2 MIRAR*

Rubén Darío, ve!Una tarda del mes de maig de Pany 1912,

un «pesetero» es detura d.avant lá torretanúmero 16 del .carrer de Ticiá. En ,e1 .mo

ment que un deis ocupants del cotxe• posapeu a terra, a •1a •part alta del carrer fanaparició, .un darrera l'altre, tots els .mem

brea d'una familia humil. La dona deseendeix -fina arran del cotxe, seguida per duescriaturetes que Oren ulls de: parn,. davant PespectaCie • d'Un vehicle caigut• peraquella indrets. El viátger canvia unes paraules amb la dona •1 •aquesta cuita a obrirla porta :ele,•la 'caseta, ~t'e aquelt • ajudaa baixar del cotxe•una altra persona.

Per •.primera végada, el rostre impassiblede Rubén Darío fita el ce! de Vallearea.Treballosament, posa un .peu a 1:estrep• icedeix el. brag al seu cempany. Travessa laVorera lentament, i abans de traspassar el!lindar, mesura d'una ullada la •tagana• de la

torreta. Es tracta d'una casa de planta baixa. A Pesquerra, la tanca d'un hort ; a ladneta, la fagana d'una altra caseta, enganxada,• al seu .torn, amb una .altra, i unaaltra, fins a sis. Son construccions simplísalmea, gairebé tetes a motllo. De *Puna a

l'altra només varien els motius ornameritals.I aquella davant la qual ens hem deturat, laprimera •de la serie, té esculpida . al sea

frontal una data : e9or.'Els nous arribats s'inte•nen a

•

la casa,

precedita• de la dona. Es' aragonesa; és'd•ittGregória i parla amb abundáncia i• yiVecitat.Ells són •gent de pagues 'paraules. Un —

Sedano, el secretad —, només respon ami)monosíllabs. L'altre -- Darío —, no

• obre laboca. La conversa, dones, aviat.s?estronca.A més a 'més,. Gregória está ja perfectainentassabentada : corren al seu compte les atencions domestiques dels nous estad:ants ; •lacompra al mercat, la cuin.a, la etira de •

laroba... I, sobretot, discreció. La • rhestressal'ha Instruida .com cal. Fer la feina, i cuitacorrents cap. a caseta, a Paltra banda del'hort. Cadascú a casa seva.

Aquest vespre... aquest vespre els setnycrsno desitgeri res. Pot deixar-los. guatre or-•dres per a Pendemá, i la primera sorpresa:((Hl ha per aquí prop un colmado, una -bodega? Sí? Ja anirem bé. Demani. a Pengrós.Res d'ampolles soltes. Un caix6 de cerveses.

Anís, també.• I conyac ; i ginebra ; i rom...»

.La bona 'Gregória abandona la casa esteMordida. Puja al carrer seguidá de les criatures, i confia al seu marit : «Es que prensen. despatxar begudes?» L'endémá matí, laseva compra és l'admirado de la tendeta.On va a parar, tanta' quantitat de líquid?'L'amo de Pestabliment es friega les mans

de gust i cuita a omplir ampolles a Pakketade l'anís.

Gregória, perte al vespre del segon dia ésmal rebuda a la caseta número 16. Per primera vegada davant d'ella, Rubén Daríodesenganxa els llavis. Qué caram els haportat en lloc d'anís? La dona es disculpa ;•ella ha comprat alió que al •arri tothomcompra... Darío rno es deixa ccxnvénoer. Ehlno s'empassa porqueries. El sexi paladar exigeix líquida de marca. Si a la ,tende\ta, 0:10

n'hi ha, cal cercar-los allí on siguin. L'altredia, Gregbria pujará fins al carrer Craywinekel i entrará al colmado Majó, en elqual s'estrena solemnement .una llibreta a

nom de «Ticiá, 16» Ilibreta que, al !, no

ala vist mal cancedada.No cal dir que l'arribada de Darío és

Pesdeveniment a Vaheares. Ningú PO técap antecedent d'aquest personatge raris-OhnA algú li ha semblat sentir dir que ésunsenyor que escriu... Peró .Gregória jura queno li ha vist mal agotar la ploma. Llibres,sí. A munts, per prestatges • i damunt lescadires. Peró el seu propietari difícilmentn'agata cap. De vegades, sota la magrit>liadel jardí, els seus dits han girat 'els fullsd'un volum. Una mirada raPida i distreta.Al cap d'una minuta; el. ilibrereposa.damuntPherba i la vista de Darío resta, de nou,clavada al cel.•

El secretad abandona de tant ei tent lacaseta, are)) una grolsa serviette' sota elbrag. Rubén Darío mata 'sol, i d'una a una,'apura les ,vint-i-quatre horca del dia, i, apura, tan-1M; ampolles i .més• ampolles. Daríoresta sol,' encofurnat a la caseta, indifenent

a la primavera de Vallcarca. Aixd és un

crim. La fondalada és un paradís : les co

mes suaus recobertes d'un verd nou de trinca, i una exploSió de flors d'arnetller a cadapas. A les vetlles, l'aire és fa transparenttra.nsmet, com dintre una campana de vidre,tots els sorolls familiars : el belar de lescabrea, el plor dels infanta, la caneó d'unamosseta....De vegades, del flanc de la Ra

. bassada. descendeix la campana aguda del'església de Sant Genís dels Agudells ; Per-,

de Vallearearett, convertits en líquid, per la gargamellade Rubén Darío i deis seus. visitants. Car lacasa del carrer de Ticia és visitada p.er una

societa t estranya : elements diplomaties,senyors de categonia, barréjats amb els tipusmés extraordinaria : poetes 'en descomposició, percluts professionals, etc. 1 áquésta gentno solament hi fa beguda, sinó que bensovint també hi menja, amb la desesperacióde la Gregória, que veu sobtadarrient ater

rata els seus pressupostos doméstics. Ales

14 -casa del carrer

mita que anys mes •tard, canta un altrepoeta, també americá, I deixeble de Darío:

Luego, al frente, lo mismo que una acuarela,la ermita—la más vieja quizá de 'Espana--y el dulce camposanto de la aldehuelaque es el.mejor refugio de la montana.

Aixó ho escriví Carrasquilla-MallarinoPa.ny 1920. El nostre poeta, el de Pany 1912,es .passa el dia rec•ós a casa ; absort en elsseus paisatges interiors ; atent, alomes, alaseus desvaris. A des seves orelles no arribala campana de Sant Genís. Peis seus sen

tits no ha florit la primavera de Vallc,arca.Qregória está mig esverada. Si gosés,

quan traspassa el llindar de la casa númerofaria el senyal de la creu. A Picnterior,

cada dia l'espera una sorpresa. Rubén Daríomolts dies no es lleva. Ella l'entreveu perla porta ajustada. Acotxat, el cigar a la bocai la má, indefectiblement, a una ampolla.Així transcorre tota la jornada. Quan Gregória Pendemá a.nirá a refer el lit, u vindran nausees a la sola visió de la cambra.La .roba, el trespol, el paper de la paret,tot con•fós pela licors vessats, per les puntesde cigar i .per ,les eseopinades.

D'.altres vegades, Rubén Darío ha sortital jardí. S'ha vestit Un pijama extraardinari : verd 1 or, o bé •negre llistat de vermell.Descalg, mesura l'arena a grans gambades.Sembla talment una (fera engabiada. Pronuncia a crits versos •olts, paraules inintelligihles... Els veins, •assabentats del costum delpoeta, se n'han fet un espeotacle. L'hort deGregória l'inda amb el jardí de Darío. To

,•earit a aquest, s'alga el brahcal d'una cistetina. Les 'dones del barri van a cercar-hi.aigua a corrua feta., pretext• per aplanar-sela cara entre eta barrots. de la reixa deljardí i contemplar, entre divertideá i porugues, les evoluciona del poeta en pijama.

Tainbé alguna vegada, menee Gregóriatreballa' a la cuine, ha sentit ekseu darrerael respirar ronc de Darío. La dona s'hagirat sobresaltada, al temps just d'evitarque es pósés damunt d'ella una ina tremolosa d'embriac. Aquella má finíssima, «demarqués» —•com deja • el poeta en alarestemps i que ara anava a la recerea deplers .arran de- fogons i aigüeres!

A primers de mes, entren diners a la ca

seta. Peró s'evaporen rápidament. S'escorz

RAMBLA DEL CENTRE, 33 • PASSATGE DE BACARDI, 2

de Ticiá, n.° 16

hores ja se sap : la dona avaneará dinersdel seu peculi particular, contra les promeses 'de reernborsament tetes- pelsecretanpromesesque no es compleixen. Un din,Gregória es formalitza : ella no avanearáni un céntim més, i exigeix cobrar tot l'endarrerit. Hi •intervé el -propietari de la torreta, i aeoriseg.ueix que siguin restituides a

la Gregória les cinc Oentes pessetes que se

li devien. A la vegada dóna seguretats a lamasovera qué d'ara endavant es portará a

terme una liquidack5 diaria.Es en aquests dies que Gregória sent

feia quan va deposar als peus de Franciscatota una vida , accidentada i pródiga en

amors. Pressentia els dies presenta i previsor, escriví :

Francisca, sé ,.sualte,es tu dulce deber ;sé para mí un ave

que fuera una mujer. .

Francisca Sánchez segueix fidelment la líala que Darío .11 marca en els rars momentsfelieos, Ilavors que els ,dos feren -coneixenea.Tota ella és tendresa i sellicitud. Té per alpoeta les atencions que es Prodiguen a lescriatures: Davant d'ella, la seva cara no

• té' sino una expressió joiosa i illumin•ada. Nointenta' pas estnehar,la vida de Darío: ESsent insignificant per a variar en res elrégim ah qual s'ha sotmés el poeta. La seva

tasca pacient va encaminada només a estalviar-n'hi les molésties.• •

Francisca és l'admirado d'aquella bonaGregória, que leo compren de • 'cap de.' lesmaneres tanta, bondat,despesa al servei d'un,ésser tan abjecte.. Una d'aquelles . tardeseseassíssimes,. en. les .quals un cotxe he vingut a oerCar Darío, Greg6ria ha sorprésFrancisca plorant, silenciosament, recolzada

•

a la tanca del jardí. A l'altea banda, la seva

, germana jugava 'arrib el sien. .Gregória s'ha

apropat a ila senyora Qu'O; com elá veinsanorrienén Francisca. Lá dóna' diu unes paraules de' pietat, i involuntáriament, se n'hiescapen. ',unes d'estranyesa i d'indignado.Ah ! ella toa al lloc de la .senyora... Allá

, s'estaria, aguantant les impertirtéricies d'aquell salvatge! Francisca la fa Callar. Vol

. dria explicar a Grégbria• l'excelsitud d'aquellhome ; voldria fer-li coMpendre e:a drets<quetenia adquirita Darío per a ter-1'h° perdonartot ; voldria parlar-li pler de sacrificar-seper un-home auriolat ja.per la immortalitat ;

voldria fér-la participar d'aquellea gradesque él poeta va senyalar en Francisca :

Saber amar, y. sentiry admirar como rezar...

V la ciencia del viviry la virtud de esperar.

Perd com es pot fer .corriPendre tot aixóuna dona a la qual, una hora más tard, se

i 11 Hiera un farcell de roba, amb destí a lacaixa d 'empenyos! 1 aixte s'eadevé ben so

vint. Vestits; joiés, Ilibres, aón transfor

Rubén Darío amb la seva primera muller (quadro de Pompey)

anomenar per primera vegada «la senora».Quan • ella es queixa d'a•Iguna cosa, el secretad Ii promet que tot s'arranjará amb l'arribada de «la senora». Que no t?qui res ;que no ordeni res ; que no prengtu cap me

sura definitiva.... Quan • arribi «la senora»;ja s'ente-ndrá amb ella. «La senora» decidiráde tot.

Finalrnent, un metí arriba «la senora».O, mes ben dit, les senyores ;' car•són duesles arribades. I a.mb elles, un infant. Lesd•ues dames són germanes, i l'infant, fill dela més gran d'elles i del poeta. Els velesde Darío •tenen una sorpresa considerable.S'thavien fabricat una •imatge de la senyorad'acord amb el taranná del poeta. Esperaven veure arribar una gran dama, fantasiosa i excéntrica, i ara es troben davantuna senzillíssima -dona de .poble; • afable id'una modestia total. Quan la dama haentra.t a la caseta, una petita ullada ha estatsuficient per adonar-se de Pestat moral deDarío. Ampolles &el:anadea, queviuresabandonats, ceridrers a dojo... Ela trets delrpstre de la dama s'han contret en una ex

pres-sió dolorosa, que tornará sovint a feraparició. .

Aquesta senyora és el dareer amor delpoeta. Rubén • Darío, sensual exasperat,gustador de la diversitat femenina, diletantd'enamoraments fantasiosos i absurds ; Rubén Darío, en el declinar de la seva vida,ha vingut a parar aquí : en Francisca Sá.n°hez, una minyona dé servei que el poetacon:egué a Madrid. Francisca sap les hores— els anys — amarga del poeta. Foren pera nitres dones les jornades glorioses, elshomenatges mundana 1 les delícies de lapoesia i l'amor, en maridatge perfecte.• Francisca és el testiinoni adolorit de Pesfondrament moral i material de Darío. Quan çtnaquest matí ha entrat a la caseta de Vallcarca i ha vist pintats a la cara de Daríoels senyals inequívoca d'una' implacable destrudció •'interior, producte de l'alcohol ;• en

aquest matí, per la imaginado de Franciscapots-er hagin passat aquella Versos:

•

Francisca, tú hás venidoen la hora segura;la manana es obscuray está caliente el nido.

Versos que en altres dies volien ésser una

recepciO cordial i humana ; av•ui agafen un

colora sarcástic... Tú has venido en la horasegura!

Per6 Francisca és massa simple per a

pensar en aisb. Ella no veu al seu davantsinó un pobre malalt, un subjeote emmetzinat, alqual ?al endolcir la Vida. I á aquestatasca es lliurará. El poeta sabia et que es

iríais en diner imrhediat per poder encendreels fogons 1 anar a plaga. •

I l'infang? Ei fill es passa el dia terrejant'pel jardí. La mare i la tia tenen per eh l totes

, les tendreses. Alguna vegada, en mig deisjocs, ha aparegut ial llindar de la porta lacorpulent figura de .Darío. El poeta 'crida elseu 'Sil. Al menut di fa por aquell home,generalment mal Carat no apropariasi no fos la mare que 1'hi obliga. RubénDarío, en els instantk,je lucidesa, petoliejai amoixa delicadament Viinfant. Són,aquestsmoments tan escassíssims els que humanazen una mica la figura del poeta:ala Osdeis veins. Només aquest amor paternal lifa guanyar una punta de simpatia en lbarri.

L'estada de -Rubérreparío •a•- la- ca1,•i:dér:carrer de Ticiá tau motivada pel desig que.es guarís. Pero han passat els mesos 1 elpoeta no fa progressos sinó en el camí del'empitjorament. Un din, el veuen aproparse a la carbonera i posar-se a manjar trossosde carbó vegetal. Un altre dia trenca a bocins canti, un d'aquella botijos aragonesos, i tros a tros, se l'empassa tot. Gregóriafuig horroritzada. La dona ignora les facultats assimilatives de Pestómac del poeta.Fa uns mesos, en da seva estada a Mallorca,hom Ii amaga i ell es begué dosares de quina... -

Aquesta és la vida de Rubén Darío en laleva anyada barcelonina. Avui, com altresvegades, ha vingut un cotxe a la porta dela caseta del carrer de Ticiá. Darío hi hapujat;; peró avui, a di•feréncia de les altresvegades, no retornará. Dies després les dames aixecaran la casa, i -amb Ilagrimes als.ulls ,s'acomiadaran deis poca veins amb elsquals han fet amistat.

•

..

Perb el poeta ha marxat sense dir res.El cotxe descendeix cap al port de la ciutat,on un vaixell espera a Darío. El viatgerno. té per a Valicarca' ni una darrera mirada ; ni tendresa ni recanga. Parteix comd!habitud, absort i preocupat, Rubén Daríonomés atén- ala canta- del món poétic interior. No l'ha tocát la pálsia senzilla d'aquestá altra primavera de Vallcarca : horts florits, galeries-assolellades, testos amb flors...

ANDREU A. ARTIS

Sobre les festes. Com que joels diaris ten poc com la nieva manca ,de'curicsitat exigeix, 1 per altra banda .a.costunaoa badar bastant davant dels fets política,no he sabut fins el •moment de comenearescritire aquestes ratlles „que la.

a

República eadedica a passar per la Pedra Jes grana festes tradicionals de Sant Josep i•de Setman.aSanta. No és que la RepúbliCa priVi totamena de funciona religioses,.no •és que dosifiqui els copa al pit ni les grana moixigaregues de mentellines, sernions carregats amb'pólvora i m.arrameus d'orgue a' tot •but ; la

é;

.República només cleixa de reconeixer oficial

meJo, el meoHlakiam.

i el ineu republieanisme, '

séstic .paasatit un.

disgust de mort. Em a Pefeete que aquestes:Mesures del govern ferien un ,aire de tris.,tesa grotesca i de pendre's la vida arrib un

posat de eticurulla -intransigent. Creure queSant Josep i la testa d'aquest sarnt no re

presenta res més que una explosió de cato-'

licisme I de virulencia reaccionada, és beuréa .gálet. Es .ciar qué Sant joseP, canónica..ment . parlera, és el patró de l'Esglesiacatólica, peró popularment. parlant Santsep és :moltes altres coses que no temen res

a:veure iii amb la metafísica ni amb l'horade sla mort.

•

• Sant Josep és-un dia de l'any; és un dia•.tot pintet :de groc i violeta '• Sant jósep,entre les !Auges i les bóires; les esperancesi :,les angúnies, la.'viu-viu, la sorruderia, lapoca i la •franca barrila, representa un oasi.estomaCal i cándid guarnit de plates de cre

ma. i matons trenieladistos• que vénen á ésser una exposició Visceral ensticrada I soase

gens .43ex-hállela en 'él fons morat de les violetes 1 de les digestions hiperelerhidriques.Sant Josép és un boa negad' per les botiguesde pacotilla, pels estancs que vienen en taldin tabae mél torrat, mes deliqüescent iinéa desmeralitzedor. Sant Josep vol dir tota

una tarda de comedia, en la qual els actors.desdibuixen .tots iels accents patética i elSeorivértéixén en una olla de cacauets, d'orX.ates cançoneres, de llágrimes espectrals 1.

,rialles de•castell de focs. Sant Josép vol dirmandra- ibonhomia, llevar-se tard, sentiruna certa• incilinació sentimental pela canariade .les gábies, pels pobres deis carners i leasoltéres que tenen un cor buit de sarng, perbpie dé crostes i de teranyines i de gossets.aense..pél; soase raga, sense -sexe i soase

esperanga. Tots els anys tenen un dia per lacorda Mé9 estovada .de l'esperit, i aquest dinno hi ha cap. inconvenient que sigui el deSarrit Josép. El nostre Sant Josep deis cromos

•

de• quan •érem criatures, disfressat de vea,

coronat de roses, amb una criatura a la mádreta' i un Bid artificial a la .má esquerra.

Tothom té un-Josep a la famlia, i aix6l'Ocasió .perque---els, pares més agres

autoritaria. contemplin el seu fill qué es diuJosep amb una gota de ma-penjada a les.dents, i en tal dia u facin el present d'unpanoli de pessetes i no li trenquin el son

amb aquella ferocitat que acosturnen a gastar els pares de familia ortodoxos......;541114~41,411r.,441-,aixt.,Lxnoltes49,49més encara '• no és un producte de la reac

ció ni una babarota inquisitorial, sinó queés un sofregit gustós, una mena de coixinet de ploma de Perdiu damunt del qualreposa el cap d'una tradició tendra, com

prensiva' iJo em die Josep, i estic conterit de dir-me

aquest norn i no el canviaria per cap, perqué és el nom més vulgar, mes huinil, mésdemócrata i més insignificánt de tots ; quanet sents cridar pel teu nom i quan et diuenJosep .o Pepét, et fa l'efecte que .amb un

polvoritzádor dela més baratets • t'arruixeril'anima • d'un aiguacúit 'atiténtic, i .aquestperfum agre i tronat de Paigtiacult .serveixper abaixar-te els. fu.ms, per donar-te una

serisadió de ramat i d'insignificáncia.La.,compensació, peró, que tenim els que

ens diem' Josep, és veune •honorát el dia del• noatre patr? d'aqueáta .manera sainétesca iinofensiva, que el din que oelebnem 'el nostresant sigui un dio alegre i énsuerat per tothom. Ara aixt) sembla que oficialment ens

és privat. Les oficines públiques rondinaranamb aquell mal humor d'un eusc d'abollesque els calen foc a sota. Les Maquines d'escriure tindran un tedéjae sec i. rriariarós deprotesta.. Totes les cuines, part>, es. perfumaran 'de vainilla .i de canSrella, les perolesd'aran' taran bullir la crema de la tradició,

mágrat el gest implacable' de les Cucurulles burocrátiques, el din de Sant joseps'impósara amb les primenes órenetes.

Si jo tingués alguna influencia sobre les.' persones que manen', els ,aconsellaria que detont en tara fessin elS ülk.grossoS en les:

:qiiestionS que nornéssuperficialrnent sem:bien dé PrinciPi... 1 sóbretot cié aConsellária!que quan es tracto de suprimir featea;miressiii une. mica 1 méá aViat fóra pru-.dent crear-ne de noves i mantenir les !Milesamb tot el preatigi, vinguin d'on vinguin..Com més testes millor, Com nréa alegria

.millor, com més pintorésc,"més olla, rnéscolor, més deliris estornatals i rnés incan

:descencies líriques, inillor.

IOSEP MARIA DE. SAGARRA

MOBILIARI D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre ebenista 1 tapisco'. Objectes d'art 1 de fantasía per

a obsequis. Sales d'Exposídons de Beles Arta.

Psueig ie CirleLs, SIL Tdéfes 14244

BARCELONA

FEU FER ELS VOSTRES GRAVATS EN LA

Unió de FotogravadorsCasanova, 160-162 : Teléfon 77406