Moncada, LOURDES IBARZ recordat a Mequinensa...bé el gest d’inventar la secció sobre els...

Any 9 • núm. 79 • La Franja, setembre i octubre de 2008

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Lect

ura

de c

onte

s de

Jes

ús M

onca

da d

uran

t les

Jor

nade

s de

trad

ucto

rs a

Meq

uine

nsa

Becton Dickinson a FragaLa multinacional inaugura a la capitalel Baix Cinca un nou magatzemtotalment automatitzat.

Entrevistaa ManuelCastánEl presidentde l’Acadèmiade l’Aragonèsens parla delsreptes de futurd’aquestaentitat.

LOU

RD

ES IB

AR

Z

Contra la memòria històricaL’Ajuntament de Mont-roig no deixacelebrar amb normalitat un acte en recorddels assassinats al mas de la Serra.

Moncada,recordat aMequinensa


RICARD SOLANA

Lo Salt de la Portellada

Núm. 79. Setembre-octubre de 2008 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

ESTISORES

Miguel Estaña

D’un temps ençà, s’evidencia una notable iconstant activitat en el sí del Centre d’EstudisRibagorçans en pro de la llengua catalana aaquesta comarca. Al mes de maig apareixia elnúmero 5 de la Revista Ripacurtia, presentadadurant les festes de Benavarri, el 2 de juny. Del20 al 22 de juny, Peralta de la Sal acollia les VIjornades del CERib, ja consolidades com aUniversitat d’Estiu de Lleida, i el 26 de juliol esfeia una jornada de presentació del llibre «Einesde Memòria oral» al Pont de Suert que aquestaassociació organitzà amb la Coordinadora deCentres d’Estudis i el Memorial Democràtic. Iper completar-lo, el 6 de setembre apareixia elllibre La llengua de Castigaleu presentat a aques-ta localitat davant una seixantena de persones,tot un èxit, el mateix dia que Ripacurtia espresentava a la Festa i Fira del llibre del Pirineuque des de fa cinc edicions organitza l’Ajunta-ment d’Organyà amb el Consell Comarcal del’Alt Urgell.

Els companys del CERIb també ens anuncienque al setembre es realitzaran els Correllengüesd’Areny de Noguera i Benavarri. A l’octubretindrà lloc la «I Jornada d’història Comtat deRibagorça. Commemoració de Santa Maria deViu» i al novembre, la visita de la Secció Filolò-gica de l’Institut d’Estudis Catalans a Benavarri.

La participació d’aquestes institucions acadè-miques universitàries i culturals demostra lasolvència científica i cultural d’aquestes activi-tats, com ja es pogué comprovar al V Col·loquid’Estudis Transpirinencs (Areny de Noguera,octubre 2007) o a les IV Trobades CulturalsPirinenques (El Pont de Suert, octubre 2007).

En aquest clima de dinamització culturalprotagonitzada pel CERIb, sobta l’aparició d’unanota de premsa signada per aquesta entitat on esdenuncia la desídia en aquest àmbit per part de

la Comarca de la Ribagorça i dels seus ajunta-ments, i recorden que l’ent comarcal ja porta quasimig any sense respondre l’informe de cooficiali-tat de les llengües pròpies de la Ribagorça i mésde quatre mesos sense conseller responsable deCultura. Aquesta situació repercuteix en la «faltade difusió de les subvencions concedides i enl’absència de criteris clars, on una festa d’unapedania rep la mateixa quantitat econòmica que uncongrés d’ àmbit comarcal».

Tampoc es compren que el Consell Municipal dela Llengua de l’Ajuntament de Benavarri porti dosanys aturat, tot i que aquest estiu ha estat sol·lici-tat el seu reactivament per diferents membres delconsistori i altres col·lectius. La necessària convo-catòria d’aquest òrgan consultiu segurament contri-buiria a dignificar la llengua catalana en un muni-cipi que ha sét qualificat per alguns sectors ciutadansde practicar la multiculturalitat folklòrica.

En aquesta línia, algunes actituds d’autoritatsmunicipals i comarcals ribagorçanes semblenevidenciar un cert avergonyiment a l’hora d’im-pulsar la llengua i cultura pròpies de la RibagorçaOriental (la catalana) i es mostren més partidarisd’impulsar en aquests municipis actes en castellào en aragonès que en català, mentre que a l’horad’assistir a actes organitzats per associacions se’lsha vist més sovint a actes «culturals» pròxims a laFACAO que als abans esmentats, organitzats pelCERIb, entitat a la que a vegades critiquen per utilit-zar tan «exhaustivament» la llengua catalana.

Davant d’aquesta preocupant situació, des deTemps de Franja volem a recolzar i animar alscompanys del CERIb, membre de la IniciativaCultural de la Franja, i reconèixer la importanttasca que porten a terme en pro de la llengua cata-lana a la Ribagorça i que de vegades es troben ambla poca seriositat i rigor d’unes corporacions muni-cipals poc sensibles a la cultura i la llengua pròpies.

EDITA:

C/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 15 21

Associació Cultural del MatarranyaConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEACentre d’Estudis Ribagorçans (CeRib)

DIRECTOR:Màrio [email protected]

GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ:Hipòlit Solé

CAP DE REDACCIÓ IMAQUETACIÓ GRÀFICA:Isabel Calaf • T. 661 470 [email protected]

COORDINACIÓ DE COMARQUES:Marta Canales

CONSELL DE REDACCIÓ:Antoni Bengochea, José MiguelGràcia, Artur Quintana, LluísRajadell i Carles Sancho (el Matarranya). Jaume Casas, Pep Labat i DamiàTorrent (el Baix Cinca). Carles Barrull, Glòria Francino iJosefina Motis (la Llitera i laRibagorça). Carme Messeguer (PPCC).

FOTOGRAFIA:Pep Labat, Sidrid Schmidt Von derTwer i Ricard Solana

OPINIÓ:Susanna Barquín, Esteve Betrià,Tomàs Bosque, Josep A. Carrégalo,Miquel Estaña, Quim Gibert, MarcMartí, Joaquim Montclús, FrancescRicart, Carles Sancho, Ramon Sistac,Natxo Sorolla, i Carles Terès.

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT: 978 85 15 21

IMPRESSIÓ i PRODUCCIÓ:Gràfiques del Matarranya, [email protected]

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000ISSN: 1695-7709

EN VENDA A:Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia i Llibreria CabreraGironaLlibreria Les VoltesLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria Panadés i Llibreria SorollaSaragossaPapelería Germinal. C/ Sepulcro, 21TamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

Paradoxes ribagorçanes

Temps de Franja 79 8/10/08 12:15 Página 2

Núm. 79. Setembre-octubre de 2008TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorEl Departament de Joventut de la Comarca del Matarranya ha

posat en marxa una lloable iniciativa, ja experimentada amb èxiten altres comarques aragoneses i franjolines, per a evitar que lagent jove agarre l’automòbil quan va de festa per les nits. Es trac-ta de posar a la seua disposició un autobús nocturn per als caps

de setmana i festes majors, anomenat popularment lo Mussol del Matarranya. Jo encoratjaria alsresponsables d’aquesta dinàmica comarca a estendre lo model del Mussol carreter a altres àmbitsi els animo a crear lo Mussol Lingüístic. Una mena de vehicle d’urgència amb servei les vint-i -quatre hores que dugués a aquells consellers autonòmics oriünds de la comarca, batlles i conse-llers comarcals, que tot i que parlen una llengua des de que van nàixer no la reconeixen i la neguendavant dels seus pares i avantpassats, si cal.

Posats en carretera són un veritable perill públic i, si foren detinguts per les autoritats corres-ponents, i practicades les anàlisis pertinents, donarien uns alts percentatges de substàncies noci-ves en sang, del tipus de la facaoína, fachendum tremens, hispaniaimperialona i analfebitis B.

Com podeu imaginar, en eixes condicions, no poden conduir sols i necessiten palesament unscursos intensius de rehabilitació i reeducació ciutadana.

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsEditorial

Salutació del directorCartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaManuel Castán Espot, president

de l’Acadèmia de l’Aragonès

La Llitera i la Ribagorça

Revista de premsa

Tema del mes

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

Opinió: Slow movement,

per una vida sense estrés

2

3

4

7

10

15

13

17

18

A Mònica Terribas de TV3Quan un periodista de TV3 no té l’esma de

mantenir-se en català tot entrevistant un interlo-cutor que l’entén, malgrat que no parli la nostrallengua, caldria rescindir-li el contracte profes-sional. Se suposa que abans ha estat informat queTV3 va néixer, entre d’altres coses, per contribuira la normalització de la llengua catalana. Està moltbé el gest d’inventar la secció sobre els vigilantsde la llengua dins el programa Vacances pagades.Però sembla una burla que moments abans deconnectar el passat dimarts 19-8-08 amb els vigi-lants, un periodista desplaçat a Platja d’Aro, Xavier,entrevistés en castellà un pizzer italià, Severino.És difícil que un cuiner establert a la Costa Bravaque parla un mínim de dues llengües llatines (italiài castellà) no entengui el català. Em produeix tris-tor constatar aquesta manca de solidaritat enversla nostra llengua.

Quim Gibert(Fraga, Baix Cinca)

El català i Air BerlinFa pocs dies el senyor Joachim Hunold, direc-

tor general de la companyia aèria Air Berlin, queopera als territoris de parla catalana, amb volsentre Alemanya i Palma, Barcelona, València oEivissa, feia unes afirmacions a l’editorial de larevista Air Berlin magazine on deixava clar el seumenyspreu cap a la llengua catalana i cap als ciuta-dans de Catalunya, les Illes Balears i el País Valen-cià en negar-se a escoltar les recomanacions delGovern Balear demanant més presència del catalàa la seva empresa.

Air Berlin ha començat a rebre les primeresprotestes, però el responsable de l’aerolínia aEspanya i Portugal, el senyor Álvaro Middelmann,ha reafirmat les declaracions de Hunold. Com que

Air Berlin no rectifica, des de la Plataforma per laLlengua demanem la col·laboració de tothom perquèhi aporti la seva queixa i aconseguir que Air Berlinno només no insulti el nostre poble i la nostra llen-gua, sinó que tingui en compte el català com allengua apta per al mercat.

Et proposem que enviïs aquest missatge per tald’expressar-li el teu malestar.

D.Gimeno

Ignorats i menystingutsFelicito a Ramon Parisi per la seva carta del

passat juny. Però vull dir-li que no s’ha d’es-tranyar del comportament de «la suya». Aragón TVno fa res que no facin polítics, premsa, església ifunionariat en general. Que és, ignorar-nos i menys-tenir-nos. Fins i tot sense manies tallen els parla-ments del president Iglesias, quan els acaba ambunes frases en la nostra –i seua, llengua materna.

La majoria de membres d’aquestos estaments,creuen que el tren de la democràcia porta vagonsde «tercera», i que ells tenen dret a decretar a quiens toca viatjar-hi.

I això s’ha d’acabar. No som els ciutadans els queestem al servei de les «castes manaires». Són ellsels que estan –o més ben dit, haurien d’estar al nostreservei.

També en R. Parisi fa esment de l’art sacre enlitigi. El qual, n’estic convençut, mai tornarà a laFranja. Com a molt el veurem passar de llarg capa Barbastre. Per desgràcia, en els litigis catalano-aragonessos, encara que ens afectin de ple com enaquest cas, la Franja esdevé com la xarxa de lespistes de tenis en la que ningú repara, per moltimportant que sigui el partit.

MedardetBenavarri

12

19

16


Núm. 79. Setembre-octubre de 2008 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYAL’E

SM

OLE

T Ararat (El dolor

de ser odiat)Fa poc vaig veure Ararat,

una pe l · l í cu l a d ’AtomEgoyan. Tracta el genocidiarmeni perpetrat per Turquial’any 1915. El director cana-denc utilitza el recurs de lapel·lícula dins la pel·lículaper mostrar-nos les reaccionsdels personatges davant elsfets narrats. La figura centralés Raffi, un jove ajudant deldirector, fill d’una professo-ra un ivers i t à r i a i d ’unpresumpte terrorista arme-nis. És molt interessant veureles diverses maneres d’assu-mir la tragèdia: els fills i nétsde la diàspora armènia, elsciutadans canadencs i fins itot l’actor d’origen turc queencarna el militar otomàsense escrúpols. Hi ha unmoment en què aquest actorqüestiona la veracitat delgenocidi en conversa amb eldirector, magistralment inter-pretat pel francès d’origenarmeni Charles Aznavour.Aquest evita entrar en discus-sions, la qual cosa indignaen Raffi que, amb la seuajoventut, no entén la mancade rèplica. És en aquestmoment que Charles Azna-vour, amb una mirada tristai cansada, diu: «Saps el quesegueix causant tant de dolor?No és la gent que vam perdre,ni la terra. És saber que se’nsodiava tant. Qui era aquestagent que ens odiava tant?Com poden seguir negant elseu odi i així odiar-nos enca-ra més?» Vaig quedar-meclavat. Em va venir al capl’Esmolet que vaig escriure elmes de maig «La tristesa deser català» i, tot d’una, vaigsentir-me també molt trist,molt cansat.

Carles Terès

La vila de la Sorollera acollí la 18a Trobada del Matarranya

José Miguel Gràcia

El d ia 9 d ’aques t mesd’agost, la tan petita com ober-ta, neta, simpàtica i arranjadavila de la Sorollera, ens vaacollir amb els braços oberts.Em refereixo a la TrobadaCultural del Matarranya, queenguany ha tocat a les terresdel Bergantes. No puc dir queels actes es van desenvoluparamb tota normalitat, perquè percomençar, van tenir que canviarel Saló de Plens de l’Ajunta-ment pel Saló Polivalent,davant les expectatives de lagran assistència de públic a lapresentació de les publicacions.Previsió confirmada ambescreix. Els llibres presentatsvan ser: Xandra del Dr. ArturQuintana, Si les pedres parla-ren de José Miguel Gràcia iJesús Pallarès, Memòries d’unadesmemoriada mula vella deDesideri Lombarte i El porve-nir de mi pueblo de Juan PioMembrado i Ramón Mur. Ambl’exposició fotogràfica Quanérem emigrants de Tomàs Rivai el concert de música i poesiade Túrnez i Sesé, a més delsjocs infantils del matí, es vancompletar els actes de la Troba-da.

informar sobre els fets quehavien tingut lloc, aquell mateixdia, 61 anys abans: l’incendidels pinars per part de l’exèr-cit i la guàrdia civil amb laintenció de «netejar» el maquisd’aquelles contrades. Tothomva petar la xerrada animada-ment i també es va parlar delfutur de la cultura i de la llen-gua més enllà del Matarranya,del Bergantes i del Mesquí.

Recomano molt sinceramentuna visita turística a la vila dela Sorollera. Amb unes boneshabitacions, restaurant i bar, al’Hostal de la Plaça, gaudireude la nit, i a l’alba, els pinarspropers i llunyans us hi faransomiar en un mar de color verd.

Com he dit al principi, l’aco-llida de tots el veïns, del seualcalde, Antonio Arrufat, del’Ajuntament, de l’AssociacióServa, va estar magnífica, i a lavegada en un ambient denormalitat que ens hi vam sentircom «a casa nostra».

Durant el sopar a la Plaça,sota un cel estrellat, a la vora del’església i del robust campanar,amb la presència també delsalcaldes de Massalió i de Cala-ceit, de la Directora de l’IET,associats i veïns vam comentartot allò que havíem vist durantla visita que havíem fet per lavila: façanes, racons i raconetsarranjats amb força cura irespecte. El Sr. Alcalde ens va

Acte de presentació a la Trobada Cultural del Matarranya

SUBSCRIU–T’HI

978 85 15 [email protected]


Núm. 79. Setembre-octubre de 2008TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

ParadoxaFa poc uns c iu tadans

encapçalats per Mario VargasLlosa han signat i publicat unmanifest per a accelerar elprocés de substitució de lesllengües espanyoles no caste-llanes per la llengua castella-na. Per a aconseguir ladestrucció d’aquesta part delpa t r imoni espanyol e l ssignants fan algunes propos-tes en desacord amb la cons-titució i certs estatuts, i pereludir-ne la possible anti-constitucionalitat, demanendel Parlament espanyol que,si cal, modifique la constitu-ció. Proposen bàsicament quel’ensenyament de i en les llen-gües espanyoles no castella-nes siga optatiu, perquè sabenque, en deixar de ser la llen-gua vehicular de l’escola, estroben condemnades a l’ex-tinció. Els signants, aconse-guida l’optativitat, admetenla cooficialitat de l’aragonès,basc, català, …, i que puguenser-hi parcialment vehiculars.Si comparem les propostesdel citat manifest amb la quepodria ser la Llei de Llengüesd’Aragó, veurem que coinci-deixen en el punt bàsic del’optativitat de l’ensenya-ment, premissa ineludible pera l’extinció, de les llengüesespanyoles no castellanes, peròen mantenen la cooficialitat iel dret a una certa vehiculari-tat, en l’ensenyament sobretot.La projectada Llei de Llen-gües d’Aragó, pel que n’hepogut saber, no contempla encap cas la cooficialitat de l’ara-gonès i del català i no en quedaclar el caràcter vehicular a l’en-senyament. La paradoxa: elsdel manifest amb les seuespropostes aspiren a l’extincióde les llengües espanyoles nocastellanes, la nostra Llei deLlengües, amb propostes mésdesfavorables a les llengüesminoritzades, aspira a fomen-tar-ne la recuperació i el desen-volupament.

Artur Quintana

VIL

ES

I G

EN

TS L’Ajuntament de Mont-roig denega el permís per

a un acte pels assassinats del mas de la SerraArtur Quintana

A la matinada de l’onze denovembre del 1947 sis perso-nes van desaparèixer de la presód’Alcanyís on es trobavendetingudes i van ser assassina-des al Mas de la Serra de Mont-roig de Tastavins, situat prop dela carretera general i a no gairedistància del centre urbàd’aqueixa vila del Matarranya.Se sap que van ser enterradesen una fossa comuna a l’actualcementiri vell de Mont-roig, ise’n coneix el lloc on es trobaaquesta fossa. Tots els esforçosdels familiars dels assassinatsper a exhumar els cadàvers hantopat amb la negativa de l’Al-caldia de Mont-roig. Davantd’aquesta oposició, i vista laimpossibilitat d’identificar elsdiferents cadàvers i poderprocedir així a un enterramentindividual i digne, els familiars,amb l’ajut de l’associació «LaGavilla Verde» van optar perposar un monòlit a l’indret delcementiri vell de Mont-roig onse sap que hi ha la fossa. El dia16 d’agost d’enguany a les sisde la vesprada es va decidir decol·locar aquest monòlit i a l’ac-te va assistir una cinquantenallarga de persones. Tanmateixno va ser possible de dur enda-vant l’acte perquè l’alcaldia deMont-roig es va negar a obrirel portal del cementiri. Davantd’aquest penosa situació elsorganitzadors van creureadequat de posar el monòlit peruna estona davant del portal ifer-hi una ofrena de flors i unsparlaments. Però en el momentquan ho anaven a fer una pare-lla de la guàrdia civil que finsaleshores s’havia limitat aobservar des del seu cotxe quèféiem els assistents, va inter-venir adduint que s’obstaculit-zava el pas de vehicles, tot ique no els hauria costat gens dedesviar-ne el trànsit. Desprésd’un tens tira-i-afluixa amb elsorganitzadors els agents van

tolerar que l’acte se celebrés apoca distància del portal delcementiri però a l’altre cantódel carrer. I així es va fer. Eniniciar l’acte la filla d’un delsassassinats va llegir la inscrip-ció en castellà del monòlit ambels noms de les persones assas-sinades –José Mir, Aurelio Boji Josefa Bayod de la Ginebro-sa, Eleuterio Simó de la Freix-neda, Rogelio Cuartilla de laVall del Tormo i Aurora Piña-na d’Aiguaviva– i a continua-ció va començar un parlamenten català. Però només haviadit quatre paraules que des delpúblic assistent algú va cridar«¡ En castellano! ». Per sort esva sentir una altra veu «En

català!», a la qual se’n vansumar dues o tres més i la donava poder acabar el parlament enla mateixa llengua en què haviacomençat. I així a la ignomíniad’haver de celebrar l’acte elcarrer, no va caldre sumar-hi laignominia de no poder parlar enla llengua dels assassinats. Elsparlaments dels organitzadorsde la Gavilla Verde van sertambé en català. Uns familiarsdels assassinats ho van fer encastellà.

Entre els assistents es comen-tava que sembla que hi ha unallei dita de la memòria històri-ca. Aquesta llei, si realmentexisteix, ha demostrat a Mont-roig la seua total ineficàcia.


Núm. 79. Setembre-octubre de 2008 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYAL’A

RG

AD

ELL

El riu que parla

Vaig estar el passat 9d’agost a la 18a TrobadaCultural del Matarranya,Bergantes i Mesquí que esva celebrar a la Sorollera.A l’endemà assistiria a la 3aTrobada d’autors ebrencsal Matar-ranya, a Fondes-patla, amb «El paisatgeebrenc en la creació artís-tica». Dinar literari i lectu-ra del recull El riu queparla, publicació d’Aedi-tors i Serret llibres, on unatrentena d’autors i autorescol·laboren aportant relatsamb e l pa isa tge de lesTerres de l’Ebre com areferència.

Presentació del poemariDietari en groc a càrrec del’autor José M. Gràcia, dela Codonyera.

Intervenció artística ambuna «Bugada de lletres» alsantics llavadors amb parti-cipació dels més menuts.

C o m u n i c a c i o n s . E lpaisatge ebrenc en l’obrade: Desideri Lombarte, (acàrrec d’Artur Quintana),Jesús Moncada (a càrrec deNeus Pallarès) i d’ArturBladé (amb Pere Poy).

Presentació de les expo-s i c i o n s « A r t u r B l a d é :escriptor de l’Ebre català,cronista de l’exili», «L’uni-v e r s l i t e r a r i d e J e s ú sMoncada» i «Des ide r iLombarte: Ataüllar el móndes del Molinar».

I a la nit, «Nit d’estels»observats i guiats per JoséAgustín Amela, professora Morella.

Juli Micolau

Los Draps, grup matarra-nyenc de rock català amanitamb dolçaina, van celebrar eldesè aniversari coincidint ambles festes majors d’estiu i parti-cipant en diversos concertscol·lectius. El 9 d’agost al IIICarrasca Rock a Ejulve alcostat d’Ixuquera d’Alcorisa,Los Gandules de Saragossa,Ojo no Caigas d’Alcanyísentre d’altres. El 6 de setem-bre en un concert a Sentmenat–Barcelona– amb els valen-cians Obrint Pas, Oprimits iSkafam i el 12 a les festesmajors de la seua vila compar-tint cartell amb els saragos-sans Gen, Omeveigues de Vall-d e - r o u r e s i A z e r o d e l a

Nou servei a la Comarca

Lo Mussol del MatarranyaCarles Sancho

Codonyera. A més aquestaprimavera a Massalió vanpresentar el seu segon CD Uncrit al vent.

La seua trajectòria musicalés molt meritòria. La seuaprimera maqueta Terra defrontera l’any 2000. No mosfareu callar! enregistrat el2006 el primer CD. Una cançód’aquest treball Cultura popu-lar va ser guardonada amb elpremi de Música Aragonesaaquell mateix any com a lamillor cançó en una llenguaminoritària d’Aragó. El 2007van tindre una participaciódestacada en el projecte musi-cal de ’Sons del Matarranya’.Enhorabona i per molts anys!

4t TORNEIG LA FRANJAHorta de Sant Joan va orga-

nitzar el 4t Torneig de Futbolde la Franja, que tingué lloc el26 d’agost al Camp d’Esportsde la vila de la Terra Alta. Elsequips convidats van ser C.E. Arnes, C. P. Cretense,Castelseràs C. F. i l’equipamfitrió. El torneig es desen-volupa en una sola jornada.Partits eliminatoris d’una horade durada seguits de la finalentre els guanyadors. L’anypassat el triomf va ser per al’equip organitzador i aquestha reeditat el trofeu en la finaldavant del C.P. Cretense per3-0. La idea d’unir en una acti-vitat esportiva les viles de dife-rents comarques és una bonainiciativa per superar els límitspolítics i administratius delsdiferents territoris i per millo-rar la convivència entre lespoblacions veïnes. La bonaentesa i col·laboració entre elsConsells Comarcals de laTerra Alta i del Matarranya il’Ajuntament d’Horta de SantJoan faciliten el suport a lainiciativa esportiva que espe-rem tinga noves convocatò-ries.

C.S.

Lo Mussol del Matarranya ésuna proposta novedosa que hainiciat aquest estiu el Departa-ment de Joventut de la Comar-ca del Matarranya. Es tracta deposar a disposició dels joves, de16 a 35 anys, un autobús nocturnque transllada aquests a les festesmajors de les viles del voltant iaixí evitar possibles accidentssubstituint el transport particularen cotxes per un altre col·lectiui més segur. La iniciativa hatingut una bona resposta per partdels joves i gran part d’ells hanpogut anar aquest any a les festesmajors dels pobles veïns ambaquest mitjà de transport,

augmentant d’aquesta maneral’animació de les celebracions,sobretot en les viles més menu-des. El preu del viatge d’anadai tornada és de quatre euros i elsautobusos i el seu itinerari s’adap-ten a les festes que se celebrencada setmana i als joves que hosol·liciten a cada vila. A finalsd’agost aquest transport l’havienfet servir més de 200 joves i vainiciar-se a finals de juliol iacabarà a finals de setembre ambles festes de la Portellada i Vall-junquera dedicades a santMiquel. La iniciativa del Mussoldel Matarranya ha segut moltpositiva, segons valora la tècni-

ca de joventut de la comarca EvaAntolín, i es repetirà l’any vinentampliant i millorant el servei siés necessari.

Deu anys dels Draps!C.S.


Núm. 79. Setembre-octubre de 2008TEMPS DE FRANJA 7EL BAIX CINCA

Ramon Tejedor analitzà la presència del català als mitjans públics a la XII Escola d’Estiu

Jaume Casas

El director general de laCorporació Aragonesa deRàdio i Televisió, Ramon Teje-dor, va assegurar a Fraga, onparticipà en les jornades de laXII Escola d’Estiu celebradaal setembre, que no es plante-gen, en principi, produir iemetre programes en català oen aragonès, encara que lesnoves tecnologies audiovisuals«permet ran , en un fu turpròxim, doblar programes enaquestes llengües per a què elsespectadors de les zones on esparlen puguen optar a les sevescases per la versió original encastellà o la doblada al catalào a l’aragonès». Tejedor vaabordar en la seua conferènciacol·loqui la qüestió del paperdels mitjans de comunicaciópúblics i la realitat lingüísticai cultural aragonesa, dins de laXII edició de la Escola d’Estiude la Franja que enguany teniacom a tema genèric «Einesaudiovisuals a l’ensenyamentde les llengües». Ramon Teje-dor va assegurar que la ràdio ila televisió aragonesa atenen«per un mandat legal», la rique-sa i pluralitat cultura d’Aragó,«amb una sèrie de programesespecífics, però sobretot demanera transversal, amb unapresència general en tota laprogramació». En aquest sentiti considerant les llengüesd’Aragó com a part del patri-moni cultural aragonès, eldirector general de la CARTV,va assenyalar que «a l’esperadel que determini la Llei deLlengües, seguirem complintamb aquest paper amb elsmitjans i recursos que comp-tem». Va descartar, això sí,oferir tota la programació encastellà, català i aragonès, «jaque és inviable i la llenguaoficial a tot Aragó segueix sentel castellà», però va assegurarque «les possibilitats tècniques

ció». Respecte a l’ensenyamentdel català a Aragó «no variaràexcessivament el panorama,encara que sí suposarà abonari consolidar tot l’aconseguitfins ara».

de la televisió digital i la sevainteractivitat ens pot oferir lapossibilitat de doblar progra-mes per a les zones plurilin-gües». En un altre ordre decoses, Ramon Tejedor creu que«és factible», que Governd’Aragó i Generalitat de Cata-lunya arriben a algun tipusd’acord perquè les televisionsautonòmiques de les duescomunitats puguen veure’s enels dos territoris, amb un conve-ni similar al qual ja han signatCatalunya i País Valencià i vaassenyalar que «tenim els dretsadquirits per a crear i emetreuna versió aragonesa delprograma de TV3 «Caçador deparaules». Precisament, eldirector i el guionista d’aquestprograma van participar a l’Es-cola d’Estiu explicant el desen-volupament d’aquest progra-ma que consistia en repassarel vocabulari específic de totsels territoris de parla catalana,entre ells, les comarques de laFranja de Ponent. La XII Esco-la d’Estiu de la Franja va comp-tar amb la participació d’unscinquanta professionals de l’en-senyament, la major part,professors de català a la Fran-ja. La directora general de Polí-tica Educativa del Governd’Aragó, Carmen Martínez, vaser l’encarregada d’inaugurar-la, destacant els avenços expe-rimentats els últims anys enl’ensenyament del català aAragó, «no només en l’incre-ment de l’alumnat i professors,sinó també en el desenvolupa-ment, ja, de seccions bilingüesi en la convalidació de títolsde nivell B de català». Aramateix, són 3.984 els alumnesaragonesos que estudien català,i alguns d’ells ja estudien algu-na assignatura en català. D’al-tra banda, Carmen Martínez,va assegurar que el projecte deLlei de Llengües que debatrà

pròximament el parlamentaragonès «reconeixerà dretsals catalanoparlants, però nosuposarà cap imposició d’obli-gacions per als ciutadans, enca-ra que sí per a l’Administra-

Màrio Sasot i Ramon Tejedor


Núm. 79. Setembre-octubre de 2008 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCA

PerversosNovament som al mig d’un

debat polític, o politicastre,sobre una possible llei querecullga la realitat lingüísticad’Aragó. Som en temps deconfusió, de barreja delibera-da entre el substantiu i l’ad-jectiu, entre l’important i l’ac-cessori, el que més respon alsmeus interessos, o el que potfer caure al meu adversari.

Em ve al cap un tall de tele-visió, de fa uns anys, unaperiodista preguntava pelcarrer a la gent què en pensa-va de l’avortament, i unasenyora va respondre «hi esticen contra, perquè que a jo nom’agrada». Argument que detan contundent cau a terra.Sense ànim d’embolicar latroca amb l’avortament, emquedo amb l’argument de lasenyora, perquè justament ésel mateix que hi ha darrere del’assetjament contra el català:com que a jo no m’agrada, hiestic en contra.

La batalla de Brunete, val lapena recordar-ho, va dividir lapoblació en dos bàndols: elsmorts i els altres. Va hi haureel mateix nombre de mortsentre els enfrontats. Val lapena recordar-ho i, sobretot,recuperar la gramàtica. Elsubstantiu i l’adjectiu, cadaun al seu lloc, sense mesclar-los interessadament. D’altramanera, guanyen els perver-sos.

Per cert, la Comissió Euro-pea de Multilingüisme hadeterminat que el castellà noestà perseguit a Catalunya.Per tant, deixem eixa qüestióde banda i permeteu-nos queens dediquem als drets delsaragonesos que tenen el catalàcom a llengua pròpia (i l’ara-gonès).

Susanna Barquín

L’A

BA

BO

L

El fragatí Jordi Diaz, estu-diant de quart de enginyeriaaeronàutica de la UniversitatPolitècnica de Catalunya, estàtreballant en un projecte d’in-vestigació sobre un nou propul-sor submarí elèctric, que l’haportat aquests dos mesos d’es-tiu a treballar a la Universitatnord-americana de NovaJersey. El treball el desenvolu-pa un grup de quatre alumnesde la Politècnica en col·labo-ració amb un professor de launiversitat de Nova Jersey, d’onacaben de tornar.

“Hem estat tot l’estiu treba-llant allà, en el disseny d’aquestprototip i ara ho continuarem aBarcelona. Es tracta d’un

propulsor submarí, petit, demenys de 25 cm de llarg, quees mou amb una bateria i per lavibració que produeix en unamembrana que el fa avançarsota l’aigua», ha assenyalatDíaz. El projecte té com aobjectiu «buscar un propulsorque permeti conduir a distànciai amb bastant autonomia, vehi-cles de rastreig i observaciósubmarina», i «si no passa resi arriba el suficient finança-ment, podria estar acabat l’es-tiu que ve».

Enguany, Jordi Díaz va parti-cipar juntament amb deu alum-nes més de la mateixa Univer-sitat Politècnica de Catalunya,en el I Concurs Internacional de

CanSat, celebrat a Madrid, enel que els participants disse-nyen un artefacte amb el qualhan de complir una missiódeterminada. L’equip de Jordi,el «Wecansat», es va imposaren la modalitat Comeback, perdavant d’equips de Madrid,València, Sevilla i Malàisia.

L’objectiu de la prova eraaconseguir fer volar un satèl·litcasolà, a una altura mínimad’uns 250 metres i fer-lo tornara terra, el més prop possibled’una diana, valorant-se espe-cialment la propulsió del satèl·liti la precisió a l’aterratge. «Elcoet era una espècie de llauna derefresc i havíem de fer que s’en-lairés i després intentar apro-par-lo al màxim a una dianamarcada a terra. El satèl·lit porta-va un GPS indicant el punt del’aterratge i en el moment d’ini-ciar el descens es desplegavaun petit parapent en la part supe-rior que facilitava aquesta opera-ció. Ens vam quedar a cinquan-ta metres, que està bastant bé, iens vam emportar el premi».En aquest concurs, que es vacelebrar a l’aeròdrom de Fuen-temilano, a Segòvia, hi van parti-cipar més de deu grups de diver-ses universitats espanyoles i ungrup de Malàisia.

Un estudiant fragatí treballa en un projecte de propulsor submarí

Jaume Casas

L’Associació Aragonesa deDislèxia, creada per un grup depersones de Fraga, es vapresentar en societat recent-ment dins de les I JornadesAragoneses de Dislèxia i altresDificultats del LlenguatgeEscrit, organitzades per aques-ta entitat i el Centre de Profes-sors i Recursos de Fraga. Ladislèxia és una disfuncióneurològica, que afecta a la

Es constitueix a Fraga la primera associació aragonesa de dislèxia

Jaume Casas

comprensió lectora i escrita,«i de retruc, al rendiment esco-lar dels nens i la seua autoes-tima» –assenyalà el presidentd’aquesta associació, JosepLluís Cruz. L’associació esconstitueix amb l’objectiud’informar i sensibilitzar sobreuna qüestió, «de la que alscol·legis no existeix cap proto-col d’actuació per abordar-la».Per això els seus membres

plantegen a l’administració lanecessitat de coordinar i unifi-car criteris i unes normes d’ac-tuació per a tractar aquestamalaltia que pot afectar a entreun cinc i un deu per cent delsescolars. «A més, l’actualsistema educatiu, basat enl’examen i la prova escrita, noajuda precisament al desen-volupament d’aquests nens»–va explicar Cruz.

Jordi Diaz és el primer per l’esquerra de la fila de més amunt


Núm. 79. Setembre-octubre de 2008TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

ESTAMPES RIBERENQUES

El català, una llengua aragonesa

José Bada

Per a borrajas les que se crien a l’horta de Saragossa. Res aveure amb el que diuen «borraina» a Olot, Tortosa i Vinaròs coma Fraga i al meu poble. Però la borraina del Matarranya, tan dife-rent de la catalana, no té res que envejar a la borraja de l’hortade Saragossa, tos ho juro. AFavara encara fan amb les seues fullesels famosos «crispells», com els feia ma mare, i que són literal-ment el que es diu en castellà «miel sobre hojuelas».

Hi ha moltes classes de borraina: les silvestres que naixen onmenys es pense, altres que es descuiden a l’hort familiar i algu-nes que es cultiven sota plàstic –¿bajo palio?– i es presenten ambetiqueta i denominació d’orígen d’Aragó al mercat. Estes són mésfines i més cares, les silvestres més gustoses i les més agraïdesles de l’hort que se donen als veïns. No obstant tots els tipus deborraja són borraja, o borraina, i cap pagès les confon amb lesbledes.

Però no és este l’hort on voldria portar a ningú, ni el jardí onentro amb poques esperances de sortir airòs davant l’opiniópública aragonesa. Perquè no és de borraines del que vull parlarsinó d’allò –com ho diria?– que segueix sent un misteri no sólper a les verduleres de Saragossa –que no tenen perquè saber dellengües– sinó inclús per a alguns parlamentaris que haurien desaber de hablas i de «parles» i no saben o no contesten quan se’lspregunta com s’ha d’anomenar el que es parla a les comarquesorientals d’Aragó. No ha hi un sól diputat de les Corts d’Aragóque no sàpiga que a la «Franja del Ponent» –com diuen sesga-dament a Catalunya– no es parla castellà, però més d’un dirà queés xapurreau i altres voldran que sigui abans això, o «polaco»,que un dialecte de la llengua catalana. I si és precís, a falta d’unnom propi, n’hi atribuïran molts per a més confusió. Amb el senzillque seria declarar que a l’Aragó se done el català com les borrai-nes. Però no, antes muertos que sencillos.

No entenc que no ho entenguin. Per a mi és català, per aMarcelino també. I diguin el que diguin, inclús a Maella o aBonansa, el maellà i el favarol són variants de la mateixa llen-gua que es parla a Lleida o Girona, a l’Alguer o València, a Mallor-ca i a Menorca… La prova és que tots els que parlem aquestromanç ens entenem. Això no treu que el català siga tan aragonèscom les borraines, si és que una llengua existeix en la parla comcrec –no en el diccionari o en la gramàtica– i és de qui la parleni no dels polítics, dels acadèmics i de les institucions públiquesd’un territori. Reconèixer l’existència d’una llengua en els seusparlars es reconèixer una part de la soberania del poble que laparla.

Aquè ve tant d’enrenou? Sobren raons per a reclamar als nostresveïns altres béns de la Franja que ens pertanyen, però no n’hiha cap per a renunciar a la nostra llengua. O si? Perquè ja fa moltsanys que es deïa traïdor al que defenia el dret a estudiar catalàa l’escola, i s’afirmava que dir català al que es parla a la Fran-ja és «vendre una part d’Aragó a Catalunya». Com si la llenguafos del territori i els habitants també: como si estos i sól ells, lligatsa la terra, hagueren de lligar-se a una mateixa llengua i no pogue-ren compartir-la amb altres. Una llengua, una nació? Fals. I, amés, impossible. Ho digui qui ho digui: flamencs o valons,bascos o catalans, espanyols d’Aragó o andalusos de Jaén… Peròaquest prejudici del nacionalisme és l’únic que uneix als nacio-nalistes.

Que a una part d’Aragó es parli català és un escàndol per a unsi altres, per als que se situen més cap aquí o cap allà de la línia.Mentre que els de la Franja, la majoria, considerem que és unaoportunitat per a entendremos millor, catalans i aragonesos, coma bons veïns. Només cal apreciar més el que ens uneix: més elpont que la muralla, el camí més que la casa, els peus més queles arrels, i més la paraula que ens fa humans –el diàleg– que laviolència i la barbàrie. Uns i altres, cultivant la parcel·la de la huma-nitat que ens correspon, l’humus del nostre hort, podem i debemconversar i conviure com a bons veïns en pau i llibertat.

Becton Dickinson inaugura un nou magatzem automatitzat a Fraga

Redacció

BD (Becton, Dickinson andCompany), líder mundial entecnologia mèdica ha inaugu-rat un nou magatzem auto-matitzat a la seua planta defabricació de Fraga. El nouespai, el més gran d’Espanyadedicat a material sanitari,amb una invers ió de 10millons d’euros, incrementaen un 20% la capacitat d’em-magatzematge fins arribar als60.600 m3, donant cabuda a28.000 palets. Inclou tambél’última tecnologia en siste-mes logístics que controlensis transbordadors que es

mouen ràpidament per l’estàn-cia capaços de traslladar 132palets a l’hora, el que permet

buidar i tornar a ompl i rcompletament el magatzem en182 hores.

«El procés està ara automa-titzat i totalment centralitzaten un sol magatzem, el quereduirà el tràfic dins de la plan-ta i se rà més sos ten ib lemediambientalment», va dirMarcos Calucho, director de laPlanta de Fraga.

José Luis Gómez, DirectorGeneral de BD a Espanyaafirmà que «el nou magatzemens permetrà reduir els tempsi consolidar els enviaments,millorant l’efectivitat opera-tiva de la nostra cadena desubministre, des dels distri-buïdors als nostres clients».

Marcelino Iglésias en el acte d’inauguració del nou magatzem


Núm. 79. Setembre-octubre de 2008 TEMPS DE FRANJA1010 ENTREVISTA

Manuel Castán Espot, president de l’Acadèmia de l’Aragonès

«Tot el procés de creació de l’Acadè

Manuel Castán Espot,nascut a Les Paúles perònatural de Gabás (Riba-gorça.Osca), és llicenciat enFilologia Hispànica per laUniversitat de Saragossa itreballa com a professor deLlengua i Literatura Caste-llanes l’I.E.S. Joaquín Costade Cariñena (Saragossa). Ésparlant de patués, en el qualha escrit bastants articles icontes, publicats alguns d’ellsen la premsa local de la vallde Benasc. Com a presidentde Chuntos por l’Aragonés ide l’Acadèmia de l’Aragonèsha publicat diversos articlesen la premsa aragonesaenvers la realitat lingüísticad’Aragó i en defensa de l’ara-gonès i del català d’Aragó.

Pregunta. Com es va arribaral 29 de gener de 2005, dia enquè es va fundar Chuntos porl’Aragonés?

Resposta. Segurament,perquè les fórmules de defen-sa i de promoció de l’aragonèsutilitzades fins a aquell momentno podien avançar més enaquesta tasca. Es necessitavaun projecte nou en el que eranecessària la participació detots. La idea va nàixer de l’as-sociació Nogará, que a travésde Fernando Sánchez i deRubén Ramos va anar conven-cent a altres associacions iparticulars de que era necessà-ria aquesta unitat. A més, eraimprescindible la participaciódels anomenats parlants patri-monials, amb els quals nonomés calia comptar sinó quehavien de ser agents d’aquesttemps nou. Apartir d’aquí es vacomençar un procés il·lusio-nant que ens va dur a la funda-ció de Chuntos, i que nomésacabarà si l’aragonès és reco-negut i defensat per la nostraadministració. Si s’arribés a

aquesta situació, hauria estat unèxit la nostra labor.

P. Juliol de 2006. Per quèles associacions atorguen al IICongrés el poder de creacióde l’Acadèmia?

R. Tot el procés de Chuntospor l’Aragonés va ser transpa-rent i democràtic. L’integra-ven representants de les dife-rents associacions i totes ellesvan ser cridades a participar;qui no va voler ser-hi, no podràdir mai que es va plantejar captipus de veto a la participacióde ningú. Entre tots els repre-sentants assistents, que dispo-saven de veu i vot, van decidirque Chuntos organitzés unprocés de tria dels candidats aaquesta Acadèmia, però quefora el II Congrés el que deci-dís finalment la seva creació ono. El suport que va tenirl’Acadèmia en el Congrés vaser extraordinari, doncs els ques’oposaven a la seva creació novan comptar amb cap suport.

P. Ens pot contar qui hi vaparticipar?

R. La participació en tot elprocés va ser amplíssima. Lamajoria de les associacions iinfinitat de particulars que vansignar el Manifiesto de Defen-sa de la Lengua (més de 4.000persones); gent de tots les valls

on es conserva l’aragonès, desde Benasc fins a Ansó i des deAyerbe fins a Fonz. Uns vanparticipar-hi de manera direc-ta, presencialment; uns altres,amb el seu suport i labor deconscienciació en les diferentsvalls i comarques. Però no vam

tenir únicament el suport deles gents de l’aragonès; vamtenir també suports inestima-bles de fora de l ’Aragó:Euskaltzaindía, com HenrikeKnörr, q.e.p.d., i Xavier Kinta-na; representants de l’Institutd’Estudis; de l’Academia daLingua Galega; de l’AcademiaAsturiana. Els que van assistira aquest Congrés van viure, amés, uns moments molt inten-sos, de molta emoció, com lesdues votacions: l’aprovaciódels Estatuts de l’Acadèmia ila seua creació. Els vots favo-rables van rondar el 90% i elsaplaudiments amb què van seracollits els resultats han quedatgravats per a sempre en lamemòria de tots els que vamviure aquestes jornades.

També vull recordar el suportinstitucional de la DGA, que vafinançar aquest Congrés, i demanera especial al Viceconse-ller d’Educació, Juan JoséVázquez, que sempre ens vaacompanyar en aquesta aven-tura i va tenir la valentia «d’es-tar» que pocs haguessin tingut.

P. A l’Acadèmia va haver-higrans incorporacions peròtambé va haver-hi grans absèn-cies.

R. Lamentablement, vahaver-hi absències. De totesles persones que van ser tria-des per a formar-ne part, n’hiva haver vàries que van decli-nar la invitació. Les que mésens van doldre van ser les dedues persones que havienformat part de Chuntos porl’Aragonès: Francho Nagore iChusé Inazio Nabarro. Nago-re, a més, va ser l’encarregat depreparar les ponències i comu-nicacions del Congrés i ho vafer magistralment. Nabarro vaser el vicepresident de Chun-tos i va treballar fins a l’últimmoment també. No van volerformar part de l’Acadèmia,però van treballar en el procés

«Chuntos es va convertir en una caravana que va visitarels llocs emblemàtics de l’aragonès.»

CH

USÉ

AR

AG

ÜÉS


Núm. 79. Setembre-octubre de 2008TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

fins que es va clausurar elCongrés i això els honra. Noobstant això, ens sap greu queno estiguin amb nosaltres en laque és la seva casa: l’Acadè-mia de l’Aragonès.

No obstant això, les incor-poracions van ser moltes ibones. Hi ha representants detotes les variants de l’Ara-gonès: del cheso, del belsetán,del chistavino, del ribagorza-no, del patués… i de l’aragonèscomú. Últimament, a més, hiha hagut una incorporació ines-timable: Antonio Plaza Boya,filòleg nascut a Castilló de Sosi parlant del benasqués opatués, que és director delSeminari de Balbastro. Tenimacadèmics d’honor com lesescriptores Lucía Dueso iRosario Ustáriz; Juan JoséGuillén, catedràtic d’Anglès idoctor en Filologia per la sevatesi sobre la toponímia de lavall de Tena; Artur Quintana,també doctor en Filologia iautor d’innombrables treballssobre el català i l’aragonès;Brian Mott, professor de laUniversitat de Barcelona iautor d’una tesi doctoral sobreel chistavino; i, finalment,Michael Metzeltin, una granfigura de la romanística.

P. A més, destaca la incor-poració d’associacions i degent nativa.

R. Era imprescindible. Totsérem conscients que aquestprocés no es podia realitzard’esquena als parlants queconserven l’aragonès. Per això,Chuntos es va convertir en unacaravana que va visitar els llocs

emblemàtics de l’aragonès i vapresentar-hi el nostre projecte,que va convèncer en la majo-ria dels casos, i on trobàrem elsuport, l’ànim i la comprensióque sol·licitàvem. Nosaltres elspresentem la nostra propostaortogràfica, perquè la debatinamb nosaltres, n’opinin, i,finalment, l’acceptin si així elssembla. Ha de ser així, doncsla norma ha de ser coneguda idesprés avalada per la majoria.O sigui, ha de ser de tots i si noho és, almenys d’una àmpliamajoria, no servirà de res.

P. Com es va crear l’Acadè-mia?

R. Es va distribuir el poderde decisió en uns 20 vots enrepresentació d’associacionscom el Consello, Ligallo,Nogará, etc. i de les diferentsvariants de l’aragonès i es vacrear una Comissió Avaluado-ra per a valorar els mèritsd’aquelles persones que fossinproposades per a formar part del’Acadèmia. La Comissió lavan formar Pilar Benítez, Fran-

mia va ser transparent i democràtic»

cho Nagore, Feliciano Martí-nez, Juan José Segura i ManuelCastán. Cadascun va avaluar ales persones proposades i final-ment es va fer la mitjanad’aquestes puntuacions. Totsaquells que van arribar a unapuntuació de 15 punts o més,van ser triats per a formar partde l’Acadèmia. Aquesta llistaes va portar al Congrés. Tot elprocés es pot consultar a laweb de www.aragones.com.

P. Quins són els principalsobjectius de l’Acadèmia?

R. L’aragonès necessitad’una Acadèmia que vagi mésenllà del normal, perquè del’aragonès es nega fins la sevaexistència. Per tant, ha d’as-sumir el paper de demostraraquesta existència fins i totentre els parlants; ha de demos-trar que per sobre de les varie-tats batega una llengua comu-na que és l’aragonès. Ha dedefensar a l’aragonès del seuirremeiable i proper final si noes prenen mesures. Ha de dotara la llengua dels instruments

necessaris per a assolir la sevaincorporació al món de les llen-g ü e s c u l t e s : u n a n o r m aortogràfica consensuada irespectada; un diccionari quearreplegui tot el lèxic aragonès;i una llengua estàndard ques’usi com model de comuni-cació i que haurà de basar-seen aquells aspectes que totesles variants o gairebé totestinguin en comú. I per sobre detot, ha de dignificar la llenguai allunyar les connotacions devulgaritat, de quelcom lleig irústic amb que ha estat vexa-da, per ignorància o mala fe, enmassa ocasions.

P. Encara que estigui gaire-bé tot per fer, quines són lesprioritats?

R. És prioritari continuar elcontacte amb els parlants iseguir impulsant dintre de lesnostres possibilitats la promul-gació d’una Llei de Llengüesque dignifiqui l’aragonès i, perdescomptat, el català d’Ara-gó.

P. Als dos anys del seunaixement, quin balanç fa lapròpia Acadèmia?

R. Òbviament, tots voldríemque els avenços fossin mésràpids. No obstant això, he dedir que l’entrega de tots elsseus membres és encomiable.El simple fet d’haver treballatamb gent tan desinteressada,tan robusta d’esperit i tanmeravellosa m’ompli d’orgull.

Chusé Aragüés

«Si la norma no ésconeguda i acceptadaper una àmplia majoriade parlants, no serviràde res.»

«Ens va doldre l’absència a l’Acadèmiade Francho Nagore iChusé Inazio Nabarro.»

CH

USÉ

AR

AG

ÜÉS


Núm. 79. Setembre-octubre de 2008 TEMPS DE FRANJA1212 RIBAGORÇA

El miracle de la Sorollera

La Sorollera és un poble arainclòs al Baix Aragó, però pera molts segueix sent de lacomarca del Matarranya.

A finals del segle XIX erauna població pròspera i comp-tava amb més de cinc-centshabitants, però amb l’arriba-da del nou segle, va començartambé a sofrir l’èxode rural.Després de tancar les mines,a la dècada dels noranta vaarribar a 83 habitants i era lapoblació amb menys habitantsde tota la comarca. Semblavaque seria el primer poble quedesapareixeria, però els soro-llerans van traure forces i esva produir el miracle.

La gent es va associar enuna cooperativa, van reactivarl’economia amb l’explotacióde la ramaderia i la creacióde noves fonts de riquesa. Vantornar a obrir l’escola –avuicompta amb dotze criatures–i la població va començar apujar. Afinals del 2007 el censja era de 121 habitants isegueix pujant.

Han construït un centre deserveis amb el nom de La Vilaque compta amb un hostal, unpetit supermercat, restauranti bar. Han restaurat l’antic forni l’han convertit en un granlocal per fer reunions i altresactivitats Ara, l’ajuntamentestà lluitant en un projecte perconstruir vivendes socials iaixí augmentar la població.

Malgrat que l’èxit és de tots,es veu personificat amb lafigura de l’alcalde, AntonioArrufat, veterinari de profes-sió, i actualment també presi-dent de la Diputació de Terol.Tot i que és un home moltpreparat, tots els sorollerans hihan col·laborat, perquè l’An-tonio arribés a aquesta impor-tant fita, aportant el seu gra desorra en el miracle que s’haproduït en aquesta tranquil·lai atractiva vila.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O

Concurs de pintura ràpida a EsplúsRedacció

La localitat d’Esplús vaacollir el diumenge dia 21, elIII Concurs de Pintura Ràpidade la Comarca de la Llitera. Ellema del concurs va ser «Esplúsen colors», amb l’objetiu deque els artistes pintaren els dife-rentes racons de la localitat.

Les obres se van entregar amigdia i posteriorment, tots elsparticipants van gaudir d’undinar previ a l’entrega depremis. El jurat estava formatper personalitats relacionadesamb el món de les arts.

Després de l’entrega depremis es va obrir al públic una

exposició dels quadres reali-zats pels artistes.

L’alcalde d’Esplús, Eduar-do Lalana, va animar als artis-tes a apropar-se al municipi ireflexar els «maginífics raconsque tenim». El conseller deCultura de la Comarca, AndrésAguilar, va valorar de maneramolt positiva la repartició pelsdiferents municipis de lespropostes culturals de laComarca.

El concurs constava de setpremis diferents donats per laComarca, l’Ajuntament i dife-rents entitats del poble.

Gran èxit en la presentació d’un llibresobre la llengua de Castigaleu

Carles Barrull

Més de seixanta personesassistiren a la presentació delllibre La llengua de Castiga-leu de Jordi Moners, editat pelCentre d’Estudis Ribagorçansamb la col·laboració del Insti-tuto de Estudios Altoaragone-ses i l’Ajuntament de Casti-galeu. La presentació de l’acte,dins dels programes de festesde la localitat, la realitzà l’al-calde de la vila, Higinio Ciutadque fou l’encarregat de presen-tar les credencials de JordiMoners i dels dos presenta-dors de l’acte, en Ramon

Sistac, Director de l’Àrea deLlengua del CERIb i de laCol·lecció Llengua de Mono-grafies Ripacurtia i l’ArturQuintana, President d’Inicia-tiva Cultural de la Franja.Amdós autors mostraren laimportància de l’obra, la sevacientificitat, la seva minucio-sitat i la importància per a ladialectogia i per a la llenguacatalana i que a partir d’araCastigaleu tindrà un lloc alsmapes i les biblioteques permitjà d’aquesta obra. Els dosespecialistes explicaren els

estudis dialectològics a laRibagorça i als Pirineus i lanecessitat de no perdre la llen-gua. Sistac també va parlar demolts motius, entre els qualsel econòmics, perquè la llen-gua, com a part integral d’unacultura, cada cop és més valo-rat, pel turisme rural. Quinta-na parlà de l’enorme esforçque s’ha fet i això s’observa enel diccionari que conté lafaraònica xifra de 7.000 parau-les, d’elles 1.500 no estanregistrades al Diccionari de lallengua Alcover-Moll, i haurand’introduir-s’hi. Els tres autorses mostraren crítics amb l’obrade Rafa Vidaller sobre la«pastorada de Castigaleu».Finalment, en Jordi Moners,explicà els motius, la recercai l’obra que presenta, com l’es-tructurà i que hi ha ficat i acabàamb un recital de corrandesdel lloc. L’acte, que s’allargàmés d’hora i mitja, finalitzàamb un interessant debat afavor del llibre, de la llenguacatalana de Castigaleu i derecuperar els documentspassats i acabà amb un vi.


Núm. 79. Setembre-octubre de 2008TEMPS DE FRANJA 13REVISTA DE PREMSA

TOT ENSENYANT LES DENTS

Les agències de viatges em bombardegen sovint, tant permitjà d’Internet com de la propaganda convencional, amb temp-tadores ofertes de meravellosos paradisos exòtics. Paradisoson, per un mòdic preu i entre cocoters, fruites de colors biga-rrats i belleses femenines d’aparença plastificada (o potser frui-tes d’aparença plastificada i belleses de colors bigarrats), hompot aconseguir de viure aventures igual de meravelloses i exòti-ques en els més afamats parcs temàtics.

Fatus, vanitosos i petulants! Poc que saben que la meua feinaporta associades les experiències més extremades, les peripè-cies més al límit dels límits, les descàrregues d’adrenalina –nomque, no sé per què, em recorda la llet d’ametlles– més trepidants,fins al punt de deixar rebaixat el mateix Indiana Jones a la cate-goria de principiant! I és que, poc després de presentar a Llei-da el llibre Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos), delqual ja us havia donat notícia (pendones i pendons! segur queja us l’heu llegit!), gairebé sense transició vaig participar, junta-ment amb el company, amic i paisà Josep Ramon Vidal, en lacommemoració dels seixanta anys de la publicació d’un llibresobre la vida i miracles dels màrtirs sant Abdon i sant Senen,patrons de Camporrells, on vam fer l’acte. Amb una assistènciamultitudinària, com poques vegades es pot arribar a aplegar enun poble petit, vam arribar a una mena de catarsi col·lectiva i

Estiu (gairebé) de pel·lícula

Ramon Sistac

intergeneracional en defensa de la nostra llengua, la nostra cultu-ra, les nostres tradicions i manera de ser, el nostre paper en elmón… i de la memòria de Josep Sistac Zanuy (lo tio Pepe pera mi, o Pepe de Serafina per al lloc) i del llegat que ens va deixar.Una emotivitat enorme, una calor insofrible i un ponxo –així endiem, del vi amb préssec– excel·lent i fresquet. Tot siga per santNin i sant Non!

Passar d’un llibre porno a un de sants era massa poc. L’ajun-tament de Tremp va tindre la gentilesa de convidar-me a fer unaconferència institucional per a celebrar la Diada Nacional de Cata-lunya. Una bona pensada, bo i tenint en compte que sóc més aviatdescregut, apàtrida i anarquista de cap de setmana. I baturro (quanconvé). Com que no em moco amb mitja màniga, vaig parlar delsconceptes de pàtria, nació i llengua davant de les autoritats civilsi… militars. No solament vaig sobreviure sinó que, poc rancu-niosos com són els trempolins, vam acabar amb un bon tec.

I bon tec vam tindre també amb el quart acte d’esta epopeia,a Castigaleu, a la Ribagorça. Hi vam presentar El parlar deCastigaleu, de Jordi Moners, que a l’estiu calça espardenyes viga-tanes. En una terra abocada a Graus, on els referents comuns dela llengua catalana perillen cada vegada més, va ser un goig veuretot un poble assistint a un acte en el fons reivindicatiu del paperde la llengua en una societat que vol subsistir. Tot un regal perals que encara creiem en miracles (quin fracàs de descregut!)

Acabo d’arribar de Mequinensa, on s’han aplegat els traduc-tors de l’obra de Moncada a un munt d’idiomes. Gent d’Euro-pa, Àsia, Oceania… aplegats pel català, pel nostre català. No tinctemps de fer-ne la crònica, però m’he hagut d’empassar lesllàgrimes d’emoció sentint les dones grans del poble recitant enpúblic els contes del nostre escriptor. No tot està perdut. Governd’Aragó, polítics d’Aragó: preneu-ne nota.

Natxo Sorolla. Administrador de franja.tk

El mes de setembre ha estat unmes de retorn al treball, a l’escola,i com no, als debats de la llei dellengües i els béns religiosos. Lapremsa conservadora i l’emis-sora dels bisbes comencen adonar cobertura a les declara-cions de la Plataforma NoHablamos Catalán, encapçaladaper la FACAO i les joventuts delPAR. Mentre, els majors, al PAR,amenacen amb revertir el mínimreconeixement del català a Aragó.I finalment Marcelino Iglesias,per primer cop en anys, es mostrafort en els arguments: «La únicaLey que reconoce el catalán y elaragonés la aprobó el PartidoPopular. Vamos a cumplir lo quedice el Estatuto de Autonomíade Aragón, ni más ni menos.»

També el nou Bisbe de Lleidafins i tot amb el silenci manté eldebat de les obres religioses. Tant

des de Saragossa com des deLleida especulen sobre el signi-ficat dels silencis. I als Mitjansla cosa no millora. Lo director dela Corporación de Radio y Tele-visión acaba confirmant a l’Es-cola d’Estiu de Fraga les sospi-tes que molts teníem: ni esplantegen utilitzar el català a laTV «de tots». També confirmaque amb l’apagada analògica nohi ha cap tipus d’acord per lacontinuïtat de TV3 a la Franja.

La Ribagorça sorprèn amb lestroballes de crani de cocodril delCretàcic. I s’hi licita la redacciódel projecte del tram Pont deMuntanyana-Sopeira, que uniràLleida amb la frontera estatal.L’Acadèmia de l’Aragonès espresenta a Benasc, l’àrea de tran-sició lingüística per excel·lència.

Al Matarranya, Pena-roja tornaa convocar els premis de litera-

tura. I els Draps celebren los seus15 anys en un acte multitudina-ri. A Vall-de-roures denuncienun article del llibret de festes quedefensa la llengua pròpia: lomatarranyol. I una veïna de Saidímor deixant una herència de700.000€ a l’Ajuntament. Lesescoles rurals pateixen la faltad’alumnes, però la Melusa mantéaules obertes excepcionalmentamb 3 alumnes. Lo megacasinode Gran Scala baralla Ballobarentre els seus possibles destins,vila castellanoparlant a tocar deFraga. Per a donar alegria a lesrelacions catalanes i aragoneses,la premsa i ràdio catalanes anun-cien un viatge programat permossos del Ripollès que volentrobar mosses a Alcanyís, a tocardel Matarranya.

Les associacions mantenen laseua intensa activitat. Jordi

Moners presenta el llibre La llen-gua de Castigaleu. El CERIbpresenta Ripacurtia a Organyà,seu de les homilies en català. IAreny de Noguera celebra elCorrellengua entre els CasalsJaume I i el CERIb. I a la vega-da, els Casals seguixen fentcursos de català a Fraga, i l’AS-CUMA els fa a Vall-de-roures ia Alcanyís. I l’IEBC convoca denou les beques a la recerca i estu-dis. Mentre, la Iniciativa Cultu-ral de la Franja manté reunionsa la Franja i amb les associa-cions de l’aragonès per empren-dre l’activitat sobre la llei de llen-gües. Anuncien reunions ambpartits, comarques, universitat iinstituts d’estudis. Mentre, eljutjat ha confirmat l’arxivamentde les querelles de FACAOcontra membres de les associa-cions.

ESPURNEGALL


Núm. 79. Setembre-octubre de 2008 TEMPS DE FRANJA14 CULTURA

Mequinensa ha estat els dies26, 27 i 28 de setembre el puntde trobada d’una trentena d’es-tudiosos i traductors de l’obrade Jesús Moncada. Les jorna-des, organitzades per la Insti-tució de les Lletres Catalanes,constaren de sessions internesde treball així com de diversesactivitats dirigides a la desco-berta del paisatge mequinensài, alhora, moncadià. En latrobada, dirigida per Simona_krabec i Xavier Montoliu dela ILC, hi participaren traduc-tors i investigadors com araMercè Biosca i Ramon Sistacde la Universitat de Lleida,Kathryn Crameri d’Austràlia,Judith Willis d’Anglaterra,Sadrine Frayssines-Ribes iBernard Lesfargues de França,Witold J. Maciejwski de Polò-nia, Igor Marojevi_ de Sèrbia,Ramón Acín de Saragossa,Adri Boon d’Holanda, Kirs-ten Brandt d’Alemanya, Stella-nia Maria Ciminelli d’Itàlia,Krisztina Nemes d’Hongria,Itai Ron d’Israel, Lucie _krdlo-vá de Txèquia,… acompan-yats en tot moment pels mequi-nensans Lourdes Ibarz, Jesús

Llop i Hèctor Moret. En la inauguració de la

jornada, el viceconsellerd’Educació, Cultura i Esportsdel Govern d’Aragó, JuanJosé Vázquez, qualificà Camíde Sirga, l’obra més conegu-da de l’escriptor mequinensà,com «una novel·la fonamen-tal de la literatura espanyolai també de la catalana de totel segle XX». A l’acte inau-gural hi assistiren també l’al-caldessa de Mequinensa,Magda Gòdia, la germana deJesús Moncada, Rosa MariMoncada, i el president de laILC, Oriol Izquierdo.

El president de la ILC vaagrair a l’Ajuntament deMequinensa, «el suport quehem rebut per a organitzaraquest seminari» i es vacomprometre «a treballarcolze a colze, amb l’Ajunta-ment en la tasca de promo-cionar la f igura i l ’obrad’aquest gran escriptor».Izquierdo valorà la presènciaa l’acte de Juan José Vázquez,«perquè així tendim ponts ieliminem fronteres. Mequi-nensa i la Franja són zones de

t robada i de d i à l eg quecomparteixen la figura deMoncada, que sent aragonèstambé és un exponent de lacultura i la literatura catala-n e s » . E n a q u e s t s e n t i t ,Vázquez, lamentà «el debattan agre que s’ha creat a l’Ara-gó sobre quelcom tan naturalcomo reconèixer el dret quetenen els parlants a la seuapròpia llengua».

La primera jornada conclo-

gué amb un conferència ober-ta al públic general de l’es-criptor i periodista XavierMoret sota el títol «JesúsMoncada, un escriptor deMequinensa”: mentre que elseminari finalitzà el migdiadel diumenge 28 amb unalectura pública d’un parell decontes de Jesús Moncada acàrrec del grup de lectura del’Associació de la Dona deMequinensa.

Trobada de traductors i estudiosos de l’obra de Moncada a Mequinensa

Jaume Casas/Berenguer de Mussots

CURSOS DE CATALÀ AL MATARRANYA

En començar el curs escolar, comencen també els cursos decatalà de l’Associació Cultural del Matarranya.

Els que teniu una mica de nivell però no disposeu de cap tito-lació oficial, ara teniu l’oportunitat d’aconserguir-la aquestatardor o esperar al juny vinent. Del 15 al 30 de setembre estàobert el plaç de matrícula als exàmens que convoca la Gene-ralitat Valenciana i que tindran lloc a mitjans de novembre. Pera matricular-te pots entrar a la web cercant «Junta Qualifica-dora de Coneixements de Valencià», omplir el formulari, pagarles taxes al banc (uns 10 €) i enviar-ho per correu certificat.Per a preparar-te els exàmens l’ASCUMAha organitzat un mini-curs intensiu a Vall-de-roures.VALL-DE-ROURESNivell Oral, Nivell B o Elemental i Nivell C o MitjàNovetat! Minicurs preparatori per als exàmens oficials mes denovembre 2008(Cal matricular-se del 15 al 30 de setembre a la Junta Qualif.de coneixements de Valencià)Inscripcions i lloc del curs: Centro de Adultos de Valderrobres(tardes).Presentació i inici del curs: dimarts 30 de setembre de 18,30a 19,30 h.ALCANYÍSNivell Oral i nivell B o ElementalInscripcions i realització del curs: Centro de Adultos Guada-lope, Alcanyís (tardes)Presentació i inici del curs: dimecres 1 d’octubre de 19 a 20.30h.

També a Nonasp, Maella, Casp i altres poblacions que hosol·liciten.

Si sou un grup de 10 persones interessades hi ha la possibi-litat de fer el curs al vostre poble!

Per a més informació i inscripcions, podeu trucar a l’As-sociació Cultural del Matarranya: 978 851521.


Núm. 79. Setembre-octubre de 2008TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

El XI Descens del Cinca enPiragua que es va celebrar entreFraga i Mequinensa, va tornara ser un èxit total d’organitza-ció i de participació, amb mésde 500 pa l i s t e s . A més ,enguany, a banda del descenspopular, es va celebrar unaprova de competició que vacomptar amb més de cent palis-tes de tot el nord-est de laPenínsula Ibèrica.

La victòria en K2 va ser pera la parella formada per Fede-rico Vega i Pedro Gutiérrez,del Club Ribadesella, que vancobrir els 19 quilòmetres dedescens en un temps d’1h. 14’12». Horta és guanyador deldescens del Sella i competeixhabitualment amb la seleccióespanyola de rem en competi-cions internacionals, el quedóna una idea del nivell espor-tiu que va tenir el descens delCinca.

Ala zona de sortida, al costatdel pont urbà de Fraga i a causade les obres de millora de lesriberes del riu, s’havia prepa-rat una platja d’uns 300 metresde longitud, que va ser on elsparticipants es van anar reuninti col·locant els seus caiac persortir en massa. La sortida vatornar a ser un dels momentsmés espectaculars de la prova,juntament amb la traginada queva tenir lloc en Torrent deCinca, on els palistes federatsvan haver de portar a l’esque-na la piragua durant uns 300metres.

Només començar, els favo-rits, que disputaven la provacompetitiva, van anar gua-nyant avantatge al cap de cursa,sobretot la parella guanyadora.La prova es va desenvoluparsense incidents, a banda de lestípiques bolcades i algun aban-donament, i per si de cas, efec-tius del GEAS es van col·locaren els llocs més conflictius de

l’itinerari per aconsellar alspalistes quin camí prendre perevitar riscos. Després de l’arri-bada dels participants, va tenirlloc el tradicional dinar degermanor, al qual van acudir400 comensals, i el lliuramentde premis.

Una de les principals nove-tats de la prova d’aquest any, ésque estrenava la declaraciód’Activitat d’Interès Turístic aAragó, feta pel govern autonò-mic. Per aquest motiu, va assis-tir el director general de Turis-me del Govern d’Aragó,Gonzalo Lapetra, que va gaudirdurant tot el matí de les evolu-cions dels palistes. L’organit-zació, a càrrec de la Comarcadel Baix Cinca, els ajuntamentsde Fraga, Torrent de Cinca iMequinensa, i els clubs CaiacBaix Cinca, Capri Club, alsquals s’ha sumat aquest any,amb motiu de la prova federa-da, la Federació Aragonesa dePiragüisme, va finalitzar lajornada molt satisfeta.

Daniel Sorolla, responsablede deports de la Comarca delBaix Cinca i de l’organitzaciódel descens del Cinca, comen-tava que «hi ha hagut molttreball, més que altres anysdegut al volum de participants,i aquest any cal destacar la laborde la Federació Aragonesa, queen el primer any de la provafederada ha aconseguit quevinguin més d’una desena declubs gairebé sense conèixer elrecorregut i la prova. A més,hem comptat amb més de centvoluntaris i per fortuna tot hafuncionat bé, sense incidentsque ressenyar».

De fet, la federació aragone-sa va estar encapçalada pel seupresident, Chema Celorrio, quetal com havia promès va dispu-tar la prova amb la seva piraguai va gaudir molt amb el reco-rregut. I davant tantes novetats,

Nou récord de participació al XI Descens del Cinca

Jaume Casas

el públic de la comarca i dezones veïnes va respondre commai, de tal manera que al llargde tota la ribera del riu els aficio-

nats van ser constants, encaraque sobretot es van donar citaa Fraga, Torrent de Cinca i a lameta de Mequinensa.

Participants al descens de piragües

JAU

ME

CA

SAS

MASCULÍSèniorK1: Erik Arozena, Santiagota-rrak d’Irun.K2: Federico Vega i PedroGutiérrez, Ribadesella.RR: Xavi Miralles, Sícoris deLleida.VeteransK1: Omar Linares, Ribadesella.K2: José Miralles i AntonioBaró, Sícoris.C1: Juan Luis Fuentes, CNHelios de Saragossa.RR: David García, Sícoris.JúniorK1: Oier Martínez, Santiago-tarrak.K2: Gabriel Valiente i PabloMediano, CN Helios.RR: Antonio Berenguer, CaiacBaix Cinca.CadetK1: Ugaitz Arozena, Santia-gotarrak.

K2: Diego Lozano i EduardoTizne, Helios. C1: Daniel Millán, Helios.RR: Pau Mesa, Sícoris.

FEMENÍSèniorK1: Ana Blasco, Castelldefells.K2: Selma Palacín i LauraTizne, Helios.VeteransK1: Carmen Abell, Balaguer.K2: Marta Rabella i Margari-da Suárez, Castelldefells.JúniorK1: Cristina Martínez, Santia-gotarrak.K2: María Cavero i GaraziGómez, Santiagotarrak.RR: Cristina Faledo, Baix Cinca.

EQUIPS1.– Sícoris (Lleida). 2.– SD Santiagotarrak (Irun). 3.– Caiac Baix Cinca (Fraga).

CCAAMMPPIIOONNSS PPEERR CCAATTEEGGOORRIIEESS


Núm. 79. Setembre-octubre de 2008 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

Vista general dels assistents a la presentació

El dissabte 13 de setembreva tenir lloc la presentaciópública de l’Acadèmia del’Aragonès a Fonz.

L’acte tinguè lloc al salód’actes de l’Ajuntament de lalocalitat, que se va quedarmenut per la gran afluència depúblic, i va estar presidit perEduardo Pueyo, president del’àrea de Cultura i Educació de

la Comarca del Cinca Mig, perEnrique Badía, alcalde deFonz, i pel president de laA c a d è m i a , d o n M a n u e lCastán. Tots ells van insistir enla necessitat de preservar lallengua en les seues diferentsvariants i van desitjar sort al’Acadèmia per l’importanttasca que té pel davant.

Acontinuació se van presen-

tar vídeos gravats en diferentslocalitats de l’Alt Aragó en elsque es va poder veure, millorque amb qualsevol altra estu-di lingüístic, la gran unitat quepresenta la llengua aragonesaal llarg del territori en el quees parla. Els vídeos formenpart de l’arxiu audiovisual del’aragonès en el que estantreballant Fernando Blas iFernando Romanos.

Per la seua part, ManuelCastán va presentar els treballsq u e e s t à d e s e n v o l u p a n tl’Acadèmia des de la seuafundació, sobre tot en les àreesd’investigació i codificació.Tot després d’insistir en l’im-portància de mantenir la llen-gua viva, com ha passat a Fonz,i en que esta luenga està forma-da per varietats que l’Acadè-mia vol protegir i enriquir. Elsassistents van participar moltactivament en el col·loqui, onels foncenses demostraren l’in-terès que tenen per la seua llen-gua.

A continuació l’ajuntament

de la localitat va convidar aun vi aragonès i els actes fina-litzaren amb un concert didàc-tic de l’Orquestina del Fabirol,gentilesa de la Conselleria deCultura i Educació de laComarca.

Fonz és un dels pobles mésgrans, i situat més al sud, onse conserva l’aragonès –en lamodalitat baixribagorçana–,gaudint encara de plena vita-litat. Per això va ser escollit perl’Acadèmia per a presentar laseua fundació, després dehaver-ho fet a Bielsa, Vall deChistau, Panticosa, Echo,Sabiñánigo i Graus.

L’Acadèmia de l’Aragonèses va crear al juliol de 2006 enel II Congrés de l’Aragonès.Des d’aleshores ha fet un granesforç por apropar-se a lespoblacions on aquesta estàviva, per a presentar les seuespropostes i conèixer les dife-rents opinions i sensibilitatsde tots els parlants. La següentpresentació es va fer el passat27 de setembre a Benasc.

Presentació de l’Acadèmia de l’Aragonès a FonzJosé Miguel Gràcia

Les associacions de l’aragonès i el català valoren l’esborrany de Llei de Llengües

Marià Àlvarez

Representants d’associacionsen defensa de l’aragonès, comel Ligallo de Fablans, ACNA,A.C.O.T., REA, Bente d’Abien-to (20 A) y del Català comIEBC i ASCUMA, s’han reuniten dos ocasions aquest estiu (el7 d’agost i el 5 de setembre) ala seu de Nogará a instànciesd’aquesta entitat, per a valorarels pocs trets que s’han filtrat alsmitjans informatius, de l’avant-projecte de Llei de Llengüesque el govern aragonès ha anun-ciat que presentarà a debat a lesCorts aquesta tardor.

En el transcurs d’aquestesreunions, entre altres temes, esva fer palesa la preocupació dequè en el text previst no es

contempli la cooficialitat, i sen’era conscient de la dificultatde marcar i acotar els territorishistòrics de cada parla, espe-cialment de l’aragonès, que hasofert una gran recessió al llargdels segles, i el preocupant buitlegal que hi ha envers el reco-neixement dels drets lingüísticsals territoris «no històrics» od’afluència natural de parlants.És el cas dels centenars de«neoparlants» de l’aragonès aSaragossa i altres ciutats, o delcatalà a seus comarcals limí-trofes amb territoris catalano-parlants com Alcanyís, Casp,Binèfar, Montsó, etc.

En una cosa en la què va hihaver absolut consens entre les

associacions va ser en la urgèn-cia de garantir, mitjançant lafutura Llei de Llengües l’en-senyament de les llengüespròpies a les escoles i institutsi garantir la existència de proumestres preparats a través de lapresència d’aquestes matèriesals currícula de les Escoles deFormació del Professorat,perquè, com es va dir a la prime-ra reunió, «Els xiquets són elfutur i la garantia de continuï-tat d’aquestes llengües».

Quant a les associacions de laFranja, els representants a laprimera reunió Natxo Sorolla iMàrio Sasot parlaren de laconveniència de cercar una líniade treball de consens entorn a

idees bàsiques com «Escola encatalà», «Fablamos aragonés»,etc. evitant discussions sobretemes que poden ser factors dedesunió.

Per altra banda, les associa-cions d’ICF (Ascuma, CERIb,IEBC), que no van poder ser ala segona reunió, mostraren elseu desacord davant algunaintervenció feta en aquestasegona cita, on s’instava a utilit-zar diferents denominacions peral català segons els territoris.«La denominació de «català» ésel consens acadèmic amb quees denomina la nostra llengua.Cap altra denominació cientí-fica, a més de les locals, s’hautilitzat mai al territori». ICF.


Núm. 79. Setembre-octubre de 2008TEMPS DE FRANJA 17PAÏSOS CATALANS

GALERIA DE PERSONATGES

La formació musical a la Valldel Tormo va vindre de la mà demossèn León Andía Labarta. Enacabar la Guerra Civil aquestcapellà saragossà va deixar deser organista de la Basílica delPilar de Saragossa per a dedicar-se a la vocació religiosa en latranquil·la parròquia matarra-nyenca. En aquells difícils i dursanys de postguerra, als vuit anysd’estança a la població ja haviaformat la primera banda demúsica municipal amb mésd’una trentena de componentsen una vila de poc més de sis-cents habitants. Anys de misè-ria on comprar un instrument

musical representava un granesforç econòmic per la genthumil de la població. MossènLeón a més atenia la seua funcióreligiosa tant a la Vall del Tormocom al Mas del Llaurador, nuclide població, que quedaria despo-blat definitivament en la dèca-da dels seixanta. El capellà puja-va quasi cada dia al Mas ontenia cura un petit verger i unescaixes d’abelles al costat mateixde l’església i on passava elsmatins. Primer recorria els dosquilòmetres de distància entre laVall i el Mas amb bicicleta,després amb vespa i cotxe.

En la dècada dels 70, durant

1958: en cinquantena

Esteve BetriàEnguany és el cinquantè aniversari del naixement, entre altres

dones admirables, de les actrius nord-americanes Sharon Stone,Michelle Pfeiffer, Jamie Lee Curtis i Andie MacDowell, delscantants nord-americans Michael Jackson i Madonna (si les actriussón, per a mi, font d’inspiració i d’argull generacional, els doscantants em són –tot s’ha de dir– gairebé insofribles) i de quasi uncentenar de xiquets i xiquetes a l’entranyable vila de Mequinen-sa. Una quarentena d’aquests últims/últimes (cal tenir en compteque molta de les criatures que en aquells anys nasqueren a Mequi-nensa eren fills de treballadors de l’empresa que construïa l’em-bassament que du el nom del Poble, famílies amb escasses vincu-lacions amb Mequinensa, tret del naixement «accidental» en la vilad’alguns dels seus membres més jóvens) es reuniren el proppas-sat dissabte 30 d’agost per recordar els vells temps. La trobada esdesenvolupà per les restes dels carrers del Poble vell i durant unsopar de germanor celebrat en l’edifici dels parvulitos, reconver-tit des de fa gairebé trenta anys en el prestigiós restaurant RoyalII; és a dir en els locals dels vells col·lègits Maria Quintana, a tocardel pont d’Ebre, les úniques edificacions de la vella Mequinensasalvades de les aigües de l’embassament de Riba-roja que encaraes mantenen en ús. Ara per finalitzar aquesta crònica rabiosamentlocal només em queda que reproduir –ja em perdonareu– el textque dos dels assistents a l’encontre –i col·laboradors ocasionals deTemps de Franja– van redactar per a tan singular ocasió: «Tots itotes som lo fruit / del gran any cinquanta-vuit. / En una vila entran-yable, / poblada de gent afable, / vam nàixer en aquell bon any, /sense pressa i sense afany, / per donar felicitat / a la família i alveïnat. / Encara que ho sap tothom / Mequinensa té per nom / est

poble de l’Aragó / que recorda esta cançó. / Corríem pels seus carrers/ junts veïns i forasters / sempre amb los genolls pelats / per culpad’antius pecats / (i els codissos dels carrers, / hi aidaven d’allò més)./ Anàvem amunt i avall / armant grans sarrabastalls / per esfuriarles xiquetes / i espantar quatre velletes / que amb graneres a la mà/ mos miraven d’acaçar. / I sovint mos fien fora / al banyar-mosen bona hora, / però nantres com si res / juant, fes calor o no enfes, / ara a vineri ara al pot / –no teníem ni un perrot–, / o a pilotao a cinguetes / per guanyar quatre perretes. / Pipes, panís i sidral /per anar al cine de Dalt / Catalina mo’n venia / sentadeta tot lo dia./ Mentrestant a l’altre cine / la bona gent s’encamine, / tant dissab-te com dumenge, / cridant: xeic, lo moc te penge. / No trobàvemres millor / que fumar des d’un molló / un Bisonte d’amagat: / dosrals mos havie costat! / Fos hivern o fos estiu / per la voreta del riu/ o per cales de la glera, / vestits de quansevol manera, / a pescarbarbs o madrilles / i perseguir sargantilles, / o fent-hi magnes caba-nes, / construccions ben aufanes. / Així pos, amics i amigues, / parda-lets i tendres figues, / que no sigo la darrera / esta trobada prime-ra. / Amb temps, salut i alegria, / i la vostra companyia, / sensellàgrimes ni plors, / sense quimeres ni pors, / tant si neve com siplou, / tornarem al rovell de l’ou / per celebrar tots juntets / quemos estem fent vellets.

Text produït a quatre mans en format d’auca l’agost de 2008 perMariano Lòpez Lacasa i Hèctor Moret Coso, galifardeus de cinquan-ta anys nascuts lo primer de novembre i el vint-i-dos de març, respec-tivament, de l’any de Nostre Senyor de 1958 a la costeruda, plàci-da, rigallera i calmosa vila de Mequinensa, al bell mig del rovellde l’ou de la galàxia.”

Per cert, com us ho preneu això de la cinquantena doctor Sistac?M’agradaria –i em consta que també a molts dels lectors i lecto-res de Temps de Franja– conèixer nell mezzo del cammin di nostravita –esperem– les vostres, sempre interessants, reflexions a propò-sit d’haver ja abastat il mezzo secolo d’existència en aquest racódel Mediterrani nord-occidental.

CRÒNIQUES TAGARINES

l’opinió del mossèn. Avui el capellà jubilat de la

parròquia de la Vall i del Mas delLlaurador viu a la residència deles monges d’Alcanyís. Uncarrer i un bust a la poblaciómatarranyenca recorden el pasdel religiós i musicòleg vallejo.

Mossèn León Andía Labarta, musicòleg religiós de la Vall del Tormo

«Si la llengua del poble és el català, l’església ha de fer les celebracions en aquesta mateixa llengua»

Carles Sanchouns exercicis espirituals en elmonestir de Montserrat, vadescobrir que la llengua queparlaven els seus feligresos erala mateixa que utilitzaven elsmonjos i els capellans catalans.Si el Concili Vaticà aconsellavadeixar el llatí per fer les cele-bracions en la llengua dels fidels,ell va entendre que havia decomençar a fer els actes reli-giosos no en castellà si no encatalà. Així va iniciar a resar elsrosaris de la tarda en aquestallengua, a pesar de la incom-prensió d’alguns parroquianspoc partidaris dels canvis queno van servir per a modificar


Núm. 79. Setembre-octubre de 2008 TEMPS DE FRANJA1818 PAÏSOS CATALANS

Sovint, en llegir el nostre TdeF, subratllo fragments d’arti-cles que em criden l’atenció. La nostra publicació té la seuagràcia, té interès i em sembla que té prou qualitat, tot i l’apa-rició de cartes (benvingudes siguen!) de lectors que puguin qües-tionar columnes com aquesta. Deia que TdeF té prou interèsper seguir-la amb atenció, no debades és la millor revista de laFranja (ja sé que ara esteu pensant que això també passava ambla TVE…), i ha esdevingut el referent –ara sí, sense fer-hibroma– dels ciutadans de la Franja interessats i sovint compro-mesos amb la catalanitat de les nostres comarques.

Em pareix simptomàtic que després de tants anys de la Decla-ració de Mequinensa (l’any que ve, en farà vint-i-cinc!) enstrobem en una situació de gran precarietat, una situació queprovoca que s’hagen d’escriure coses com les de l’escrit signatper la Carme Messeguer fa poc a La Voz del Bajo Cinca, ennom de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, i que a mi m’ha fetd’alçaprem per decidir-me a parlar sobre aquesta mena d’opa-citat de la Franja, opacitat a què fa referència Josep Espluga al’entrevista del número de maig. I és que els arguments de Messe-guer ens situen als anys setanta, quan començava el recorre-gut associatiu a favor de la llengua i la cultura catalanes…, jaaleshores es demanava que si no s’actuava amb contundènciaa la Franja el català hi desapareixeria…, ja fa anys que es reco-rria a l’argument de l’autoritat de la Real Academia de la

Lengua… En fi, passa el temps i no pareix que s’haja mogutres, segurament perquè els qui havíem de pressionar no ho hemfet prou bé i els qui tenen poder i responsabilitat polítics hanfet ben poc per una cosa que no es creuen. El resultat, podriaser el d’una foto fixa, com la que em suggereix l’escrit esmen-tat o una foto velada, o siga, una foto per llançar.

Tornant a l’opacitat, volia posar l’exemple dels mitjans al’Aragó, a la vista del que diu l’editorial de la nostra publica-ció, al número 74, el de març, que carrega contra el menyste-niment d’Aragón Televisión envers la llengua catalana a laFranja. Tot l’editorial és d’allò més coent, sobretot quan s’ex-clama que, amb motiu de la firma conjunta del Patronat de l’Ar-xiu de la Corona d’Aragó, es va fondre la transmissió que feiala tevé aragonesa en el moment precís que Marcelino Iglesiaspassà a pronunciar el seu discurs en català.

Però jo els volia ensenyar més subratllats, molts dels qualscorresponen als editorials, d’altres a les aportacions com lad’Artur Quintana a Viles i gents, al número 77, dedicada al bisbeBernardino Gómez Miedes; o a lamentacions com la de CarlesTerés al seu Esmolet del número 76… O sobre la cosa que esmereix més remarques i més gruixudes, les que es refereixena la Llei de llengües.

«Com volen que ens sentim aragonesos? Haurem de seguirdissimulant –com bé diu el clarivident Josep Espluga– o veureTV3, doncs aquesta sí que ens reconeix. I això que no és la«nostra»!» És un subratllat de la carta de Ramon Parisi al núme-ro 77, on es queixava de l’eliminació de la llengua en un repor-tatge de la TV aragonesa al Pont de Montanyana. D’aquestesdues ratlles m’agrada tot, però sobretot el final amb les come-tes i l’admiració: potser hi ha la clau per deixar de ser opacs iper ser definitivament prescindibles, a l’Aragó, és clar.

Opacs (i prescindibles)

Francesc Ricart

SOM D’EIXE MÓN

La Vall d’Aosta és una mésde les franges lingüístiquesque sovintegen en la vellaEuropa. Encerclada pels cimsmés alts dels Alps, del Mont-Blanc al Monte Rosa, i solca-da pel Dora Baltea, afluent delPo, la regió compta fins a unadotzena de valls, en què desta-quen les vinyes, conreades enbancals, i els castells medie-vals.

Tradicionalment vinculadaa la casa de Savoia i integra-da definitivament a Itàlia ambla unificació (1861), a Aostas’hi han succeït el francès i, desde la irrupció del feixisme finsa l’actualitat, l’italià com allengües de cultura, mentreque la població autòctona s’haexpressat sempre, cada camíen menor proporció, en unade les diverses varietats de

La Vall d’Aosta: una franja al bellmig d’EuropaCarme Messeguer

francoprovençal. Cal aclarirque el francoprovençal, tambéanomenat modernament arpità(parla dels Alps), va adquirirl’estatus de llengua quan elfilòleg Ascoli (1873) va agru-par sota aquesta etiqueta unconjunt de parles a cavall entreel francès i l’occità amb proutrets diferenciadors. Les parlesfrancoprovençals s’estenen desde la Savoia i la Suïssa francò-fona (on pràcticament hanquedat extingides) fins a laVall d’Aosta i les valls altes delPiemont alpí.

La Vall d’Aosta és, des de1948, una de les cinc regionsd’Itàlia amb estatut d’autono-mia especial, que en el seu casconsagra la cooficialitat d’ita-lià i francès; en canvi, el fran-coprovençal, considerat undialecte, és emparat legalment

per les Normes en matèria deprotecció de les minorieslingüístiques històriques(1999). En aquesta mateixalínia funciona, des de 1985, unBureau Régional pour l’Eth-nologie e la Linguistique(BREL), que té per objectiu lapromoció i la coordinació deles recerques sobre el patri-moni cultural valdostà. Enl’àmbit lingüístic, el BRELestà portant a terme un Atlasdels patois valdostans i unaEnquesta toponímica a la Valld’Aosta, a més d’organitzaranualment un concurs escolar,una escola popular i una festadel patois.

A la pràctica, la vida esdesenvolupa en i talià, elfrancès té presència en la reto-lació i en la vida acadèmica, iel francoprovençal està en vies

d’extinció. De fet, la UnionValdôtane, partit autonomistaliberal majoritari a la regió, fadel bilingüisme italofrancèsun símbol d’identitat cultural,mentre que reserva un papersubaltern al patois francopro-vençal.

Com en una caixa de nines-russes, dins la Vall d’Aosta hiha encara un enclavamentsingular l ingüíst icamentparlant, la vall walser de Gres-soney. Com a resultat de l’as-sentament, cap al segle XII,de comerciants procedents delscantons veïns de l’actual Suïs-sa, en aquesta vall valdostanamalviuen dos variants dialec-tals germàniques i s’hi podenveure habitacles de fusta quereposen sobre pilons de pedrai vestits tradicionals femeninsamb toca de filigrana d’or.


Núm. 79. Setembre-octubre de 2008TEMPS DE FRANJA 19OPINIÓ

Resulta reconfortant desco-brir que el teu ideal de vidano ho es sól per a tu. Viureassosegat, evitar l’estrés,gaudir de les petites coses quehan perdut el seu valor. Segurque tots podem imaginar algúnlloc en el que aquesta estam-pa sigui cotidiana. Sabem quehi ha infinitat de pobles que nonecessiten que ningú anome-ni el seu modus de vida, peròla singularitat és aconseguirl’objetiu en llocs que no estanen perill de despoblació, sinóbé al contrari, pateixen laamenaça d’un creixementdemogràfico excessiu.

Aquest nou concepte, ambles seues particularitats, té unpadrí de bateig que és un tipusitalià, que ja gaudeix del quepredica en una petita ciutat delseu país natal.

En essència el «slow move-ment», el moviment lent–traducció vàlida de maneraliteral–, es concebeix com unafilosofia de vida, en la quependre cada cosa amb temps ésla màxima que excusa la seuacreació. No accelerar-se,preparar una dinar a l’estiltradicional i menjar amb deleit,xarrar sense mirar el rellotgeconstantment, desplaçar-secaminant, en lloc de corrent,utilitzar com a mitjà de trans-port la bicicleta… Cadascunad’aquestes mesures, estan enconcordància amb una vidasana i amb un equilibri desit-jable, deixa de ser una ideallunyana per a convertirse enuna pràctica del dia a dia. Eldesenvolupament sostenibledel planeta i dels seus habi-tants.

Existeixen ciutats al mónamb aquesta filosofia adapta-da a la vida del lloc. Cumplei-xen uns requisits; han de teniruna densitat de població deter-minada, una velocitat màxima

de desplaçament dels vehicles,uns horaris adaptats a aquestamanera diferent de compen-dre la vida, la famosa conci-liació de la vida laboral i fami-liar. És la forma d’entendreque per anar més depresa nos’arriba més lluny, ni millor, isobretot i indiscutible, no seés més feliç. Per què la fi últi-ma és trobar el modus d’acce-dir a una existència mésamable, més desitjable i mésplena.

Hi ha l locs a la nostrageografia que se sumen aaquesta corrent. Per visita’l enuna ocasió, anomenaré und’ells, es tracta de Pals, quepertany al municipi de Begura Girona. Pot ser que el seu

Slow movement, per una vida sense estrésTeresa Serrano

traçat medieval, les cases depedra, que s’ubique a l’inte-rior de la província, hagin apor-tat a la seua fisonomia el perfilidoni. S’allunya gloriosamentdel bulliciós litoral, però notant com per a no poder gaudirdel plaer marítim. El cert ésque la meva impressió –en visi-ta previa a conèixer això delmoviment lent– va ser moltpropera al sentiment concretque penso ha de despertar unlloc amb les característiquesdel movimient lent.

Als seus carrers, es pot escol-tar el só sense estridències deltranscorre del dia. Donen ganesde quedar-se a viure allí per apoder parar en un carrer, enimprovisada xarrada ambalgun veï, anar de compres perles seues botigues, o sentar-seen algun racó i aprofitar el solde primavera o altra sensacióque t’inspiri el moment. Lafinalitat de viure segons aques-tas maneras no és altra queaconseguir una existència sana,

porquè es fa realitat la desa-celeració del ritme vital, esdisminueix la presió sanguíneade la ciutat i per conseqüènciala dels seus pobladors.

Llàstima que no sigui tansenzill accedir a aquest somni,ja que en la major part de lanostra geografia s’aplaudeixla voràgine d’una existènciamarcada per l’acceleració delsnos t r e s cos tums , pe r l asistemàtica caiguda en unaespiral de moviment ràpid,frenètic, incompatible amb unavida plena, abanderat de l’en-fermetat del nostre temps; l’in-capacitat de reconèixer tot elbo que passa pel nostre costat,ja que ho fa a la velocitat delllamp.

Es trist descobrir, que aques-ta idea , necess i ta mol taempenta per a arribar a l’ob-jectiu, sempre hi ha algúcomandant el nostre temps, oel que és el mateix, la nostravida, de la que pocs som poseï-dors, i tants poseits.

Detall de la vila de Pals

«Som incapaços de reconèixer tot allò bo que passa pel nostre costat.»


Any 9 • núm. 79 • La Franja, setembre i octubre de 2008

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Lect

ura

de c

onte

s de

Jes

ús M

onca

da d

uran

t les

Jor

nade

s de

trad

ucto

rs a

Meq

uine

nsa

Becton Dickinson a FragaLa multinacional inaugura a la capitalel Baix Cinca un nou magatzemtotalment automatitzat.

Entrevistaa ManuelCastánEl presidentde l’Acadèmiade l’Aragonèsens parla delsreptes de futurd’aquestaentitat.

LOU

RD

ES IB

AR

Z

Contra la memòria històricaL’Ajuntament de Mont-roig no deixacelebrar amb normalitat un acte en recorddels assassinats al mas de la Serra.



RICARD SOLANA

Lo Salt de la Portellada

Moncada, LOURDES IBARZ recordat a Mequinensa...bé el gest d’inventar la secció sobre els...

Documents

Transcript of Moncada, LOURDES IBARZ recordat a Mequinensa...bé el gest d’inventar la secció sobre els...