Miquel Martí i Pol
8
Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i encara serà tarda Miquel Martí i Pol FREDERICA MONTSENY Ajuntament de Canovelles "Si parlo dels teus ulls em fan ressò cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit a la fosca.” Si parlo dels teus ulls Miquel Martí i Pol als cinc anys No estem mai sols. Hi ha sempre quaranta-sis contínues que ens vetllen i metxeres insignes de principis de segle. Tenim la por ficada al cos; sovintegen tan poc els dies festius! Tant treballar ens taca la pell d'oli de màquines, de pols de màquines, de ferum de màquines. Se'ns contagia l'epilèpsia de les pentinadores, i el dinamisme excessiu dels dobladors suïssos, i la fressa monòtona de les cardes. No estem mai sols. Hi ha sempre gairebé vint-i-tres mil pues i llur terrible seqüela; i els horaris tan rígids i els plusos tan despòtics. No estem mai sols. Hi ha sempre la gent; però la gent no compta. El que compta és l'espai que ocupen i el ritme sense treva. Tothom accepta ja que la tendresa perjudica el progrés; estigueu-ne segurs: s'apropa el dia que tots tindrem una ànima mecànica. No estem mai sols. De l'obra . La fàbrica Amb el seu germà gran, Josep Maria. Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter, el 19 de març de 1929. Era el segon de tres germans, tot nois. De família obrera, el seu pare era manyà i la seva mare treballava a preu fet en una fàbrica de filatura de cotó. Va començar l'escola parroquial als 4 anys. Els amos de la fàbrica on treballava la mare li pagaven l'escola. Amb la guerra civil els "rojos" tanquen l'escola religiosa i amb 7 anys continua els estudis a l'escola pública. Al 1939 els "nacionals" reprenen l'activitat dels col.legis religiosos i Miquel Martí i Pol torna a la seva antiga escola. Va viure totes les imposicions de la dictadura franquista. De petit ja li agradava llegir i escriure. A casa no en tenien pas el costum. Als 14 anys comença a escriure poesia primer en castellà. Als 17 anys ho fa en català. Als 14 anys va entrar a treballar a les oficines de la fàbrica on treballava la mare. No hi va haver l'opció d'anar a estudiar una carrera a Barcelona. Miquel Martí i Pol serà un autodidacta. Però treballant descobrirà la dura vida dels obrers. El record d'aquests anys els recull a . "El canvi de llengua, almenys en el meu cas, era un pas estrictament imprescindible per configurar-me no només com a poeta sinó com a persona". La fàbrica M
-
Upload
biblioteca-frederica-montseny -
Category
Documents
-
view
222 -
download
3
description
L'exposició consisteix en 8 plafons mida DIN-A2 plastificats. És una exposició molt divulgativa que pretén apropar l'obra i la vida d'un dels autors més reconeguts de Catalunya. Els primers plafons fan una descripció de la vida de Miquel Martí i Pol i es relaciona amb la seva poesia. Un plafó descriu el lligam entre Martí i Pol i Lluís Llach i hem dedicat un plafó a la seva poesia per a infants. En general volem donar a conèixer la sensibilitat i la forma de viure la vida d'aquest gran poeta.
Transcript of Miquel Martí i Pol
Un dia seré morti encara serà tardaen la pau dels camins,en els sembrats verdíssims,en els ocells i en l’airequietament amic,i en el pas d’aquells homesque desconec i estimo.Un dia seré morti encara serà tardaen la pau dels camins,en els sembrats verdíssims,en els ocells i en l’airequietament amic,i en el pas d’aquells homesque desconec i estimo.Un dia seré morti encara serà tarda
Miquel M
artí i Pol
biblioteca
FREDERICAMONTSENY
Ajuntamentde Canovelles
"Si parlo dels teus ulls em fan ressòcadiretes de boga i un ponent de coloms.Els teus ulls, tan intensos com un crit a la fosca.”
Si parlo dels teus ulls
Miquel Martí i Pol als cinc anys
No estem mai sols. Hi ha semprequaranta-sis contínues que ens vetlleni metxeres insignesde principis de segle.
Tenim la por ficada al cos;sovintegen tan poc els dies festius!
Tant treballar ens taca la pelld'oli de màquines,de pols de màquines,de ferum de màquines.
Se'ns contagia l'epilèpsiade les pentinadores,i el dinamisme excessiudels dobladors suïssos,i la fressa monòtona de les cardes.
No estem mai sols. Hi ha sempregairebé vint-i-tres mil puesi llur terrible seqüela;i els horaris tan rígidsi els plusos tan despòtics.
No estem mai sols. Hi ha semprela gent; però la gent no compta.El que compta és l'espai que ocupeni el ritme sense treva.
Tothom accepta ja que la tendresaperjudica el progrés;estigueu-ne segurs: s'apropa el diaque tots tindrem una ànima mecànica.
No estem mai sols.De l'obra .La fàbrica
Amb el seu germà gran,Josep Maria.
Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter, el 19 de març de
1929.Era el segon de tres germans, tot nois. De família obrera,el seu pare era manyà i la seva mare treballava a preu feten una fàbrica de filatura de cotó.
Va començar l'escola parroquial als 4 anys.Els amos de la fàbrica on treballava la mare li pagaven l'escola.Amb la guerra civil els "rojos" tanquen l'escola religiosa iamb 7 anys continua els estudis a l'escola pública.
Al 1939 els "nacionals" reprenen l'activitat dels col.legis religiososi Miquel Martí i Pol torna a la seva antiga escola.Va viure totes les imposicions de la dictadura franquista.
De petit ja li agradava llegir i escriure.A casa no en tenien pas el costum.Als 14 anys comença a escriure poesia primer en castellà.Als 17 anys ho fa en català.
Als 14 anys va entrar a treballar a les oficines de la fàbrica ontreballava la mare.No hi va haver l'opció d'anar a estudiar una carrera a Barcelona.Miquel Martí i Pol serà un autodidacta.Però treballant descobrirà la dura vida dels obrers.El record d'aquests anys els recull a .
"El canvi de llengua, almenys en el meu cas, era un pasestrictament imprescindible per configurar-me no només com apoeta sinó com a persona".
La fàbrica
M
Un dia seré morti encara serà tardaen la pau dels camins,en els sembrats verdíssims,en els ocells i en l’airequietament amic,i en el pas d’aquells homesque desconec i estimo.Un dia seré morti encara serà tardaen la pau dels camins,en els sembrats verdíssims,en els ocells i en l’airequietament amic,i en el pas d’aquells homesque desconec i estimo.Un dia seré morti encara serà tarda
Miquel M
artí i Pol
biblioteca
FREDERICA
MONTSENY
Ajuntamentde Canovelles
"Si parlo dels teus ulls em fan ressòcadiretes de boga i un ponent de coloms.Els teus ulls, tan intensos com un crit a la fosca.”
Si parlo dels teus ulls
Als 19 anys es va posar malalt. Tenia una tuberculosi pulmonar;es va passar un any al llit i dos més fent repòs.Això li va permetre llegir i escriure molt,ell mateix destaca la seva tendència a fabular i imaginar;alhora que pateix una crisi personal i religiosa.Tot plegat l'ajudarà en el seu tarannà de tocar de peus a terra.L'any 1953, en ple tractament de la tuberculosi,obté el premi Óssa Menor de poesia amb l'obra .Paraules al vent
Aquest primer premi li permet conèixer gent com Josep M. Castelletqui li proporciona llibres de literatura europea.Amb Jordi Sarsanedas comparteix vivències molt íntimes,llargues converses i intercanvi de llibres.A finals dels anys 50 hi ha una transformació en la seva obra:
". Més tard s'anomenaria realisme social.
"Havia començat a escriure sobre temes més immediats i explícits,i ho feia amb un llenguatge i servint-me d'unes formes molt mésassequibles i compromeses"No vaig renunciar mai als recursos de les imatges, de les metàfores,ni vaig oblidar la sonoritat i el ritme, components essencials,al meu entendre, del poema".
"En una entrevista per escrit que em van ferja fa uns quants anys els nois i noies d'unaescola, em van preguntar: "Quan va decidirfer-se poeta?". La pregunta, ingènua si vostèsvolen, em va fer rumiar i encara la recordo.No ho havia decidit mai, jo, de fer-mepoeta?... Jo mai no he decidit fer-me poeta.En tot cas, en sóc per no sé quin estranyprivilegi..."
Làmina d’ (1997)inspirada en el poema
Eulàlia Borrut Casas
Tenim el cor profundament cavat en ombresi la vostra veu, Senyor, és groga com els blats.Creixem, però verticalment,allunyant-nos dels camins tan inútils.La nostra carn és flonja com la fruita podridai el nostre pas, insegur com el d'un infant.
I és que difícilment caminaremamb els ulls girats enlaire.On és, Senyor, la vostra mà?On, el lligam intens de la vostra mirada?Car és llarga la ruta i plena de paranysi les pedres ens nafren els peusi a les mans hi tenim grapats d'espines.(...)
Preguem. De l'obra Paraules al vent.
Un dia seré morti encara serà tardaen la pau dels camins,en els sembrats verdíssims,en els ocells i en l’airequietament amic,i en el pas d’aquells homesque desconec i estimo.Un dia seré morti encara serà tardaen la pau dels camins,en els sembrats verdíssims,en els ocells i en l’airequietament amic,i en el pas d’aquells homesque desconec i estimo.Un dia seré morti encara serà tarda
Miquel M
artí i Pol
biblioteca
FREDERICA
MONTSENY
Ajuntamentde Canovelles
"Si parlo dels teus ulls em fan ressòcadiretes de boga i un ponent de coloms.Els teus ulls, tan intensos com un crit a la fosca.”
Si parlo dels teus ulls
Als 27 anys Miquel Martí i Pol es casa amb Dolors Feixas,una noia del poble. Aquesta nova etapa li dóna equilibri ipoemes d'amor.Dos anys més tard, va néixer la seva filla Maria Àngels.Set anys més tard, va néixer el seu fill Jordi.
La seva poesia cada vegada és més vital i més compromesa.El sentiment religiós es converteix en un sentiment de solidaritat humana.Escriu sobre el que tothom pensa i sent.Les seves paraules són un mirall del món que l'envolta.Vol desvetllar la consciència nacionali recuperar la identitat del poble català.
"Mai no he entès la poesia com un refugi o com un joc. Per a mi sempreha estat un combat cos a cos amb mi mateix..."
Si parlo dels teus ulls em fan ressòcadiretes de boga i un ponent de coloms.Els teus ulls, tan intensos com un crit a la fosca.Si parlo dels teus llavis em fan ressòprofundíssimes coves de ritmes de peresa.Els teus llavis, tan pròxims com la nit.Si parlo dels teus cabells em fan ressòmelicotons suavíssims i olor de roba antiga.Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo dels teus ulls. De l'obra .Si esbrineu d'un sol gest
Ara el que cal és que tot recomenci:La veu i el geston no hi ha veu ni gest,els camins que no menen enlloci la incertesa del vent,el que encara no hem diti el que encara no hem parlat,el que voldríem i el que no voldríem,el que és bell i llunyài el que és pròxim i obscur.
Ara el que cal és que tot recomenci,ben certament:és l'esforç de recomençarel que més calun cop més encara.
Cançó després de la pluja.De l'obra El poble.
El dia del seu matrimoni, el 7 de maig de 1956
Un dia seré morti encara serà tardaen la pau dels camins,en els sembrats verdíssims,en els ocells i en l’airequietament amic,i en el pas d’aquells homesque desconec i estimo.Un dia seré morti encara serà tardaen la pau dels camins,en els sembrats verdíssims,en els ocells i en l’airequietament amic,i en el pas d’aquells homesque desconec i estimo.Un dia seré morti encara serà tarda
Miquel M
artí i Pol
biblioteca
FREDERICA
MONTSENY
Ajuntamentde Canovelles
"Si parlo dels teus ulls em fan ressòcadiretes de boga i un ponent de coloms.Els teus ulls, tan intensos com un crit a la fosca.”
Si parlo dels teus ulls
Segueix escrivint, però se li publiquen molt poques obres.
L'any 1970
amb quaranta anys,
li diagnostiquen una esclerosi múltiple.
La seva malaltia, que l'acompanyarà fins a la mort,
queda reflectida en la seva obra.
Ell mateix es pregunta: "Hauries escrit com escriussi no haguessis estat malalt?..."."No ho sé, però suposo que ben bé no".
Al 1972 deixa la fàbrica definitivament i la seva activitat "exterior",
però Miquel Martí i Pol torna a escriure amb molt d'entusiasme.
I arriba el reconeixement de la seva obra,
i les editorials comencen a editar-la..
Mireu-me bé: sóc l'altre. De l'obra .Vint-i-set poemes en tres temps
No demano gran cosa:Poder parlar sense estrafer la veu,caminar sense crosses,fer l'amor sense haver de demanar permisos,escriure en un paper sense pautes.
O bé, si sembla massa:escriure sense haver d'estrafer la veu,caminar sense pautes,parlar sense haver de demanar permisos,fer l'amor sense crosses.(...)
No demano gran cosa. De l'obra Vint-i-set poemes en tres temps.
Mireu-me bé: sóc l'altre.Coix de dos peus,sorrut i solitari.No vinc d'enlloci escric per sobreviure.Desfaig caminsperquè no sé dreceres.Reprenc costums.(...)
Làmina de (1996)
inspirada en el poema.
Marta Castells i Sans
Un dia seré morti encara serà tardaen la pau dels camins,en els sembrats verdíssims,en els ocells i en l’airequietament amic,i en el pas d’aquells homesque desconec i estimo.Un dia seré morti encara serà tardaen la pau dels camins,en els sembrats verdíssims,en els ocells i en l’airequietament amic,i en el pas d’aquells homesque desconec i estimo.Un dia seré morti encara serà tarda
Miquel M
artí i Pol
biblioteca
FREDERICA
MONTSENY
Ajuntamentde Canovelles
"Si parlo dels teus ulls em fan ressòcadiretes de boga i un ponent de coloms.Els teus ulls, tan intensos com un crit a la fosca.”
Si parlo dels teus ulls
Al 1975 la malaltia s'estabilitzai ell accepta les noves condicions de vida.La seva activitat gira entorn de la literatura:llegeix, escriu, tradueix, és crític literari, col·labora en revistes.Comença una pluja de premis i d'èxits que ja no s'atura.Set anys després de l'inici de la malaltia,escriu un poema d'aniversari.
Estimada Marta
L'Àmbit de tots els àmbits.
Un pont de mar blava Porrera.
és una de les seves obres de més èxit.És la culminació de l'amor.L'any 1983 amb el cantant Lluís Llach presenta al teatre Polioramaels poemes musicats deAquí començarà una gran amistati una trajectòria de treballs junts: i
Estimo aquesta terracom una amant fidel i ardent,aquesta terra mevaque cada jorn m’encén i em pren,pell a pell ens compartim,cos a cos ens aprenemi el desig ens manté vius els somnis.
Aquesta terra adusta,mirada bruna i llavis plens,la sento en el meu ventrecom si dins meu hi fes arrels,tornaveu de solituds,pas a pas la reconeci en l’amor la sento altiva i tendra. (...)
Porrera. Dins del cd deMiquel Martí i Pol i Lluís Llach
Porrera
Per l'abril farà anys del desgavell,set anys cosits amb agulla d'ora la sorra del temps,platges enllà perquè la sorra els rentii el sol i el vent en facin diademes.Mira'm els ulls i oblida el cos feixuc,la cambra closa, els grans silencis;de tot això sóc ric, i de més coses,però no em tempta la fredor del vidrei sobrevisc, aigües amunt del somni,tenaç com sempre.Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn.
Mira’m els ulls que cap fosca no venç.Vinc d’un estiu amb massa pluges,però duc foc a l’arrel de les unglesi no tinc cap sangtraït pels raconsde la pell del record.
Mira'm els ulls. De l'obra .Estimada Marta
Làmina de (1996)inspirada en el poema.
Marta Castells i Sans
Lluís Llach (1995)
Un dia seré morti encara serà tardaen la pau dels camins,en els sembrats verdíssims,en els ocells i en l’airequietament amic,i en el pas d’aquells homesque desconec i estimo.Un dia seré morti encara serà tardaen la pau dels camins,en els sembrats verdíssims,en els ocells i en l’airequietament amic,i en el pas d’aquells homesque desconec i estimo.Un dia seré morti encara serà tarda
Miquel M
artí i Pol
biblioteca
FREDERICA
MONTSENY
Ajuntamentde Canovelles
"Si parlo dels teus ulls em fan ressòcadiretes de boga i un ponent de coloms.Els teus ulls, tan intensos com un crit a la fosca.”
Si parlo dels teus ulls
L'any 1984 mor la seva dona.
La tristor, el dolor i la soledat es fan notar en el .Llibre d'absències
Malgrat tot Miquel Martí i Pol refà la seva vida
i es torna a casar amb Montserrat Sans.
La seva obra va creixent,
segueix assistint a diversos actes on se'l convida,
segueix rebent el reconeixement del públic i de la crítica
i la llista de premis va augmentant.
El 1991 obté el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Aquest mateix any publica Suite de Parlavà.
Em costa imaginar-te absent per sempre.Tants de records de tu se m'acumulenque ni deixen espai a la tristesai et visc intensament sense tenir-te.No vull parlar-te amb veu melangiosa,la teva mort no em crema les entranyes,ni m'angoixa,ni em lleva el goig de viure;Em dol saber que no podrem partir-nosmai més el pa, ni fer-nos companyia;però d'aquest dolor en trec la forçaper escriure aquests mots i recordar-te.(...)
Lletra a Dolors. De l'obra .Llibre d'absències
...Reposoentre parets solemnes que em recordencants i converses, guanys de solitarique no refusa cap mirall opacper estimar més dignament la vida.
De l'obra .Suite de Parlavà
Miquel Martí i Pol amb el guardó del premi Crítica “Serra d’Or”
per (1998)Llibre de les solituds.
Làmina de (1996)
inspirada en el poema.
Joan Herèdia Villanueva
Un dia seré morti encara serà tardaen la pau dels camins,en els sembrats verdíssims,en els ocells i en l’airequietament amic,i en el pas d’aquells homesque desconec i estimo.Un dia seré morti encara serà tardaen la pau dels camins,en els sembrats verdíssims,en els ocells i en l’airequietament amic,i en el pas d’aquells homesque desconec i estimo.Un dia seré morti encara serà tarda
Miquel Martí i Pol
biblioteca
FREDERICA
MONTSENY
Ajuntamentde Canovelles
"Si parlo dels teus ulls em fan ressòcadiretes de boga i un ponent de coloms.Els teus ulls, tan intensos com un crit a la fosca.”
Si parlo dels teus ulls
Escriu sobre coses senzilles
del dia a dia, com quan ens diu d’ell mateix:
Jo, per exemple, em llevocada dia a les setvint-i-cinc i m'afaitolentament perquè em vaguide reprendre, una a una,les paraules i omplir-me'nles mans. Són llargs els dies,llargues les hores lentes,i ara la gent creix massade pressa i tothom perdel temps en ximpleries
Petita faula de mi mateix. De l'obra Autobiografia.
MIQUEL MARTÍ I POL I ELS NENSAmb la seva poesia entenedora i assequible a tothom
Miquel Martí i Pol també aconsegueix arribar
al públic més jove amb les obres:
iBon profit! Per molts anys!
Pel març estrenarem la primavera,la primavera que la sang altera.
Serà el moment de veure com arreus'imposa el verd a qualsevol conreu,
com l'aire, que és més clar i més lluminós,porta el perfum de les primeres flors,
com tornen els ocells que van fugirper passar l'hivern molt lluny d'aquí,
com tota cosa a poc a poc reviui ja anuncia l'esclat de l'estiu
i com, sense saber ben bé perquè,amb qualsevol fotesa fem el ple.
És el prodigi del temps renovatque se'ns emporta amb el seu dolç embat.
Pel març la primavera estrenaremi amb calma i bon humor la gaudirem.
Il·lustració de Carme Solé Vendrell
Març. De l'obra Per molts anys!
Un dia seré morti encara serà tardaen la pau dels camins,en els sembrats verdíssims,en els ocells i en l’airequietament amic,i en el pas d’aquells homesque desconec i estimo.Un dia seré morti encara serà tardaen la pau dels camins,en els sembrats verdíssims,en els ocells i en l’airequietament amic,i en el pas d’aquells homesque desconec i estimo.Un dia seré morti encara serà tarda
Miquel M
artí i Pol
biblioteca
FREDERICA
MONTSENY
Ajuntamentde Canovelles
"Si parlo dels teus ulls em fan ressòcadiretes de boga i un ponent de coloms.Els teus ulls, tan intensos com un crit a la fosca.”
Si parlo dels teus ulls
Se'ns esmolen les dentetesquan la mare fa croquetes.
Ben rosses i cruixidores,no te'n menges, les devores.
En qualsevol ocasió,si hi ha croquetes, millor.
Croquetes. De l'obra !Bon profit
Ens els mengem fent tabolaels fideus a la cassola.
Llargs o curts són divertitsi bons per llepar-s’hi els dits.
Quan el suc ens regalimala mare, de por, s’aprima.
Però si ens els acabemfins perdona que ens taquem.
Tot i estar malalt, no us penseu pas que fos una persona trista.
Només cal recordar els seus ulls grossos, desperts i riallers,
aquests ulls que li permeteren veure la vida amb més intensitat.
.
De l'obra .
iquel Martí i Pol va tancar els seus ulls
el dia 11 de novembre del 2003
però no van callar pas les seves paraules,
que ens acompanyen.
Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé,i puc sentir i tocar i escriure i créixer.
Salveu-me els ullsQuadern de vacances
M
Il·lustració de Carme Solé Vendrell
Il·lustració de Carme Solé Vendrell
Fideus a la cassola. De l’obra Bon profit!
Làmina de (1996)Glòria José Domènech
