3a temporada

Memria dactivitats 2014-15

Presentaci La Universitat Popular de Sabadell (UPS) s un projecte deducaci

popular adreat a tota la poblaci, especialment de Sabadell. La seva principal finalitat s crear un marc per a la reflexi sobre grans temes humanstics, des del convenciment que debatre i dialogar facilita la comprensi del mn que ens envolta. La UPS s un projecte obert, participatiu i transformador de la realitat social actual.

Les diferents disciplines que componen loferta de cursos, cicles i tallers, estan pensades per a persones no necessriament iniciades en les matries que s'aborden per que sentin curiositat per aquest tipus de reflexions. Es tracta d'una primera immersi en l'mbit de l'educaci que aspira a despertar el plaer de pensar i la satisfacci d'actuar.

La UPS, t com objectiu prioritari dissenyar un programa formatiu i els materials necessaris per leducaci de persones adultes, concretament en aspectes relacionats amb la cultura econmica i financera, la conscienciaci poltica i medioambiental; la promoci de formes de vida sana i consum responsable, facilitant aix la inclusi sociocultural de la poblaci amb menys recursos formatius dins de lmbit de loferta cultural, social i participativa de la ciutat.

LA UPS est legalment constituda i sorganitza a travs de: 1) Estatuts aprovats , 2)Junta directiva/coordinadora : president/a, secretari/a, tresorer/a, vocalies (aules, tallers,) 3) Consell assessor: persones que orienten, assessoren en relaci a lestructura, continguts generals, finanament... 4) Collaboradors/es: coordinadors/es daules, professors/es,

talleristes , 5) Relacions institucionals: conveni de collaboraci amb la Universitat Autnoma de Barcelona a travs del Frum Idea (Investigaci i desenvolupament Educaci dAdults), LObservatori per a la Igualtat de la UAB, LAlliance Francaise, Lescola dadults Concrdia, La Federaci Associacions de Vens de Sabadell (FAVS) i el Procs Concstituent de Sabadell.

LA UPS es financia a travs de donatius.

LEstructura organitzativa est basada en grups de treball temtics (aules dhistria, cincia, economia..., tallers), una coordinadora formada per representants dels grups de treballs i lassemblea que s decisria.

Lobjectiu i els continguts

1. Histria 2. Economia 3. Filosofia 4. Literatura 5. Matemtiques 6. Valors, i democrcia 7. Tallers prctics: xarxes

socials, i prevenci violncia de gnere

Despertar el plaer de pensar

i la satisfacci d'actuar

Aula de Cincia i tcnica

2 sessions, 50-60 assistents de mitjana

Aula de Filosofia

1 sessi, 90-100 assistents

Aula de poltica Cicle dedicat als valors i a la democrcia

7 sessions, 40-50 assistents de mitjana, malgrat algunes sessions van superar aquesta mitjana mpliament: La sessi de Joan Subirats va superar el

centenar de persones La sessi del jutge Santiago Vidal va omplir

lauditori del carrer Lacy i va deixar gent a fora per manca daforament.

Aula dhistria Cicle dedicat als Orgens dels barris de la ciutat

5 sessions, 30-40 assistents de mitjana:

Aula dhistria

300 (1714-2014)

1 sessi, 40 assistents

A crrec de:

ANTONI TORTAJADA, director i presentador de la srie 300 a TV3

L a h i st r i a co nt i nu a

8 de juny a les 7 de la tarda, al Casal Pere quart

Aula dhistria-poltica

1 sessi: 40 assistents

15 de juny de 2015, a les 7 de la tarda al casal Pere Quart

La islamofbia (neologisme derivat de langls: islamophobia) s un mot controvertit que defineix, segons quins autors, o b una manifestaci de xenofbia (que consisteix en un temor irracional o prejudici) envers els musulmans, o b cap a la religi de lislam, i que es produeix als pasos occidentals i cristians. Freqentment t l'origen en generalitzar a la totalitat del creients i per extensi a tots els habitants dels pasos dits musulmans els comportaments dels islamistes religiosos ms radicals que defensen un concepte violent del gihad per combatre els no-creients.

`

A crrec de:

JAUME BOTEY doctor en Antropologia i

professor dHistria de la UAB

conflicte entre el mn rab i occident

Taller dactivisme i XARXES SOCIALS

3 sessions, 10 assistents de mitjana:

Taller de gnere

2 sessions, 25 assistents de mitjana:

Balan

S E M I N A R I S

1. El cercle: mite, ciutat, geometria. Carles Llad

2. Geometria i ptica al quadre de les Meninas. Carles Llad

3. Michel Foucault: la filosofia com a experiment. Passi del documental; Foucault contre lui-mme. Oriol Farrs

4. Resistncia i democrcia. Xavier Domnech

5. Dissidncia i democrcia. Joan Subirats

6. Fraternitat i democrcia. Oriol Farrs

7. Justcia i democrcia. Santiago Vidal

8. Lacitat i democrcia. Jordi Serrano

9. Igualtat i democrcia. Josep Maria Antentas

10. Sobirania alimentria i democrcia. Esther Vivas (finalment es va anullar)

11. El moviment venal i la construcci dels nostres barris. Ricard Martnez i Muntada

12. A travs de retrovisor. Memria histrica del barri de Ca nOriac. Carme Valls Cabrera

13. Memria histrica del barri de Can Rull. Marta Lpez Viana

14. Memria histrica del barri dEspronceda i Zona Sud. Assumpta Muset i Pons

15. Memria histrica del barri de Torre-romeu. Dionisio Gimnez Plaza

16. 300 (1714-2014) La histria continua. Antoni Tortajada

17. Islamofbia? Conflicte entre el mn rab i occident: Jaume Botey

T A L L E R S

1. Activisme social i xarxes: Xavi Montvez i Xavier de Miguel (3 sessions)

2. Prevenci violncia de gnere: Marta Bolinches i Denise Cebey (2 sessions)

A V A L U A C I . Enquestes de valoraci passades desprs de cada sessi formativa a totes les persones adherides

Abast de la formaci presencial: 1000 persones

Balan

F a c e b o o k

P e r f i l d e l s s e g u i d o r s ,

5 6 0 p e r s o n e s

5 1 % d o n e s , e l 3 0 % e n t r e e l s 2 5 - 5 4 a n y s

4 9 % h o m e s , e l 2 0 % e n t r e e l s 2 5 - 4 4 a n y s

3 4 6 s e g u i d o r s d E s p a n y a i l a r e s t a d E u r o p a i e l s E E U U

2 1 5 s e g u i d o r s d e S a b a d e l l , 7 2 d e B a r c e l o n a , l a r e s t a C a t a l u n y a , e x c e p t e 2 d e M a d r i d , 2 d e L a u s s a n n e , i 2 d e B r u s s e l l e s

A l w e b :

1 5 8 3 0 v i s i t e s

m s d e 2 0 0 e n t r a d e s ,

2 8 v d e o s

L l i s t a c o r r e u 2 3 0 p e r s o n e s i e n t i t a t s

Abast xarxes socials