aulaN 2 3 JULIOL 1.988

REVISTA DE MANCOR DE LA VALL

o ' oot7i:

•,_

•

1/4 e qvt7-,vb

"6—

de l'artista local Maria M. Martorell SeguiCLASTRA DE MASSANELLA, dibuix

F1 FARRIOLSM CUADRIL FABREGATR FARRIOLSM CUADRI

R FARRIOLSM CUADRIL FABREGATR FARRIOLS

METGES DE GUARDIA 41*411:9

LMMJV4 5 6 7 8

11 12 13 14 1518 19 20 21 2225 26 27 28 29

JUUOLS D9 10

Dra16 17

Dr23 24 Dra30 31

Ora

L. FABREGATR FARRIOLS

M. CUADRIL. FABREGAT

LMMJ V1 2 3 4 58 9 10 11 12

15 16 17 18 1922 23 24 25 2629 30 31 1 2

AGOSTS D6 7 Dr

13 14 Dra20 21 Dra27 28 Dr3 4 Dra

SEhl6RE OCTUBRELU

MJVSD LMMJ VSD

56 7 8 9 10 11 Dra L FABREGAT 3 4 5 6 7 8 9 Dr .

12 13 14 15 16 17 18 Dr R FARRIOLS 10 11 12 13 14 15 16 Dra19 20 21 22 23 24 25 Dra M CUADRI 17 18 19 20 21 22 23 Dra26 27 28 29 30 1 2 Dra L FABREGAT 24 25 26 27 28 29 30 Dr

Adreça

Dr. RICARDO FARRIOLS: C/ M Caballer, n.°5 - MANCORdais

Dra. LUISA FABREGAT: C/ Dezcallar, n.° 9- SELVA

metges

Dra. MARIA CUADRI: Ci. J Estelnch, n.°4 - SELVA

SERVEIS D'URGENCIES• TELEFONAR A L'ÚNIC NÚMERO

28 13 13 . 8USCA-688I

DISSABTES, DIUMENGES I FESTIUS INCLUITS:

De les 14h. del dissabte tins a les 9h. del dilluns

DIES FEINERS: De les 17 h. tins a les 9 h. del dia segOent

LES GUARDIES SON EXCLUSIVAMENT PER URGENCIES,ELS MALALTS NO URGENTS SERAN ATESOS EN 14011ES DE CONSULTA

MONTAURA

SUMARI

Portada: CLASTRA DE MASSANELLA, dibuix de 1 - artis-ta local Maria M. Martorell Segui.

Pag. 3 CRÒNICA. Gabriel Fiol Mateu.9 L'AJUNTAMENT INFORMA.10 DE CA NOSTRA..., Jaume Gual Mora.12 AHIR. Tomeu Ripoll Pou.14 ENTREVISTA: RAMON NICOLAU MATEU "Costa",

un artesa mancori. Jaume Gual Mora.17 TOPONIMIA DOCUMENTADA (3). Gabriel Fiol

Mateu.18 SALUT: LES MALALTIES INFECCIOSES INFAN -

TILS. Bel Garau.19 L'ESPLAI. Grup de monitors.20 SABIEU QUE...21 ELS LLINATGES DELS MANCORINS (2). Gabriel

Fiol Mateu.22 ESGLÉSIA LOCAL:"La Familia". Miguel Amen-

gual Saurina.23 TEMPERATURES I PLUGES. Miguel Saurina V.24 ESPORTS. Joan Martorell Vallon.27 PER LLEPAR-SE ELS DITS. Domingo Llull C.

Contraportada: IMATGES D'AHIR: "Joves artistes defa 60 anys" .Comentari de Gabriel Fiol M.

NOMURA, Revista de Rancor de la Vall.

REDACCIó I CONFECCI0: Grup de mancorins.COLLABORADORS: Tots els qui vulguin.IMPRESSIó: "Apóstol y Civilizador", PetraDIPI5SIT LEGAL: PM. 3 - 1.988.EDITA: COL -LECTIU MONTAURA,P1. Ajunta-

ment, 1, DP. 07312, Ti. 50.17.76.

Les responsabilitats dels articles recau-ran només damunt de llurs autors.

GOVERN BALEAR. DIRECCIO GENERAL MEDI AMBIENT

GREMI ARTESANAL DE FLOPS PLANTES I JARDINERIA DE MALLORCAN.

Metge de Guirdia 281313AmbulAncies 200362Ditpensari Municipal 504865A.T.S. 501880

UrOncies Inca S.S. 503882

Ambulatori Inca S.S. 502850Bombers Inca 500080Guardia Civil Selva 515004

Guardia Civil C.O.S. 295050Parróquia 501828Pompes Fúnebres 500237Escoles 505991Ajuntament 501776Protecció Civil 721040Electricitat AVARIES 500700

Telfon Esperança 461112Fons Cultural Europeu 457777

MONTAURA 3

132:2114:1413113 COMO 14#21414:::::

ABRIL.Día 6: Visita nostre

poble el Delegat del Minis-teri d'Educació i CulturaSr. Andreu Crespi Plaza.Fou rebut per menbres del'Ajuntament i de l'Asso-ciació de Pares de l'Escolalocal. L'acompanyava l'ins-pector de la zona Sr. Sa-bm. En el curs d'un dinarque li fou ofert a SantaLlúcia li entregaren unaplaca on constava l'agraï-ment de la població pel seuinterés en resoldre elsproblemes d'educació queexperimenta el poble, es-sent una prova visible delque deim, l'ampliació del'edifici de l'escola apunt de començar. També lasecretaria de la dita Asso-ciació, Sra. Maria del Car-me Valdivielso, informa dela situació de Mancor enaquest terreny.

Dia 10: Per commemo-rar el primer aniversari dela constitució de la "Asso-ciació d'amics de la terce-ra edat" de Mancor, es ce-lebra un dinar de germanora Santa Llúcia amb l'assis-tència d'uns 130 comensalsque demostraren que no elsfaltava ni la gana ni elbon humor.

Dia 11: Començarenles obres d'ampliació del'edifici de l'Escola Na-cional MONTAURA, a càrrecde l'empresa "Llull SastreS.A." S'espera que, si nohi ha entrebancs, estiguinllestes el pròxim setembroa l'iniciar-se el nou curs.

Al mateix dia es re-prengueren les classes es-colars del tercer i darrertrimestre d'aquest curs, entres locals diferents acausa de les obres ja cita-des. La Casa de Cultura,l'Ajuntament i el localParroquial de l'Esplai aco-lliren el vuit cursos d'es-tudiants. Hi ha que dir queaixò de reprende s'ha d'en-tendre fins a cert punt,perquè les vagues han min-vat molt els dies de classed'aquest trimestre.

Dia 12: Conferènciaa la Casa de Cultura, il.-lustrada amb diapositives,a càrrec del Sr. Pedro Pe-ralta sobre "La Ciencia de14 Salud". Tractava de lacuració de diverses malal-ties per medis naturals.

Del dia 12 al 15d'Abril l'Ajuntament, ambcol.laboracio de "OpticaInca" organitza un controlvisual i auditiu gratuit.Foren molts els mancorinsque se n'aprofitaren pertal de detectar possiblesanomalies als seus ulls ila seva oïda.

Dia 16: Els "Amicsde la tercera edat" orga-nitzaren una excursió pervisitar Valldemossa, elPort de Sóller i el Mones-teni de Lluc. Els asistentsforen uns 160, acomodats entres autocars. Es comptaamb la col.laboració de laCaixa de Balears "SA NOS-TRA".

MAIG

Dia 1: Mori sobtada-ment a Inca el Dr. AngelGarcia Gelabert, a l'edatde 66 anys. Havia estatmetge titular de Mancor. Ala seva esposa 114 JeraniaBonafé Mora, natural deMancor, i als seus fillsMaria Magdalena, Angel,Bartomeu i Jerbnia els do-nam el nostre més sincercondol.

Dia 7: Bona sorpresaes dugueren el propietarisde cotxes que els deixarenel vespre abans a celobert. Una fina capa depols rogenca provava que eldesert del Sahara no és tanlluny con ens pensaven. Elcel ataronjat de l'horabai-xa anterior, en certa mane-ra ho presagiava.

Dia 14: Al jutjat dePau es casaren el MancorlJaume Morro Pastor amb OlgaSerrano Urbifia, natural deCadis. Els desitjam que lafelicitat els acompanyi enel seu nou estat.

Dia 21: Primera dia-da de primeres comunions ala parròquia. Reberen elsagrament per primera vega-da els nins Margalida AlbaColl, les germanes Laura iMargalida Martorell Pere-116, Maria Beltran Amenguali Francesca Cifre Cual.Festa simpàtica i alegra.

Al capvespre del ma-teix dia es celebrà la tro-bada comarcal de la "Her-mandad de Donantes de San-gre de Mallorca". S'inicia

NONTAURA

CRÔNICA

amb una missa cantada, es-sent significativa l'ofertaon els pobles participantspresentaren al celebrantprodutes característics decada localitat. Aquesteseren: Caimari, Campanet,Inca, Búger, Sa Pobla, Llo-seta, Pollença i el seuPort, Selva, Alcúdia i elseu Port i Mancor. L'Ofrenade nostre poble consistíamb carbó vegetal i la pre-senta la col.laboradora dela germandat Srta. MariaReynés Sampol. Després delsparlaments dels batles deMancor i Caimari, es proce-di a la lectura de dades dela zona. Després s'entrega-ren insígnies als donantsque havien passat de 25 i10 donacions el 31 de De-sembre de 1.987. D'aquestsdarrers n'hi havia cinc demancorins: Maria A. Ferrer,Jaume Grau, Jaume Arrom,Jordi Moranta i FrancescaMayrata. La festa acabà ambun multidinari berenar alsencara no acabats jardinsdel Casal de Cultura, peròque resultaren un lloc moltadequat per la festa. Pre-sidí tots els actes el Pre-sident de la Germandat Sr.Victor Gistau.

Dia 26: Començarenels actes commemoratius del75 aniversari de la parrò-quia de Mancor. En dit diaes celebra la festa en ho-nor de Sant Probo màrtir.El dia següent, al salód'actes de l'Ajuntament eraoberta al públic l'exposi-ció d'olis de l'artistaSra. Dolors Palomino.

Continua la commemo-ració susdita el dissabtedia 28 amb la presentaciódel llibre de Gabriel Fiol"Monografía de l'Esglésiade Sant Joan Baptista deMancor de la Vall" a càrrecde Mn. Jaume Capó Villalon-ga, historiador de Lloseta.

Dita presentació ana prece-dida per un selecte concertde la Coral "Antics Blavetsde Lluc", dirigits per Mn.Vicenç Juan Rubí. Entre lespeces de caire religiós quecomponien el programa, hihavia la titulada "Non vosme elegistis" del MancoríP. Francesc Reynés M.SS.CC.Honraren l'acte amb la sevapresència l'Excm. Sr. Pre-sident del Consell Insularde Mallorca D. Joan VergerPocovi, Illm. Sr. JaumeMartorell Cerda, DirectorGeneral de Cultura de laConselleria d'Educació iCultura del Govern Balear,Batle de Mancor Sr. GabrielPocoví Pou, i membres del'Ajuntament i Jutjat lo-cals.

Dia 31: Dins el ma-teix cicle commemoratiu, esferen públics i premiatsels alumnes del Col.legiNacional Montaura que ha-vien estat guardonats alconcurs de dibuixos "L'ES-GLÉSIA DE MANCOR VISTA PELSALUMNES DEL COL.LEGI PUBLICMONTAURA". Aquets foren:ler. curs: At Amengual, M.2on curs: Joan Gual Mateu3er curs: Catalina Gual M.4art curs: Núria Horrach S.

56 curs: Joana Mir B.66 curs: Antònia Mir B.76 curs: Pere J. Martorell86 curs: Guillem Morro M.

Dia 29: Celebrarenla primera comunió els ninsTomas Fontanet Mateu, Car-men López Murioz i la sevagermana Rocío, i FrancescaAmengual Rodriguez. A lamateixa missa fou batiadaVanesa López Murioz.

Dia 31: El dia enquè complia 87 anys, morí aCalvià on feia molts d'anysresidia, el mancorí Fran-cesc Mir Alorda, alias Xis-quet (A.C.S).

JUNY

Dia 1: Tengu6 llocl'acte principal del 75 .6aniversari de la Parròquia.Aquest dia es cumplien e-xactament setanta-cinc anysde l'arribada del primerrector de la parròquia, Mn.Joan Femenia Payeras. Ditacte consistí en una missaconcelebrada pel VicariEpiscopal de la III ZonaMn. Bartomeu Fons Pascual,pels ex-rectors Mn. JaumeBonet, Mn. Bartomeu Mateu,Mn. Bartomeu Català, Mn.

poble, amb assitèrxia deles maximes autoritats au-1tonómiques encapçalades pell_President del Govern Ba-lear, Molt Honorable Sr.Gabriel Canyelles, acompa-nyat pel seu Conseller deSanitat í Seguretat Social,Honorable Sr. Oliver Capó,el President del Parlament,Molt Il.lustrissim Sr. Je-roni Alberti i el Presidentdel Consell Insular de Ma-llorca Excelentissim Sr.Joan Verger, amés d'altresautoritats. Les obres inau-gurades foren la reforma dela part antiga del cemente-ri, la nova cobertura deltorrent de Biniarroi, l'o-bra pública més costosa

4

MONTAURA 5

Bartomeu Famls, el que fourector irteri Mn. JaumePuigserver T.O.R., i Mn.Miguel Amengual, rector ac-tual.

La funció acaba ambel cant d'un "Te Deum" tal-ment com acaba la cerembniade possessió del càrrec delprimer rector, setanta-cincanys abans, i amb la vene-ració de la reliquia deSanta Llúcia, com ja feienels cristians de Mancorabans de construir-se elprimitiu temple dedicat aSant Joan.

L'entrega d'un re-cordatori dels deu rectorsque ha tingut la parròquiai un refresc a la plaga del'Ajuntament tancaren elssenzills, per() emotius ac-tes, del LXXV aniversari dela fundació de nostra par-ràquia, que foren organit-zats pel CONSELL PARRO-QUIAL, comptant amb el va-luós suport de l'Ajunta-ment.

Dia 12: A la matina-da d'aquest diumenge moriFrancesca Rosselló Monroig,a l'edat de 67 anys, de CanVic. El seu espós JaumeAmengual Sampol, fill Joan,nora Catalina Caldentey idemés familiars rebin elnostre més sentit condol.

Al mateix dia a San-ta Llúcia, els jovenets dela tercera edat pels qualsqualsevol motiu és bo perfer gresca, organitzaren undinar, amb més de 130 par-ticipants per celebrar lacompra d'un calderó apro-piat per les seves paellescollectives. S'ho passarende lo millor. Que no perdinels ànims, encara que des-prés tenguin que anar afer-se mirar la sang.

Dia 19: Diada d'inau-guracions d'obres realitza-des per millorar els ser-veis comunitaris del nostre

MONTAURA

realitzada mai a Mancor, laremodelació del camp parro-quial de futbol, des d'araadministrat durant vint-i--cinc anys per l'Ajunta-ment; la unió del CarrerMargalida Sintes amb la ca-rretera, millora que ha es-tat possible gracies a labona disposició dels pro-pietaris dels terrenys a-fectats; la zona ajardinadaal voltant del pou comú ila restauració del mateixque han permès convertir elque era un tirador d'escom-breries amb un jardinetmolt agradable; la inaugu-ració de la Unitat Sanita-ria on hi ha els consulto-ris del metge i de l'ATSlocals; finalitzant elllarg recorregut acompanyatper la Banda de música dela "Unión Musical Inquen-se", amb la inauguració deljardí del Casal de Cultura,que completa la urbanitza-ció de la illeta on estanubicats el Casal de Culturai la Unitat Sanitaria.

Les Festes patronalsd'aquest any han tengutdues característiques espe-cifiques: la metereologiatotalment extranya a agues-ta època de l'any, amb fre-qüents pluges durant mésd'una setmana, però que nohan impedit que es cumplísel programa pràcticament enla seva totalitat. L'altre,l'aceptació popular que hantingut els principals ac-tes, com foren la vetladade varietés del dia de SantJoan la verbena del dia 25on, en contra del que pas-sava els darrers anys, fo-ren moltes les parelles queballaren durant tota la

MONTAURA 7

/etlada, i la representacióde l'obra teatral "S'herèn-oia d'en Toni Fobioler", eldia 26, a pesar va haverTesser representada al Ca-sal de Cultura per mor lainestabilitat del temps,per?) que no impedi que elpúblic s'ho passAs de lomillor.

La part cultural con-tà amb la crida a festa fe-ta pel conegut escriptor

Alexandre Ballester, d'unalt contingut uric. Lesexposicions d'olis del pin-

tor Pol Capó, de fotogra-fies de temes locals de Jo-sé Fernandez Ventura, lesquals sorprengueren a bas-tants que a Mancor hi ha-gués recons tant bonics, ila de fotografies, partici-pant al Primer Concurs defotografia per aficionats

Fotografia de José Fernández Venturaetz. contaren amb l'acostu-mada participació. Dels ac-tes esportius s'en parlaraa la pagina corresponent alesports.

Durant les misses ce-lebrades els dies 26 i 27Mn. Miguel Amengual Sauri-na, fins ara rector 'de nos-tra parròquia es despedidels feels, ja que ha estatnomenat rector solidari deles parròquies d'Andraitx iS'Arracó juntament amb Mn.Joan Perelló Sansó. Es faràcàrrec del seu nou destí almes de setembre, una vegadahaja tornat de Califòrnia,on dedicara dos mesos alsseus antics feligresos deSan Francisco. La parròquiade Mancor sera regida perMn. Bartomeu Fons Pascualcom administrador parro-quial, simultaniant amb les

tasques que compleix com aVicari Episcopal de la Ter-cera Zona. L'Ajuntamentl'acomiada amb l'entregad'una bacina que portavagravada un escrit al.lusiu.Recordem que Mn. Miguel feupossible la cessió al mu-nicipi del camp de futbolper espai de vint-i-cincanys de forma gratuita.

locals. Els premis d'aquestforen: Primer per LlorençAbrines, Segon per Margali-da Suau, Tercer també perLlorenç Abrines i un accès-sit per Francesca Fontanet.Igualment l'exposició d'ob-jectes de culte de la nos-tra parròquia fou molt elo-giada pels nombrosos visi-tants que la recorregueren.

Els altres actes,ofrena a Sant Joan, ofici,curses, tombada d'olles,

MONTAURA

'MONICA

Pere) com caia anyl'acte més emotiu fou elXIV& Homenatge s a la Velle-ssa, on els mancorins de-mostraren públicament l'a-mor i el respecte que pro-fessen als quaranta cincpadrins i padrines que hanpassat la vuitentena d'anysde la seva vida. L'acte es-tigué amenitzat amb l'ac-tuació del grup "MúsicaNostra". Hem de destacar lafinesa del record que fouentregat a cada un delshomenatjats, una ceràmicaamb una llegenda al.lusivaa l'acte, dorada al foc.

Gabriel Fiol Mateu

Situació Econ mica29 de Juny

Existncia en caixa=4.612.249 Ptes.

MONTAURA

L'AJUNT A M ENT INFOKMAP lenari s.Extraordinari, 9 d'abril de 1.988 Es dóna compte de la concessió, per

part de la Conselleria d'Obres Paliquesi Ordenació del Territori del Govern Ba-lear, de 1.100.000 N. per a la redacció deles Normes Subsidiaries del poble,

Ordinari, 28 d'abril de 1.988 .

S'aprova el compte Gral. del Pres-supost Ordinari de l'exercici de 1.987.

S'aprova el compte de Tresoreria,amb el següent resultat:

Existència 4art. Trimestre 1.440.816Importen els ingressos + 5.302.337

SUMA 6.743.153Importen els pagaments - 4.272.256Existència per al 2on. Trimes 2.470.897

S'acorda sollicitar del Consell In-sular de Mallorca la confecció per Coope-ració Tècnica dels projectes següents:

1.- Projecte de reforma de la pla-ceta de l'església.

2.- Projecte de sanejament i sumi-nistre d'aigua potable a l'Avinguda 2d'abril de 1.925 i carrer de Sa Canaleta.

3.- Projecte d'asfaltat de distintscarrers del poble.

S'acordà fer la presentació delllibre "Monografia de l'Església de SantJoan Baptista", amb motiu del 75è aniver-sari de la parròquia.

S'aprova el programa de les Festesde Sant Joan 1.988.

S'acorda concedir una ajuda econò-mica de 15.000N. per a dur a terme la fes-ta dels Donants de Sang a celebrar a Man-cor.

S'aprovaren les certificacions deles obres següents:

Al Cementen, reposició de cobertesi adequació de la zona ajardinada, (5 2 )per un import de 829.417 Pt.

Obres a la Unitat Sanitaria (5 2 )per un import de 198.027 P.

Urbanitzacióilleta i pavimentacióvials i zona ajardinada a Mancor, (5 2 )per un import de 1.228.747 N-

Extraordinari, 14 maig 1.988.S'acorda sollicitar el finançament

le Les següents obres:Dependències annexes per a Magatzem

erveis Poliesportiu Municipal.Reparació de la pista poliesportiva

voravies al complexe Esportiu Munici-pal.

S'acorda adjudicar l'equipamet deLa Unitat Sanitaria a la casa "Represen-taciones Médicas Exclusivas S.A.".

Ordinari, 26 maig 1.988.S'acordà pagar factures per un im-

port de 1.019.554 k corresponents al mesde maig.

S'aeordà sollicitar al C.1.M. lasubvenció de 125.000 N. per dur a terme elcurs de natació.

També s'acorda sollicitar al C.I.M.la neteja i adequació de la carretera deMancor de la Vall a l'Oratori de SantaLlúcia.

Subvencions

Del Consell Insular de Mallorca iper a la publicació del llibre "Monogra-fia de l'Església de Mancor", 300.000 Pt,..

De la Conselleria d'Educació i Cul-tura del Govern Balear i també per a lapublicació del llibre "Monografia del'Església de Mancor", 300.000 N-

De la Conselleria de Sanitat delGovern Balear i per a mobiliari de laUnitat Sanitaria, 2.000.000 N-

De la Conselleria d'Obres Paliquesi Ordenació del Territori del Govern Ba-lear, per a la modificació n 2 1 del Pro-jecte Principal "Encarrilament del Tor-rent de Biniarroi", 7.603.045 N.

Del C.I.M. i per un curs de nata-ció, 125.000k.

coocx;ocxQcocwQc)c)cc;QUnes festes plenes d'activitats

a) Lloc: "He viscut en tres casesdiferents".

b) Temps dins el qual o durant elqual quelcom s'esdevé, "fer una paret enquinze dies".

f Centrecreducoció )t permanent crodults

eccault

amb professors orientadorsa tots els pobles de Mallorca i Barris

de Ciutat

INFORMACIÓ I MATRÍCULA- RADIO ECCA

Giabert -de Centeks, 2 at A. Tel. 46 47 ooDe DILLUNS a DIVENDRES De 9 a 14 i de 19 a 21 bores

PATROCINA EL

ì.O MONTAURA

DE CA NOSTRA...La nostra llengua: Preposicions EN AMB,

Ambdues preposicions es diuensimples, del grup de les febles o àtones(sense accent). És molt freqUent el seuús així com també la seva confusió.

AMB: Preposició que denota una situa-ió l'acompanyament, la concur-rència a una acció, el contacte, l'ins-trument, el mitjà. Així deim: "Anava ambel meu germà", "s'ha tallat el dit amb elganivet", etc...

Com a norma general podem afirmarque es pot traduir per la preposició cas-tellana "con", excepte quan es refereixal mitjà de locomoció amb que hom es des-plaga (tren, cotxe, avió); en aquest cas,la paraula correcta en castellà és "en".Així deim: "Arribaré amb el tren de lesnou" (llegaré en el tren de las nueve),encara que pareix que també en català, espot dir "arribaré en el tren de les nou".

EN: Com a preposició (veurem que téaltres accepcions) pot expressar:

CONSEIL INSULAR DE MALLORCA (4 %

-2omplement d'objecze J L;ir-cumstAncia després de certs verbs, "noméspensen en els diners", "tenen interés enLa publicació d'aquest llibre" .

També, com a norma general, podemdir que aquesta preposició es tradueixper la castellana "en", excepte quan noestà clar l'ús en català de a o en pertraduir "en" castellana. Aixl —deim: "Vi-uen a Inca" i en castellà "viven en In-ca", (d'això en parlarem en una altraocasió)-

La paraula EN té altres accep-cions.

a) Pronom i verb. En trobam qua-tre formes possibles (en, 'n, n', ne),segons la paraula que precedeix o se-gueix. En aquest cas reemplaça una deter-minació circumstancial, un complement, unsubstantiu de sentit partitiu. Així: "Ellve del camp, jo també en venc", "em dema-nen doblers i no en tenc".

b) Article personal. Es pot em-prar en majúscula o minúscula. En el pri-mer cas, es refereix a persones com a ti-tol de cortesia, equivalent al castellà"Don, Sefior". Aixi: "Al senyor En GabrielNadal", "carrer d' En Vicenç Mut". En mi-núscula reemplaça l'article el, davantnoms propis de persona: "en Joan". Comarticle admet el femeni Na o na.

c) Topepnim d'un poble del Con-flent, en el cantó d'Oleta.

Bastant o prou?

Aquestes dues paraules són dosquantitatius nostres que representen ma-tisos diferents.

Bastant, vol dir en quantitat re-gular, i prou significa en quantitat su-ficient. Aixi direm: "Ha suspès l'examen,havia estudiat bastant, per?) no prou".

La lluna, el temps i el camp.

Juliol:Acabades les festes patronals de

Sant Joan, entram en el mes de juliol.Els estúdiants inicien les vacances, tam-bé els sabaters les comencen a partir deldia 15 o 20.

MONTAURA 1 1

a c men;a a fer-se notar iClin p el m, les plu-sfn ic r ametlers i les fi-

tae es, pe . golt bcnes pels tarongers iFls arbres lel JEC i garriga.

En el Quart Minvant (del dia 6 al13) conv6 -segar el blat perquè així mi-llor es conservi. Cal procurar regar lesplantes de nit. En el Quart Creixent (del22 al 29), que enguany dóna augment decalor, els hortalans sembren lletugues,endivies, cols i cebes. També és bontemps per femar la terra. Collim a bal-quena melons, síndries, alberginies, mon-getes tendres, pebres, tomatigues nove-lles, bones per fer un bon trempe).

Durant aquest mes és la plena deles figues flors. Per Sant Jaume es cu-llen prunes de frare llarg, pomes, cire-res i comencen a espolsar-se les ametllesde les castes més primerenques.

És un mes calorós i poc adequatpels animals. Els porcells que neixenaquest mes solen ésser xarecs i els ano-menen porcells joriolers; els polls vancop-piu i ala baixa, es diu que "poll dejuliol sempre duu dol".

Tenen lloc les festes patronals amolts de pobles i també altres festesd'estiu. Dia 10 Sant Cristòfol, dia 15 laMare de Déu del Carme, dia 20 Santa Mar-galida (la monja l'encén i el frare, SantBernat, l'apaga), dia 22 Santa Magdalenai dia 25 Sant Jaume, dia 28 Santa Catali-na Tomas, la santa mallorquina, i acabael mes amb les festes dels Sants Abd6 iSenen, patrons de la ciutat d'Inca.

Agost:Sol ésser el mes més calorós de

l'any, tothom ja ha acabat de segar i ba-tre. És un mes sec. Estam a la plena deles figues agostenques "per Sant Llorenç,figues a querns". Si plou abans del dia15 sol ésser malsà, en canvi és molt pro-fitós que plogui entre les dues mares deDéu (15 d'agost i 8 de setembre), sobre-tot per fer guaret i sembrar ferratge.

Tant en el Quart Minvant (dia 4)com en el Quart Creixent (dia 20), va béfemar els camps que han de servir persembrar blat, així com arrancar les cebesque s'han de guardar, sembrar raves, ble-des, pastanagues, mongetes, nabs i colstardanes. Durant aquest mes s'han de re-gar amb freqUèricia les plantes i per con-servar la humitat, és convenient posar

pallapalla al voltant del peu dels arbres ten-dres i de les plantes. També es sembrenles cebes de lliris blancs i altres- Sies sembren pèsols per la Mare de Déu d'a-gost els gorrions no els piquen. Si plouper l'agost hi ha esclatasangs dins l'oc-tubre.

Aquest mes ja es sol tancar dinsla soll el porc per engreixar. Es començatambé la caga amb reclam i la caga de co-nills, guatleres, tórteres i tudons. Ésun mes bo, també ho és el setembre, percagar eriçons.

Comença el mes amb la festa de laMare de Déu dels Àngels, dia 2, patronade Pollença. Dia 15, la Mare de Déu d'a-gost, es posa a les esglésies el llit dela Mare de Déu morta, enrevoltat d'alfa-bagueres. Dia 16, Sant Roc, festa a Alarói a Porreres. Dia 20, Sant Bernat, patródel Secar de la Real. Dia 24, Sant Barto-meu, fan festa a Montuiri i dia 29, SantAgustí, en fan a Felanitx. Dia 30 és San-ta Rosa, bon dia per fer el planter dejulivert.

Setembre:En el camp es cullen les garro-

ves, i els que van mes atrassats, acabende collir les ametles.

En el Quart Minvant (dia 3), queenguany dóna temps revoltós i ambient hu-mit, es pot començar la veremada delraïm, que serà la gran protagonista delmes. En el Creixent (dia 19), començarana presentar-se nuvolats tempestuosos, espot sembrar la civada, ordi, faves i elblat que sera primerenc. Una vegada co-llides les ametles i les figues es podenexecallar els ametlers i figueres.

Les fruites collidores sein lesfigues tardanes, prunes, peres, pomes ifigues de moro. A les terres de seca,convé llaurar i preparar el guaret. Lespluges entre les dues mares de Déu fanpossible el menjar pels animals. Sol és-ser freqUent qualque tronada amb verguesde llamp, però en general les saons sónbones per a la pastura del bestiar.

El dia 8 és la Mare de Déu de Se-tembre, festes patronals a Lloseta i aaltres indrets de l'illa. Dia 21 és lafesta de Sant Mateu, dia 27 els santsmetges de Pina, Cosme i Damia. Dia 29 ésla festa de Sant Miguel, patró de Campa-net i es tanca la mesada amb la festa deSant Jeroni.

4i• /it& git• Pilt• Ale frith At* pirp• vits• fribe Ab, Jaume Gual Mora.

i.? MONTAURA

AHIREL P. FRANCESC ERYNES l'OLIVELLASM.SS.CC

Com vaig manifestar en ei primer "ahir", ara apareix un article dedi-cat al músic mancori, P. Francesc Reynés.El P. Reynés és, en música, la figura ma-jora que ha sorgit del nostre poble, en-cara que es tracta d'una personalitatgairebé desconeguda per molts de paisans,primer perquè ja fa 28 anys que moriperqué no visqué a Mancor des de molt jo-venet i no es prodiga massa en visites,Una de les poques aparicions públiques alpoble fou poc abans de morir, per a S,Joan de l'any 1.965, amb motiu de la de-dicació d'un carrer al seu germa, el P.Sim!) Reynés, el qual morí assassinat aBarcelona, víctima de la crueltat incom-orensible dels anys 36-39.

El P. Francesc Reynés i Soli-vellas, M.SS.CC, vegé la primera llum aMancor (1), dia 21 de gener de 1.898, alcarrer de Biniarroi, a la darrera casa, al'esquerra sortint del poble. Avui hi viula viuda del seu germa Jaume. Fou el ter-cer germa de vuit.

A Mancor va passar els primersanys de la infantesa jugant amb els ninsdel mateix carrer, dels quals n'hem tro-bat pocs testimonis i ja molt majors. Elgrupet d'amics gastaven moltes hores dinsCa'n Reus on hi havia un garrofer, queper les dimensions l'anomenaven "El ga-rrofer gros". El nin Francesc passa moltde temps damunt aquest arbre trescantd'una branca a l'altra.

Exceptuant uns pocs i débilsrecords dels seus primers anys, res nosabem de la seva estada a Mancor. Alsdotze o tretze anys se'n va anar a l'Es-cola Apostòlica dels Missioners dels Sa-grats Cors, a La Real, i des de llavorsfins a la seva mort romangué a cases deMissioners i molt rarament passava perMancor a visitar la família.

L'afecció i dedicació a la mú-sica es fa palesa a partir de l'ingrés aLa Real(2), on troba ambient i condicionsadequades per desenvolupar la seva vàluanatural. Tengué a l'abast mestres de sol-feig, de teclat i instruments d'estudi.Durant tota la seva vida es dedica a lamúsica fou sempre una "devoció". Enaquest sentit crec que la Congregació nol'aprofita com calia.

tasca musical del P, Reynés,a podem considerar en tres aspectes:

Accions a favor de l'art musical:Com he dit abans la dedicació

a ia música fou una constant durant totaia seva existència. Així a Seiner, essentencara estudiant, va fundar una escola-nia. Mentres feia els estudis de Teologiaal Seminari Diocessà, s'encarrega de lescuites musicals del convent de S. Caiet5de Palma

Peljuliol del 1.925 fou nome-nat Mestre de Capella del Santuari deLluc. Aquest càrrec implicava ser l'orga-nista i derector de l'escolania.

L'any 1.926 s'en va anar a Ro-ma amb l'únic objectiu d'estudiar música.Ana es matricula a l'Escola Superior deMúsica Sagrada i assistí a les classesque impartien els mestres Casimiri i Re-fice, il.lustres compositors de renomuniversal en el camp de la música polifò-nica. Obtingué la llicenciatura en CantGregorià amb el Prof. Ferretti.

Tornat a l'Illa i residint aLa Real va fer totes les passes necessa-ries juntament amb el P. Munar per conse-guir un orgue per l'església de S. Bernati un altre per la de S. Caietà. L'any1.929 el P. Reynés estrenà el de S. Ber-nat de La Real amb un concert, en el queinterpreta obres de Bach, Gulmann i Vi-dor.

Aprofità un nou destí, a Bar-celona, per culminar els seus estudis mu-sicals amb el P. Massana, amb el qual feucontrapunt i fuga.2.- Interpretació:

Tocar l'orgue i el piano foula seva activitat predilecta i a la quehi dedica més temps des dels primers es-tudis de teclat a La Real fins als da-rrers dies de la seva vida. Els cors dela Basilica de Lluc i l'església de S.Bernat de La Real saben de les hores fi-nals del P. Reynés. Allà hi pujava i do-nava vida a les tecles de l'orgue ambl'única ma sana, (tenia l'altra paralit-zada d'un atac que li sobrevingué a Vic,on hi residia reclamat pel bisbe Pere-116).3.- Composició:

El P. Reynés no va compondremassa, no fou prolific, per() les partitu-res és l'únic que ens queda del que vafer i, per tant, el que més apreciam. Elque hem dit fins ara es queda en un re-cord que s'oblidarà definitivament. L'o-

NON VOS MEAndantino

ELEGISTIS

84 1 x II 1

F. REINES

I84 / X i l_h. Nov ms Ate t - ix - as -

i _ r .-7' c —I f 1

= .... ====..... .............■ ...m.Ell1•111■11111MM

- TIS-

moo/ vo

I ..- I - I --

.......a-4.2-2-1-■■•-- ra.■...--mm....-- N. .-iii.

,-_ - - it -

..--

lit r - ie -••

— -----

.0•./

.

•Of .

...-

ne- r - a- - en?

- • r.r - tit r - a--

rroCiS - n f

I_ 774

4.-f - a- - r-ir Tir

=11.1111.1111.... -........,•■■■■•■■•■■ m.•■••■■■-^...... ,..........=

re'b e— ----;-----F----

e

(71 mossoAtli_

i

A

est or, ro _ to - i r• r 0

e ..._....■ it■ .:- c rrt 4-7" - rof

MONTAURA 13

bra escrita als pentagrames queda i so-breviu a l'autor; n'és un exemple el casde "Unam petii" i "Non vos me elegistis",ambdues obres del P. Reynés; la primera

en compongué tres. Una men-tres residia Lluc, la segona durant laseva estada a Barcelona i la darrera' aArtajona (Navarra).

la coneixen a totes les cases dels Sa-grats Cors i la segona esta en el reper-

- LITANIAE SANCTISSIMI CORDISIESU:

tori actual de la "Coral dels Antics Bla- - NOM VOS ME ELEGISTIS.vets de Lluc" i la va interpretar a Man- - LIBERA ME, DOMINE.cor recentment en un concert amb motiu El P. Francesc Reynés, mancorldel 756 aniversari de la Parròquia. del carrer de Biniarroi, mori al Monestir

L'obra del P. Reynés (3) esredueix tota ella a peces vocals, unesper a una sola veu i altres per a coroamb veus distintes.

de la1.965.

Real, dia 13 de juliol de l'any

Obres:- CORONES D'OR.- GOIGS A SANA BERNAT DE LA

REAL.- VIROLAI A LA MARE DE DEU DE

LA FONT DE DEU.- LITANIAE LAURETANAE.- MISSIONALIS HIMNUS.- UNAM PETII.- ECCE QUAM BONUM.- SALVE REGINA.

Tomeu Ripoll Pou.

(1) L'amo En Felip de Ca'n Francinainam'ha contat records de infantesa.(2) L'activitat musical en les distintesetapes de la vida del P. Rein6s l'he con-sultada al P. Rafel Juan, de Lluc.(3) El recull de les Obres del P. Reynésl'ha fet el P. Vicenç Juan Rubi, deixebleseu.

'4 MONTAURA

R40110 N IN 1 COL Pr L.) COSTA

JÑ ARTES-A MANtcoRt

Era un horabaixa moltcarregat en l'atmosfera, a-quell divendres, dia 10 dejuny. En Biel, el batle, jam'esperava a ca-seva, havi-em quedat en que devers lesvuit aniríem a ca MestreRamón, just devora Sa Fontdel poble.

Agafarem les nostreseines de treball, i ambunes quantes preguntes pre-parades d'antuvi, fórem jaa la casa. Mestre Ramón ambla seva esposa Margalida,ja ens esperava. Un lloc i-díl.lic, un jardinet moltbén cuidat, una casa queconserva tot el seu estilantic, objectes que enstraslladen al temps passati que d'una o altra maneratestimonien la vida i l'o-bra d'aquest gran artesàmancori, avui ja jubilat ique va complir 73 anys elpassat dia 12 de juny.

Després de les saluta-cions partinents, encetaremla conversa.

- On vàreu néixer, Mes-tre Ramón?

No sé ben bé quin nomté ara es carrer, és es ca-rrer primer com entren alpoble, al costat de ses ca-ses de Son Morro. Avuidiuen el Carrer Principal.

- Quants de germans é-reu?.

Haguéssim estat cinc,tres germanes i un germa.Es germa va morir abans dejo néixer, jo faig es seunom. També va morir sa mevagermana major. Ara tenc,que encara viuen, dues ger-manes.

- La vostra dona, quanom? i d'on és?.

Es seu nom és MargalidaRubert Segui i va néixer aInca.

- Com la vàreu conèi-xer?.

Va ser per ses festesde Crist Rei de Selva; elsselvatgins volien fer sacompetència a ses festes deSanta Llúcia de Mancor. Joi en Jaume de Ca n'Elionoranàrem a Crist Rei, on nohi havia estat mai, i vaigprometre de no tornar-hi.Alla la vaig conèixer.

- Quin any era més omanco?.

Devers l'any 1.940 -in-tervé la seva dona, que es-ta present en la conversa-Llavors jo ja feia feina aCiutat -afegeix mestre Ra-món-.

- Com va ésser que vosn'anareu a fer feina a Pal-ma?

L'any 1.936 em vaig en-tregar al servei militar.Estava a Arta i era es fus-ter des batalló. Un germadel Marquès de Ca la Torretenia Morell, per mitja desfuster de Morell vaig acon-seguir feina a Cas Marquès.Quan vaig acabar es serveimilitar em digueren si vo-lia anar a Son Vida a aca-bar unes persianes per saCapella de sa possessió ique feien quatre metres perdos. Estant alla començarena manar-me feines i al capde quatre anys vaig acabarses persianes.

Son Vida és on hi haara precisament s'Hotel SonVida. Tot era des Marquèsde Ca la Torre.

- D'aleshores ença jaquedàreu a fer feina alla?.

Si, si. Llavors va co-mençar a dir-me: "Qué tepareix, si fèiem això o a-llô?". Jo no coneixia esmarfil ni es banús (ébano),no coneixia sa plata nis'or; ell va començar a en-

MONTAURA 15

senyar-me a tractar tots a-quests materials

- Qué hi havia a SonVida?.

Una possessió i es Cas-tell, tot era seu. Hi haviauna fusteria com no n'hihavia cap a cap poble, unaferreteria, una torneria.

- Quines coses apren-guéreu amb el Marqués de Cala Torre?.

Vaig aprendre a manejarferro, plata, or i marfil(no es coneixia aleshores aMancor), incrustar marfil idemés. Una lenya que es diubanias, forta com a ferro, inegre con es carbó, tots esgovernadors generals duienes bastó de comandamentd'aquesta lenya. De totd'u-na que era alla em digué."Hem de fer un caixonet pe-tit per enviar a una germa-na meva que viu a Saragossai és monja". Havia d'essertot incrustat de marfil.Pots suposar que sa sang empega als peus. ¿Com puc fer

jo això, si no sé que ésuna incrustació.

Ell em donava les ideesi m'ensenyava. Vaig apren-dre a tornejar. En certa o-casió vaig fer d'una pesse-ta de plata -era més o man-co com una pesseta d'ara-,una palangana, hi vaig po-sar sis copes fetes de mar-fil i una botella. Ses co-pes tenien 3mm. d'altaria.Volia que repetis es mateixobjecte i no vaig tenir co-ratge.

També, en certa ocasió,entre altres mobles quevaig fer per sa casa, vaigfer una taula de menjadoron hi cabien unes 52 perso-nes quan estava allargada.

Vaig restaurar es cane-lobres i es vericle del'ostensori de sa custòdiagrossa de la Seu. Aix() fou

Zatzgaida.per indicació del fill delMarques Mn. Jordi TruyolsDezcallar que era custos deIa Seu.

- Guanyàveu molt a CasMarqués?.

Devers set o deu pesse-tes de jornal. Feia sa fei-na com volia. A vegades fe-iem feina es vespre i lla-vors dormia es mati. El queli agradava al Marques eraque quan em necessitavasempre em tenia al seu cos-tat.

- Quants de fills te-niu, mestre Ramón?.

N'he tengut tres. Esmajor var morir quan nomésteniu nou mesos. Tenc qua-tre nésts, dos de cada undels fills.

- Parlem un poc de lavostra preparació com afuster. Com vos definirieumés, com a fuster o com aartesà-fuster?.

He fet de tot. A calMarques feia de fuster, dellenterner, electdricista,restaurador. Pere) s'oficiprincipal meu sempre he ditque ha estat es de fuster,un fuster que tot ho feia ama, sense màquines. Tu, jaen pots treure ses conclu-sions.

Mestre Ramon m'ensenyaun braseret que serveix decendrer on tot és artasaniade la més pura. Diu ques'havia de fer fins i totses eines perquè no h'hihavia per treballar aquestsmaterials.

- On aprenguéreu a ferde fuster?.

Aqui a Mancor, a CaMestre Joan Fuster que tenies seu taller al carrer queavui es diu de Sa Canaleta,on hi va haver després unacarnesseria, entre Can Pipa

i Son Lluc.

- Era tan bo com diuenMestre Joan Fuster?

Molt més del que diuen.Però tenia un geni que nohi havia qui l'aguantas.Puc dir que som s'unic en-senyat seu; no el podien a-guantar. Ell mateix es deiade tot en contra seu quanuna cosa no li sortia. Emdeia, "vaja'm, Ramon, aixòcom és"? - jo pastelejava-"què miraves pel carrer?,interessa fer feina". Peròquan li interessava saberqui havia passat em deia:

"qui era?", no ho sé, deiajo; "Home m'ho hauriesd'haver dit".

- Fins quan estAreu ambel Mlarqués de Ca la Torre?.

Fins quan va morir sem-pre vaig fer feina amb ell.Després vaig fer feina alconvent del carrer de laPietat de Ciutat, d'allàvaig passar al Museu de Ma-llorca, on he estat finsque em vaig jubilar. Encarano era Museu, quan hi vaigcomençar, es feien ses o-bres d'acondicionament. A-lla jo restaurava, feinesde fusteria i tot el que e-ra necessari.

- Sabem que allà hi habastants d'objectes que enel catàleg hi figurau com adonant, a qué es deu?

Si, vaig donar molteseines de plater que no esconeixien. Una rebatredorad'ous, tota de fusta, hipoden batre tres dotzenesd'ous al mateix temps. Unaparell per fer galletes.Un altre per formejar. Dis-tintes masses de fusta,etc...

tti MONTAURA

- Sabem que heu guanyatdistints premis amb l'ar-quilla de fusta que féreu,com va ser això? ,

A Palma, no en ecoroL'any, els Sindicats varenorganitzar una exposició demobles, maquetes, quadres,etc— Jo havia gastat moltamb la malaltia del fillque mori als nou mesos. Elsenyor em digué: per qué noduus s'arquilla a s'Exposi-ció í sempre tendras qual-que cosa?". La hi vaig duri vaig guanyar es primerpremi. Em donaren 100 durosque eren molt, un diploma iuna medalla. Després la va-ig presentar a Madrid onvaig guanyar també es pri-mer premi que encara ara nohe cobrat. Més endevant fe-ren una exposició a Incapel Dijous Bo. En Biel deSon Nadal va venir a cercars'arquilla. També a Inca vaguanyar un premi que vaconsistir amb una excursióa La Molina de 15 dies. Hiva anar un fill meu, tot e-ra gratis.

- Sabem que quan vosjubilareu vos reteren, elsvostres companys del Museude Mallorca, un homenatge?.

Si. Va ser una sorpre-sa. Havien passat un parellde mesos. Un fill meu emdigué: "Papa, hem d'anar asopar a Sineu" -comptavaque ell em convidava, comhan fet altres vegades. En-trarem a un celler que lideien Can Costa, tot estavaa les fosques, una taulallarga preparada. Vaig pen-sar que hi havia una Cornu-nie") o unes noces. Vaig diral meu fill: "Joan, anem aseure alla que no hi haningú". De cop varen encen-dre els llums, començaren afer mambelletes i hi erenpresents tots els que per-tanyien al Museu de Mallor-

icinquanta pico)M'entregaren una placa i unpergamí amb dibuixos de co-'tors, on es contava la mevavida en forma de contare-11a. Aquest homenatge emprodui una alegria moltgrossa

• Per quê es perd l'o-fici de fuster?.

No hi ha cap mestre quevulgui ensenyar un al.lot(se l'ha d'assegurar, volencobrar, etc...). Sa maqui-naria ha rebentat tota sama d'obra. Si per un momentdesaparegués s'electrici-tat, ningú sabria fer fei-na. Tot ho fa sa maquina,les incrustacions i tot.S'empren materials de plas-tics i d'altres...

Dels vostres fills,no n'hi ha cap que hagi se-guit les passes de son pa-re?.

No, un na seguit lacomptabilitat i s'altre éselectricista,

- El fet de tenir unacasa a Mancor es pot inter-pretar en qua no vos sentiudesarrelat del vostre po-ble?.

Si. Jo sempre em senti-ré mancori, mentres visqui.S'alegria més grossa quetenc és aquesta. Ho vaigdir a un company meu queera de Felanitx i no homanifestava mai, sempredeia que era de Palma.N'estava empegueit.

MONTAURA 17

*TOPONIMIADOCUMENTADA

ruines, es conegut per SonI sempre faig feina. * BOSQUET D'EN PERE JAIME, Catlar. El 24 d'octubre de

Tenc una cotxeria com unpetit taller on sempre cu-teig,

• Ara ja jubilat, com*oassau un dia normal?.

- 3 -

* (MN). L'any 1.832 en Lb- 1.370 és citada com a con-..‘ reng Coll, natural de Lb- frontant l'alqueria delsAir seta, el vengué a Bernat Campassos. El 30 de juny de*Amengual. Es tractava d'una

- Com vos agradaria que" quarterada i mitja del pa-fossin els vostres néts?. *ratge de Canamunt, confron-

En tenc un que pareix tant amb terres d'Antonique és tal com era jo Morro, Joan Coch i Maties.lot petit. Només vol anar* Sampol (ARM Rg. Hipotequesa sa cotxeria, veu una einamal col.locada i totd'unala posa al seu lloc, emveig a jo quan era petit.Me'n record que quan sortiad'escola (que estava damuntCan Salapa), passava perdavant ca mestre Joan Fus- *colau Blanc (ARM T-4). El hastada pels creditors ater, m'asseia al portal i dia 5 de desembre de 1.391 Raimon Mateu (ARm T-17).de reüll, mirava sis veia " li és subhastat a Guillem Ambdues finques foren com-una fusteta, la collia fu- *Blanch per deutes d'un cen- prades pels Catlars, se-gint a corrents cap a ca- ,s4L sal. Es diu que confronta nyors de la Bossa de l'Or.-meva. En Macià Colom i En mr amb camí de Massanella a És un topònim encara viu aVerano, que feien feina amb *Seiva (ARM T-19) Ho comprà aquella alqueria.ell, quan em veien, talla- en Guillem Catlar que el 27ven un trocet de fusta i el 'Ard'octubre de 1.416 ho tras- CAIRATS, Los (Brr): eltiraven devora 'es portal iem deien: "al.lot, deixaaixò". Jo l'agafava i fugia *de pressa. Aquest nin éss'unic que es pareix a mi.

1.374 els confrontants d'a-questa alqueria eren eltorrent que d'Almallutxbaixa a Massanella, la ComaRotja, la Roca dels Fal-cons, els colls d'en PereCatlar i la garriga quellavors era comuna de Mas-

*CABANYAL, lo (Mss). Lloc on sanella (ARM T-16). També,JL hi ha cabanes. La primera n'hi havia una altra junt amrnoticia que tenim és de 1'1 l'anterior coneguda amb el*de setembre de 1.369 en què mateix nom i que el 3 de

Francesc Coch ho ven a Ni- novembre de 1.378 fou sub-

* 257).

passa a Guillem Collell 1.533 és d'en Pere Aborda i(ARM T-24) L'any 1.604 és toca la Rota d'en Batle,'de Macià Alberti, confron- prop de la finca, ara cone-tant amb camí de Massanella guda per Sa Font Garrovera Selva i olivar de Son Ma- (ARM T-33).ga (ARM T-39). El 1.723 és

*de Nicolau Servera de Selva CAIRONET, El (Mss): El(ARM T-55). L'any 1.788 1.447 Gabriel Martorell i

*passA a propietat del nota- la seva dona ho veneren a,aL ri Fonollar, per això era Pere Dezcallar de l'esta-mrconegut com a Son Fonollar ment militar, tots de Mas-*(ARM Reg. Hipoteques 257). sanella. Confrontava per_4i Al segle XIX fou comprat dues parts amb terres delArper Jaume Gual, natural de comprador i amb el camí de

"y6.Selva i morador a Massane-

T-26).que

a Selva (ARM- Voldríeu afegir qual- lla.

que cosa més, a través d'a- * (Continuara).questes retxes de la revis-,A . CAPIPASSOS, Els (Mss) Unata MONTAURA?. fflq-branca dels Catlars de Mas- Font documental:

S'il.lusió meva seria*sanella era coneguda amb el ARM: Arxiu del Regne deque sortis qualc6 que ten- „aL sobrenom "dels Campassos", Mallorca.gués idea de s'artesania. mr el casal de la qual, ara enMolts en parlen, però molts *pocs s'hi dediquen.

Gabriel Fiol Mateu.

- Qua li trobau al jo-vent d'avui?.

Que només vol fer pocafeina i cobrar molt. No te-nen gens de paciència perfer feina. Sa maquinaria,com t'he dit, ha rebentatsa mA de s'home.

Jaume Gual Mora.

01,

Prevenció delinfart

le Asociación para la Protección, Prevencióny Rehabilitación del infarto de miocardio con

sede en Munich, expuso no hace mucho, una serie demedidas generales para prevenir en lo poiible una deIas enfermedades principales de nuestra época: el in-farto de miocardio.

1.— Controle su peso: Todo exceso de peso suponeuna sobrecarga para la salud de su organismo.

2.— Valore' sus malos hábitos: Recuerde que elfumar es un importante factor de riesgo. Fumemenos y si es Ud. capaz, deje de fumar.

3.— Controle su presión arterial: Tanto los valoressuperiores como inferiores a los normales son perju-diciales para su salud y unos factores de riesgo quedeberán ser regulados médicamente.

4.— No rehúse un análisis de sangre: Si se lo pres-cribe el médico. Atienda especialmente a los valoresde colesterol en sangre cuyos valores normales osci-lan entre 150 y 250 mgr.%, asi como los triglicéridos,etc., y lo que es asi mismo importante, cuide que suali mentación no sea excesivamenterica en grasas

-5.— Realice diariamente algún tipo de ejercicio fisi-co: Muchos de nosotros, condicionados en parte porIa profesión sometemos a nuestro cuerpo a un déficitde ejercicio fisico. Camine por lo menos una hora dia-ria al aire libre (rehuya, por supuesto, lugares conta-minados), practique gimnasia, excursionismo losfines de semana o algún deporte (natación, ciclismo,etc.).

6.— Duerma lo suficiente y goce de actividades re-lajantes durante sus horas y dias de descanso: No sedeje dominar por el stress de una forma de vida ago-biante. No vaya *a todo gasa por el mundo, su corazóna la larga padecerá las consecuencias.

7. 7 Respire correctamente: Evite una respiracióndemasiado superficial. Piense que el problema princi-pal resultante de un infarto es la falta de llegada deoxigeno en una parte de nuestrocorazón.

MONTAURA

SALUT_ES MALALTIES ;NFECCIOSES fNFANTIL

Els antibititles nedlca-,ments que s'utilitzen fa no gaire més de

1-,renta anys per lluitar contra ma granoart de les malalties infeccioses. Peròabans de que Fleming descobrís la penic-Ilia ja s'havia aconsseguit. només ambmesures d'higiene senzilles, com podenesser el sabó, el lleixiuet, el rentat deles mans o l'aillament del malalt, erra-dicar malalties que, per la mortandat queprovooaven, havíen estat considerades coma plagues de l'humanitat com son la pes-ta, el c61.1era o la ràbia, malalties queinclús avui son greus i difícils de trac-tar.

Dic això perque malgrat que cadadia disposam de medicaments més potents imés cares o vacunes mes modernes, cal nooblidar que hi ha encara malalties que noes curen amb medicaments per() que podenesser controlades amb les mesures que jahe esmentat i que no per mes barates i al'abast de tothom son menys efectives. Esel cas, per exemple, de les malalties in-feccioses dites de la infancia, que sonproduídes per virus, que solen esser be-nignes en general per() que algunes vega-des poden donar complicacions serioses iquantre les que no disposam de medica-ments efectius avui per avui. Es per aixòque els infants que n'estan afectats hau-rlen d'estar, no dic incomunicats, peròuna mica aillats dels altres infants, so-bretot de les escoles, guarderies i campsd'esports.

Perque les mares tingueu unaofientaci6, he fet un resum d'aquestesmalalties amb el nombre de dies que convéque l'infant estigui a ca seva o fora del'escola quan el metge o pediatra els hodiagnostica.Això només pretén esser el que he dit:una orientació i sempre convé preguntaral metge en cada cas concret.

XARAMPIO(sa rosa): Es molt contagiosa,inclús abans d'aparèixer l'erupció. Elmalalt ha de quedar aillat fins 2 6 3dies després d'haver desaparegut la fe-bre. HI HA VACUNA EFICAÇ.

RUBEOLA(rosassa): S'ha d'evitar el conta-gi en cas de dones embarasades ja que elsinfants podríen néixer amb mal formacions

greus, S'aconsella vacunar a totes leenines al voltant dels déu o dotze anys,HI HA VACUNA. j a més inmunoglobulines<

VARICELLA(pigota borda): Es contagia dèsd'un dia abans de surtir les vesículesfins que aquestes estan segues (7 6 8dies després). NO HI HA VACUNA. per tant,7onvé aillar el malalt,

PAROTIDITIS(paperes): Es contagia ae bdies abans d'aparèixer l'inflor fins 9dies després. Convé aillar el malalt per-que pot donar complicacions. HI HA VACUNAeficaç que es sol donar amb la delXarampió i la rubeola quan l'infant té unany

1 recordau que ni aquestes malal-ties ni les pells clares volen sol.

Bel Garau, Metgesa.

L'ESPLAI

muNTAURA 19

Hem arribat un altre cop a la fid'un altre any d'esplai.

Ara és l'hora de fer una breu re-ssenya i petita reflexió del treball rea-litzat i metes aconseguides nins i moni-tors:

Hem d'esser optimistes si volemcréixer i pensar que sempre es pot millo-rar, per tenir noves i millors aspectati-ves per el futur.

Per exemple dir que haguéssim po-gut aprofitar més el temps i el nou es-pai.

També que la feina prevista a l'i-nici de temporada es programas més enconjunt com una decisió sorgida del dia-leg entre nins, pares i monitors.

Cert i segur que l'obtenció desuggerències critiques negatives o posi-tives, noves idees ens haurien ajudat ifacilitar molt més la nostra tasca.

Però la conclusió primera i méspositiva a la que podem arribar, feta lareflexió, és que els nins, per damunt detot, s'ho han passat bé i les ganes decontinuar hi són. La segona conclusió ésque totes les ensopegades són una novalliçó ben apresa i que sempre ens donaraopció a tornar a començar més preparats imadurs.

Dèiem que els nins es diverteixenmolt i més encara quan parlam de colònieso campaments: es senten més lliures, duena terme activitats i experiències moltnoves, el seu ritme de vida quotidià iper ventura monbtom canvia per complet.

Però el més important és que tenen l'o-portunitat de coneixer nous llocs i novespersones; conviure i comunicar-se mésd'aprop amb els seus companys, fent-seaixí més amics.

Per totes aquestes raons hem deci-dit que enguany farem dos campaments:

Els nins d'onze a catorze anys, afinals de juliol, aniran sis dies a Me-norca.

I els nins de quatre a deu anysaniran una setmana per agost a la Conniade Sant Jordi.

Hem pres aquesta decisió perquèaixí els monitors ens podrem dedicar mésexplícitament a fer activitats més apro-piades per a les edats compreses. I per-què sempre s'ha d'aprofitar l'oportunitatde viatjar que els nins coneguin l'ampla-ria del nostre planeta.

Com hem dit enguany anam a Menorcai mitjançant rifes, tomboles o qualsevolaltra cosa per omplir la nostra gidriolai fer els billets de partida (dels detornada no en parlam), més econòmics.

Per tant agraïm la vostra col.la-boració ajudant a que els nostres nins esdiverteixin i estiguin contents de bo.

També des d'aqui feim una cridaals nins que encara no venen a l'esplai,a veure si s'animen a fer nous amics.

Vos esperam l'any que ve a tots!!!No deim Adéu sine) fins SEMPRE!!!QUE TOTS PASSEU UN BON ESTIU

SIAU FELIÇOS!!! CHAO!!!

Grup de monitors.

Les boires se gronxen,la lluna s'apaga;piulant els aucellsestiren les alesperquè el sol envial'estrella de l'auba.

Marià Aguiló

MONTAURA

°%4oesia

AUBADA

L'estrella mes puraporuga ja guaita;tremola agradosadellà la muntanya.Ben haja l'estrella,l'estrella de l'auba!

Els galls que dormiendavall les porxades¿què és lo que ara veuen,que tant i tant canten?Han vista l'estrella,l'estrella de l'auba.

Les flors senyorívoles,de rou tot brufades,l'embat les bressola,els ulls xalests baden.Han vista l'estrella,l'estrella de l'auba.

Cansats se condormenmalalts i malaltes,i alegres somnienvisions d'esperança:que els mals i la foscadefugen de l'auba.

Per què el monestirventant les campanesja crida a matinesescolans i frares?Perquè vol que resin«L'Estrella de l'Auba».

Estrella que et mostresquan fugen les altres,per qué em deixondeixestan de matinada?En lletres que lluenrespon l'estel d'auba:

— Amic, aprofitala vida que passa;de fosca nasquérem,

llum ens aguaita.Del sol de la glòriala vida n'és l'auba.

MONTAURA 21

EIS LII.1F1TGES ID ELS

••■•■••••••■••••■■.".64r...... MANSIIEW: AMER: Nom d'una vila catalana de la co-marca de Selva, provincia de Girona. AlsStims de 1.698 hi ha un propietari ambaquest llinatge. Al cadastre de 1.764també n'hi ha un (AMS). El 3 d'abril de1.905 batiaren a Bartomeu, fill de Ga-briel Amer d'Inca i de Maria Socies deLlubí, nat a Mancor (AD Bap. Mancor). El19 de març va néixer Antoni, fill deN'Antoni Amer d'Inca i Maria Vicens Mateude Mancor (RCMV).

ANDERSON: El 17 d'abril de 1.971 fou ins-crit en el Registre Civil de Mancor, An-toni, fill de Helen Anderson naturald'Austràlia, pen!) d'ascendència escandi-nava.

ARMENGOL o AMENGUAL: Del nom propi Armen-gol, molt corrent antigament a Catalunya,i que prové del germànic Ermingaud, com-post de dos noms de divinitats, Ermin iGaut. A Mancor antigament eren empradesindistintament ambdues formes i encaraaltres, com EPmengol, Ermangol, etc... Laprimera noticia d'aquest llinatge que hemtrobat a Mancor és del dia 2'de les idusde febrer de 1.537 en què Guillem Arman-gol i la seva dona, Elisenda, compren uncens a Biniamar (ARM T-4). El dia 7 deles idus d'octubre de 1.343, Picó Ermen-gol, canvia una casa i un pati que té aMancor amb unes terres de Guillem Fontsituades a Biniarroi (ARM T-6). També almateix protocol es parla, el 14 de lesKalendes de 1.343 que hi ha en Pere Er-mengol que abans era habitant de Mancor iara ho és de Biniarroi (ARM T-6). A lallista d'homes d'armes de 1.359 hi ha enGuillem Armengol, en Iacme Ermangol, enPere Ermangol, en Perico Ermangol i enRamon Ermangol, tots de Mancor (Publicadaper Mn. Joan Rosselló). Al segle XIV unade les families Armengol compré la tafonacomuna de Mancor, essent des de llavorsconeguts per "de la Tafona" i transfor-mat, al segle passat, en "Son Tafona".D'aquesta familia sortiren Mn. Miguel Ar-

mengol que tenia certs drets damunt lacapella de Santa Llúcia i que el dia 11

d'agost de 1.642 el traspassa als juratsde Selva. També un altre, Mn. MiguelAmengual, que fou el primer capellà cele-brant a l'església de Mancor a l'any1.609. Igualment ho era Mn. Pere Joan Ar-mengol que arribà a domer de la Seu, de-vers l'any 1.592. Entre altres membresclergues, notaris i missers, sobresurtd'aquesta familia el Doctor en ambdósdrets, Joan Josep Amengual, prolific es-critor que mori el dia 2 de maig de1.876, extingint-se aquesta familia, fenthereva a la seva criada.

Una branca d'aquesta familia passaa denominar-se de Son Collell, perquè unfill de la mateixa, fadrí, que havia ar-replegat una certa riquesa dedicant-se amercader a Ciutat de Mallorca, compra ensubhasta pública, el 7 de novembre de1.656, la casa i finques de Son Collell.El seu nom era Mateu Armengol. Un descen-dent seu fou conegut com l'Alferes. Sor-giren d'aquesta familia diversos cler-gues, missers i metges. Durant el segleXIX aquesta familia empra correntment laforma Armengol. Desaparegué de Mancor al'any 1.898 en què els béns immobles fo-ren comprats en una subhasta pública perla familia de pintors Torres Caffaro.Dits Armengol continuen a Inca.

Al 1.594 hi havia tres propietarisamb aquest llinatge a Mancor (AMS),igualment que a l'any 1.698. A l'any1.764 eren sis els propietaris Amengual(AMS - Cadastres).

Una familia diferent de les quepoblaven des d'antic Mancor, fou la fun-dada per Bartomeu Amengual, natural deSencelles que, essent soldat provincial,es casà amb Joana Mg Soler de Mancor, ba-tiant un fill nat a aquest lloc, el 30 demaig de 1.862 (AD I/108/B 12).

(Continuara)

Fonts documentals:AD: Arxiu Diocesà.ANS: Arxiu Municipal de Selva.RCMV: Registre Civil Mancor de la Vall.

Gabriel Fiol Mateu.

MONTAURA

ESGLÉSIA LOCALLA FAMILIA

Al llarg d'aguets cinc darrersanys s'han reunit cada mes al Santuari deSanta Llúcia de Mancor, un grup d'unsquaranta matrimonis dels pobles de Mancorde la Vall, Campanet i a temporades deBiniamar, per a tractar dels problemesque afecten a la familia, a l'educaciódels fills i a la vida matrimonial entots els seus ambits i aspectes, baix lalirecci6 i ajuda de D. Josep Roig.

Fullejant papers i resums d'aguetsoinc anys, ens ha semblat oportú i conve-nient donar a conèixer un petit resumd'idees i temes que s'han tractat perquèa la vegada que poden servir de recordan-ga pels qui hi han assistit, serveixintambé d'estímul per a tots aquells quedavant la mateixa problemàtica vulguininiciar aquest camí amb nosaltres. No ésun grup tancat, sinó que està obert atots aquells matrimonis que sentin la ne-cessitat de preperar-se per afrontar elsproblemes de l'educació dels seus fills.

A manera de síntesi anam a asse-nyalar una sèrie d'idees que constituei-xen les línies mitjançant les quals handiscorregut les nostres reunions durantaquests cinc darrers anys.

1. La Familia, realitat humana isocial esta avui determinada per una sè-rie de factors que la condicionen forta-ment. La familia tradicional esta en cri-si, és una realitat cridada a canviar, e-volucionar, retrobar-se a si mateixa enla seva missió educadora. La familia ac-tual intenta conservar uns valors que eltemps va purificant enmig d'un confusio-nisme ideològic que repercuteix en lapractica. Per això hem discutit i tractatels trets i caràcters que configuren a lafamilia avui, com són p.e.:

- La lluita generacional.- La inestabilitat.- La incomunicació dins la fami-

lia. És un fet innegable que avui és cadavegada més dificil la possibilitat d'undiàleg cordial entre pares i fills. Lesbones relacions d'ambdós sem la meta d'uncamí que s'ha d'aprendre a recórrer. Laveritat és que sempre ha existit algunaincomprenci6 entre les diverses genera-cions, però la discrepância s'ha accen-tuat darrerament per la velocitat en quècanvien els condicionaments socials i les

idees en vigor. Els pares coneixen de so-bra aquesta angoixa. obra aquesta angoi-xa.

- La disminució en quant a la in-tensitat i acursament en quant el tempsde la influència dels pares damunt elsfills.

- La crisi d'autoritat, etc...s'han estudiat les causes que han provo-cat aguets canvis i trets, com són p.e.la societat de consum, la caiguda demolts de valors considerats fins ara comabsoluts, el canvi accelerat del nostremón, la falta de preparació de molts depares. Tots es preparen per exercir unaprofessió lucrativa com a medi per viure,però pocs per exercir la professió de pa-res, i davant els problemes que se'lspresenten, o bé improvisen damunt la mar-xa, o bé miren el que fan els demés perno sentir-se ridiculitzats pels seusfills com antiquats.

2. Caminam de cap a un nou tipusde familia, més plural en quant a les se-ves formes, més flexibles i oberta, ambun nou c6di de valors.

3. La familia ha d'educar perésser persona, perquè els fills arribin ala realització plena de si mateixos, mit-jançant el desenvolupament de totes lesseves potencialitats.

4. La familia ha d'educar desd'uns valors: la persona, la solidaritat,el compartir, la participació, la criti-ca, la creativitat, la llibertat respon-sable, la tolerància, l'alegria, l'espe-rança.

5. En l'educació dels fills en lafe i en la moral s'han d'evitar tota unasèrie de defectes, reflexe de la falta deformació dels qui eduquen, de mètodesinadequats o enfocaments ideològics nocorrectes. Per això s'ha d'educar cap auna fe personal i compromesa, cap a unamoral veritablement lliure i responsable.El primer i millor mètode per a una en-certada educació en la fe i en la moraldels fills sem els pares amb el seu exem-ple. Per això és desitjable que els parestenguin uns objectius clars i assequiblesa l'hora d'educar els fills, amb uns mi-nims que han de complir.

6. No es pot oblidar tampoc la re-lació entre familia i escola. Familia iescola han d'harmonitzar els seus esfor-ços, en conexi6 perfecta, en bé de l'edu-

MONTAURA 23

cació integral dels nins. Són factors icamps complementaris mutuament coadju-1 * * *041.• • • • • gleo• • • • • • •vants.

7. Creim finalment que els pares 1 * TEMPERATURES I PLUGES A MANCOR DE LA VALL 41

• •han de convidar-se a si mateixos, junts ð Temperatures (Abril, Maig i Juny)amb altres matrimonis, a una formació P •continua, per acompanyar eficaçment la * Presentam estudi comparatiu amb els tres •

darrers anys (3986, 1987 i 1988), durantmaduració humana, religiosa i moral dels* aquests tres mesos. •

fills.* Minima Maxima Minima Maxima •

mitja mitja mes mes * •

dia Qc dia Qc41 Abril 86 8,4 18,6 14 4 30 25 •O " 87 11,6 22,0 1 7 26 30 0

88 11,3 20,1 8 7 12 25* Maig 86 14,3 25,2 4 j] 16 30 •• " 87 32,6 24,7 6 9 13 30 0

" 88 14,3 23,3 13 12 31 27* •

Juny 86 15,8 29,6 7 11 28 34O " 87 17,5 29,0 I 15 25 34 •

88 17,0 26,9 8 j3 23 31* •

* *

Pluges (Abril, Maig i Juny) •*Presentam també el mateix estudi comparatiu •*entre els anys 1986, 1987 i 1988.

• Litres Dia de mês pluja •total Dia Litres * •Abril 86 83 12 25

3 14 •27 4]

•29 1017 27 •

• " 87 2488 123

• Maig 86 11• " 87 4]

Qa-W=TraWi..m=tirka •• Juny 86 11

88 83 11

30 931

" 87 1 9 1

No hem pretès esgotar amb aquest • 88 80 27 28

•••

recordatori tots els temes que hem trac- * Miguel Saurina vallon. •tat al llarg d'aquets cinc anys. Aquestes' * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * •reflexions són una invitació a seguir ensituació de recerca, sempre en ares d'unatasca millor, amb mètodes nous i adaptatsals nostres temps. Al mateix temps tambéhem tingut l'oportunitat de fer amistatsi del començament d'un despertar respon-sable mitjantgant una participació en els'quefers de les comunitats parroquials icivils, pen!) no hem arribat encara al fi-nal d'aquets camí començat; que la perse-verancia admirable i encoratjadora pertothom, demostrada al llarg d'aquestscinc anys, sigui encara més un estímulper a tots i un despertar en els altresaquesta ansia que ens empeny a continuaraquesta formació permanent dels pares enbé per a l'educació dels fills en parti-cular, del matrimoni en si mateix, i dela comunitat del poble en general.

Mancor de la Vall, juny de 1.988 1

Miguel Amengual Saurina.

NONTAURA

ESPORTSTRIAL, ESCACS, FUTBOL, FUTBITO,

TENIS, CICLISME. Moltes han estat les di-ferents proves 'esportives que s'han cele-brat aquest mes de juny 88, moltes d'e-lles amb motiu de les festes de SantToan.

A continuació) vos farem un petit-esum d'elles:

TRIAL: Es va celebrar el 19 dejuny davant una gran espectació a causade les dificultats de les proves. Parti-ciparen 12 corredors, dels quals 3 eranels mancorins Bernadi Coll, Jackie Martii Toni Martorell que si segueixen entre-nant, segur vorem algun campió entreells.

Volem fer una menció especial aun corredor que no va poder participar acausa d'una lesió a un entrenament. Estracta d'en Lleonard Pocovi, pel qui des-sitjam una ràpida recuperació.

Aquest I Trial Indoor el va gua-nyar en Marti de Muro, i cal dir que vaparticipar el campió de Balears i una ve-gada campió d'Espanya.

ESCACS: De gran èxit es pot ca-talogar aquest Torneig d'Escacs amb unagran participació de jugadors del poble imolts d'ells jovenets que demostraren unnivell alt de Cultura en el nostre poble.

Es va desenvolupar amb molta es-portivitat, jugant-se les finals per lesfestes de Sant Joan.

El campió va esser José Fernan-dez Ventura, quedant subcampió SebastiàAmer Miró, després de jugar una partidamolt igualada que dura més de 3 hores.

Volem des d'aqui donar les gra-cies al jugador Miguel Vallori per la se-va gran col.laboració amb l'organitzaciód'aquest torneig i a tots els jugadorsque tornin participar al pròxim que fa-rem.

FUTBITO: Tres partits s'han dis-putat aquestes festes amb molta assistèn-cia de públic jugant : grans, benjamins idones.

BENJAMINS MONTAURA - SALLISTAGran i emocionant partit el que

jugaren aquests petits esportistes elsquals demostraren la seva gran afició ientrega per l'esport. Desitjam que no de-caiguin i siguin grans esportistes.

FADRINES 7 CASADESUn partit molt entretengut sense

cap estirada de "moRou el que disputarenles futbolistes de Mancor que varen haverde repetir el partit després de les fes-tes, a causa del mal temps.

Direm que el C.D. MONTAURA quel'any que vinent jugarà a III Regionaln'ha fitxades dues. Adivinau...

TENIS: Tres finals es varen dis-putar, corresponents a les categories:Seniors, Juniors i Femení.

Els campions varen esserJoan Pere Casillas (Seniors)Josep Mateu (Juniors)Margalida Alba (Femení)

Esperam que en els propers tor-neigs sigui més gran la participació dejugadors i a n'el mateix temps que donaml'enhorabona a n'aquests esportistes quehan participat a n'aquest sport que tétan poca afluència de seguidors.

CICLISME: Es va fer la VII Vol-ta Cicloturistica Popular el día 25 ambuna gran participació de gent. S'estàpensant formar un equip ciclista, quanveim corredors de totes les edats que po-drien córrer a la Volta a Espanya.

, Si qualqu6 va arribar tard a laVolta fou per l'actuació el vespre abans

. NOSALTRES TAMBÉ CO•LABOREM

MONTAURA 25

de les tres "YOUNG SENSATION". Aquellestres senyoretes angleses d'aquell vespredel Ron, que s'anaren de Mancor encanta-des, pel tracte que reberen.

antigues figures com Tolo Mora, Joan MoyA(qué es var fotre un genoll) GuillemColl, Miguel MoyA, Joan Pou, Jaume Fo-llet, Joan Abrines, Biel Alorda "Locomo-tora", Joan Costa, per part dels veils, ijugadors joves com Tolo Martorell, JaumeMorro, Guillem Amer, Bernat Mateu, Fran-cesc Pou, Jaume Grau, Miguel Valloni Ra-món, Miguel Valloni Mateu, i un llargetc.

FUTBOL: Es varen celebrar dospartits en el Camp de Futbol Turixant,amb gran quantitat d'espectadors. JugArendos equips davant uns locals de veteransi antics juvenils on poguérem contemplar

El partit es va desenvolupar ambgran esportivitat guanyant els veils an'els joves.

111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111I

EN LES OLIMPIADES DEL 4I2 •••

MOINTAURA

Sebastià Ribot, els quals demostraren quepoden jugar tan bé com els qui sortiren

- primer.

" Mo Wrfroi "

C.D. CONSTANCIA C.D. MONTAURAGran partit el que disputaren

els dos equips, guanyant el trofeu l'e-quip inquer per penalts després d'haverempatat a un gol.

Abans de començar el partit R.Arrom, com a capita, acompnayat del BatleBiel Pocovi, feren entrega d'una placaconmemorativa al President del C.D. Cons-tancia, D. Pep Garcia per la seva parti-cipació a les festes de Sant Joan 88.

L'equip que va jugar a l'inicifou Moranta I, Ripoll, Carlos, Mora, Rey-nés, Estrany, Moranta II, Mateu I, Arrom,Amengual, Mateu II.

Sortiren durant el transcurs delpartit Pep Moranta, sustituint al jugadorRipoll que va rebre un cop fortuit al capdel que ja està recuperat; Joan Antoni i

El gol del Montaura el va conse-guir el Jugador Mateu II després d'unscontracops i en el llançament de Penal-ties varen marcar Arrom i Mateu, i falla-ren Carlos i Moranta.

Després del partit es va fer unaperitiu a n'el Casal de Cultura per atots els jugadors.

Cal destacar aquest resultatd'empat a 1 gol davant el C.D. Constan-cia, que ens demostra la categoria demolts de futbolistes de Mancor que pogue-ren plantar cara a un equip com és elC.D. Constancia plagat de grans jugadorscom Martinez, Sastre, Ballester, Pons,Mas, tots ells jugaren l'any passat a 2 4

divisió i altres com Xamena, Cuadrado,Guema, farelo, Bota, Grimait, futurs ju-gadors del Constancia.

La treta d'honor fou a càrrecdel Rector del Poble Mn. Miguel AmengualSaurina, al qual li volem donar les gra-cies per la seva preocupació en que cedi-ssin el Camp de Futbol a l'Ajuntament.

Aprofitam abans d'acabar, percomunicar a tothom que l'any que ve el C.D. MONTAURA, que s'està formant, partici-para en el Campionat de lliga de 3 4 Re-gional, després de solventar greus incon-venients que surgiren.

Demanam des d'aqui el recolga-ment de tothom, per l'equip C.D. Montau-ra.

¡¡¡Visca el Montaura!!!

Joan Martorell Vallon.

FES ESPOITTHIVERN I ESTIU

MONTAURA 27

PER LLEPAR--SE ELS DITSSopes d'.1stiu o solleriques

Components per a quatrepersones:

Dues cebes, tres to-mAtigues, mig quilo de pe-bres verds, quatre patatesmitjanceres, una cabeçad'alls, un manadet de juli-vert, sal, pebrebb i pebrevermell, 300 grams de sopesi oli.

Fases de preparació:Pelar les cebes, les

tomAtigues i les patates.Tallar les cebes

llargues (en forma de pa-rèntesi), picar les tomAti-gues i tallar les patatesrodones. Picar el julivert,pelar els alls i tallar elspebres verds en trossos ambles mans.

Posam una greixoneraal foc dolç. Encalentim unraig d'oli, hi ofegam leceba i els alls tenent curade què no es cremi perquèamargatjarA tot. Amb aquestordre hi posarem la tomAti-ga, fins que 'estigui bensofregida, els pebres verdsi les patates. Ho ofegaremuns minuts. Cobrirem ambaigua, prop d'un litre imig, salar al gust. Despréshi posarem el julivert, unacullereta de pebre vermelli un poquet de pebrebè.

Bullirà fins que lespatates siguin cuites.

Retirarem la verdurai un poc de brou, dins es-tris distints.

Ara collocarem unsostre de sopes de pa i unsostre de verdura i aixífins acabar. Si queden moltsegues hi posarem brou delque hem retirat.

Carsgolins d'estiu.

Components per a quatrepersones: Dos o tres quilosde caragolins, un manatd'herbes (fonoll, moraduix,herbasana, llorer i timó).Un pebre de cirereta. Sal.Per a les salses (alls, ro-vegó de pa i oli). Altrasalsa (dues taces d'oli,sal pebrebb, tres cullera-des de vinagre).

Fases de preparació:Els caragolins es po-

sen en remull amb aiguafreda i els deixam propd'una hora perquè reblanes-qui el tap blanc de la bocai comencin a treure les ba-nyes.

Quan tots l'hagintreta els rentarem amb ai-gua freda i vàries vegades.Els que no tenguin la banyaa fora, pot ser siguinmorts.

Comprovat que estanvius, les collocam dinsd'una olla amb aigua freda,també hi afegirem el manatd'herbes.

Començarem a cuinar-los amb poc foc, fins quebulli. Aquesta operació és

la més important, i d'elladepèn l'èxit de la recepta.Convé no ésser un mal "en-ganyador" i que tots elscaragolins tenguin la banyadefora.

En arrancar el bull,ho deixarem quinze minuts.Ara serà el moment d'incor-porar el pebre de cirereta,la sal i continuar el bullprop de 45 minuts més.

Quatre salses per acompa-nyar-los:

1.- All-i-oli. All ben pi-cat dins un murter, a poc apoc hi tirarem l'oli fins atenir una bona emulsió.També sal al gust.2.- Maonesa amb all.3.-Picar un parell d'allsdins un murter, quan estanben picats, continuam ambel rovegó de pa. En ésserben picat, hi posam un cu-llerot de brou dels carago-lins i sal al gust.4.- Posarem dues tacetesd'oli dins una escudellaamb orelles, sal, pebrebb itres cullerades de vinagre.Tot ben rebatut.

Domingo Llull Capó

Ho acompanyarem d'en-vinagrat, olives, rave, quehaurem pelat i deixat enremull un parell de minuts.

ALLELUIA, AL •LELUIA ! , QUI NO MATA PORC, NO MENJA XUIA1111111111111111111

Pl•40

"C 3441000

b •

Ador p

bd .

'401110Y& bd

A. p

.000Pr a/Pl a.

44hellb. bd

A 11.Pi

IleOe111Ic

te Pl'46M0m, bd1.Ar p.4100

bmin - 0" rbi-Plir-v- • Sglita.■

eg: 4410Wej 41: 44111NV0d1 vhd, 410010 *. 4411e 1P0e II‘dr %MW 'Id' 4014. mkjir 4110.0A •..11■_■ 4,. AL PI Aar IngiL .me bd an Nb. bd 4, Are' Ne. b I Ir /0 111. b I Ar pi ni, b 414 tir .1bp "e 414 lo gr 4111, p. y .4 p. d■ :A I. 0 A IL A IL A ILPl 'ft,okif 41/ pi il. p II.

noII

. AI Pi lb. 4/ pi me

la.

p Ni, p

Molts dels mancorins que essent nins, foren alumnes del mestre d'escola Sr.Josep Misser Bauchs guarden d'ell un bell record, pot ser més idealitzat pel pas deltemps. Exerci durant el darrers anys vint, arriban al càrrec de tinent de batle delconsistori que es posesiona del nostre 4untament el 26 de Gener de 1.930, dimitintdel mateix el 16 d'Abril del mateix any prer haver de passar a exercir el magisteri ala seva terra de Catalunya.

Una de les activitats extra escolars que promogué i que més es recorden ésla representació teatral del drama d'Angel Guimerà "Mossén Janot". Les funcions tin-gueren lloc a un local situat al primer pis de Ca Na Monana, al carrer de Sant Joan ique havia servit abans d'escola. L'èxit fou enorme i l'escena final del drama en queMn. Janot, ferit de mort, beneïa l'unió matrimonial de l'al.lot pobre amb la pubillarica, impresiona vivament l'auditori i feu caure moltes llàgrimes

Aquestes jovenetes de la fotografia son les artistes que donaren vida alspersonatges femenins del drama de Guimarà i que son, d'esquerra a dreta, en peu: JoanaGual "Ferrerica", Francesca Morro "Can Roig", Maria Mateu de "Can Guixa"; assegudes:Antònia Oliver "Suau", Antònia Mayol "Prim" i Teresa Martorell "Cas Fuster". Corrial'any 1928.

Biel Fiol