1MIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

MiramarPLECS DE CULTURA POPULAR XXV:

ANTÒNIA SERRANO DARDER

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderII MIRAMAR

Silueta de Valldemossa vista des de Son Salvanet

Cap el tard, el cel mostra tots els matisos, cel, blau, groc, vermell, taronja...

El vent avalota núvols rosats i blancs,ensems, el campanar de la Cartoixa els pentina.

Ruboroses, les alzines de la Mola s’acomiaden del sol ponent,

mentre -tisores en mà i una cartolina negra-retallam junts una entranyable silueta.

El turonet amb el pins embolcallant el molí,els xiprers, el fasser, el monestir, el palau,la torre dels Hostes i, a sota, les casetes.

Paulatinament, el cel s’enfosqueix

i s’obrin llumenerets blaus a les finestres.Adesiara penjam estels i fantasies,

i somniam relats de dracs i princeses.

Extasiats, parlam amb el cor i amb els ulls,i escoltam el silenci platejat de la lluna.

Antònia Serrano Darder

Son Salvanet, 8 de juliol de 2005

Dibuix de Josep Antoni Serrano Darder.

IIIMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

Presentació. Miquela Font Bennàssar

Els Dois, els Gotzo, els Serrano… Nicolau S. Cañellas Serrano

La meva germana Tonyita – una entranyable relació fraternal. Josep Antoni Serrano Darder

La meva cunyada Tonyita i Son Salvanet. Beatrice Goecker

Els quatre néts d’Antònia Serrano. Josep Cañellas Calafat, Neus Tortella Canyelles, Dolors Cañellas Calafat, Joan Tortella Canyelles

La meva tieta Antònia. Alba Roca Jiménez

Massa Mites. Redacció

Dama d’Honor de Santa Maria de la Panada. Redacció

Cuina per a universitaris. Antònia Maria Calafat Rivas

Entrevista. Miquel Boscana Mas

No és només la cuina. Edicions Documenta Balear

El llibre de la meva vida. Neus Tortella Canyelles

Crònica d’una amistat. Dolors Estrades Calafat

Antònia Serrano Darder i el Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional. Maties Garcias Salvà

Antònia Serrano i el seu vincle santamarier. Antònia Serrano, el vincle personal. Joana Maria Bestard Darder. Antònia Serrano, el vincle professional. Maria-Antònia Ferrer i Vidal

La dona atòmica. Antoni Mir Fullana

Antònia comença amb la A d’AMISTAT. Mercè Puig i Vinyeta

Antònia Serrano, la imprescindible. Tomeu Martí i Florit

Els inicis de la revista Miramar. Miquel Ripoll Rul·lan i Antònia M. Calafat Rivas

Antònia Serrano, ferma tendresa. Catalina Font i Coloma Julià

Antònia Serrano a la radio. Rafel Sedano

Tonina. Assumpta Mateu

Conversa entre amics sobre Antònia Serrano. Aina Colom

Antònia Serrano, valenta dona. Gaspar Valero i Martí

Les amigues de català. Catalina Moragues, Maria Simó, Maria Antònia Pujol, Francesca Serra

Carta des de l’Uruguai. Rosita Lladó

Antònia, forever. Antoni X. Colom Colom

Índex

El retrat de la portada és fet per Nils Burwitz. Agraïm profundament la seva disposició i entusiasme en col·laborar en el projecte homenatge a Antònia Serrano.

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderIV MIRAMAR

Presentació

Miquela Font Bennàssar

És un honor per a mi escriure la Presentació dels XXV Plecs de Cultura Popular, en especial perquè en aquesta fita emblemàtica volem retre un homenatge a qui és l’ànima impulsora de la delegació local de l’OCB, de la revista Miramar i d’infinitat d’iniciatives a Valldemossa i per tot allà per on ha passat: la nostra Antònia Serrano.

Poc després de l’aparició del primer número de la revista Miramar l’any 1989, es va instituir l’edició anual d’un número extraordinari dedicat a algún aspecte monogràfic de Valldemossa.

Si hem arribat als Plecs número XXV es déu, en gran part, a la dedicació incansable de n’ Antònia. Gràcies a ella i com a homenatge a ella tenim en les mans una col·lecció d’escrits de familiars, amics i col·laboradors de n’Antònia que parlen de vivències compartides amb ella. A mesura que els anava llegint tenia la sensació que són com joies personals que cada un atresora, però que estan totes esquisidament embolicades amb un mateix paper estampat de respecte, agraïment, emoció, i estimació.

Estimar és la paraula que més es repeteix en aquestes pàgines. Pot ser sigui perque tot el que fa n’Antònia -i és molt- sempre és des del sentiment de l’estimació. Des de l’amor per l’enyorat espòs i per la família, els amics, la terra, el poble, la llengua, la cultura, les arts, la cuina… El mateix sentiment li es retornat ara en les paraules tendres dels seus néts, en els records entranyables dels seus familiars i amics, en el reconeixement dels qui treballen amb ella, en l’admiració per la seva saviesa i per la generositat amb que la comparteix.

Record que la primera vegada que la vaig veure ja vaig pensar que era diferent a la majoria. Quan jo era mestra a l’escola Nicolau Calafat els alumnes de 7é i 8é d’EGB varen fer unes grans pintures murals sobre els episodis històrics de Valldemossa. Varen quedar tan bé que vaig proposar fer una exposició a la sala de dalt de l’Ajuntament Vell. L’exposició va passar sense pena ni glòria. El millor fou que per casualitat s’hi va aturar n’Antònia; li va encantar la idea i va alabar amb entusiasme la feina dels al·lots.

Poc més endavant vaig començar a col·laborar -unes temporades amb més intensitat que altres- amb el grup de gent que ella infatigablement empeny. Puc dir que ha estat i és per a mi un privilegi i que s’aprèn més en una reunió amb ella que en deu classes a la Universitat: iniciativa, energia, claredat de idees, imaginació, capacitat de organització, art de la improvisació

N’Antònia és per a mi un exemple a seguir en molts aspectes. El problema és que no és fàcil seguir-la. En nom meu i en el de molts que ho intentam però no li arribam a les soles de les sabates:

GRÀCIES, ANTÒNIA!

VMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

Els Dois, els Gotzo, els Serrano ...

Cap persona és una casualitat. Ningú no neix dins una capsa de vidre. Poc o molt, tots estam condicionats per la nostra naixença i sobretot per la nostra criança. Així doncs, conèixer els orígens d’Antònia ens ajuda a conèixer-la i, per tant, estimar-la més.

El padrí patern d’Antònia era Sebastià Darder Cruellas, Doi (Valldemossa, 1881-Nancy, 1912). Sabem d’ell que era home honrat, amb iniciativa i amb una certa formació: Sebastià era patró d’embarcació de cabotatge. Per poder esser-ho va haver d’anar a Cartagena a passar un examen i llavors va haver de mantenir la paperassa que requeria la gestió del “Nuestra Señora del Carmen”. La família conserva d’ell algunes plaguetes de comptes dels seus viatges. Però Sebastià no veia

futur en la navegació legal i no volia participar en la il·legal. Conten que una vegada es va haver de menjar una carta compromesa per evitar que caigués en males mans i que no en va voler saber pus, d’aquests berenars. Descartades ambdues opcions, va cercar el seu futur i el de la seva família a l’emigració. Va triar França i es va establir a Nancy amb la seva esposa, Antònia Boscana Lladó (Valldemossa 1886-Palma 1966), i allà va néixer la seva filla, Antònia Darder Boscana (Nancy 1911-Palma 2000), que per mor d’aquesta circumstància esdevindria per sempre més n’Antuanet de Can Gotzo. La mort va anar a cercar-lo massa aviat, però li va concedir el do de la dolçor.

Les dues Antònies restaren desemparades a Nancy. Però el padrí Gotzo va acudir al seu ajut. Antoni Boscana Estaràs (Valldemossa 1857-Valldemossa 1948) era pescador i contrabandista. Més el segon que el primer. Antuanet contava que havia començat amb el negoci després de tornar del servei militar i va arribar a ésser un dels bons. Tengué tractes amb en Verga, que li atorgà la seva confiança i el seu consell. Home sense lletres, feia els comptes de cap i els acabava abans que els seus néts, que sabien lletra.

Antoni seria per a Antuanet el pare que ella quasi no va conèixer. Amb el seu ajut es va poder reordenar el patrimoni que havia deixat Sebastià. La casa del carrer Uetam, encara ara propietat de les filles d’Antuanet, és un testimoni del bon criteri d’Antoni. Antuanet es va criar a Valldemossa i va estudiar a la Puresa. Dona llesta i culta, va viure tot el que li va tocar, amb atenció i amor, sense que res li passàs per malla. El 1930 va formar part de l’expedició de valldemossins que anaren a Roma a viure i veure la canonització de la Beata. Del viatge en va fer un diari. Aquí teniu el que ens conta del dia de la canonització:

«Día 22, domingo.- Día verdaderamente grande para todo buen mallorquín, día de la Canonización de la Beata Catalina Thomàs; a las 6’30 estábamos en la plaza de S. Pedro esperando que nos dieran entrada en la Iglesia.

Sebastià Darder Cruellas, Doi (1881-1912) i Antonia Boscana Lladó, de Can Gotzo (1886-1966) el dia de les seves noces a Valldemossa (21.10.1909), els padrins materns d’Antònia Serrano Darder.

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderVI MIRAMAR

La solemne procesión que presidía el Santo Padre estaba compuesta de órdenes Religiosas, Arzobispos, Párrocos de Roma, Cabildos y Clero de las Basílicas menores y Basílicas Patriarcales.

A continuación eran llevados los estandartes de las dos Santas. El de la Beata Catalina Thomàs iba acompañado de sacerdotes mallorquines. La otra Beata era Lucia Filipini, italiana.

Destrás de los estandartes seguían los prelados de la capilla pontificia, Obispos, Arzobispos y Cardenales.

A continuación aparecía el Pontífice en su silla gestatoria rodeado de los miembros de su Noble Antecámara; Guardias Suizos y Guardia Noble, con sus vistosos uniformes.

Luego las trompetas de plata sonaron y la multitud emocionada aplaudía y vitoreaba al Papa, que llevaba en su mano izquierda un cirio y con la derecha bendecía a los numerosos asistentes.

A las 10, S.S. Pio XI, declaraba Santa a nuestra venerada Beateta Catalina Thomàs. La ceremonia terminó a la 1’30 de la tarde. Después visitamos el parque».

Només quatre anys després d’aquest viatge n’Antuanet es casarà amb un personatge inesperat. Un home vengut del continent: Sebastián Serrano Benítez (Villarasa, 1904 – Palma, 1968). Sebastià ha feinejat alguns anys d’escolà fins que ha anat a fer el servei militar a Madrid. En tornar, prepara i guanya plaça de carter i escull Valldemossa. L’atracció de Sebastián i Antuanet sembla haver estat immediata, química, el festeig és breu, les noces ràpides, l’alegria, llarga i profitosa.

Sebastián Serrano Benítez és home de lletres, fins al punt que es podria dir que viurà escrivint. Conra la poesia i el periodisme, redactà diaris de viatge i multitud de cartes i unes entranyables notes autobiogràfiques. La lletra és un component inseparable de la vida de Sebastián i esdevindrà un component essencial en la vida dels seus fills. Aquí en teniu un exemple, el diari del viatge que Sebastián va fer a la seva terra amb Antònia i Matilde el maig de 1954, que ens retrata Sebastián com un home cordial, culte i amant de la família:

«El día 12, miércoles, fui a misa a la parroquia del Omnium Sanctorum y luego con Matilde y Antonia, mi padre y Manuela, amiga de hermana Matilde, a visitar la Virgen de la Macarena, la plaza de la Encarnación, la capilla real de San Fernando y la Virgen de los Reyes, en la Catedral, subimos a la Giralda, y luego en el tranvía, al Parque de María Luisa, haciéndonos una foto, rodeados de palomas, en la plaza de América.

Después de comer, con mis hermanos Matilde, Joselito y Manuela, padre y los niños, salimos hacia la estación de Córdoba, en Sevilla, en donde subimos al correo de Madrid, despidiéndonos allí mi padre y hermanos.

Antoni Boscana Estaras, padrí Gotzo (1857-1948) i la seva dona Maria Lladó Juan, Bruneta (1858-1938), els repadrins materns d’Antònia Serrano Darder.

VIIMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

En San Jerónimo enlazamos con el correo Cádiz – Madrid y yo subí al coche-correo en donde venían los mismos ambulantes Sres. Mérida, Muñoz y Alonso.

En el tren me encontré con un antiguo amigo, D. Javier Montero, Superior de los Salesianos en Badajoz, hermano del Canónigo D. Eloy y del Jefe de Telégrafos D. Emiliano»

Antuanet i Sebastián viuran a Valldemossa fins al 1949, en què es muden a Ciutat per mirar de millorar la carrera professional de Sebastián. Però la relació amb Valldemossa es manté. De l’estranya combinació d’una valldemossina i un andalús sorgeix una nissaga ben particular: els Serrano. Gent activa, amb caràcter i arrelada a Valldemossa. Persones que d’una o altra manera han estat, encara estan, implicades en moltes de les activitats culturals i socials de la vila. Es podria dir que n’Antònia n’és el més conegut exponent.

L’empremta de Sebastián i Antuanet és ben present als interessos i al tarannà d’Antònia i el seus germans. Tal volta una pàgina poc coneguda d’Antònia ens ho mostri ben a les clares: un fragment del seu diari de viatge a Grècia, que va fer el maig de 1999 acompanyada del seu home, Josep Cañellas Riera, el seu germà José Antonio i Beatrice, la dona de José Antonio. Aquí ens conta el que feren el dia 7.

«La carretera que agafam està flanquejada per tarongerars molt verds i espessos (van tan bons que els nostres homes s’aturaren a parlar amb uns pagesos per veure si els dirien qualque secret per aplicar-lo a Son Salvanet). Passam per la petita ciutat de Scala, on creuam el riu Eurotes, que ve d’Esparta, i que fa que aquesta regió sigui extremadament fèrtil.

Arribam a Monemvàssia, magnífica ciutadella bizantina del segle VI, edificada damunt un gran illot actualment comunicat amb terra ferma per una carretera feta damunt un dic. Segons d’on es mira sembla deshabitat, però en passar el pont i seguir la carretera ja us trobau amb l’antic llatzeret i, més amunt, la porta d’entrada a un poblet encantador, de carrerons plens de casetes, moltes d’elles convertides en botigues molt boniques, tavernes i alguns petits hotels.»

Cap persona no és una casualitat. No ho ha estat Antònia ni ho són ni ho seran els seus fills i néts. Antònia ha estat capaç de transmetre als seus el que va rebre dels seus pares, imbuint-los de la mateixa estimació per la vida i pel coneixement que ells tenien. Un bon testimoni d’aquesta continuïtat és aquest fragment d’un diari de viatge de Nicolau Sebastià Cañellas Serrano (Palma, 1961) que relata la visita que va fer amb la dona i els fills a Siena, ciutat de la Toscana, el 28 de març de 2005:

«El carrer anava ple de gent com un riu en primavera, però a mà dreta baixava un carreró estret i empinat. Ens hi hem amollat i, abans d’arribar al final, ja hem vist la torre del Palazzo Publico, alta i estreta. Josep ha pegat un crit d’admiració i Antònia i jo ens hem quedat bocadabats.

Els pares d’Antònia Serrano Darder: Sebastián Serrano Benítez (1904-1968) i Antònia Darder Boscana, Antuanet de Can Gotzo (1911-2000) cap a 1950, a un viatge.

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderVIII MIRAMAR

El palau és maquíssim i està a un costat d’una plaça inclinada, en forma semblant a la d’un ventall. Segurament allà hi havia un teatre romà i el palau ocupa l’indret on estava l’escena del teatre. Al peu del palau hi ha una gran llotja de marbre, d’estil renaixentista i, enfront, una font també de marbre. El conjunt és maquíssim i molt impressionant»

La nova generació continua amb l’exemple dels padrins. El novembre de 2006, amb 8 anys, Josep Cañellas Calafat (Valldemossa, 1998) va viatjar amb els pares i la germana a Venècia i va redactar un bell diari del qual en transcrivim un fragment del dia 27:

«Avui mos hem aixecat, mos hem vestit i hem berenat. Després hem cuit un vaporeto i hem anat a recorre es gran canal fins plaça de Roma. Hem agafat un altre vaporeto i mos ha duit a san giovani e paolo. Despres hem anat a sant Marc i per es cami hem dinat. Despres hem continuat passejant i hem vist un lloc on hi havia moltes gondoles. Hem travessat es pont de la Academia i hem anat a santa maria de la Salute. Hem descansat una estona i hem cuit es vaporeto i mos ha duit a s’altre costat de canal i hem anat a s’hotel»

Dolors Cañellas Calafat (Valldemossa, 2003), una altra de les nétes d’Antònia, va viatjar a Barcelona amb els seus pares, germà i cosina i també en va redactar un diari, del qual extreim aquest fragment, del dia 27 de març de 2011, quan Dolors tenia 7 anys:

«Avui mos hem despertat a les 8:30, mos hem vestit i hem anat a berenar a un bar de alla devora, llavors hem agafat el metro cap a la sagrada Familia i hem agafat audioguia i hem vist els quatre evangelistes, i hem anat a comprar a sa tenda de alla i llavors a agafar es metro per anar a nes Palau de la Musica i el mos han ensenyat. És molt xulo. Llavors hem dinat de creps i llavors hem anat a fer una volteta i a veure iglesies i llavors es homos han anat a cercar ses maletes i ses dones a esperar-los a s’aerobus i, quan han arribat ells, hem pujat an es bus que anava a s’aeroport, i quan hem arribat hem facturat ses maletes i cap a s’avió».

Potser el més significatiu de n’Antònia no és el que ha fet, que és molt, sinó el que ha animat, ensenyat o impulsat a fer als que l’envoltaven. En suma, el seu mestratge, que ha guiat i animat els fills, néts, parents, amics i coneguts. Aquí hem vist un exemple d’això en la continuïtat que ha aconseguit establir entre el que feien i estimaven els seus pares i entre el que fan i estimen els seus néts. En aquesta continuïtat entre passat i futur trobam també una de les claus de volta de la personalitat d’Antònia: la fidelitat a les arrels, tant a les familiars, com a les del seu país.

Els néts d’Antònia Serrano Darder: Josep Cañellas Calafat (1998), Joan Tortella Cañellas (2006), Neus Tortella Cañellas (2001) i Dolors Cañellas Calafat (2003) a Lluc el 9 de març de 2013.

Nicolau S. Cañellas Serrano

IXMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

La meva germana Tonyita – una entranyable relació fraternal

Damunt del llit hi havia la petita avioneta de cartró que m’havien regalat algun temps abans. Dins el llit, pulcre i olorós, hi jeia ma mare, n’Antuanet Darder Boscana de Can Gotzo, feliç i contenta, mostrant-me dins els seus braços una nineta petitona de cabells molt negres que l’avioneta havia portat de França. Era un horabaixa d’agost de 1939, pocs mesos abans del meu cinquè aniversari. La mare de l’amiguet veïnat del carrer Uetam de Valldemossa amb qui havia jugat tot el dia a ca seva, m’havia dit que tornàs a ca nostra.

Totalment sorprès, però molt content i embadalit vaig tocar tímidament la meva segona germaneta. El seu nom, seguint la tradició local, seria Antònia, com la padrina materna, na Tonina de Can Gotzo, ja que a la meva primera germana, Matilde, li havien donat el nom de la padrina paterna.

Després de Tonyita, arribaren Isabel, Pilar i Sebastià a Valldemossa en un ritme de cada dos anys. Aquí visquérem i gaudírem d’una infantesa feliç en el entorn idíl·lic de la Serra de Tramuntana i prop de la costa abrupta i escarpada entre Sa Cova, Sa Marina i s’Estaca. Eren els anys de les postguerres espanyola i mundial, i tot i que no passàvem fam ni penúries, tots els nins havíem de menjar el que ma mare o la padrina Tonina, que visqué sempre amb nosaltres, havien cuinat. Als recalcitrants ma mare els advertia implacable: “Si no en vols, no en mengis; avui vespre ho trobaràs bo”.

Algun de nosaltres va ser tossut també algun vespre, però tots acabàrem menjant tot el que ma mare o la padrina, excel·lents cuineres, ens presentaven a la taula. Tots manco na Tonyita. No hi va haver manera de fer-li menjar arròs, no li agradava; ni encara avui...

El nostre pare, Sebastián Serrano, home instruït i amant de les lletres, gaudia de fer poesies per la nostra mare i pels infants. Amb la següent poesia, mon pare va fer un fidel i autèntic retrat de la personalitat de Tonyita pre-adolescent:

Antoñita me pide una poesía,dedicándole ésta, celebro su día;

no se pone feroche, ni tampoco bravía, sino mansa y humilde con suma alegría.

Es un terremoto, pero vivaracha,y tiene más ojo que las cucarachas;no sabe estar quieta, es un huracán,y agita su cuerpo bailando el cancán.

Y tiene la gracia de su mamaíta,los ojos gitanos de sus abuelitas,

la sangre ardiente de las españolasy el suave gracejo de hermosa manola.

La Giralda parece cuando caminaatrayendo la vista de quien la mira,pero a veces su genio no lo dominay se arranca el moño llena de ira.

Pero yo creoque cesarán

estos arranquesdel huracány será niña

muy reflexivadulce y humilde

toda la vida

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderX MIRAMAR

Tonyita recorda que quan els germans la volíem fer enfadar, i ella ho tenia bo de fer, li recitàvem estrofes d’aquesta poesia.

Dels seus anys com alumne de la Puresa a Valldemossa, Tonyita té records bons, com jocs al pati, i altres xerecs, com les pessigades d’alguna monja. Però en aquell col·legi i, sobre tot, amb el que ens contaven i ensenyaven els nostres pares i la padrina, Tonyita, com els altres germans, va assentar una base cultural polifacètica.

Durant els seus primers deu anys a Valldemossa, Tonyita anava a costura, feia excursions amb les germanes i amigues al Molinet de la Beata, al Pujol, a les fonts de Son Batista, de Son Moragues, de s’Abeurada o de Na Ropit. També anava a l’hortet que posseíem a baix del poble, on la padrina Tonina i el nostre pare conreaven arbres fruiters i hortalisses i teníem gallines. Va aprendre a fer foc a l’escalfapanxes i a cuinar en els fogonets de carbó les receptes de nostra mare i de la padrina i d’altres bones cuineres del poble. Tots els germans teníem un estret contacte amb el repadrí Toni Gotzo i els membres de la família, sobre tot amb els fills de cosins Gotzos de la nostra generació. També preníem part en totes les activitats de la Vila: les beneïdes de Sant

Antoni, la Setmana Santa i Pasqua, les processons de les flors pel maig i altres. A l’estiu jugàvem amb els nins del poble i els fills dels estiuejants i passàvem algunes setmanes a Sa Marina. Cada any, les festes de la Beate, tot i la seva senzillés, marcaven el punt culminant social del poble.

La Valldemossa de la nostra infància, vol dir entre els anys 1940 i 1950, era un petit poble de muntanya de demografia decreixent, on hi vivien, al principi de la dècada unes tres-centes famílies; moltes es dedicaven a professions que avui han desaparegut, com amos de possessió i hortolans, carboners, missatges i atlots, pastors, garriguers, carritxers, collidors/es d’oliva i tafoners; modistes i brodadores; pescadors, etc.; el telegrafista i el saig.

Valldemossa era un poble sense electricitat, exceptuant algunes hores entre la posta del sol i les deu del vespre; un poble sense xarxa d’aigua corrent ni residuals; sense dutxes, ni rentadores, ni rentavaixelles; sense neveres, ni cuines elèctriques, ni de gas. Un poble amb un sol camió de passatgers d’un únic viatge diari a Palma. Per desplaçar-se a fora vila, a les possessions, a Sa Marina o a S’Estaca, tothom ho feia a peu.

En aquells anys, famílies senceres emigraven cap a ciutat, a la Península o a l’estranger, en un èxode continu. Valldemossa va passar de tenir 1.630 habitants l’any 1930 a 1.380 el 1940 i només 1.110 l’any 1950. Una sangria demogràfica dramàtica, però comprensible tenint en compte les mancances estructurals del poble i de les cases i cap perspectiva de futur per a la gent jove.

L’any 1949 també la “família nombrosa” Serrano – Darder ens mudàrem a una casa nova i espaiosa a Palma. Aleshores érem els nostres pares, la padrina Tonina, dos al·lots i quatre nines. Un any després nasqué Pere Bru, el darrer infant de la nissaga, a Palma.

XIMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

A diferència de jo que no m’agradava Palma, les germanes s’hi adaptaren millor. En el corral de la casa havien sembrat un taronger i una llimonera i havien enllestit un hortet amb estranys, julivert, cebes, bledes, herbes aromàtiques.. i un galliner amb gallines i pollets de Valldemossa.

L’escola pública de Son Pizà va agradar més a Tonyita que el col·legi de la Puresa. Els estius pujava amb les germanes i la padrina a Valldemossa. Acabats els estudis a Son Pizà no volgué estudiar cap carrera, però va anar a classes de comptabilitat i a l’Alliance Française. Però a Tonyita li agradava més cosir i, per això, combinant la feina de caixera a la Casa de las Medias de Palma, prenia classes de tall i confecció i d’alta costura, que era la seva curolla.

La mestressa de la casa davant per davant ca nostra, la senyora Maria, era simpàtica i una molt bona cosidora. Tonyita anava sovint a ca seva per cosir i tallar. Com tot d’una veurem, aquelles visites foren decisives pel futur de Tonyita. Poc a poc va anar coneixent altres membres de la família de Maria, que vivien a Llucmajor, entre ells el seu germà petit, de nom Pep, un jove agradós, simpàtic, rialler, que anava sempre ben pentinat i modern. A partir de llavors, les visites de Pep Cañellas a

la seva germana de Palma foren més freqüents i, amb el temps, Tonyita i Pep s’enamoraren i festejaren fins que l’estiu de l’any 1959 es casaren a l’església de Sant Sebastià de Palma.

Foren unes noces molt alegres amb alta concurrència de convidats. En aquell temps, jo mateix, des d’octubre a juny vivia i treballava a Alemanya i passava els estius a Mallorca on gaudia de sortir cada dia d’excursió en autocar, ple de turistes, com a guia intèrpret. Aprofitant aquest fet vaig convidar als nous nuvis a fer les excursions que feien milers de nuvis de la Península des de mitjans dels 1950, atrets per l’eslògan del Foment de Turisme “Luna de Miel en Mallorca”. Els pròxims dies anàrem en el “meu” autocar, amb passatge poliglota, a Sa Calobra, a les Coves de Manacor i a Formentor. Aquests foren els nostres primers “viatges” junts.

La parella es va mudar a Llucmajor, on Pep hi tenia la seva feina. Hi visqueren deu anys. Estant allà nasqueren Nicolau Sebastià (1961) i Xesca (1968). Tonyita, mentre continuava la seva tasca com a reconeguda modista, es va integrar ben aviat en aquell poble gran,

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderXII MIRAMAR

seguint els costums llucmajorers, ampliant el seu vocabulari amb mots del mallorquí autèntic d’aquella regió i acreixent els seus coneixements culinaris.

Tot i la distància que ens separava, jo a Alemanya des de la tardor fins al pròxim estiu, la meva relació fraternal i amistat amb Tonyita i Pep, amb qui jo m’entenia molt bé, va anar creixent i m’agradava molt visitar-los quan jo era a Mallorca o venia ocasionalment.

A l’estiu de 1962 vaig anunciar a tota la família que vendria en el vaixell de Barcelona acompanyat d’una al·lota alemanya amb qui havia entaulat una bona amistat. A l’arribada al moll de Palma, des del vaixell ens adoràrem que, a més dels meus pares, la padrina i els meus germans Sebastià i Pere Bru, també ens esperaven Pep i Tonyita amb el seu bebè Nicolau Sebastià. De llavors ençà, Tonyita i aquella joveneta, avui la meva esposa Beatrice, mantenen una intima relació d’amistat i profunda estimació.

Quan a l’estiu següent jo dirigia un hotel en una platja de la Costa Daurada amb l’ajut dels nostres germans Pilar (cap de recepció) i Sebastià (maître), Tonyita va venir amb la nostra mare a visitar-nos. El viatge era també motivat perquè Beatrice passava alguns dies en el hotel, i aprofitàrem per fer excursions a Barcelona i Montserrat.

Entretant han transcurs més de cinquanta anys, al llarg dels quals la relació entre nosaltres ha estat molt intensa i harmoniosa i hem compartit nombroses vivències i viatges.

Mentre que jo a partir de 1964 em vaig establir definitivament a Hamburg, la família Cañellas-Serrano va viure fins a principis de 1970 a Llucmajor, després a Palma i, més tard, alternant Palma amb Valldemossa.

Beatrice fou honrada pels Cañellas-Serrano escollint-la com a padrina de fonts de la seva filla nounada Francisca Maria / Kika / Xesca

(1968). Des d’un principi i fins avui tothom està molt feliç i content d’aquella decisió.

Alguns anys després obrírem junts la botiga Calzados Valldemossa a Palma que gestionaren Tonyita i Pep durant deu anys amb èxit, fins que Tonyita es va jubilar i venguérem el local.

L’any 1977 fou un any de molts esdeveniments. Els positius foren la visita de Tonyita, Pep, Nico i Xesca en avió a Hamburg durant la primavera, que allà s’havia retardat i a estones encara nevava, amb gran pena i preocupació per nostra part i gran goig pels Cañellas-Serrano. Hamburg els va encantar i també gaudiren de visitar la ciutat de Lübeck amb esglésies medievals i edificis burgesos i d’anar fins al balneari de Travemünde i les platges del

XIIIMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

Mar Bàltic encara parcialment gelat.

A principis de desembre d’aquell any Pep i Tonyita ens telefonaren a Hamburg per dir-nos que havien aparaulat comprar una part d’una finca de fruiters i hort arran les darreres cases baix del poble de Valldemossa i ens demanaren si nosaltres estaríem interessats en adquirir l’altra part. En principi nosaltres teníem la intenció de comprar una finca a una platja del Peloponès, però quan sentírem que es tractava del Son Salvanet de Don Pedro Estrades, el meu primer mestre d’escola a Valldemossa, al qui havíem visitat pocs anys abans, no ho pensàrem dues vegades i dos dies més tard firmàrem l’escriptura amb ell a Palma.

De llavors ençà Son Salvanet ha estat el nostre paradís comú. Durant molts d’anys nosaltres només podíem venir dues setmanes a finals de setembre, per Nadal i, a vegades per Pasqua. Des de fa alguns anys s’ha convertit en la nostra primera residència. Òbviament, en el transcurs dels anys, la nostra relació amb Pep i Tonyita i els seus fills va esdevenir una autèntica simbiosi ben provada, tant a Valldemossa, com durant les nostres eixides i viatges.

Tonyita i Pep tornaren a Hamburg l’agost de 1992 i junts férem excursions pel nord i nord-est d’Alemanya durant una setmana, on també visitàrem les regions de la fallida antiga República Democràtica Alemanya comunista, les ruïnes de la qual s’estaven reconstruint per part de l’altra Alemanya. Les seves impressions d’aquell viatge foren publicades a la Revista Miramar poc temps després.

Set anys més tard per maig, Pep i Tonyita venint de Barcelona i nosaltres d’Hamburg ens trobàrem a l’aeroport d’Atenes/Grècia. Allà començàrem un viatge de quinze dies meravellós; des d’Atenes, la ciutat natal de Beatrice, cap a Delfí, la ciutat de l’oracle de

la Grècia antiga, seguint cap al Peloponès, on visitàrem tots els paisatges, llocs i monuments rellevants de l’historia de Grècia, bressol de la nostra cultura. En aquest viatge Tonyita va donar mostra dels seus profunds coneixements de la mitologia grega i també de l’època medieval d’aquella regió, dels bizantins i catalans, dels genovesos i venecians. Precisament en les antigues petites ciutats i ports d’aquells comerciants medievals es troben avui bons allotjaments i tavernes de peix i marisqueries excel·lents. També per a nosaltres fou un viatge meravellós, car les costes del Peloponès i les illes del Mar Egeu són, a part de Valldemossa, les regions del món que més estimam. D’aquesta eixida existeix un llibret inèdit d’una quarantena de pàgines, escrit per Tonyita i il·lustrat amb fotos dels quatre companys de viatge.

Quatre anys després, pel maig del 2003 tots quatre volàrem a Viena, on Beatrice havia estudiat el batxiller i a la Universitat. Des de l’espaiosa casa d’una amiga seva d’estudis en el centre de Viena, visitàrem la ciutat i els seus museus i assistírem a un meravellós concert de l’Orquestra Filharmònica de Viena en el Musikverein amb Riccardo Muti com a director.

Les amigues vieneses de Beatrice, que havien estat a Valldemossa en diverses ocasions i

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderXIV MIRAMAR

Josep Antoni Serrano Darder

convidades per Pep i Tonyita a més d’un bon dinar o sopar, ens dugueren d’excursió per els entorns i alguns vespres anàrem a sopar als Heuriger, tavernes típiques dels costers rurals del barri de Grinzing, amb belles vistes sobre el Danubi al seu pas per Viena.

Però l’esdeveniment més curiós fou la nostra visita a l’església del Caputxins de Viena. Dins la seva cripta, la Kaisergruft, reposen les restes mortals dels emperadors de la casa d’Habsburg i dels seus descendents, des del segle XVII, entre ells les del nostre Arxiduc Lluis Salvador. Beatrice i jo ja hi havíem estat en anys anteriors i ara volíem mostrar el nínxol de l’Arxiduc a Pep i Tonyita. Però aquell dia el porter no ens volia deixar entrar perquè hi havia obres i, a més, era gairebé migdia i volia tancar. No sé com, però Beatrice va aconseguir que vengués un frare a parlar amb nosaltres, que es presentà vestit amb un davantal arromangat damunt la sotana i dos ous en la mà.

El frare, que ens va dir que estava de guàrdia a la cuina, no tenia moltes ganes d’acompanyar-nos i ens va anunciar, que si el que volíem veure era el nínxol d’un dels nombrosos Arxiducs, no ho podríem fer, perquè precisament la sala dels nínxols arxiducals era la que estava en curs de restauració. Altre cop, Beatrice va convèncer al frare d’acompanyar-nos, al menys, fins a la xarxa d’aquella sala. Arribats allà Tonyita va començar a resar un Parenostre.

Aquest comportament piadós va impressionar tant al frare, que no sols ens va obrir la sala dels nínxols, sinó que ens va guiar per tota l’espaiosa cripta i explicar totes les sepultures i escultures dels emperadors. emperadrius i de gairebé tots els descendents directes i indirectes, fins que, més d’una hora després, se va adonar que duia dos ous en la mà i que encara havia de fer el dinar. Molt amablement es va acomiadar precipitadament. Nosaltres sortírem de la cripta, d’una part impressionats i emocionats i, al mateix temps, divertits per l’anècdota que havíem viscut.

Podria escriure durant hores i dies sobre la meva germana Tonyita, tantes són les vivències comuns que record. Podria igualment intentar referir sobre les seves curolles i afeccions; la seva empenta com a presidenta de l’O.C.B. de Valldemossa i editora de la Revista Miramar, animant-nos a molts de nosaltres a col·laborar-hi i a escriure en una llengua que sí sabíem parlar, però no escriure i que, finalment, també ens ha servit per conèixer i parlar millor la nostra llengua vernacle. Podria escriure sobre les activitats polifacètiques de Tonyita, manuals i intel·lectuals; com a poetessa i escriptora de llibres i assajos; com a assídua col·laboradora de radio i televisió, com a incansable defensora de la llengua i cultura catalana; com a recuperadora d’usances i tradicions del passat de Valldemossa. També podria enumerar les nombroses distincions i honors que ha rebut i que omplen d’orgull i admiració a la nombrosa família i amistats.

Podria escriure infinitament sobre Tonyita, però vull deixar pas i espai als seus nombrosos amics i amigues més competents que jo. De la meva part, he escrit aquestes línies amb gran plaer i emoció, recordant moltes vivències comuns, que han forjat, durant tota una llarga vida, la nostra entranyable relació fraternal.

XVMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

La meva cunyada Tonyita i Son Salvanet

Per a mi, ella ha estat sempre el centre emocional i l’ànima de Son Salvanet. Ara, Tonyita viu a la seva casa natal en el carrer de Uetam a la Vila, però jo la veig i la sent aquí cada dia. Pas per la terrassa on ens hem reunit tantes vegades amb la família o amb amics; pas pel jardí i veig les flors que ella va sembrar i va cuidar durant tots els anys que nosaltres vivíem a Alemanya i només veníem a passar alguns dies o de vacances a Valldemossa.

Des de que compràrem Son Salvanet fa trenta-set anys vivíem algunes setmanes a l’any junts a la finca. Érem ella, el seu espòs Pep i, fins que es casaren, els seus fills Nico i Xesca, a la casa de baix, i nosaltres, el seu germà major, José Antonio i jo, la seva cunyada estrangera, a la casa de damunt.

Malgrat que jo era estrangera i, a més, batiada protestant, tota la família del meu espòs, des de la meva primera arribada a Mallorca, m’havia acollit amb gran afecte i simpatia. I vull creure que aquests sentiments estaven ben arrelats quan Tonyita i Pep m’escolliren com a padrina de fonts, “madrina”, de la seva filla Xesca. Una decisió que per a mi ha estat i és una font de felicitat.

Cada vegada que arribàvem d’Hamburg trobàvem un ram de flors del jardí, una cistella amb fruites de la finca i un altra amb hortalisses i verdures de l’hort d’en Pep. I els braços oberts dels quatre membres de la família Cañellas-Serrano.

A Tonyita des de sempre l’he coneguda com a persona extraordinàriament activa. Fins i tot, anys enrere, després de superar una greu malaltia, Tonyita va seguir el seu camí impulsada per una admirable energia positiva i altament creativa, afanyant-se per alegrar el seu entorn.

Durant molt d’anys ens ha delectat amb excel·lents menús gastronòmics a ca seva i mai no es repetia la composició d’aquelles menjades, mereixedores d’una grapada d’estrelles.

Sempre a la recerca de receptes de la cuina tradicional, però oberta envers noves experiències, de cada viatge que va fer va dur algun souvenir gastronòmic per presentar-nos i afegir en un dels seus llibres de cuina. Record les seves famoses paelles a la seva terrassa, on ens reuníem amb els meus pares o amb els amics que venien d’Alemanya, d’Àustria, de Grècia o dels Estats Units d’Amèrica a passar alguns dies amb nosaltres a Son Salvanet.

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderXVI MIRAMAR

Pasqua a Son Salvanet.

Des de jove, Tonyita fou una boníssima modista d’alta costura, que també gaudia de fer vestits preciosos pels familiars. La seva primera creació per a mi, quan ella encara vivia a Llucmajor, fou el meu vestit de novia amb el qual em va fer molt feliç. Una altra obra d’art molts d’anys després fou el vestit de novia de la seva filla, que la núvia més encisadora del món, va presentar a les cases i jardins de Son Salvanet abans de fer-ho en els corredors i a l’església de Cartoixa, on tothom el pogué admirar.

En els nostres jardins de Son Salvanet encara avui es nota l’afecció de la meva cunyada per les plantes i les flors. Ella va adornar els camins, les escales i les terrasses amb una abundància de colors i perfums que encara fascinen. Anys més tard, en una excursió, Tonyita va caure, es va rompre una cama i la seva activitat com a jardinera va sofrir limitacions. Però encara avui coneix cada planta del jardí amb nom i llinatges i em pot dir quan la havia sembrada.

Durant els darrers trenta anys, Tonyita ha desenvolupat una increïble activitat intel·lectual. Després d’estudiar llengua i cultura catalana, assumí la coordinació de la Revista Miramar de Valldemossa, que uns amics i amigues valldemossins i ella mateixa promogueren i fundaren, ara fa vint-i-cinc anys. Tonyita també

feia gloses i escrivia articles i llibres. Cada vegada més sovint, a Son Salvanet trobàvem els seus companys col·laboradors, joves i majors, escriptors i poetes i professors de l’UIB que es reunien dins la acollidora cuina-menjador de ca seva amb l’escalfapanxes encès o a la terrassa amb bella vista a la Cartoixa, parlant i discutint durant un bon berenar, dinar o sopar o les dues coses. En aquestes reunions ens adonàvem del gran respecte i estimació de tots els presents cap a ella.

Aquest reconeixement va anar creixent també amb les seves nombroses creacions poètiques. Amb els seus verses, altament emocionals, Tonyita ens deixa compartir la seva sensitivitat envers la natura, els seus sentiments, les seves inquietuds. No hi ha cap festa familiar o celebració amb amics, sense el seu elogi poètic pel plaer dels homenejats, de tots els assistents i dels lectors de les seus poemes. Fins i tot en els esdeveniments de gran tristesa, les pinzellades líriques de Tonyita han donat consol i conhort als familiars i amics afligits.

José Antonio i jo hem tengut el goig d’acompanyar a Tonyita en moltes ocasions a les seves lectures de poemes, presentacions de llibres de cuina, de contes i rondalles, de jocs i cançons d’infants i tradicions populars; a les classes magistrals de

XVIIMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

Beatrice Goecker de Serrano

Les cunyades de Son Salvanet.

cuina a la Universitat i a diverses poblacions de Mallorca. I també hem estat presents als lliuraments d’honors que li han estat atorgats, com el Premi 31 de Desembre de l’O.C.B.; el Reina Amalia de Poesia, Quart Diumenge a Sant Joan, Dama de l’Ordre de la Verge de la Panada i altres. Malauradament no poguérem assistir a la lectura del seu pregó com a Pregonera de les Festes de la Beata, una distinció que rarament s’ha atorgat a una persona nativa de Valldemossa.

Pels seus fills Nico i Xesca, Son Salvanet fou el paradís de seva la infantesa i més enllà. Probablement a través de la convivència en aquest paradís es va desenvolupar una relació molt especial també entre nosaltres i ells dos, que contínua fins avui. Els seus pares i, molt especialment Tonyita, els animaren a visitar-nos a Hamburg i a passar-hi llargues temporades i, més endavant, a emprendre viatges amb nosaltres a països llunyans on ella i Pep no ens volien seguir.

Anys després, Son Salvanet fou el paradís dels seus nets Josep, Neus, Dolors i Joan. Infatigable i amb una fantasia il·limitada, Tonyita i Pep els contaven i cantaven els mites i rondalles del món i del cel. El document més preuat es “L’alzina dels contes”, el llibre de contes de Son Salvanet que ella va escriure amb els seus nets i presentaren al centre cultural Caixa Fòrum a Palma fa pocs anys.

Des de que compràrem la finca hi hem passat totes les Festes junts: la Nit de Nadal amb l’arbre de Nadal alemany i una gran reunió de membres de les famílies Serrano. Ara ja és la segona generació de nins i nines que amb els mateixos grans ulls oberts, com abans els seus pares i mares, esperen amb gran inquietud i emoció l’arribada del Pare Noel des de les tundres gelades del Nord d’Europa, baixant l’escala per repartir-los regals. El dia de Pasqua, el mateixos nins i nines, com els seus pares fa anys, cerquen ous i xocolates en el jardí, que els conillets de Pasqua han amagat durant la nit.

Durant els anys no sols hem compartit festes i dies de sol, també hi ha hagut moments, curts i llargs, de preocupacions, de malalties i de dolors, fins als d’acomiadament de les persones més estimades. Han partit per a sempre pares i mares, germans i germanes i, després d’una llarga malaltia, també ens haguérem d’acomiadar del nostre, de tots estimat, Pep, l’espòs, pare, padrí, cunyat i amic nostro.

Poc temps després, Tonyita se’n va anar a viure a la seva casa en el centre de la vila, molt més confortable per a ella sola, i on es més fàcil visitar-la pels seus fills i nets i els seus nombrosos familiars i amics. Allà segueix tan activa amb els seus treballs intel·lectuals i les seves curolles, sempre amb una actitud positiva, fins i tot en situacions difícils, i sempre radiant amor envers els seus familiars i amics més estimats. I de tant en tant torna a Son Salvanet, on l’esperen una infinitat de bells records, i el seu germà José Antonio i la seva cunyada Beatrice, amb molt d’amor i gratitud.

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderXVIII MIRAMAR

Els quatre néts d’Antònia Serrano

Josep Cañellas Calafat (15 anys)

Un matí davant l’escalfapanxes de Son Salvanet.

La padrina Antònia

Antònia Serrano Darder, o com li dic jo, la padrina Antònia, és una persona que m’ha ensenyat gran diversitat de coses, i per això sempre li estaré agraït.De petit anava a Son Salvanet i ella m’anava ensenyant les plantes mentre passejàvem pels camins envoltats d’arbres i vegetació. Em deia: això és un taronger i d’aquí surten les taronges o això és una figuera de moro i no l’has de tocar perquè fa mal. Durant alguns passejos ens inventàvem històries, i algunes d’aquestes històries han acabat formant part del llibre L’alzina dels contes, que vàrem escriure la padrina, la meva cosina Neus, la meva germana Dolors i jo mateix.

Llavors anava creixent i em va començar a ensenyar a cuinar. Vaig començar aprenent a fer un pastís de xocolata i també vaig aprendre a fer magdalenes, allioli, pa... Gràcies a ella vaig poder fer un treball de l’Institut: un vídeo de l’assignatura d’anglès que consistia a explicar com es fan les magdalenes. A mi sempre m’ha agradava molt ajudar-la a cuinar i m’entretenia molt jugant amb el foc mentre esperàvem que el

menjar es cogués. Encara que el millor moment de tots era l’hora de menjar, perquè tot era deliciós...

També m’ha ensenyat que si escric en una revista la meva opinió pot ser escoltada per molta gent, i per això vaig fer alguns articles i entrevistes per a la Miramar.

Sa padrina

-Uuh Uuh!

És la padrina, clarament. Ens crida des de l’escala de casa seva de Son Salvanet. Nosaltres som a l’hort, on haurem baixat a ajudar al padrí, (des de que els padrins ens han vengut a cercar a l’escola), a collir patates, o flors per pujar a la padrina o pebres verds per menjar a prop del torrent. Ràpidament avisam al padrí que no hi sent molt bé i li deim:-Padrí, sa padrina ens crida!I, tot d’una, pujam carregats de flors, carxofes, patates, o el que haguem collit avui.

Quan hem arribat a la terrasseta de casa dels padrins, sa padrina ja ens té preparat un bon berenar, pa tallat, sobrassada...

Mentre berenam el padrí es posa a xapar aglans per la meitat, així en haver acabat de berenar hi ficarem un escuradents perquè ens facin de baldufes. Mentre berenam, però, sa padrina ens conta mil històries i aventures que ha viscut. Tots quatre l’escoltam amb atenció, intriga i embadalits.

Quan ja hem acabat de fer les baldufes, sa padrina ja ho te tot preparadet per posar-nos a fer magdalenes de xocolata, o un pastís, o massapà damunt neules amb fruita confitada... No sols cuinam, sinó que també jugam, ens ho passam súper bé seguint les instruccions de sa padrina, o

XIXMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

Joan, Josep, Dolors i Neus fent massapà.

rompent els ous com nins grans... Ho enfornam hi esperam impacients que el forn faci ‘’ding’’ i poder menjar el nostre exquisit plat.

Mentre esperam, anam a l’arbre màgic, on la serp màgica (una arrel de l’arbre) ens ha preparat una sorpresa. De l’arbre pengen caramels i tot tipus de llepolies, (que haurà col·locat el padrí dient que anava a aturar els regs de l’hort). Molt contents els engrapam de dues en dues o de quatre en quatre.

Després si fa temps de nedar, ens posarem els banyadors i anirem a nedar a la piscina que tenen els tios a la finca. Amb managuets o sense, amb flotador o sense, tots nedam. Sa padrina entra per l’escala per banyar-se els peus, amb l’ajuda del gaiato nadador, (un bastó de fusta impermeable amb un tapet de goma al cap de baix).

Si encara no fa temps de nedar hi ha més opcions. Per exemple, una de les més cotitzades per na Dolors i jo, desfressar-nos. Una temporada ens solíem desfressar de Beateta, o de la Mare de Déu de les Neus, o de la Mare de Déu dels Dolors. Una altre temporadeta també vam posar de moda vestir-nos com a cantants, o actrius famoses... Bé, és que si ara m’he de posar a dir de tot el que ens hem disfressat seria més llarg que un dia sense pa! Més llarg que un dia sense pa. Una de

les moltes dites, frases fetes i cançonetes que ens ha ensenyat sa padrina...

També ens agrada molt fer festa amb els padrins. Quan ens duen a dinar o sopar. O al pis que tenen a Palma. O quan ens duen a la casa dels premis...

La casa dels premis li deim així a una botiga de xinesos molt a prop del pis de Palma on, sempre que ens portam bé els padrins ens compren un regalet M’agrada molt aquella botiga, ja que puc triar qualsevol cosa i sa padrina ens ho compra.

També m’agrada molt quan els padrins ens duen a una hamburgueseria de Palma ‘’El perro loco’’. Que bones són les hamburgueses i les salsitxes d’allà!

Una de les coses que també ens agrada és llevar els paperins de les festes. Bé llevar-los és el menys divertit. El divertit de veres és enrodillar-te’ls per tot el cos i desfressar-te de gallina, o d’índia, o de nuvia... Sempre acabam amb un tip de riure...

És que sempre que feim alguna cosa amb ells és divertit...

També el tipic moment en que ens asseim tots junts a escoltar les histories que ens conta la padrina, llegendes, rondalles...

Peró també quan li demanam una pregunta com per exemple: Padrina, i aquest home que nom? I ens conta tota la historia seva i de la seva família i amics.

Sobretot a l’hora de sopar. Entre tots anam traent els plats els tassons... I esperam a que sa padrina ens tregui la sopa, que després el padrí amb molt d’amor ens la refredarà. Ara toca el bullit, que sa padrina ens ha col·locat com si fos una cara. Les mongetes els cabells, la pastanaga el nas...

En haver acabat de sopar, mirarem la silueta del poble mentre inventam contes que hem imaginat, tot tenen alguna cosa en comú amb son Salvanet. El que no sabem és que aquests contes algun dia es publicaran...

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderXX MIRAMAR

Neus Tortella Canyelles (13 anys)

Sembrant patates a Son Salvanet.

Dolors Cañellas Calafat (10 anys)

Joan Tortella Canyelles (7 anys)

Ara ja és hora d’anar a dormir, pensant en que demà,el primer que es desperti anirà corrents al llit dels padrins, s’hi ficarà i covarà fins que tots estiguin desperts a punt de prendre una bona tassa de xocolata desfeta.

Bona nit padrineta!

La padrina Antònia i na Dolors

La padrina... És inexplicable el que sent per ella. A ella li puc dir “te vull”, perquè ja de petita li deia, però a qualsevol altra persona, fins i tot a mon pare o a ma mare no li puc dir, perquè els dic “t’estim”. La padrina ens ajuda en qualsevol cosa. I entre els meus records més estimats hi ha les estones que pas amb ella.Els quatre cosins i ella feim les nostres delicioses magdalenes de xocolata. I els vespres que sopam a la terrassa de Son Salvanet miram la “siluleta” de Cartoixa, i per postres menjam les magdalenes. I abans, per sopar, la sopeta de lletres, de mickey mouse, de princeces, pinyonet, meravella, cabells d’àngel... Aquell mateix vespre quedam a dormir a Son Salvanet.

El dematí següent anam a fer lliterada al seu llit, i botam damunt la panxa del padrí.Més tard anam a la serp de la muntanya daurada que ens ha deixat uns regalets: llepolies. -Tonyita!

Era el padrí que sempre li deia així. Quan la padrina el sentia, tot d’una hi anava.La padrina sempre ajuda els qui li demanen.

Sa meva padrina Sa meva padrina sempre pensa amb el meu menjar perquè soc celíac .Me cuida molt bé i sempre està per jo, la meva germana i per els meus cosins. Ens agrada molt estar amb ella perquè es molt bona al·lota. Ens ensenya moltes coses, a jugar a cartes, rondalles, cançons...Estic molt content de que sigui sa meva padrina. L’estim molt!!!

Neus, Josep, Joan i Dolors, dormint al llit dels padrins.

XXIMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

La meva tieta, Antònia Serrano i Darder va néixer a Valldemossa, al 1939. És la tercera de set germans. De petita era bastant independent, li agradava jugar a botar la corda, a les bolles... Li encantava l’agricultura, i ho duia a la pràctica a l’hortet de la seva padrina, igualment li encantava anar amb la padrina a visitar els vellets del poble i xerrar amb ells. Sempre ha tengut bon cap, i tenia clar que volia ser modista, encara que la mare li deia que fos mestra. Quan tenia deu anys la família va anar a viure a Palma, on va començar a aprendre d’una modista que va resultar ser la germana del seu futur marit. Amb setze anys començà a sortir amb en Pep, però com que ell no vivia a Palma li escrivia cartes que ella encara ara té guardades. Després d’estar sortint amb ell tres anys, van decidir casar-se, el que van fer quan ella tenia vint anys. Visqueren a Llucmajor durant deu anys, on vivia el conco Pep, i allà va fer unes amistats tan bones que duren fins ara. La tieta es va interessar en el llenguatge, els costums i la cuina d’allà, perquè li agradava molt la cultura popular. Durant aquells deu anys tengué bessons, un dels quals es morí. Un parell d’anys després nasqué la seva segona filla.Anaren a viure a Palma, on ella cosia, i on més tard va obrir una sabateria anomenada Calzados Valldemossa. Aleshores li diagnosticaren un càncer de pit, pel que va haver de vendre el local. Durant la seva convalescència, s’apuntà a cursos de català, perquè sempre li havia agradat fer gloses i escriure, però en català, que era la seva llengua materna. Va aprovar tots els cursos que va fer amb excel·lent i, des de llavors el català i escriure és la seva vida.Començà a anar a presentacions de llibres, a conferències de cultura popular, a classes de literatura i poesia... D’ençà fins ara fa quatre anys, anava amb les amigues a fer tertúlies a un cafè cada dimecres.A Valldemossa, un dia que va anar a la biblioteca, es trobà amb uns col·laboradors de l’Obra Cultural, li agradà la idea d’afegir-s’hi i va ajudar l’Obra a Valldemossa. Interessada en reviure festes i activitats culturals que s’havien perdut, va proposar recuperar el Pancaritat, el concurs de Betlems... i finalment proposà crear una revista per a Valldemossa, Miramar, a la que s’afegirien uns Plecs de Cultura Popular.Passat un any, van publicar el primer exemplar de la revista, d’això ja en fa vint-i-cinc anys. La tia Antònia ha estat una impulsora en dur endavant la revista, com quan s’encarrega de cercar subvencions i subscriptors, una impremta a Palma i imprimir els primers cent setanta-cinc exemplars i llavors repartir-

los. Per celebrar l’èxit que havien tengut amb la publicació, feren una festa, i és quan apareixen les primeres pintades anticatalanistes a Valldemossa.La tieta ha fet fins fa poc la funció de coordinar la revista, cercar contactes, aconseguir recursos per dur-la endavant i ha fet moltes amistats i per això, encara ara, cada any la conviden a la festa de l’1 de març, on van molts de polítics i gent important. Mentre, va escriure el seu primer llibre, un recull de receptes, que va ser un gran èxit. Un amic que tenia, locutor a Radio Mallorca, la convidà setmanalment a explicar una recepta del seu llibre. Quan va fer una festa a ca seva per celebrar la rebuda del seu llibre, els editors veieren les poesies que ella escrivia, i tot d’una les volgueren publicar. D’allà resultà el seu segon llibre: Massa Mites. Després, va fer un llibre a mitges amb una amiga del poble, on recollien i explicaven els Jocs i moixonies de Valldemossa. Més tard publicà un segon llibre de receptes, on a més, contava com es feien les matances, tisanes amb herbes...La Universitat de les Illes Balears li demanà que escrivís un llibre de butxaca amb receptes de cuina fàcils, que també serviria per promocionar la cuina i el català. D’aquest llibre en va fer una gran presentació, i s’esgotaren tots els llibres, dels quals ja duen un parell d’edicions. Amb els seus néts, va fer un recull de contes que s’inventaven quan es quedaven a a casa seva i l’editorial, en llegir-lo, el volgué publicar.La tia Antònia ha escrit articles de cuina, publicats al Mirall Cultural, ha fet conferències de cultura i dels seus llibres a Valldemossa, a molts de pobles de Mallorca, a escoles de cuina, a la Universitat...Abans era una nina tímida, però ara ja no. El català ha obert la seva vida i, encara que no vol protagonisme, li van concedir el premi 31 de desembre de l’Obra Cultural per tot el que estava aportant a la cultura catalana.Encara que ha tengut molts entrebancs amb la seva salut, com un càncer, una caiguda que li ha restat mobilitat, la mort del conco Pep fa uns anys... sempre els ha superat perquè té molta gent, família i amics, al seu voltant que la cuiden i l’estimen i perquè sempre treu el caire positiu de les coses.Es considera una persona molt afortunada, ja que té uns fills i néts que omplen la seva vida i sempre ha viscut l’alegria de viure. I ara, que està greument malalta, encara surt a Radio Marratxí per xerrar d’algunes receptes i continua interessant-se en els temes de l’actualitat i aportant a la revista Miramar.Necessitam gent com ella.

La meva tieta Antònia

Alba Roca Jiménez

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderXXII MIRAMAR

Massa mites

Un moment de l’acte de presentació del llibre Massa Mites. al Restaurant Romaní, Valldemossa, Antònia Serrano acompanyada del seu espós, Josep Cañellas, i de Josep Coll Bardolet.

Aquest poemari, prologat i il·lustrat per Josep Coll Bardolet, porta a la coberta el dibuix d’una carona de nina amb trunyelles. Ella és Antonia Serrano, dibuix fet un capvespre d’estiu a l’Hotel del Artista per Josep Coll Bardolet.

El poemari ressegueix un fil i en cinc apartats ens mostra un cicle que va de la vida a la mort.

Els déus

El camí

La molsa

Els dimonis

La drecera

Els déus són els orígens de la vida, un déu determinat no en té l’exclusiva per dir com serem. Cadascú forja el seu destí.

El camí és la vida, caminar, aprendre, conèixer, créixer,...

La molsa representa l’estimació, l’amor, l’erotisme,...

Els dimonis són els mals sentiments, les traïcions, els desencisos, la destrucció,...

La drecera és la mort. Hom condicionat pels orígens (déus) camina, frueix i pateix. De sobte al camí hi veu una drecera, si l’agafa parteix a la recerca d’un destí final. Aquesta drecera no té retorn.

El llibre va ser presentat al Restaurant Romaní amb presència de l’autora, Josep Coll Bardolet i Antònia Maria Calafat Rivas la qual va ser l’encarregada de llegir la presentació del llibre escrita per a l’ocasió per Biel Mesquida, aleshores malalt. Aquest és el seu escrit

“Son Collet, 6 de gener de 1999

“Benvolguda i cara amiga, poeta Antònia Serrano,

“Des del llit estant aquest dia de Reis de 1999, et vull escriure Quatre mots de la meva petita realitat per glossar l’aparició d’aquest poemari teu, Massa mites, que ja és un poc meu.

“Primer amoret: Massa mites és un llibre que es pot llegir i reelegir. Això és una definició de poesia.

“Segon amoret: Massa mites és un llibre on hi ha una concentració d’emocions i sentiments que conviuen i coexisteixen carregant de sentits la llengua. Això és una altra definició de poesia.

“En una societat com la Nostra, en què la prostitució, la corrupció i l’envelliment de la llengua catalana és l’atmosfera on habitam, la teva poesia, Antònia, esdevé un bàlsam revitalitzador i un adob exquisit que carrega les gastades paraules de la tribu de noves significacions fervoroses. M’agrades, Antònia, quan escrius perquè sent en els teus versos que hi ha poca distància entre el discurs poètic i la parla corrent. Crec que és bo i necessari – moral seria una altra forma de dir-ho- que la retòrica poètica no s’allunyi de les inflexions locals de la conversa diària, dels mots que feim servir per menjar, treballar, estimar...

XXIIIMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

Redacció

“En el teu cap, en el teu cos, en el teu esperit, com un receptacle singular i intransferible, has caçat, atrapat, viscut i estojat sentiments i expressions, músiques i girs, desolacions i càntics, i després, en la feina del procés d’escriptura, amb la teva mà que filava i teixia tot allò que duies dedins, ens has donat uns poemes, uns quadres de paraules en què ens comuniques la tendresa, la passió i la força del teu sentir. Però aquí vull subratllar-te, amiga en la lletra i en la vida, en que allò que més valor i aprecii no és el fet que tu tenguessis aquestes vivències, sinó la intensitat del procés artístic que les ha convertides en poemes: la teva escriguera, la teva escriptura.

“M’ha vengut al cap, mentre entering paraules, una vella metàfora, una analogia, d’aquest mestre anglès que nom T.S. Elliot: l’analogia del catalitzador. Si tenim en una cambra tancada oxigen i diòxid de sofre, no passa res. Però si hi col·locam un filament de platí es produeix una reacció entre aquells gasos que ens dóna àcid sulfurós. Què ha passat? El platí ha fet que l’oxigen i el diòxid de sofre reaccionassin, però en l’àcid que s’ha format no hi ha cap resta de platí. El cervell del poeta, el teu, Antònia, és el fragment de platí. Ell és el que transmuta, digereix, fila i perfila tot el que rep i ho converteix en matèria poètica. I tu, Antònia, en saps un bon raig, de la cuina poètica, perquè comences aquest poetari, Massa mites, amb uns versos titulats “Silencis”. Els silencis on et tanques per produir aquesta música verbal que amara cadascun dels poemes, els silencis en què t’empeltes de l’Evangeli i de Maragall, els silencis en què contemples les “Polides platges menorquines” o la “Tempesta d’estiu a Valldemossa”, els silencis en què corprens la gestació de la teva nora, Antònia Maria, contes la “Nina de la postguerra” que et va fer mare o els silencis en què estimes, estimes, estimes ...

“Aquesta crec que és la clau i el desllorigador de la teva poètica: un amor intens, fort a la llengua catalana amb tots els teus accents: valldemossins i literaris, cultes, populars, íntims i col·loquials. I en aquestes primeres llegides i rellegides dels teus versos, dins la febre estant , t’he agermanada amb tres poetes que conjuguen com tu l’amor a la llengua, a l’expressió fonda d’emocions i sentiments: Mª Antònia Salvà, Victor Català i

Emily Dickinson.

“De la poeta de l’Allapassa, de la menys valorada Salvà, tens aquest deliciós tractament del tema evangèlic en què la senzillesa dels mots es confegeix amb una pregona expressivitat: l’Evangeli segons sant Joan”, “Florien catifes”, “A Nostra Dona Santa Maria de la Panada”, “A Salvador Cruellas” i “A Aina González” en són mostres clares.

“De Victor Català, aquella Caterina Albert, també molt arraconada, tens la gràcia i el valor de dir el sentiment d’amorosida carnalitat amb el llenguatge clar i planer que fa viva una pràctica que estava prohibida a les dones: dir els noms i els coms dels que estimam. “Venus “ és un dels poemes que reuneix i irradia tota aquesta fruïció del llenguatge que parla d’amor amb pudoroses precisions. “Perquè t’estim”, “La migdiada”, “Carta d’amor” i “A frec d’alba” són altres mostres de la teva frescor per cantar en formes diverses els gaudis de l’acostament entre dos éssers per la força amorosa.

“I finalment, estimada Antònia, he vist la claror de l’exquisida i ben mal vista en vida Emily Dickinson en alguns dels teus poemes, com “L’arc de Sant Martí”, “Nina de postguerra”, “Catalina Homar” i, sobre tot, “Vinca”, aquest poema dedicat a la flor que tant t’agrada, modèlics exemples sobre el fet de sentir les petites coses, les minúscules sensacions i els casolans paisatges amb il·luminacions pròpies en les quals tu, la poeta, broda deixants amb saboneres de sentiments.

“Amiga Antònia, glosadora-poeta, prestidigitadora dels mots, em sap un greuer no poder estar al teu costat, i amb aquestes lletres un poc malaltes et don les gràcies per aquest poemari, Massa mites, gràcies per aquest feix de versos personals, viscuts, rebels i enriquidors.

“Amb el meu encoratjament i la meva estima, Biel.”

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderXXIV MIRAMAR

Dama d’Honor de Santa Maria de la Panada

El dia 30 de març de 1994, a la Llibreria Jovellanos, Francesc Salleras i Juan lliurà el títol de Dama d’Honor de Santa Maria de la Panada a Antònia Serrano Darder. Fotografia de Nicolau Tous.

És el 5 d’abril de 1980, Dissabte Sant al matí. En una tertúlia a la desapareguda Llibreria Jovellanos sorgeix la idea de crear una nova advocació per a la Mare de Déu, la de la Panada. Francesc Salleras i Juan, propietari de la llibreria, comana a Juan Guerra una imatge que l’artista va fer en pasta de paper. A partir de llavors presidirà l’establiment. (actualment és al Museu de Sóller). Inspirada en aquest curiosa Mare de Déu, Antònia Serrano li dedica aquests versos:

A Nostra Dona Santa Maria de la Panada

Madona de la Panada,

vós que sou de bona pasta

no em diríeu quin bon sastre

us ha feta la mudada?

O sinó, quina modista,

o primfilada llencera,

o brodadora lleugera

ha tingut tan bona vista?

Duis la falda acampanada

i ben festós el vestit

però el vostre Nin Petit

té la cara atribolada.

Quina careta tan trista!

què deu tenir l’Infantó?

Diu que manca germanor,

i sobra gent egoista.

Francesc Salleras i Juan, el 16 d’agost de 1984, funda a la Llibreria Jovellanos, ben engalanada per a l’ocasió i replena de gent, els Cavallers de Sant Maria de la Panada i les Dames. Es nomenen trenta-tres cavallers al mateix moment i anualment se n’anomenarà un nombre indeterminat de Cavallers i sols una Dama. La llista de Cavallers ha arribat a cent quaranta-set i la de Dames a desset.

El 6 d’abril de 1987, el papa Joan Pau II atorga la Benedicció Apostòlica als Cavallers de Santa Maria de la Panada i el 25 d’octubre del 1989, el mateix papa, atorga la Benedicció Apostòlica a les Dames d’Honor de Santa Maria de la Panada.

Mentrestant s’ha pensat encarregar una imatge més digna a l’escultor Mateu Fortesa. Aquest realitzà una bella figura de fusta tallada i policromada; la Verge, asseguda, porta una panada a la mà dreta i sosté amb l’esquerra el Nin Jesús que mostra un llibre obert.

El 9 de desembre de 1990, la imatge és beneïda

XXVMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

Vè Aplec de la Mare de Déu de la Panada a l’ermita de Sant Honorat el 9 de maig de 1995. Fotografia de Nicolau Tous.

amb tota solemnitat a la parròquia de Lloret de Vistaalegre pel rector Mn. Santiago Cortés, són els padrins Francesc Salleras i la seva germana Sor Maria del Carme, VSM. El mateix dia és portada i entronitzada a l’ermita de Sant Honorat i rebuda pel Superior de la comunitat de Missioners dels Sagrats Cors, P. Miquel Lliteras.

Antònia Serrano Darder és nomenada Dama d’Honor de Santa Maria de la Panada. És la número 10. La precedeix l’actriu i escriptora Catalina Valls, amb el número 9. El dia 30 de març de 1994, a la Llibreria Jovellanos, Francesc Salleras i Juan li lliura el títol.

Bibliografia:Corona poètica a la Mare de Déu de la Panada en el seu 25è aniversari. Edició a cura de Francesc Salleras i Juan. Mallorca 2005.

“La Mare de Déu de la Panada”. Francesc Salleras i Juan. Revista Miramar número 16, pàgines 33 i 34. (1993)

“Corona poètica a la Mare de Déu de la Panada en el seu 25è aniversari”. Antònia Serrano Darder. Revista Miramar número 67, pàgina 69. (2006)

Redacció

El març de 2007 el Servei Lingüístic de la UIB va editar el llibret d’Antònia Serrano Cuina per a universitaris, una obra que n’Antònia va escri-ure per oferir receptes senzilles de la nostra cuina als alumnes de la Universitat que, entre treball i treball, tenen només una estona per dedicar-se a fer el dinar o el sopar per a ells i els seus com-panys de pis.

A més, l’obra té l’objectiu de “difondre la llen-gua catalana mitjançant el lèxic de la cuina”.

El llibre, idea del tècnic del Servei Lingüístic Bartomeu Font, va ser coordinat per l’àrea de dinamització lingüística i l’àrea de correcció del Servei Lingüístic, i el disseny i les fotografies foren a càrrec de Jaume Falconer.

A Cuina per a universitaris hi podeu trobar re-ceptes d’entrants, primers i segons plats, postres i begudes, a més d’un petit vocabulari de termes gastronòmics.La presentació del llibre tingué lloc a la sala d’actes de CaixaFòrum Palma i fou a càrrec d’Avel·lí Blasco, Rector de la UIB, Ramon Bas-sa, director del Servei Lingüístic, Jaume Falconer i la mateixa Antònia Serrano.

Cuina per a universitaris

Antònia Maria Calafat Rivas

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderXXVI MIRAMAR

Entrevista

Antònia Serrano i Miquel Boscana, després de l’entrevista. Fotografia de Marga Lladó.

Avui volem xerrar del món fascinant de la cuina i com no pot ser d’altra manera, amb la nostra cuinera referent, la valldemossina Antònia Serrano. Cuinera reconeguda que ha dedicat part de la seva vida a practicar aquest complicat art de mesclar ingredients. Volem dir que la curiositat d’Antònia per la cuina ha anat més enllà de cuinar davant els fogons. Veient la riquesa i la varietat de la cuina mallorquina, ha estat la cuinera que ha volgut reivindicar la nostra cuina, recopilant un receptari de plats antics en el conegut llibre Receptes de na Tonina perquè no caiguessin en l’oblit, tot i que ella és conscient que hi haurà receptes que no seran mai utilitzades. Aquest llibre és present a molts de llocs de parla catalana però principalment a les cuines valldemossines i és llibre de consulta i guia per quan no saben per on anar, culinàriament parlant. Antònia és el testimoni del trànsit de la cuina de supervivència, amb productes de l’entorn, a l’arribada de les noves modes de cuina que ens han introduït els canvis. Pot ser que el passar de la mancança a l’excés d’abundància produïda per l’oferta dels mercats hi ha influït molt. Els seus llibres amb les seves receptes, són un llegat de valor incalculable

que només el pas del temps li reconeixerà. Us deix ja amb Antònia Serrano perquè ens parli de la seva trajectòria en l’art de cuinar.

Pregunta. Quin és el teu primer contacte amb el món de la cuina?

Resposta. No és ben bé un contacte amb el món de la cuina sinó amb el món dels fogons. Tenia vuit anys i tota la meva nombrosa família (set persones) tenia el grip i jo, enfilada a una cadira feia tisanes i encalentia llet per als malalts. Tothom m’alabà el meu comportament i jo ja vaig començar a ficar el nas per dins un espai que, a partir de llavors, freqüentaria molt. Ma mare i la padrina Tonina dedicaven bona part del matí a fer el dinar i quan arribàvem d’escola estava quasi fet i jo observava i retenia petits detalls. De petita no era gens menjadora, però olorant la flaire que sortia de les olles endevinava què havien preparat. Sols una olor que es repetia amb freqüència em molestava moltíssim: la de l’arròs que no m’agrada i mai no n’he menjat.

P. Quan començares a introduir-te a dins el món de la cuina?

R. A part d’observar, demanar i col·laborar puntualment, no va ser fins als tretze anys (aleshores ja érem deu a la taula) que em vaig oferir per fer el dinar tots els diumenges. El dissabte anava a fer la compra al mercat de Santa Catalina. Tenia d’ajudant de cuina la padrina Tonina però ella em deixava fer. Quan em vaig casar, entre les meves dots hi havia que jo era una bona cuinera. La veritat és que només sabia fer plats de diumenges i no sabia res de la cuina diària. Ni l’estómac ni l’economia familiar ho podria resistir.

XXVIIMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

Fotografia d’Antònia Serrano publicada a Brisas.

Vaig reciclar-me i de la mà de ma mare i de la meva sogra vaig aprendre a confeccionar plats més senzills.

P. Anotaves les receptes?

R. Des de sempre vaig tenir una plagueta on apuntava el nom de la recepta i els ingredients i res més. No és fins a l’any 1989 en què començ a utilitzar l’ordinador i a posar receptes en net i a comprovar quantitats, preparació pas a pas, temps de cocció, etc.

P. D’on surten les teves receptes tradicionals?

R. Primordialment valldemossines de la boca de ma mare i de la padrina Tonina, després palmesanes que arreplegava el temps que feia coa a la botiga de queviures quan vivia a Palma, les mancorines me les ensenyà la meva sogra la qual tenia un do especial per guisar i les llucmajoreres demanant a les veïnades, amigues o fins i tot a qualcú que comprava al mercat. Això sí, jo feia els deures i, a més d’anotar-les a la plagueta, també les confeccionava i ampliava els meus sabers culinaris. Cada poble va aportar-me algun plat diferent, la cuina es basava en els productes que tenien a l’abast.

P. Quina ha estat la teva relació amb uns altres tipus de receptes?

R. Poc a poc, incorporava als nostres menús plats de tipus continental i, amb la vinguda dels fills vaig introduir-me en plats de cuina italiana.

P. Saber comprar en cuina és bàsic per obtenir el millor producte i a bon preu, com s’aprèn això?

R. Jo vaig aprendre a distingir el millor producte per a obtenir bon resultats al mercat de Llucmajor

comprant sols als pagesos i vaig saber, per exemple, que les millors patates eren les de Montuïri o que el millor llegum venia de Campos, etc. Actualment, seguim trobant als mercats, pagesos que ofereixen productes de primera i de temporada. Ara que durant molts d’anys jo he jugat amb avantatge: cada dia utilitzava productes acabats de collir, ja que el meu home conrava a l’hortet familiar verdures per a la casa, tasca que continua el meu gendre.

P. Quan començares a fer difusió de les teves receptes?

R. Fa uns vint-i-sis anys. T’explic les circumstàncies: per les Festes de la Beata, Ràdio Mallorca va venir al Romaní a fer un programa en directe. Entre altres valldemossins jo hi vaig intervenir i, a més, vaig lligar una amistat, Ginés José, que era el locutor i responsable del programa. A partir de llavors jo anava a parlar a Ràdio Mallorca quan hi havia esdeveniments referents a Valldemossa. Ginés José s’assabentà

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderXXVIII MIRAMAR

que m’agradava molt la cuina i em va demanar de fer un menú setmanal per a la ràdio. A partir d’aquí no em servien les meves anotacions i vaig començar a descriure, primer els ingredients i després com fer la recepta la qual cosa m’anava molt bé perquè la meva filla començava a fer soparets amb als amics i sovint em demanava receptes. Els editors de Documenta Balear s’adonaren del fet i em proposaren publicar les meves receptes.

P. I tu, com reaccionares?

R. El primer vespre no vaig dormir de l’alegria i el següent no vaig dormir de pensar si podria dur a terme aquest repte. Tot d’una vaig reaccionar i vaig començar a investigar més a fons a Valldemossa i al meu entorn, a replegar més receptes i vaig idear una estructura que em satisfés: cinquanta-dos menús, un per a cada setmana, i un afegitó de menús que fessin referència a festes o a algun viatge. Encapçalant el menú una explicació sobre el seu origen o alguna anècdota. Sempre he posat qui m’ha explicat una recepta determinada, encara que jo l’hagi adaptada al meu gust. Cal dir que, al manco en dues o tres ocasions, jo he fet cadascuna de les receptes per tal de perfeccionar-les. D’altra banda jo n’he creades moltes i n’he reformades o canviades d’altres, per experimentar i millorar els sabors. Aquesta recepta que et don com a mostra, la vaig crear per a la meva nora prenent com a base uns ingredients del seu gust.

Arròs amb espinacs

400 grams d’arròs

400 grams d’aletes de pollastre

Un manat d’espinacs

100 grams d’esclata-sangs

Una ceba petita

Dues tomàtigues grosses

Alls i julivert

Oli, sal, pebre bo i safrà

Netejarem i socarrarem les aletes, les tallarem per la junta i les salpebrarem. Netejarem els espinacs, els escaldarem i, després de fer-los degotar, els tallarem petits. Posarem un bon roll d’oli dins una paella, que posarem al foc. En ser calent l’oli, hi posarem les aletes i les enrossirem. Llavors hi afegirem la ceba pelada i capolada. Quan serà rossa, hi posarem dos alls pelats i capolats i uns brots de julivert tallat petit. Li donarem una girada i hi afegirem les tomàtigues pelades i capolades. Baixarem el volum del foc i farem coure el sofregit un quart d’hora, tenint cura que no s’aferri o que no es begui tota la salseta. Passat aquest temps, afegirem a la paella l’arròs i els esclata-sangs nets i trossejats i ho sofregirem fins que s’hagi begut tota la salsa. En aquest moment hi abocarem vuit tassetes d’aigua bullent, amb un poc de sal, els espinacs i el safrà. Ho remenarem bé, i ho farem coure cinc minuts a foc viu i set minuts a poc foc. Després apagarem el foc i cobrirem la paella amb un torcaboques i la deixarem reposar uns tres minuts.

P. Al teu parer, quines virtuts ha de tenir la persona que cuina?

Primer de tot gust pel que ha d’emprendre. Llavors ha de saber triar els ingredients, ha de ser curiós, no ha de tenir pressa, ha d’estar atent i vigilant i, tot això, mesclat amb una gran dosi d’amor.

P. Al teu llibre surten receptes de diferents llocs de fora de Mallorca, per què?

R. Després de la jubilació del meu home, viatjarem

XXIXMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

bastant i dins la maleta no hi va mancar mai una plagueta per fer un petit diari i també per apuntar-hi receptes, si en podia aconseguir. Compràvem un vi del lloc on érem i en arribar a Mallorca feia un dinar per als meus fills i degustàvem altres sabors. Tenc receptes de Menorca, d’Eivissa, de molts de llocs de la península, inclòs Portugal, d’Andorra, de França, d’Itàlia, de Viena, de Grècia i també d’Alemanya, aquestes ensenyades per la meva cunyada Beatrice. Quan parl d’això vull dir que no les he publicades totes, ni pens fer-ho, és com si fos una col·lecció, molt preuada, per cert.

P. En el teu segon llibre de cuina, Més receptes de na Tonina, quin criteri has seguit?

R. El mateix que al primer: difondre la nostra cuina incorporant plats antics, i també de cuina més actual. Però ha anat més enllà, he fet una secció de plats humils de la nostra cuina, he explicat pas a pas les receptes per fer matances, per fer conserves, i, fins i tot, com faig unes bones herbes el mes de maig.

P. A part de cuinar per a la família, ho has fet per a altra gent?

R. Sí, moltes vegades. Intentaré resumir les activitats per difondre la cuina que he fet des de fa més de vint-i-cinc anys. L’Obra Cultural Balear a Valldemossa va recuperar un costum molt antic, el d’anar el Dijous Llarder a menjar fava parada a les possessions. Durant aquests anys, a excepció de tres o quatre vegades que no s’ha fet, amb l’ajuda de Dolores Estrades i Antònia Calafat, he fet una caldera de fava parada per entre setanta o cent comensals; això signifiquen més de mil vuit-cents plats servits. Els darrers anys s’han afegit nous ajudants, Ketty Company, Pere Serrano, Paula Colom, etc.

Arran de la publicació del meu primer llibre vaig

començar un periple que em portà a presentar-lo i a parlar de cuina a molts de pobles, a la UIB i alguns instituts.

Durant un seguit d’anys, a instàncies de Felip Munar, vaig fer xerrades de cuina mallorquina a la UIB en uns cursos de Cultura Popular per a universitaris. A més, pel fi de curs els alumnes, sota la meva direcció, feien un sopar a l’Escola d’Hoteleria, de fava parada i unes postres (bunyols, rubiols, greixonera d’Andratx...). A més dels alumnes, els professors, entre els quals record Antònia Sabater, i els col·laboradors del curs, al sopar, hi assistia el director de l’Escola d’Hoteleria Toni Aguiló i el rector que aleshores era Llorenç Huguet.

Sempre que feia una demostració culinària l’acompanyava d’una xerrada sobre temes diferents, sempre relacionats amb la cuina.

L’any 1996, a Campos vaig fer un sopar dins el marc de la Vª Setmana de Cuina Mallorquina. Després hi vaig tornar a participar l’any que dedicaren les jornades a la mel i el que les dedicaren a la tomàtiga de ramellet.

A Porreres vaig fer un sopar de quaresma.

A Selva, amb motiu de la Fira de les Herbes, el matí vaig ensenyar a fer un menú usant en la seva confecció alguna casta d’herba aromàtica i el vespre vaig fer una xerrada sobre la utilització de les herbes a la cuina.

Vaig prendre part en una audició de música i tast culinari a l’OCB. L’acordionista era Carles Belda i la comentarista i cuinera jo. Eren nou les peces que tocava i jo les vaig escoltar abans per saber com relacionar-les amb un determinat menjar. Vaig raonar les meves sensacions i vaig fer nou plats diferents que, mitjançant un tast després de cada cançó, ens portaven a un món de fantasia.

A l’Associació de Mestresses de Casa, Nuredduna un menú complet.

Al bar Es Pinzell, vaig fer-hi un parell d’anys

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderXXX MIRAMAR

Antònia Serrano a la presentació del primer llibre de cuina a l’auditori de la Banca March.

seguits una xerrada sobre les Verges i una bunyolada.

També vaig ensenyar a fer tumbet a un grup de persones estrangeres que feien uns cursos per aprendre el català i conèixer costums i trets de la nostra cultura. Era un grup molt interessant.

També he fet xerrades i demostracions de cuina, record les que vaig fer a tots aquests pobles encara que pot ser que me n’hagi oblidat d’algunes.

Calvià és el lloc on he anat més vegades, a diferents biblioteques, i a l’Institut un parell de pics i també al pati de la Rectoria.

A Lloret tres vegades.

A Llucmajor hi he anat al manco quatre vegades, una al Bar Colon, dues a la biblioteca i una al Claustre del Convent.

A Algaida vaig fer de jurat únic d’un concurs de cuina, organitzat per Titoieta Ràdio, i almanco una xerrada demostració.

Vaig participar a la I Fira Dolça d’Esporles. També vaig parlar dos pics al Centre Social del mateix poble.

A Sineu tres vegades.

A Campanet dues o tres vegades.

A Montuïri i Santa Maria dues vegades.

A Inca, Petra, Vilafranca, Son Ferriol, una vegada.

On hi hagué més públic fou a Sant Joan, eren 92 persones i el col·loqui fou molt interessant.

A Valldemossa un parell de vegades, demostració i xerrada. Participació a diversos tallers de crespells, panades, torró...

Amb el Joves de Valldemossa férem quaranta quilos de sobrassada i un dinar de matances.

Gràcies a la publicació dels meus llibres he intervingut en nombrosos programes de TV. Un dels més entranyables va ser un en què vaig fer un dinar típic de Nadal (crec que era el 1995) que vaig servir a Son Salvanet, presentat per Neus Picó i que va ser emès per TVE pel seu espai territorial. També he sortit per TV3, TV Mallorca, Canal 4, Art, IB3 en programes diversos, a dos dels quals, un de dedicat a Valldemossa i Uep! Com anam!, prengueren part els meus néts i a un documental fet per japonesos, i el 2012 un altre pic a Uep! Com anam!

P. Trob que aquesta entrevista hauria d’acabar amb una poesia. Pots fer-la?

R. Ho intentaré. Aclucaré els ulls i visualitzaré un escena per a mi entranyable i la passaré al paper.

Flaire d’un dinar d’infantesa

A la bona memòria de ma mare

Asseguts al voltant de la taula parada

nou persones estan a l’esguard.

XXXIMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

Toni Pinya presenta el llibre més receptes de na Tonina d’Antònia Serrano al Centre Cultural Sa Nostra.

Miquel Boscana Mas

Dins una greixonera al foc,

es confiten uns fideus amb patata.

Per la xemeneia s’enfila el fum,

i ensems arriben aromes inconfusibles.

El que cuina la mare ens té el cor robat.

Mans amoroses venten el carbó

on mantén calents ous menats amb tomàtiga.

Ja arriba la mare amb la màgia dels seu plats!

Opinió personal

Amb Antònia Serrano es pot conversar de qualsevol tema i de moltes coses durant molt de temps. Però quan el tema a tractar és la cuina, és veu clarament que es tracta més bé d’una passió perquè no hi ha detall que li escapi, ni ingredient que no conegui o plat que no hagi tastat o cuinat. Curiosa, llesta, ràpida de ment, atrevida, voluntariosa, diplomàtica, ordenada, vehement,

apassionada, amatent, familiar, Valldemossina de pro, componen tot un caràcter amb una personalitat fora del comú.

Antònia mai no et pagaré tot allò que has fet per mi, ets com la meva segona mare. Simplement gràcies.

Des de la Revista Miramar moltes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista que no t’havíem fet mai.

Vegeu “Entrevistes als nostres artistes” Antònia Serrano Darder, poetessa. Miramar Núm.78, Pàg. 29 a 33.

Vegeu “Antònia Serrano, coordinadora de la revista Miramar”. Miramar Núm. 100.

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderXXXII MIRAMAR

No és només la cuina

L’any 1995, quatre anys després d’haver-se fundat les Edicions Documenta Balear, aquesta editorial havia publicat catorze llibres amb títols que incloïen obres no publicades d’autors consagrats, com Llorenç Moyà o Miquel Ferrà, una gramàtica de qui més endavant va ser el bibliotecari de la Real, i sobretot molt d’assaig històric, amb un catàleg que ha esdevingut imprescindible en la historiografia mallorquina i balear. El títol que feia sis (1993) tractava dels molins i les traccions que els mouen, obra primerenca d’un joveníssim biòleg i historiador valldemossí, Nicolau Cañellas Serrano.

En aquell temps, la mare d’en Nicolau, n’Antònia, assistia a classes de català que feien, entre d’altres, el nostre director literari Antoni Nadal i l’historiador Gaspar Valero, classes ofertes per l’Ajuntament de Palma amb l’organització de l’Obra Cultural Balear, en un temps en què la llengua era un lloc de trobada i des de totes les institucions públiques es promovia l’ensenyament de la llengua pròpia de les Balears com una prioritat i una aposta de futur.

Un dia n’Antònia va començar a xerrar a n’Antoni, el seu professor, d’un recull de receptes que havia anat recopilant, de plats que preparava per al gaudi de familiars i amics, i que als seus ja prop de seixanta anys desitjava posar per escrit i qui sap si publicar.

L’any 1995 arribàrem als quinze primers títols de la col·lecció amb un que, d’entrada, no ens hauria passat pel cap de publicar mai, un títol que no anava d’història ni de literatura, sinó que era un recull de receptes (Les receptes de na Tonina), això sí, amb una particularitat que el feia –i el fa encara ara– peculiar: les receptes estan estructurades en menús de tres plats (primeria, darreria i postres) i distribuïdes al llarg de l’any per setmanes, amb l’afegit d’uns quants menús especials de dies de festa.

Així mateix, una altra característica d’aquest receptari són les anècdotes o reflexions que introdueixen els menús setmanals. Hi podem afegir, finalment, el nombre de menús, 69, número insinuant que esdevé una aclucada d’ull de l’autora.

Vàrem presentar aquest llibre a la sala d’actes de l’edifici de la Banca March de les Avingudes plena de gom a gom, amb la participació del metge, historiador i gurmet Antoni Contreres, que lloà el receptari com una les novetats més notables dins el món de la cuina mallorquina contemporània. Va ser un acte extraordinàriament emotiu, que va transmetre un afecte sincer de tots els assistents cap a n’Antònia, i que va demostrar –ja en aquella època, fa vint anys– que n’Antònia és una persona especial, que ha fet coses importants i, sobretot, ha conreat un llarg solc d’amistats.

Al cap de deu anys, i amb la prova fefaent que el llibre de receptes havia estat i continuava essent un èxit esclatant (amb successives reimpressions i algunes reedicions), n’Antònia ens presentava un altre receptari per publicar (Més receptes de na Tonina), també estructurat en forma de menús setmanals, però amb l’afegit d’uns quants apartats extres: matances, conserves i licors. No cal dir que també va aconseguir un èxit de vendes, tot i que no tan espectacular com el primer.

Abans de continuar, però, volem fer un incís i ressaltar la importància per a Documenta Balear que té el receptari de n’Antònia avui dia. D’aquest títol, se n’han venut milers d’exemplars, que haurien reportat per a n’Antònia un bon pessic de pessetes, abans, i d’euros, ara. N’Antònia, ja el primer dia, ens ho va deixar ben clar: tots els doblers seran per fer nous llibres, perquè l’editorial avanci i vagi fent llibres que omplin buits i ajudin a estendre la nostra cultura i història. Creiem, sincerament, que ho hem anat fent, col·leccions com els «Quaderns d’Història

XXXIIIMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

Edicions Documenta Balear

Contemporània», «La Guerra Civil Poble a Poble» o «Bri, Quaderns de Natura» ho testimonien; de fet, ja són uns cinc-cents els llibres editats sota el segell d’Edicions Documenta Balear fins avui (2014).

Però tornem a la cuina. Els dos receptaris són complementaris: si el primer recull sobretot receptes de la cuina tradicional mallorquina i valldemossina en particular, amb incursions en cuines foranes, el segon eixampla el ventall i incorpora un bon nombre de receptes manllevades d’altres indrets, tot i que les tradicionals continuen essent majoritàries. Així, hi surten receptes de la resta dels Països Catalans (Barcelona, Girona, Tarragona, la Vall d’Aran, Castelló, Morella, Gandia, Ciutadella, Eivissa, fins i tot de l’Alguer!) i de llocs tan especials, culinàriament parlant, com Bilbao, Extremadura, Almeria, Tenerife...; però també d’altres països europeus: França –país amb una relació especial amb Valldemossa i, en concret, amb la nissaga familiar de l’autora– o Grècia, Alemanya, Itàlia, Àustria... i travessant la mar gran, l’oceà, la curiositat culinària de l’Antònia arriba fins a l’Uruguai.

I mentrestant, un llibre de poemes (Massa mites, 1998), un altre de jocs populars, amb Dolors Estrades (Jocs i moixonies, 2001), un de contes (L’alzina dels contes, 2007), aquest amb l’ajuda imaginativa dels seus néts, tot això pel que fa a Documenta Balear; de la resta, de la majoria d’escrits i activitats de n’Antònia, de segur que des de la revista Miramar i l’Obra Cultural Balear de Valldemossa vos en presentaran la llista, la llarguíssima llista que Antònia Serrano –na Tonina per als cuiners i cuineres de fora de Valldemossa– ha anat creant amb els anys, una llista que sens dubte és i serà una contribució important a la cultura valldemossina, mallorquina, catalana, mediterrània.

Dibuix Son Salvanet de Pere Serrano que apareix al frontispici de Receptes de na Tonina.

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderXXXIV MIRAMAR

La presentació del llibre a Costa Nord a càrrec de la Directora de l’escola pública Nicolau Calafat.

El llibre de la meva vida és L’Alzina dels contes. És un llibre molt important per a mi, ja que no sols són uns quants fulls amb lletres que hagi escrit qualsevol, és un llibre que té uns autors molt especials. Aquets autors són Antònia Serrano, Josep Cañellas, Dolors Cañellas, i Neus Tortella, jo. És un llibre de 18 contes infantils inventats per la meva padrina, els meus dos cosins, i jo. La meva padrina, Antònia Serrano, és escriptora, ha escrit llibres de cuina, de poesia, de cultura, de jocs...

Els meus padrins vivien en una finca de Valldemossa, Son Salvanet. Als meus cosins i a mi ens agradava molt aquella possessió, i allà, d’alguna manera hem crescut. El meu padrí

cuidava les terres de Son Salvanet, ens ensenyava a sembrar, ens pujava al seu tractor... Mentre, la meva padrina, bona cuinera, ens ensenyava a cuinar, bona escriptora, ens ensenyava a escriure, bona poetessa, ens ensenyava a fer petites rimes, bona padrina, ens ensenyava a viure. Tants varen ser els dies que passàvem en aquella maca possessió, que Josep, Dolors i jo, amb la imaginació que sempre havíem tengut, vàrem començar a inventar petites historietes amb la padrina. Tots els contes, tots els llocs, tots els personatges, tenien a veure amb l’entorn que ens rodejava. Vàrem anar inventant contes i fent il·lustracions de les nostres històries. Quan ja teníem més d’una vintena de contes, la nostra padrina, per a fer la gràcia ho va ensenyar a uns

XXXVMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

Dolors, Josep, Joan i Neus jugant

Felip Munar presentant el llibre L’Alzina dels contes al Gran Hotel.

amics de l’editorial que havia publicat els seus llibres. Què va passar? Doncs que varen quedar meravellats de la imaginació de nins de quatre, sis i nou anys. Varen voler publicar els nostres contes! Els que havíem creat amb els nostres sers més estimats! Va ser un somni. Durant uns anys vàrem fer presentacions del llibre a les escoles, al poble, al Gran Hotel de Palma... Va ser molt divertit! Gràcies a aquells petits contes vàrem anar a molts llocs. Encara avui, m’agrada molt llegir les històries que vàrem crear fa temps , unes divertides i imaginatives històries...

Per a mi és el llibre de la meva vida, i sempre ho serà!

Neus Tortella Canyelles

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderXXXVI MIRAMAR

Crònica d’una amistat

Després d’un dinar de fava parada a l’Escola, just després de presentar una edició dels Plecs. Fotografia de Beatrice Goecker.

Parlar d’Antònia Serrano i la nostra amistat fa que jo quedi en un lloc de coprotagonista de seva trajectòria, però és que juntes tenim un seguit de vivències molt importants i això es reflectirà en aquest escrit. Vull dir que som molt bones amigues i que valor molt aquest fet.

Antònia i jo ens coneixíem però no érem amigues, pensau que jo som onze anys major que ella i no coincidírem fins que, un dia, fa molts d’anys, per les festes de sa Marina, Antònia vingué a veure’m per tal de demanar-me si volia ser la seva parella en el concurs de truc que es feia al Restaurant Es Port. Hi participàrem i guanyàrem el primer premi. A partir de llavors li vaig ensenyar a jugar a canastra i a pinacle i ens trobàvem molts de divendres al Cendrer per fer una partida amb la meva filla Maria Teresa i amb Cati Estradas.

L’any següent, a sa Marina, ens presentàrem al concurs de manilla i de truc i també els guanyàrem. Era tot un espectacle veure’ns jugar, al principi érem les úniques dones que hi participaven i tots els homes ens prenien el pèl, se’n reien de nosaltres, i ens anaven contra. Ens era ben igual, nosaltres anàvem a la nostra que era guanyar-los. Concursàrem molts d’anys seguits fins que vàrem deixar-ho anar perquè ho feien en

un horari incompatible per a mi.

Participàrem com a parella al concurs de Truc que, amb el patrocini de la Banca March, organitzava l’Última Hora. Va ser el primer any que es va premiar una parella femenina i rebérem el trofeu en el decurs d’una gran festa a Son Amar.

Aquest jugar a cartes ha continuat. Amb el temps hem canviat de contrincants, de lloc o de dia, però seguim jugant cada setmana i Antònia i jo som parella de joc i ens entenem d’allò més: no ens hem divorciat mai.

Entretant, s’havia fundat la delegació de l’Obra Cultural Balear a Valldemossa i Antònia en formava part. Em convidava com a amiga i jo ajudava en tot el que feia falta, després, ja m’hi vaig implicar repartint part de la revista Miramar i, a suggeriment de Nicolau S. Cañellas, em demanaren si volia fer-me càrrec d’una nova secció: ”Cròniques de na Dolores”. A partir del número 11 (1991) vaig començar a col·laborar-hi. El primer pic tan sols amb dues pàgines, i sense saber on anirien. Al llarg del temps s’han ampliat, i molt, i hi he contat el dia a dia a través de la meva visió particular. A més, he col·laborat amb altres articles, notícies, cròniques de viatges, etc.

XXXVIIMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

Fava parada a Can Perxa. Davant: Miquel Ripoll. Darrera: Aina Rufino, Pep Cañellas, Antònia Serrano, Antònia Calafat, Dolors Estrades, Antònia Maria Calafat. Arxiu revista Miramar.

Vull dir-vos com faig les Cròniques. Primer de tot apunt al meu dietari els actes que jo vaig, després prenc notes a un quadernet i arrenc els fulls i els pos dins el dietari. Deman fotos o més informació als llocs on vaig, don el correu d’Antònia perquè li ho enviïn i així completar alguna crònica.

Quan s’acosta el tancament de l’edició, començ a fer les Cròniques i les acab fora de temps. Sempre som la darrera en acabar la feina. Bé, jo no he volgut aprendre a manejar l’ordinador i des de sempre Antònia m’ha picat allò que jo vull contar. Faig els escrits a mà o vaig improvisant amb les notes que tenc preses i dict el que vull dir i Antònia escriu, i jo faig molta via a dictar i ella em diu: “Torna-ho a repetir” i jo repetesc i fins que surt bé el que jo dic. Acabam ben cansades i no ho podem fer tot d’una tirada.

Mai no vull anar a les reunions on planifiquen els actes, jo dic a Antònia: “Ja em diràs què he de fer” i faig el que em manen. Saben que mai no fallaré. Faig de tot i de bona gana, des d’ajudar a fer fava parada i a servir-la, ajudar al Pancaritat, vendre revistes als actes, preparar refrescs, etc. A vegades assistesc a actes institucionals representant la revista, com és ara al Parlament o al Consell de Mallorca per la trobada de periodistes per brindar per Nadal o als actes de l’1 de març. Totes aquestes activitats em distreuen molt, m’agrada ser s’escala d’encortinar de la revista i de l’OCB.

Però la cosa més principal que hem fet juntes Antònia i jo és el llibre Jocs i moixonies. Ara us contaré un poc com va anar tot això. Fa molts d’anys, em recomanaren una joveneta que feia un treball per a la universitat i arreplegava gloses.

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderXXXVIII MIRAMAR

2013. Dinar de fava parada. Antònia Serrano, Dolores Estrades i Ketty Company. Fotografia de Francisca Serra.

Dolors Estrades Calafat

Jo la vaig acompanyar a un cafè i vaig demanar a uns clients amics meus que hi havia si li volien dir unes quantes gloses, ningú en va saber cap. Jo li vaig dir les que sabia i no en traguérem res més. Tota enfadada vaig tornar tota sola al cafè i quan els vaig recriminar per la seva actitud em digueren: ”A tu et direm les gloses que vulguis, però a aquesta forastera, no”. Vaig armar un quadern ben gros i, un rere l’altre me’n dictaren una quantitat enorme, vaig estar un munt de dies sense aturar. Parlant amb Antònia li vaig demanar si podríem publicar-les. Ella, que aleshores ja manejava l’ordinador, va dir que podríem fer fitxes i classificar-les i ja veuríem què en fèiem. Al mateix temps, Antònia també havia recollit gloses i cançonetes i tot ho anàvem ajuntant i classificant. Passàrem molts capvespres a la setmana fent aquesta tasca i reunírem molt de material.

Pensant com treure profit d’aquest material se’ns va ocórrer fer un treball menys seriós que una aportació al cançoner de Mallorca. Perquè no es perdés aquell material, se’ns va ocórrer començar un treball enfocat com a divulgació i al mateix temps dedicat a un públic més casolà. Començàrem amb cançonetes infantils, per anar creixent a mesura que els infants es feien grans, hi posàrem jocs, contarelles, com es feien joguines de paper i de pedaç, jocs de cartes, cançons que solíem cantar a les nostres festes, cançons religioses, refranys, dites, tota quanta glosa trobàrem de la Beata i dues-centes vuitanta endevinalles.

Frederic Soberats Liegey ens va fer uns dibuixos preciosos i Enric Calafell fotografies d’infants jugant diferents jocs al pati de l’escola. Finalment, Pilar Segura ens va escriure la música que no teníem. Tot aquest selecte grup de col·laboradors va arrodonir el nostre treball.

Tinguérem la sort que la delegació de l’Obra Cultural Balear a Valldemossa el va publicar dins la col·lecció Na Fàtima. El vàrem presentar amb una festassa a Costa Nord. En poc temps es varen

vendre tots els llibres i a mi m’agradaria que se’n fes una nova edició.

Després Antònia i jo anàrem a fer tallers de joguines a diversos pobles, escoles i clubs d’esplai. Els infants s’ho passaven d’allò més bé i nosaltres també.

M ‘agrada fer totes aquestes activitats i col·laboracions que vos he contat amb la bona amiga Antònia i haver arribat al número 100 de la revista Miramar.

XXXIXMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

Antònia Serrano Darder i el Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional

Durant el quadrienni 2007-2011 vaig estar al capdavant de la Direcció Insular de Cultura del Consell de Mallorca. Eren temps del que se sol anomenar el segon Pacte de Progrés. Francina Armengol (PSIB-PSOE) presidia la institució insular i Joana Lluïsa Mascaró (BLOC) va dirigir el Departament de Cultura i Patrimoni fins a l’octubre de 2009, data en què la va substituir Joan Font, també del BLOC.

La llei de cultura popular

Una de les competències del Departament de Cultura i Patrimoni és la gestió de l’anomenada cultura popular i tradicional, una competència derivada del paper fonamental que tenen els consell insulars en matèria de cultura, segons l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. D’aquí se’n desprèn que la Llei 1/2002, de cultura popular i tradicional, aprovada durant el primer Pacte de Progrés, determini que les institucions insulars, juntament amb el Govern de les Illes Balears, hagin d’assumir el seu compromís amb el “conjunt de manifestacions de la memòria i de la vida col·lectiva dels pobles de les Illes Balears, tant les que encara es mantenen vigents com les que han desaparegut a causa de canvis històrics i socials.” (Article 2.1), i que es concreten en “les manifestacions culturals, tant materials com immaterials, com són la música i els instruments, els balls, la indumentària, les festes, els costums, les tècniques i els oficis, la gastronomia i els jocs, els esports, les danses rituals o religioses, les representacions, les creacions literàries, com també totes aquelles altres activitats que tenen caràcter tradicional i que han estat o que són populars.” (Article 2. 2).

El Consell de Cultura Popular i Tradicional

D’aquesta legislació també se’n desprèn la creació d’òrgans consultius, com el Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional, integrat per un president, un vicepresident i deu vocals, nomenats

“d’entre persones de competència reconeguda en l’àmbit de la cultura popular i tradicional”, i amb participació del Govern i els consells insulars, els quals també poden constituir els seus òrgans assessors.

El Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de Mallorca s’havia constituït durant el mandat de Maria Antònia Munar, presidenta

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderXL MIRAMAR

del Consell de Mallorca, entre 2003 i 2007. Més concretament, mitjançant Acord de Ple de 3 d’octubre de 2005, es va aprovar el Reglament del Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de Mallorca, a partir del qual es feren els nomenaments dels seus integrants i va començar la feina.

Amb els canvis polítics derivats de les eleccions de maig de 2007, que varen suposar la constitució de governs de progrés a les institucions balears i insulars, gràcies al pacte (PSIB-PSOE, BLOC i UM), els representants del BLOC, i més concretament del PSM, es feren càrrec de la gestió cultural, patrimonial i de política lingüística en el si del Consell de Mallorca. I és en aquest context que, com esmentava a l’inici, em va correspondre la responsabilitat, i l’honor, de gestionar la Direcció Insular de Cultura del Consell de Mallorca, ubicada a l’edifici històric de la Misericòrdia, a Palma.

Promoure i defensar la cultura popular

Convençuts de la importància de l’anomenada cultura popular i tradicional en el mosaic de la realitat cultural i identitària de Mallorca, els responsables institucionals volíem tenir una política clara de suport a aquest tipus de manifestacions; una política, a més, que havia de saber conjugar, alhora, el respecte al llegat tradicional amb la imprescindible actualització i revitalització constant d’aquesta herència en el context del món d’avui. Sabíem que els autèntics protagonistes de tota cultura, i encara més la d’arrel popular, són els seus creadors i difusors, no els entramats institucionals i polítics, la responsabilitat dels quals és fer de suport respectuós, però eficaç, des d’un segon pla.

Amb aquestes premisses vàrem posar en marxa novament l’esmentat Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de Mallorca, que feia temps que no es reunia. I ho vàrem fer combinant la continuïtat de vocals que hi eren presents des del moment de la creació de l’òrgan amb la incorporació de nous membres que en completassin la gamma de visions i vivències culturals.

Els integrants del Consell Assessor

Així, a partir del gener de 2008, el Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de Mallorca, en aplicació del reglament vigent, va quedar constituït per tres càrrecs institucionals (la consellera de Cultura i Patrimoni, el secretari tècnic del Departament i el director insular de Cultura) i set vocals elegits pels seus coneixements amples i plurals sobre la matèria de la qual havien de debatre i assessorar. Qui eren aquests set vocals? Els següents:

Xavier Carbonell Castell, pianista i compositor; musicòleg i bon coneixedor dels arxius que contenen el llegat musical de l’illa; professor del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears i home d’una gran saviesa.

Miquela Lladó Vidal, cantautora que s’inicià musicalment en temps de la Nova Cançó amb el nom de Miquelina Lladó; ànima i veu de projectes tan fructífers com Música Nostra, que han duit el ball i la festa enmig de places i damunt escenaris; compositora que ha musicat vivències i poemes.

Climent Picornell Bauzà, doctor en Geografia, expert en cartografia i en turisme, professor i ex vicerector de la UIB; escriptor i editor; autor de llibres sobre Ciutat i el Pla; estudiós de mapes, topònims i canvis socials.

Felip Munar Munar, professor de Secundària, tècnic en gestió educativa; doctor en Filologia i professor de cultura popular a la UIB; col·laborador de diversos mitjans de comunicació escrits i audiovisuals; impulsor i divulgador del món de la glosa, que amb ell i altres col·laboradors ha viscut una autèntica actualització i renaixença.

Pau Tomàs Ramis, el més jove de l’equip i mestre; especialista en el món geganter i en tot allò que els gegants i els caparrots duen implícits: les figures, els significats i els simbolismes, les danses, els rituals i les músiques que els acompanyen.

Francesc Vallcaneras, especialista en el món de les danses rituals (cossiers, cavallets, indis...); recuperador dels cossiers d’Alaró; col·laborador

XLIMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

en mitjans de comunicació; coneixedor del funcionament de la UNESCO.

Antònia Serrano Darder, valldemossina de cor, tot i que amb punts de residència diversos al llarg de la seva vida, un dels quals ha estat Llucmajor, on tots dos coincidírem uns anys, encara que no ens hi relacionàrem.

La cultura com a vivència

Com bé saben els qui l’han tractada com a mare i padrina, com a veïna i amiga, com a col·laboradora de moltes empreses, com a cuinera... n’Antònia Serrano ha sabut transmetre les vivències heretades i les ha fetes actuals entre les noves generacions. Ho ha fet i demostrat com a divulgadora dels seus coneixements pertot on l’han convidada, i sempre ho ha fet de manera entusiasta i amb esperit incansable. Aquest entusiasme la feia superar dificultats, com les mancances de salut que de vegades la perseguien, però malgrat les quals assistia puntualment a les reunions del Consell, de vegades una mica peu rossec però sempre amb la bona disposició a punt, i molt sovint acompanyada fins a la porta del pati de la Misericòrdia pel seu estimat espòs, en Pep, llastimosament desaparegut fa uns anys.

Valldemossa en el cor

Revistes, diaris, llibres i mitjans audiovisuals han estat les eines a través de les quals ha escampat les seves vivències culturals i vitals al llarg dels anys; però la paraula, l’expressió oral, ha estat sense cap dubte el mitjà difusor que més ha emprat n’Antònia per compartir els seus coneixements entre amics, familiars, veïns i coneguts. De fet, a les sessions del Consell Assessor les seves dissertacions no faltaven mai, ja que sempre tenia un motiu o altre per donar detalls d’experiències viscudes, de fets observats, de vivències recordades. Molt sovint, aquestes referències culturals se centraven en la realitat valldemossina: les festes celebrades al llarg de tot l’any, la fava parada, les celebracions de la Beata, les discrepàncies amb el rector integrista, la bona entesa amb l’ajuntament progressista, la revista Miramar, l’Obra Cultural...

Per la cultura i pel país

Per a n’Antònia, la cultura popular és sinònim de vivències i experiències de la seva realitat quotidiana. Sabia i sap, però, com tots els altres integrants del Consell Assessor, transcendir l’experiència més immediata i assolir una visió general. Si es vol dir així, feta en clau de país. Per això es va adherir amb tant d’entusiasme al projecte de sol·licitar a la UNESCO la declaració de la festa de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un reconeixement que es va aconseguir a l’assemblea de la UNESCO celebrada a Nairobi (Kenya) el novembre de 2010 i que va partir de les propostes que va elevar el Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional al Departament de Cultura i Patrimoni, el qual, a través de les gestions de la Direcció Insular de Patrimoni i la col·laboració de moltes entitats socials i culturals de l’illa, va poder convertir aquella proposta en un èxit internacional per a la nostra cultura.

N’Antònia Serrano, per tant, n’és també responsable, i això és bo i és just i necessari que se sàpiga també entre els qui l’estimen i entre els qui aprecien la seva feina. Sobretot entre els valldemossins i les valldemossines que, com n’Antònia, fan i faran feina per la nostra llengua, la cultura i el país.

Maties Garcias Salvà

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderXLII MIRAMAR

Antònia Serrano i el seu vincle santamarierAntònia Serrano, el vincle personal.

Antònia Serrano i Joana Maria Bestard presentant la seva comunicació a les V Jornades d’estuds locals

Antònia llegint la comunicació a les V JEL

Joana Maria Bestard Darder

La meva cosina, Antònia Serrano i Darder rep, per part de la revista Miramar que va fundar, l’homenatge ben merescut per la seva trajectòria de vida cultural, d’esforç i d’entrega total al seu poble estimat: Valldemossa

Per aquest motiu, tenc l’honor i el plaer d’escriure aquests mots referents a la seva vinculació amb Santa Maria del Camí.

Pel matrimoni dels meus pares (any 1948), la meva mare valldemossina Fany Darder, es traslladà a la casa pairal santamariera del seu espòs Andreu Bestard i, des d’aquest moment, la família Serrano Darder manté un contacte habitual amb aquest poble del Raiguer

Anys més tard, i per mor d’organitzar-se a Santa Maria les II Jornades Culturals (any 2000), en memòria del meu pare, la meva estimada cosina Antònia, em va fer l’honor de col·laborar-hi amb les comunicades titulades “Assaig biogràfic d’Andreu Bestard i Mas” i “Valldemossa en la vida d’Andreu Bestard i Mas”.

A partir d’aquest fet cultural, n’Antònia va participar en les IV, V i VI Jornades del poble santamarier amb les comunicacions següents

“Deu sermons del Paborde Jaume de l’Arboçar”, “La mestressa de casa santamariera en el temps esvaït” i “Es Gerricó i la Teulera d’en Bernat”, dues indústries del fang ja desaparegudes”.

Benvolguda cosina, vull aprofitar aquestes línies per felicitar-te, i a la vegada agrair-te de tot cor el recolzament i estimació que al llarg de la meva vida he rebut de la teva persona. Enhorabona i moltes gràcies.

XLIIIMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

Dinar dels participants a les jornades

Antònia Serrano i Maria-Antònia Ferrer en l’acte de presentació del llibre de receptes

Antònia Serrano, el vincle professional

El text que precedeix aquest breu escrit, crec que deixa ben palès el vincle d’Antònia Serrano amb el meu poble, Santa Maria del Camí, un vincle que té dos vessants, un sentimental i/o familiar i un de caire més, diguem-ne, professional.

Les paraules de Joana Maria Bestard reflecteixen -no només la seva sincera estima per la seva cosina i els seus vincles familiars, - sinó alhora l’estima que ambdues tenen, en primer lloc per Santa Maria, i al mateix temps pel coneixement, per la història i per la cultura en general del seu entorn més immediat. Són una clara mostra d’algunes de les seves curolles – moltes i diverses- envers la nostra història més propera i també de les seves tasques d’investigació, de recerca durant anys i anys, trescant entre vells papers i fotografies no només de l’interessant arxiu familiar Bestard Darder, sinó d’altres arxius públics o privats, excel·lents fonts d’informació, i que han fructificat en nombrosos estudis que han vist la llum en diferents articles i llibres publicats arreu de la nostra illa i, en concret, de Santa Maria del Camí.

En són exemple les Jornades d’Estudis Locals santamarieres, celebrades per iniciativa de l’Ajuntament amb l’objectiu d’impulsar els estudis de caràcter històric, geogràfic, social i

cultural sobre la vila. A Santa Maria del Camí tenim una considerable tradició d’estudis locals, que encetà al segle XIX el Paborde Bartomeu Jaume de s’Arboçar amb els seus reculls documentals i que han servit d’estímul per a investigadors i investigacions posteriors.

Les primeres jornades s’organitzaren l’any 1997 en memòria de l’historiador santamarier Josep Capó, (1923-1996) autor de la “Història de Santa Maria del Camí” i nombrosos estudis que han tingut, i tenen, un paper fonamental en la nostra història.

Les segones, celebrades el 1999, recordaren la figura d’Andreu Bestard Mas, (1903-1992) mestre d’escola de caràcter polifacètic, pedagog i investigador de la nostra història i cultura, que realitzà una important tasca de recopilació gràfica i documental. La tercera edició, l’any 2001, es va centrar en la figura de Mn. Joan Vic Salom, (1884-1958) bibliotecari, historiador i cronista de la Diòcesi de Mallorca, proclamat fill il·lustre del poble l’any 1959.

Les quartes, el 2003, feren esment especial a la figura del Paborde Jaume de s’Arboçar, (1765-1844) historiador i bibliògraf, autor de cròniques històriques de Mallorca en general i de Santa Maria en particular, des de l’any 1798 s’encarregà de l’administració de la Reial Casa d’Expòsits, la Inclusa, a Ciutat i ens llegà una important tasca

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderXLIV MIRAMAR

Acte de presentació del llibre de cuina a Cas Metge Rei

Antònia signant exemplars del seu llibre.

Maria-Antònia Ferrer i Vidal

religiosa, intel·lectual i social.En les cinquenes vàrem rompre la dinàmica de dedicar les jornades a un personatge representatiu de la història del nostre poble per centrar els estudis en un col·lectiu: les dones santamarieres, des l’època medieval fins als nostres dies. La sisena edició, l’any 2008, se centraren en l’estudi dels industrials i la indústria a Santa Maria.

Les jornades han tret a la llum una gran varietat temàtica dels estudis sobre el nostre poble al llarg de la història des de diferents àmbits; artístic, biogràfic, científic, educatiu, literari, històric, geogràfic.. tant d’investigadors locals com forans que afavoreixen el coneixement i la difusió de la nostra història.

La participació d’Antònia Serrano, juntament amb Joana Maria Bestard al coneixement de la nostra història local s’han centrat en estudis diversos;SERRANO DARDER, Antònia; Valldemossa en la vida d’Andreu Bestard i Mas. II Jornades d’Estudis Locals, en memòria d’Andreu Bestard i Mas. (p. 219-229). Ajuntament de Santa Maria del Camí, 2010.BESTARD DARDER, Joana Maria i SERRANO DARDER, Antònia, Assaig biogràfic d’Andreu Bestard Mas. A, II Jornades d’Estudis Locals, en memòria d’Andreu Bestard i Mas. (p. 231-238). Ajuntament de Santa Maria del Camí, 2010.BESTARD DARDER, Joana Maria i SERRANO DARDER, Antònia. Deu sermons del Paborde Jaume de l’Arboçar., a IV Jornades d’Estudis Locals, en memòria del Paborde Jaume de s’Arboçar (p. 17-39). Ajuntament de Santa Maria

del Camí, 2012.BESTARD DARDER, Joana Maria i SERRANO DARDER, Antònia. La mestressa de casa santamariera en el temps esvaït., a V Jornades d’Estudis Locals. Ajuntament de Santa Maria del Camí, 2006.BESTARD DARDER, Joana Maria i SERRANO DARDER, Antònia. Es Gerricó i la teulera d’en Bernat, dues indústries del fang ja desaparegudes, a VI Jornades d’Estudis Locals: Els industrials i la indústria a Santa Maria del Camí, Ajuntament de Santa Maria del Camí, 2009.

Però, en la vinculació d’Antònia Serrano amb la nostra vila, no podem obviar la seva faceta com a cuinera, les seves tresques entre fogons. La seva tasca de recopilació, elaboració i difusió de la cuina mallorquina és ben reconeguda a través dels seus llibres de receptes. Les receptes de na Tonina han contribuït a la difusió de plats arrelats de la nostra cuina i, en algunes ocasions ens ha permès, gaudir-ne dels seus sabors.

En fou una, l’hivern de l’any 2005, quan Antònia vengué a presentar a la Biblioteca Cas Metge Rei, el seu llibre de receptes i poguérem gaudir en bona companyia dels sabors de la seva cuina. Sens dubte el gust i l’olfacte són els millors sentits per mantenir ben viu en la memòria el record d’una dona d’empenta com Antònia Serrano. L’enhorabona per la tasca feta i per aquest merescut homenatge.

XLVMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

La dona atòmica

Antònia Serrano, la més jove entre els joves aixecant la Flama de la Llengua. Fotografia d’Antoni Mir Marí.

Tots els qui et coneixem, Antònia, t’estimam. El difícil seria no fer-ho perquè ets una dona generosa i sempre dónes més del que reps. Com podríem no estimar-te, ‘Antònia de Valldemossa’?

Tenc molt present el dia que em convidares a la festa de constitució de la delegació de l’Obra Cultural Balear al poble, preludi d’una llarga i vigent trajectòria. Que has estat la creadora i l’ànima de MIRAMAR, un pou d’informació del patrimoni i de la vida d’aquesta vila meravellosa de la Serra de Tramuntana, peça clau de la premsa Forana de Mallorca que tant de bé fa. Defensora del territori. Al Mirador dels Estels, quines trobades! L’escriptora, la dinamitzadora, l’organitzadora, l’empenta vital, l’alegria. La cuinera, quins llibres de receptes i com els gaudí ma mare, quantes vegades no els llegírem, ara una recepta, ara una altra! La divulgadora de la figura de l’Arxiduc. La protagonista de programes de televisió a TV3, IB3, ARTE.. perquè amb qui havien de pensar per parlar de Valldemossa sinó amb tu! Quanta energia!

Antònia, tu ets de les que no fallen mai, ni a la família, ni als amics, ni als valors més estimats que van lligats a la llengua i la cultura catalanes que ens fan ser un poble amb personalitat pròpia al món. Ets de les persones que els altres sempre troben quan les necessiten. Una persona aglutinant, capaç de remoure cel i terra, feinera. Competent.

Com tu, vaig dedicar més de vint anys de la meva vida a la llengua catalana fent servei a l’Obra Cultural Balear, una entitat que per definició és un mitjà i no un fi en si mateix, i que ha estat i està a primera fila del front de batalla, i no necessàriament perquè hi vulgui esser sinó com a resposta pels dèficits de sentit de país de les nostres illes. Molts d’aquests anys els hem compartit a la mateixa entitat i n’hem vistes de tot color, moments que ens ompliren els cors de goig i moments que haguérem d’afrontar de gran dificultat; puc assegurar que sempre et vaig trobar al costat en les situacions més difícils, propera, donant suport privadament i públicament.

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderXLVI MIRAMAR

Antoni Mir Fullana

Quan molts afluixaven per por o confluència d’interessos amb poders diversos, com eren la premsa o els partits polítics, tu sempre vares fer pinya preservant la meva independència i la de l’entitat que jo presidia aleshores. No me n’oblid i vull agrair-t’ho de tot cor.

Persones com tu fan que existesqui, a Mallorca, una xarxa de relacions humanes fortes i que comparteixen els valors més profunds de l’ànima humana vinculats a la llengua, les que ens permeten superar Governs desastrosos i mancances institucionals en relació a la preservació de l’idioma propi que una societat democràticament madura fa dècades que hauria d’haver resolt.

No vull deixar de tenir, també, una paraula per al teu home, en Josep Canyelles, una gran persona, sempre al seu lloc, acollidora. Fèieu una parella entranyable i no deixarem mai de tenir un record per ell.

I al mateix temps que t’envii una forta abraçada, em ve al cap que, quan l’OCB d’Inca et va distingir merescudament amb un dels seus premis, em va tocar parlar de tu per esmentar-ne els mèrits. Mentres pensava amb quina paraula força podria definir-te , primer vaig pensar en la melodia de Cole Porter, “You’re the top / You’re the Coliseum / You’re the top / You’re the Louver Museum!”, però acte seguit em va venir al cap que a la Terra l’energia que no prové del sol és l’energia que prové dels àtoms, i que la teva empenta havia de provenir d’una força sideral, inclassificable, desbordant. Així que en presentar-te vaig començar dient que “n’Antònia és... atòmica!”. I que sigui per molts d’anys.

Deixa’m dir-t’ho amb una glosa.

A N’ANTÒNIA SERRANO

Escriptora. Editora.

Un amor. Una cuinera.

Una dona lluitadora.

Una dona de primera!

Tant si és morena com rossa

N’Antònia t’agradarà:

Mallorca defensarà

Com defensa Valldemossa!

Per la llengua catalana

Per l’illa de fills i néts

Amb les obres i amb els fets

Ha deixat empremta clara!

Tot t’ho prens amb bon humor

Visca la vena còmica!

T’he trobat el mot millor:

“Ets una dona atòmica!”

Antònia, que siguis feliç

Enrevoltada dels teus.

A favor tens tots els Déus,

El poble, la gent i el país.

Antoni Mir Fullana,

La Floresta (Sant Cugat del Vallès). Juny de 2014

XLVIIMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

Antònia comença amb la A d’AMISTAT

Concessió del Premi de Maig Miquel Duran i Saurina atorgat per l’OCB a Inca a la Revista Miramar – any 2002-

Hi ha moltes i variades virtuts que inicialment comencen amb A, entre elles podria citar: Amabilitat, Animació, Agudesa. Alegria, Abnegació, Autenticitat, Autoestima, Altruisme..... Ben mirat, totes elles m’aporten valors dignes de ser tinguts en compte, encara que jo en destriaria una per damunt de la resta: la A d’Amistat

I és que per a mi, l’Antònia Serrano, dona valldemossina de pro i soca-rel, és abans de tot una Amiga amb majúscula. I no és que haguem tingut una relació molt continuada o freqüent, però si que quan en alguna ocasió he necessitat la seva ajuda - una dada, una informació, un favor...- la disponibilitat ha estat tan absoluta com la intuïció de part meva de què, en qualsevol moment que ho necessités, la seva generosa resposta seria la mateixa.

No recordo qui me la va presentar ni quan la vaig conèixer. Imagino que deuria ser en alguna de les moltes activitats que tinguessin a veure amb l’Obra Cultural Balear perquè una i altra tenim una contundent afinitat d’idees quan es tracta de defensar la Cultura, la Llengua i el País.

Testimoni dels nostres encontres, -jo que sóc tan afeccionada a enregistrar-los -en tinc tot un reguitzell que m’agradaria enumerar de manera personalitzada perquè se’ls pengi al collaret de la memòria, que és en definitiva, la suma en actiu del nostre pas per la vida i les posteriors conseqüències que se’n desprenen.

Referent a activitats de l’OCB hem coincidit

a diferents Diades i Nits de la Cultura A la commemoració del XXè aniversari de la Delegació de l’OCB a Inca. Al Xè Aniversari de la Revista Miramar a Valldemossa amb un deliciós sopar al Romaní dels Estaràs. Al lliurament a Inca, dels V Premis de Maig de l’any 2002 en què la Revista Miramar fou guardonada amb el Miquel Duran i Saurina.

En resposta a diferents peticions va correspondre a la meva particular crida participant en un taller de cuina que la Delegació d’Inca impartí als seus associats. Hi elaborà una deliciosa Coca de la tia Eva, el resultat de la qual va ser per llepar-se’n els dits. Va obrir per dues vegades les portes de casa seva a una ambaixada de l’OCB per introduir-la en el coneixement i l’obra dels artistes Coll i Bardolet, i Nils Burwits, ambdós amics de l’Entitat. Va rebre el grup GRAM per la mateixa

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderXLVIII MIRAMAR

Homenatge a Costa Nord pels XX Anys de la Revista Miramar- any 2009-

causa, així com el grup Mesclaments, format per tretze dones catalanes del meu poble de visita a l’illa, a les quals oferí un berenar tradicional mallorquí –sobrassada, galetes d’Inca, coca de tallades- al jardí de la finca de son Salvanet, tan acollidor i bonic com el bell record que les companyes encara guarden.

Com a motiu personal sense cap dubte destacaria l’homenatge que amb motiu dels XX anys de la Revista Miramar, li va retre la família i el poble a l’Auditori de Costa Nord. Homenatge de gratitud per la feina ben feta, pel compromís i la implicació de tants anys envers una de les publicacions més acurades de la Premsa Forana. Un acte amb els ingredients justos per fer-nos sentir a tots la importància d’aquell moment: senzill, tal com ha estat i segueix essent ella, sentit i entranyable perquè no es tractava de res protocol·lari, ans d’una mostra d’afecte i estimació tan sincera com l’ambient que va acompanyar cada minut d’aquell capvespre. Evocant-lo se’m fa present la cara d’un enamorat Pep, el seu entranyable company de camí i de vida, l’emoció dels fills; el protagonisme dels néts que tan feliç la fan i a

qui tant estima, i aquella pell de gallina que se’ns va posar a tots els que l’acompanyàrem de cor i presència en un dia tan important.

He de dir també – i valga’m la redundància- que quan demanes qualsevol cosa a l’Antònia, la paraula NO, no té cabuda en el seu lèxic. És més, les ganes de donar-te una mà ultrapassen qualsevol límit, afegint-hi alhora, -talment una torna- espipellades dels costums i la manera de ser dels valldemossins, persones tan estimades per a ella que no dubta en fer-les partícips de tot allò que enalteix la cultura i els ancestrals costums d’aquest bell poblet de la Serra de Tramuntana.

Una extraordinària manera de fer país! I una generosa aportació als altres pel fet de trobar dins el seu gran i carregat bagatge de dona activa, moments per a regalar als altres. Dic això amb tota propietat ja que a les activitats abans descrites s’hi ha d’afegir el paper d’abnegada mare a temps complet; d’àvia transmissora de rondalles i tradicions als més petits de la colla; d’acurada

XLIXMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

Celebració dels XXV Anys de la Delegació l’OCB a Inca- Sopar al col·legi de la Salle – any 1999-

Celebració a Valldemossa dels Xè Aniversari de la Revista Miramar –any 1999- Mercè Puig i Vinyeta

escriptora i poetessa; de cuinera excel·lent – una autèntica Master Cheff illenca amb tres llibres de receptes editats; de responsable de la Revista i de la Delegació de l’Obra durant molt de temps i en definitiva de dona bregada en lluites adverses esgrimint com a única arma, la paraula i el diàleg.

Darrerament, arran de la pèrdua del seu company de l’ànima, el també estimat Pep Canyellas de Mancor de la Vall, i d’uns problemes de salut propis de l’edat- - ella i jo som de la mateixa quinta i patim per tant els inconvenients d’aquesta segona joventut- ha demostrat de nou la gran fortalesa d’ànim que la defineix i la configura. Res del que ha escrit o ha predicat ha quedat sobre paper pautat. L’Antònia ha demostrat que el que ha anat consolidant al llarg del seu caminar és tan autèntic i vertader com ho ha estat la seva coherent trajectòria.

Gràcies Antònia!. Pel teu suport incondicional, per la teva ajuda i, sobre tot, per la teva Amistat. Per a mi continues essent la lletra A d’un alfabet inacabable de bons moments compartits i d’afectes igualment enriquidors. Segueix il·luminant-nos

amb el teu coratjós somriure. Persones com tu ens continuen fent molta falta perquè ets un referent i un mirall. He estat molt afortunada de conèixer-te i coincidir amb tu en diferents etapes d’aquest camí comú amarat d’amor pel nostre petit però meravellós país illenc que és Mallorca.

T’estim...!

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderL MIRAMAR

Antònia Serrano, la imprescindible

És Setmana Santa. No ho sé, potser del 2007. En Pep Lladó i un servidor aprofitam els dies festius per recórrer Mallorca i repartir cartells del Correllengua i de la Diada per la Llengua. A Valldemossa les fites són clares. Ens aturam a Son Salvanet entram a ca n’Antònia i la trobam, no ens estranya gens ni mica, amb les mans a la massa. Ella i un nét pasten, una néta i en Pep estan pendents del forn. Inevitable tastar els crespells. Boníssims, és clar. Parlam de com es prepara el pas del Correllengua per Valldemossa: tot controlat. No passam pena, n’Antònia és una excel·lent organitzadora. Autocar per venir a la Diada des de Valldemossa també preparat.

N’Antònia Serrano és uns activista cultural, directora de la revista Miramar, motor de l’Obra Cultural Balear, poetessa, donassa...

N’Antònia Serrano és una súper heroïna dotada de superpoders que la fan polifacètica i omnipresent. És una d’aquelles persones, com en Francesc de Borja Moll, dotada d’una capacitat infinita de feina, d’il·lusió, de generositat i de coratge -com a molt n’hi ha una a cada poble de Mallorca- que han estat i són el motor de la dignitat col·lectiva de la societat mallorquina.

N’Antònia és una apòstol de la cultura mallorquina i de la llengua catalana. És profeta a la seva terra i té deixebles que arriben a Perpinyà, com na Natàlia i na Fred.

N’Antònia és d’aquelles persones que en Bertolt Brecht en deia “imprescindibles”.

Un moment de l’acte de celebració dels vint anys de la revista Miramar celebrat a Costa Nord. D’esquerra a dreta: Gabriel Mercè, President APFM, Xisco Mulet, regidor de cultura, Pere Serrano, Antònia Serrano i Tomeu Martí, coordinador de l’OCB.

LIMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

N’Antònia proclama que “Mallorca m’agrada!” just després de recitar de memòria els plats tradicionals de cada temporada en un anunci que fa la boca aigua. N’Antònia ofereix un crespell gegant, amb la silueta de Mallorca, a la porta de ca seva al libdub “Valldemossa m’agrada!”

N’Antònia és en si mateixa una xarxa social. És el facebook de Valldemossa. Només que amb amistats de veritat. Autèntiques.

N’Antònia és un d’aquells endolls multiconnectors que connecten gent de diferents generacions i de procedències diverses i que en unir-se, generen l’energia necessària per fer avançar la nostra llengua i cultura.

N’Antònia és, ara que viu al bell mig de Valldemossa, visita obligada cada vegada que trepitj els carrers del seu poble. Les portes de ca seva, sempre són obertes.

N’Antònia fa una tertúlia setmanal amb les seves amigues. Té amigues de tota ideologia i filiació.

N’Antònia explica receptes de cuina per la ràdio i escriu articles per a diverses publicacions.

N’Antònia és la valenta dona que el 10 de setembre de 2013 posa veu a la solidaritat mallorquina amb la Via Catalana que l’endemà farà història unint milions de mans des d’Alcanar fins a Portbou.

Organitza la fava parada, fa bunyols per les Verges i prepara els premis Fàtima i Ahmed i ajuda en el concurs de Betlems i rep una distinció de l’OCB en el marc dels Premis 31 de Desembre.

N’Antònia és l’autora del recull de poemes “Massa mites”, de l’estudi sobre cançons i jocs infantils “Jocs i moixonies”, en col·laboració amb Dolors Estrades, i de dos llibres de cuina.

N’Antònia és l’amfitriona de les vetlades poètiques i gastronòmiques a Son Salvanet. En Pep puja tomàtigues i pebres, N’Antònia prepara exquisideses amb els productes de la terra... però si les vols tastar, has de llegir qualque poema. Joves aimadors de la poesia ens hi passam hores... abans que en Pep se’n vagi a dormir, però, cal acomplir el ritual gairebé màgic: ell i n’Antònia ens reciten un poema a dues veus: “m’estimes?” declama ell, “t’estim!” proclama ella i en el silenci de la vall d’en Mussa, hi sura com una música suau que ens entendreix i ens emociona i encara que és estiu, se’ns posa la pell de gallina.

Artesana de la llengua i la paraula,

Nina dels ulls del seu estimat Pep,

Traficant de somnis, jocs i poemes,

Orfebre de menjues i exquisideses

Néts, fills, amics i amigues,

I la terra estimada, Valldemossa:

Antònia Serrano Darder

Tomeu Martí i Florit

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderLII MIRAMAR

Els inicis de la revista Miramar

La primavera de l’any 1988 un grup de valldemossins vàrem formar una delegació de l’Obra Cultural Balear al poble, i vàrem començar a fer activitats diverses, com excursions per les possessions del terme, amb la intenció de contribuir al conreu de la cultura a Valldemossa.

L’origen d’aquesta delegació l’hem de cercar a mitjan dècada dels setanta, en els contactes que Miquel Ripoll establí amb Andreu Oliver, “Majoral”, d’Algaida, directiu del secretariat de pobles de l’Obra Cultural Balear, per fer una delegació a Valldemossa.

Passaren alguns anys i a poc a poc aquesta intenció va anar madurant i prengué forma un bon dia en què els fundadors de la delegació, convocats per Miquel Ripoll i Rafael Estaràs, ens reunírem a l’Ajuntament vell.

Aquesta llavor avui dia encara segueix fructificant, i un dels fruits més saborosos que va donar és la revista Miramar, que ara arriba al número cent. Aquest és un motiu d’orgull per a tots els que hi col·laboram, i creim que és una

fita molt important per al poble: tenim uns lectors sense els quals no té sentit cap revista, i una colla de col·laboradors que han aconseguit que hagi assolit un nivell ben estimable.

Els propòsits que ens guiàvem a l’hora de donar vida a la Miramar eren fer una revista, en primer lloc, defensora de la nostra llengua, de la nostra cultura, de la nostra història i de la nostra identitat, i en segon lloc, divulgadora d’allò que és més íntimament nostre, com és la notícia local i l’esdevenir diari; i amb aquesta intenció desitjam seguir molts de números més.

Aquests eren els objectius pels quals fèiem aquelles llunyanes reunions a final de la dècada dels vuitanta; d’aquesta manera, un horabaixa vàrem trobar a l’Ajuntament vell n’Antònia Serrano, a qui vàrem explicar els nostres projectes. Aquest fet va ser fonamental per a la pervivència de la delegació i de la revista, atès que ella aviat en va esdevenir la columna vertebral, sempre activa i lluitadora incansable. Efectivament, crec que tots estam d’acord que l’impuls més fort que l’Obra Cultural Balear i la Miramar varen rebre va ser la incorporació d’Antònia Serrano a la Junta Directiva de l’Obra Cultural i a la coordinació de la revista. Qualsevol projecte, perquè sigui durador, necessita algú que se’l faci seu i que hi dediqui temps, pensaments i esforços, i això és el que durant tots aquests anys i tots aquests números ha fet Antònia Serrano per la Miramar: l’ha feta seva, i hi ha posat al seu servei la seva estimació, la seva intel·ligència, el seu temps... Hi ha posat gran part de la seva vida, i encara ara..., que continua treballant-hi sense defallir.

Antònia, moltes gràcies, i per molts d’anys!Un grup d’alguns dels primers col·laboradors de Miramar. Davant: Antònia Serrano, Pep Cañellas, Joan Tortella, Pere Serrano, Xesca Cañellas i Conxa Pons. Segona línia: Joan Carles Palos, Antònia M. Calafat, Catalina Julià i Pepa Calafat. Darrera: Jaume Vila i ?.

Miquel Ripoll Rul·lan

Antònia M. Calafat Rivas

LIIIMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

Antònia Serrano, ferma tendresa

Catalina Font

Coloma Julià

Amb n´Antònia Serrano sempre hem tengut una entranyable relació, entre altres coses perquè sempre s´ha sentit molt prop de Llucmajor.

Sabem que ha estat l´ànima de la revista Miramar i de la delegació de l´Obra Cultural Balear de Valldemossa. Ens uneixen tantes coses… La llengua, la cultura, i l´entusiasme que tot això genera.

La seva relació amb Llucmajor es va iniciar el 31 d´agost de l´any 1959, quan es va casar amb el llucmajorer Pep Canyelles, aquí hi varen viure deu anys, al carrer Príncep, i aquí hi varen néixer els seus fills Nicolau i Francisca Maria. Ella va seguir el seu ofici de modista i en Pep va continuar la seva feina a la fàbrica de calçat de Ca´n Pola, i més envant a la fabriqueta del seu oncle Toni Riera, fins que es varen mudar a Palma on va fer de taxista.

Ens han contat que es va integrar ràpidament al poble i no ens ha sorprès perquè tots coneixem el seu bon carácter, no té mai un mal dia, i per això es va fer amiga de tothom.

A més d´una gran lluitadora per la llengua i la cultura ha dedicat molt de temps a la investigació sobre la cuina mallorquina i n´ha publicat dos llibres: Les receptes de na Tonina i Més receptes de na Tonina.

El 31 de maig de 1996 va presentar el primer llibre a Llucmajor i d´això es va fer ressò Llucmajor de pinte en ample, en un acte organitzat per la nostra delegació de l´OCB, aquí va recordar la seva estança al nostre poble alhora que va fer un repàs de la cuina mallorquina des de Ramon Llull fins al segle XIX. D´aquesta manera vàrem poder conèixer com àrabs i jueus varen introduir crespells, panades i robiols.

I el juliol de 2005 la nostra publicació la va entrevistar amb motiu de l´edició del segon llibre, on explica de manera detallada els canvis que ha sofert la cuina a la nostra societat i amb una mirada atenta als plats més coneguts n´hi afegeix uns d´originals d´un poble o d´una contrada com carabassa cucutxa, alisos o truita de cuguls…

Hem mantingut el contacte amb n´Antònia des que la vàrem conèixer i hem compartit sempre totes les reunions i assemblees de delegacions de l´OCB i de l´Associació Premsa Forana de Mallorca. Sempre l´hem vista igual: simpàtica, dinàmica, alegre i amatent.

L´optimisme i la dedicació de persones com n´Antònia fan possible que el país no defalleixi i que la nostra identitat es mantengui ferma.

Per molts d´anys Antònia!

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderLIV MIRAMAR

Antònia Serrano a la ràdio

De tant en tant em suggereixen idees o em demanen opinió per engegar un o altre projecte. Quan la proposta té un caire “especial”, i sobretot si està relacionada amb la gastronomia, el primer nom que em ve al cap és el d’Antònia Serrano. El penúltim exemple d’aquesta circumstància va tenir lloc el passat mes de maig, quan em varen demanar el contacte d’alguna persona que pogués parlar sobre cuina de la mar. Dit i fet, en uns minuts ja estava xerrant de la meva amiga valldemossina. El que jo no esperava era que acabàs sent ella que tengués un encàrrec per a mi: unes paraules sobre les seves col·laboracions a la ràdio. Si us sembla, començaré pel principi, pel nostre principi:

Vaig conèixer n’Antònia deu fer una quinzena d’anys, a un sopar a ca seva, i que va esdevenir tradició, en què ens trobàvem membres de Joves de Mallorca per la Llengua, i també veïnats i altres amics de sensibilitats germanes, per passar una vetllada de poesia i bona teca. El tracte era aquest: nosaltres posàvem la poesia i ella el pa amb oli, un pa amb oli que record enfangat amb tomàtigues del propi hort valldemossí vora on ens entaulàvem, acompanyat de bon formatge i embotits casolans. Un tast de cuina mallorquina de luxe.

Els sopars es repetiren en diverses ocasions i, sempre que vaig poder, em va agradar assistir-hi. Tot i que no sé recitar gaire bé, les orelles agraïen la vetllada... i l’estómac la taulada! En les múltiples retrobades que tenguérem a partir

d’aquells tiberis, tant a ca seva com en diferents activitats i actes socials i culturals, he pogut descobrir en Antònia Serrano una persona afable, propera, activa i inquieta, que agraeix i accepta els reptes que se li plantegen. Sovint pens que és aquest tarannà seu de donar-se sempre que va fer que connectàssim a l’instant. I és que ella, com jo, és una persona a qui li costa molt dir que no.

En una ocasió, se’m va proposar dur a terme un experiment/esdeveniment músico-culinari i no vaig tenir cap dubte que ella n’era una col·laboradora imprescindible. Per les seves dots comunicatives, per la saviesa gastronòmica i l’entusiasme, Antònia era la persona perfecta per dur-lo a terme. Es tractava d’un projecte de l’acordionista sabadellenc Carles Belda, i l’aventura amb què vaig sorprendre (i molt!) la nostra cuinera preferida era fer una audició de composicions de Carles i, a partir d’aquestes, preparar un menú sobre les sensacions que li produïssin aquelles notes. En paraules seves “un repte i una responsabilitat, però la música de l’acordió me produeix un filet de nostàlgia per les vegades que mon pare ens va obsequiar amb les notes d’un vell acordió que teníem a casa”. I és clar, va acceptar. Unes setmanes després, un grup de 30 persones vàrem dinar d’un extraordinari menú ideat i confeccionat per n’Antònia, acompanyats pel so, en directe, de l’acordió d’en Belda. Algun dia haurem de repetir l’experiència i l’exquisit menú mediterrani.

I com que de vegades cal fer una passa enrere per fer-ne dues endavant, us diré que abans de fer amb mi qualsevol col·laboració a la ràdio, molt abans fins i tot que jo em plantejàs algun dia trepitjar uns estudis, una joveníssima Maria de la Pau Janer, que encara no havia acabat la carrera, entrevistà n’Antònia, a Ràdio 4 de Ràdio Nacional d’Espanya, per parlar de la novella revista Miramar, que just feia les seves primeres passes. D’això ja fa 25 anys.

Posteriorment, al voltant de l’any 1994, va col·laborar amb Ràdio Mallorca en diverses ocasions que l’emissora es desplaçà a Valldemosa per fer des d’allà retransmissions en directe. D’aquelles participacions en sorgí l’amistat amb el coordinador i locutor Ginés José que,

Al Restaurant Romaní, primera intervenció d’Antònia Serrano a la ràdio.

LVMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

assabentat de l’afició de n’Antònia per la cuina, li proposà que explicàs, cada setmana, un menú per la ràdio. Aleshores, Àntònia ja feia un temps que posava en net a l’ordinador receptes per a filla, nora i cunyada. Tota una compilació, complerta i variada, a punt per a ser locutada. Com que la feina la tenia pràcticament a punt, va acceptar encantada la proposta. Així, al llarg d’un grapat d’anys, es va anar desplaçant cada dues o tres setmanes fins als estudis de la SER, aleshores ubicats en una casa a Son Moix, on explicava una recepta en directe i en deixava una o dues més d’enregistrades.

I és en aquest punt de l’escrit, quan ja sabeu de quin peu calça cada personatge, quan ens plantam a l’any 2005, quan Antònia i jo coincidíem, setmanalment, en un espai titulat “Qüestió d’edat”, en el marc del magazine matinal de l’extinta Ona Mallorca, conduït per Xisco Umbert i Marina Forteza. En aquest espai, dues persones majors i dues de joves contrastàvem opinions sobre diversos temes d’actualitat. Hi vàrem assistir durant dues temporades i va ser una experiència molt interessant i enriquidora per a totes les persones que hi érem presents. Com podeu imaginar, seguesc recordant com un autèntic luxe i un aprenentatge continuat poder atendre en directe les paraules de la padrina del programa.

En acabar el temps del directe, era habitual quedar fora dels estudis una bona estona, continuant la conversa, matisant opinions, plantejant dubtes i trobant-ne respostes. Moltes vegades ens enredàvem en els mateixos temes tractats en el programa. Quasi sempre els ampliàvem, els esteníem i en cercàvem les arrels. Vaig aprendre tant...

Però Antònia no sols anava als estudis del carrer Font i Monteros per debatre amb nosaltres. Ja feia un temps que cada setmana i durant un parell d’anys, parlava de cuina en una tertúlia conduïda per Marga Noguera, on hi intervenien diferents tertulians que parlaven de temes d’allò més variats: d’informàtica i d’ensinistrament de cans; de cinema clàssic i de moda. Més endavant, la periodista passà a IB3 Ràdio, on continuà el format de les tertúlies comptant amb aquesta tertuliana sempre dolça, a punt pel comentari enriquidor.

Com podreu imaginar, mai no ha cobrat per aquestes i cap altra col·laboració, tot i que passava llargues temporades participant setmanalment a ambdós programes, a ambdues emissores. Amb tot, ella se sentia ben pagada de poder fer arribar els seus coneixements i pensaments, però més encara quan en temps de vacances escolars, participava als programes juntament amb els seus estimats néts. La primera vegada que hi va assistir en Josep era ben petit i la darrera vegada que hi anà amb ells ja eren Josep, Neus i Dolors, i ells mateixa explica ben orgullosa que “tot i la seva escassa edat contestaven ben decidits tot allò que els demanaven”.

A banda de les receptes a Radio Mallorca, Ona Mallorca, IB3 i, també, de forma continuada, a Titoieta Ràdio, Àntònia ha intervengut a molts altres mitjans per presentar el seu llibre “Les receptes de na Tonina”. Menció especial mereix la seva participació, com a protagonista, al programa “Tàpies variades” que conduïa Pere Tàpies. Més endavant també hi va intervenir, via telefònica, en alguna ocasió.

Com deia, tot i que la cuina ha estat l’activitat per la qual ha rebut més propostes de participació a diferents mitjans, no ha estat l’únic motiu pel qual l’han convidat a la ràdio. A banda de participar en l’espai “Qüestió d’edat”, d’Ona Mallorca, també va assistir, un cop a la setmana, a La Voz, ràdio que pertanyia a un diari del mateix nom i que tenia els estudis al costat del Mercat de l’Olivar,

La periodista Marga Noguera amb Antònia Serrano i els seus néts, Dolors, Josep i Neus, abans de començar un programa de ràdio a IB3.

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderLVI MIRAMAR

a Palma. Hi parlava de personatges i temes històrics, culturals o llegendaris relacionats amb Valldemossa.

Avui dia, Antònia continua col·laborant, parlant de gastronomia alguns dies assenyalats, amb Ràdio Marratxí. El darrer pic va ser just fa uns mesos, amb motiu de les festes de Pasqua.

Però això no acaba aquí, ni acaba a Mallorca... Des de fa dos anys, Radio Mojana, una ràdio en línia uruguaiana, emet un programa dedicat a les Illes Balears: "Islas Baleares, ayer, hoy y siempre", amb continguts referits a destacar els valors que defineixen la nostra identitat. S’hi parla de la nostra història, la geografia, els costums i d’alguns illencs destacats. El programa està realitzat i conduït per Juan Estrades Pons, uruguaià fill de valldemossins, i el cicle del programa que es realitzarà l'any 2014, a partir del mes d'agost, incorporarà dins de la programació tot un seguit d'entrevistes, realitzades directament a Mallorca durant el mes de maig de 2014. Una d’aquestes és la que feren a Antònia Serrano Darder, en què la presenten com a “periodista, poetessa, activa practicant de l'art culinari, valldemossina i autodefinida com a crítica, analítica i perfeccionista” i jo afegiria “estimada”, molt estimada per tothom que la coneix.

Gràcies per tot el que has fet i fas, per tot el que ens dones i ens has donat.

Tonina

Quan m’han parlat d’aquest homenatge a l’Antònia Serrano m’he dit que havia d’escriure unes paraules amb molt de gust i ganes.

Stéphane i jo vàrem arribar a Valldemossa l’any 1999, per les festes de la Beata. Per tant, el moment era molt emblemàtic per a mi: canvi de segle i celebracions en un dels pobles més guapos que he vist mai.

Jo havia arribat a l’illa l’any 1980 i des de llavors que havia volgut córrer cap a les muntanyes a Valldemossa, a Deià... a les cales rocoses… així que enmig d’aquest bell projecte vaig començar a connectar amb persones molt entranyables, començant a fer una xarxa d’amistats i d’interessos comuns. Una de les persones que va resultar especialment important i representant de valors i actituds compartits has estat tu, Antònia, na Tonina, i el teu estimat home, en Pep. Vosaltres i la vostra extensa família vàreu començar a fer part de les nostres trobades amb la gent del poble, les teves amistats i les teves activitats culturals; la revista, el descobriment de la teva cuina i el teu llibre, la fava parada, les mil històries amb què estaves posada i la teva gran capacitat de no semblar mai esgotada; la teva lluita per la llengua, per l’OCB i la seva revista Miramar, pels valors i la història d’un poble, d’un país; el teu amor per la teva família, tan gran, tan tendre… En fi, Antònia, la meva admiració a una dona lluitadora que aporta tant a una comunitat, a un poble, a la família.

Mil gràcies per dir-nos un dia: “som la vostra família a Valldemossa”. Ha quedat en el meu cor.

Una besada.

Assumpta MateuRafel Sedano

Maig 2014. Antònia Serrano i Juan Estrades Pons en un moment de la entrevista per a la ràdio uruguaiana del “Centro Cultural de España”, per al programa “Islas Baleares, ayer, hoy y siempre”. Fotografia Ramon Calafat

LVIIMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

Conversa entre amics sobre Antònia Serrano

Vaig estar molt contenta que des de la Revista Miramar de Valldemosa en convidassin a col·laborar en el numero que es vol dedicar a Antònia Serrano, però al mateix temps el meu cervell s’omplí de dubtes respecte al desconeixement de que jo dispòs del seu llarg i profund treball i de les hores que ella ha dedicat en el curs de la seva existència a les lletres, a les arts, a la cuina, a les juguetes, a la família, a l’Obra Cultural Balear, a l’Associació de la Premsa Forana de Mallorca i a la dels Amics de l’Arxiduc,... al gratar dins els enfonys del seu estimat poble,... per jo poder dar clarícia per escrit dels seus múltiples quefers amb una redacció ben porgada.

Aixi se me va ocorre demanar opinió a amics meus i de n’Antònia, els quals s’han prestat benèvolament a cooperar per descriure el seu tarannà intel·lectual-social humà del que comptes fets fa suposar superar totes les categories on la podríem catalogar.

***

Joan Andreu, President de l’Associació Amics de l’Arxiduc.

Antònia Serrano es amb Joan Estrany, Joan Alemany, Margalida Ferrà i Rafel Estaràs cofundadora de l’associació que actualment

presidesc. Des de les hores ha estat sempre membre de la Junta Directiva. Jo no podria passar-me d’ella.

Fa 25 anys coordina la Revista Miramar i escriu en freqüència articles oportuns. Un treball molt important fou sobre la relació haguda entre l’Arxiduc i els Ermitans de Valldemossa. També la revista El Mirall li publicà un treball monogràfic dedicat al noble austríac.

Ha sabut inculcar als seus fills l’amor a la investigació i a la recerca de petites coses que componen l’historia d’un poble. Sense la curiositat d’aquestes persones quants de fets quedarien oblidats...?

Tenc present la seva especial activitat i gran sensibilitat per adornar l’església de les Tereses el dia en que l’Associació Amics de l’Arxiduc hi celebra anualment al mes d’Octubre l’aniversari de la mort de Lluis Salvador, adorn que du a terme amb fruits i flors silvestres collides dins les finques que ell en fou propietari.

***

Nicolau Colom, Polifacètic bunyolí

Com que em sent Valldemossí d’adopció – la meva dona es valldemosina , un fill que viu a Valldemossa d’ençà que es va casar i tres nets que hi han nascut - quan algú em toca a la porta per algun detall relacionat amb el mencionat municipi, obro la porta i si la proposta es senzilla i del meu gust dic que si.

Tractant-se de n’Antònia Serrano, una vallemosina popular, capdavantera dins moltes manifestacions culturals locals, i quan m’he relacionat amb ella en algunes ocasions, sempre m’ha semblat una dona inquieta, compromesa i, d’una forma tenaç i entusiasta, precisament en la publicació de la Joan Andreu

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderLVIII MIRAMAR

revista Miramar, amb molt de gust m’adhereixo a aquest merescut homenatge agraint-li tota la seva gran tasca a favor de l’investigació popular i la cultura

***

Gabriel Merce, Director setmanari Veu de Sóller

Vaig coneixer n’Antònia Serrano per mitjà de l’Associació de la Prensa Forana de Mallorca, un cau on inevitablement ens hi anem trobant tots aquells que tenim alguna dèria per la comunicació local, per la difusió de la cultura i de l’essència dels nostres pobles, per l’escriptura i les arrels.

I es inevitable admirar el seu caràcter,la seva trajectòria i la seva feina. La capacitat d’engrescar la perenne rialla contagiosa i la feina ben feta

que surt de les seves mans hàbils i la seva ment clara, especialment la que he tingut oportunitat d’avaluar: els brillants números de la revista “Miramar”, guardonats en alguna ocasió per la nostra associació.

Amb el temps vaig anar descobrint altres facetes d’Antònia Serrano, des de la cuina i la seva tasca per donar a conèixer receptes, fins a l’amable dedicació a qui va ser el seu marit, fills, nebots i nets amb la sensació que Mallorca necessita més Antònies com ella. Ens podem imaginar una societat amb abundància d’Antonies Serrano?

Es una dona que no deixa indiferent i que deixa un rastre inevitablement positiu. No crec que s’hi hagi d’esforçar gaire; ella és així. Valldemossa i tots els que la coneixem ens podem sentir afortunats de tenir-la d’amiga.

***

Catalina Montserrat, dedicada a l’entrevista televisiva d’autors de llibres.

Sempre recordaré el dia que vaig conèixer a Antònia Serrano; va venir a casa meva amb el primer llibre de cuina que acabava d’escriure sota el braç, perquè jo, que en aquell temps tenia un programa a la televisió, li fes una entrevista, vestia un vestit sastre blau marí i la seva cara de bona persona esbossava com sempre un somriure.

Vaig quedar impressionada ja que darrere el seu aspecte fràgil i bondadós vaig descobrir una gran lluitadora, intel·ligent, creativa i treballadora.

El seu llibre tampoc en va defraudar, precís, exacte i ampli, on es troba bona part de la cuina mallorquina, després va aparèixer el segon llibre de cuina, i llibres de poemes, de jocs de la seva infància compartit amb na Dolors Estrades, de contes amb els seus nets etc...

Però la meva amistat amb Antònia es va fer mes estreta en l’associació d’amics de l’Arxiduc, ella es soci fundadora, i quan jo en vaig presidenta,

Nicolau Colom

Gabriel Merce

LIXMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

Aina Colom

Antònia que formava part de la junta, sempre va estar al meu costat, em donà suport i assessorà en tot el que vaig necessitar, ja que és gran coneixedora de la figura de Lluís Salvador, i jo mai l’hi agrairé prou.

***

Maria Vicens, Mestressa de Casa

He llegit alguns llibres d’Antònia Serrano però un del que mes m´ha arribat mes endins es el que escrigué juntament amb Dolors Estrades que du el títol de Jocs i Moixonies. Es un volum extraordinari que un no pot imaginar les hores i hores de dedicació per reunir tot els temes que han quedat escrits. Pens es per que elles han sabut gratar dins la memòria d’una gentada que les ha informat de tot allò que sabien i donat el nom d’altres persones que sabien, a una època en

Catalina Montserrat

Maria Vicens

que encara foren a temps a recollir-ho i ha quedat un aplec de cultura popular inimitable.

Contes per les padrines, jocs, endevinalles, quina riallada...! cançons,...? Reunir tot el text de “A la ciutat de Nàpols”, si un arriba a cantussejar-lo fins al final quina plorera que te...

Un altre caire d’ Antònia es la bona cuina. Record amb molt d’apreci l’éxcursió que feu l’Associació d’amics de l’Arxiduc a la possessió de muntanya”Femenia” convidats pels seus propietaris Josep Moyà i Maribel Segura on Antònia cuinà una saborosa “fava parada” per una cinquantena d’assistents jo vaig tenir l’honor de fer-li de mossa.

Li desig salut i molts d’anys per seguir engrossint el seu valuós legat.

***

Vull senyalar que sempre vaig tenir una profunda admiració per la compenetració que existia entre Antonia Serrano i el seu espos Josep Cañelles. No es veu en moltes parelles. Per un error de títol he tingut aquests dies dins les mans el primer llibre que va escriure Antònia. Un llibre de poemes titulat “Massa Mites”. Damunt la pagina 7 hi figura la dedicatòria impresa que diu: “A Josep Cañellas Riera. Per a tu que m’escoltes, m’acompanyes i m’estimes” m’ha semblat, n’és com un Segell de Testificació de la compenetració que existia entre ambdós, del qual Gabriel Mercè en fa també referència.

Que per molts anys Antònia puguis assaborir tants de bons records i seguir en la línia de feina que t’has proposada.

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderLX MIRAMAR

L’any 1984, després d’obtenir la preceptiva titulació de professor de català, vaig abandonar momentàniament la meva dedicació professional a la Història i vaig fer de professor de llengua catalana. Aquell any es començaren a impartir els cursos per a adults organitzats conjuntament per l’Obra Cultural Balear i per l’Ajuntament de Palma. Milenars de ciutadans i ciutadanes, conscients de la necessitat d’assolir el “siau qui sou”, valoraren que la recuperació de la nostra personalitat com a poble tenia en l’aprenentatge de la llegua catalana, pròpia de la nostra comunitat, una de les bases imprescindibles per a ser un país i una societat normal.

Com dic, moltes persones prengueren una decisió valenta i enriquidora culturalment però, hi hagueren de dedicar temps i esforços. Aquest marc dels cursos d’adults, era per a mi, jove professor gairebé aprenent, molt engrescador. A més, el destí preparava un encontre certament gratificant: un autèntic llumeneret blau -com a les rondalles- s’encengué amb el començament del curs 1987-88; em referesc al grup que em pertocà aquell any dels cursos de llengua catalana. Atès que no cabíem a la seu de l’OCB d’aleshores, situada al primer pis del carreró de la Impremta, acordàrem amb el GEM (Grup Excursionista de Mallorca), que tenia el local un pis més amunt, fer les classes a la sala de reunions de la seva seu. Vaig trobar un grup inquiet, actiu i, lògicament,

amb ganes d’aprendre. Efectivament, vet aquí l’encontre: una de les persones d’aquell curs era n’Antònia Serrano... I venga tandes de gramàtica, de dictats, de redaccions, i d’algun joc d’enfocament comunicatiu de la llengua. Però, com no només de combinacions pronominals viu l’ésser humà, aquest curs es convertí també en un exemple de companyonia i d’amistat, unes bones proves en foren aquella mena de secció gastronòmica que ens reunírem en diverses ocasions a Son Salvanet, amb n’Antònia Serrano i el seu marit, en Pep Cañellas, de gratíssima memòria,.Férem també un bon grapat d’excursions, quan ella tenia bona cama -ai làs- i moltes visites culturals per Palma i per pobles. Mentre, n’Antònia multiplicava el seu lideratge i empenta: Sòcia fundadora de l’OCB de Valldemossa, impulsora i ànima d’aquest preciós tresor cultural que és la revista Miramar, fet amb el cor, amb el cervell i amb una gran força de voluntat i de suport popular. Record alguna conferència meva organitzada per l’OCB de Valldemossa, presentades per n’Antònia i per un dels meus mestres excursionistes, en Benigne Palos. També fou n’Antònia un dels primers socis de l’Associació d’Amics de l’Arxiduc. L’escalfor familiar de n’Antònia i en Pep agombolant les noves generacions, animant i encorajant els bons treballs científics de la generació dels fills constitueix també una bona baula d’aquest

encadenament d’actuacions i d’actituds; record especialment la presentació a Valldemossa

Antònia Serrano, valenta dona

Un dinar de germanor a Salvanet del grup d’amistats dels cursets de català amb Gaspar Valero al centre.

LXIMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

del llibre del seu fill Nicolau, titulat “L’aigua, el vent, la sang. L’ús de les forces tradicionals a Mallorca”, de l’any 1993... I el món continua rodant, perquè, més recentment, n’Antònia s’implicà, cisellant lletres fantasioses, amb els néts, com al fascinant recull de contes titulat “L’alzina dels contes”, de l’any 2007. Abans, havien anat apareguent reculls de la poesia de n’Antònia, com “Massa mites”, de l’any 1998, i també llibres de receptes de cuina, que tingueren gran acollida, com el volum titulat “Receptes de na Tonina”, amb propostes mengívoles, artèries que van directament de la terra a la cuina.

Jo veig n’Antònia Serrano com un model de persona, com una dona dipositària en bona manera de la saviesa popular de Valldemossa i ara que he parlat de “L’alzina dels contes”, no em costa gens d’imaginar-me-la, més inspiradament encara, mitificada al llarg de la història de Valldemossa. Efectivament, m’imagín una Antònia-Tonina, hereva de les arrels tel·lúriques de la Dama de Son Matge. La veig membre de la tribu talaiòtica de l’actual Son Olesa-Son Ferrandell, posant el menjar dalt d’una alzina del que fou comuna del poble, perquè, si els joves talaiòtics volien berenar, l’haurien de tomar amb la fona. La intuesc, potser, convertida en una de les janes del lucus valldemossí -la Diana, deessa del bosc, com la que he vist cisellada a les columnes de Pastoritx i de Son Maixella-. Ultrapassant segles, la puc observar feta una autèntica matriarca del clan andalusí, arromangada, escurant les síquies del sistema hidràulic islàmic del districte de Bunyula-Musu. La veig, perfectament, hereva dels nous pobladors catalans de després de la conquesta de 1229, construint la nova vila i pronunciant paraules ancestrals, però pronunciades per ella i pels seus en aquells indrets en nova form,: muntanya, vall, mar, alzina, mare, casa, poble estima... L’any 1276 no degué perdre l’ocasió d’ajudar a compondre l’auster aixovar de Miramar... car ella entenia l’esperit prodigiós de Ramon Llull i volia ser un Blanquerna femení: “entre la vinya e el fenollar...”; llàstima, emperò, perquè no hi volien dones!... . Me la imagín, a principi de segle XIV, quan era la filla de l’amo

de Son Pancuit, ajudant a resoldre les qüestions que el rei Sanç plantejava a son pare, perquè “cal servar el llum ben dret i actuar rectament”. Al primer terç del segle XVI, la veig de dida de la que havia de ser santa Catalina Tomàs, contagiant-li els dons de profecia i de lluita contra el mal. La veig a la jornada contra els corsaris moros, el 1552, pegant alguna troncada als invasors, defensant la llar, com una autèntica valenta dona valldemossina. Me la imagín, cap a 1655, passejant pel camí de s’Escolta amb la que podia haver estat la seva amiga, Margalida Beneta Mas Pujol, i visitant-la, alguns anys més tard, al convent de Santa Catalina de Siena de Palma, on l’amiga, ja amb el nom d’Anna Maria del Santíssim Sacrament, li confessava els seus amors místics: “No és possible dir d’un cor abrasat / la pena que passa per el seu Amat”. La visió ens condueix a l’hivern de 1839, quan la joveneta Tonina, amb altres amigues, escolten d’amagat els sons enlairats del piano d’un nouvingut, Frederic Chopin; no podia aprovar la inadaptació dels nous hostes de Cartoixa, ni els insults de la companya del compositor, la snob parisina George Sand envers els seus paisans, però intuïa un to de modernitat i, a la seva manera, valorava la lluita antimasclista d’aquella cosmopolita malcriada i rebel. Dècades més tard, l’amiga de Tonina, na Calalina Homar, li contà la feta de la trobada amb un senyor poderós, a qui anomenaven s’Arxiduc, mentre recollia sal als cocons de la costa valldemossina; l’encoratjà a recórrer el seu destí, car Catalina havia d’aconseguir els títols de madona de s’Estaca i el més poètic de dama de les Boires. A la fi, m’imagín n’Antònia de madona de possessió dels anys vint i trenta, controlant la cuina amb magnífics condiments i golafres llepolies, però també treballant sense aturall, en plena lluita per la vida... Hem d’aterrar novament a la realitat actual, hem de despertar del nostre somni i tancar aquest escrit amb botonada d’or; les lletres inscrites diuen, amb bona lletra: Antònia Serrano, una valenta dona.

Gaspar Valero i Martí

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderLXII MIRAMAR

Les amigues de català

Les amigues i els marits a Sa Marina.

M’han demanat que escrigui unes paraules, en nom de les amigues Maria Simó, Francesca Serra i Maria Antònia Pujol, sobre la nostra estimada amiga que rebrà un molt merescut homenatge. No sé si estaré a l’alçada de la demanda perquè tinc tantes coses per dir, tantes vivències en comú que ocuparien tot l’espai disponible.

Començaré: ens vàrem conèixer el mes d’octubre de 1987 a unes classes de llengua catalana que oferia l’Obra Cultural Balear. En aquells moments no imaginava la transcendència que arribaria a tenir per a nosaltres la decisió d’apuntar-nos-hi i el món que se’ns oferia al davant.

La majoria érem mestresses de casa amb una certa curiositat per la nostra llengua, la que parlàvem però que no sabíem escriure. La classe era petita però estava plena de gom a gom, potser fóssim cinquanta persones. El nostre professor va ser Gaspar Valero el qual ben aviat va aconseguir enganxar el nostre interès pel tema. Aquí, sense adonar-nos va començar la nostra amistat. A la sortida de classe (dos cops per setmana) anàvem a fer un cafetet i parlàvem de la classe, de les inquietuds que teníem, de les nostres famílies, etc. Aviat quedà clar que aquella sortida de la nostra rutina ens enriquia especialment. El destí existeix, es va posar al nostre camí i allà es creuà, ens vàrem trobar i encara ara hi som unides per quelcom més que una amistat.

Com que el que toca és parlar d’Antònia, i hem de dir que tot d’una va destacar pel seu interès a aprendre tot el possible i a això s’hi ha d‘afegir la seva empatia cap a nosaltres.

Si era sant Antoni, ella ens ho feia celebrar (un poc de coca i olives). Que venia la Festa del llibre, allà que anàvem a fer una volta, que si hi havia una exposició interessant o una conferència que ens cridàs l’atenció, nosaltres hi anàvem. Amb petites coses i gests que ens apropàvem, va arribar

l’acabament del curs. Antònia, tan generosa, va oferir la seva llar de Son Salvanet per fer un pa amb oli amb els nostres homes i fills i no cal dir que l’èxit va ser total. L’home d’Antònia, Pep i els seus fills, aleshores fadrins, ens brindaren una hospitalitat inoblidable i desconeguda per a la majoria de nosaltres. A partir de llavors vàrem quedar de trobar-nos per tornar a classe i així férem tres cursos més de català, un de literatura, un de geografia i a partir d’aquí ens vèiem per fer un dia de tertúlia setmanal. Cal dir que la nostre estimada amiga Francesca Serra s’incorporà a les classes un any després i al mateix temps al nostre grup, que entre nosaltres ha quedat amb el nom “les amigues de català”. Algunes companyes de classe s’hi unien esporàdicament i va ser així que també férem més coneixences. Finalment, nosaltres cinc hem persistit en tot i per tot.

Antònia tenia més inquietuds que nosaltres i ben aviat va destacar. La creació de la revista Miramar marca un abans i un després per a ella, és una activitat en la qual ha fet molta feina i l’ ha feta amb molta dedicació. Ella era com una germana gran que aglutina els més petits al seu voltant.

LXIIIMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

Catalina Moragues

Maria

Sempre en tenia una de pensada, organitzava un dinar d’amigues a Son Salvanet als que no hi solia mancar Antuanet, la seva mare, passàvem uns horabaixes deliciosos.

Ens presentà la seva família i vull dir que amb el seu germà Josep Antoni i la seva dona Beatrice vàrem congeniar especialment. Recordam amb molta complaença les postes de sol que anàrem a veure al seu mirador, damunt els penya-segats de Son Ferrandell. El nostre inoblidable i estimat Pep fa tres anys que se’n va anar per sempre i el recordam amb molt d’afecte per la seva manera de ser.

Em podria allargar tant! Antònia és per a nosaltres un model de feina, de fidelitat a les arrels, de generositat, que ens ha introduït en la història de Valldemossa i en conèixer multitud de coses sobre el seu poble ens ha fet estimar-lo. Hem participat a moltes de les activitats de l’Obra Cultural a Valldemossa: excursions, fava parada, passejades i festes.

Antònia es mereix amb escreix els homenatges que li puguin dedicar, des de la humilitat del treball diari per la nostra cultura, ha estat com una formigueta, escrivint llibres de cuina, de poesia, de cultura popular, de contes. Ha contagiat el seu entusiasme i ha lluitat pel que ella creu.

Les teves amigues de català et duim al cor i et desitjam el millor del millor.

Hola,

som na María Simó d’Alcúdia.

Fa anys que vaig tenir la sort d’apuntar-me a classes de català i conèixer un grup d’al·lotes que amb el temps vàrem fer-nos molt amigues.

No sé com explicar els meus sentiments en poques paraules. Amb elles he conegut un món d’amistat i respecte i he assistit a llocs on mai no hagués pensat anar, com exposicions, concerts, audicions poètiques, etc.

Amb totes tenc una especial estimació, però amb una és una mica més especial: és la nostra Antònia de Valldemossa, l’ànima del grup. M’ha duit al Parlament, a impremtes, emissores de ràdio, a conèixer en Coll Bardolet.

No bastarien moltes pàgines de la revista Miramar per expressar com ha influït tot plegat en la meva vida, fins i tot en els meus familiars.

Gràcies, estimades amigues de català, gràcies grup de Valldemossa. No deixeu mai d’estimar-me.

Vos estim.

(Tret del meu arxiu)

Guard al meu arxiu un reportatge que va sortir l’Última Hora el 5 de desembre 2004 signat per Gabriel Sabrafin: “Hablando se entiende la gente, ¿o no?”. El tema que tracta és les tertúlies que es fan a Palma. Bé, la nostra tertúlia forma part d’aquest reportatge. Gabriel Sabrafin va compartir-ne una amb nosaltres i a mi m’agradaria compartir amb vosaltres algunes de les coses que ell diu i una fotografia que extrauré del diari.

Vet aquí un resum:

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderLXIV MIRAMAR

Maria Antònia Pujol

A la tertúlia de la cafeteria Roma sols participen dones. Maria Simó, Francesca Serra, Antònia Serrano, Marga Teruel i Catalina Moragues. Fotografia de Pere Bota.

Francesca Serra

“Son sols sis, però pareixen vint. És com si ho volguessin contar tot en les dues hores que dura la tertúlia o com si duguessin més temps sense veure’s. Tot va començar l’any 1987 quan es conegueren a unes classes de català. De totes les tertúlies que he visitat aquesta és la més animada, la més participativa i la més vital. Es diria que aquestes sis dones, són a les antípodes del “marujeo”, vessen optimisme i ganes d’esprémer la vida.

Políticament, sols una diu estar afiliada a un partit i admeten que de fer-se una votació entre elles guanyaria l’esquerra. Una es confessa monàrquica i pagaria molt per sopar amb el rei, mentre que una altra sols hi soparia cobrant molt. Coincideixen en declarar-se pacifistes.

Durant aquests anys han passat moltes coses i diuen que quan comparteixen problemes personals, la tertúlia esdevé teràpia de grup.

Comparteixen l’afició per la lectura i s’intercanvien llibres. Els interessa tot i parlen de tot. Des de jardineria a cuina, assisteixen a actes culturals, visiten exposicions i museus i fan excursions a peu.

Quant als esposos, es manifesten encantades: ‘també ells s’han fet grans amics i ens acompanyen en més d’una sortida i en qualque viatge’. La tertúlia, però, sols és d’elles i així continuaran setmana a setmana parlant de temes culturals, polítics o d’actualitat.”

(Vull afegir un poc de la meva visió d’aquesta gran amistat)

Era als finals del vuitanta que l’Obra Cultural de Palma, a través de La Caixa, donava classes de català i, quan vaig començar, les darreres de trobar-me amb un grup d’amigues. Tot pareixia normal, acabada la lliçó anàvem a un bar proper a fer un cafetet, però, la diferència va ser Antònia.

No només era la llengua que estudiàvem sinó que va introduir la cultura en la seva màxima expressió. Celebràvem tots els Sants: sant Antoni, el nom de Maria, sant Francesc i d’altres. Després vingueren assistir a conferències, la literatura, les exposicions, els museus, les institucions,... Totes aquestes experiències són amb Antònia que té un secret per a les persones que l’envolten.

Hi ha una paraula molt especial per ella amb la qual va dedicar un poema molt bell al seu espòs: ”M’estimes? T’estim”. Estimar és a allò que ella s’ha dedicat: estimar els néts, estimar la família, estimar els amics, estimar Valldemossa.

Incansable, d’un dia per l’altre igual ens prepara un tumbet, ens dedica una glosa, escriu un poema... Li agrada compartir i adesiara ens fa una rifa: un llibre, un rameller, un cistell de fruites. Hem passat uns anys fent tertúlies setmanals molt profitoses i encara no hem acabat.

Per molts d’anys. Amb agraïment,

LXVMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

Estimats amics de la revista Miramar,

És summament gratificant i un honor per a mi tenir l’oportunitat de compartir els 25 anys de la revista que arriba al número 100.

Personalment és un plaer rebre notícies de la meva estimada Valldemossa, qualcunes precioses com naixements, casaments, actes. La revista també m’ha permès difondre les activitats del meu estimat Centro Balear del Uruguay.

En aquest punt he d’agrair molt especialment a la meva estimada Antonia Serrano Darder que no només donàs la possibilitat al Centro Balear de promocionar-se, sinó que fou ella mateixa el motor eficient que ajudà, apurà i accelerà la refundació de la institució. Precisament, a la inauguració del carrer de l’Uruguay a Valldemosa, el 25 d’agost de 1993, m’obrí les portes de la revista Miramar i em fixà una data per enviar el primer article sobre la fundació del nou Centro que substituiria l’antic Círculo Democrático Balear.

Però la relació amb Antònia i la seva formosa i nombrosa família ve de moltes dècades enrere. El juny de 1953 arribarem, per primera vegada, a la Valldemossa de mon pare, don Jordi Lladó i Lladó, de Can Mariano, ma mare Perla Acone, la meva germana Margarita i jo.

Antuanet visitava regularment la meva estimada tia Magdalena, de Can Mariano, i les nines encetarem una amistat que va aprofundir, molt especialment amb Antònia, per qüestions d’edat i d’inquietuds. A ambdues ens interessà sempre la cultura mallorquina, i Antònia fou qui m’enviava el material necessari per transmetre al Centro Balear els temes relacionats amb les tradicions, l’idioma, per exemple una salutació en mallorquí per Nadal o el dia de la Beata.

Sense comptar amb les belles poesies amb què sempre ens delectà. Record molt especialment aquella tan estupenda com emotiva que ens

obsequià pels vuitanta anys del meu estimat pare. També la que ens trameté quan els meus pares compliren les seves Noces d’Or l’abril de 1988. I quan el Centro Balear complí els seus primers 100 anys d’existència, el 4 de desembre de 2004.

Els seus llibres amb contes infantils, que llegia als nostres nins del Centro Balear l’estimada amiga Petra Gelabert els capvespres dels dissabtes dedicats a què els nostres infants coneguessin un poc de l’idioma, dels costums, etc.

I les tres “professores” de català, Donya Juana Torres, Quens, la manacorina Donya Francisca Roca i la ciutadana Donya Adelina Mayans, ens feien llegir la revista Miramar i ens corregien la pronunciació, així que la revista fou també llibre de text per a moltes sòcies del Balear.

Aquests darrers anys compartirem bons moments en les visites que férem a l’estimat poble amb el meu espòs els mesos d’estiu; i també compartírem moments amb els seus néts que segueixen la tradició de la família, escriuen, pinten, cuinen, dignes descendents dels Serrano-Darder.

Torn a agrair novament la possibilitat de donar a conèixer el sentiment d’amistat que m’uneix a Antònia i a la seva família i de fer-li un més que merescut homenatge pels 25 anys de dedicació plena a la revista Miramar que ens fa sentir no tan lluny de la nostra estimada Roqueta.

Per uns altres 25 anys de Revista, per uns altres 100 números i perquè continuem amb aquest pont entre Valldemossa i Montevideo!!

Presidenta FIEU.

Expresidenta del Centro Balear del Uruguay

Carta des de l’Uruguai

Rosita Lladó

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderLXVI MIRAMAR

Som fan de n’Antònia. M’agrada.

Ens coneguérem en un autocar mentre recorríem amb un grup de l’OCB el nord de Sardenya l’any 1988. Em va xocar la seva vitalitat i l’interès per la cultura popular. En aquells trajectes compartírem alguns dels coneixements que els nostres vells i velles ens transmeteren: gloses i contarelles sobre Valldemossa. Travàrem una incipient relació que podia tenir projecció futura: amb na Maria Antònia arreglàvem una casa prop de Cartoixa.

Des de 1990 vivim a Valldemossa. Som l’únic nét dels meus padrins materns que ha tornat a la vila. Mentre en aquell temps es constituïa l’OCB a Valldemossa i partia la revista Miramar, no n’érem part i prou feines teníem d’anar descobrint el microcosmos d’aquest petit poble. Però tanmateix n’Antònia , la seva família i la gent de l’Obra ens tirà el rai i l’any 1992 ja col·laborava en els Plecs de Cultura Popular II dedicats a la caça. Repetiria any rere any aquella petita epopeia d’ajuntar 25 col·laboracions que ens acostaven a una de les cares ocultes de Valldemossa i que sempre enfonsaven les arrels en la saó de la cultura popular. N’Antònia era el pal de paller de la Miramar i, des de llavors i fins al 2007, el meu petit esforç en la coordinació dels Plecs de Cultura Popular primer i, a partir del 1997, també en la caporalia de redacció de la Miramar, varen ser per a mi l’oportunitat d’aprendre d’una gran líder del treball en favor de la nostra cultura.

Treballàrem amb la resta de companyes i companys de la revista fent equip i assolint el repte de conèixer la nostra cultura (sobretot aquella que quan ens deixa no fa renou ni hi ha elegies que la ploren) per estimar-la. I de fer-ho de forma generosa donant-la a conèixer a tothom que ens volgués llegir o que participàs en el calendari anual d’actes que l’OCB desplega a Valldemossa.

A l’hora de tancar les edicions, de redactar l’editorial, de resoldre una justificació de

subvencions, d’indexar les col·laboracions als Plecs, de concretar els detalls de la presentació o de compartir malentesos amb els subscriptors o els anunciants, ens veiem quan podíem, cosa que solia ser en hores intempestives. Quantes vetlades passades a Son Salvanet en el sancta santorum del seu despatx passada la mitja nit, fent feina plegats. I quan jo partia ella continuava, en ocasions durant hores.

He conegut persones carismàtiques, visionàries, feineres, generoses, curadores del seu entorn, impossibles de doblegar, amb la capacitat de l’au Fènix de renéixer de les majors contrarietats, que han sabut donar sentit a la vida des del seu entorn més proper, obertes al món i als temps, transmissores d’energia positiva, que han dedicat milers d’hores de voluntariat per a la seva comunitat, que mai no foren mesquines, que sempre sumaren, amb inquietuds per canviar el destí que una època obscura els havia determinat, amb paraules d’ànim i gratitud sempre a flor de llavis, diferents malgrat haver de pagar el preu del rebuig o la indiferència, amb qui has tret el millor i que et fan millor.

Som a la cinquantena i us en podria fer una llista extensa de gent mereixedora d’un, dos o tres atributs. Aquesta llista s’aniria reduint a mesura que hi afegíssim atributs. Finalment, em sobrarien els dits d’una mà per identificar les persones de les quals puc dir tot allò que he dit. Una d’elles, i ho dic amb obligada gratitud, és n’Antònia.

Som fan de n’Antònia pel privilegi que suposa haver compartit amb ella molts de moments que tenc ben presents. I, sobretot, perquè no conec cap altra persona més compromesa amb el seu poble sense interessos que tenguin a veure amb el poder o amb els diners.

M’agrada.

Antònia, forever

Antoni X Colom Colom

LXVIIMIRAMAR Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder

Col·laboradors:Joana Maria Bestard Darder, Miquel Boscana Mas, Nils i Marina Burwitz, Antònia M. Calafat Rivas,

Enric Calafell Alemany, Dolors Cañellas Calafat, Josep Cañellas Calafat, Nicolau S. Cañellas Serrano,

Xesca Cañellas Serrano, Francesc Civit, Aina Colom, Antoni X. Colom Colom, Edicions Documenta

Balear, Núria Estaràs King, Dolors Estrades Calafat, Maria Antònia Ferrer i Vidal, Catalina Font,

Miquela Font Bennàssar, Maties Garcias Salvà, Beatrice Goecker, Coloma Julià, Marga Lladó, Rosita

Lladó, Assumpta Mateu, Tomeu Martí i Florit, Antoni Mir Fullana, Catalina Moragues, Mercè Puig i

Vinyeta, Maria-Antònia Pujol, Miquel Ripoll Rul·lan, Alba Roca Jiménez, Rafel Sedano, Francesca

Serra, Carme Sánchez Rubí, Josep Antoni Serrano Darder, Pere Serrano Torres, Maria Simó, Frederic

Soberats Liegey, Joan Tortella Araque, Joan Tortella Canyelles, Neus Tortella Canyelles, Gaspar

Valero i Martí.

L’Hereva, les Dames d’Honor, Batle i regidors saluden a Antònia Serrano en l’inauguració de l’Artdemossa, divendres 25 de juliol de 2014. Fotografia de Francesc Civit.

Obra Cultural Balear Ajuntament de Valldemossa

Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano DarderLXVIII MIRAMAR

Il·lustració de Frederic Soberats Liegey.