pujol és

inclòs en la querella de la Fiscalia de l’Es-tat contra exdirectius de Banca Catalana,entitat que havia fundat el 1959 i de quèhavia estat directiu fins als 70, fet queconverteix les eleccions en una mena deplebiscit que supera amb majoria absolu-ta. Fins i tot rep una manifestació de su-port coincidint amb la seva investidura. Al’octubre li prenen declaració a Palau. Eljutge acaba la instrucció dos anys desprési els fiscals demanen el processament de18 exconsellers del banc, entre ells Pujol,per presumptes delictes d’apropiació in-deguda, falsedat de document públic imercantil i maquinació per alterar el preude les coses. L’Audiència de Barcelona hodesestima, i el març del 1990 decreta elsobreseïment definitiu del sumari per a laresta d’encausats.Després que el juliol confessés haver

amagat 4 milions de l’herència a l’estran-ger, a Pujol se li ha obert un nou front, i jaha estat citat a declarar com a imputat, el27 de gener que ve, juntament amb la se-va dona i tres dels seus fills, per presump-tes delictes de frau fiscal i blanqueig de ca-pitals. La història continua... ■

A dalt, a l’esquerra, Francesc Macià, el 1933 al balcó de la Generalitat. Al costat, la portada del diari

‘El Día Gráfico’ del 5 d’agost del 1917, amb el llavors president de la Mancomunitat Enric Prat de la Riba.

A sota, Jordi Pujol, al balcó del Palau de la Generalitat ■ ARXIU CORREO CATALAN

155024-1

102378w

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

151000

14413

Diario

1502 CM² - 140%

7229 €

6-7

España

23 Diciembre, 2014

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

ls problemes dels presi-dents de la Generalitatamb la justícia són unaconstant al llarg de lahistòria, ja fins i tot des

de l’època medieval, quan algunsvan ser jutjats per tribunals ecle-siàstics. Quan s’evidencia la si-tuació, en tot cas, és al segle XX,si bé en la majoria de casos no se-rien processats per l’exercici delseu càrrec, sinó per fets ante-riors. “Tots els presidents cata-lans de l’últim segle, incloent-hiel de la Mancomunitat, han estatperseguits en un moment o altreper la justícia, tret de Maragall iMontilla”, explica l’historiadorJosep M. Solé i Sabaté. Vet aquí

E

un resum històric de les vicissi-tuds judicials.

Pau Claris, l’emmetzinatb Tot i que no va ser un proble-ma judicial pròpiament dit, elcas medieval més conegut éspotser el de Pau Claris, el 94èpresident català, que va ser no-menat el 1638 enmig d’un con-flicte obert entre la monarquiahispànica i la francesa. L’allotja-ment de les tropes hispàniquesen terres catalanes i l’ordre reialde prohibir el comerç entre cata-lans i francesos va fer esclatarles protestes al carrer. El pobleva dir prou i Claris li va fer cos-tat. Madrid va respondre a la re-sistència institucional iniciantun procés contra ell. Al carrer,però, res es va aturar i llavorsvan decidir tirar pel dret, ocu-

pant Catalunya. Veient la situa-ció, Pau Claris s’aliaria ambFrança i arribarien a un pacted’ajuda militar. A més, convoca-va la Junta de Braços que procla-maria la República Catalana. Ésaquí quan Catalunya se separade la monarquia hispànica, peròno esdevé independent: s’inte-gra al regne de França. Un mesdesprés, el febrer del 1641, Cla-ris mor sobtadament. Feia unany que tenia problemes de sa-lut, però és força sòlida la teoriad’alguns autors que afirmen queva morir emmetzinat. Semblaque Claris va ingerir acqua diNapoli, un verí fet amb una mes-cla d’arsènic i herbes.

Corrupció medievalb També Guillem de Guimerà(6è president), Benet Fontanella

(87è) i Antoni de Planella (113è)van tenir problemes, aquests síjudicials, però per un altre mo-tiu: tots tres van ser esquitxatsper casos de corrupció. El man-dat de Guillem de Guimerà va es-tar tenyit per un presumpte mal-versament de fons públics, fetque el va portar a ser destituït.Però potser el més greu va ser elde Fontanella, qui el 1623 va ha-ver de fer front a un processa-ment per desviament de fons pú-blics i furt de béns de la Casa dela Diputació. Durant el seu segonmandat, el 1703, Planella eraacusat d’un afer de corrupció, ila investigació acabava amb laseva destitució.

Prat de la Riba,emmalaltitb Enric Prat de la Riba, el granartífex de la recuperació de lesinstitucions catalanes al segleXX, i primer president de laMancomunitat el 1914, haviatingut abans els seus problemesamb la justícia espanyola. El1897, com a integrant de la UnióCatalanista, va redactar una car-ta per felicitar al rei de Grèciaper l’annexió de Creta, en nomdel poble català. En sortir del seulliurament al cònsol grec a Bar-celona, es va cantar Els Sega-dors, i la policia va perseguir elscongregats. La publicació del do-cument va suposar el processa-ment de Prat de la Riba, queanys més tard va tornar a tenirproblemes, ja com a director deLa Veu de Catalunya. El diari vapublicar, el març del 1902, quan

Una presidènciaamb antecedentsCÍCLIC · Els problemes dels presidents amb la justícia són una constant i fins i tot al’època medieval se’n va processar algun per corrupció RECENTS · Al segle XX, a totsmenys Maragall i Montilla, comptant-hi els de la Mancomunitat, els han perseguit

Els francesosEl 97è president, Gis-pert d’Amat, va acabara la presó el 1647, peròno per cosa de la mo-narquia hispànica, sinóde la francesa, de quidepenia llavors, i quevolia llimar les arestesidentitàries dels cata-lans. Després d’enviaral rei un memorial degreuges sense rebreresposta, es va iniciarun complot on va parti-cipar D’Amat, a qui vandetenir a la porta de laGeneralitat. No el vanjutjar, però sí inhabilitar

Òscar Palau / Carlota CampsBARCELONA

Fitxa policial oberta al president Lluís Companys quan el van entregar al règim franquista i el van dur a Madrid, l’agost del 1940 ■ ARCHIVO VARELA DE CADIS (FUNDACIÓ JOSEP IRLA)

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

151000

14413

Diario

1502 CM² - 140%

7229 €

6-7

España

23 Diciembre, 2014

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

REVISTA EVISTTA

MULTIMEDIA