Memòria Direcció d’infermeria Any · 2015-06-12 · Memòria direcció d’infermeria 2011 ‐...
Transcript of Memòria Direcció d’infermeria Any · 2015-06-12 · Memòria direcció d’infermeria 2011 ‐...
Memòria Direcció
d’infermeria
Any 2011
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐2‐
Índex
Presentació...................................................................................................pàg.3 Valoració dels objectius de la Direcció d’Infermeria..................................pàg.4/64
A nivell d’organització.........................................................................pàg. 4/6
A nivell dels Recursos humans: gestió de persones............................pàg. 7/9
A nivell assistencial: Cures Infermeres................................................pàg.10/53
A nivell de Formació............................................................................pàg.54/64
Divulgació de treballs científics................................................................ pàg. 65/70 Participació en comissions i/o grups de treballs interdisciplinaris..............pàg.71/73
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐3‐
PRESENTACIÓ La memòria d’infermeria de l’any 2011 pretén posar de manifest l’activitat duta a terme durant l’any, i els objectius generals i operatius plantejats per la Direcció d’infermeria. Aquest any els objectius han estat enfocats sobre tot a la contenció de la despesa per poder fer front a la disminució de recursos degut a la conjuntura econòmica que travessa la sanitat del nostre país, procurant distribuir els recursos de la manera més racional i equitativa possible sense descuidar la qualitat ni la seguretat dels nostres pacients. Tot i estar travessant un moment de dificultats econòmiques, no ens ha minvat ni el neguit ni les ganes de fer les coses el millor possible, i s’han realitzat nous projectes per atendre millor les necessitats dels nostres malalts i organitzar millor l’assistència. Els resultats dels indicadors de qualitat i seguretat no han baixat en absolut, tot el contrari, com es podrà veure més endavant. Ha estat doncs un any que ha posat a prova la professionalitat de les persones que treballen a Althaia. Aquesta Memòria conté tres apartats diferents però interrelacionats alhora: Valoració dels objectius:
A nivell d’organització
A nivell de recursos humans: gestió de persones
A nivell assistencial: cures infermeres
A nivell docent i de formació.
Divulgació de treballs científics Participació en comissions i/o grups de treball de les infermeres.
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐4‐
A nivell d’organització 1. Noves Accions.‐ 1.1 A nivell assistencial la infermeria ha participat de manera activa en:
Posada en marxa dels contractes de gestió.‐ L’any 2010 es va aprovar el Pla Estratègic TALAIA(2011‐2015) que entre altres objectius proposats estan:
1. La descentralització de la gestió tant econòmica com clínica, apropant‐la als serveis, corresponsabilitzant als professionals, incentivant‐los a ser més eficaços i eficients, en les seves intervencions .
2. Així com, el d’assegurar la suficiència economicofinancera de la Fundació, Per assolir aquests objectius, una de les accions dutes a terme, va ser la de posar en marxa els contractes de gestió. Davant de la conjuntura econòmica de la sanitat del nostre país i la baixada de recursos que es va produir, es va fer una revisió dels consums de farmàcia i magatzems de les unitats d’hospitalització d’anys anteriors, la direcció d’infermeria va proposar la formalització dels contractes de gestió per intentar reduir la despesa, amb la participació dels professionals de les unitats, participant activament en l’estalvi. Als contractes de gestió s’hi van adherir les unitats o serveis de manera voluntària. El pacte: Aconseguir una reducció del 5% sobre el pressupost inicial del 2011 de material fungible i de les farmacioles de les unitats o serveis, el percentatge que accedís del 5%, la meitat aniria a la Institució i l’altra per a la unitat. Aquesta quantitat es podria destinar a formació, inversió o innovació. L’any 2011 es van signar 6 contractes de gestió, on només hi participava infermeria, i 3 de multidisciplinaris. Resultats: Dels 6 contractes de gestió signats només per infermeres s’han van complir 5, un 84%, i dels 3 multidisciplinaris, ho va complir 1 el 67%.
Desenvolupament del projecte organitzatiu de les activitats diàries a les unitats d’hospitalització.‐ L’últim trimestre del 2010 un grup de treball format per Infermeres, Auxiliars, Caps d’unitat i la mateixa Direcció d’infermeria, un total de 17 professionals, van elaborar un document per organitzar de manera més efectiva i eficient les activitats diàries que es generen a les unitats d’hospitalització convencional. A les unitats d’hospitalització d’aguts dels Centres Hospitalaris actualment existeix un increment molt importat de la demanda poblacional, estades més curtes, intensitat i complexitat de les cures, evolució tecnològica i, a l’hora, la necessitat de fer sostenible el sector. Tots aquests factors requereixen optimitzar l’aplicació del coneixement infermer i comptar amb l’estreta col∙laboració dels TACI/AI, amb una formació reglada cada vegada més sòlida.
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐5‐
La necessitat d’elaborar aquest document neix desprès de detectar l’existència d’una variabilitat a la pràctica, alhora de realitzar la gran diversitat d’activitats que es desprenen del procés de cures dels malalts que estan ingressats en una unitat d’hospitalització, activitats realitzades per les infermeres i les auxiliars, aquesta variabilitat respon a raons històriques heretades, costums i manca de criteris comuns. Objectiu general.‐ Potenciar els rols de cada professional, definir una filosofia de treball a la nostra institució, que atorgarà identitat a la Fundació Althaia. Objectiu específic.‐ Elaborar una guia que serveixi per uniformitzar el treball en les unitats d'hospitalització, amb la implicació de l’equip d’infermeria ‐infermera /auxiliar‐ Metodologia de treball.‐ Per a realitzar aquest treball ens hem basat en les competències dels professionals que intervenen en el procés de cures, els objectius que volem aconseguir i les activitats a realitzar. Competències de les Diplomades d’infermeria (Col∙legi d’infermeres de Barcelona) L’article 74 de l’Estatut, el redactat de competències de l’ICPQ i el Decret 203/1997, 30 de Juliol publicat en el DOGC núm.2464, agost 1997. Després de realitzar reunions a cada Unitat el 2011 posem en marxa el projecte. Durant l’any 2011 s’ha fet un seguiment i una avaluació a cada unitat, que les Caps han lliurat a través d’un informe, el resultat ha estat d’un 85% d’acompliment, s’han fet propostes per millorar algunes desviacions.
Posada en marxa de la Unitat funcional de l’àmbit de la fragilitat.‐ El mes de setembre posem en funcionament la unitat funcional de l’àmbit de la fragilitat, pluripatologia i dependència, aquesta unitat té com a objectiu fer l’assistència més adequada a les necessitats de les persones –en qualitat i continuïtat assistencial‐ i, alhora, fer‐la més eficient.
Els recursos estructurals que es dota aquesta Unitat són:
Hospital de dia
Unitat geriàtrica d’aguts
Unitat del malalt fràgil
Convalescència
Llarga estada Creació de la figura d’Infermera coordinadora clínica de l’àmbit per facilitar la coordinació.
Posada en marxa del nucli de qualitat.‐
Aquest any, dins el desenvolupament del Pla Estratègic, s’engega el Pla de Qualitat de la Institució. Per l’elaboració del Pla s’ha treballat conjuntament amb la Dra. Rosa Sunyol, Directora de l’Institut Avedis Donavedian, durant l’any 2010, i s’ha començat a posar en pràctica aquest any 2011. Això ha suposat la formació d’una nova Comissió de Qualitat o “Nucli de Qualitat” del que hi formen part 14 professionals i la coordina
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐6‐
la Sra. Teodora Baeza Cap d’àrea de qualitat i formació d’infermeria.
Posada en marxa del programa pilot de pròtesi de genoll Ràpid Recovery.‐
A últims d’any 2011 es posa en funcionament el programa pilot de pròtesi de genoll Ràpid Recovery, aquesta nova tècnica quirúrgica necessita de manera primordial la participació de les infermeres de la unitat, realitzant sessions informatives i formatives els pacients candidats en aquesta tècnica, així com un seguiment molt acurat en el postoperatori.
Racionalització de l’hospitalització convencional.‐
En aquests moments les noves tendències organitzacionals dels hospitals apunten cap a estructures organitzatives més transversals, on el lideratge clínic i els recursos estan orientats en funció de les necessitats dels malalts i l’increment de la satisfacció, tant dels malalts com dels propis professionals, més que amb estructures organitzades de manera piramidal. En aquest sentit la nostra institució ha realitzat una aposta important en els últims anys, posant en marxa algunes unitats funcionals que han suposat un gran nivell d’excel∙lència, tant pel que fa a l’eficiència de recursos com per la satisfacció dels pacients. Aquests canvis organitzatius han produït una disminució de recursos estructurals, sobre tot, en llits d’hospitalització convencional.
Tancament de llits:
Unitat Especialitat Nº de llits
5è pis CH COT 14
4t pis CH Medicina 12
4ta planta CSJ Llarga estada 17
Total 43
Ampliacions: S’obren 6 llits de convalescència més Trasllats: Trasllat de 26 llits de llarga estada de la CSJ al 3r pis del CH 1.2 Canvis d’organigrama
Incorporació de la Sra. Alba Comellas com Infermera coordinadora clínica a la unitat del fràgil. Degut això l’Atenció primària queda amb les dues coordinadores que ja hi havia una a cada cap com a responsables, Sra. Teresa Martin ABS de les Bases i la Sra. Remei Domene a ‘ ABS de Sant Andreu.
Incorporació de dos tècnics de radiologia a l’àrea quirúrgica de SJD per a la realització de les intervencions que necessitin l’arc quirúrgic.
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐7‐
A nivell de recursos humans: gestió de persones Aquest any un dels temes més importants en la gestió dels recursos humans ha estat el de la recol∙locació dels professionals excedents a causa del tancament de llits que s’ha produït en la nostra Institució. El total de professionals que s’han recolocat ja sigui en places vacants o cobrir incidències d’altres professionals a estat de 20 persones.
Diplomades d’infermeria 8
Auxiliars d’infermeria 12
1. Jubilacions
Jubilacions totals: 2 Auxiliars d’infermeria
2. Convocatòries.‐ Durant l’any 2011 s’han realitzat les següents convocatòries:
1 Coordinadora Clínica Bloc quirúrgic CSJ
6 Diplomades d’infermeria.
3. Sistema d’incentivació professional.‐ Durant l’any 2011, la Comissió Paritària de Valoració del SIPDP (carrera professional), va avaluar 7 sol∙licituds dels Diplomats/des d’infermeria per accedir als nivells B i C.
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐8‐
4.‐Sistema de DPO’S.‐ S’han pactat i avaluat objectius a 593 professionals: Diplomades d’infermeria, Terapeutes ocupacionals de SM i Tècnics de radiologia, amb els següents resultats per unitats i/o serveis. Els resultats d’aquest any comparats amb l’any anterior 2010 són més baixos que anys anteriors, sobre tot el que fa referència a objectius individuals, després d’haver signat el pacte de no retribució d’objectius amb les forces socials, i són els presentats a la taula següent:
SERVEI / UNITAT PROMITG 2010 PROMITG 2011
ABS M1 CASC ANTIC DI INFERMERIA 88,5 99,2
ABS M3 AV.BASES DI 93,3 97,0
CH DI CIRURGIA MAJOR AMBULATORIA 2ª PLANTA 95,0 80
CLÍNICA HOSPIT PRIVADA AGUTS DI INFERMERIA 74,6 58,4
CLÍNICA NEONATOLOGIA DI INFERMERIA 88,8 67,1
CLÍNICA RESIDÈNCIA ASSISTIDA DI INFERMERIA 87,6 73,3
CLÍNICA SOCIOSANITÀRIA DI INFERMERIA 92,2 55,0
CLÍNICA TRÀFIC PRIVADA DI 75,0 60,8
CLÍNICA URGENCIES DI INFERMERIA 90,0 53,6
COMANDAMENTS INFERMERIA 95,7 88,1
CONSULTES EXTERNES SJD I CHM 92,8 81,5
DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE 97,4 77,4
DIÀLISI DI INFERMERIA 95,8 81,6
HOSPITAL DE DIA 94,0 86,6
HOSPITALITZACIÓ DOMICILIÀRIA INFERMERIA 83,0 63,7
QUIRÒFANS INFERMERIA CSJ 90,4 68,3
QUIRÒFANS INFERMERIA HSJD I CH 95,6 74,3
SALA DE PARTS DIPLOMADES HSJD 84,3 79,4
SALUT MENTAL CSAM 93,8 56,8
UNITAT 4 SALUT MENTAL DI INFERMERIA HSJD 80,8 63,9
SEM 81,1 87,5
UCI DI INFERMERIA 92,5 67,7
UNITAT 1 CIRURGIA GENERAL DI INFERMERIA HSJD 81,1 81,2
UNITAT 2 CIRURGIA DI INFERMERIA HSJD 85,5 63,9
UNITAT 5 COT DI HSJD 90,6 70,6
UNITAT 6 PEDIATRIA DI INFERMERIA HSJD 85,5 55,2
UNITAT 7 CIR M‐AMBULATÒRIA DI INFERMERIA HSJD 88,3 66,5
UNITAT 8 MEDICINA INTERNA DI INFERMERIA HSJD 83,8 66,4
UNITAT 9 CARDIOLOGIA‐MED INT. DI INFERMERIA HSJD 75,7 70,3
UNITAT CONVALESCÈNCIA DI INFERMERIA CH 80,9 82,8
UNITAT COT DI INFERMERIA CH 82,0 78,3
UNITAT M.INTERNA‐MALAT FRÀGIL DI INFERMERIA CH 80,8 72,3
UNITAT NEONATOLOGIA DI INFERMERIA HSJD 91,3 76,2
URGÈNCIES DI INFERMERIA HSJD 86,4 71,2
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐9‐
Comparació dels resultats d’objectius 2008, 2009 , 2010 i 2011
PROMITG MITJANA MODA
2008 87,7 92,1 92,5
2009 88,4 85 100
2010 88,48 90 100
2011 73,4 75 70
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐10‐
A nivell assistencial: gestió de cures 1.‐CONTINUACIÓ DE LA IMPLANTACIÓ DEL PROGRAMA GACELA: 1.1‐Formació dels usuaris i implantació de les unitats pendents: A l’any 2010 vàrem iniciar la formació i posterior implantació del programa Gacela a les unitats d’hospitalització dels edificis de l’HSJD i del CHM. Durant l’any 2011 s’han format els professionals d’hospitalització de l’edifici de la CSJ, dels quiròfans dels tres centres, la internació conjunta (IC), la cirurgia sense ingrés (CSI) i l’UHaD.
Hospitalització CSJ, CSI i UHaD: la formació és de 12h per les infermeres i 6 hores per les auxiliars.
Quiròfans i IC: la formació és de 8h, tant per a infermeres com per a auxiliars. La formació durant el 2011 ha estat impartida per: Sara Bernadas, Judit Casellas i Teresa Segarra. Aquest any han rebut formació en Gacela 116 infermeres i 87 auxiliars i s’han realitzat 9 cursos per a infermeres i 6 cursos per a auxiliars. Durant el 2010 van rebre formació en Gacela 303 infermeres, 222 auxiliars i 12 caps d’unitat i es van realitzar 20 cursos per a infermeres i 18 cursos per a auxiliars. Formació 2011 Nº Infermeres Hores
infermeres Nº Auxiliars Hores
auxiliars
3r pis CSJ 26‐28/ abril 27 (2 cursos) 324 25 (2 cursos) 150
4t, NN, 2n CSJ + CSI (CSJ i CHM)
16‐18/ maig 28 (2 cursos) 336 27 (2 cursos) 162
Quiròfans + IC 26‐27/setembre 23 (2 cursos) 160 6 40
Quiròfans 28‐29/setembre 2 8 25 (2 cursos) 192
Quiròfans 7‐8/novembre 25 (2 cursos) 200 1 8
Quiròfans 9‐14/novembre 11 (1 curs) 88 3 24
TOTAL
116 infermeres (9 cursos)
1116h
87 auxiliars (6 cursos)
576h
1.2‐Cronograma d’implantació: Durant el període d’implantació a les unitats i a quiròfans s’ha ofert suport presencial de l’equip de suport d’Althaia.
11 d’abril al 20 d’abril Consulta preoperatori (CHM)
2 de maig al 22 de maig Privada CSJ
23 de maig al 12 de juny ULLE i Tràfics CSJ
20 de juny a l’1 de juliol UHaD
2 d’agost al 12 d’agost CSI CSJ
14 de setembre al 23 de setembre CSI CHM
3 d’octubre al 14 d’octubre IC SJD
17 d’octubre al 28 d’octubre Quiròfans CSJ
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐11‐
2 de novembre al 4 de novembre IC CSJ
14 de novembre al 25 de novembre Quiròfans CHM 1.3‐Suport gacela a les unitats implantades Són aquells professionals que han rebut una formació específica sobre el funcionament de l’aplicació. La seva missió és la de donar suport i resoldre problemes dels usuaris durant el període d’implantació en els diferents torns de treball. Grup de suport 2011: 1. Laura Roset Tarrés: Període: 04/05/1112/06/11 i 17/10/1127/10/11
289.15 h 2. Raquel Ferreira da Silva: Període: 02/05/1109/06/11 224.00h 3. Sara Bernadas Vilanova: Període: 02/05/1108/06/11;
205.32h 4. Alba Calveras Expósito: Període: 05/05/1112/06/11;
134.52h 5. Laura Cabello Escudé: Període: 14/05/1112/06/11;
56.64h 6. Teresa Segarra Perramon (suport 98 matins laborables, aprox. 588h) Total hores de suport Gacela a les unitats (2010): 6859.00h Total hores de suport Gacela a les unitats (2011): 620.48h + 588h (T.Segarra) = 1208.48h 1.4‐Reunions de debat: Durant el període d’implantació s’han planificat reunions de debat setmanals on estan convidats tots els professionals que ja estan treballant amb Gacela. Aquestes reunions ens permeten unificar criteris i millorar en el maneig de l’aplicació. En concret, aquestes reunions es celebren els dimarts en diferents horaris: 13:00h, 15:00h, 20:00h. Al finalitzar es realitza una acta que es publica a cada unitat. Durant el 2011 (entre el 17 de maig i el 18 d’octubre) es realitzen a la CSJ un total de 16 reunions de debat. 1.5‐Carros de cures informatitzats, informatització de la medicació i de les variables clíniques: Simultàniament a la implantació del programa Gacela s’han implementat 6 carros de cures informatitzats a la CSJ (3 a privats, 1 a ULLE, 1 a tràfics i 1 a la CSI), que es sumen als 20 de SJD i 10 del CHM de l’any anterior. En les mateixes unitats que s’ha implantat Gacela també s’ha iniciat la dispensació electrònica de la medicació mitjançant el “càrdex tàctil” i l’enviament automàtic de les variables clíniques a la història clínica del malalt a través dels monitors Philips, fet que suposa una millora substancial de la qualitat i seguretat del pacient.
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐12‐
1.6‐Contingències informàtiques: A la CSJ, d’igual manera que vàrem fer als edificis del CHM i SJD, s’ha implementat la gravació de còpies de seguretat en format PDF del càrdex i d’alguns dels documents del pla de cures de forma seqüencial el que permet recuperar les dades de la història clínica de Gacela i del càrdex tàctil en cas de contingència informàtica: Cada unitat disposa d’un ordinador de contingència des d’ on es pot accedir a un arxiu de contingència informàtica, aquest document està protegit per una password que garanteix la seguretat dels documents generats. Des de l’ordinador de cada unitat només es pot accedir als documents dels pacients ingressats en aquella unitat.
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐13‐
2.‐ PROTOCOLS.‐ La comissió de protocols ha facilitat des de la seva creació el 2005 la participació activa dels professionals en l’elaboració de protocols i ha suposat un pilar molt important per la unificació definitiva dels mètodes de treball. L’any 2011 s’han elaborat, consensuat, difós i posat en funcionament un total de 6 protocols nous, 5 d’específics i 1 de general (tots ells disponibles des de la intranet).
Nous protocols 2011
1.‐Manipulació i trasllat de mostres al laboratori d'anatomia patològica (Quiròfans, Anatomia patològica, nucli de seguretat). 2.‐Prova d’asma infantil induït per l’esforç (Al∙lèrgies).
3.‐Neteja de l’instrumental quirúrgic i superfícies a les unitats d’hospitalització i altres serveis (Control d’infecció). 4.‐Protocol d’ acollida a convalescència (Sociosanitari). 5.‐Protocol pell‐ pell (Obstetrícia) 6.‐Sol∙licitud transfusió de sang (Hematologia)
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐14‐
Actualització de protocols durant el 2011.‐ Des de la comissió de protocols s’ha coordinat amb els autors l’actualització de 24 protocols, ja editats i que per diferents motius han hagut de ser revisats. 3.‐PLANS D’EDUCACIÓ.‐ S’han elaborat 2 nous programes d’educació, que s’afegeixen als 9 elaborats en anys anteriors. Aquest procés educatiu permet als pacients que pateixen malalties cròniques adquirir coneixements, habilitats i voluntat per poder intervenir en les decisions que tinguin efectes sobre la seva salut:
Nous plans d’educació 2011
1. Patologia respiratòria crònica 2. Pacients intervinguts amb una ostomia d'eliminació
S’ha actualitzat un pla d’educació durant el 2011: Autocura del sinus pilonidal
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐15‐
4. Plans de cures .‐ Seguint amb la dinàmica d’anys anteriors i amb la mateixa metodologia de treball, conjuntament amb tots els professionals d’infermeria, s’han elaborat plans de cures estandarditzats, aquest any però, s’han introduït directament a l’aplicació Gacela. S’han realitzat 3 plans de cures estàndards que es sumen els 155 que teníem d’anys anteriors. Actualment disposem de 158 plans de cures estàndards que serveixen de guia a la infermera per tal d’individualitzar les cures per cada malalt.
Nous plans de cures 2011
Salut Mental
1. Afrontament ineficaç COT 1. Lumbociatàlgia 2. IQ PTG Ràpid Recovery
Distribució dels Plans de cures estandarditzats realitzats i implantats
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐16‐
5.‐FULLS INFORMATIUS I RECOMANACIONS.‐ Perquè el pacient pugui conèixer la seva unitat a l’ingrés o seguir les cures en el seu domicili, en el moment de l’alta, la infermera lliura al pacient fulls informatius específics on es donen consells i recomanacions a seguir, fins el restabliment del seu problema de salut. Aquest any se n’han realitzat 3:
Noves recomanacions 2011
Pacients portadors de catèter suprapúbic (Cirurgia)
Intervenció quirúrgica de cataractes (UCSI)
Recomanacions per a pacients tractats amb Davigatran (Hematologia)
Recomanacions a l’alta
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐17‐
6.‐VALORACIÓ DEL PROCÉS DE CURES A GACELA.‐ Pel que fa a la gestió del procés de cures a les unitats d’hospitalització que van iniciar Gacela a l’any 2010 a SJD (unitats: 1‐ 2‐ 4‐ 5 ‐6‐ 7‐ 8‐ 9‐ NN i UCI) i al CHM (MI, COT, ULLE i Convalescència) ha estat bastant satisfactori, encara que ha de millorar, la valoració del risc de caiguda i del dolor a l’ingrés
ITEMS 2009 2011
Nº de registres valorats 78 368 Dades generals Format registres paper informàtic
Valorades les necessitats d’ingrés (model V. Henderson): 82% 85.3%
* Valorat el risc de det. de la int. cut. (Norton) 94.8% 95.7%
** Valorat el Barthel d’ingrés 96.1% 98.9%
*** Valorat el risc de caiguda 92.3% 86.5%
Valorada la situació social 100% 96.0%
Consta el telèfon referència 100% 91.0%
Valoració d’ingrés
Valorat el dolor d’ingrés 97.4% 83.3%
1. Risc de deteriorament de la integritat cutània 2. Risc de caiguda 3. Risc de restrenyiment 4. Temor 5. Incompliment del tractament 6. Trastorn de processos del pensament 7. Ansietat
32.0% 30.4% 16.8% 9.2% 5.1% 4.0% 3.8%
Diagnòstics infermers més freqüents:
Seguiment diagnòstic infermer 43.5% 86.9%
Alta feta 100% 96.5% Alta
Consten els DI pendents ‐ 45.2%
*MITJA NORTON A L’INGRES Determina la possibilitat de que el pacient desenvolupi úlceres per pressió durant l’ingrés. En un pacient amb un Norton inferior a 15 ja s’inicien mesures de prevenció.
56789
1011121314151617181920
UCI MI CHM COT CHM
LLEE Conval U1-2 U5 U8-9
13,1 14,6 15 13 17,6 17,2 16,5 16,3
Risc baix
Risc mitjà
Risc alt
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐18‐
**MITJA BARTHEL A L’INGRÉS Ens informa sobre el nivell de dependència del pacient en relació a les activitats de la vida diària (alimentació, eliminació, higiene i mobilització), el que ens determina sobretot la necessitat d’aquests pacients de cures auxiliars.
*** MITJA RISC DE CAIGUDA Ens permet detectar aquells pacients que tenen més probabilitat de patir una caiguda. Només amb un factor de risc ja és precís aplicar les mesures Standard de prevenció. Els factors de risc que s’identifiquen a l’ingrés són: Història prèvia de caigudes, estat cognitiu alterat, presència de mobilitat alterada, problemes d’incontinència, medicació de risc.
0102030405060708090100
MI CHM COT CHM LLEE Conval U1-2 U5 U8-9
45,8 53 25 83 76,8 70,1 69,4
Independent
Dependència lleu
Dependència moderada
Dependència greu Dependència total
0
1
2
3
4
5
MI CHM COT CHM LLEE Conval U1-2 U5 U8-9
2,4 1,9 3,3 2,1 1,02 0,7 0,7
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐19‐
7.‐INFERMERA REFERENT.‐ A l’any 2010 es va realitzar una enquesta als pacients i familiars sobre el coneixement que tenien de la infermera referent. Els resultats obtinguts ens van permetre concloure que la infermera està molt ben valorada de manera general, però no de manera individualitzada ja que només un 46.2% de pacients i/o familiars va dir conèixer el nom de la seva infermera. Durant l’any 2011 es decideix constituir un grup de treball format per una infermera de cada unitat d’hospitalització amb l’objectiu de revisar l’enquesta, el document d’infermera referent i elaborar algunes propostes per millorar el coneixement de pacients i famílies cap aquesta figura. Es proposa:
1. Incloure informació d’aquesta infermera en la carpeta informativa d’ingrés i també en el vídeo d’acollida que s’està elaborant per substituir aquesta carpeta.
2. Salut Mental (Hospitalització i Hospitals de dia): Es farà constar el nom de la
infermera referent en el díptic informatiu que se’ls hi dóna a l’ingrés.
3. Es proposa posar en la capçalera del llit del pacient (o en el lloc que es decideixi, però que sigui visible) una targeta penjada amb el nom de la infermera referent.
Aquesta última mesura es considerada per tothom com la més efectiva però també la més controvertida. Per això es decideix que els membres d’aquesta reunió ho expliquin a les seves unitats per veure la seva acceptació. Finalment, un cop finalitzades les reunions informatives a les unitats es decideix que es farà una prova pilot a una de les unitats (U5 COT, edifici HSJD) per tal d’avaluar la conveniència o no de la seva implantació. Aquesta prova pilot es farà durant el 2012.
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐20‐
8.‐PROGRAMA PREALT.‐ Necessari per tots aquells malalts que a l’alta requereixen suport a domicili per part dels equips d’atenció primària. Durant aquest any s’han realitzat 361 informes prealt, un 43,28% d’aquestes altes s’han informat abans de les 24h. aquesta coordinació entre l’atenció hospitalària i la primària ha permès que es puguin planificar les cures i garantir la continuïtat assistencial.
9.‐INDICADORS DE QUALITAT I SEGURETAT.‐ Per tal d’avaluar i millorar la qualitat i la seguretat en les cures es difereixen aquells aspectes qualitatius més rellevants que es volen avaluar i s’elaboren els indicadors per mesurar‐los. 9.1 Metodologia Cada un dels Indicadors del quadre de comandaments té un grup d’infermeres, que anomenem Responsables d’Indicadors, encarregades de fer el seguiment a les seves unitats. Els indicadors sempre estan relacionats amb la seguretat del pacient en l’àrea determinada. El seguiment dels indicadors implica la recollida de dades en un temps determinat. Les fonts d’informació són:
La història clínica. L’observació directa del malalt. L’observació directa de l’entorn. La revisió dels fulls específics. Els resultats analítics (en el cas d’infeccions).
La tabulació i lliurament dels resultats els realitza la responsable de qualitat, en una reunió de treball conjunta amb totes les infermeres responsables del mateix indicador i les Caps d’unitat, s’analitzen els resultats i planifiquen les accions de millora. També es responsabilitzen de la difusió de les accions a realitzar en els seus equips.
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐21‐
9.2.Indicadors generals: 9.2.1 Incidència de flebitis en catèters venosos perifèrics Durant l’any 2011 s’han realitzat 3 talls de prevalença, fent observació directa de tots els catèters inserits en pacients ingressats o atesos en els dies determinats:
Els encarregats de la realització d’aquests talls de prevalença de presència de flebitis a CVC són:
Dolors Mas, infermera de control d’infeccions
Fina Obradors, infermera de control d’infeccions
Teo Baeza, responsable de qualitat i seguretat del pacient en infermeria La taxa de flebitis ha estat lleugerament inferior a la obtinguda l’any anterior
Els resultats han estat els següents: 1º TALL 2º TALL 3º TALL TOTAL
Nº catèters observats 180 175 204 559
Nº de flebitis observades 4 7 5 16
Prevalença de Flebitis 2,22% 4,00% 2,45% 2,86%
DATA 1º TALL: 5 MARÇ
DATA 2º TALL: 28 JULIOL
DATA 3º TALL: 11 OCTUBRE
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐22‐
L’acompliment del protocol d’inserció i manteniment de les VCP són les dades que recullen els responsables de l’indicador: Nº 1º TALL Nº 2º TALL Nº 3º TALL TOTAL
Dies de catèter(pro mig) 1 2 1,8 0
Catèters < 4 dies 176 97,8% 174 99,4% 194 95,1% 97,4%
Planificació del canvi (excepte Obu‐U6‐NN)
120/150 80,0% 133/159 83,6% 143/161 88,8% 84,1%
Punt d’inserció visible 170 94,4% 142 81,1% 196 96,1% 90,6%
Apòsit net 168 93,3% 149 85,1% 195 95,6% 91,4%
Tap obturador / equip nou
179 99,4% 170 97,1% 200 98,0% 98,2%
Equip net 60 96,8% 47 92,2% 56 94,9% 94,6%
Equip fixat 46 74,2% 28 54,9% 50 84,7% 71,3%
Pro mig 90,9% 84,8% 93,3% 89,7%
L’indicador de “Catèters no justificats” ens dóna informació del bon ús dels catèters, evitant el risc de flebitis si retirem tots aquells que no són necessaris. Si porten o no fàrmacs fel∙lògens ens determinen un dels riscos de patir la flebitis. Nº 1º TALL 2º TALL 3º TALL TOTAL
Catèters no justificats
9 5,0% 18 10,3% 16 7,8% 7,7%
Catèters amb perfusió
62 34,4% 51 29,1% 59 28,9% 30,8%
Porten fàrmacs fel∙lògens
32 17,8% 30 17,1% 44 21,6% 18,8%
Conclusions: • La taxa de prevalença de flebitis és molt bona. • El nº de catèters sense justificació podria ser més baix. • Els fàrmacs fel∙lògens no han tingut relació molt significativa ja que només els duien el 23% dels catèter amb flebitis. • En ell 2º tall sempre es detecta una baixada moderada del seguiment del protocol, atribuïble al moment de l’observació que està dins el període de vacances. • l’ítem de més baix acompliment del protocol és la fixació de l’equip de sèrum per evitar mobilitzacions, que empitjoren el punt d’inserció, i les extravasacions. Accions de millora:
Insistir en la neteja de la pell, sobretot en els serveis d'urgències i quiròfans a
on es fa la tècnica de forma ràpida
Les pacients de sala de parts arriben a la unitat amb la clau de 3 passos algunes
vegades sense tap, recorda la importància del tap obturador.
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐23‐
A la unitat de pediatria es decideix posar sempre allargadera per evitar la
manipulació de la via quan s’ha de deixar fisiolitzada.
9.2.2.Prevalença de la infecció urinària El resultat dels 2 talls de prevalença, realitzats en el mes de maig i de desembre, per les infermeres d’infeccions a tots el malalts portadors de sonda vesical dels 3 edificis d’hospitalització, ha estat el següent:
1º tall 19‐7‐2011 2 de 32 6,25% 1 UCI 1 5ª planta CHM
2º tall 10/12/2011 0 de 22 0%
Infecció d’orina en malalts sondats en els últims anys:
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐24‐
Avaluació de l’acompliment del procediment de sondatge vesical En relació al seguiment del protocol, les dades han estat recollides per les infermeres responsables de l’indicador:
Indicador 2º sem 2006
1º sem 2007
2º sem 2007
1º sem 2008
2º sem 2008
1º sem 2009
2º sem 2009
1º sem 2010
2º sem 2010
1º sem 2011
2º sem 2011
Nº Observacions
53 41 84 69 88 79 50 44
Data d'inserció registrada
100% 100% 100% 100%
Malalts sondats i observats amb bossa recol∙lectora per sota de la bufeta
100% 100% 100% 78% 100% 100% 100% 94,3% 89,8% 100% 100%
Malalts sondats i observats amb bosses protectores per l’orina (llit o cadira)
100% 99,9% 99.7% 70% 86,6% 82% 95% 81,2% 64,2% 86,0% 81,8%
Malalts amb planificació buidatge bossa
recol∙lectora màxim C/ 8
hores
100% 100% 82,9% 72% 98,7% 90,5% 92,7% 97,7% 81,8% 98,0% 77,3%
Malalts amb la sonda fixada a la cuixa
0% 14,6% 32% 44,2% 57,1% 63,7% 60,2% 56,8% 64,0% 61,4%
Malalts amb higiene amb cunya o dutxa
NV 75% 67% 68,8% 88,7% 84,0 76,1% 40,9% 98,0% 77,3%
Promitg 100% 75,0% 68,1% 63,8% 79,7% 83,2% 88,5% 84,9% 72,3% 91,0% 83,0%
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐25‐
Conclusions Aquest any la taxa d’infeccions ha sortit molt baixa, en l’últim tall no s’ha detectat cap infecció ni bacteriúria asimptomàtica d’origen nosocomial, aquest fet no havia passat mai des de que es fa vigilància S’han analitzat alguns fets que poguessin estar relacionats: Percentatge de pacients sondats a l’hospital, aquest tall té un percentatge considerablement més baix 5,85% que tots els talls anteriors (8,9%‐9,8%) Percentatge de pacients sondats amb tractament antibiòtic: el percentatge és alt 63,3%, però en altres talls ja succeïa i la taxa d’infecció no era 0% Els dies d’utilització de la sonda vesical, s’observa en relació a altres talls que el percentatge d’utilització a més de 10 dies és el més baix dels últims 2 anys. Possiblement la combinació entre pocs pacients sondats amb pocs dies d’utilització de la sonda vesical ha pogut influir en donar una taxa de 0, cal anar fent més talls i observar l’evolució 9.2.3 Incidència de Caigudes Seguint el Projecte Col∙laboratiu de Prevenció de Caigudes del Departament de Salut s’ha fet seguiment de totes les caigudes notificades voluntàriament i la taxa d’aquest any ha estat:
Les 3 lesions produïdes per les caigudes accidentals han estat analitzades i valorades pel Nucli de Seguretat del Pacient.
ESTANDARD 1º SEMESTRE 2º SEMESTRE TOTAL
Nº caigudes notificades 81 54 135
Nº estades 116033 109943 225976
Taxa de caigudes per 1000 dies d'estada
< 2 0,70 0,49 0,60
Nº de caigudes amb lesió greu
3 0 3
Taxa de caigudes amb lesió 0 0,03 0,00 0,01
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐26‐
Amb relació als anys anteriors:
La participació en el Projecte ens permet formar part del benchmarking entre els diferents hospitals. Fins ara la comparació havia estat només entre els hospitals d’aguts, aquest any hem participat també com a hospital sociosanitari.
BENCHMARKING HOSPITALS AGUTS
Valoració dels pacients que han caigut: 1ºSEM 2ºSEM TOTAL
PROMIG EDAT 81,2 76,1 78,65
PROMIG BARTHEL 23,8 60,2 42,0
IQ RECENT 19 9 28 20,7%
1ºSEM 2ºSEM TOTAL
MATÍ 23 17 40 29,6%
TARDA 21 8 29 21,5%
SEGONS TORN
NIT 35 28 63 46,7%
1ºSEM 2ºSEM TOTAL
CARDIOVASCULAR 20 9 29 20,3%
DIGESTIVA 5 8 13 9,1%
NEUROLOGICA 12 16 28 19,6%
PSIQUIATRICA 7 1 8 5,6%
INFECCIOSA 5 3 8 5,6%
RESPIRATORIA 20 17 37 25,9%
SEGONS PATOLOGIES
TRAUMATICA 13 7 20 14,0%
TAXA DE CAIGUDES PER 1000 DIES D'ESTADA
TAXA DE CAIGUDES AMB LESIÓ PER 1000 DIES D'ESTADA
BENCHMARKING CENTRES SOCIOSANITARIS
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐28‐
FACTORS DE RISC
1º SEMESTRE 2º SEMESTRE TOTAL
Hª DE CAIGUDA 29 35,8% 14 25,9% 43 31,9%
ESTAT COGNITIU ALTERAT 45 55,6% 32 59,3% 77 57,0%
MALATIA NEUROLÒGICA O MOBILITAT ALTERADA 53 65,4% 28 51,9% 81 60,0%
PROBLEMES DE CONTINÈNCIA 43 53,1% 32 59,3% 75 55,6%
MEDICACIÓ DE RISC 58 71,6% 40 74,1% 98 72,6%
VALORAT COM A RISC DE CAIGUDA 63 77,8% 37 68,5% 100 74,1%
FORMA DE CAIGUDA
1º SEMESTRE 2º SEMESTRE TOTAL
LLIT AMB BARANES 22 27,2% 15 27,8% 37 27,4%
LLIT SENSE BARANES 5 6,2% 0,0% 5 3,7%
LLITERA AMB BARANES 0 0,0% 1 1,9% 1 0,7%
AMB TAMBORET RECOLÇAR 0 0,0% 1 1,9% 1 0,7%
CADIRA/SILLÓ BRAÇOS 4 4,9% 7 13,0% 11 8,1%
CADIRA DE RODES 6 7,4% 0 0,0% 6 4,4%
BIPEDESTACIÓ LAVABO 8 9,9% 8 14,8% 16 11,9%
BIPEDESTACIÓ DUTXA 1 1,2% 0 0,0% 1 0,7%
DEHAMBULANT HAB 16 19,8% 4 7,4% 20 14,8%
DEHAMBULANT PASSADIS 6 7,4% 1 1,9% 7 5,2%
A L’ENLLITAR‐SE 1 1,2% 0 0,0% 1 0,7%
A L’AIXECAR‐SE 10 12,3% 17 31,5% 27 20,0%
AL SEURE 2 2,5% 0 0,0% 2 1,5%
PORTAVA IMMOBILITZACIONS 1 1,2% 0 0,0% 1 16,7%
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐29‐
Els factors extrínsecs i intrínsecs relacionats amb les caigudes han estat:
FACTORS EXTRINSECS
1º SEMESTRE 2º SEMESTRE TOTAL
MOBILIARI 5 6,2% 2 3,7% 7 5,2%
TERRA LLISCANT 8 9,9% 6 11,1% 14 10,4%
IL∙LUMINACIÓ 4 4,9% 5 9,3% 9 6,7%
TIMBRE 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0%
VESTIT 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0%
CALÇAT 15 18,5% 7 13,0% 22 16,3%
L'ENTORN 2 2,5% 3 5,6% 5 3,7%
TOTAL 34 42,0% 23 42,6% 57 42,2%
LLIT EN POSICIÓ BAIXA 55 67,9% 42 77,8% 97 71,9%
LLIT FRENAT 57 70,4% 42 77,8% 99 73,3%
TRASFERÈNCIA AMB AJUDA* 0 0,0% 9 52,9% 9 6,7%
*dels pacients que han caigut durant la transferència
FACTORS INTRÍNSECS
1º SEMESTRE 2º SEMESTRE TOTAL
PACIENT SOL 60 74,1% 42 77,8% 102 75,6%
DESORIENTAT EN EL MOMENT DE LA CAIGUDA
33 40,7% 23 42,6% 56 41,5%
AGITAT EN EL MOMENT DE LA CAIGUDA
0 0,0% 3 5,6% 3 2,2%
CAIGUDA ASSOCIADA A SÍNCOPE 3 3,7% 2 3,7% 5 3,7%
MOBILITAT ALTERADA EN EL MOMENT DE LA CAIGUDA
54 66,7% 39 72,2% 93 68,9%
VALORACIÓ INFERMERIA: ASSOCIACIÓ DE LA MEDICACIÓ
4 4,9% 6 11,1% 10 7,4%
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐30‐
La majoria de caigudes no han tingut greus conseqüències, només en 2 casos s’ha produït fractura i un d’aquests casos, una fractura de canell, s’ha produït en una pacient ambulatòria en el moment de baixar les escales a la sortida de l’hospital. L’altre cas va ser una fractura de costelles.
CONSEQÜÈNCIES DE LA CAIGUDA
1º SEMESTRE 2º SEMESTRE TOTAL
FRACTURA 2 2,5% 0 0,0% 2 1,5%
CONTUSIÓ 19 23,5% 19 35,2% 38 28,1%
HEMATOMA 4 4,9% 2 3,7% 6 4,4%
FERIDA 10 12,3% 8 14,8% 18 13,3%
TCE 2 2,5% 0 0,0% 2 1,5%
ALTRES 4 4,9% 0 0,0% 4 3,0%
RECURSOS:
RADIOLOGIA 7 8,6% 4 7,4% 11 8,1%
QUIROFAN 2 2,5% 0 0,0% 2 1,5%
VISITES MÈDIQUES 21 25,9% 11 20,4% 32 23,7%
CURES INFERMERIA 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0%
RECURSOS MATERIAL 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0%
Per fer el seguiment del protocol de prevenció de caigudes monitoritzem també el compliment de les mesures preventives. La metodologia consisteix en observar una mostra de pacients, valorar si tenen factors de risc que identifiquin el risc de caiguda i comparar amb la valoració i planificació feta per infermeria. Aquesta observació també ha estat realitzada per infermeres responsables a cada unitat en la que el perfil de pacients inclou un risc alt de caigudes i el resultat general ha estat el següent:
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐31‐
1º tall 2º tall TOTAL
Pacients amb factors de risc de caiguda i DI
75 44,1% 59 48,8% 134 46,0%
No tenen FR però tenen activat el DI
36 21,2% 17 14,0% 53 18,2%
Pacients que tenen factors de risc de caiguda i no tenen DI*
12 7,1% 14 11,6% 26 8,9%
Pacients que no tenen ni FR ni DI 47 27,6% 31 25,6% 78 26,8%
170 121 291
* pot ser degut a que s'han prioritzat altres diagnòstics
72,9% valorats correctament
27,1% valorats incorrectament
MESURES PREVENTIVES 1º tall 2º tall TOTAL
Sabatilles tancades 118 81,9% 86 87,8% 84,8%
llit en posició baixa 130 90,3% 92 93,9% 92,1% amb 1 factor de risc: mesures estàndards
57 informació a la
família 71 49,3%
25
69 70,4% 59,9%
Tenen ≥2 factors de risc de caiguda
87 targeta identificativa 76 87,4% 73 64 87,7% 87,5%
144 98
Amb aquestes dades observem que no hi ha consens en quan als factors de risc i l’activació de risc de caiguda, és a dir, hi ha pacients amb factors de risc i que no s’activa el DI i també pacients que sense presentar risc si que s’ha activat el DI, només en un 44% són coincidents. Tot i que es positiu activar el DI de risc de caiguda sempre que el professional ho consideri adequat, tot i no presentar risc, que això passi en més del 20% dels casos fa pensar que la valoració de risc de caiguda va més orientada a la percepció, sigui per edat o estat físics, que no pels factors descrits per l’evidència científica. És per tant una àrea de millora que cal treballar.
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐32‐
SEGONS FACTORS DE RISC 1º tall 2º tall TOTAL
N º caigudes 12 identificar la caiguda anterior
21
Estat cognitiu alterat
52 ambient, orientació i confort
39
malaltia neurològica i mobilitat alterada
89 programa exercicis
70 78,7% 77 45 58,4% 68,5%
Problemes de continència
56
planificació de l'assistència al wc o cunya
33 58,9% 48 28 36,4% 47,6%
Medicació de risc 124 monitoritzar efectes secundaris
70
TOTAL MESURES PREVENTIVES
74,4% 72,4% 81,1% 73,4%
En quan a les mesures preventives segons els factors de risc no s’han pogut valorar totes per la dificultat d’objectivar‐les i, en alguns casos, per manca d’informació als professionals per a que aquestes mesures estiguin registrades. Els resultats han estat pitjors que l’any anterior.
COMPARACIÓ 2010
2010 2011
Nº OBSERVACIÓ 261 291
PACIENTS AMB DIGNÒSTIC DE RISC DE CAIGUDA
71,30% 62.9%
Pacients que tenen risc de caiguda i no han estat valorats*
24,2% 11,6%
TOTAL MESURES PREVENTIVES
82,5% 73.4%
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐33‐
Conclusions: La taxa de caiguda ha estat dins dels estàndards recomanats i estem ben situats en el benchmarking del projecte de caigudes a nivell de Catalunya, però en la valoració del risc de caigudes no se segueixen els factors determinats en el protocol i les mesures preventives s’apliquen en un percentatge molt baix. 9.2.4 Anàlisis de la prevalença i la incidència de les ulceres per pressió 2 cops a l’any es realitza el seguiment d’una mostra de pacients durant un mes, un total de 577, per conèixer la incidència d’UPP, aquesta any les infermeres responsables d’aquest indicador ens han aportat les següents dades, han analitzat els resultats i han planificat les accions de millora.
1º TALL 2º TALL TOTAL
Nº PACIENTS OBSERVATS 337 240 577
Nº DE PACIENTS QUE DESENVOLPEN UPP DURANT L'INGRÉS
8 4 12
PREVALENÇA DE LESIONS PER PRESSIÓ (UPP) NOSOCOMIALS
2,4% 1,7% 2,1%
Nº DE PACIENTS QUE INGRESSEN AMB UPP
14 4,2% 11 4,6% 22 3,8%
Nº DE PACIENT AMB NORTON A L'INGRÉS <14
126 37,4% 78 32,5% 196 34,0%
VALORACIÓ DEL RISC DE LESIONS PER PRESSIÓ
335 99,4% 240 100,0%
575 99,7%
En el gràfic presentat a continuació podem observar la millora continuada cada any d’aquest indicador
2004 2005 2006 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Nº de pacients que desenvolupen UPP durant el ingrés/ nº de malalts observats
8,50% 4,90% 4,40% 3% 2,50% 1,5% 2,10% 1,8% 2,1%
UPP DADES GLOBALS
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐34‐
Per analitzar millor les dades les separem en 2 àrees a on els factors de risc dels pacients són ben diferents, hospitalització d’aguts, sociosanitari i UCI:
HOSPITALITZACIÓ AGUTS 1º TALL 2º TALL TOTAL
Nº PACIENTS OBSERVATS 241 192 433
Nº DE PACIENTS QUE DESENVOLPEN UPP DURANT L'INGRÉS
3 3 6
PREVALENÇA DE LESIONS PER PRESSIÓ (UPP) NOSOCOMIALS
1,2% 1,4% 1,2%
Nº DE PACIENTS QUE INGRESSEN AMB UPP
11 4,6% 8 4,9% 19 4,7%
Nº DE PACIENT AMB NORTON A L'INGRÉS ≤14
65 27,0% 45 25,3% 111 25,4%
VALORACIÓ DEL RISC DE LESIONS PER PRESSIÓ
241 100% 162 100% 403 100,0%
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐35‐
SOCIOSANITARI 1º TALL 2º TALL TOTAL
Nº PACIENTS OBSERVATS 96 78 174
Nº DE PACIENTS QUE DESENVOLPEN UPP DURANT L'INGRÉS
5 2 7
PREVALENÇA DE LESIONS PER PRESSIÓ (UPP) NOSOCOMIALS
5,2% 2,6% 4,0%
Nº DE PACIENTS QUE INGRESSEN AMB UPP
3 3,1% 3 3,8% 6 3,4%
Nº DE PACIENTS AMB NORTON A L'INGRÉS ≤14
61 63,5% 37 47,4% 98 56,3%
VALORACIÓ DEL RISC DE LESIONS PER PRESSIÓ
94 97,9% 78 100,0% 172 98,9%
UCI 1º TALL 2º TALL TOTAL
Nº D'ALTES A UCI 412 390 802
Nº PACIENTS AMB UPP 12 7 19
Nº DE PACIENTS QUE DESENVOLPEN UPP DURANT L'INGRÉS
5 1 6
PREVALENÇA DE LESIONS PER PRESSIÓ (UPP) NOSOCOMIALS
1,2% 0,3% 0,7%
Nº DE PACIENTS QUE INGRESSEN AMB UPP
7 58,3% 6 85,7% 13 68,4%
Nº DE PACIENT AMB NORTON A L'INGRÉS ≤14
9 75,0% 7 100% 16 84,2%
VALORACIÓ DEL RISC DE LESIONS PER PRESSIÓ
11 91,7% 6 85,7% 17 89,5%
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐36‐
APLICACIÓ DE MEURES PREVENTIVES Nº DE PACIENTS AMB NORTON ≤ 14 QUE TENEN REGISTRE DE MESURES PREVENTIVES
SI + NP 1º TALL 2º TALL TOTAL
VALORACIÓ DIÀRIA PELL 114 90,5% 77 98,7% 191 97,4%
ÀCID GRAS 109 86,5% 72 92,3% 181 92,3%
CANVIS POSTURALS 104 82,5% 76 97,4% 180 91,8%
SEDESTACIÓ 104 82,5% 68 87,2% 172 87,8%
INGESTA LÍQUIDS 112 88,9% 75 96,2% 187 95,4%
PROTECCIONS 89 70,6% 72 92,3% 161 82,1%
MÀRFAGUES/MATALASSOS 78 61,9% 65 83,3% 143 73,0%
ASSEGURAR NUTRICIÓ 103 81,7% 69 88,5% 172 87,8%
TOTAL 80,7% 92,0% 88,5%
Conclusions: La taxa d’UPP ha millorat molt en els últims anys, mantenint‐se dins dels estàndars (4‐6%), el fet de que al sociosanitari sigui una mica més elevada és un fet real a totes les institucions pel major risc que representen. Les accions preventives presenten encara un marge de millora interesant. 9.2.5.Identificació de malalts Per tal de garantir la seguretat dels nostres pacients des de l’any 2006 s’ha instaurat el sistema d’identificació amb les polseres identificatives. El propòsit de mesurar aquest indicador és el de conèixer el grau d’implantació i identificar els motius que en poden limitar el seu ús generalitzat.
Hem realitzat 5 talls per l’observació del correcte ús de les polseres, que les dades siguin llegibles.
1º TALL 2º TALL 3º TALL 4º TALL 5ºTALL TOTAL
Nº Malalts observats 264 327 224 307 307 1429
Nº Malalts que porten la polsera identificativa 248 323 219 287 304 1381
Percentatge de malalts amb polsera identificativa 93,9% 98,8% 97,8% 93,5% 99,0% 96,6%
Nº Malalts que porten la polsera identificativa i les dades són llegibles 247 320 219 282 302 1370
Percentatge de malalts amb polsera identificativa i dades llegibles 93,6% 97,9% 97,8% 91,9% 98,4% 95,9%
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐37‐
Les dades comparades amb els anys anteriors:
2006 2007 2008 2009 2010 2011
Percentatge de pacients que porten la polsera identificativa
89,5% 89,2% 97,2% 97,5% 90,2% 96,6%
Percentatge de pacients que porten la polsera identificativa correcta i llegible
94,8% 87,9% 95,9%
La millora rellevant d’aquest any en relació al 2010 ha estat el canvi de polseres identificatives, en el model anterior no quedava protegida l’etiqueta del pacient i es deteriorava amb molta facilitat. El disposar també de les etiquetes de curta durada, que són de paper i molt més fàcils de posar, també pot haver ajudat a millorar la taxa de pacients identificats als serveis d’urgències i hospitals de dia.
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐38‐
El 2011 ha estat també el primer any que hem identificat als pacients que estan en programa de diàlisi, s’han fet unes targetes per introduir en un protector plastificat i que s’agafa a la roba per mitja d’una pinça
Conclusions:
La millora respecte a l’any anterior es valora molt positivament però es fa necessari augmentar la correcta identificació del 100% dels pacients atesos, no només en els que ja identifiquem en un 96%, que cal arribar al total, sinó també en les àrees a on encara no s’utilitza cap sistema, com és la unitat de Salut Mental i les proves complementàries amb administració de medicació o contrast, com endoscòpies i diagnòstic per la imatge.
És molt important també millorar l’hàbit de comprobar la identificació amb el pacient i la documentació per evitar esdeveniments adversos que fins i tot podrien ser molt greus per al pacient.
9.2.6Hemocultius contaminats Pacients adults (edat superior a 15 anys) En comparació als dos últims anys, on la tendència de contaminació era a la baixa, durant el 2011 observem que aquesta ha augmentat 1 punt (s’adjunta gràfic). No obstant, continuem dins de l’estàndards descrit en la literatura (3%) A l’analitzar la taxa de contaminació d’aquest any per unitats, observem que excepte UCI, Unitat 2 i Unitat 9, totes han augmentat els seus valors. Conclusions: Tot i continuar rebent mensualment informació personalitzada sobre taxa de contaminació, tant els professionals com el seu cap, l’existència de personal nou i la possible relaxació de la resta (retirada de les DPO’s), pot haver estat el motiu.
0%
2%
4%
6%
8%
10%
12%
14%
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
Evolució 1994 – 2010
any 2006 = 6,6% / any 2007 = 4,8% any 2008 = 4% / any 2009 = 2,5% any 2010 = 2%/ any 2011 = 3 %
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐39‐
Pacients pediàtrics (edat inferior a 15 anys) Els resultats han estat els millors de tots els anys, disminuïnt la taxa en més d’un punt (s’adjunta gràfic) Continuen sota dels estàndards descrits en la literatura (5%) Conclusions: Possiblement el disposar d’una infermera responsable dels indicadors a Nounats, que ha anat recordant el mètode a l’hora de realitzar la tècnica ha ajudat a millorar. També s’ha continuat enviant mensualment informació personalitzada, sobre taxa de contaminació, tant el professional, com el seu cap Complementació hemocultius En relació a l’any 2010, s’observa un lleuger descens en la complementació dels registre, a l’hora de realitzar els hemocultius (64,3% front 61,83%) La vigilància informatitzada en els hemocultius contaminats ha estat útil per: Dels 188 hemos contaminats, no estava registrat el nom del professional en 79 ocasions i d’aquestes hem trobat, revisant la història de l’ETM, 46 (58,22%), aquest fet ha permès, poder‐los informar i donar la seva taxa ajustada per dades Observació: Durant el mes de desembre, s’ha incorporat un nou flascó d’hemocultiu que permet connectar amb la palometa vacutainer sense fer cap tipus de manipulació (fins llavors s’havia de canviar el conus blanc que porta el kit per un de blau no estèril). Creiem que el fet de manipular menys pot ajudar a no contaminar
0%
2%
4%
6%
8%
10%
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2007
2008
2009
2010
% positus % contaminants
Evolució 1997 – 2010
any 2006 = 7,2% / any 2007 = 9,2% any 2008 = 5,3% / any 2009 = 4% any 2010 = 4,40%/ any 2011= 3,%
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐40‐
9.2.7Avaluació del Dolor a Hospitalització Aquest any ha estat el segon en la monitorització de la valoració del Dolor, s’ha fet el seguiment del registre de l’EVA, valorant com a positiu al menys 1 registre cada 24h, però amb l’objectiu final de 1 valoració per torn, com seria considerant el dolor com a la cinquena constant. El registre de l’EVA ha d’estar a la gràfica de constants però tenint en compte també si s’ha registrat a l’evolutiu. Les infermeres responsables d’aquests indicadors han observat 325 registres, distribuïts entre les diferents unitats d’hospitalització:
OBSERVACIONS 163 162 325
PER UNITATS: 1r TALL 2n TALL TOTAL
U1 16 10 26
U2 20 10 30
U5 12 21 33
U7 8 16 24
U6 17 20 37
U8 10 10 20
U9 10 10 20
5º COT 10 10 20
3º 9 14 23
TRÀFIC 8 5 13
2º MI 23 36 59
4º MI 20 0 20
TOTALS 163 162 325
2010 1ºsem 2º sem TOTAL 2011
Nº DE MALALTS AMB VALORACIÓ DE L'EVA /8H 44.6% 53.3% 43,8% 48,6%
Nº DE MALALTS AMB VALORACIÓ DEL DOLOR C/8H (escrit al curs d'infermeria)
57,6% 53.7% 45,0% 49,3%
Nº DE MALALTS AMB VALORACIÓ DE L'EVA C/24 COM A MÍNIM
77,6% 99.3% 93,8% 96,6%
PREVALENÇA DE PACIENTS AMB EVA >3 Pacients amb Dolor*
3.0% 4.2% 7,4% 5,8%
*valoració superior a 3 amb EVA, en 2 valoracions seguides
Memòria direcció d’infermeria 2011
‐41‐
Comparat amb l’any anterior:
Conclusions: Els resultats del registre de l’EVA a millorat moderadament en tots els aspectes, el fet de que la valoració a l’evolutiu sigui una mica més baixa també és positiu per què, com ja em comentat, el registre correcte s’ha de fer amb l’escala EVA en la gràfica del pacient. L’augment de pacients amb Dolor en més d’un 2%, tot i que una part pot ser atribuïble al augment de pacients valorats, ens alerta també de la incidència elevada de Dolor en pacients ingressats. Dolor Crònic a unitats sociosanitàries En les unitats de Llarga Estada i Convalescència es fa un registre setmanal del dolor crònic, per tal de conèixer el percentatge de malalts que milloren el dolor durant la seva estada a la unitat, s’ha analitzat una mostra de pacients.
2010 2011
EVA /8H 44,6% 48,6%
VALORACIÓ DEL DOLOR C/8H 57,6% 49,2%
EVA C/24 77,6% 93,5%
Pacients amb Dolor. 3,0% 5,8%
42
UNITAT CONVALESCÈNCIA
1º TALL % 2º TALL % TOTAL
Nº OBSERVACIONS 18 15 33
Nº PACIENTS AMB DOLOR A L'INGRÉS
17 PROMITG EVA: 1,5
13 PROMITG EVA: 1,6
30
Nº DE PACIENTS QUE MILLOREN A LA 5º SETMANA
12 66,67% 12 80% 72,7%
Nº DE PACIENTS QUE MILLOREN A AL 10º SETMANA
15 83,33% 14 100% 87,9%
Nº DE PACIENTS QUE MILLOREN A LA 15ªSETMANA
16 88,89% 14 100% 90,9%
UNITAT: ULLE
1º TALL % 2º TALL % TOTAL
Nº OBSERVACIONS 37 16 53
Nº PACIENTS AMB DOLOR A L'INGRÉS
8 PROMITG EVA: 1,8
2 PROMITG EVA: 2,5
10
Nº DE PACIENTS QUE MILLOREN A LA 5º SETMANA
22 59,46% 16 100% 71,7%
Nº DE PACIENTS QUE MILLOREN A AL 10º SETMANA
22 59,46% 16 100% 71,7%
Nº DE PACIENTS QUE MILLOREN A LA 15ªSETMANA
20 54,05% 16 100% 67,9%
Memòria direcció d’infermeria 2011
43
Conclusions: Les valoracions del Dolor crònic són EVAS molt baixos però, a canvi, la seva millora és de difícil maneig. A diferència dels anys anteriors el percentatge de pacients que han millorat el dolor amb el temps ha estat més alt en els pacients de llarga estada, quan habitualment ho eren els de convalescència. 9.2.8.Higiene de Mans Seguint les activitats del Projecte d’Higiene de mans aquest any s’han fet 919 observacions de diferents oportunitats d’higiene de mans en professionals. Aquestes observacions les han fet 7 observadors i la responsable del projecte, Dolors Mas, durant 1 mes (setembre‐octubre 2011) Les observacions, s’han realitzat en totes les unitats (excepte Salut mental) i serveis durant els torns de matí, tarda i nit. S’ha procurat observar a diferents estaments de professionals sanitaris (metges, infermeres, auxiliars, portalliteres i altres) Les sessions d’observació han durat aproximadament 20 minuts cadascuna Els resultats s’han recollit en un full de dades expressament dissenyat per aquest motiu Els resultats s’han introduït en una base de dades on‐line, on en cada moment es podia comparar els resultats de l’hospital amb els altres centres participants del projecte Definició: Oportunitat: moment en que és necessària la higiene de les mans durant les activitats del personal sanitari, ve indicada per els cinc moments per a la higiene de mans: M1‐ abans del contacte amb el pacient M2‐ abans de realitzar una tècnica asèptica M3‐ desprès de la manipulació de fluids corporals M4‐ desprès del contacte amb el pacient M5‐ desprès del contacte amb l’entorn Resultats Agrupat per àrees Octubre: Total acompliment: 64%
Àrees Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Àrea Mèdica 59,38 77,78% 78% 63,33% 70,95%
Àrea de Cirurgia 81,16 93,02% 93,94% 40% 86%
Àrea de Traumatologia
35,29% 66,67% 84,21% No observades
71,29%
Àrea Medico quirúrgica (CSJ)
57,14% 66,67% 59,09% No observades
59,72%
Àrea Urgències 47,92% 77,08%% 54,9% 0% 59,06%
U‐6 (SJD) 100% 66,67% No observades 0% 80,95%
Àrea Crítics 90,48% 88,24% No observades No observades
89,47%
Consultes Externes 75% 72,5% 0% No 62,12%
Memòria direcció d’infermeria 2011
44
(Hospital de dia) observades
Quiròfan 30,77% 0% 0% 14,29% 14,63%
Sala de Parts 77,27% 44,44% 70% No observades
68,29%
Neonatologia (SJD/CSJ)
88,89% 50% No observades No observades
65,22%
Convalescència 100% 80% 75% 75% 79%
Diàlisis 0% 68,75 37,5% No observades
43,75%
Total 64,9% 72,7% 68,56% 48,33% 67,35%
64,23
54,71
53,85
86,21
87,5
42,11
61,5
65,66
56,31
62,88
65,97
46,72
13,5
73,28
63
71,43
71,43
60,96
22,4
20
48,24
66,54
0 20 40 60 80 100URGA.quiru
rgic
a
A.trau
mat
ologiaA.o
bstet
ricia
Pedia
tria
Qui
rófa
n
2009
2010
2011
Memòria direcció d’infermeria 2011
45
Per categories professionals/comparatiu amb els altres hospitals
Per categories professionals comparatiu any 2009‐2010‐2011
01020304050607080
infe
rmer
es
met
ges
auxi
liars
altre
s
2009
2010
2011
Memòria direcció d’infermeria 2011
46
Total per Unitat Àrea Mèdica Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
2 planta CHM 70% 100% 100% 100% 92%
Unitat 8 SJD 54,54% 78,57% 58,33% 50% 60,37%
Unitat 9 SJD 54,54% 70,58% 66,66% 57,14% 64%
Àrea Quirúrgica Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Unitat 1 86,6% 100% 100% 93,6%
Unitat 2 87,09% 100% 100% 91,2%
Unitat 7 37,5% 75% 60% 40% 56,66%
Àrea de Traumatologia
Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Unitat 5 SJD 63,15% 57,89% 60,5%
5 planta CHM 0% 75% 80% 66,66%
Tràfics (CSJ) 40% 63,63% 56,27%
Àrea Mèdico quirúrgica
Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Planta 3A/3B CSJ 44,44% 75% 45,45% 52%
Àrea obstetrícia
/pediatria Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Unitat 6 SJD 100% 66,6% 0% 80,95%
Àrea Crítics Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Urgències Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Urgències SJD 18,18% 70,37% 59,09% 0% 54,8%
Urgències CSJ 56,75 85,71% 51,72% 62,06%
Memòria direcció d’infermeria 2011
47
UCI adults SJD 90,4% 88,2% 89%
Consultes Externes Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Hospital de Dia Medicina
0% 75% 0% 45,85%
Hospital de Dia Oncologia
100% 75% 0% 80%
Quiròfans Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Quiròfan SJD 30,7% 0% 0 14,2% 14,6%
Sala de parts Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Sala de parts SJD 77,2% 40,4% 70% 68%
Neonatologia Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Neonatologia SJD 88,8% 50% 65,2%
Neonatologia CSJ No observat
Sociosanitari Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Convalescència CHM 100% 60% 100% 50% 76,47%
Unitat Llarga estada CHM
100% 45,4% 100% 70%
Unitat Diàlisis Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
0% 68,7% 37,5% 43,7%
Per indicacions comparatiu altres hospitals any 2009‐2010‐2011
Memòria direcció d’infermeria 2011
48
RESULTATS A) Acompliment de la higiene de mans S’ha observat que el compliment en general ha augmentat lleugerament respecte a l’any passat ( 63,51% ‐ 67,35%) en totes categories professionals Metges: 53,4% ‐ 64,9%, Infermeres: 68,1% ‐ 72,7%, Auxiliars: 68,5% ‐ 69%, Portalliteres/Altres: 22,3% ‐ 48,3% Cal destacar l’augment considerable en els professionals portalliteres respecte a l’any 2010. Els professionals amb més bon compliment per la higiene de mans han estat les infermeres, assolint el 72,7%, seguit de les auxiliars amb el 69%, desprès els metges amb el 64% i per últim els portalliteres amb un 48%. Les àrees de l’hospital que han assolit el compliment del 67% han estat: la mèdica, la quirúrgica (Trauma i Cirurgia), pediatria, UCI, Sala de parts i Convalescència. Nounats i Consultes Externes han tingut un compliment del 63%, l’àrea medicoquirúrgica de la CSJ i Urgències el compliment ha estat del 59% i les àrees amb més baix compliment han estat Diàlisi (43,7%) i Quiròfan (14,63%). En comparar el compliment del nostre Hospital amb la resta d’hospitals participants del projecte s’observa que la tendència i percentatge és lleugerament superior (67,36% ‐ 65,18%). B) Indicacions per a la Higiene de mans
Memòria direcció d’infermeria 2011
49
El moment 1 (abans del contacte amb el pacient) i el moment 5 continuen essent els indicadors amb el compliment més baix i no han augmentat respecta a l’any 2010. Els moments 2, 3 i 4 tenen un compliment força alt entre 70% ‐ 90%. Conclusions En general els resultats obtinguts són bons. Caldrà insistir més en les àrees de més baix compliment (Quiròfan i Diàlisis) Caldrà més formació als professionals metges de l’àrea de Diàlisis Caldrà més insistència/formació... als professionals del bloc quirúrgic 9.2.9.Seguiment del protocol de contenció mecànica: S’ha fet a la unitat de Salut Mental i al Sociosanitari seguint les variables determinades en el projecte de prevenció de caigudes:
ULLE CSJ RESIDÈNCIA ULLE CH SM
Nº PACIENTS A LA UNITAT 13 60 24 95
PACIENTS AMB CONTENCIÓ MECÀNICA 7 14 6 9
PROMITG HORES DE CONTENCIÓ/DIA 24 18,2 24 12,3
Registre específic 100,0% 100,0% 0,0% 100,0%
Contenció homologada 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
Valorades alternatives 100,0% 100,0% 0,0% 100,0%
Ordre mèdica 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
Registre diari 100,0% 100,0% 0,0% 100,0%
Consentiment a la família 100,0% 100,0% 100,0% 11,1%
Revaloració cada torn 100,0% 100,0% 0,0% 100,0%
TOTAL 100,0% 100,0% 42,9% 87,3%
9.2.10.Seguiment del protocol de Seguretat a la Unitat de Salut Mental:
Memòria direcció d’infermeria 2011
50
A la unitat de Salut Mental es monitoritza també els incidents que van succeint per tal de fer la valoració i planificar accions de millora. Aquest any han estat 8 incidents dels quals 2 es poden considerar evitables: TIPUS D'INCIDÈNCIA POTENCIALEMENT EVITABLES
TENTATIVA AUTOLÍTICA 1 NO
INTENT DE FUGIDA 1 SI: no havia de tenir un encenedor
FUGIDA UNITAT 2
1 NO 1 SI: no havia d’haver estat la porta d'emergències oberta
AUTOAGRESSIÓ 1 NO
HETEROAGRESSIÓ 1 NO
TRANSGRESSIÓ DE NORMES 2 NO
TOTAL 8 2 EVITABLES= 25%
9.2.11.Seguiment de les enquestes de satisfacció de la unitat de CSI/CMA En total s’han realitzat 1718 enquestes complertes en 2 edificis, SJD i CHM. Representen aproximadament un 17% més que l’any anterior (1423 en el 2010). Entre d’altres tems es valora el dolor del pacient durant el període postoperatori i el dolor en el moment de la trucada: els pacients que han manifestat més dolor són els intervinguts d’artroscòpia d’espatlla, però també en les IQ de menys gravetat de SJD que s’inclouen en les enquestes generals. Durant aquets anys s’han canviat d’ubicació les unitats de Cirurgia Sense Ingrés del CHM, passant a la 5ºplanta; i la de SJD ha passat a estar ubicada a l’antiga unitat d’observació. En el primer cas sembla que ha estat un canvi positiu, sense incidències, però a SJD han baixat el nº d’enquestes complertes, baixant de 427 a l’any 2010 a les 259 de l’any 2011.
Nº d’enquestes a Sant Joan de Déu
2011 1º sem
% respostes
2011 2º sem
% respostes
TOTAL 2011
Total d’enquestes realitzades 148 111 259
Enquestes a pacients amb IQ: hàl∙lux valgus 0
Enquestes a pacients amb IQ: varices 7 2 66,6% 9
Enquestes a pacients amb IQ: hèrnies 6 11 0,0% 17
Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia genoll 13 14 93,3% 27
Enquestes a pacients amb IQ: ginecologia 16 9 90,0% 25
Enquestes a pacients amb IQ: otorrino 4 2 100,0% 6
Enquestes a pacients amb IQ: enquesta general 102 73 94,8% 175
Memòria direcció d’infermeria 2011
51
Manifestació de Sant Joan de Déu 2011 1º sem
EVA ≤3 PQ
EVA ≤3 ARA
2011 2º sem
EVA ≤3 PQ
EVA ≤3 ARA
Enquestes a pacients amb IQ: hàl∙lux valgus
Enquestes a pacients amb IQ: varices 7 100,0% 2 100,0% 100,0%
Enquestes a pacients amb IQ: hèrnies 6 83,3% 11 36,3% 90,9%
Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia genoll 13 53,8% 14 78,6% 92,8%
Enquestes a pacients amb IQ: ginecologia 16 68,7% 9 100,0% 100,0%
Enquestes a pacients amb IQ: otorrino 4 100,0% 2 100,0% 100,0%
Enquestes a pacients amb IQ: enquesta general 102 67,6% 73 75,3% 75,3%
Nº d’enquestes al Centre Hospitalari 2011 1º sem
% respostes
2011 2º sem
% respostes
TOTAL 2011
Total d’enquestes realitzades 583 325 908
Enquestes a pacients del pla de xoc (hèrnies i artroscòpies genoll)
0
Enquestes a pacients amb IQ: hàl∙lux valgus 0
Enquestes a pacients amb IQ: varices 126 93,3% 86 212
Enquestes a pacients amb IQ: hèrnies 157 92,3% 123 280
Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia genoll 61 96,8% 33 94
Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia espatlla 31 93,9% 13 44
Enquestes a pacients amb IQ: enquesta general 208 84,9% 70 278
Manifestació de Dolor al Centre Hospitalari 2011 1º sem
EVA ≤3 PostQ
EVA ≤3 ARA
2011 2º sem
EVA ≤3 PostQ
EVA ≤3 ARA
Enquestes a pacients amb IQ: hàl∙lux valgus
Enquestes a pacients amb IQ: varices 126 84,9% 96,8% 86 86,0% 90,7%
Enquestes a pacients amb IQ: hèrnies 157 78,3% 87,2% 123 78,0% 82,1%
Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia genoll 61 83,8% 88,7% 33 90,9% 90,9%
Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia espatlla 31 53,1% 68,8% 13 61,5% 76,9%
Enquestes a pacients amb IQ: enquesta general 208 84,1% 88,7% 70 78,5% 82,8%
Nº d’enquestes a la Clínica Sant Josep 2011 1º sem
% respostes 2011 2º sem
% respostes
TOTAL 2011
Total d’enquestes realitzades 403 148 551
Enquestes a pacients amb IQ: UROLOGIA 49 94,2% 20 100,0% 69
Enquestes a pacients amb IQ: MAXILODENTAL 43 89,6% 10 100,0% 53
Enquestes a pacients amb IQ: OTORRINO 74 89,6% 37 80,4% 111
Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia genoll 17 94,4% 39 100,0% 56
Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia espatlla 12 92,3% 16 94,1% 28
Enquestes a pacients amb IQ: enquesta general 208 84,9% 26 92,8% 234
Manifestació de Dolor la Clínica Sant Josep
2011 1º sem
EVA ≤3 PostQ
EVA ≤3 ARA
2011 2º sem
EVA ≤3 PostQ
EVA ≤3 ARA
Memòria direcció d’infermeria 2011
52
Enquestes a pacients amb IQ: UROLOGIA 49 93,8% 20 75,0% 100,0%
Enquestes a pacients amb IQ: MAXILODENTAL 43 60,4% 10 70,0%
Enquestes a pacients amb IQ: OTORRINO 74 74,4% 37 81,0% 94,6%
Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia genoll 17 82,3% 39 82,0% 84,6%
Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia espatlla 12 58,3% 0 81,2% 87,5%
Enquestes a pacients amb IQ: enquesta general 208 84,1% 76,9% 26 61,5% 80,7%
10.2.‐PROJECTES DE SEGURETAT DEL PACIENT Continuant amb els projectes de millora de la Seguretat dels Pacients del Departament de Salut durant aquest període anual hem fet les següents activitats:
Nucli de Seguretat del Pacient:
S’han fet 12 reunions amb un 57,3% d’assistència
El percentatge d’assistència a les reunions dels membres d’infermeria ha estat:
Sra. Fina Obradors; infermera de control d’infeccions:91,6%
Sra. Dolors Mas; infermera de control d’infeccions: 91,6%
Sra. Assutzena Molina; instructora de seguretat d’urgències: 41,6%
Sra. Teo Baeza; responsable de qualitat i seguretat d’infermeria: 100% En aquestes sessions de treball hem gestionat les 43 notificacions d’esdeveniments adversos rebudes, de les quals 10 s’han analitzat amb la metodologia ACR (anàlisis causa arrel)
• SAC 2: 4 - Recol∙locació de CVC en pacient crític - Desplaçament de fractura de fèmur per demora en el Ttº - Lesió vulvar relacionada amb IQ - Transfusió de sang errònia
• SAC 3‐4: 6 ‐ 3 errors identificació per etiquetes errònies - Demora en la transfusió per error identificació - AC en pacient erroni - Retràs en la IQ per manca de petició de sang
Com a resultat d’aquests anàlisis s’han planificat 23 accions de millora, de les quals 20 ja estan realitzades i resten pendents 3:
• Millorar la comunicació en els canvis de guàrdies mèdiques • Check list per trasllat de pacients i altres (portalliteres) • Reforçar la col∙laboració del personal d’admissions en la identificació del pacient
Memòria direcció d’infermeria 2011
53
En relació als diferents projectes col∙laboratius iniciats en el 2009 també s’ha continuant amb una serie d’activitats: Rentat de mans:
o Observacions i entrada de dades a la web o Curs on line a tot el personal d’infermeria o Sessions formatives o Participació en el dia mundial:
Dia de la Higiene de Mans En la commemoració de la 3ª edició del Dia Mundial del la Higiene de Mans, el 5 de maig, amb el lema: “Cures netes, cures segures”. Per impulsar la promoció de la higiene de mans com a element prioritari per reduir les infeccions associades a l’atenció sanitària aquest any hem comptat amb la col∙laboració dels Pallapupas que, amb la simpatia i humor que els caracteritza, han recordat als professionals com fer una bona higiene i desinfecció de mans.
Paral∙lelament hem realitzat l'autoavaluació proposada per l'OMS per tal de poder estudiar l'evolució i el progrés del programa de la higiene de mans. Projecte d’identificació inequívoca de pacients:
o Recollida de dades o Sessions formatives d’anàlisis de casos o Tall observacional d’etiquetes correctes a les HC
Prevenció de Caigudes:
o Observacions i entrada de dades a la web o Anàlisis de les caigudes amb lesions o Sessió formativa d’anàlisis d’un cas o Curs on line per tot el personal d’infermeria
Projecte Cirurgia segura: En relació a aquest projecte aquest any hem tingut un temps de reflexió per les diferents dificultats que van apareixent, principalment relacionades amb la comunicació dels diferents membres de l’equip quirúrgic (anestesistes, cirurgians i infermeres). Les principals accions realitzades han estat:
o Sessions formatives per a cada departament mèdic i altres per a infermeria o Recollida de dades dels ítems del Check list quirúrgic i feed bak amb els
Memòria direcció d’infermeria 2011
54
comandaments d’infermeria del servei. o Prova pilot per a la informatització del Check list quirúrgic
A nivell de Docència i Formació: Docència.‐ 1‐Formació d’infermeres especialistes Residents de l’especialitat de salut mental:
FRANCISCO JUAN PLAZAS VILLEGAS CARME FERNANDEZ GUIRADO
Residents de l’especialitat de llevadora:
LLIR I ELISA CARRERE MARTINEZ ESTHER JUAREZ PICHAY EVA MARIA SOLSONA SORIANO
LLIR II SUSANA PÉREZ PÉREZ MARTA BERMUDEZ CARBON ADRIANA VILAS RODRIGUEZ
2‐Alumnes en pràctiques En el curs 2010/11 han passat per la nostra Institució un total de 311 alumnes d’infermeria fent pràctiques pre‐grau i post‐grau, terapeutes ocupacionals, tècnics en radiologia, alumnes d’auxiliar d’infermeria i de formació ocupacional.
Memòria direcció d’infermeria 2011
55
Aquest any han iniciat les seves pràctiques els alumnes de 2n GRAU d’Infermeria i han finalitzat els últims alumnes de 3r de Diplomatura. Això ha implicat un canvi per als professionals d’infermeria en quan als coneixements dels alumnes. Per ajudar a introduir als alumnes de Grau la Direcció i professors de la FUB ens han fet una sessió informativa, el dia 5 de novembre, a la Sala d’Actes del CHM en videoconferència amb l’aula B de SJD. També s’han repartit a les unitats els dossiers dels Practicums dels cursos de Grau per consulta de tots els professionals. Les escoles amb les que hem col∙laborat amb pràctiques assistencials han estat:
Centres col∙laboradors Nº d’alumnes Tipus de pràctiques Fundació Universitària del Bages 64 de 3º DI
47 de 2º Grau Pre‐grau Diplm. Infermeria
Fundació Universitària del Bages 13 Post – grau Anestèsia i Reanimació Fundació Universitària del Bages 20 Curs iniciació a l’àrea quirúrgica Fundació Universitària del Bages 14 Intercanvi alumnes escola Miami
Fundació Universitària del Bages
2 Intercanvi alumnes de Finlàndia
Fundació Universitària del Bages 1 Intercanvi alumnes de Victoria Universitat de Barcelona. IL3 1 Màster en Infermeria d’anestèsia,
reanimació i tractament del dolor
EUI Andorra 1 Per – grau Diplm. Infermeria EUI Creu Roja 2 de 2º Grau
11 de 3ºDI Pre – grau Diplm. Infermeria
EUI de Vic 1 Pre – grau Diplm. Infermeria.
Escola Universitària de Sant Joan de Déu 2 Convalidació Títol de Diplomat en Infermeria
Escola Joviat 26 35
Tècnic en Auxiliar de cures Formació ocupacional
Escola Guillem Catà 50 Tècnic en Auxiliar de cures
Escola Guillem Catà 2 Formació Continuada en docents
Instituts IES de Manresa i Comarca: Santpedor, Guillem Catà
2
Estades a Empresa
Memòria direcció d’infermeria 2011
56
Ajuntament de Manresa 12 Formació ocupacional CIO (Centre d’iniciatives per a
l’ocupació) 5
Formació ocupacional
Aquest any han tornat a venir estudiants d’intercanvi de Miami, han estat 14 alumnes que han fet les pràctiques del 24 de maig al 4 de juny en diferents unitats de SJD i del CHM:
Brittney Retchin
Orlando Alvarez
Kerry Gaj
Jose Díaz
Gina Fasolo
Melissa Perez
Tun Tran
Melissa Andreu
Ji Wah
Genesis Recinos
Moises Barbosa
Noelle Barraque
Giselle Garcia
Jessica Garcia
i 2 alumnes de Finlàndia del 3 de març fins al 27 de maig passant per la Atenció Primària, unitats de CIR i àrea quirúrgica:
Katja Hurri
Alisa Mattson 3.‐Projecte d’Acreditació de Competències del títol d’auxiliars de geriatria Aquesta any, seguint amb el projecte d’acreditació de competències, s’ha incorporat el personal cuidador de la Residència de Disminuïts Físics. L’acreditació segueix un procés individualitzat i es fa seguiment des del departament de formació. 4.‐Formació acadèmica que han realitzat les infermeres rebent ajuts des de la Institució. Aquest any la baixada de pressupost ha fet que el Pla Formatiu anés més dirigit a la formació col∙lectiva vs la individual per poder arribar a un major nombre de professionals que realitzin alguna activitat formativa.
Memòria direcció d’infermeria 2011
57
S’han mantingut, però els ajuts a la formació acadèmica ja iniciada l’any anterior. 5.‐Cursos acadèmics; màsters i post‐ graus que han realitzant professionals del departament d’infermeria en el curs 20010‐11: 5.1 Formació acadèmica que han realitzat les infermeres rebent ajuts des de la Institució. Per a què els nostres professionals tinguin una formació adequada i especialitzada per la prestació de cures de qualitat i amb els requeriments actuals s’han impulsat des de la Institució un seguit de post –graus i màsters. Cursos acadèmics; màsters i post‐ graus que s’han realitzant en el curs 2009‐10:
Activitat Formativa Participants
2º de Grau d’Infermeria 1
3º Diplomatura d’infermeria 5
6.‐Publicacions:
“Intervención educativa de enfermería para la gestión del dolor postoperatorio en cirugía mayor ambulatoria” . Nursing educational intervention for the management of postoperative pain in ambulatory surgery. Enfem clin. 2011;21:248‐55.‐vol.21 núm 05. Epub 2011 May 8.(12’5 credits).Autors; Anna Font, Imma Prat, Anna Arnau, Mª Jesús Torra, Teo Baeza
7.‐Formació continuada.‐ Aquest any, en col∙laboració amb el Servei de Formació de la Fundació i coordinats per la responsable de l’àrea de Formació d’infermeria, s’han impartit un seguit de cursos interns i externs.
Els cursos externs han estat impartits per la Escola Universitària d’Infermeria de Manresa (FUB) amb la que hem fet un pacte de col∙laboració.
7.1‐Formació interna: des d’Althaia s’han impartit 110 hores de formació i han participat 205 professionals.
Memòria direcció d’infermeria 2011
58
CURS DATA HORES FORMACIÓ
Nº PROFESSIONALS ASSISTENS
CRÈDITS AVALUACIÓ DEL CURS (0‐4)
Curs RCP bàsic i avançat en pediatria
13 de gener 3h 42
Educació per la salut i foment de l’autonomia del pacient
28, 31 de març i 4, 7, 14 d’abril
20h 25 2,9 3.63
Recerca en ciències de la salut 9, 11, 16, 18 I 23 de maig
20h 25 3,19
Comunicació dins l’equip 12 i 13 d’abril 8H 23 3.65
Curs RCP bàsic i avançat 7,8 juny 5:30h 12
Curs d’atenció al malalt amb patologia respiratòria d’alt risc
17, 19, 24, 26 d’octubre i 2 de novembre
20h 25 3,9 3,32
Curs de Valoració i atenció al pacient amb dolor
8,10,15 i 17 de novembre
16H 28 2,2 3.27
Pràctiques clíniques per auxiliars d’infermeria
9,10, 16 i 17 novembre
16H 25 3 3,61
Com a formació interna també hem realitzat diferents cursos on line, alguns han estat generals per diferents professionals i altres més específics per als professionals de l’àrea d’infermeria:
CURS DIRIGIT A CRÈDITS Nº PROF FORMATS
Curs d’administració d’Hemoderivats
Per a Diplomats d’infermeria 0.7 346
Curs de Seguretat del Pacient al servei d’urgències
Per a Diplomats d’Infermeria de l’àrea d’urgències 2,5 56
Higiene de mans Per a tots els professionals assistencials 0.6 66
Prevenció de caigudes Per a Diplomats d’infermeria i auxiliars 58
8.‐Infermeres d’Althaia que han fet de docents en cursos de formació interna: Curs d’Atenció d’Infermeria en el malalt amb patologia respiratòria:
Nuria Basany Teresa Segarra Anna Capsada
Memòria direcció d’infermeria 2011
59
Amàlia Molina Xavier Andorrà Maribel Parés
Curs de Pràctiques Clíniques per auxiliars d’infermeria Alba Lloys Ascen Navarro Teresa Segarra Montse Salvadó Fina Obradors Dolors Mas Teo Baeza Emma Casals
Curs de valoració i atenció al pacient amb dolor
Anna Font Mercè Cols Lourdes Manent Pilar Martin Dolors Riba Montse Perramon Teresa Pujol
Curs RCP: Angel Olucha Montse Solé Anna Portabellla Pep Mora
Docència del Voluntariat: Rosa Cobacho Casafont
Curs neteja hospitalària. Dolors Mas Rubio
9.‐Formació externa:
51 professionals han assistit a cursos en altres centres o entitats.
El cost de les inscripcions ha estat de 510 € perquè molts són gratuïts o subvencionats: Cursos externs: FORMACIÓ DOCENT CURS PRESCRIPCIÓ INFERMERA 1
TRATAMIENTO Y SEGUIMIENTO DEL GLAUCOMA, INSTITUTO ALCON, BARCELONA 2
TRACTAMENT DM2 1
CURS NACIONAL DE RADIOLOGIA ABDOMINAL AMB CONTRAST 3
Memòria direcció d’infermeria 2011
60
ECOLOGIA EMOCIONAL I SALUT 1
ACTUALITZACIONS PROTOCOL 1
ATENCIÓ A LES ÚLCERES PER PRESIÓ I FERIDES CRÒNIQUES 1
EXCEL SANITARI, UCF 2
CARDIOVASCULAR 1
ACTUALIZACIONS EN EL PROTOCOL D'ACTIVITATS PREVENTIVES I DE PROMOCIÓ DE LA SALUT A L'EDAT PEDIÀTRICA. FORMACIÓ DE FORMADORS, INSTITUT ESTUDIS DE LA SALUT
1
EDUCACIÓ ALIMENTACIÓ I ACTIVITAT FÍSICA 1
TRACTAMENT I SEGUIMENT DEL GLAUCOMA, INST ALCON, BARCELONA 2
ÈTICA ASSISTENCIAL.SJD 1
FORMACIÓ PROGRAMA MAT‐TRIATGE, CLASSE PRESENCIAL 2
LA PREVENCIÓ I L'ATENCIÓ A LA SOBREDOSI PER OPIACIS.IES BARCELONA 1
XV CURSO DE ACTUALIZACIÓN DE VACUNAS, H VALL D'HEBRON 1
CURS EDUCACIÓ PER UN CONSUM MÉS HIGIÈNIC, DEPARTAMENT SALUT DE DROGODEPENDÈNCIES 1
CURS DE TUTORS PER DOCÈNCIA EN EL PART NATURAL, BARCELONA 1
TALLER TEÒRICO PRÀCTICO DE LECTURA CRÍTICA. COLOPLAST.KURSSAL 6
INSTRUCTORS EN SUPORT VITAL 2
ÈTICA ASSISTENCIAL.UCF 2
CURS D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA ON LINE PER INFERMERIA 2
GESTION PROYECTOS. MADRID 2
17ª REUNIÓ ANUAL ESRA ESPAÑA, BARCELONA (CURSO ESRA PER INFERMERIA) 1
INFLAMOMETRIA ASMA I EPOC 1
INSTRUMENTACIÓ QUIRÚRGICA (LLEVADORES) 3
LIMPIEZA E HIGIENE PROFESIONAL 1
PERSONES TRASTORNS MENTALS 1
PNL SALUT 1
TABAQUISME 1
VIOLÈNCIA OCUPACIONAL. UCF 3
TUTORS PART NATURAL 1
10.‐Estades formatives:
10 professionals han fet estades per formació dins d’Altahia, durant 290 h:
5 dins de l’àrea de consultes externes i hospitals de dia
1 llevadora a l’àrea quirúrgica
2 de Diagnòstic per la imatge per maneig del TAC i Ecografies
1 a Diàlisis per adequació del lloc de treball 1 a tràfics per embaràs
6 professionals han fet estades formatives a altres centres, durant 318 h:
3 al Servei de Nounats i UCI Neonatal, Sant Joan de Déu de Barcelona, durant 1
setmana
1 a SJD Esplugues a EEG; Neurologia i unitat d’epilèpsia de l’Hospital del Mar (200h)
1 a Sant Joan de Déu de Barcelona per proves al∙lèrgies, 1 dia
Memòria direcció d’infermeria 2011
61
1 visita a l’hospital de Mataró (SM) 1 dia
11.‐Formació en Servei Totes les unitats es varen comprometre a fer, com a mínim, 4 sessions aquest any. S’han realitzat 158 sessions (59 multidisciplinàries) a les que han assistit 1811 professionals. Les sessions d’infermeria es fan en horari de matí i tarda per facilitar l’assistència a tots els professionals. El pròdig d’assistents es del 11,5% per sessió (excepte AP i Sala de Parts). Amb una gran variabilitat, des de 1 a 82 assistents (la mateixa sessió es repeteix en 2 horaris diferents) La distribució, de les sessions pròpies d’infermeria, per serveis ha estat: SESSIONS INFERMERES PER ÀREES
ÀREA QUIRÚRGICA 6
CCEE/H DIA 6
CIR 4
COT CHM 1
COT SJD 3
DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE 2
DIÀLISIS 6
GENERAL 14
MI CHM 3
MI SJD 5
PRIV 9
SEM 7
SESSIÓ SERVEI 3
SM 9
U6 1
UCI 3
URGÈNCIES 9
Total general 91
Consultes externes, gabinets d’exploració i Hospitals de dia: CIRCUIT NOU RCP A CCEE
IMPACTE DEL PROJECTE DE LA INFERMERA REFERENT EN ELS PACIENTS O CUIDADORS
NAVI Q: NAUSEES I VÒMITS INDUITS PER LA QUIMIOTERÀPIA
NOU CIRCUIT RCP A CCEE SJD
PROCEDIMENTS DE PRÒTESIS ENDOSCÒPIQUES
XOC ANAFILÀCTIC PER DICLOFENAC, ACTITUD A SEGUIR.
Unitats quirúrgiques; Cirurgia general, especialitats i COT : CIR:
CAS CLÍNIC A CIR
EXCEL∙LÈNCIA PROFESSIONAL
RESULTATS ASSISTENT SOCIAL
Memòria direcció d’infermeria 2011
62
REVISIÓ DEL PROTOCOL DEL DRENTAGE PLEURAL
COT SJD: COT I UCE
RECORDATORI RCP A COT
UN ANY DE LA UF3
COT CH: AÏLLAMENTS A COT
Blocs Quirúrgics: ISQUÈMIA DURANT LA IQ PER EVITAR EFECTES ADVERSOS. VALORACIÓ DADES AL∙LERGIES AL LÀTEX.
PROGRAMA GACELA A L'ÀREA QUIRÚRGICA
SIERRA LEONE
SUTURES QUIRÚRGIQUES
TALLER PRÀCTIC: MANEIG DEL FIBROSCOP
Unitats de medicina interna i especialitats: MI SJD: AILLAMENTS
CURES DE LES NEFROSTOMIES
FUNCIONAMENT DELS NOUS APARELLS ECG
MANEIG CPAP, BPAP
SEGUIMENT INDICADORS DE QUALITAT
MI CH: MANEIG DE LES VIES PERIFÈRIQUES
RECORDATORI CIRCUIT RCP I NETEJA APARELL
SAHS I MANEIG DE LA CPAP
Unitat del malalt crític:
CAS CLÍNIC GACELA I BALANÇ HÍDRIC
EXPLICACIÓ NOU APARELL D'EKG A UCI
PNEUMONIA ZERO.
Serveis d’urgències: CÀRDEX TÀCTIL
ELECTROCATÈTERS
FUNDAMENTS DE LA VENTILACIÓ MECÀNICA
PREVISIONS OBRES I TRASLLATS. RESUM ACTIVITAT ANY 2010.
PROTOCOL FRACTURA DE FÈMUR
RESULTATS IDENTIFICACIÓ I FLEBITIS A URGÈNCIES
TALLER OXIGENOTERÀPIA
Memòria direcció d’infermeria 2011
63
Diagnòstic per la Imatge: NOU CIRCUIT DEL CONSENTIMENT INFORMAT AL SDI
SEM : ANAFILÀXIA. INDICADORS DE QUALITAT.
AVALAUCIÓ QUALITATIVA BASE. CAS CLÍNIC
CESÀRIA POSTMORTEM.
MEMÒRIA 2010. GESTIÓ DE CONFLICTES. DRENATGE TORÀCIC.CAS CLÍNIC.
MPC I DAI. CRISIS COMICIALS. SIMULACRE AMV 2011.
NOVEDADES CODIGO ICTUS. MANEIG INCUBADORA TRASNPORT. CAS CLÍNIC: INTOXICACIÓ MÚLTIPLE CO.
RESUM RCP. ACTUALITZACIÓ IA. CAS CLÍNIC
Unitats pediatria i nounats: RESULTATS TALL GACELA A PEDIATRIA I NN
Salut Mental: ASPECTES PSICOSOCIALS DE L'IVE
EL PROGRAMA GACELA A SALUT MENTAL
LA LOGOPÈDIA EN EL SERVEI PÚBLIC
PRESENTACIÓ PLA FUNCIONAL DE DEMÈNCIES.
PRIMERS RESULTATS DE L'EXPERIÈNCIA DELS GRUPS DE PARES PER PAUTES DEL CSMIJ
SESSIÓ BIBLIOGRÀFICA I CLÍNICA
TREBALL SOCIAL. REVISIÓ DE RECURSOS: QUÈ, QUI, COM,...
FACTORS DE RISC, PROTECTORS I MANTENIDORS DEL TCA EN EL PACIENT INFANTO JUVENIL
RECORDATORI RCP
Hemodiàlisis: DIGANÒSTICS INFERMERES A DIÀLISI
HIPERTIROIDISME SECUNDARI.
LA COMUNICACIÓ ENTRE PROFESSIONAL I PACIENT
MAPA ACCESSOS VASCULARS. CAS CLÍNIC.
RENVELA.CASA COMERCIAL
SEGURETAT DEL PACIENT
Atenció privada:
Memòria direcció d’infermeria 2011
64
FORMACIÓ NOU MONITOR I DESFRIBILADOR
IAM, QUE ÉS? PER QUE PASSA I COM ACTUEM?
ICTERÍCIA, ESTREPTOCOC GALATIAL DEL GRUP B
INFECCIÓ DE LA FERIDA DE PRÒTESIS TOTAL DE GENOLL DRET
MÈTODE MARE CANGUR
NEN AMB DIABETIS: UNA VIDA DOLÇA, UNA VIDA ALEGRE
PROTOCOL HEMOCULTIUS
SISTEMA DE DOBLE CALAIX
TALLER INCUBADORA DE TRANSPORT NEONATTAL
D’interès general ADMINISTRACIÓ DE MEDICAMENTS PER VIA INHALATORIA I INTERVENCIÓ MÍNIMA TÀBAC
ALUMNES DE GRAU.
CAS CLÍNIC: TRAUMATISME DE MELSA
CASOS CLÍNICS D'ERRORS D'IDENTIFICACIÓ
FERIDES VASCULARS
FUNCIONAMENT DEL NOU APARELL DE EKG GEM‐MED
LA CURA HUMIDA. ÚS ADEQUAT DELS PRODUCTES
NOVETATS INSERCIÓ I MANTENIMENT CATÈTERS CENTRALS
ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS D'HOSPITALITZACIÓ.
ULCERES EEII
Per Portalliteres CURA EN EL TRASLLAT I MOBILITZACIÓ DELS PACIENTS
PREVENCIÓ D'INFECCIONS PER PORTALLITERES: HIGIENE DE MANS I AÏLLAMENTS
SEGURETAT DEL PACIENT
TALLER DE CONTENCIONS MECÀNIQUES
TRASLLAT DEL PACIENT CRÍTIC
Memòria direcció d’infermeria 2011
65
Divulgació de treballs científics 1.‐Participació en Congressos i Jornades:
Han participat en Congressos , Jornades i altres reunions formatives 94 professionals, en algunes amb presentació de comunicacions orals o pòsters; s’han dedicat 1533 hores, i destinats 6.675 €.
10 CONGRESO NACIONAL DE CIRUGIA MAYOR AMBULATORIA, OVIEDO 2
11º CONGRÉS ASSOCIACIÓ CATALANA DE DIABÈTICS, BARCELONA 2
1ªJORNADA DE LA UNITAT FUNCIONAL DE FRACTURES DE FÈMUR, MÓN SANT BENET 7
1ºCONGRESO DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HERIDAS, MADRID 1
22 JORNADAS NACIONALES SUPERVISIÓN DE ENFERMERIA, SARAGOSSA 1
27 JORNADAS NACIONALES DE ENFERMERIA EN TRAUMATOLOGÍA Y CIRUGÍA ORTOPÉDICA. CUIDADOS A TODA COSTA. MÁLAGA
5
2ª JORNADES DE LA SOCIETAT CATALANA PER AL CONTROL I TRACTAMENT DEL TABAQUISME. III TROBADA ATENCIÓ PRIMÀRIA SENSE FUM. DEPARTAMENT DE SALUT. BARCELONA.
2
32 CONGRÉS SOCIETAT CATALANA, SOCMIC, MÓN SANT BENET 7
7ªJORNADA DEL BAGES. DIA MUNDIAL DE L'ALZHEIMER. 1
AVANCES EN LOS PROCESOS DE LAVADO Y DESINFECCIÓN DEL INSTRUMENTAL Y DISPOSTIVOS MÈDICOS
2
CONFERENCE ON RETROVIRUSES AND OPPORTUNISTIC INFECTIONS, BARCELONA 1
CONGRESO DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HERIDAS, MADRID 1
Memòria direcció d’infermeria 2011
66
I JORNADA D'OSTEOSÍNTESIS PER A INFERMERIA QUIRÚRGICA 1
I JORNADA TÈCNICA PER LA COORDINACIÓ DEL PROJECTE PNEUMONIA ZERO A CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT.
1
II JORNADA DE PREVENCIÓN Y CONTROL DEL TABAQUISMO: MADRID 2
II JORNADES NACIONALS D'HOSPITALS DE DIA EN SALUT MENTAL PER A NENS I ADOLESCENTS. LA INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA DE L'HOSPITAL DE DIA.PRESENT I FUTUR. SANT BOI DE LLOBREGAT
2
II TALLER TEÒRIC PRÀCTIC: IMPLICACIÓ DELS METGES I INFERMERIA D'URGÈNCIES EN LA DONACIÓ D'ORGANS I TEIXITS, CH
1
III JORNADA DE GERIATRIA DEL BAGES, KURSAAL 10
III JORNADA NACIONAL I V JORNADA CATALANA. ACICI. TARRAGONA 1
III JORNADA SOBRE EL FINAL DE LA VIDA: EL DOL COM A VIURE LA PÈRDUA, VIC 2
IV JORNADA TABAQUISME, LLEIDA 1
JORNADA CIENTIFICO‐LÚDICA DEL 12 DEMAIG, DIA DE LA INFERMERA, UIC 1
JORNADA D'ACOMPANYAMENT AL DOL I LA MALALTIA, LLEIDA 1
JORNADA D'ACTUALITZACIÓ ACTIVACIÓ CODI ATURADA SUPORT VITAL. ACMCB, BARCELONA 1
JORNADA DE ACTUALIZACIÓN DEL POLITRAUMATISMO PEDIÁTRICO. SJD ESPLUGUES 1
JORNADA DE CLOENDA. SOCIETAT CATALANA D'AL∙LÈRGIA I INMUNOLOGIA CLÍNICA. HOSPITAL DE BELLVITGE.
1
JORNADA D'ENTREGA DE DIPLOMES DEL CURS D’EXPERTS EN GESTIÓ DE RISCOS. SANT PAU. 1
JORNADA D'INTEGRACIÓ I SERVEIS SANITARIS, BARCELONA 1
JORNADA FORMATIVA VINCAT 1
JORNADA NACIONAL: PREVENCIÓN DE LA INFECCIÓN RESPIRATORIA RELACIONADA CON EL SISTEMA DE SALUD.TARRAGONA
2
JORNADA PROENFA: PROGRAMA DE ENTRENAMIENTO Y CAPACITACIÓN PARA FAMILIARES Y CUIDADORES DE PERSONAS CON TRANSTORNOS MENTALES GRAVES.PLA DIRECTOR DE SM, BARCELONA
1
JORNADA SOBRE IMMIGRACIÓ I SERVEIS SANITARIS, CATSALUT, BARCELONA 1
JORNADA: l'HOSPITAL OBRE LES PORTES PER DEIXAR DE FUMAR. ALTHAIA 1
JORNADES TÈCNIQUES D'ESTERILITZACIÓ 1
JORNADES TÈCNIQUES: FUNCIONAMENT I SERVEIS QUE DÓNA LA UNITAT DE DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE D'ALTHAIA, MANRESA
4
PLANS EDUCACIÓ DE SALUT MENTAL 1
PRESENTACIÓ D'OBJECTIUS VINCAT DE VIGILÀNCIA DE CENTRES DE LLARGA ESTADA 1
QUIRÒFANS.SEGURETAT I SOSTENIBILITAT. SANT PAU. DEPARTAMENT DE SALUT. 2
REUNIÓ PROJECTE CIRÚRGIA SEGURA, FAD, BARCELONA 1
V JORNADA CATALANA DE SALUT MENTAL, BARCELONA 3
V JORNADAS DE ENFERMERIA SAN JUAN DE DIOS, MODELO BASADO EN VALORES, SARAGOSSA 4
VI CONGRESO ESPAÑOL DE LACTANCIA MATERNA, AVILA 1
VI JORNADES DE TABAQUISME, LLEIDA
XIII CONGRESO NACIONAL DE ENFERMERIA ONCOLÓGICA, SITGES 2
XIX CONGRES INTERNACIONAL DEL CEDEST, ALBACETE 1
XV CONGRESO SOCIEDAD ESPAÑOLA DE ENFERMEDADES INFECCIOSAS SEIMC.MALAGA 2
XXIII CONGRESO NACIONAL SOCIEDAD ESPAÑOLA DE MEDICINA DE URGENCIAS Y EMERGENCIAS. MÚRCIA.
2
XXIX DIADA PNEUMOLOGIA, BARCELONA 1
XXVI JORNADES TÈCNIQUES ESTERILITZACIÓ. BARCELONA. ASSOCIACIÓ CATALANA D'INFERMERIA.
XXVIII CONGRESO NACIONAL DE ENFERMERIA DE SALUT MENTAL,TARRAGONA 2
Memòria direcció d’infermeria 2011
67
2.‐Ponències :
31º Jornada d’urgències de pediatria. Manresa (18 novembre) Taula Rodona:
Intoxicacions en nens en urgències de pediatria. (Moya M; Alba M; Garcia E; Romo C)
XXIX Diada Pneumològica celebrada a Badalona els dies 7, 8 i 9 d’abril amb ” Experiència
de la gestió de casos en un hospital comarcal al malalt amb PRC: Seguiment d’Atenció
Primària ( AP) domiciliària”.( Anna Capsada )
Jornada de l’Associació del Bages i Berguedà per a estudi de lipids.. Organitzat pel grup
ABBEL “Després de la cardiopatia isquèmica. Què fer ?”. (Montse Perramon)
II Setmana del Cor de Manresa . “Cuidem el nostre cor “ (Montse Perramon)
SOCMIC: Pilar Mingo S. Garcia de Castrillon, i X. Andorrà ponències orals
3.‐Comunicacions orals:
Jornada Científic‐Lúdica del dia de la Infermera a la Universitat Internacional de
Catalunya (UIC). (12 de maig) Unitat funcional de fractures de fèmur. (Castejón M)
Jornada sobre Hospitals de dia de Catalunya. ( A. Masjuan Vila, O. Borrell Comellas)
27 Jornadas Nacionales de Enfermeria en Traumatología y Cirurgía Ortopédica: “Cuidados
a toda Costa.” Màlaga (18‐20 maig) Unidad funcional de fractura de fémur (UF3):
Mejora asistencial (Guzman Alvarez S.; Perandones Rodriguez B.)
Isquémia y cirugía ortopédica en traumatología: como utilizar la isquèmia durante la
intervención quirúrgica para evitar efectos adversos ( Bret T.; Costa M.; Vilumara R.)
10 Congreso Nacional de la Sociedad Española de Cirugía Mayor Ambulatoria. Oviedo
(16‐18 novembre). Trayectoria educativa para el cuidado del paciente intervenido de
fleboextracción de safena en la UCMA.(Font A.; Prat I.; Torra MºJ.; Subirana E.; Rebollo
T.)
I Jornades de fra de fèmur, celebrades a Sant Benet, al juny. “Unitat de fra de fèmur, dins
la unitat de traumatologia ( Marina Sala).
II Congrés Internacional de Patologia Dual, 8 d’octubre de 2011. Conductas additivas y
otros transtornos mentales, ( Anna Capssada, Rosa Taulé )
Memòria direcció d’infermeria 2011
68
II Jornadas Nacionales de Seguridad del Paciente en Urgencias y emergencias. Toledo (10‐
11 novembre). Creación y aplicación de un cuadro de indicadores de seguridad del
paciente en urgencias. (Molina Ruiz, A; Zorrilla Riveiro, J; Garcia Pérez, Dolors; Rafat
Sellarés, Ramon; Baeza Ransanz, T
4.‐Pòsters:
XXVIII Congresos Nacional de Enfermería de Salud mental. Tarragona (13‐15 abril)
Relación de confianza en enfermería. (Garcia Paradela J. resident de SM)
Validación de un plan de cuidados estandarizados y secuenciados en adolescentes
diagnosticados de TDHA y TUS. (Ayala Lebron C. resident de SM)
XIX Congreso Internacional del CEDEST (Club Español de Esterilización). Albacete (11‐13
maig) Controles del proceso de limpieza en la central de esterilización. (Salvadó Arqués
M.)
XXIII Congreso Nacional de Urgencias: Nuevos retos en la era digital. Múrcia (15‐17 juny)
Grado de satisfacción del usuario del sistema de emergencias médicas en el àmbito
comarcal del Bages. (Sala Anglarill M.; Soler Selleres M.; Mora Yelamos J.; Olucha
Cañizares A.; Portabella Serra A.; Sala barcons E.)
II Jornadas Nacionales de Seguridad del Paciente en Urgencias y Emergencias. Toledo (10‐
11 noviembre) Evaluación mediante indicadores de la seguridad de los pacientes
atendidos por intoxicación aguda por fàrmacos en un servicio de urgencias. ( Sala
Barcons, E; Garcia Galera, E; L’Aziri Botifoll, H; Prado Ramos, L; Roqueta Egea, F)
SOCMIC UCI oberta Xus Màrmol. Pòster
5.‐Comunicacions Multidisciplinars:
XXXV Congreso Nacional ‐ Sociedad Española de Inmunología Clínica y Alergología
Pediátrica (SEICAP). Granada (5‐7 maig) Diferencias en la sensibilización de
aeroalérgenos entre culturas: inmigrantes del Magreb y europeos (Duocastella P.;
Llusà A.; Navarro MªJ.; Martí M.; Moreno C.; Nevot S.; Ferré L.; Gómez C.; Torredemer
A.; Borbolla M.; Senssosti A.)
XV Encuentro Internacional de Investigación en Cuidados. INVESTEN. Madrid (15‐18
novembre) Anàlisis y evolución de los cuidados de enfermeria en el ictus agudo en los
hospitales catalanes. (Salvat‐Plana, M; Suñer, R; Abilleira,S; Hernandez, L; Balletbò,M;
Monteis,R; Lloys,A)
Memòria direcció d’infermeria 2011
69
6.‐ Formació a la comunitat
• “Diabetis tipus 1” a l’Escola Sant Vicenç, l’Escola la Font, l’Escola Vedruna de
Sallent , l’Escola del Xup, l’Escola Vedruna d’Artés (Eugènia Abadal)
• “Recomanacions a l’hora de viatjar” a l’Associació de Diabètics del Bages .( Eva
Lopez/Eugènia Abadal)
• “Dieta, tardor, castanyada” a l’Associació de Diabètics del Bages. (Montse Sala)
• “ L’alimentació i el càncer “grup psico‐educatiu de càncer de mama. (Mª Teresa
Pujol)
• “Anafilaxis a l’escola” Escola Vedruna Sallent. ( Àngels Llusà i Pilar Duocastella)
• Participació en el programa de Radio Manresa “ Ferides cròniques, que són, qui
les tracta i com afecten a la qualitat de vida de les persones”. (Ascen Navarro)
• Participació en el programa de Radio Manresa “ VHI/SIDA” .( Rosa Taulé)
7.‐Formació a pacients Educació grupal:
Grup de pacients amb esclerosis múltiple (2 grups al llarg de l’any) temes: nous injectors
de medicació
Sessió educació grupal : “ Adolescents DM tipus 1.”:temes dieta, hàbits saludables..
Sessions pacients VIH: “ dones amb patologia VHI “ 4 sessions , temes: taller sobre sexe
segur, hàbits de vida saludables: dieta exercici, sessió grupal per conèixer gent que està
en la mateixa situació.
8.‐Altres activitats: Jornada catalana d’Infermeria intensiva:. Membres del comite organitzador, Infermeres de la UCI d’Althaia. Anna Capsada i Amàlia Molina:
Sessió formativa sobre medicaments inhalats i oxigen a la Residència Montblanc
Tallers d’inhaladors al Cap de la Sagrada Família
Membre del jurat del comitè científic per la XVII edició dels Premis del Grup
Memòria direcció d’infermeria 2011
70
Sagessa 2010, per valorar els treballs d’infermeria presentats Març 2011.
Participació com a formadora en el programa per malalts respiratoris crònics Aire Nou, organitzat per la Fundació Althaia, ICS i Ajuntament de Manresa. Abril de 2011
Participació com a docent en el curs de Postgrau Fisioteràpia del Tòrax, clase “gestió de casos” d’1 hora de durada. Organitzat per l’escola Gimbernat, curs 2010‐ 2011.
Participació com a docent el Taller d’inhaladors realitzat al CAP de Sagrada Família el 9 de novembre amb una durada d’1 hora
Participació com a docent a la FUB “ Taller de teràpies respiratòries i fisioteràpia respiratòria” als alumnes de 2n d’Infermeria amb una durada de 16 hores els dies 16 i 17 de novembre i 15 i 16 de desembre.
Participació durant aquest any 2011 de gener a desembre en una comissió de metges i Infermeres de Pneumologia i A. Primària per establir circuits, seguiment assistencial i coordinació entre professionals per l’atenció del malalt amb PRC.
Pilar Duocastella: Moderadora de taula en la XI Reunió d’Infermeria de la SCIC (Societat Catalana de Al∙lèrgia i Immunologia Clínica). H de Bellvitge (27‐28 maig) Compte “Asma bajo control”, seleccionat per la seva impressió i repartit en la I Carrera por el Asma “Controla tu asma”. Asociación de asmàticos de Madrid Antònia Puiggrós Binefa: Treball d’investigació de fi de Màster Oficial en Ciències de la Infermeria (UIC): Procés d’adaptació als canvis en els estils alimentaris en individus que han debutat de Síndrome coronari Agut
Sessió grupal pacients VHC, formació 4 persones per formar part del “Programa iguales”
9.‐ Celebració dia internacional de la infermera En el marc del dia internacional de la infermera, Althaia ho va celebrar el dia 4 de maig de 2011 a la sala d’actes del CHM. Es va convidar a Pilar Delgado Hito que va exposar la ponència “La recerca en infermeria. Eina bàsica per les cures de qualitat”. Aquest acte va ser organitzat per la junta d’infermeria del nostre hospital. La inauguració de la jornada va anar a càrrec del Sr. Manel Jovells, director general i de la Sra. Dolors Llorens, directora d’infermeria. Va moderar la taula Dolors Codinach, membre de la junta d’infermeria de la Fundació Althaia.
Memòria direcció d’infermeria 2011
71
Participació de professionals d’infermeria en comissions i/o grups de treball
Comissions Participants
Comissió de Seguretat del Pacient
Sra. Teo Baeza Sra. Dolors Mas Sra. Assutzena Molina Sra. Fina Obradors
Junta d’infermeria
Sra. Dolors Llorens Sra. Teresa Segarra Sra. Alba Lloys Sra. Roser Escudé Sra. Rosa Cobacho Sra. Judit Pierola Sra. Olga Colell Sra. M. Antònia Masjoan Sra. Dolors Codinach Sra. M. Lluïsa Tulleuda Sra. Encarna Maraver Sra. Teresa Pons Sra. M. Jesús Cifuentes Sra. Lídia Ramos Sra. Elàdia Belmonte Sra. Mercè Benito
Memòria direcció d’infermeria 2011
72
Sra. Assumpta Serra Sra. Dolors Martínez
Comissió Atenció al Professional
Sra. Teo Baeza Sr. Santi Garcia Sra. Alba Comellas Sra. Cristina Cruz
Comissió Recerca i Innovació
Sra. Gemma Prat (Salut Mental) Sra. Teo Baeza
Nucli de qualitat
Sra. Teo Baeza(coordinadora) Alba Comellas Mar Masanes Dolors Gassó
Comissió Paritària SIPDP del grup de diplomats assistencials
Sr. Martín Cano (SATSE‐SJD) Sra. Maria Muñoz (CCOO‐SJD) Sra. Manoli Ramos (SATSE‐CH) Sra. Isabel Obradors (En representació del Comitè de la CSJ ) Sra. Glòria Garcia (SATSE‐SJD) Sra. Blanca Gómez (CATAC‐SJD) Sra. Assumpta Prat (Adjunta a la Direcció Infermeria ) Sra. Merche Cascon Sra. Teo Baeza(Gestió de Formació i Qualitat Infermeria) Sra. Alba Comellas (Cap d’Unitat A. Primària) Sra. Dolors Duarri Sra. Anna Oliveras (Secretària Direcció RRHH) Sra. Dolors Llorens (Directora Infermeria) Sr. Manel Salcedo (Director RRHH ) Sra. Maria Carro (Adjunta Direcció RRHH)
Sra. Pilar Puig Plana
Memòria direcció d’infermeria 2011
73
Grup de treball d’errors de medicació
Sra. Teo Baeza
Comissió de ferides
Sra. Begoña Martin Sra. Dolors Mas Sra. Teresa Solsona Sra. Teresa Martín Sra. Teo Baeza Sra. Carme Oller Sra. Esther Casajuana Sra. Ascensión Navarro Sra. Montse Manzanares Sra. Àngels Serra Sra. Dolors Mas
Comissió del dolor
Sra. Anna Vaquero Sra. Lourdes Manent Sra. Teo Baeza Sra. Mercè Cols Sra. Mireia Loureiro Sra. Pilar Martin Sra. Dolors Riba Sra. Anna Mª Font
Consell de la Professió infermera Conselleria de Salut
Sra. Dolors Llorens
Comissió tècnica d’infermeria UCH
Sra. Dolors Llorens
Comitè d’ètica
Sra. Neus Garcia Sra. Mar Sánchez Sra. Alba Comellas Sra. Carme Ros
Comissió de tumors Sra. Mercè Marsinyach Sra. Mar Masanés Sra. Anna Rosal
Comissió d’infeccions
Sra. Fina Obradors Sra. Dolors Mas Sra. Montse Salvador Sra. Teresa Segarra Sra. Dolors Gassó Sra. Mercè Sola
Comissió de mortalitat Sra. Mar Massanes Sra. Elisabet Tarrés
Comissió de farmàcia Sra. Pilar Puig Plana Sra. Teresa Segarra
Comissió d’hemoteràpia Sra. Montse Esclusa
Memòria direcció d’infermeria 2011
74
Comissió de documentació Sra. Teresa Segarra
Comissió de protocols
Sra. Teodora Baeza Sra. Montse Esclusa Sra. Alba Vall Sra. Pilar Prieto Sra. Encarna Maraver Sra. Isabel Obradors Sra. Dolors Reverter Sra. Teresa Segarra Sra. Àngels Serra
Comissió Althaia Lliure de Fum
Sra. Anna Capsada Sra. Rosa Cobacho Sra. Sílvia Fustagueras Sra. Francisco Pareja Sra. Carme Valdrich
Comissió d’accessos a la informació assistencial
Sra. Teresa Segarra