Montsó - Binèfar. Procés familiar del braç eclesiàstic

T E X T O SJ U R D I C SCATALANS

21

introducci bra eclesitic ok 29/3/04 19:53 Pgina 1

TEXTOS JURDICS CATALANSLLEIS I COSTUMSI. Dret tradicional

II. Constitucions de Pau i Treva i de CortsIII. Actes regis

IV. RecopilacionsV. Costums

VI. Projectes i Memorials

SENTNCIES

DOCUMENTS

ESCRIPTORSI. Escriptors jurdics

II. Literatura polmica

CONCILIS

Comit tcnic dedici dels Textos Jurdics Catalans

PresidentDr. Josep Maria FONT I RIUSCatedrtic dHistria del Dret

VicepresidentDr. Toms de MONTAGUT I ESTRAGUS

Catedrtic dHistria del DretSecretari

Sr. Josep CAPDEFERRO I PLA

CoordinadoraSra. Araceli VENDRELL I GENER

Directora General de Dret i dEntitats Jurdiques

VocalsDr. Ferran BADOSA I COLL

Catedrtic de Dret CivilDr. Joan BASTARDAS I PARERACatedrtic de Filologia Llatina

Dr. Manuel MUND I MARCETCatedrtic de Paleografia i Diplomtica

Sr. Josep Maria PONS I GURIDirector de lArxiu Histric Fidel Fita

Sr. Jaume de PUIG I OLIVERAssessor Tcnic del Servei de Cultura de la Diputaci de Barcelona

Sr. Josep Maria PUIG I SALELLASMembre de lAcadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya

Sr. Josep Enric REBS I SOLPresident de la Comissi Jurdica Assessora

Dr. Josep Maria SANS I TRAVDirector General del Patrimoni Cultural

Dra. Eva SERRA I PUIGProfesora Titular dHistria Moderna


CORT GENERAL DE MONTS (1585)

MONTS - BINFARPROCS FAMILIAR DEL BRA ECLESISTIC


T E X T O SJ U R D I C SCATALANS

LLEIS I COSTUMS

II/8

CORT GENERAL DE MONTS (1585)

MONTS - BINFAR

PROCS FAMILIAR DEL BRA ECLESISTIC

A cura deJosep M. Bringu i Portella

Pere Gifre i RibasGerard Mar i BrullMiquel Prez LatreJoan Pons i Alzina

Coordinat perEva Serra i Puig

Introducci de Josep M. Bringu i Portella

Generalitat de CatalunyaDepartament de Justcia i Interior

BARCELONA 2003


Biblioteca de Catalunya. Dades CIP

Cort

El manuscrit objecte daquesta edici est dipositat a lArxiu de la Corona dArag, aqui agram la collaboraci.

Coordinaci: Eva Serra i PuigIntroducci: Josep M. BringuTranscripci del manuscrit: Gerard Mar i BrullRevisi de la part llatina: Gerard Mar i BrullCorrecci tcnica i redacci dels ndexs: Gerard Mar i BrullCorrecci destil del captol introductori: Sebasti Sol i Cot

GENERALITAT DE CATALUNYADepartament de JustciaPrimera edici: Juliol de 2003Tiratge: 1.200 exemplarsDisseny Grfic de la collecci: Plural DissenyFotocomposici i impressi: Policrom, S.A.ISBN: 84-393-5316-2Dipsit legal: B. 2003


I. INTRODUCCI I

II. CORTS DE MONTS DE 1585. PROCS DEL BRA ECLESISTIC

Transcripci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1328 juny Proposici reial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Resposta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173 juliol Elecci i jurament de notari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Elecci i jurament de porter . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Jurament dels assistents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Jurament del sndic del captol dUrgell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Elecci i jurament del promovedor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Assignaci dhores (de 8 a 11 i de 3 a 5) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Elecci i jurament dels advocats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22Elecci i jurament dels habilitadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

5 juliol Jurament de labat de Gerri . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 299 juliol Jurament del procurador del bisbe de Tortosa . . . . . . . . . . . . . . . . 3611 juliol Juraments del bisbe de Vic i de labat de Galligants . . . . . . . . . . . 4012 juliol Jurament del procurador del bisbe dUrgell . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4315 juliol Presentaci al rei de les suplicacions per a lhabilitaci . . . . . . . . . 5422 juliol Jurament de labat de Bellpuig de les Avellanes . . . . . . . . . . . . . . 735 agost Elecci de persones per tractar amb els aragonesos sobre

els greuges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10011 agost Elecci dun nou habilitador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11817 agost Elecci i jurament dun nou advocat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12927 agost Primera habilitaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15430 agost Apertura del balan . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1664 setembre Elecci de persones per al juditium in curia . . . . . . . . . . . . . . . . . 18011 setembre Elecci de persones per ordenar els greuges i els captols

del Redrs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21212 setembre Elecci de persones per ordenar els greuges . . . . . . . . . . . . . . . . . 21816 setembre Jurament del procurador de labat de Santes Creus . . . . . . . . . . . . 23519 setembre Jurament del sndic del captol dUrgell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24429 octubre Nomenament de persones per fer els memorials de greuges . . . . . 363

NDEX


NDEX

3 novembre Presentaci de greuges a sa magestat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3925 novembre Jurament del sndic del captol dUrgell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40811 novembre Ambaixada a sa magestat per presentar les suplicacions de les

abadies vacants i del monestir de Montserrat . . . . . . . . . . . . . . . . 45313 novembre Ambaixada a sa magestat pel jurament del prncep . . . . . . . . . . . 464

Resposta de sa magestat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 464Nominaci de persones per al jurament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 467

14 novembre Acte del jurament del prncep . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 470Protestaci de la Cort a lacte del jurament . . . . . . . . . . . . . . . . . 471Jurament prestat per sa magestat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 472Jurament prestat per la Cort . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 473

15 novembre Segona habilitaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48418 novembre Presentaci de greuges al rei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49920 novembre Primera petici del rei per tal que siguin nomenades persones pel

judici in curia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 513Elecci de persones pel judici in curia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 513Segona petici del rei per tal que siguin nomenades persones pel

judici in curia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 514Subrogaci duna persona pel judici in curia . . . . . . . . . . . . . . . 515

22 novembre Elecci de persones per a jutges de greuges . . . . . . . . . . . . . . . . . 52123 novembre Primer avs del rei per ser solucionats els dissentiments o nomena-

des persones pel judici in curia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 525Repetici del primer avs del rei per ser solucionats els

dissentiments o nomenades persones pel judici in curia . . . . . . 526Elecci de persones per fer el judici in curia . . . . . . . . . . . . . . . . 526Segon avs del rei per ser solucionats els dissentiments o

nomenades persones pel judici in curia . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53026 novembre Presentaci al rei de la suplicaci per nomenar jutges de greuges 553

Tercera presentaci de greuges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 557Presentaci dels captols de les Constitucions . . . . . . . . . . . . . . . 557

1 desembre Recepci de les segones decretacions i resposta a les suplicacionsde les rpliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 601

2 desembre Prrroga de la Cort . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 617Presentaci al rei de nous captols de Constitucions, dels captols

del Redre i de lescrituptura de consentiment i protest per la prrroga de la Cort a Binfar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 618

3 desembre Presentaci de les segones rpliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6265 desembre Soli reial i clausura de la Cort . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 663

Captols de les Constitucions (1-188) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 663Decretacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 724Primera suplicaci de rpliques a les decretacions . . . . . . . . . . . . 732Segons captols de Constitucions (189-202) . . . . . . . . . . . . . . . . . 735Decretacions a les rpliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 741Decretacions als segons captols de Constitucions . . . . . . . . . . . . 744Segona suplicaci de les rpliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 745

8



Decretacions a dos captols de Constitucions . . . . . . . . . . . . . . . . 745Tercera decretaci a la segona suplicaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 745Altres captols amb la seva decretaci (203-206) . . . . . . . . . . . . . . 746Captol de delmar en garba amb la seva decretaci . . . . . . . . . . . . 747Greuges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 748

dels oficials de la Inquisici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 749dels eclesistics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 765del Jutge del Breu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 767dels beneficis eclesistics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 770de les causes de contenci de jurisdicci . . . . . . . . . . . . . . . . 771de la Croada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 772doficis en persones no naturals de Catalunya . . . . . . . . . . . . 772de convocaci per lUsatge Princeps namque . . . . . . . . . . . 773de la presa de Jaume del Pas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 773dels drets i oficials del General . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 774dels oficials de la Capitania General . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 782de la ciutat de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 785de la vila de Perpiny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 790de les declaracions de la Cort de 1564 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 793de les pragmtiques reials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 795de la ciutat de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 798de la ciutat de Lleida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 801

Captols del Redre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 803

III. NDEX DE DOCUMENTACI I JORNADES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 833

9


NOTA PRVIA

Unes notes sobre aquest volum

Tenim a les mans un nou procs familiar de la Cort General de Monts-Binfar de 1585. Es trac-ta del procs familiar del bra eclesistic. Inicialment vam tenir seriosos dubtes de si calia o nofer la transcripci de tots els processos familiars duna mateixa Cort General.

Se sabia, des dun bon comenament, que els processos familiars contenien moltes repeticions,per que no eren pas idntics, ni en la composici de las persones ni en els criteris poltics i socialsde les deliberacions. Per aquesta ra, doncs, vam decidir-nos per la publicaci completa de tots elbraos i no pas per fer-ne una publicaci fragmentria. Aix ha estat aix perqu lesfor dediciha anat dirigit no sols a illuminar el funcionament de la Cort General a travs de la seva docu-mentaci ms genuna sin tamb a la intenci de conixer el paper de cadascun dels estaments.

Ara b el propsit de lequip, i jo mateixa com a coordinadora, ha estat, sobretot, oferir unstextos que servissin la tasca destudi de la Cort General que els historiadors del dret considerenprimera i fonamental per entendre el conjunt institucional histric catal. Que quedi clar, doncs,que la nostra pretensi, s, no tant estudiar la Cort General, com posar sobretot a labast delsestudiosos davui i de dem uns textos fonamentals de la nostra histria institucional que, dal-tra banda, no sempre es troben amb la qualitat de conservaci que voldrem.

Dit aix, vull indicar que la introducci de cada volum vol ser ms una aproximaci al procsfamiliar concret que es publica que no pas un estudi amb pretensions generals en relaci a la ins-tituci. Aix s aix perqu, en la mesura en qu no hi havia un dret normatiu especfic relatiu ala Cort General i que aquesta sobretot funcionava pel costum, durant anys lhem conegut a travsde juristes prestigiosos com Jaume Calls, Miquel Sarrovira o Llus de Peguera entre daltres, per,en canvi, encara ens cal passar de les prctiques sistematitzades pels juristes a la prctica de debi no noms duna o dues Corts, sin de tot el seu conjunt, per tal de verificar-ne els elements ori-ginaris i observar-ne levoluci. Noms amb una base documental cronolgicament molt mpliaser possible un estudi rigurs de la instituci. I tot i aix, la base documental tampoc no sacabaamb els processos familiars dels braos, com demostren, per exemple, les instruccions als sndicsde les universitats o el funcionament de les dotzenes o comissions de Corts, encara ms nombro-ses, de les ciutats o viles amb sndics de Corts o la correspondncia entre els sndics de canongesi els seus captols, entre altra documentaci de tota mena, tamb de condici reial.

Aix vol dir que les introduccions daquests volums noms tenen un carcter orientatiu iparcial i encara des de lectures fetes per persones amb formaci ms histrica que jurdica. Laintroducci del bra reial va tenir com a objectiu ser un estudi assaig, fruit del primer contactereal i documentat amb la instituci en una etapa de la seva histria encara poc coneguda i sem-pre poc valorada, tot posant laccent en lactuaci i els interessos del bra reial al llarg de les ses-sions de la Cort de Monts de 1585. La introducci del volum del protonotari ha volgut ser unestudi destinat a situar el paper dell procs com i oferir totes les dades possibles i disponiblesque facilitessin el coneixement i la funci dels homes del rei en la instituci cabdal del pactis-me. Els altres volums com el procs familiar eclesistic que ara tenim a les mns i el del bramilitar sn una guia orientativa per a lestudis del procs concret que sedita. En la introduccidel present volum, Josep M Bringu ha volgut oferir algunes dades generals sobre el bra ecle-sistic extretes de Peguera, dalgun memorial del segle XVII o dalgun historiador com AndreuBosc, per sobretot ha intentat situar lactuaci del bra eclesistic al llarg de les sessions de laCort General de Monts-Binfar de 1585, tot observant la seva dinmica, els seus silencis i elsseus interessos explcits quan aquests shan fet ms evidents.

El darrer volum destinat a aquesta Cort General ser una oportunitat per fer un balan even-tual a propsit duna sola cort general, per, aix s, llegida i transcrita al complet i amb algu-na documentaci parallela complementria.

Eva Serra i Puig

10


I. INTRODUCCI


Introducci*

Teniu a les mans el tercer volum de ledici de les actes o procs de la Cort General deCatalunya celebrada a Monts lany 1585. Aquest volum correspon a la transcripci delprocs familiar del bra eclesistic, conservat en un nic manuscrit, catalogat com a ori-ginal per R. Conde, A. Hernndez, S. Riera i M. Rovira1, i conservat dins els fons de laBatllia General de Catalunya, una de les seccions del Reial Patrimoni de lArxiu de laCorona dArag. Aquesta ubicaci s, si ms no, sorprenent. La constituci 15 de la CortGeneral de Monts de 1510 obligava que los processos familiars de las Corts presents,passadas, e esdevenidoras sien recndits en los archius, o s, lo del bra ecclesistic enlo archiu de la esglsia de Tarragona, lo del bra militar en la casa de la Deputati, e lodel bra reyal en la casa de la ciutat de Barcelona2. Els captols del Redre del Generalde 1519-20 i, novament, de 1552 establien que els processos es guardessin a larxiu de lacasa de la Diputaci. Aquesta legislaci provoc, segons A. Hernndez, que el 1553 esports a terme una reproducci sistemtica dels processos familiars dels tres braos de lesCorts de 1519 a 1552 i que, des daleshores, es fessin cpies duna forma regular per alarxiu de la Diputaci3. Aix sexplica que avui es trobin els originals dels processos delbra reial a lArxiu Histric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) i cpies daquests pro-cessos o b al mateix AHCB o b al fons de la Generalitat de lArxiu de la CoronadArag, o que en aquests fons de lACA en algunes ocasions hi poguem trobar originali cpies dels processos familiars del bra militar, com en el cas de la Cort General de

* Aquesta introducci sha beneficiat dels comentaris dels diferents components de lequip que,coordinat per la Dra. Eva Serra, ha transcrit i editat la Cort General de 1585: Gerard Mar, MiquelPrez Latre i Joan Pons Alzina; tamb dels de Sebasti Sol.

1 R. Conde, A. Hernndez, S. Riera i M. Rovira, Fonts per a lestudi de les Corts i els Parlamentsde Catalunya. Catleg dels processos de Corts i Parlaments, dins Les Corts a Catalunya. Actes delCongrs dHistria Institucional, Barcelona, 1991, p. 25-61.

2 Constitutions y altres drets de Cathalunya, compilats en virtut del captol de cort LXXXII de lasCorts per la S. C. y R. Majestat del rey don Philip IV nostre senyor celebradas en la ciutat deBarcelona any MDCCII, 3 vol., Barcelona, 1704, I, 1, 14, 13, citat per Hernndez, A., Tipologa delos procesos de Cortes, a Les Corts a Catalunya..., p. 62-70.

3 Hernndez, A., Tipologa..., p. 66.

introducci bra eclesitic ok 29/3/04 19:53 Pgina I

INTRODUCCI

1599, o que al mateix ACA hi hagin originals i/o cpies dels processos familiars del braeclesistic. El que, per, no ens encaixa s el fet que loriginal del procs familiar delbra eclesistic de 1585 es conservi dins la Batllia General. No sabem els motius daquesta ano-malia arxivstica.4

La constituci 15 de la Cort General de Monts de 1510 ajuda, tamb, a entendre lestransformacions que es venien produint des de ledat mitjana. Segons Ana Hernndez, s apartir de la Cort General de Barcelona de 1519-20 quan sexperiment un canvi importanten el contingut i el sistema de redacci dels processos familiars en relaci a les anteriors eta-pes histriques. Fins al 1515 es redactava un nic procs familiar a partir duna redacci con-junta feta a travs de les notes i els esborranys de cada un dels escrivans dels tres braos. Elsnotaris no assistien a les mateixes sessions ni reflectien els mateixos fets. Per aix es dedueixque la redacci havia de basar-se en una sntesi de les notes de cada notari. A partir de lesCorts de 1435-36, els tres braos van comenar a reunir-se per separat. El treball dels nota-ris, aleshores, va consistir en recollir les dades de les actuacions de cadascun dels braos. Toti aix, encara es mantingu una redacci final nica i general fruit de la combinaci o sumade les notes dels escrivans, preses per separat, per organitzades segons lordre de prelacide lpoca, primer les del bra eclesistic, en segon lloc les del militar i finalment les del brareial5. La transici acab en les Corts de 1512 i 1515, quan els diversos esborranys de lesnotes individuals de cada notari es convertiren en el document oficial i es consolid el siste-ma de procs familiar independent on el notari elegit per cada bra recollia privativament,ordenava i passava en net les actuacions del bra que lhavia nomenat, s a dir el treball quo-tidi i el resultat de les deliberacions. Daquest forma van emergir els tres processos, cadabra va disposar del seu propi procs familiar6.

Aix doncs, el procs familiar del bra eclesistic recull les actuacions produdes enel si del seu bra, autenticades pel seu propi notari. Una comparaci entre els tres pro-cessos familiars ens permet adonar-nos que, si b recullen problemtiques idntiques, lesactuacions, les respostes, la visi dun bra, el resultat de les deliberacions de cada esta-ment, en fi, la vida parlamentria de cada bra s significativament diferent. A ms, quan

II

4 ACA, Reial Patrimoni, Batllia General, Classe 5, A, vol. 20. Udina Martorell, F., Guia histri-ca y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragn, Madrid, 1986, p. 303. La signatura actual sReial Patrimoni, Batllia General, Pragmtiques, cdules i cartes reials, 555. En teoria els originals delbra eclesistic haurien de ser a larxiu de larquebisbat de Tarragona. En relaci al procs familiar delbra eclesistic cal tenir present que, arran del conflicte entorn de lestampaci de les constitucions de1585 amb la denncia dels braos que hi havia hagut manipulaci per part dels oficials reials, el nota-ri del bra eclesistic es va desplaar a Tarragona per consultar el procs familiar daquell bra; s unademostraci de qu era all. Prez Latre, M., Introduccia Cort General de Monts (1585). Monts-Binfar. Procs del Protonotari, Generalitat de Catalunya, Departament de Justcia, Barcelona, 2001,p. XLIX, nota 195.

5 Hernndez, A., Tipologa..., p. 66.6 Sobre els notaris en general, vegeu el documentat estudi de Sol Cot, S. i Verds Pijoan, P.,

Laportaci dels notaris a la societat catalana en els camps del dret, la histria, la literatura i la pol-tica, dins Actes del I Congrs dHistria del Notariat Catal, Barcelona, 1994, p. 1-130. Sobre lesCorts, Sol Cot, S., La Cort general a Catalunya, dins El territori i les seves institucions histriques.Actes, Asc, 1997 p. 117-183. Sobre els notaris de Cort al segle XVI: Oleart, O. Els notaris delsbraos a la cort general de Catalunya al segle XVI, dins Miscellnia destudis en honor de RaimonNoguera, Barcelona, 1988, p. 185-209.

introducci bra eclesitic ok 29/3/04 19:53 Pgina II


hi ha coincidncies o reiteracions, un notari enriqueix el que un altre noms explicaduna manera eixuta7, com es pot observar en les relacions dambaixades i en els solis. La pri-mera actuaci del bra, desprs de la proposici reial i abans del jurament dels congregats, foulelecci del notari: desprs dun maturo colloquio elegiren, nomenaren i diputaren com anotari i escriv de lestament eclesistic Joan Baptista Mullola, natural de Lleida, notari apost-lic i reial i escriv i notari del Sacre Consell de la provncia eclesistica de Tarragona. Elnotari accept lofici i jur davant del president de b y lealment haver-se en son offici y quetindr segret totas las cosas que en lo present estament se tractaran que ser dit se tinga segret.

La distribuci i el contingut del procs familiar del bra eclesistic s similar al dels altres dosbraos. Sinicia amb el soli, la proposici reial, lelecci i el pertinent jurament dels oficis del brai el jurament dels congregats. Segueix el gruix del procs amb les actes de les reunions, mat i tarda,des del 3 de juliol fins al 15 de desembre, les quals sacaben amb el soli final a Binfar. A conti-nuaci sinclouen els captols de les constitucions presentades pels tres braos (folis 590v-657r),les primeres decretacions del rei, la primera suplicaci de rpliques dels braos (on sinclouennoves constitucions), les segones decretacions reials, seguides dunes segones suplicacions derpliques i dunes terceres decretacions reials on sinclouen cinc constitucions ms, entre les qualstrobem la de delmar en garba passado por el brasso eclesistico y militar. Finalment, el notariinsereix els greuges (folis 681v-739r; no tots, per, reliqua vero possunt videri in processu fami-liaris bracchii militaris presentis Principatus), i el Redre del General (folis 739r-768r).

Es troba a faltar un material ms viu dels avatars interns del bra. El procs recull elresultat de les deliberacions internes i els acords a qu arriben els assistents, tamb ensinforma dels contactes amb els altres braos i de les relacions amb les comissions de tre-ball i amb els oficials reials, per s poc explcit pel que fa a les incidncies i les discus-sions en el si del bra. El procs no reflecteix si hi ha posicions diferents en funci de ladiversitat dinteressos que conviuen dins de lestament, on es troben junts bisbes, reli-giosos i canonges, i tampoc no dna un coneixement precs del procs de votaci. Endefinitiva, no shi troben tots els interessos en conflicte que ens permetrien enriquir elconeixement de les relacions socials. Per aix una primera impressi que es pot treure, adiferncia potser del que succeeix amb els altres braos, s que el procs ens dibuixa unestament eclesistic idllic: els dissentiments no sn tan virulents ni es fan com a puntade honra, com passa al bra militar, ni els interessos sn tan objecte de confrontaci compassa al bra reial. Leclesistic sembla ser un bra ms conciliador que, en general,rebutja lenfrontament directe i les actituds radicals, per que a la vegada actua desperi troba els mecanismes per llimar les diferncies o arraconar els discrepants, no sabem siper obra del president, en aquest cas el bisbe de Barcelona, o per pressi del collectiu.

III

7 Oleart exposa com lextensi dels processos no tenia res a veure amb la importncia o la fre-qncia dels temes tractats en la Cort: eren retributs a preu fet i ms endavant a tant per pgina. Enaquesta Cort General de 1585 als notaris sels taxa a ra de 14 rals per dia, unes cent lliures, a ms deles dietes (foli 564r). Oleart, O., Organitzaci i atribucions de la Cort General, dins Les Corts aCatalunya... p. 15-24. Amb tot hi ha exemples duna certa discrecionalitat. Aix, el notari del braeclesistic, Joan Baptista Mullola, no deixa dincloure in extenso tot lafer personal que t amb AgustRiber entorn del nomenament dun diputat local per a la collecta de Tarragona i fins i tot recorre a unmembre de lestament eclesistic perqu ho autentifiqui (folis 356v, 359r i v, 407, 436v, 449v entredaltres).

introducci bra eclesitic ok 29/3/04 19:53 Pgina III

INTRODUCCI

Tanmateix shi endevinen moments crtics, com en lafer dels deutors del General (en quels vots empaten), en loposici al excusado i en les relacions amb el bra militar arrande les pressions destinades a portar a terme un judici in curia per frenar els dissentimentsdaquest bra. Vegem a continuaci, qui sn aquests eclesistics?.

Lestament eclesistic

Andreu Bosch parla dels eclesistics en el seu conegut Summari editat lany 1628. Divideixel mn en dos gneres: la temporalitat, i la religi i servei de Du que comprn tot lo que s espi-ritualitat. De Crist, sant Pere i, per extensi, els Papes ab certitut provenen tots los ttols dehonor de officis, dignitats, y dems actes del mn. El Papa, per son govern, mando, y offici tcreats, y destinats tants officials y ministres ab ttols de honor differents los uns dels altres demajors y menors, com sn cardenals, patriarchas, primats, archabisbes, bisbes, abats, archiachas,degans, cabiscols, tesorers, canonges, curats, capellans, diachas, subdiachas, religiosos, mona-cals, mendicants, militars, hermitans, anacoretas, hospitalers, y altres molts, tots los quals tenenlo ttol segons lo offici, exercici y modo de vurer y servir a Du. Continua dient que lo origen,poder, preeminncias y auctoritat de tots ells ja b explcan tots los escriptors, en particular elsde la vida monstica i religiosa. I acaba amb dues afirmacions: Tots los referits sn officials yministres del Papa y de sa cort i a tots ells cal respectar y honrrar com a hmens divins, exce-lentssims y savis en tot gnero de scincies sagrades.

Tamb, per aquests motius, tots los ttols y officis y les persones de lestat ecclesistic, dequalsevol grau, ttol y dignitat sian, del major cardenal al ms nfim clerc o altre qui gose privi-legi clerical... gaudeixen de moltes grcies quisc per son ttol y estat. Entre una llargussimallista interessa aqu ressaltar que constitueixen y forman un bras y estament different per tots losactes necessaris, principalment per les Corts Generals se han de celebrar y Parlaments, los qualsnos poden convocar ni establir leys generals sens consentiment, voluntat y aprobaci de ells. Hojustifica en dos motius: primer per quant han dassistir a actes on es podria fer prejudici a leslibertats ecclesistichas; en segon lloc, per ra de les temporalitats que tenen. Per aix, conclou,sn admesos com a diputats i odors de comptes y altres en lo cos de la Terra, si b tamb sllarga la llista de prohibicions i inhabilitacions. Per gaudir de totes les llibertats eclesistiqueshan de tenir los requisits necessaris del estat gosan, so s la casa sser sagrada, la persona reli-giosa, lo ecclesistich portar corona, vestits clericals, servir en les esglsies y altres moltes8.

s, per tant, el sentit jerrquic dautoritat el que determina que no tots els eclesistics tin-guin el dret i lobligaci dassistir a les Corts9. Per no ens deixa de sorprendre el nombretan baix declesistics presents a les Corts: qui hi va i en nom de qu?.

IV

8 Bosch, A., Summari, ndex o eptome dels admirables, y nobilssims ttols de honor deCathalunya, Rossell, y Cerdanya, y de les grcies, privilegis, prerrogatives, preheminncies, lliber-tats, e immunitats gosan segons les prpries, y naturals lleys, Perpiny, 1628. Vegeu el Llibre II delsttols de honor dels officis y crrechs de Cathalunya, Rossell, y Cerdanya, y de sos tres principalscomtats de Barcelona, Rossell, y Cerdanya,

9 Vegeu Ferro, V., El Dret Pblic Catal. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de NovaPlanta, Vic, Eumo Ed., 1987, p. 25, 127-132 i 324. Tamb Palos, J. L., Catalunya a lImperi dels us-tria, Lleida, Pags editors, 1994, p. 264-268.

introducci bra eclesitic ok 29/3/04 19:53 Pgina IV


Ladmissi a Corts dels membres del bra eclesistic.

Segons Toms de Montagut, la normativa orgnica que regulava el funcionament de lesCorts era integrada per les lleis emanades de les mateixes Corts a partir dels segles medie-vals i per les prctiques, formes i estils parlamentaris que van anar interpretant-les i quetamb van anar omplint les llacunes o supsits de fet no regulats...10. Llus de Peguera posaper escrit, a partir de la seva experincia en les Corts de 1585 i 1599, aquelles prctiques iles solucions donades a alguns problemes de funcionament. Pel que fa a lassistncia a Corts,estableix un conjunt de normes. Una primera regla s que tant solament els naturals delPrincipat i Comtats poden entrevenir y ser convocats en Corts Generals de Catalunya y nolos qui sn de estranya naci. En segon lloc, per celebrar Corts han de ser convocats, pelque fa al bra eclesistic, lo arcabisbe de Tarragona, lo syndich del captol de la iglsia deTarragona, tots los bisbes de Catalunya, los syndics dels captols de les iglsies catredals, locastell de Anposta, lo prior de Sant Juan de Catalunya, los abats de la mateixa provncia, loprior dels convents que tenen captol y freturegen de superior en dita provncia, tenint vas-salls ab tota jurisdicci mer y mixt imperi, y los comanadors de la Religi de Sant Juan deHierusalem (captol V, 1 i 3).

Les lletres de convocatria de Corts dirigides als eclesistics han de ser formuladesamb un vos rogamus et monemus en lloc del decimus et mandamus de les lletres deconvocatria dirigides als altres braos; si el rei deixava de convocar los majors delsdits tres braos, o s lo archebisbe de Tarragona, lo duch de Cardona o la ciutat deBarcelona, ho altrament dexs la forma acostumada de servar en la convocaci de Corts,la dita convocatria vindria ha ser nulla (captol VI).

Peguera usa lautoritat de Calls per discernir si els priors dels monestirs que estan enobedincia dels abats shan de citar a Corts; respon que no, en tant que els priors sn mem-bres dels monestirs en els quals hi ha abats, convents i captols y que per tot lo monestir hientrevenia lo abat. Per, en el supsit que los priors sn tals, ques fan per elecci, y enllur priorat tenen convent y captol, com sn los priors de Sant Pau de la present ciutat deBarcelona, y, en Osona, lo prior de San Pere de Casserres, y molts altres en Cathalunya,aleshores poden entrevenir y ser convocats en Corts. Aix interpreta, amb Calls, la frasereligiosos y sos captols de la constituci Ms avant confirmants del rei en Pere de laCort de Perpiny, perqu la cpula et all posada -diu Peguera- requereix concurs de doscaptols, s a saber, que sien religiosos y que tinguen captol, y no bastaria que fossen tantsolament religiosos (captol V, 7).

Peguera tamb recull algunes altres normes relatives als requisits necessaris en les habi-litacions de prelats i abats. Qui tantum ad praelaturum electi sunt non admittuntur (captolXVI, regula 5: deliberaci de la Cort General de 1552); labat in curiis comparens debetdocere de titulo et possessione abbatiatus (cap. XVI, reg. 6: deliberacions de les Corts de1547 i 1552); priores conventuales non habentes superiores in provincia, habentes vassalloscum omnimoda iuridictione, meroque mixto impero admittuntur ut priores (cap. XVI, reg. 7:

V

10 Montagut, Toms de, Estudi introductori, a Peguera, Llus de, Prctica, forma y estil de cele-brar Corts Generals en Cathalunya y matries incidents en aquellas, Madrid, 1998, p. XIII. Totes lesreferncies sn daquesta edici.

introducci bra eclesitic ok 29/3/04 19:53 Pgina V

INTRODUCCI

cas del prior dEscaladei pel que fa a la Cort General de 1552 i a la de 1585); duo syndiciunius capituli non sunt admittendi, nisi ad unam vocem tantum (cap. XVI, reg. 15: cas delssndics del captol de Lleida de la Cort General de 1552).

Peguera finalment especifica les regles sobre els procuradors tamb pel que fa al bra ecle-sistic: el procurador dun prelat ha de ser del seu captol (cap. XVI, reg. 17); no es pot ser pro-curador del prelat i del captol a la vegada (cap. XVI, reg. 18); ha de ser catal (cap. XVI, reg.24); i Peguera deixa ben clar les limitacions dels qui sn presents sense haver estat citats, quodmandata eorum, qui non fuerunt citati non debent habere formam constitutionis, licet non noce-at si dictam formam habeant (cap. XVI, reg. 31).

Malgrat aquesta recopilaci de les prctiques de lestil de celebrar Corts, la qesti de quiassisteix i en qualitat de qu no sembla que fos tan clara. Un memorial de finals del segle XVIIpresentat al rei pels ttols del Principat de Catalunya exposa que de tiempo de los usages, nidespus hasta el del seor rey don Pedro el Tercero no se conoci la distincin y divisin debraos, porque nicamente se llamavan a Cortes las personas ms notables de aquelPrincipado, cada uno por razn de su dignidad, como eran los prelados, religiosos, nobles,barones, ricos ombres, cavalleros, ciudadanos y hombres de villas11.

De 1389 a 1413, explica aquest memorial, va existir un bra reial de cavallers, genero-sos i homes de paratge. A la Cort General de 1409, els braos eclesistic i real shi oposareni ho contradiren, per la qual cosa, el projecte de nou bra no va prosperar: No podia estebrao ser admitido en ellas, ass por controvenir a las leyes, usos y prcticas de Cathalua,como tambin porque, si se dava lugar a esta pretensin, los cabildos y religiosos querranintroducir otro brao distinto de los prelados, y las villas reales otro estamento indepen-diente de las ciudades. Unes sentncies del rei Ferran I a les Corts de 1413 denegaren aque-lla possibilitat de consolidar un quart bra i, tot suprimint-lo, el tornaren a unificar en unsolo cuerpo o brazo dins i fora de les Corts12.

Un nic bra, doncs, i una admissi per ra de la dignitat corresponent a cada u. Per, qu snaquestes dignitats?. Els autors daquell memorial continuen dient que, a les Corts, los tituladossadmetien por razn de las dignidades reales que gozan, s a dir per ra del ttol que tenen.Posen lexemple dels Cardona, els quals sn admesos com a comtes de Cardona i por razn deestos estados en los quales tiene vinculada la precedencia sn obligats a assistir a Corts. Aix,doncs, fan una equivalncia entre dignitat, ttol, qualitat de la persona i una vinculaci a uns estats.En un pas ms equiparen aquestes dignitats nobiliries i el seu tractament en matria de Corts ales dignitats eclesistiques. Ho fonamenten en la constituci 7 del ttol De celebrar Corts, quanimposa penes als contumaos, aadiendo a ms de esta pena y las penas en dicho captuloordenadas, que si el arzobispo, los obispos y los condes (por razn de ser notables personas)las cosas arriba expressadas no cumpliran a dar agravios en la Corte, de ninguna manera

VI

11 BC, Seor, los titulos del Principado de Catalunya..., Fullets Bonsoms, n. 406,p. 41, n. 75.Aquest text s un memorial al rei sobre la presidncia i la precedncia en el bra militar. El text editavint-i-tres documents de prova i el darrer s una consulta o vot fet per D. Llus de Valncia i D. Perede Cardona, advocats del bra militar, que s de suposar sn els autors del memorial. Tamb a Bosch,A., Summari, ndex o eptome... llibre 3, cap. 3.2. Vegeu igualment Serra, E., Introducci a CortGeneral de Monts (1585). Monts-Binfar. Procs del bra reial, Generalitat de Catalunya,Departament de Justcia, Barcelona, 2001, p. IX.

12 BC, Fullets Bonsoms, n. 406, p. 7.

introducci bra eclesitic ok 29/3/04 19:53 Pgina VI


sean admitidos13. Treuen la conseqncia que si foren admesos a Corts fou per ra de ser nota-bles persones. Aix, conclou el memorial, sels convoca i sels crida a lassistncia con el preci-so nombre de su dignidad. Y es constante proposicin y ms que cierta en derecho que el lla-mado en algn colegio en nombre de su dignidad debe por razn de ella ser admitido en el talcongresso14. Per aix conclouen que les dignitats assisteixen a les Corts per una condici espe-cial: quan diferente es el grado con que entran los ttulos a la Corte respeto de los otros indivi-duos del brao pues de otra manera vendra a ser muy injusta esta ley que dara mayor pena a losttulos...15.

En definitiva, centrant-nos en el nostre bra, larquebisbe de Tarragona i els vuit bisbesdel Principat assisteixen a les Corts per ra de la seva dignitat. Per tant, no els afecta aque-lla premissa de ser naturals del Principat i Comtats. Tanmateix, en la Cort General de Montsde 1585 sobserva la tendncia a nomenar procuradors quan el prelat no s catal.

Pel que fa als abats i als sndics dels canonges, no disposem de massa informaci i no enpodem fer un seguiment acurat. De fet, com assenyala Andreu Bosch, tots els individus que for-men el bra eclesistic sn eclesistics. Per, cal afegir, com sha dit, que no tots els que sn ecle-sistics tenen dret i obligaci dassistir a les Corts. A ledat mitjana es citen a Corts los prelatse religiosos (sien appellats, e sien tenguts de venir prelats, religiosos...). El captol 4 del ttolDe celebrar Corts, de les Constitutions y altres drets de Cathalunya introdueix prelats, e reli-giosos, e clergues; el 5 parla de prelats, e religiosos, e personas ecclesisticas i el captol 7, dePere III en la Cort de Perpiny de 1351, introdueix un prelats, e religiosos, e lurs captols... equalsevol altras personas ecclesisticas... en Cathalunya estants, citadas per nos. Aquest darrertext precisa, ms avall, les regles per al nomenament de procurador: si lo prelat ser de esgleyacathedral, pot nomenar persona sufficient, e ydnea de son captol, o lo vicari, o lo official seuprincipal; si ser religis o collegiada esgleya, podr recrrer a alguna ydnea persona deson convent, o orde, o professi; si, en canvi, ser captol de cathedral o collegiada esgleya,nomenar persona sufficient de son captol...16. Aix, per tant, des de 1351 ja tenim plenamentestablerta la configuraci daquest bra. Ara b, les Corts de 1585 ens permeten veure que unacosa s ser convocat a Corts, una altra cosa assistir-hi i una tercera ser habilitat (quadre I).

VII

13 BC, Fullets Bonsoms, n. 406, p. 33-34, nm. 62-65. s la traducci castellana de Anyadintencara, que ultra aquesta pena, e las penas encara en lo dit captol contengudas, lo archebisbe, los bis-bes, e los comtes, per com sn notables personas, si las cosas demunt ditas no servaran a donar greu-ges en la Cort, en nenguna manera no sien admesos. Constitutions y altres drets de Cathalunya..., I,1, 14, 7. Els autors del memorial afegeixen: Si se desentraa ms el texto propuesto se hallar queno solo se parangonan los prelados con los condes por la sola diccin et sin tambin dndoles yprescribindoles las mismas penas si fueren contumaces en assistir a las Cortes; quedando ass pro-bado que entran por la misma razn unvoca de las dignidades, ass eclesisticas como seglares, quegozan; y lo hizo evidente el texto en aquellas palabras, ibi: Por razn de ser notables personas, quees la razn de la decisin, en las quales explic la Corte que la razn porque dava la pena all pres-crita a los arzobispo, obispos y condes era por notabilidad y excelencia de sus personas, que no podiaser por otro motivo que por el nico de las elevadas dignidades, ass eclesisticas como seglares, conque se hallavan condecorados. Ibid., p. 34, nm. 65.

14 BC, Fullets Bonsoms, n. 406, p. 33-34, nm. 62-63.15 BC, Fullets Bonsoms, n. 406, p. 34, nm. 66.16 Constitucions y altres drets de Cathalunya..., I, 1, 14, cap. 3, 4, 5 i 7. Corresponen respectiva-

ment a les constitucions n 33 de les Corts de 1299, n 2 i 10 de 1301 i n 30 de 1351.

introducci bra eclesitic ok 29/3/04 19:53 Pgina VII

INTRODUCCI

Quadre I. Eclesistics convocats, assistents i habilitats a les Corts de 1585.

Cridats Presentats A ttol de HabilitatsArquebisbe de Tarragona Jaume Reig, vicari general Procurador SBisbe de Barcelona Joan Dimes Lloris Bisbe SBisbe dElna Joan Ters Bisbe SBisbe de Girona Joan Cassador Bisbe SBisbe de Vic Joan Baptista Cardona, doctor Bisbe S17

Bisbe de Tortosa Ferran Quintana, vicari general, doctor Procurador S18

Bisbe dUrgell Llus Esquerrer/ Ferran Quintana Procuradors S19

No es crida el bisbe de Lleida(Seu vacant, fol 25r)Abat de Santa Maria de Lavaix Miquel Aymeric Abat SAbat de la Real Esteve Puig Abat SAbat de Gerri August Gallart Abat S20

Abat de Santa Maria de Serrateix August Gallart Procurador Rebutjat Abat de Poblet Francesc Oliver i de Boteller Abat SNo es crida labat de Sant Pere Paulo Pla Abat comen- Sde Galligants datari perpetuAbat de Santes Creus Blai Torner (o Torrent), monjo Procurador S21

Abat de Sant Feliu de Guxols Miquel Sobraries22 No es crida labat de Bellpuig de les Ignasi Gutirrez Abat S23

AvellanesAbat de la Portella No es presenta Abat de Canig No es presenta Abat de Camprodon No es presenta Abat de Ripoll No es presenta No es crida labat de sant Lloren Francesc Gomis Procurador N24

del MuntPrior dEscaladei Andreas Capilla Prior SPrior de Catalunya, St. Joan de Hug de Copons, frare Procurador SJerusalemCaptol i canonges de Tarragona Rafel dOms, arxidiaca major Sndic ProblemesCaptol i canonges de Barcelona Onofre Pau Cellers, doctor, canonge Sndic SCaptol i canonges de Girona Pere Toms, canonge Sndic SCaptol i canonges de Lleida Baltasar de Rajadell, canonge Sndic SCaptol i canonges de Tortosa Jeroni Tera, arxidiaca de Culla Sndic S25

Captol i canonges de Vic Jaume Coma, arxidiaca Sndic SCaptol i canonges dElna Onofre Masdemont, canonge Sndic SCaptol i canonges dUrgell Sebasti Moles, canonge, doctor Sndic S26

VIII

17 Primer arriba Jaume Bergad com a procurador; desprs s rebutjat perqu compareix el prin-cipal.

18 En el procs del bra eclesistic trobem un Ferran Quintana com a procurador del bisbe deTortosa, com a procurador del bisbe dUrgell i com un dels tres advocats del bra eclesistic. Fins a laprimera habilitaci (27 dagost) actu com a procurador del bisbe de Tortosa; des daquesta, ja no seltroba en cap ms sessi tot i ser admesa la seva procura. A partir del 10 de novembre apareix com a pro-curador del bisbe dUrgell (vegeu nota segent). s un dels tres advocats del bra eclesistic. Onofre PauCellers, sndic del captol de Barcelona i Joan Puigvert, ciutad de Barcelona, foren elegits el 3 de juliol(fol. 8r); aquest ltim deman llicncia per anar-sen a Barcelona per a assumptes propis, cosa que expli-ca que hi hagi tres advocats, si b el salari assignat correspon al de dos advocats per bra.

introducci bra eclesitic ok 29/3/04 19:53 Pgina VIII

Lassistncia a les sessions

Si el primer que ens ha cridat latenci fou el nombre baix declesistics amb dret a assis-tir a les Corts, pot sorprendre el lector el grau elevat dabsncies (quadre II) i laparentmanca de puntualitat dels membres de lestament.

Quadre II. Nombre dassistents a les sessions

Nombre Nombre sessions Percentatge sobredassistents el total de les

sessions del braEntre 4 i 7 8 4 %Entre 8 i 11 36 15 %Entre 12 i 15 74 31 %Entre 16 i 19 93 39 %Entre 20 i 23 26 11 %

Labsentisme s producte de les malalties dalguns sndics fins al punt dhaver dabsen-tar-se de la Cort General i tornar a llurs cases. Tamb el procs recull una muni de llicn-cies per 8, 10, 15 o 30 dies per malalties o negocis propis. Per, sobretot, les absncies i elsretards sn deguts al repartiment dels membres de lestament entre les diverses comissions

PROCS FAMILIAR DEL BRA ECLESISTIC IX

19 A la primera habilitaci el procurador Llus Esquerrer i el bisbe dUrgell Ambrosi Hug deMontcada, quia principalis et procurator sunt absentes, no sn admesos fins que vinguin ambds o bun dells. El diumenge 10 de novembre, Ferran Quintana fecit fidem de mandato et juravit in forma.

20 Per malaltia, arriba dos dies fora del temps de compareixena; se laccepta sota jurament.21 Primer es presenten els frares Pere Teixidor i Sebasti Argilles; desprs actua el segon, fins que

s rebutjat per no tenir suficient poder i per ser estranger. Per ltim, ve i saccepta Blai Torner en lasegona habilitaci, fol. 425v.

22 s al soli inicial i a les sessions dels mesos de juliol i dagost; apareix habilitat a la primerahabilitaci (fol. 122v) del 27 dagost i continua assistint a les sessions fins al dia 6 de setembre. El dia7 de setembre se li concedeix per part de lestament licentiam absentandi se a presenti Curia per tem-pus eis bene visum. Ja no sel torna a trobar.

23 s rebutjat en la primera habilitaci fins que no mostri el ttol dabat; s adms a la segonahabilitaci del 15 de novembre, fol. 525v. El dia 13 de novembre sorg el dubte sobre la precednciaentre labat de Bellpuig de les Avellanes, el prior dEscaladei i el procurador de larquebisbe deTarragona. Es decret dins lestament eclesistic que labat de Bellpuig de les Avellanes havia de pre-cedir el prior, i aquest el procurador de larquebisbe, la qual cosa ocasion les protestes del prior, queper la deliberaci sobre dita no sia fet prejudici als drets y preeminncies de son monestir, i del pro-curador de larquebisbe (sobre el lloch y assiento), que no sie fet perjudici a ell en dit nom ni a sonprincipal ni sie tret en conseqncia si altre ms preeminent lloch se li devie. Fol. 407r.

24 Lnica vegada que el trobem s a la segona habilitaci, on es rebutjat quia non habet quali-tates per constitutiones requisitas.

25 Primer es presenta com a procurador del bisbe de Tortosa i com a sndic del captol a la vegada.26 Per malaltia torna a la Seu dUrgell i el substitueix, primer, Rafael Gomis, ardiaca major qui,

el dia 19 de setembre, es presenta i jura (fol. 198r). A Rafael Gomis el dia 11 doctubre se li conce-deix llicncia dabsentar-se per vuit dies per ra sue invalitudinis. El dia 5 de novembre es presenta elnou sndic, Onofre de Pons, sagrist i canonge del captol urgellenc, fol. 353v.

introducci bra eclesitic ok 29/3/04 19:53 Pgina IX

INTRODUCCI

(habilitadors, elaboraci de les constitucions, captols del redre, etc.) la qual cosa restavaassistents a les sessions ordinries de mat i tarda (quadre III). La situaci arriba a un puntque Paulo Pla, abat comendatari perpetu de Sant Pere de Galligants, posa un dissentimentper tal que es comuniqui tot el que es delibera en les sessions als absents que treballen en lesdiverses comissions i aix es fa. Sarriba, tamb, a establir un horari de mat per les sessionsordinries i un altre de tarda o vesprada pel treball de les comissions.

Quadre III. Participaci en la Cort

Joan Dimes Lloris, bisbe de Barcelona President 7 3 11 - - -Joan Ters, bisbe dElna Habilitador 8 3 12 - - -Jaume Cassador, bisbe de Girona - 3 1 4 - - -Joan Baptista Cardona, bisbe de Vic - 8 5 13 2 1 1Miquel Aymeric, abat de Lavaix Promovedor 4 2 7 1 - -Esteve Puig, abat de La Real - 11 11 22 13 - 1Francesc Oliver i de Boteller, abat de Poblet Habilitador 7 13 21 2 - -August Gallart, abat de Gerri - 16 41 57 2 - -Paulo Pla, abat comendatari - 5 4 9 3 1 -perpetu de St. Pere de GalligantsBlai Torrents, procurador - - 6 6 - - -de labat de Santes CreusMiquel Sobraries, abat - - 5 5 - - -de Sant Feliu de GuxolsAndreu Capilla, prior dEscaladei Habilitador 7 12 20 - - -

per 10 diesHug de Copons, procurador - 2 4 6 3 2 1del Prior de CatalunyaJaume Reig, procurador - 7 24 31 1 1 1de larquebisbe de TarragonaFerran Quintana, procurador del Advocat 6 6 13 1 - 1bisbe de TortosaProcurador del bisbe dUrgell - 4 5 9 2 - -Jeroni Tera, sndic de Tortosa - 8 22 30 8 5 -Baltasar de Rajadell, sndic de Lleida Habilitador 2 16 19 8 1 -Onofre Masdemont, sndic dElna - 7 17 24 1 - -Rafel Toms, sndic de Girona - 4 15 19 2 - -Onofre Pau Cellers, sndic de Barcelona Advocat 16 17 34 5 3 1Jaume Coma, sndic de Vic - 5 21 26 1 - -Sndic dUrgell - 2 7 9 1 - -Rafel dOms, sndic de Tarragona - 5 15 20 3 1 -

Malgrat tot, hi ha casos dabsentisme i de retard que no tenen explicaci coneguda:assumptes propis, estratgies poltiques segons els temes a tractar, formes de manifestar eldescontentament davant resolucions no satisfactries... Sembla que hi ha una mica de tot.

La participaci en els assumptes de les Corts dels diversos membres de lestament quedareflectida en el quadre III. Les tasques semblen fora repartides, tot obeint a criteris paritaris, sib alguns membres destaquen per llur activitat, com els abats de Gerri, de La Real i de Poblet i

X

Cr

recs

Com

issi

ons

Am

baix

ades

TO

TAL

Dis

sent

imen

ts

Supl

icac

ions

Vot

s pa

rtic

ular

s

introducci bra eclesitic ok 29/3/04 19:53 Pgina X


alguns sndics de captols, entre els que ressalta Onofre Pau Cellers, sndic dels canonges de lacatedral de Barcelona, advocat i present en ambaixades, comissions i dissentiments. Labat de LaReal i Baltasar de Rajadell, sndic del captol de Lleida, sobresurten perqu sn partidaris dunalnia dactuaci estricta i rpida enfront dels deutors del General i de la concreci dunes mesu-res correctores. A aix hi dediquen molts esforos tot posant diversos dissentiments. Aquests,per, no arriben a la virulncia ni porten a cap paralitzaci de la Cort General com passava albra militar i, en menor grau, al reial. Els dissentiments saixequen amb relativa facilitat, siguide forma parcial o total, i en general no sarriba a situacions de radicalitzaci individual. De fet,es rebutja lenfrontament personal i sactua per altres vies. Aix, per exemple, lenfrontamententre el president del bra i el sndic Rajadell, o les discrepncies entre aquest i el bisbe de Pobleten qesti dhabilitaci es salden, curiosament, amb labsncia del sndic durant uns quants dies;amb tot, ms tard ens assabentem que estava malalt.

Un altre grup de membres, com Jeroni Tera, sndic de Tortosa, compensen les peticions degrcies, conflictives per la contraposici dinteressos que susciten en daltres parts, amb cont-nues actuacions en ambaixades i comissions. Un darrer grup participa poc per causa de lesmalalties; sn els casos de les absncies del procurador de Santes Creus, dels canvis de procu-radors com el del bisbe dUrgell i el del sndic dUrgell o les marxes, abans de finalitzar la Cort,de labat de Sant Feliu de Guxols i del procurador del bisbe de Tortosa per exemple.

Ms enll daquestes constatacions es fa difcil precisar el pes real de cada un dels mem-bres del bra eclesistic en el desenvolupament de la Cort General. El paper dalguns bisbesi de Paulo Pla, abat comendatari perpetu de San Pere de Galligants, degu ser molt superioral que es dedueix de lanlisi del procs eclesistic. I s que, com hem dit, aquestes actes deles sessions no recullen les discussions, ni les diverses posicions, ni les votacions. Tot i aixes constatable que els bisbes de Barcelona, dElna i de Vic, els abats de Gerri i de Poblet,Paulo Pla i els sndics dElna, de Lleida i de Barcelona sn les figures ms dinmiques per-qu estan presents en les comissions ms decisives (greuges, constitucions i redre), en lesambaixades al rei i/o en aquelles ambaixades ms delicades o conflictives que es fan alsaltres braos. De fet, els assumptes ms quotidians sencomanen al promovedor del bra,Miquel Aymeric, abat de Lavaix; assumptes ms complexos requereixen una ambaixada dedues persones i, els ms delicats de tots, una de tres (un per a cadascuna de les tres parts delbra: un bisbe, un abat i un sndic capitular). No hi ha constncia que sempre fossin elegitsper votaci.

Preeminncia del bra eclesistic

s necessari plantejar-se una altra qesti. Cal considerar el bra eclesistic com a superiorals altres dos braos?. El bra eclesistic s el primer estament. Com a tal gaudeix duna certapreeminncia que noms alguna vegada i de forma puntual li s qestionada en el desenvolu-pament de les Corts. Certament, el fonament daix cal cercar-lo en aquell respecte degut a totapersona eclesistica de qu parla Andreu Bosch. El quadre IV recull algunes daquestes singu-laritats de precedncia. Tota la documentaci demanada pels estaments a la Diputaci, totes lesescriptures i tot tipus de documentaci rebuda per la Cort (processos de Corts precedents, cons-titucions, memorials de greuges, balan del General, llibres de comptabilitat, etc.), totes lessollicituds presentades a la Cort per particulars a la recerca de grcies o concessions de tot

XI

introducci bra eclesitic ok 29/3/04 19:53 Pgina XI

INTRODUCCI

tipus, almoines, increment de salaris, insaculacions doficis del General, etc. i tots els memo-rials de constitucions, greuges, redre, s a dir, absolutament tot, passava primer pel seds de les-tament eclesistic. Amb aquest material en m, analitzava, discutia, votava i introdua esmenes;en resum, deliberava en primer lloc, de forma que els altres dos braos (el militar i desprs elreial) treballaven sobre els esborranys de les esmenes del primer bra incorporades al document.

Aix no vol dir que els altres dos braos estiguessin dacord amb les seves decisions, toti que leclesistic, que s el que tenia ms doctors en cnons i en lleis entre els seus mem-bres, potser marcava el cam a seguir; tot i aix, de la lectura del procs del bra eclesistictamb es desprn que el plantejament dun afer, fos de la naturalesa que fos, tant podia pro-cedir dun bra com dun altre. Les comunicacions entre els braos, fos per part dels pro-movedors o per ambaixades, generalment de dos individus, eren fludes, i les adhesions a lespropostes dun estament, o les contrapropostes dels uns als altres, o les modificacions par-cials introdudes per uns i acceptades pels altres, sn constants al llarg de tota la Cort. Enmolts casos, doncs, no es pot dir que hi hagi un primer, un segon i un tercer braos. Sn lespreocupacions i els interessos dominants en cada bra i les instruccions dels seus principalsels qui fan que un bra enceti un tema o sinteressi ms per un altre. Lordre eclesistic jugaa alentir o agilitar algunes sollicituds, o a ignorar algunes deliberacions daltres braos (aix,ignora la proposta de lestament reial de suprimir les lleudes a particulars -una proposta, percert, que no contemplava suprimir les lleudes que afectaven les universitats- com a mitj defomentar el comer; tanmateix, desprs fou el bra reial qui ignor quatre intents dels ecle-sistics per suprimir-les), o a imposar alguna deliberaci prpia o en combinaci amb el bramilitar (la ms coneguda s la del delmar en garba, que el bra reial rebutj reiteradament).

Tanmateix, els dubtes sobre la primacia persisteixen. Qu es vol insinuar quan el notaridel bra eclesistich escriu coses com els convocats en dit estament, adherint-se al parer delbras reial, determinen...?27 No nhi ha prou amb una adhesi? O s que lacord efectiu shadiniciar amb la determinaci del primer bra per ser vlid?.28 Aquesta visi la confirmenexpressions com sien servits deliberar quina forma se hauria de tenir... dirigides al braeclesistic pels militars29, o ot lo parer del bras militar delibere..., o quan es dna ordreals advocats del bra que ordenen la protestaci pels greuges (et etiam deliberaveruntquod ordinetur30) o quan signora la distribuci de les despeses a fer pel jurament del prn-cep i sen determina una de nova a crrec de les pecnies del General31.

En definitiva, tot indica la preeminncia del bra eclesistic pel respecte que li s degut i perser el primer bra. Per aquesta ra el bra eclesistic es mostra gels en tot el que es refereix al

XII

27 Fol. 306r.28 Talarn, fol. 371v, presenta un greuge contra els oficials de la monarquia al bra reial; alesho-

res es mana al promovedor daquest bra que el porti a leclesistic, on es llegeix i es porta al militaruna cum proxime inserta deliberatione.

29 Fol. 306v.30 Fol. 310v-313r. Fins a quin punt el llenguatge pot indicar unes relacions desiguals entre els

braos? Quin sentit t, per exemple, la utilitzaci diferent a les ambaixades de reportavit/retulit i lesspliques a lestil de sien servits ses senyories (s la mateixa frmula amb que sadrecen al rei). Elllenguatge protocollari s molt important i cal fer-ho notar. Els braos es passen algunes sessions delmes de juliol discutint quin ttol sha de donar als tractadors reials, amb la consulta inclosa de proces-sos de Corts passades i el parer dels tractadors (fol. 39r i ss.).

31 Fol. 379v.

introducci bra eclesitic ok 29/3/04 19:53 Pgina XII


manteniment de lestil antic, de lestil acostumat, del costum i de les seves preheminncies.Daqu la importncia que t el fet que el bra eclesistic vulgui impulsar un judici in curia perdesbloquejar la paralitzaci de la Cort a causa dels dissentiments del bra militar en relaci alcobrament dels deutes envers el General i que es produeixi una disputa agra entre els dos braos.En tot moment, el bra eclesistic vigila, i en diverses ocasions exigeix, que les spliques hande ser presentades primer al bra eclesistic i no al bra reial o al militar. Dos casos illustren baquesta defensa de la seva preeminncia: la prioritat del bra eclesistic en loperaci dobrir elbalan del General i la polmica sobre la custdia de tota la documentaci. El bra militar pro-posa fer una caixa comuna amb tres claus per guardar la documentaci; el reial shi adhereix;leclesistic shi oposa per la preheminncia que t aquest bra en custodir dites scriptures32.Una cosa semblant passa amb el dret a obrir el balan de la Generalitat. Els braos demanen quees faci en una cambra fora del lloc de reuni dels braos; el bra eclesistic mostra processosantics que proven que el balan del General sobria dins lestament eclesistic.

Quadre IV. Preeminncies del bra eclesistic

Que el balan del General sobri dins el seu braGuardar les escripturesRebre en primer lloc la documentaci del General i dels particularsRebre i obrir les cartes dels diputats del GeneralManar que Miquel Joan Ciurana, regent els comtes del General, executi alguns acords relacionats amb les-tada a Monts (obres, compra de vestimenta, etc.) o que guardi material, llibres o documentaciRebre en primer lloc les suplicacions i sollicitudsDeliberar en primer lloc sobre les suplicacions i/o les sollicitudsDecretar en primer lloc les suplicacions i/o les sollicitudsDeliberar en primer lloc sobre els greuges, els memorials, les constitucions, els captols del redre, la concr-dia amb els creditors del General, etc., concertats en les comissions elegides pels braos.s el primer en introduir modificacions en els memorials de les comissionsRebre en primer lloc els tractadors del rei quan aquells visiten els braosEstablir la comunicaci entre el rei i els braos i, a travs del mateix bra eclesistic, garantir la comunicaciamb la resta dels braosContestar al rei en els solis Dirigir-se i/o contestar al rei o als seus oficials en les ambaixades dels braosSer el primer en lordre de les decretacionsDeterminar el primer limport dels salaris dels oficials de les Corts, gratificacions, almoines, donacions, etc.Ser el primer en ordenar les lletres que es llegeixen als estamentsSer el primer en signar les cartes

FuncionamentEl seu funcionament s ms lleuger i rpid. Les seves posicions sn menys radicals en els dissentiments;les seves provisions sn ms rpidesDisposa dun gran nombre de doctors en drets

Preeminncies dubtoses (o que li sn disputades):El notari del bra eclesistic llegeix els memorials o les escriptures als tractadorsEl bra eclesistic guarda el segell major de la CortDonar el suport espiritual de les missesExerceix una certa tutela sobre el Ceremonial de Cort i sobre els braos, per guardar lestil anticMarca les pautes per habilitar dies i/o horesExecuta les petites decisions derivades dels acords entre els braos (enviar les cartes concertades i ja sig-nades; lhora de fer una ambaixada, etc.)

XIII

32 Fol. 115r i 174v.

introducci bra eclesitic ok 29/3/04 19:53 Pgina XIII

INTRODUCCI

Les principals actuacions

El procs familiar del bra eclesistic dissortadament no sempre ens permet aprofundirsobre les actuacions concretes de lestament enfront dels problemes que t plantejats lasocietat catalana de finals del segle XVI. Amb tot, els quadres V i VI recullen les sevesactuacions principals. No cal cercar en el procs res indicatiu sobre la situaci de lesglsiacatalana a finals del segle XVI: ni problemes, ni solucions ni actituds pro o anti Trento. Resno sens diu sobre aix. s obvi que aquestes qestions cal cercar-les en la documentacieclesistica emanada de la Provncia Tarraconense. En canvi, el procs recull lactuaci pol-tica del bra eclesistic, sense perdre de vista que la seva participaci en la recerca del b dela Terra sempre s fa des duna posici de salvaguarda de les llibertats eclesistiques33.

Ms que en els altres estaments, el procs familiar del bra eclesistic sovint apareix comun sanedr que actua corporativament i que la majoria de vegades no deixa traspuar en lesseves actes escrites les opinions personals ni dhuc la presa duna posici collectiva. En ferlanlisi dels assumptes ms punyents tractats en comissions de persones anomenades pelstres braos, coneixem lacord consensuat una vegada ha passat per la comissi i els tresbraos, per no arribem a saber lopini prvia, en forma, per exemple, desmenes. Quanaquesta opini queda reflectida en les actes, acostuma a ser expressada en termes molt mode-rats. Qu pensava realment el bra eclesistic sobre la situaci de Montserrat en relaci aValladolid? s clar que, ni amb aix, ni amb les abadies vacants, ni amb els excessos de laInquisici, ni amb la poltica reial del excusado, etc., no hi estava dacord i treballava percanviar-ho; per no sabem les seves argumentacions. S, per, que coneixem les seves actua-cions:

Abadies vacants

La suplicaci inicial fou presentada pel sndic de la ciutat de Manresa en relaci a SantBenet de Bages. El bra eclesistic decidia que labat de Gerri fes una escriptura i que fospresentada amb una ambaixada al rei; el document havia estat fet amb lomnibus placuit.Al final sincloa en el mateix paquet lassumpte de la separaci de Montserrat. El rei con-testava amb vaguetats: que mandar proveher en lo de los monasterios y casas de religinlo que ms convenga al servicio de Dios y bien de dichas casas34.

Separaci de Montserrat de Valladolid

Tot seguit, desprs de la presentaci dels greuges al rei, un sndic de la ciutat de Barcelonapresent al bra eclesistic una llarga suplicaci35 destinada a separar Montserrat de Valladolid

XIV

33 Tot i aix, el procs familiar del bra eclesistic s que permet de veure algunes qestions rela-cionades amb lestat de lesglsia catalana. Aix, per exemple, lobservaci de les relacions dels ecle-sistics cridats a Corts, del absents i dels participants ens dna una idea de les seus i abadies vacants.s el cas del bisbat de Lleida, que ni s cridat ni hi assisteix per ser, en aquells moments, seu vacant.

34 Fol. 311r-312v, 321v, 350r i 396 r i v.35 Fol. 338v.

introducci bra eclesitic ok 29/3/04 19:53 Pgina XIV


i fer-ne una provncia separada. Usava un llenguatge dur, clar i directe. La resposta del braeclesistic fou esperar cinc o sis dies abans de deliberar. No en sabem el motiu, si per la crre-ga de conflictivitat del tema o perqu els braos estaven immersos en el debat de les constitu-cions. Tot aprofitant que el bra militar provea eleccions per fer lambaixada de protesta al reiper les abadies vacants, lestament eclesistic finalment va deliberar unir les dues reivindica-cions. Els braos decidiren que labat de Gerri prepars lambaixada, penss qu i com shaviade representar al rei i ordens lelaboraci dun memorial; i aix es va fer36. Mentre, a ms, esdemanava el suport dels braos de tota la Corona dArag en lafer37 i es calculava la possibledespesa de la separaci i la forma de pagar-la amb les pecnies del General38. Aquesta supli-caci general sobre la poltica eclesistica esmenta lgicament, que les prelatures, les abadiesi els beneficis eclesistics han de ser exercits per naturals de Catalunya, cosa que -insisteix elmemorial- no sobserva, tot contravenint les constitucions catalanes. Tot plegat -continua dientel memorial- provoca molts danys a Catalunya com demostra el cas de Montserrat, denunciati representat al rei pels diputats de Catalunya i els consellers de Barcelona unes quatre vega-des. Les escriptures que acompanyen el memorial detallen els mals de Montserrat tot acusantla gesti montserratina de frau, mala administraci i discriminaci envers els catalans (discri-minaci en lelecci de crrecs, en qestions monetries, en el tracte als pelegrins o als frares,en ls del castell i la prohibici del catal, etc.). Es parla de lesperana frustrada de la visi-ta del bisbe de Lleida i com, des de la seva mort, shan incrementat els escndols, els danys iels inconvenients. Demanen al rei que intercedeixi davant el Papa per fer de la casa deMontserrat i dels monestirs que en depenen una provncia separada, tot aix en base al Concilide Trento perqu aquest preveu se puga fer provincia separada en terra amb cinc monestirs.El memorial reclama que es faci tornar els monjos desterrats a Castella i es mostra agreujat perles dites i els rumors que sescampen contra els catalans. Finalment, sinvoca la intercessi delmonarca com a rei, cristi i senyor del Principat i de la Corona. El bra reial demanava fer unaconstituci en relaci a lafer de Montserrat i la provncia separada, per el bra eclesistic shiva oposar39. Finalment, per, tot qued paralitzat amb la resposta dels braos del regne deValncia que van considerar que, per endegar qualsevol cosa, calia primer esperar lacabamentde la visita del Monestir de Montserrat, inconclusa per la mort del bisbe de Lleida.

Greuges: Inquisici, excusat i daltres.

El seguiment de les deliberacions dels greuges demostra sobretot el pes dels conflictes deprocediment i de cerimonial. La lectura del memorial dels greuges de les esglsies, les personeseclesistiques i en relaci al jutge del Breu Apostlic no don lloc a cap actuaci especial. Pelque fa a la Inquisici no sn greuges relatius a les coses de fe y tocants per disposici de dretal Sanct Offici de ells, per tal com ja saccepta la funci de la Inquisici entorn daquestes qes-tions sin que sn greuges pels excessos comesos per la Inquisici en sobrepassar els seus te-rics mbits dactuaci. Sn denunciats els excessos inquisitorials quan aquesta actua ms enll

XV

36 Fol. 346r i 363r. 37 Fol. 370v.38 Fol. 419-426.39. Fol. 439v.

introducci bra eclesitic ok 29/3/04 19:53 Pgina XV

INTRODUCCI

del fur que li pertoca tot pretenent una exempci total, i es denncia tamb lexcs en el nom-bre de familiars del Sant Ofici (fa quaranta o cinquanta anys diuen els braos eren cent fami-liars i ara en sn ms de mil), aix com els excessos en el terreny jurisdiccional40.

Els greuges entorn de lexcusat van provocar un fort malestar dins el bra militar i unaconfrontaci seriosa entre els braos eclesistic i militar. Fou F. Cornet, advocat del bramilitar, qui present una escriptura de greuges contra lexcusat. El bra eclesistic, un copot el memorial del prets agravi del scusado de Cornet, va deliberar canviar el proemi idepurar i alleugerir el memorial; les causes daquests canvis, dites de paraula per mai noescrites pels ambaixadors del bra eclesistic, van provocar loposici del bra militar. slnic moment en el llarg de la Cort General que observem que el bra eclesistic sobstinaen una defensa tancada. Tot plegat va acabar amb una presentaci dels greuges al rei senseincloure el de lexcusat41.

En el quadre VI resumim les principals actuacions del bra eclesistic, que, tal com hemindicat ms amunt, incideixen ms en matries poltiques que no pas en qestions prpia-ment eclesistiques.

Quadre V. Principals actuacions del bra eclesistic. Assumptes eclesistics

Separaci de MontserratExcusatGreuges dels eclesistics per lactuaci del jutge del Breu sobre esglsies i persones eclesistiquesGreuges dels eclesistics per lactuaci dels oficials reials sobre esglsies i persones eclesistiquesGreuges envers la Inquisici i els excessos dels inquisidorsAbadies vacantsEn defensa del manteniment de la preeminncia del bra eclesisticEn defensa del delmar en garbaEn defensa de la prorrogaci de la no lluci de jurisdicci i rendes en favor del patrimoni reial

Quadre VI. Principals actuacions del bra eclesistic. Assumptes poltics i baronials en elsquals participa

Constitucions i captols de CortGreugesContra els deutes envers el General, partidari de lexecuci dels deutes; concrdia amb els deutors delGeneralRedre del GeneralAfavorir i vigilar el bon i rpid progrs de les Corts, contra els dissentiments i a favor del judici in curia datumGarants de lordre antic, el costum, les lleis i els protocols en les actuacions de les Corts: cal servar lordreantic dins dels braos, entre els braos i amb el reiInterpretaci de procediments i protocols en les CortsCercar documentaci de les Corts passades per veure procediments diversosInters en reformar la constituci de lObservanaPartidari de la decretaci pel rei dels captols de GeneralInters en la unificaci dels pesos, mesures i mides segons el patr de BarcelonaProposa fer un llibre de cerimonial de celebraci de les CortsOposici envers la nova forma dinsaculaci de diputats i odorsPartidaris del judici in curia datum en relaci als obstacles que posa el bra militar sobre una actuacimassa enrgica contra els deutors del General.

XVI

40 Fol. 389v i ss.41 Fol. 333v i 334r; 315v, 318r i v, 323r, 326v, 328r, 332r, 335v, 336r, 507v.

introducci bra eclesitic ok 29/3/04 19:53 Pgina XVI


El quadre VII resumeix les peticions adreades a la Cort General per persones o institucionseclesistiques. Es tracta de peticions de llicncies, reclamacions de drets poltics, salvaguardadalguns privilegis, reclamacions de deutes i peticions de contribucions monetries.

Quadre VII. Suplicacions fetes per persones eclesistiques

Cal destacar els conflictes derivats de lampliaci de la casa de la Diputaci (captol deBarcelona i esglsia de St. Jaume); els conflictes amb la Universitat de Lleida; lesfor perobtenir el perms dimposici de drets sobre el vi per edificar tres torres de defensa al Garraf

XVII

Captol de Barcelona

Captol de Barcelona

Captol de Tortosa

Hospital de la Santa Creude Barcelona

Orde de St. Francesc

Monestir de Benifass

Sndic del captol de Lleida

Orde de Sant Benet

Esglsia de St. Jaume deBarcelona

Religi de St. Joan deJerusalem

Sndic del captolBarcelona

Procurador de larquebisbede Tarragona i sndic delCaptol Tarragona

Sndic del captol deTarragona

Priorat de Catalunya

Santa Maria de Monts

Convent de predicadorsde Balaguer

Onofre Oluga, prior deGualter

Contra la Diputaci per les cases enderroca-des per fer lampliaci de ledifici del General

Pretensi dels capitulars de Barcelona deseguir gaudint de les distribucions quotidianesde llurs esglsies encara que estiguin exercintcom a diputats o odors eclesistics

Treure blat de lArag

Petici de diners

Almoines per als llocs de Jerusalem

Treure fusta i rendes de Catalunya cap alregne de Valncia

Entorn dels conflictes amb la Universitat deLleida

Perjudicada per un captol del Redre sobreinsaculaci de religiosos

Contra la Diputaci per les cases enderroca-des per fer lampliaci de ledifici del General

Sobre lentrada de moneda a Barcelona i laseva treta cap a Palerm

Perms dimposici de drets per fer tres torresde defensa al Garraf

Sobre el patrimoni de Santa Tecla i les preten-sions de Reus de passar a la jurisdicci reial

Oposici a ladmissi a Corts de la ciutat deTarragona

Que la dignitat del Priorat estigui sempre insa-culada a diputat del General

Petici dalmoines i grcies

Almoines

Contra un captol del Redre que est tractant-se a la Cort General que exclou els religiososde lorde de sant Benet i daltres ordes de lapossibilitat de ser insaculats en els llocs dedeputats i odors de comptes

Suplicaci acceptada. Fol 302v i303r

Suplicaci. Fol. 303 i 304r

Suplicaci, fol. 343 v

Suplicaci, fol. 343 v

Suplicaci, fol.362r; 377r

Suplicaci, fol. 252v-400v

Dissentiment, fol. 402v

Suplicaci, fol. 450v

Suplicaci, fol. 470v i 486v

Fol. 198v i ss.; fol. 480v

Suplicaci, fol. 488v i 517v

Suplicaci, fol 118v

Dissentiment, fol. 233v

Suplicaci, fol. 373r

Suplicaci, fol. 382

Suplicaci, fol. 558r

Suplicaci, fol. 450v-451r

introducci bra eclesitic ok 29/3/04 19:53 Pgina XVII

INTRODUCCI

per part del captol de Barcelona i laferrissada oposici a les pretensions de Reus de passara la jurisdicci reial i a les de Tarragona per ser admesa a Corts. Tamb la suplicaci de lor-de de St. Benet, que se sent perjudicada per un canvi introdut en el Redre en matria din-saculaci de religiosos i la qual demana que no sadmeti aquest captol per quant en Cortsy en provncies noy solen admetre sin cert nmero de regula[r]s y en los de sobre ditsllochs de diputats y oydors sien estats sempre admesos qualsevol regulars que tingue digni-tats o ttols y estos sens tenir lloch a Corts ni provncies42.

Finalment, el procs familiar del bra eclesistic cont altres aspectes ms particularsper no pas menys importants. Anoto, per exemple, la vaga dels escrivents43: han parat yno volen passar havant en scrurer. Una comissi duna persona per bra es va reunir i rpi-dament determin un increment del salari, a despeses del General. Altres actuacions a des-tacar sn: lactitud favorable del bra a ls coactiu del judici in curia44; la postura del braa buscar frmules de comproms en relaci als deutors i al Redre de la Generalitat45; elsrecels estamentals en ladmissi dels advocats del bra46; la coordinaci i compulsa del tre-ball dels notaris per evitar errors i males interpretacions47, i tantes altres actuacions ms apa-rentment de detall que el lector pot anar descobrint i que ens demostren que la Cort Generalde 1585 era una instituci polticament viva i canviant.

Josep Maria Bringu i Portella24 de juny de 2002

XVIII

42 Fol. 450v.43 Fol. 450r.44 Vegeu les anotacions de Serra, E., a Introducci a Cort General de Monts (1585) cit. ...

Procs del bra reial, p. XXVI-XXXI.45 Ibidem, p. XXXVIII-XLVI46 Joan Puigvert s rebutjat, fol. 89v, etc.47 Fol. 106r.

introducci bra eclesitic ok 29/3/04 19:53 Pgina XVIII

PROCS DEL BRA ECLESISTIC

II. CORTS DE MONTS DE 1585

introducci bra eclesitic ok 29/3/04 19:53 Pgina XIX

FAMILIARIS PROCESSUS ORIginalis actorum stamenti ecclesiastici PrincipatusCathalonie convocati et congregati in Curiis Generalibus per serenissimum et potentis-simum Philipum, dominum nostrum regem, in villa Montissoni inchohatis, die vigessi-ma octava mensis iunii, anno a nativitate Domini MDLXXXV.

Die secunda mensis decembris MDLXXXV, per stamentum ecclesiasticumPrincipatus Cathalonie in presentibus Curiis convocatum fui creatus ego, IoannesBaptista Mullola, nottarius, in scribam et notarium dicti stamenti de vita mea pro futu-ris celebrationibus Curiarum ubique celebrandi, de qua electione fuit receptum instru-mentum apud Ioannem Sala, notarium publicum Barchinone et stamenti militaris scri-bam, dictis die et anno, etc. quod me1 sua publica forma apud me habeo, etc.

Scriba dicti stamenti ecclesiastici, Ioannes Baptista Mullola, ilerdensis, apostolicusregiusque, Tarraconensis habitator.

1r// IN2 nomine Domini Nostri Ihesu Christi et gloriose beate Marie Virginis, eiusgenitricis, amen. Pateat universis et sit notum quod cum potentissimus et serenissimusdominus noster Philipus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum, etc. comesque Barchinone,etc. Curiam Generalem inter alios incolis et habitatoribus3 Principatus Cattalonie persuas litteras indixisset celebrandam in villa Montizoni, die vigessima mensis maii, anninativitatis Domini millessimi quingentessimi octuagessimi quinti; et die assignata per-sonaliter ad dictam villam non venisset dictamque Curiam per suas litteras prorrogarimandasset, prout4 prorogata fuit ad diem vigessimum octavum mensis iunii anni pre-dicti, prout latius in comuni processu dicte Curie ducto apud nobilem MichaellemCliment, regium prothonottarium, latius continetur. Hinc est quod, adveniente die vene-ris, vigesima octava mensis iunii anno predicto a nativitate Domini millessimo quin-gentessimo octuagessimo quinto, ad quam diem Generalis Curia supradicta extitit utpredicitur prorogata, cum idem serenissimus dominus noster rex omnibus convocatis addictam Curiam suam facere intendisset propositionem, accesit personaliter ad eccle-

1 En lloc de in.2 A continuaci, repetit, nomine.3 hapitatoribus, b sobreposada.4 ut, interlineat.

ecle1 ok 29/3/04 19:13 Pgina 13


siam beate Marie dicte ville Montizoni, hora inter quarta post meridiem eiusdem diei,et sua sacra, catholica et regia magestate in regio solio in predicta ecclesia facto, orna-mentis regiis parato, sedente in conspectu et audientia ibidem constitu[t]orum et con-gregatorum, facta fuit et de suo regio mandato per dictum nobilem Michaellem Climent,regium prothonottarium, alta et intelligibile, voce lingua materna cathalonica, ut morisest, lecta et publicata propositio tenori sequentis:

Regia propositio.Sn estats tants y de tant gran per5 los successors6 de las cosas pbliques y parti-

culars que se han offert de aprs en que en lo any passat de 63 celebr Corts enaquestes nostres Regnes que, encara que //1v// ninguna cosa haja yo desitjatms que visitar-los moltes vegades per a rbrer y donar-los contentament correspo-nent a la gran amor que jo us tinch y s que vosaltres me teniu, no ho he pogut ferabans de ara. Y encara que los dits successors7 sien notoris y per o se poguera escu-sar de referir-los-vos8, per perqu s just quels sapiau ms particularment, se usdiran a los de ms importncia, que, encadenant-se los uns ab los altres, sn estatscausa de aquesta tant llarga absncia y han impedit mon bon desitg, differint-lo, perlo que podia resultar en major benefici de la Christiandat y de aquestos Regnes (ques al que jo principalment he tingut sempre ull) no havent deixat en aquest endemitgab tota la vigilncia y cuydado que me s estat possible (com a rey que tant vos ama)de anar prevenint y provehint tot lo que podia sser convenient aix a la conservacide la religi y fehe cathlica y obedincia de Santa Iglsia Romana (que en aquells,per la bondat de Du, ab tanta puritat se conserva y floreix) com a tot lo dems quetocava al bon govern, administraci de la justtia y a la pau, benefici, quietut, conser-vaci, seguretat y deffensa dells. Y ax, tenint sempre present aquest intent com apropri de ma obligaci y considerant, poch aprs de les ltimes Corts, los mals, robosy danys que los turchs y cossaris del Peny de Vlez feyen en estes costes y les demsde mes Regnes y lo ques pogueren augmentar deixant-los arraigar y fortificar all, medetermin de enviar la mia armada sobre de aquella plaa. Y ax se fu y fonch expug-nada, de qu va resultar y resulta lo beneffici y seguretat a aquests Regnes ques veu.Tenint aprs havs que lo turch, enemich com de nostra santa fee cathlica, venia abpoderosa armada y exrsit sobre la isla de Malta (la qual s de la importncia quesabeu) y vehent yo quant faltos estaven de soccors lo Mestre y Religi de Sant Joanper a deffensar-se de enemich tant poders y que portave tant extraordinaris apparellsde guerra, //2r// volent jo obviar a aquest perill y dany y tornar per la causa pblicay lo que era tant en servey de Du, honrra y reputaci dels prnceps christians, nosolament man provehir ab temps de gent de guerra, vitualles y municions, per, con-ciderant la estretura en qu la tenien posada, man juntar la mia armada per a soc-rrer-la (com se fu) forsant al enemich a qu alss son siti, ab gran prdua sua, delqual ne result no manco reputaci y honrra a mes Regnes que benefici pblich a tota

14

5 En lloc de pes.6 En lloc de successos.7 En lloc de successos.8 reffer-vos-los, ir interlineat.

ecle1 ok 29/3/04 19:13 Pgina 14


la christiandat. Restant lo turch sentit y irritat de aquest succs y vehent la resistnciaque la mia armada li feia (ab lo nimo danyat que sempre ha tingut y t de perseguiry molestar als christians) va formar un potent exrcit per a comtrer les terres delEmperador, mon germ, y casi al mateix temps los heretges y rebelles de Franacomenaren a molestar a son rey, mon germ; y per no faltar a ma sanch y principal-ment a la causa pblica de la christiandat y de nostra santa fee cathlica, vaig soc-rrer a tots dos y ab nmero de gent y diners differents vegades al dit rey, lo qual li foude tanta importncia que per medi dells (essent general del exrcit son germ, quevuy s rey) venc en batalla als rebelles heretges.

En aquest endemitg, havent succehit los moviments, alteracions y turbacions quesabeu en los meus estats de Flanders, jatsia que, ab tot lo cuydado y solicitud quem foupossible, procurs de aquietar y pacificar ab amor y blanura los mals y danys que esta-ven presents y prevenir als esdevenidors, per no podent-se alcansar ass per la mal-cia y pertincia de alguns que estaven infectes en les coses de la religi, conciderant lagran importncia dels dits estats y lo dany universal que del sobre dit resultava y podiaresultar a mos Regnes, a tota la christiandat y particularment a las cosas de la religicathlica (les quals sobre totas me obliguen) me fou forsat ab //2v// m armada (no res-tant-me altre remey per provar) acudir a dits estats, sustentant tants anys la gent y exr-sits que saveu y perseverant de entretenir-los, com al present se fa, fins a acabar-los dereduhir a la obedincia de la Iglsia Cathlica Romana y mia; confie en Du ques far,pux s sua la causa. En aquest endemitg, los nou convertits del Regne de Granada, apro-fitant-se de la ocasi de veurem tant ocupat de provehir les coses de Flandes y fer caraa las forsas del turch (que tant poderosament armava per mar), se rebellaren, com snotori. Y per obviar al dany que poguera causa[r], me resolgu de anar-men atansant aaquell Regne y donar calor a negoci quel poguera fer important la dilaci del remey. Yab sser yo anat en persona a la Andaluzia, fonch Du servit que tot se remedis y possen pau, restant ab la quietut y seguretat que convenia.

Tantost aprs de a, per divertir al turch, que tant despert est per a danyar aquestsRegnes de Espanya y als dems, y per acudir a la causa pblica de la christiandat, perla qual com a cathlic prncep tanta major obligaci tinch de tornar y amparar-la quantsmajors mercers he rebut de sa Divina Magestat, determin de formar y juntar una moltgrossa armada de galeras y altres vexells, ab molt nmero de gent y los apparells neces-saris, per a qu, juntant-se en Lliga ab la de Sa Santitat y de la Senyorie de Vencia, comse fu, essent capit general della don Juan de ustria, mon germ, anassen a cercar ladel enemich com y la combatissen, com ho feren, envastint-la y guanyant ab lo divi-nal adjutori una de las ms insignes y memorables victrias que en molt temps se haguanyat, ab gran glria y honrra de la christiandat y singular renom de mos sbdits yvassalls. Y encara que de aquest tant dichs succs poguera yo trurer algunas utilitatsparticulars, les postpos per les universals //3r// de la christiandat. Y ax se continu yprosegu lo any segent la Lliga comenada, reforsant yo la mia armada de tot lo neces-sarri; y ab a fonch forat lo enemich, per no gosar venir altra vegada a la batalla, deencloures y fortificar-se en ses fortalesas.

Desfeta la Lliga y veent yo que continuava de crixer lo nmero de la sua arma-da, per a impedir-li que no pogus fer dany a la christiandat y per altres designes,fonch necessari entretenir la mia y reforsar de gent, vitualles y monicions tots los

15

ecle1 ok 29/3/04 19:13 Pgina 15


ports y terres martimes. Y tamb, per a conservar la pau de Itlia, que de las deffen-sions de Gnova estigu molt prop de perturbar-se y acabara de rompres si yo noposara la m en remediar-ho, ab lo cuydado que sempre he tingut y tinch de qu durela dita pau en Itlia, ab la qual s estat Du servit que se haja conservat per ms tempsde vint-y-sinch anys, cosa may vista en altres, ni tanta apparncia de qu ha de durarmolts anys (mitjensant lo divinal adjutori), de hont tant gran b, utilitat y seguretatresult a tota la christiandat y bona part9 a aquestos mos Regnes.

Assentades que hagu las ditas cosas y altres de molta importncia, don ordre (ablo desitg que tenia de venir a estos mos Regnes) ques fessen las lletras convocatriasper a tenir-ne Corts. Y estant ya fermades y tan a punt de partir-me, com teniu ents,succeh la jornada y mort del rey don Sebasti, mon nebot, que fou bastantssimacausa per a detenir leshores ma partida; y ques hagu de fer cara a las cosas de fri-ca y llevar la occasi als enemichs de intentar altres que hagueren feta major la pr-dua y prevenint-ne algunas que hagueren causat novetat en los Regnes de la Coronade Portugal, com aprs la experincia ho va mostrar. Puix, aportant-se Nostre Senyorper a ss al rey don Henrrich, mon //3v// oncle, encara que los dits Regnes me per-tanyen tant de dret com s notori, alguns revoltosos comensaren a enquietar-los y pro-curaren favor y hajuda de nacions y forces estrangeres, ab intent de impedir o allar-gar la mia llegtima successi. Y per obviar los danys que la falta de prevenci solcausar en semblants coses, fuy forsat fer los aparells que sn necessaris y acudir yomateix en persona a negoci tant important. Y ax, ab la mia presncia y ser la causatant justa com hera, fonch Du servit de afavorir-la, de manera que ab breu temps sereduh y aquiet tot; y aprs se acabaren de vncer les isles dels Azors, ab la qual tin-gu fi la jornada y vingueren a juntar-se los Regnes de Espanya y les ndies, lo qual,per a la seguretat y grandesa de la conservaci y augment de nostra santa fee cath-lica y poder yo millor resistir y ofndrer a sos enemichs, s estat de gran importncia.

Deixant yo les coses de aquells Regnes en lo estat que seus ha referit y jurat enells en absncia y ab molt contentament lo prncep don Felip, mon fill, tract de dis-posar les de la mia partida per a en aquests. Y jatsia que mon desitg era de venir enla ora mateixa a visitar-vos, pe

Montsó - Binèfar. Procés familiar del braç eclesiàstic

Documents

Transcript of Montsó - Binèfar. Procés familiar del braç eclesiàstic