Martinet Setembre 2011

set

em

br

e 2

011

III È

POC

AN

Úm

. 267

set

em

br

e 2

011

III È

POC

AN

Úm

. 267

[email protected]

ELS

BAR

RIS

, UNA

REA

LITA

T LA

TENT

Torre de vuiT dels CasTellers de vilafranCa.vilafranCa, 31-08-2011 fÈ

liX

Mir

Ó

- UN

RoBA

ToRI

dE

NovE

L·LA

- com

ENTA

RIS

dE L

A vE

REm

A 20

11- R

EToR

N dE

114

.876

EUR

oS A

L’E

STAT

- cEL

EBRA

cIó

dE L

A dI

AdA

- INI

cI N

ovA

TEm

poRA

dA:

- B

ALLS

dE

SALó

- c

ompE

TIcI

oNS

ESpo

RTIv

ES

- cAm

INAd

ES d

E EL

mAR

TINE

T

- 35è

ANI

vERS

ARI E

L m

ARTI

NET

(ocT

UBRE

197

6)- h

ISTò

RIA

dEL

cEm

ENTI

RI N

oU

- ELS

mIR

AmBE

LLS:

REc

oRdS

d’IN

fANT

ESA

- EL

moL

í dE

cAL

fANg

UET

Edició electrònica

/3El NiuSetembre 2011 - Núm. 267

Coordinador: Xavier CadafalchInformació: Josep Marlès Ismael Carbó Rosa Domènech Maria Antònia LahuertaEntrevistes: Josep Anton GabarrónRecerca històrica: Josep MatasFotografia: Miquel FolchResum històric: Josep-Maria SalaArxiu i reproducciófotogràfica: Lluís GiliDibuix: Agustí SalvàEdició electrònica: Albert TortArticulistes i col·laboradors: Joan Galimany, David Rabella, Santi Ventura, Francesc Forcada, Isabel Torrents, Josep Mª Llop, Martí Vallès, Vicenç Pañella, Marta Tort, Família Rosell, Josep Maria Farré, Fiona Ellis, Anna Rovira i Maritè Evaristo. Repartiment: Família Ventura-Rovira, Teresa Domènech, Josep Sivill, Geroni Rosell, Josep Marlès, Josep Matas, Xavier Cadafalch, Josep Sala, Miquel Folch, Núria Colet, Rosa Domènech, Maria Antònia Lahuerta, Désiré Sergeant, Josep M. Llop, Martí Vallès, Albert Tutusaus i Joan Tort.Edita: El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí SarrocaAdreça provisional: Anselm Clavé, 99Telèfon i Fax 93 899 12 62Correu electrònic:[email protected]: www.elmartinet.catCol.laboren:- Entitats i veïns de Sant Martí Sarroca

Ajuntament de Sant Martí Sarroca

Diputació de Barcelona

Generalitat de CatalunyaDepartament de la Presidència

SETEMBRE 2011III ÈPOCA - Núm. 267El Niu. Editorial ................................................... pàg. 3El Caliu social i cultural Informació d'entitats pàgs. 4 a 9 Sarau polític. Partits polítics pàgs. 10 i 11 Esport saludable. Entitats esportives pàgs. 12 a 15 Fets i Gent. Notícies diverses pàgs. 16 a 19 pàgs. 40 i 41Quefers de la Casa del Poble .......................... pàgs. 20 a 23 Dinamització Sociocultural .............................. pàg. 20 Estadística, Decrets i Acords .......................... pàgs. 20 a 23 L’ull viu Imatges que parlen............................... pàg. 23Avui Parlem. Celebració de la Diada ................ pàgs. 24 i 25Protagonistes La Verema 2011 ........................ pàg. 26 35è aniversari El Martinet ................................ pàg. 27 Pàgina Jove Dinamo ......................................... pàg. 28 Tot passejant pel municipi .............................. pàg. 29 Hi diuen la seva ................................................. pàgs. 30 a 39 Recuperem la història ..................................... pàgs. 30 a 33 Terços Amunt ................................................... pàgs. 34 i 35 Història de Catalunya ...................................... pàgs. 36 i 37 Records d’infantesa......................................... pàg. 38 El saüc què? .................................................... pàg. 39 Ho reconèixes? ................................................. pàg. 39La Finestra Comunicats d’opinió ....................... pàg. 42 i 43Escudella... Ara fa 50 anys, Sant Martí 25 anys enrera, Escacs ............... pàg. 44 ... i Carn d’olla. El temps, el sol i la lluna, Remeis casolans ............................................ pàg. 45Els acudits d’en Pañella ................................. pàg. 46

SUMARI

OKUPES, una nova activitat a S.M.S.?

Associats a l’ACPC

Identificació de la portada

Vista del nucli principal de la barriada dels Hostalets amb les muntanyes de Samuntà i can Ravell de fons. Aquest districte martinenc és encara molt més gran, els seus veïns queden molt repartits en el territori rústic d’aquest sector. Pel mig d’aquestes cases, antigament, hi passava un important camí que anava fins a Vilafranca per on circulava gent provinent de Pontons i Torrelles de Foix. Avui aquest camí és un important carrer veïnal per anar a qualsevol lloc.

Identificació de la contraportada

Fotografia de Fèlix Miró captada el 31 d’agost de 2001. Els Castellers de Vilafranca van des-carregar aquesta torre de vuit neta (sense folre) en la diada de Sant Ramon, en els actes de la festa major. Era la segona vegada, en la història dels castells, que s’aconseguia aquesta fita. I a última hora s’ha sabut que per tercera vegada la colla vilafranquina dels verds ha descarregat novament aquest castell majestuós a les festes de Santa Tecla de Tarragona el diumenge 18 de setembre de 2011.

SetembreAmb el setembre ha arribat el nou curs escolar, la recuperació de les

rutines que mantenim la major part de l’any i la preparació i posada en marxa de noves activitats. Aquesta és, de veritat, l’època que comencem l’any perquè fem canvis decisius o determinants.

Hem entrat al setembre amb la verema en marxa. Un cop més, la collita, l’activitat agrícola més important a la nostra comarca, manté com un llast el problema dels preus del raïm, agreujat aquest any per una primavera plujosa i un estiu que ha trigat a arribar. La meteorologia ha obligat els pagesos a fer més tractaments per garantir la sanitat de les vinyes, però això difícilment ho podran repercutir en els preus. L’activitat vitivinícola és bàsica per a l’economia penedesenca i té implicacions en altres sectors, com el comerç i el turisme. El director de l’INCAVI, Jordi Bort, afirmava en una recent entrevista a El 3 de Vuit que “el futur dels vins catalans serà el que nosaltres ens marquem, serà bo, molt bo”, tot i reconèixer que no té una solució per resoldre el conflicte dels preus del raïm. Dues visions en les mateixes declaracions.

Dues visions, i alguna no gaire encertada, són les que mostren les forces polítiques de Sant Martí respecte a la commemoració de la Diada Nacional de l’Onze de Setembre. El monument a les víctimes de la Guerra Civil s’ha convertit, per voluntat d’algú poc documentat, en dipositari d’homenatges que no tenen res a veure. L’Onze de Setembre commemora la data que les tropes de Felip V van fer capitular Barcelona. El 1714, els martinencs que van morir, molts d’ells quan fugien de Sant Martí -on van resistir als ocupants encara una setmana més que la capital catalana-, no van ser víctimes de cap guerra civil, si no és que hi ha qui pensa que la Catalunya del segle XVIII formava part del territori de Castella. Voler confondre la dictadura de Franco amb el Decret de Nova Planta no fa cap favor a les víctimes, ni a la història.

El curs escolar ha començat amb retallades en alguns àmbits de la docència i amb una nova polèmica lingüística que només beneficia els interessos, electorals per descomptat, d’alguns sectors polítics. Les recents sentències judicials sobre la immersió lingüística serveixen per fer grans proclames, però no reporten cap benefici per a l’educació, encara prou maltractada a casa nostra, sinó més confusió. Des d’aquí, només es pot recordar que la immersió lingüística és l’única garantia que Catalunya no es dividirà en dues comunitats.

Al voltant de l’educació, una altra reflexió. Les retallades s’han endut la sisena hora de la majoria de centres catalans. Per a molts, que els infants i joves estiguessin una hora més a l’escola no era cap drama, sinó que millorava les condicions per a l’educació i l’aprenentatge dels estudiants. Ara bé, costa d’entendre que el mateix estament de mestres que va obrir una guerra ferotge contra la implantació de la sisena hora, ara en critiqui la supressió.

EQUIP DE REDACCIÓ

4 / El Caliu social i cultural El Caliu social i culturalEl Caliu social i culturalSetembre 2011 - Núm. 267

PARRÒQUIADE SANTA MARIA

Aprendre a creure – 3Sota aquest mateix epígraf he publicat ja dos articles de

José A. Pagola, amb el permís de l’autor. Pagola és l’autor d’un llibre interessantíssim, que es titula: “JESÚS. APROXI-MACIÓ HISTÒRICA”, editorial Claret. Un llibre, però, que ha aixecat molta polseguera entre cristians conservadors.

El primer article va sortir en el número de gener d’aquest any, amb el títol: “No n’hi ha prou amb passar-s’ho bé”. I el segon va sortir el mes de maig, amb el títol: “Camins vers Déu”. Són articles que s’adrecen a persones que han cregut o que no creuen i potser encara mantenen una actitud de recerca, en l’entramat d’aquesta societat moderna. Aquest tercer, potser és el primer que hauríem d’haver publicat, perquè és el que aclareix millor quins són els destinataris d’aquests escrits (n’hi ha vuit o nou) que volen ser una mà estesa per a acompanyar amb molta llibertat cap a una manera de creure que es pugui compaginar amb els nous temps.

Em donaré per ben pagat si algú, havent-lo llegit, repensa la seva fe o la seva no-fe.

Mn. MiquelAPRENDRE A CREURE

De l’evangeli de sant Lluc (11,9-13)»I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i troba-

reu; truqueu, i Déu us obrirà, 10 perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. 11 Quin pare d’entre vosaltres, si el seu fill li demana un peix, en comptes del peix li donarà una serp? 12 I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? 13 Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen».

Començo aquests escrits, amb molta fe i amb no poca inquietud. No sé si aconseguiré comunicar-me amb vosaltres. Ni tan sols sé qui llegirà aquestes ratlles.

Jo vull adreçar-me als qui us heu allunyat de l’Església senzillament perquè no us convenç.

Vull parlar amb els qui heu deixat d’anar a missa, perquè fa temps que no us diu res.

Sé que dins de vosaltres no s’ha apagat la fe en Déu. Molts de vosaltres continueu admirant Jesús, tot i que potser no el coneixeu bé, ni hi penseu gaire sovint.

Heu fet el que és més fàcil: deixar de banda una religió que no us ajudava a viure millor. Molts altres han fet el mateix al llarg d’aquests anys passats. Ha estat el més encertat? No ho sé.

Alguns de vosaltres potser desitgeu tornar a creure, però

de manera diferent. No voleu retornar al passat. No teniu bons records de la vostra experiència religiosa d’infants. No voleu reprendre les creences i les pràctiques d’altres temps: les confessions dels pecats contra el sisè manament, els sermons de quaresma, aquella setmana santa... Busqueu una cosa més autèntica i més alegre.

A vegades us pregunteu què podeu fer ara, després de tants anys. La veritat, no és fàcil.

No us veieu, en aquests moments, parlant amb un capellà. Tampoc no sabeu on heu d’anar o quins passos s’han de donar. D’aquestes coses no es pot parlar amb qualsevol.

Déu no interessa. Almenys, això és el que sembla. Si dieu entre els vostres amics que esteu buscant Déu, se sorprendran. Algun potser somriurà.

El cert és que vosaltres busqueu llum, veritat i pau. Voleu “entendre” millor algu-nes coses sobre el cristianisme, però el que sobretot desitgeu és comprovar si Déu us pot donar en aquests moments força, alegria i esperança per a viure. A vegades potser intuïu que la vostra vida canviaria si poguéssiu sentir-vos de gust amb ell.

A vegades voldríeu comunicar-vos amb Déu d’una altra manera, però no sabeu com. Ja no us surt el fet de resar. També

desitjaríeu conèixer millor Jesús, però no sabeu per on començar. Què s’ha de fer per a aprendre a creure d’una manera més viva?

De tot això vull parlar amb vosaltres en aquestes pàgines. No vull exposar doctrines de teòlegs sinó suggerir camins per a creure en Déu. El meu objectiu no és divulgar el catecisme sinó acompanyar-vos a conèixer l’evangeli. Vull, sobretot, parlar de Jesús, el millor creient que coneixem. L’únic que porta alegria i esperança als nostres cors.

Vull ser honest amb vosaltres. Parlaré del que crec. Sols del que crec, i de res més.

Déu segueix viu i continua actuant en els nostres cors per diferents camins. Fins i tot a través d’aquestes modestes ratlles. Acabo recordant unes paraules de Jesús. Per a mi contenen una gran veritat. Ell deia:

“Cerqueu i trobareu... perquè qui busca ja està tro-bant”.

(Traduït del castellà, per Mn. Miquel)

una cosa més autèntica i més alegre. A vegades us pregunteu què podeu fer ara, després de tants anys. La veritat, no és fàcil. No us veieu, en aquests moments, parlant amb un capellà. Tampoc no sabeu on heu d’anar o quins passos s’han de donar. D’aquestes coses no es pot parlar amb qualsevol. Déu no interessa. Almenys, això és el que sembla. Si dieu entre els vostres amics que esteu buscant Déu, se sorprendran. Algun potser somriurà.

El cert és que vosaltres busqueu llum, veritat i pau. Voleu “entendre” millor algunes coses sobre el cristianisme, però el que sobretot desitgeu és comprovar si Déu us pot donar en aquests moments força, alegria i esperança per a viure. A vegades potser intuïu que la vostra vida canviaria si poguéssiu sentir-vos de gust amb ell. A vegades voldríeu comunicar-vos amb Déu d’una altra manera, però no sabeu com. Ja no us surt el fet de resar. També desitjaríeu conèixer millor Jesús, però no sabeu per on començar. Què s’ha de fer per a aprendre a creure d’una manera més viva?

De tot això vull parlar amb vosaltres en aquestes pàgines. No vull exposar doctrines de teòlegs sinó suggerir camins per a creure en Déu. El meu objectiu no és divulgar el catecisme sinó acompanyar-vos a conèixer l’evangeli. Vull, sobretot, parlar de Jesús, el millor creient que coneixem. L’únic que porta alegria i esperança als nostres cors. Vull ser honest amb vosaltres. Parlaré del que crec. Sols del que crec, i de res més. Déu segueix viu i continua actuant en els nostres cors per diferents camins. Fins i tot a través d’aquestes modestes ratlles. Acabo recordant unes paraules de Jesús. Per a mi contenen una gran veritat. Ell deia: “Cerqueu i trobareu... perquè qui busca ja està trobant”.

(Traduït del castellà, per Mn. Miquel)

DATES PER A RECORDAR CATEQUESI PARROQUIAL

Curs 2011 – 2012

Inscripció a la catequesi: L’última setmana de setembre és l’última per a inscriure’s a la catequesi parroquial (divendres 30 o dissabte, abans o després de la missa del capvespre).

1r curs de catequesi: Les dues primeres reunions de pares dels nens i nenes preinscrits a la catequesi seran els divendres 7 i 14 d’octubre, de 8 a 9 del vespre, a la capella de la Immaculada.

DATES PER A RECORDAR CATEQUESI PARROQUIALCurs 2011 – 2012

- Inscripció a la catequesi: L’última setmana de setem-bre és l’última per a inscriure’s a la catequesi parroquial (divendres 30 o dissabte, abans o després de la missa del capvespre).- 1r curs de catequesi: Les dues primeres reunions de pares dels nens i nenes preinscrits a la catequesi seran els divendres 7 i 14 d’octubre, de 8 a 9 del vespre, a la capella de la Immaculada.- 2n curs de catequesi: La primera reunió de pares dels nens i nenes del 2n curs tindrà lloc dijous, 13 d’octubre, de 8 a 9 del vespre, a la capella de la Immaculada.- Inici de la catequesi parroquial: Tindrà lloc diven-dres 21 d’octubre, a les 5 de la tarda, a la capella de la Immaculada. Aquesta tarda els nens i nenes sabran exactament el dia i hora del seu grup de catequesi, que començarà a reunir-se la setmana següent.- Col·laborem en la catequesi: La parròquia no ven els llibres de catequesi, però estarà bé que les famílies col•laborin a les despeses que comporta la mateixa catequesi. Si alguna família no pot, només cal que ho digui.- Una crida a la catequesi d’adolescents, joves i adults: La parròquia està oberta a qualsevol suggeriment de cara a una catequesi amb adolescents (que vulguin rebre la Confirmació) o amb joves i adults que vulguin “POSAR AL DIA LA SEVA FE”. No dubteu a demanar informació!

El Caliu social i cultural / 5El Caliu social i culturalSetembre 2011 - Núm. 267

AGENDA MARTINENCA D’OCTUBRE 2011DIA ACTE HORA LLOC ORGANITZADORSETEMBRE Dissabte 24 Futbol Quarta Catalana 17,00 Camp municipal UE Martinenca Diumenge 25 Ball de saló 20,00 El Centre El Centre Dijous 29 Ple municipal ordinari 21,00 Sala de Plens Ajuntament

OCTUBRE Dissabte 1 Vòlei sènior femení 17,00 Pavelló poliesportiu Club Vòlei Sant Martí Diumenge 2 Caminada popular 9,00 Parc de la Pau El Martinet Ball de saló 20,00 El Centre El Centre Dimarts 4 Inici Taller entrenament de la memòria 10,30 Casal Gent Gran Dinamització Gent Gran

Dissabte 8 Futbol Quarta Catalana 17,00 Camp municipal UE Martinenca Diumenge 9 Ball de saló 20,00 El Centre El Centre Dimecres 12 Festa de les entitats 19,00 El Centre El Centre Dissabte 15 VII Romeria a Montserrat 6,00 La Placeta Club Excursionista Sarroca

Vòlei juvenil femení 12,00 Pavelló poliesportiu Club Vòlei Sant Martí Vòlei sènior femení 17,00 Pavelló poliesportiu Club Vòlei Sant Martí Diumenge 16 Ball de saló 20,00 El Centre El Centre Dijous 20 Inauguració exposició “La Primavera Republicana al Penedès. 1931-1936” 19,30 CasaGent Gran El Martinet Del 20 oct. Exposició De 16 a 20 Casal Gent Gran El Martinetal 18 nov. “La Primavera Republicana dll a dv al Penedès. 1931-1936 Dissabte 22 Distribució butlletí núm. 268 Matí Municipi El Martinet Curs com fer conserves casolanes 16,00 Herbolari Els Igols Herbolari Els Igols Futbol Quarta Catalana 17,00 Camp municipal UE Martinenca Vòlei sènior femení 17,00 Pavelló poliesportiu Club Vòlei Sant Martí 18è Sopar Exmembres Agrupació 21,30 El Centre Comissió Exmembres

Diumenge 23 Concert i ball de saló 19,30 El Centre El Centre Dissabte 29 Vòlei juvenil femení 12,00 Pavelló poliesportiu Club Vòlei Sant Martí 1r Concert Clàssic de Tardor -- -- Coral Sarroca Nova Diumenge 30 Caminada al CIARGA dels Monjos 9,00 Escoles de la Bleda El Martinet Ball de saló 20,00 El Centre El Centre

6 / El Caliu social i cultural El Caliu social i culturalEl Caliu social i cultural

CAMINAIRESCULTURISTES

SOCIETATCULTURALI RECREATIVA

Setembre 2011 - Núm. 267

AMICS DEL DRAC

4t Campionat de tennis taulaEl 7 de setembre passat va tenir lloc al “El Centre” el

quart campionat de tennis taula infantil i juvenil que orga-nitza la junta de “EL CENTRE” com a cloenda fi nal dels entrenaments que s’han portat a terme durant tot l’estiu. Cal destacar que any rere any el nivell és molt més elevat i per tant les partides i punts són molt disputats.

Enguany els guanyadors i participants han estat els següents:

1r: Joan Pancorbo - 2n: Jordi Via - 3r: Núria Folch - 4t: Martí Puig

Valeri Mallol - Adrià EscofetPol Martín - Xavier MallolPol Bravos - Ivan Colet

Albert Millan - Pau Escofet

Nova junta de AMPA i noves activitats per aquest curs escolar

Aquest mes juliol es va constituir la nova junta de l’AMPA de l’Escola Jaume Balmes, formant part 12 pares, dels quals la meitat han entrat nous aquest curs a la junta. Els càrrecs han quedat distribuït de la següent manera:

Presidenta: Encarna LombardíaSotspresident: Alex JuradoSecretaris: Francisco Mendaña i Sandra MartínTresorers: Oscar Anson i Victor Pujadó Activitats: Mª Carmen Iglesias, Marta Becerro, Josefa

Suarez, Susanna Clos, Montse Roca i Manel Lorca. La nova junta vol donar continuïtat a les activitats que es feien el passat curs (hora d’acollida de 8 a 9h, venda de xandalls, gestió del menjador, organització d’activitats extraescolars, organització conjuntament amb l’escola de les festes tradicionals , col·laboració directa en la biblio-teca, perllongació de la jornada de juny, organització de la venda de llibres i la festa de fi de curs) i també es planteja noves activitats: servei d’acollida de la tarda de 16.30 a 17h, xerrades informatives als pares de diferents temes que facilitin eines a les famílies per l’educació dels fi lls, creació d’un logo de l’ampa que ens identifi qui... i la gestió d’un blog, nova via de comuni-cació amb la que es vol aconseguir una informació més fl uida amb les famílies.

El blog el podeu trobar en la següent adreça: 2011jaumebal-mes.blogspot.com

fi lls, creació d’un logo de l’ampa que ens identifi qui... i la gestió d’un blog,

AMPA ESCOLA JAUME BALMES


Balls de salóDiumenge 25 de setembre,a les 8 del vespre,

Ballamb l’orquestra PARÍS LA NUIT.

Cava i galetes per a tothom.Sorteig de dos dinars o sopars

al restaurant TORRENTS XIC (Torrelles de Foix.)

Diumenge 2 d’octubre,a les 8 del vespre,

Ballamb l’orquestra MONTSE & JOE TRANSFER.

Cava i galetes per a tothom.Sorteig de dos dinars o sopars al restaurant MASIA

ARAN. Diumenge 9 d’octubre, a les 8 del vespre,

Ballamb l’orquestra LIBERTY.

Cava i galetes per a tothom.Sorteig de dos dinars o sopars al restaurant SANT JORDI

“CA LA KATY”. Dimecres 12 d’octubre,a les 7 de la tarda,

Exhibició de les entitats d’El CentreFESTA DE LES ENTITATS

(Hi col·labora M.I. Ajuntament de Sant Martí Sarroca).

Diumenge 16 d’octubre, a les 8 del vespre,

Ballamb l’orquestra ALMAS GEMELAS.

Cava i galetes per a tothom.Sorteig de dos dinars o sopars al restaurant ALT FOIX

(Torrelles de Foix). Diumenge 23 d’octubre, a 2/4 de 8 del vespre,

Concert-ballamb l’orquestra CAFÉ TRIO.Cava i galetes per a tothom.

Sorteig de dos sopars o dinars al restaurant SNACK-BAR EL CENTRE.

Diumenge 30 d’octubre, a les 8 del vespre,

Ballamb l’orquestra PARÍS LA NUIT.

Cava i galetes per a tothom.Sorteig de dos sopars o dinars al restaurant BAR CATALUNYA (Vilafranca del Penedès).

Una de les activitats del Grup de Country “El Centre” va ser la ballada de la Festa Major 2011 amb la col·laboració dels nostres companys d’afició del Penedès, Garraf i Anoia, amb els quals compartim molt bones estones. Ta m b é c a l r e m a r c a r q u e t o r n a r e m a les classes a “El Centre” molt aviat, esperant retrobar-nos amb un bon grup d’amics i alumnes, a la vegada que ens agradaria augmentar-lo amb més interes-sats a practicar dos dies a la setmana aquesta modalitat de ball amb què exercitem el cos, la ment i les relacions personals, que són les parts més importants per al dia a dia. Tinguis l’edat que tinguis, siguis home o dona, hi pots venir, sol o acompanyat... segur que pots passar un parell d’hores molt agradables, això sí, fent una bona suada i rient moltíssim.

Per informació, hi som el dilluns 19 a partir de les 20h a “EL CENTRE” per qui estigui interessat.

US HI ESPEREM !!!, quants més serem més bé podrem passar-ho.

Grup country El Centre

8 / El Caliu social i cultural El Caliu social i culturalEl Caliu social i cultural

AGRUPACIÓ DEFENSAFORESTAL iPROTECCIÓ CIVIL


SOCIETAT CORAL«SARROCA NOVA»

ASSOCIACIÓDE VEÏNS DEL BARRI LA SERRA DE BAIX

AA.VV.

Barri La Serra de Baix

Nou curs Un any més la Coral Sarroca Nova reprèn les activitats

amb moltes ganes i il·lusió.

Agraïments:A tots els cantaires per la seva implicació demostrada

en tot moment.A la nostra directora, la Sra. Margarita Dols, pel seu

compromís amb la Coral. A la Comissió de Festes per incloure el nostre concert

en el programa de la festa major.I finalment, a totes les persones que ens varen ajudar

en l’assoliment de la festa, com també al públic assistent que ens va honrar amb la seva assistència.

Properes activitats:El proper 12 d’octubre intervindrem en la Festa de les

Entitats que organitza la Societat El Centre.El 29 d’octubre la Coral està organitzant el 1r Concert

Clàssic de tardor per primera vegada al nostre muni-cipi.

L’11 de novembre, festa de Sant Martí, la Coral serà present a la missa solemne al temple romànic en honor del nostre patró.

Noves il·lusions:Recordar, una vegada més, que ens agradaria poder

tenir noves incorporacions de totes les edats en la nostra coral. També ens faria molta il·lusió poder iniciar una coral infantil. Totes aquelles persones que hi estiguin interessades que es posin en contacte amb qualsevol membre de la junta.

Taller de bellesa

El passat 10 d’agost l’AAVV de la Serra de Baix va orga-nitzar un nou taller, aquest cop destinat a la bellesa i a la cura de la pell. El taller va ser molt participatiu: vam provar diferents productes pels diferents tipus de pell de cadascú, ens vam fer un peeling de mans i de cara i vam acabar la sessió amb un maquillatge de dia.

El toc de gràcia del taller el van portar els homes que van assistir-hi que, menys el rímel i el pintallavis, ho van provar tot!

Després de l’èxit que va tenir, properament organitzarem un taller dedicat exclusivament al maquillatge.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNSDE LA ROVIRA ROJA

Categoria 9-13 anys:

Berta Arenas

Dibuixos del concurs infantil de festa major 2011

Categoria 0-4 anys:

Clàudia Arenas

Categoria 5-6 anys: Abril Martí

Categoria 7-8 anys: Adrià Rosell


AGRUPACIÓ TEATRALI DANSAIRE"CASTELL SARROCA"

22 DE OCTUBRE

[email protected]

CAL BARRET

En breu rebreu a casal'invitació per lapropera inauguració de

DISSABTE 22 D'OCTUBRE A LES 21:30Carrer La Font 22 de Sant Martí Sarroca

busca “Sopar Ex-Membres”

la invitació per la

Hola a tothom, L’Agrupació Teatral i Dansaire Castell Sarroca

comença la temporada i us fa saber que els assajos

són els dissabtes a la tarda.Qui estigui interessat a apuntar-se es pot dirigir a la

sala d’El Centre.Us podeu apuntar a partir de 3 anys.

Per a més informació podeu trucar:Anna 646295203 Edu 646251494

Srs./Sres. regidors/es:Que cadascú es faci responsable del seu

càrrec.Setembre de 2011 i encara escrivim. Juny del 2006 i ja

escrivíem. Han passat més de 5 anys! 63 mesos! I resulta que amb tot aquest temps, un equip de govern no ha estat capaç de solucionar res! Quina inoperància! Si en una empresa qualsevol, gran o petita, familiar o multinacional es veu que el producte no és de qualitat, o si el preu de cost és massa alt, o que en una de línia de producció es produeixen massa accidents o es detecta qualsevol cosa que no funciona i l’equip de directius en 5 anys no és capaç de posar-hi remei... ja ens podem imaginar quina seria la solució, oi? Perquè quedaria clar que aquest equip no és competent en el seu càrrec. Doncs així és com ens sentim els veïns de la zona urbana de la Bleda. N’estem tips de gent que no compleix amb el seu càrrec.

Tornarem a anomenar-los amb el seu nom i cognoms, perquè en els arxius de la història quedin marcats per la seva incapacitat, per la seva nul·la voluntat de voler resoldre un conflicte, que si el juliol de 2006 s’hagués volgut solucionar, avui a setembre de 2011 tothom estaria satisfet, tant els veïns com els propietaris de terrenys que tenien intenció de treure’n un profit. Però ja ho veuen, res de tot això ha passat.

Sr. Josep Olivella Almirall, vostè com a regidor d’Agricultura, Benestar Social i Gent Gran, és un dels més indicats per venir a la Bleda. Ja sap quanta gent gran està afectada per aquest estúpid projecte? Ja té preparades les ajudes de Benestar Social? Perquè amb el seu suport està volent arruïnar un grapat de famílies. Com a regidor d’Agricultura, ja sap com quedaran els horts de la Bleda?

Sr. Òscar Gutiérrez González, regidor de Promoció Econòmica i Turisme, quina promoció econòmica ofereix als veïns de la zona urbana? Potser que es comenci a preguntar què els passa als veïns i vingui a escoltar-ho de primera mà. Perquè sempre és bo escoltar la gent. A tota.

Sr. Francesc Puche i Escofet, vostè com a regidor d’Ensenyament i Comunicació, creu que és un bon model aquest que tenen de tirar les coses endavant, sense cap diàleg i en contra de la majoria? Què en dirien les escoles si ho sabessin, oi? Ja no parlem de comunicació! Quina comuni-cació han tingut amb els veïns? Només cartes d’aprovacions i trucades a les empreses amb amenaces a alguns membres de l’Associació. Expliqui tot això en el proper butlletí del seu partit. Expliqui-ho tot.

Sra. Àngels Vallès Bou, regidora de Cultura i Festes, vostè sap com estaven les associacions culturals i esportives de la Bleda abans del 2006 i com estan avui? Vingui i pregunti.

Hi havia equip de futbol? I ara, on és?Sra. Laia Farré Busqué, vostè com a regidora de Joventut,

Esports i Instal·lacions Esportives, ja sap el preu que hem de pagar els veïns de la zona urbana pel camp de futbol de la Bleda? Sap quants diners posa l’Ajuntament per aquest equipament que passarà a ser de tots els habitants del municipi? Ho troba just? Pregunti, pregunti...

Sr. Domingo Colet Alàs, per vostè cap pregunta. Ja fa massa anys que ha demostrat el veí que és.

Quan un accepta un càrrec ha d’estar a l’alçada. No ha de servir només per anar aixecant el dit al compàs del que li marquen, i anar cobrant les dietes i l’assistència a les comissions. Senyors regidors i senyores regidores, convé que demostrin la seva capacitat, del contrari tornarem a tenir quatre anys més uns titelles fidels i subordinats. Si això és el que saben fer... el temps els posarà al seu lloc.

Sarau polític10 / Setembre 2011 - Núm. 267

AGRUPACIÓLOCALSOCIALISTA

La Diada: reafirmació nacionali democràtica

El passat 11 de setembre, els catalans vam celebrar la

Diada Nacional de Catalunya. Els socialistes de Sant Martí Sarroca considerem que aquesta ha de ser una diada de reafirmació nacional, de reafirmació democràtica i de defensa de la unitat del poble de Catalunya.

Un any més, el govern municipal de CiU a Sant Martí va organitzar l’acte institucional davant d’un monument que posa en un mateix sac totes les víctimes de la Guerra Civil.

Així doncs, les formes de l’acte organitzat pel govern de

Sant Martí són contradictòries amb la necessària voluntat de reafirmació nacional i democràtica que haurien de presidir la Diada. Per aquest motiu, els representants socialistes vam celebrar- la sense assistir a l’acte organitzat pel govern de CiU.

Convindria esperit democràtic, plural i unitari. I això seria

senzill si l’organització d’un acte institucional tan important com el de l’11 de Setembre s’organitzés d’acord amb tots els representants polítics del nostre Ajuntament, buscant un emplaçament que fes honor de forma clara a la lluita demo-cràtica per la defensa de Catalunya i sense crear polèmiques innecessàries.

Suport al model lingüístic de Catalunya L’agrupació socialista de Sant Martí Sarroca dóna suport al

model d’immersió lingüística de Catalunya, recentment qües-tionat des de diferents àmbits. Així ho manifestarem amb el suport a una moció en aquest sentit al proper ple municipal. El PSC ha defensat sempre l’ampli consens i suport entorn al model lingüístic de l’escola catalana.

Robatoris al municipi L’agrupació socialista ha copsat la preocupació de molts

martinencs i martinenques pels diferents robatoris que s’han produït al municipi. Creiem necessari que el govern muni-cipal prengui mesures i insti el Govern de la Generalitat a augmentar la vigilància en les zones rurals com la nostra.

El Congrés del PSC

El catalanisme s’ha construït al llarg dels anys gràcies a l’activitat de molts moviments polítics i socials. No és patri-moni de ningú en exclusiva i tampoc ho és de CiU, donat que és patrimoni de tots els catalans i catalanes. El Partit dels Socialistes de Catalunya es va fundar el juliol de 1978 en el Congrés de la Unitat Socialista i ha estat, des de llavors, un actor essencial d’aquest catalanisme social i d’esquerres. En aquests moments, el PSC té obert un procés de debat intern per dibuixar les línies bàsiques del projecte polític del partit per als propers anys, en el marc del XIIè Congrés Nacional que se celebrarà el proper mes de desembre.

L’Agrupació del PSC de Sant Martí ha estat mantenint i manté el contacte amb diversos grups d’opinió del partit, a través de trobades informals que se celebren periòdicament a l’agrupació. Creiem que aquest és un procés molt saludable i democràtic perquè permet debatre i compartir idees des de les bases del partit. En aquest sentit, a principis d’aquest mes va assistir en una reunió de l’agrupació local de Sant Martí un dels candidats a primer secretari del PSC, Joan Ignasi Elena.

GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIAi UNIÓ

Seny, sentit comú i unitatArrenca un nou curs polític de futur incert, però amb la

convicció d’afrontar-lo amb energia i responsabilitat. Des de l’equip de govern del nostre Ajuntament, la gent de Convergència i Unió ens sentim capacitats per afrontar els reptes que calguin. La recepta és ser realistes, però no pessimistes. Cal continuar la línia de la feina del dia a dia. Sant Martí Sarroca no necessita que l’Ajuntament faci grans inversions, sinó mantenir el que ja hem fet, promocionar les coses bones que tenim i saber gestionar els recursos. I això es resumeix en seny, sentit comú i unitat.

El seny és la prudència econòmica. Els diners de l’Ajuntament són de tots els martinencs i cal que els sapiguem administrar amb mesura. El gran mal de les administracions d’aquest país és el seu endeutament. Hem d’evitar hipotecar econòmicament el nostre municipi.

El sentit comú és la lògica a l’hora de prendre decisions. Segurament hi haurà opinions per a tots els gustos i moltes de les decisions que prendrem en aquesta legislatura no seran del grat de tothom. Però, per damunt de tot, cal que es prenguin amb voluntat de lògica.

I la unitat és la base de la força per fer front als reptes. Tot i la majoria absoluta de CiU, ens agradaria que a les vota-cions dels Plens Municipals es sumessin les altres forces polítiques. Malauradament, sembla que quan un diu blanc, l’altre ha de dir negre. Ens equivoquem. En municipis petits com el nostre no treballem per als partits, sinó per a Sant Martí Sarroca. I totes les decisions que prenem són sempre en benefici del nostre poble. Hem de sumar.

En aquest sentit volem manifestar la nostra queixa per l’absència de tots els partits polítics de l’oposició a l’acte de l’ofrena institucional de l’11 de setembre passat. Un acte al qual van ser convidats expressament, per donar una imatge d’unitat al marge d’idees i partits. Amb la seva absència van faltar el respecte a les institucions, a l’Ajuntament i al país. Cal recordar que la Diada Nacional de Catalunya fou la primera llei aprovada pel Parlament de Catalunya en constituir-se l’any 1980, en un moment en què les forces polítiques democràtiques sumaven esforços.

A l’època actual també hem de sumar quan des de fora de Catalunya rebem atacs, com el de la sentència del TSJC en contra del model d’immersió lingüística de Catalunya, que s’afegeix a la sentència que va reduir l’Estatut. Els catalans i els partits polítics de Catalunya hem d’estar més units que mai. Donem suport al treball dels mestres i al model lingüístic que utilitzen, que no persegueix una societat bilingüe, sinó multilingüe, moderna i competent. Aprofitem per saludar els nous professors que des d’aquest curs impartiran classes als centres docents que tenim a Sant Martí Sarroca. Els donem la benvinguda a un poble per viure i conviure, un poble amb seny, sentit comú i unitat.

Sarau polític / 11Setembre 2011 - Núm. 267

GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIAi UNIÓ

ALTERNATIVAMARTINENCA

LluitantEl moment de manca de llibertat per alguns ciutadans/es,

diferents moviments socials i grups polítics de l’esquerra independentista del nostre municipi per part del govern totalitari de CiU i del seu màxim representant municipal, el Sr. Ramon Carbó, ens recorda el passat més llunyà. 1714 queda molt lluny, però allà començà l’origen de la nostra lluita, l’origen dels nostres sentiments i de la lluita contra les imposicions dictatorials. Van lluitar moltíssim tots els catalans i totes les catalanes entre el 25 de juliol de 1713 i l’11 de setembre de 1714 per poder defensar la seva terra, la nostra terra, la terra de tots els catalans i totes les catalanes que cada dia lluitem per la igualtat, per la transparència, per un país amb llengua i cultura pròpia, per la llibertat que ens mereixem com a persones, per poder-nos expressar amb fermesa. La prohibició d’un acte polític, lúdic i festiu que AM-CUP tenia preparat pel passat 10 de setembre al nostre municipi en homenatge als que l’any 1714 van lluitar fins la mort per defensar, una ciutat, un país, la nostra terra i llibertat ha estat denegada per part del govern totalitari de CiU, citem paraules textuals del Sr. Ramon Carbó: “… la Diada Nacional de Catalunya representa una jornada de reivindicació nacional de caràcter institucional.. Per aquest motiu, entenem que no hi ha d’haver altres actes que puguin ser en benefici exclusiu de cap partit polític i per això deneguem la vostra sol·licitud d’ocupació de la via pública”. Són temps difícils al nostre poble per la manca de llibertats, per la falta de transparència i per la política nefasta i de baix nivell democràtic instaurada a l’Ajuntament per part del grup totalitari espanyolista de CiU i el seu alcalde, el Sr. Ramon Carbó.

I ens vénen moltes preguntes al cap, què és el que entenen vostès d’altres actes? Quin benefici busquem? Quin benefici treuen vostès dels seus actes? Ens podem beneficiar d’una lluita? D’una reivindicació? Que no tenim dret a St. Martí Sarroca de sortir al carrer el dia de la nostra diada? Que no tenim dret a retre homenatge a la revolta de 1714? És una jornada de reivindicació nacional de caràcter institucional per què? Perquè és el que vostès volen que sigui a St. Martí Sarroca. Com és que a tots els altres municipis de Catalunya han fet actes des de dife-rents col·lectius, entitats, associacions ...? Com és que a la resta del món, catalans que hi viuen també han fet els seus homenatges en record al nostre 11 de Setembre? Què tenim de diferent a St. Martí Sarroca? Que no som persones amb llibertat? Som al 2011? Voleu dir que ens queden tan lluny els anys de les dictadures?...

El Raimon en una cançó ja ho diu que: “... Jo vinc d’una lluita que és sorda i constant, jo vinc d’un silenci que romprà la gent que ara vol ser lliure i estima la vida, que exigeix les coses que li han negat.

Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg, jo vinc d’un silenci que no és resignat.”

No estem en silenci, ja no, es va lluitar molt, moltíssim perquè la gent pogués ser lliure, no podem tornar a exigir a St. Martí Sarroca el que a partir de 1978 es va començar a aconseguir, no ens pensem quedar ni callats ni quiets.

AM-CUP s’uneix a la reivindicació del col·lectiu de l’esquerra independentista del nostre poble APSR, que des de la implantació del monument a les Víctimes de la guerra civil s’ha posicionat en contra d’aquest monument per no diferenciar els lluitadors de les llibertats, víctimes de la barbàrie feixista i dels seus botxins totalitaris i feixistes.

Som al 2011 i tenim molts fronts oberts en l’àmbit mun-dial perquè el canvi ja iniciat amb les revoltes arreu del planeta mica a mica es vagi forjant. La més important és l’eliminació del sistema capitalista a qualsevol estament, no ens cansarem de proclamar que aquest és el principal problema generalitzat al món i que estem com estem. El sistema capitalista principal productor de pobresa, precarietat laboral, manca de llibertats, de la vulneració dels drets humans i de les retallades socials en sanitat i ensenyament és recolzat i avantatjat per part dels polítics que ens governen, els que diuen ser d’esquerres (PSOE) i acaben ajudant els que més tenen i retallant als que més pateixen la situació actual, i els que són de dretes (PP, CiU) que en previsió de les pròximes eleccions a Espanya acabaran d’enfonsar la classe treballadora.

Davant de la interlocutòria del TSJC contra el model educatiu català i la llengua, AM- CUP fem una crida a la comunitat educativa perquè la desobeeixi. Considerem que l’ús del català com a llengua vehicular de l’ensenyament al Principat s’ha mostrat vàlid com a eina de cohesió social, i a més ha permès la integració dels alumnes nouvinguts provinents d’arreu del món.

La interlocutòria del TSJC no fa més que alimentar una fictícia imposició del català a Catalunya, idea alimentada per l’extrema dreta espanyolista del PP, Ciutadans i entitats com Convivència Cívica Catalana, que lluny de vetllar per la pau social, mantenen un discurs violentíssim que cerca el conflicte permanent.

La CUP recorda que l’experiència de l’escola catalana posa de manifest que els models segregacionistes, com l’impulsat pel PP al País Valencià, han suposat la mino-rització de la llengua catalana en aquells territoris on és la llengua pròpia. Per contra, considerem que mantenir-la com a llengua vehicular de l’ensenyament en garanteix la transmissió generacional independentment de l’origen dels alumnes.

Per tot això, AM-CUP fa una crida a la ciutadania a la insubmissió i la desobediència, especialment a tots els membres de la comunitat educativa. Així mateix, demanem que els claustres d’escoles i instituts es posicionin públi-cament en la defensa del català com a llengua vehicular de l’ensenyament.

SALUT I INDEPENDÈ[email protected]

Esport saludableEsport saludable Esport saludable12 / Setembre 2011 - Núm. 267

UNIÓ ESPORTIVAMARTINENCA

Inici de la temporada 2011-2012Comença una nova temporada per la UE MARTINENCA

en un any un xic significatiu ja que farà 70 anys, des del 1941, que un grup de martinencs varen decidir federar el club i disputar competicions reglamentades per la Federa-ció Catalana de Futbol. Des d’aleshores s’ha viscut de tot, esperem que aquesta temporada 2011/12 ens doni més alegries que disgustos.

Com ja és sabut s’ha renovat la junta directiva, l’equip tècnic i algun jugador de la plantilla. Hem començat aquesta nova temporada amb la ja tradicional Copa d’Estiu, torneig de pretemporada en què el nostre equip ja ha estat finalista en les dues edicions anteriors però que, malauradament, es van perdre, primer enfront el Torrellenc i la temporada passada enfront el Begues.

L’escola de futbol base continua la seva trajectòria per tercera temporada consecutiva, aquesta temporada amb totes les categories possibles que pot aglutinar una escola de futbol base, amb l’objectiu de formar culturalment i esportivament tots els joves que vulguin apuntar-se a la nostra escola.

Copa d’EstiuCom s’ha escrit, ja ha començat la 3a edició de la Copa

d’Estiu, que organitza el CF Castellví de la Marca.La Martinenca jugava al grup B conjuntament amb la

Unión Sudamericana, CE Font- rubí i CF Begues.Resultats del Grup B: Unión Sudamericana - 6 CE Font-rubí - 1 , CF Begues - 1 UE Martinenca - 1,CF Begues - 6 CE Font-rubí - 0, UE Martinenca - 9 Unión Sudamericana - 1,CF Begues - 4 Unión Sudamericana - 1, CF Font-rubí - 2 UE Martinenca - 10.

Classificació: UE Martinenca 7CF Begues 7Unión Sudamricana 3CE Font-rubí 0

Per diferència de gols la UE MARTINENCA queda primera de grup i es classifica per a les semifinals.

SEMIFINALS: Les disputen els 5 primers equips de cada grup.

FC Les Cabanyes - Sant Cugat a un sol partit. I la segona semifinal es disputa en una classificació d’un 3x1, ja que en ser cinc grups el quadrant era senar i la millor solució va ser fer un 3x1, és a dir, UE Martinenca, CF Masquefa i Joventut Ribetana es van disputar un lloc per a la final.Resultats de les semifinals:FC Les Cabanyes - 5 Sant Cugat - 2. Finalista FC Les Cabanyes.

Triangular 3x1: Joventut Ribetana - 0 CF Masquefa - 0CF Masquefa - 0 UE Martinenca - 2UE Martinenca - 1 Joventut Ribetana -1Finalista UE MARTINENCA.

FINAL dISpUTAdA AL CAMp dE LA MúNIA.FC Les Cabanyes - 5 UE Martinenca - 2Campió de la 3a Copa d’Estiu FC les Cabanyes i la UE Martinenca, sotscampió.

Els jugadors que han disputat el torneig de la 3a edició de la Copa d’Estiu han estat els següents:

Com a porters: Rubén Rodríguez i Josep Anton. Jugadors de camp: Rubén Bacas, Ferri, Pere, Eric, Néstor,

Pipu, Rubén Pozas, Olivella, Fouad, Raül, Rabella, Roberto, Sala, Forner, Felip, Guillem, Font Casado.

Golejadors: Rubén Bacas 5, Font 5, Rabella 4, Guillem 4, Ferri 3, Forner 2, Olivella 1, Néstor 1.

Equip tècnic: Entrenador, David de Tena; 2n entrenador, Raimon Marti; delegat, Jordi Rabella.

Equip Quarta Catalana – Grup 10Equips participantsAD Monjos - AT Sant Sadurní - CD Unión SudamericanaCE Font-rubí - CF Can Cartró - CF Castellvi MarcaCF Gelida - CF Joventut Ribetana - CF VallbonaEFB Masquefa - FC Plana Rodona - FC Raig RibetàFP UEB Vilanova Geeltrú - Newell’s - UE Martinenca - UE Sant Pau Ordal

Primers partitsDissabte 24.09.11, 5 tarda, UE Martinenca - CE Font-rubíDiumenge 02.10.11, 12 migdia, AT Sant Sadurní - UE MartinencaDissabte 08.10.11, 5 tarda, UE Martinenca - AD MonjosDiumenge 16.10.11, 4 tarda, Newell’s - UE MartinencaDissabte 22.10.11, 5 tarda, UE Martinenca-EFB MasquefaDissabte 29.10.11, CF Castellví Marca - UE Martinenca

Primer Memorial J. SuriolDimecres 12 d’octubre, a les 5 de la tarda,

Equips participants: CFP SANT PERE MOLANTA AE LA MúNIA - UE MARTINENCA

Esport saludableEsport saludable / 13Setembre 2011 - Núm. 267

CLUB VÒLEISANT MARTÍ

Comença una nova temporada

El Club Vòlei Sant Martí inicia la temporada 2011-2012 amb moltes ganes de millorar l’anterior i amb l’equip juvenil femení, que aquest any estarà a la competició federada. Tots dos equips, entrenats un any més per Pitxi, van començar a entrenar el passat dimarts 6 de setembre amb algunes baixes respecte l’any passat, però també amb cares noves que de ben segur aportaran molt a l’equip.

Tot i que el primer equip havia de començar a la nova categoria de Quarta Catalana, a causa de la més que bona classificació de la temporada anterior, s’ha guanyat el dret a jugar a Tercera Catalana, cosa que exigirà un gran esforç per part de tots, però que és un repte de cara al Club i que afrontem amb mola il·lusió.

La temporada, que arrenca el proper dissabte dia 1 d’octubre al municipal martinenc, promet partits molt igua-lats i intensos, i és per això que fem una crida a l’afició perquè s’acosti al pavelló per animar els nostres equips. Pel que fa a l’equip juvenil, que aquest any estarà a la també nova categoria de Preferent Juvenil, no descartem donar la sorpresa i estar entre els primers classificats del campionat, ja que tenim un equip jove, amb unes ganes terribles de començar a competir i ja bastant rodat i conjuntat. El juvenil jugarà els seus partits els dissabtes al matí a les 12 hores.

Per començar amb bon peu la temporada, el passat dissabte 10 de setembre la junta del club va celebrar una escalivada amb la col·laboració d’AUTOSERVEI TERESA (Cal Carnisser).

Equip 3a Divisió sènior femenina - Grup CEquips participantsAE MolinsCE HortonsCevol TorredembarraCV Sant Just “B”Pintures Planell Igualada VCTarragona 2017 SPSPVòlei Sant MartíVòlei 6 Manresa “B”

Primers partitsDissabte 01.10.11, 5 tarda Vòlei Sant Martí - Vòlei 6 Manresa “B”08 o 09.10.11 CE Hortons - Vòlei Sant MartíDissabte 15.10.11, 5 tarda Vòlei Sant Martí - CV Sant Just “B”Dissabte 22.10.11, 5 tarda Vòlei Sant Martí - Cevol Torredembarra29 o 30.10.11 AE Molins - Vòlei Sant Martí

Equip Lliga Preferent Juvenil Femenina – Grup B

Equips participantsAD Voleibol BinèfarAEE Dolors MallafréAEE IES Josep PlaAEE Intermunicipal del PenedèsAE Molins “B”CE Joventut l’HospitaletCV Barberà Comerç UrbàCV Viladecans “B”CV VilafrancaPintures Planell Igualada VCTarragona 2017 SPSPVòlei Sant Martí

Primers partitsDissabte 01.10.11 CV Barberà Comerç Urbà - Vòlei Sant MartíDissabte 08.10.11 AE Molins “B” - Vòlei Sant MartíDissabte 15.10.11, 12 migdia Vòlei Sant Martí - AEE IES Josep PlaDissabte 22.10.11 CV Viladecans “B” - Vòlei Sant MartíDissabte 29.10.11, 12 migdia Vòlei Sant Martí - CV Vilafranca

CENTRE D’ESTÈTICATERÀPIES NATURALS

S’acaba l’estiu, recordeu que hem de reparar la pell

del sol i preparar-la pel fred!

Av. Anselm Clavé, 104 1r 3a - Sant Martí Sarroca

OLEA CENTRE ESTETICA.INDD 1 20/09/2011 11:07:46

Esport saludableEsport saludable Esport saludable14 /

CLUBEXCURSIONISTASARROCA


vII Romeria a Montserratdes de Sant Martí Sarroca

Dia: 15 d’octubre del 2011Lloc de trobada: Placeta del Centre de St. Martí Sarroca Hora de trobada: 6:00 hores del matíHora de sortida: 6:15 hores del matíKm aproximats del recorregut: uns 45 Km Temps aproximat del recorregut: unes 12 horesTornada des de Montserrat: amb autocarPreu: 20 €. El preu inclou avituallaments, dinar, assistència, assegurança RC, autocar de tornada i obsequi.Inscripcions: ingrés en el compte de Caixa Catalunya 2013.0415.67.0201646490 indicant nom i cognoms.Data límit d’inscripció: el 7 d’octubre del 2011. Què cal portar:Comprovant de l’ingrésBon calçat (bambes o botes lleugeres provades i “rodades”)Folre polar + Impermeable (segons meteorologia)Cantimplora petita (es pot reomplir) i alguna barreta energèticaTelèfons d’informació:Assun Bonet: 93.899.01.19David Grau: 627.03.05.94e-mail: [email protected]: Club Excursionista Sarroca

Esport saludableEsport saludable / 15Setembre 2011 - Núm. 267

Fent amics Club Excursionista Sarroca Sant Martí Sarroca Benvolgudes veïnes / benvolguts veïns,

Els Fent Amics som un grup de persones que formem part del Club Excursionista Sarroca i que tenim en comú l'estima pel municipi, la passió per l'esport a la natura i les ganes de compartir bons moments en companyia.

Entrenant per la muntanya, ens vam adonar que aquesta terra nostra de roques, vinyes, ermites, oliveres, senglars i castells és un bon ambient per fer-hi una cursa emblemàtica amb inici i final al centre del poble. Ens fa il·lusió implicar-nos amb el nostre municipi i potenciar accions que el facin encara més viu i atractiu. Pensem que muntar una cursa acompanyada d'una caminada popular és una bona manera de fer-ho.

La Cursa i la Caminada, organitzades pel Club Excursionista Sarroca i Tretzesports, se celebraran el proper 13 de novembre, dins dels actes de la festa major petita, i compten amb el suport de l'Ajuntament de Sant Martí Sarroca. Pel que fa a la cursa, es preveu la inscripció d'uns 300 participants que correran per un circuit de 15 km de camins i corriols per la muntanya, el castell i el poble. Durant el trajecte hi haurà tres punts d'avituallaments de líquids i sòlids. La caminada popular es farà per un circuit d'uns 10 Km. Al final de la cursa i la caminada, tindrem una botifarrada pels participants a càrrec de l'Ajuntament.

Aquest acte, que reunirà veïns del municipi i persones vingudes de tot arreu, pot afavorir a potenciar el nostre poble, els seus establiments i productes (carn, embotit, fruites i verdures, pans i pastissos, vi i cava, i molts altres) que els nostres restaurants saben presentar amb el millor gust.

Perquè la cursa sigui un èxit, necessitem el suport de patrocinadors i col·laboradors. És en aquest sentit que demanem la vostra col·laboració.

Estem a la vostra disposició per a qualsevol aclariment i/o suggerència: Telf. 650248490 (Jordi) /

c.e.: [email protected] / Facebook: cursaroca

MOLT AGRAÏTS

Fent amics

cursaRoca 2011Amigues i amics. Com ja vàrem informar en l’anterior butlletí,

el Fent Amics (secció de corredors del Club Excursionista Sarroca) organitzem una cursa i una caminada de muntanya pel proper dia 13 de novembre coincidint amb la festa major petita del nostre municipi. La cursa consta de 15,7 km i un desnivell acumulat de 1.130 m, i la caminada és de 10 km i un desnivell acumulat de 554 m. Ambdues transiten per pistes, bosquets i corriols del voltant del nostre poble. Al llarg del seus recorreguts trobarem una sèrie d’avituallaments líquids i sòlids per tal de recuperar forces i fer més amena l’activitat.

La cursa té un preu de 15 €, i està limitada a 300 partici-pants, i la caminada té un preu de 10 € i està limitada a 150 participants. Tots els participants d’ambdues modalitats rebran en acabar un obsequi (samarreta tècnica), i podran gaudir d’una merescuda botifarrada gentilesa del nostre Ajuntament. Es farà també entrega de premis pels tres primers de cada categoria.

Les inscripcions ja estan obertes, si les voleu fer presencials, podeu fer-les a terradesports al carrer Santa Maria, 8, de Vilafranca del Penedès, o fer-les on-line seguint l’enllaç que trobareu a http://www.tretzesports.com.

Per qualsevol consulta us podeu adreçar al nostre correu [email protected] o al nostre Facebook: CursaRoca.

Martinencs i martinenques, us esperem a tots els que vulgueu gaudir d’una matinal esportiva i festiva.

SALUT!

Setembre 2011 - Núm. 267Fets i Gent16 /

Notícies enimatges

Soterrament de canonadesVan avançant lentament els treballs de soterrament de la

canonada de gas que ha d’unir el sector 1 (zona de l’institut) amb el sector 3 (darrere del cementiri). Fins el moment de tancar la redacció a mitjan setembre s’havia fet el carrer Cases Noves. Sorprenentment, també s’observa que apro-fitant l’obertura de la rasa per a passar-hi la canonada del gas, s’hi ha posat al costat una altra canonada d’aigua amb vàlvules incloses.

Mur de proteccióA un marge del camí de la Fassina, concretament a

prop de Cal Garguinyola, s’hi està construint un mur de protecció per evitar caigudes al torrent en un tram que era certament perillós.

Reforçament dels envansAls envans que fan de tanca al camp de futbol municipal

pel carrer Verge de Montserrat i pel passeig Sant Joan del Lledó, és a dir a sud i a ponent del camp, s’hi ha fet un sòcol de formigó per a reforçar la base que, segons sembla, estava poc fonamentada i corrien perill de caure amb la força de les heures.

Dinar sorpresa a Mn. Miquel pel seu 70 aniversari

El dissabte 20 d’agost Mn. Miquel Raventós, rector de Sant Martí, Torrelles, el Terme i Pontons va complir 70 anys. Per aquest motiu l’endemà diumenge, en acabar

la missa del Terme, es va celebrar a la pista del darrere de la mateixa església un dinar sorpresa en el qual van participar feligresos de les quatre parròquies, junt amb els seus germans i familiars, que també l’acompanyaren en la celebració Eucarística.

Per molts anys, Mn. Miquel!

Fets i Gent / 17Setembre 2011 - Núm. 267

Sabies que…Ferran Civil ArnabatEl nou cartipàs de la Diputació de Barcelona, constituïda

el juliol passat, compta amb un vicepresident segon d’origen martinenc. Es tracta de Ferran Civil Arnabat, actualment i des de fa 20 anys alcalde del municipi de Cercs de la comarca del Berguedà.

Nascut a Sant Martí Sarroca l’any 1949, fi ll de ca la Car-meta Peixatera de la Carretera, va estudiar medicina i un cop es va llicenciar va ser destinat a exercir de metge a la població de Cercs, on es va integrar i es va anar introduint al món de la política com a alcalde durant 20 anys i ocupant també càrrecs de responsabilitat política com a conseller comarcal, diputat provincial i diverses presidències en consorcis de la comarca del Berguedà, sempre sota les sigles de CiU.

A la recent estrenada vicepresidència segona a la Dipu-tació de Barcelona dirigeix l’àrea de Coneixement i Noves Tecnologies de la qual depèn Cultura, Educació i TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).

El Casal d’estiu 2011Per segon any consecutiu, l’equip de monitors i monitores

del Consell Esportiu de l’Alt Penedès que aquest estiu hem format part del casal, us volem agrair la vostra participació i col·laboració. Sincerament, ens ho hem passat molt i molt bé i això ha estat possible gràcies a vosaltres.

Al llarg de les cinc setmanes que ha durat el casal hem viatjat pel món i hem descobert un munt de coses: hem après balls, menjars diferents dels nostres, esports que habitualment nosaltres no practiquem…

Un any més, sou molts els que ens heu ajudat a fer realitat aquest casal i no ens voldríem deixar ningú… començant per totes les famílies que heu participat en la nostra exposició permanent d’objectes d’arreu del món; l’Emma, la mare de la Gàlia que ens ha fet viatjar a Mèxic i descobrir la seva cultura; en Joan del Xarel·lo que ens ha ensenyat a fer unes altres galetes boníssimes; Cal Diari on hem après a fer un gelat de fi gues; la Vendetta on hem fet unes pizzes molt divertides; el Miquel de l’Ajuntament per la seva generositat i per les impagables ruixades del camp de futbol; l’Ajuntament per les facilitats que ens ha donat i per deixar-nos totes les instal·lacions que els hem anat demanant al llarg del dies; l’escola per cedir-nos el mitjà de transport per fer el viatge; tots els veïns i veïnes que amb un somriure han fet que els jocs que hem fet pel poble fossin un èxit; tots els pares i mares que ens heu fet confi ança deixant-nos els vostres fi lls i fi lles i…acabant amb els més importants d´aquesta aventura... tots els nens i nenes que heu volgut venir a divertir-vos, a cansar-vos, a emocionar-vos, a aprendre, a jugar, a compartir experiències noves…

A tots vosaltres us volem donar les gràcies per haver-nos fet passar cinc setmanes inoblidables!

L’equip de monitores i monitors


Important robatori al magatzem municipal

La nit del 24-25 d’agost, aproximadament a les 2 de la matinada segons versió d’algun veí que va sentir soroll, el magatzem municipal situat al polígon de la Serra de Dalt va patir un important robatori: el nou cotxe Mitsubishi Pick-Up, utilitzat per la Brigada, juntament amb una bon nombre de maquinària com un trepant, motoserra, tallagespa, tallabar-ders, generador, compressor, radial..., tot plegat valorat en uns 30.000 euros.

Per entrar a l’interior de la nau van rebentar la porta d’entrada del personal i posteriorment van tallar amb la radial la tanca de la porta gran de sortida dels vehicles. Des de l’Ajuntament es va procedir immediatament a denunciar-ho als Mossos d’Esquadra i presentar informe de sostracció a la companyia d’assegurances, justificat amb les corresponents factures perquè es facin càrrec de la despesa.

Cinc dies després del robatori, mitjançant els Mossos, va arribar la notícia que al poble granadí de Guadix hi ha va haver la venda del lot de maquinària. Tema a part és el vehicle, que es va intentar vendre per un valor de 7.000 euros per bé que en el moment de la transacció el venedor va agredir el comprador i es va escapar amb el vehicle i amb els 7.000 euros. El comprador frustrat va aconseguir fotografiar el venedor amb el mòbil, fet que va proporcionar una informació precisa pel seguiment de la investigació.

Identificat, mitjançat la foto, el presumpte autor del roba-tori, que va rebre l’ajuda de la seva parella sentimental, van resultar ser dues persones relacionades amb el muni-cipi. Ell, un home que durant els mesos de juliol i agost va estar treballant a la Brigada Municipal com a mesura penal alternativa mitjançant els Treballs en Benefici de la Comunitat per complir una sentència judicial de trànsit per conduir sense carnet. El seu servei va acabar el dilluns 22 d’agost i la nit del 24 al 25 va realitzar el robatori, motiu pel qual era ben coneixedor de com entrar al magatzem i quins objectes eren d’interès. Ella, una dona que havia residit molts anys a Sant Martí. Actualment la parella resideix a Torrelles.

Passats pocs dies la dona va ser localitzada, detinguda i empresonada, acusada de presumpte col·laboradora en el robatori. I uns dies després va aparèixer l’home, detectat quan entrava a recollir roba al seu domicili, que estava vigilat, i localitzat més tard descansant en un banc de la rambla de Catalunya del nostre poble. Es va avisar els Mossos que van procedir a la seva detenció i va passar posteriorment a la presó, on es troba actualment, igual que la seva companya.

Paral·lelament, el vehicle va ser trobat en estat de semiabandó, portes obertes, sense alarmes, sense una roda i la documentació. A la matrícula hi havia una marca comercial vilafranquina i les persones que van localitzar el vehicle van passar l’avís a aquesta, que ja estava assabentada del tema i van comunicar la seva ubicació. El vehicle ha estat recuperat i actualment es troba en el taller mecànic per reposar només les faltes, ja que l’estat del vehicle no està malmès.

En conclusió, en paraules de l’alcalde Carbó, els pre-sumptes autors estan actualment detinguts, totes les despeses de l’acte seran cobertes per l’assegurança i al magatzem s’hi ha instal·lat una alarma de seguretat. Una historieta que, tot i semblar novel·lesca, és del tot real.

Setembre 2011 - Núm. 267Fets i Gent / 19

Manifestació de rebuig a la sentència sobre la immersió lingüísticaLa comunitat educativa de Sant Martí

Sarroca es va sumar el 12 de setembre a la manifestació de rebuig promoguda per la plataforma Somescola.cat, en relació a la sentència que qüestiona el model d’immersió lingüística a l’escola catalana.

L’acte es va realitzar davant de l’ajuntament i s’hi van congregar unes 50 persones. El regidor d’Ensenyament, Francesc Puche, acompanyat pel director de l’Escola Jaume Balmes, Joan Rico, i per l’alcalde del municipi, Ramon Carbó, va llegir un manifest.

Cap de premsa de l’ajuntament

Manifest de Somescola.cat en favor de la immersió lingüística del català en l’ensenyament

Text íntegre que es va fer públic dilluns davant dels ajun-taments

“El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social.

Davant d’això, les persones, entitats i centres educatius sotasignats.

AFIRMEM:• Que l’escola catalana és un model educatiu consolidat,

basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i que fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

• Que la immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diver-ses institucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües.

• Que aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal·liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte al castellà, en diferents àmbits.

• Que l’actual model d’escola és el resultat dels esforços de tota la societat, especialment de la comunitat educativa, que amb un consens absolut entorn del model lingüístic, i amb la implicació de pares, mares i del professorat, ha treballat diàriament per tenir una escola catalana, democràtica i de qualitat.

• Que amb l’arribada d’un nombre important de famílies

nouvingudes durant la primera dècada del segle XXI, aquest model d’escola ha ajudat a mantenir la cohesió social del país i s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i joves de les darreres onades immigratòries. A més, situa un nou escenari de multilingüisme que afavoreix l’excel·lència en la competència comunicativa.

SUBRATLLEM:• Que la immersió lingüística ha de continuar essent un dels

principals actius per aconseguir una societat cohesionada, en què no hi hagi separació entre comunitats ni discriminacions de cap mena.

• Que les sentències del Tribunal Suprem espanyol ame-nacen aquest model d’escola i de societat i obren la porta a demandes interessades que poden posar en perill la cohesió social de Catalunya.

• Que cal actuar contra aquestes agressions de manera positiva, reforçant el model d’escola catalana i millorant la seva eficàcia per garantir un bon coneixement de les llengües oficials que possibiliti l’ús del català en els àmbits socials, econòmics i culturals.

EN CONSEQÜÈNCIA:• Rebutgem les sentències del Tribunal Suprem espanyol

contra l’escola catalana i les demandes que les han inspira-des.

• Fem una crida a continuar reforçant el model d’escola cata-lana i a lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la nostra cultura i la nostra cohesió social.

• Animem les persones, les entitats i tota la comunitat educa-tiva a comprometre’s de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure”.

Av. Anselm Clavé, 104 - 08731 Sant Martí Sarroca - Telèfon 93 899 09 79

Sin título-1 1 20/09/2011 9:32:20

Quefers de la Casa del Poble20 / Setembre 2011 - Núm. 267

servei de dinamització sociocultural / joventut / Gent Gran

taller d’entrenament de la memòriaInici: 4 d’octubre, a les 10.30 h

a l’Espai de la Gent Gran Jordi Pujol.Consta de 10 sessions

Destinataris: a partir dels 60 anysLa finalitat del TEM per a la gent gran és prevenir

i intervenir en les pèrdues de memòria associades a l’envelliment i promoure l’autonomia personal per millorar les seves habilitats cognitives i allargar,

així, la seva independència.El taller és gratuït.

Inscripcions: a les oficines de l’Ajuntament de SMS.

l’ajuntament martinenc ha de retornar a l’estat espanyol 114.876 €

L’Ajuntament de Sant Martí Sarroca, igual que la majoria d’ajuntaments de Catalunya (920 dels 946 que hi ha en total), ha de retornar al govern de l’Estat 114.876 euros (més de 10 milions de les antigues pessetes) pels avançaments rebuts al llarg de 2009 en concepte d’impostos estatals, a causa dels càlculs erronis en les previsions fetes pel Ministeri ja que –segons afirma- es desconeixia l’abast real de la crisi econòmica i no es van complir les expectatives d’ingressos.

El termini per anar retornant les quantitats estipulades per a cada ajuntament, el govern central l’ha estipulat en 5 anys i la normativa per saldar el deute és descomptant una part cada any de les quantitats que el mateix govern dóna a les corporacions municipals, el que significa que rebran menys diners dels que els pertocarien en els propers 5 anys.

L’Associació Catalana de Municipis ha demanat una moratòria al govern central per retornar les quantitats que es deuen.

Catalunya ha de retornar 576 milions d’euros entre 920 municipis; l’Alt Penedès 3,7 milions entre els 27 municipis, i Sant Martí Sarroca 114.876 euros en 5 anys.

utilització del servei municipal de piscina

En aquesta temporada d’estiu 2011 la piscina muni-cipal ha prestat els següents serveis:

Abonaments mensuals: 8Abonaments temporada: 221Cursets natació: 39 Curset llar: 43

Entrades: De 6 a 16 anys: 728 De més de 16: 893 De més de 65: 26

reGistre civil

Informació: El nombre de naixements, matrimonis i defuncions que es descriuen són els que es troben als toms del Registre Civil, les defuncions ocorregudes fora del municipi no queden registrades en aquests toms.

Juliol 2011Naixements: 3Matrimonis: 4 Defuncions: 0

altes Juliol1 de Mediona1 de Bolívia3 de Vilafranca del Penedès1 de França2 de Barcelona1 de Manresa1 de Viator (Almería)4 de l’Arboç1 de Cubelles1 de Vilanova i la Geltrú

visites al castell

Han visitat el Castell Reial Històric 439 persones durant el mes de juliol

i415 persones durant el mes d’agost.

decrets d’alcaldia

decret 43 de 15 de juliol de 2011Incoar expedient per donar de baixa al padró municipal d’habitants J.M. P.G de l’habitatge situat al carrer Doctor Ramon Roig Rull, 2, baixos 1a.decret 44 de 25 de juliol de 2011Convocar la sessió extraordinària a celebrar pel ple el proper dijous 28 de juny de 2011 a les 21.00 horesdecret 45 de 28 de juliol de 2011Nomenar el primer tinent d’alcalde, senyor J. O. A, alcalde accidental durant el període comprès entre el dia 31 de juliol i el dia 10 d’agost de 2011, ambdós inclososdecret 46 de 28 de juliol de 2011Nomenar com a secretària-interventora accidental la senyora S.T.G, auxiliar administrativa de la Corporació, des del dia 8 al 21 d’agost de 2011, ambdós inclosos; i, la senyora A.S.A., administrativa de la Corporació, del dia 22 d’agost al dia 7 de setembre de 2011, ambdós inclosos.

estadÍstica juliol/aGost 2011

Agost 2011Naixements: 2Matrimonis: 0 Defuncions: 2

Agost 20113 de Barcelona1 de Chiclana de la Frontera4 de Xina1 de Perú1 de Ciudad Real1 de Castellví de la Marca3 de Vilafranca del Penedès1 de Torrelles de Foix2 del Marroc1 de Montagut i Oix (Girona)

Padró d’HaBitants

Quefers de la Casa del Poble / 21Setembre 2011 - Núm. 267

Decret 47 de 12 d’agost de 2011Declarar extingida per acomiadament, amb efectes el dia 17 d’agost de 2011, la relació laboral existent entre l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca i el Sr. B.A.F en virtut de les causes expressades a la part expositiva d’aquesta resolució.Reconèixer com a improcedent l’acomiadament realitzat en la persona del treballador d’aquesta corporació Sr. B.A.F i fer-li a mans l’import de la indemnització.Decret 48 de 17 d’agost de 2011Nomenar el primer tinent d’alcalde, senyor J.O.A., alcalde accidental durant el període comprès entre el dia 20 dágost i el dia 31 d’agost de 2011, ambdós inclosos.Decret 49 de 19 d’agost de 2011Incoar expedient per donar de baixa al padró municipal d’habitants el A.A.G. de l’habitatge situat al barri Can Cruset, 24. Decret 50 de 19 d’agost de 2011Incoar expedient per donar de baixa al padró municipal d’habitants S.R.C de l’habitatge situat al carrer Rei Joan Carlos I, 3.Decret 51 de 19 d’agost de 2011Incoar expedient per donar de baixa al padró municipal d’habitants els Srs. M.S, K.C i Y.S de l’habitatge situat al carrer Terra Blanca, 2, 2n. 2a.

ACORDS DE LA JUNTA DE GOVERN

Sessió del 7 de juliol de 2011-Aprovar l’estat de comptes presentat per l’empresa adju-dicatària dels servei de subministrament d’aigua potable, CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ SL, corresponent al primer trimestre de 2011.-Donar per assabentat de les obres d’arreglar la façana mal-mesa per l’aigua al carrer Cases Noves, 36. -Atorgar llicència urbanística al senyor J.F.S per reconstruir 60 m² de teulada a Cal Joan Salomó del barri Hostalets.-Atorgar llicència urbanística al senyor J.R.A per reparar tanca malmesa i col·locar tanca provisional al barri La Bleda, 83.-Aprovar inicialment el projecte de renovació xarxa dáigua potable nucli Sant Martí Sarroca: Carrer Casetes, rambla dels Països Catalans, Carrer Maresme, Carrer Berguedà i Carrer Priorat i Sector La Fassina redactat per CASSA, companyia concessionària del servei municipal d’aigua.-Aprovar la sol·licitud d’assistència jurídica a la Diputació de Bar-celona per portar a terme un expedient d’acomiadament d’un personal laboral fix de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca.-Denegar la sol·licitud del Sr. G. M. P. per l’ajornament del paga-ment de les contribucions especials per l’obra del clavegueram dels Hostalets, atès que no ha presentat la documentació requerida en el termini atorgat-Denegar la sol·licitud de Tuyà SAT de fraccionament de la taxa per la prestació dels serveis d’intervenció integral de l’administració municipal en les activitats i instal·lacions i la dispensa de garantia de l’expedient de llicència ambiental d’una

explotació avícola, atès que s’ha presentat fora de termini i no aporta la documentació requerida per aquesta Corporació.-Aprovar la relació de factures, que importa la quantitat de 104.641,75 euros-Sol·licitar a Diputació de Barcelona i a SERGESA el terminal de teleassistència domiciliària per a la Sra. M.C.V. -Aprovar la declaració de caducitat de l’expedient administratiu número 131/2010-S relatiu a l’expedient de revisió d’ofici de la llicència d’obres atorgada el 19 de març de 2009, per a la construcció d’una caseta d’eines i el tancament de la parcel·la número 43 del polígon 48.

Sessió del 14 de juliol de 2011-Denegar la sol·licitud de devolució de l’import de 47,50 euros a la Sra. I. C. M., liquidats en concepte del 25% del lloguer de la Sala Ponent del castell pel dia 11 de setembre, atès que s’ha sol·licitat amb menys de tres mesos d’antelació al dia de la reserva.-Aprovar definitivament el projecte bàsic i d’execució per a la restauració del conjunt d’edificis i església de Santa Maria de Sant Martí Sarroca, 3a fase, amb un pressupost per contracta de cent cinquanta-tres mil setanta-dos euros amb noranta cèntims d’euro IVA inclòs (153.072,90 €) presentat en data 7 de juliol de 2011 i número de registre d’entrada 1320 per l’arquitecte R.C.V, d’acord amb les condicions de l’informe favorable de la Direcció General del Patrimoni Cultural.-Aprovar l’ingrés definitiu a favor de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca de la quantitat de 30,05 euros, corresponents a la fiança dipositada per Provilocal, SL en concepte de lóbtenció de la placa identificativa de les obres amb número 93 que no s´ha retornat, dácord amb el que s’estableix a lÓrdenança Fiscal número 13 art. 7.1.-Donar per assabentat de les obres per instal·lar plaques solars tèrmiques i peu de formigó per a la caldera a l’immoble situat al carrer Maresme, 15 sol·licitat pel senyor J.B.D.-Donar per assabentat de les obres per arreglar 2,5 m² de teulada a l’immoble situat al carrer Cases Noves, 36 sol·licitat pel senyor J.V.P. -Atorgar llicència urbanística a la senyora L.F.C. per tancament de finca al barri Romaní 19.-Sol·licitar a Diputació de Barcelona i a SERGESA el terminal de teleassistència domiciliària per a la Sra. R.M.S. -Sol·licitar a Diputació de Barcelona i a SERGESA el terminal de teleassistència domiciliària per a la Sra. M.S.B. -Sol·licitar la baixa a Diputació de Barcelona i a SERGESA del terminal de teleassistència domiciliària de la Sra. A.G.G. -Aprovar la presentació de RECURS D’ALÇADA davant el Director General de Medi Natural i Biodiversitat contra la resolució de l’expedient sancionador IN-B-47-2011 donat que, tal i com ja es va justificar en període d’al·legacions, aquest Ajuntament va fer arribar un escrit, del qual s’adjunta còpia, a la Direcció General de Medi Natural de Vilafranca del Penedès on, per part de l’Alcaldia, del cap de la Brigada Municipal i del cap operatiu de l’ADF s’exposava que el dia 19 d’abril de 2010 es va encendre brancatge d’arbres i gespa amb l’autorització

Quefers de la Casa del PobleSetembre 2011 - Núm. 26722 / corresponent i en presència de l’operatiu de l’ADF i del tractor pala i tres treballadors de la brigada municipal. Es tractava d’un lloc on no es presentava cap perill i durant aquesta acció els operatius de l’ADF van remullar l’entorn de la crema.-Aprovar la presentació d’al·legacions dintre del tràmit d’informació pública de la formulació del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, any 2012 en relació a l’actuació que aquest ajuntament té inclosa en aquesta anualitat amb el títol “Urbanització del tram del carrer Lluís Companys i el camí de la Serra de Dalt”: -Desestimar el recurs de reposició presentat per la Sra. S. M. P. contra la imposició de dues sancions, una per no tenir l’animal inscrit al cens municipal d’animals de companyia i l’altra per dur el gos deslligat per la via pública, atès que està demostrat que el dia que consta al plec de càrrecs, 24 de febrer de 2011, la Sra. M. portava el gos deslligat en aquest municipi; l’ordenança estava aprovada amb anterioritat a la data que s’esmenta; no es va sol·licitar la prova per part de la interessada en el termini atorgat i la sanció està dins dels límits que estableix la legislació vigent.

Sessió del 21 de juliol de 2011-Aprovar i liquidar a través de la nòmina del mes de juliol de 2011 les hores extraordinàries per diferents serveis prestats pels Srs. M. G. P., S. M. N., J. B. R. i J.Ma. G. E., realitzats fora de la seva jornada laboral durant els mesos de juny i juliol de 2011 per un import total de 330,81 euros.-Aprovar i liquidar a través de la nòmina del mes de juliol de 2011 les hores extraordinàries per diferents serveis prestats pel Sr. J. B. C. durant els mesos de juny i juliol de 2011.-Aprovar i liquidar a través de la nòmina del mes de juliol de 2011 les hores extraordinàries per diferents serveis prestats pel Sr. M. B. M. durant els mesos de juny de 2011.-Aprovar la relació de factures, que importa la quantitat de 28.447,87 euros.-Atorgar la targeta d’aparcament al Sr. P.R.M. en la modalitat de Titular No Conductor, amb un període de validesa de 5 anys (21/07/2016).-Sol·licitar a Diputació de Barcelona i a SERGESA el terminal de teleassistència domiciliària per al Sr. A.T.S. -Desestimar la reclamació patrimonial interposada pel senyor G.M.P. pels desperfectes ocasionats en la seva propietat a conseqüència de les pluges del 25 d’agost de 2010, d’acord amb l’informe tècnic transcrit en la part expositiva de la present resolució bàsicament perquè les obres que es portaven a terme durant aquell període per aquesta Corporació no consistien en la urbanització del carrer i, per tant, no es van modificar pendents del carrer, la pendent segueix essent contrària a la ubicació de la casa del senyor Morales i les aigües que trans-corren pel carrer ho fan pel costat oposat. D’altra banda, s’ha de posar de manifest que, d’acord amb les dades del servei meteorològic de Catalunya consultat “on line” al web www.meteocat.cat, l’estació meteorològica de Sant Martí Sarroca no va registrar cap precipitació el dia 25 d’agost de 2010 tal i com el senyor M. assevera.

-Comunicar la present resolució al senyor G.M.P. als efectes oportuns indicant que és definitiva en via administrativa, i que es pot interposar amb caràcter potestatiu recurs de reposició davant l’òrgan que l’ha dictada, en termini d’un mes a comptar des de l’endemà de la seva notificació.

Sessió del 28 de juliol de 2011-Adjudicar amb càrrec a l’aplicació pressupostària 924.227.23 el contracte menor de serveis per assessoria de comunicació de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca a “Grau-films produccions, S.L.” (NIF B-61277224). El contracte entrarà en vigor el dia 7 de setembre de 2011 i finirà el dia 6 de setembre de 2012.-Atorgar llicència urbanística al senyor J.R.A per repassar parets i teulada del magatzem situat al barri La Bleda, 83 dácord amb línforme favorable dels serveis tècnics assessors de data 26 de juliol de 2011.-Donar per assabentat de les obres de pavimentar davant de láparcament de límmoble situat a lávinguda del Castell, 69 A del barri La Roca sol·licitat pel senyor J.A.L.-Estimar recurs de reposició interposat per Tuyà Sat en data 19 de juliol de 2011 i, en conseqüència, atorgar a Tuyà Sat el fraccionament durant el període d’un any del pagament de la taxa per la prestació dels serveis d’intervenció integral de l’administració municipal en les acti-vitats i instal·lacions.-Declarar la innecessarietat de la llicència de parcel·lació de la finca rústica Cal Sègol situada al barri La Rovira Roja sol·licitada pel senyor M.V.F. -Atorgar llicència urbanística a Repsol Butano, S.A. per a lámpliació de la xarxa de GLP al nucli urbà de Sant Martí Sarroca.-Donar per assabentat de les obres de pintar la façana de Cal Martí de Fumet situat al barri Sisplau sol·licitat per la senyora MI.M.E.-Declarar que l’oferta més avantatjosa és la presentada per l’arquitecte Jordi Galtés i Rovira (NIF 46139241-E) i número de col·legiat 49.436-4 per tal de realitzar el contracte de serveis d’assessorament urbanístic durant un any.-Atorgar llicència urbanística al senyor M.O.M. per a lámpliació de la llicència dóbres per a la reforma de les cobertes de la masia “Cal Pau Nen” situada al barri Hostalets. -Atorgar la targeta d’aparcament a la Sra. M.G.T. en la moda-litat de Titular No Conductor, amb un període de validesa de 2 anys (28/07/2013).-Sol·licitar a Diputació de Barcelona i a SERGESA el terminal de teleassistència domiciliària per al Sr. V.P.T.

JUNTES DE GOVERN

Sessió del 4 d’agost de 2011-Atorgar llicència urbanística al senyor J.T.C per realitzar un moviment de terres al polígon 41 parcel·les 61 del barri Serra de Dalt.-Atorgar llicència urbanística a Casa Ametller, S.L. per a la construcció dún petit magatzem agrícola al barri La Rovira

Quefers de la Casa del Poble / 23Setembre 2011 - Núm. 267

Roja, polígon 2 Parcel·la 21.-Atorgar llicència urbanística a Casa Ametller, S.L. per a la construcció dún petit magatzem agrícola al barri La Torre, polígon 12 Parcel·la 24.-Donar-se per assabentada de la justificació de la subvenció concedida a la Comissió de Festes (NIF G64717358) de Sant Martí Sarroca amb motiu de la convocatòria de subvencions a entitats de l’any 2011.-Aprovar el pagament del 50% restant de la subvenció concedida per l’any 2011 a l’entitat “Gegants de Sant Martí Sarroca”. -Imposar una sanció de 401 € al senyor J. M. R. J. per haver infringit l’article 7è de l’ordenança municipal de tinença d’animals domèstics de companyia i no tenir l’animal inscrit al cens muni-cipal d’animals de companyia dins del termini de tres mesos a comptar des de la data de naixement, d’adquisició o de canvi de residència de l’animal, infracció que es considera greu segons la mateixa ordenança.-Imposar una sanció de 401 euros al senyor J. M. R. J. per haver infringit l’article 8è. de l’ordenança municipal de tinença d’animals domèstics de companyia i no haver identificat l’animal amb tatuatge indeleble, microxip o altres. -Acceptar la renúncia de Natural Selection International S.A. al tràmit dels expedients per l’obtenció d’una llicència ambiental per un magatzem d’articles de la llar (exp. 183/06-U) de data 23 de juny de 2006 i la sol·licitud d’ampliació d’aquesta activitat (exp. 61/07-U) de data 9 de març de 2007 i declarar la finalització dels procediments respectius.-Autoritzar el funcionament de l’activitat dedicada a obrador de carn: carnisseria-xarcuteria a l’immoble situat a l’Av. Josep Anselm Clavé, 62 de la qual n’és titular Autoservei Lacambra S.C.P.-Autoritzar el funcionament de l’activitat dedicada a taller de confecció situat a l’Av. Josep Anselm Clavé, 52 de la qual n’és titular Bao Cheng S.L, atès que s’ha emès acta de control inicial favorable en data 11 de juliol de 2011.

Sessió de l’11 d’agost de 2011-Donar per assabentat de les obres per arreglar la teulada de Cal Pau Miquelet situat al barri Hostalets, sol·licitat pel senyor JM.M.D.-Anul·lar el punt número 7 de lácta aprovada per la Junta de Govern Local de data 28 de juliol de 2011 de concessió llicència urbanística a Repsol Butano, S.A. per a lámpliació de la xarxa de GLP al nucli urbà de Sant Martí Sarroca que comprèn tot el nucli urbà.-Adjudicar el contracte de serveis d’assessorament urbanís-tic a la Corporació a J.G.R (NIF 46139241-E) i número de col·legiat 49.436-4 per tal de realitzar el contracte de serveis d’assessorament urbanístic durant un any.-Concedir una llicència de gual al Sr. A. J. M. per una entrada de vehicles a l’Av. del Castell, 41, placa número 203.-Requerir a la Direcció General de Carreteres del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya que,

per tal d’incorporar la informació al mapa de capacitat acústica de Sant Martí Sarroca, emeti: Les taules de les zones de soroll que han de contenir la informació tècnica descriptiva d’acord amb l’annex D. del Decret 176/2009, i el Pla per a la millora de la qualitat acústica de la infraestructura.-Iniciar un procediment sancionador contra els Srs. J. C. M. i M. C. B., per haver infringit l’article 3r. de l’Ordenança municipal de convivència ciutadana, que estableix que els principis bàsics de la convivència ciutadana són el respecte mutu, la tolerància, la solidaritat i la no-discriminació per raó de sexe, raça, creença religiosa i ideològica. L’article 4t. de la mateixa ordenança indica que cal rebutjar la violència física o moral en la resolució dels litigis entre persones i col·lectius, que l’autoritat municipal podrà sancionar les conductes i comportaments que produeixin repercussions públiques que atemptin contra la convivència ciutadana i que es considerarà causa agreujant en aplicar la corresponent sanció, si alguna d’aquestes conductes es realitzés envers infants, persones d’edat avançada i minusvàlids.També s’inicia per haver infringit l’article 16 de l’ordenança municipal sobre la tinença d’animals domèstics de companyia, que diu que a les vies públiques els gossos aniran proveïts de corretja o cadena i collar amb la xapa numerada del cens i l’article 7 de la mateixa ordenança, que diu que els posseïdors de gossos han de censar els animals en el corresponent cens municipal dins el termini màxim de tres mesos, a comptar des de la data de naixement o d’adquisició de l’animal.-Donar per assabentat de les obres de substitució de fals sostre del bar del Centre Cultural i Recreatiu de la Bleda presentat per aquesta entitat dácord amb línforme favorable dels serveis tècnics assessors de data 11 dágost de 2011.-Donar per assabentat de les obres de pavimentar per ubicar-hi una barbacoa al carrer Riu Foix, 6 sol·licitat pel senyor X.C.O.-Donar per assabentat de les obres de col·locar tub déstufa a límmoble situat al carrer Pau Casals, 45 sol·licitat pel senyor A.B.S.-Donar per assabentat de les obres per arreglar la teulada i arrebossar la façana de Cal Manel Cols situat al barri Hostalets, sol·licitat pel senyor S.M.N.-Atorgar llicència urbanística a la senyora M.B.G. per construir tanca perimetral a Mas dén Coll del barri Cantarelles.-Aprovar la declaració de crèdit incobrable per referència pre-sentada per l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona amb el número 11.022 per diversos conceptes dels exercicis 2009, 2010 i 2011, d’import total 1.096,96 euros.

Sessió del 18 d’agost de 2011-Atorgar llicència urbanística al senyor M.G.M per instal·lar una caseta déines de fusta al barri Sisplau “Can Natura”.-Donar per assabentat de les obres per col·locar sòcol, pintar i pavimentar al costat del camí dáccés a Cal Maño del barri La Bleda, sol·licitat pel senyor J.A.L

L’ull viu

FORA DE

CONTEXT

Avui parlem...24 / Setembre - 2011 - Núm. 267

Ofrena floral

Sant Martí va celebrar la Diada amb l’acte institucional al migdia, amb l’ofrena floral del consistori al Memorial de les Víctimes de la Guerra Civil situat a la rambla dels Països Catalans. Prèviament, representants locals dels grups polítics d’ERC i CiU també havien fet la seva ofrena.

Feta l’ofrena per l’alcalde, acompanyada de la regidora Àngels Vallès, Ramon Carbó va dir unes breus paraules per solemnitzar l’acte. Va recordar que l’acte pretenia ser un homenatge a les persones que estaven representades en el monòlit, que “les armes van ofegar les paraules, morint per una causa injusta com és una guerra civil” i esperant que no es torni a repetir. També l’acte volia commemorar que “molta altra gent va morir per defensar la nostra identitat i des d’aleshores totes les generacions intentem anar-ho recuperant”

Acte seguit la coral Sarroca Nova va interpretar 3 cançons: Escolta-ho en el vent, El Cant de la Senyera i Els Segadors.

Trobada familiar

Membres de la CUP, davant la negativa de l’alcalde de deixar-los celebrar un acte polític, lúdic i festiu el dissabte 10 van optar per fer una trobada familiar a la plaça de Cata-lunya al migdia de la Diada amb un taller per a la mainada on pintaven estelades.

Celebració de la Diada a Sant Martí

Avui parlem... / 25Setembre 2011 - Núm. 267

Parlament de l’alcalde, Ramon CarbóL’alcalde Ramon Carbó, com ve fent cada any, es va dirigir

a la mitja part al públic assistent per fer un parlament de 4 minuts amb el qual va recordar el sentit històric de la Diada, va explicar que es commemora una derrota que va provocar la pèrdua de tots els drets nacionals de Catalunya, una rendició –afirmava- que a Sant Martí succeí el 14 de setembre de 1714, “dia en què es va acabar un camí, el de les llibertats, i en va començar un altre, el de recuperar les llibertats nacionals”.

En un moment del discurs, el va interrompre per reclamar a la mainada que feien xivarri que callessin i l’escoltessin.

Fent un repàs als 300 anys d’intent de recuperar les llibertats nacionals, va destacar els mèrits de Prat de la Riba en aquesta labor, confirmant el seu pensament: “un país no només és territori i muntanyes, un país és gent, és història, els seus orígens, la cultura, els costums i la llengua”.

Seguidament, va recordar que després de 40 anys de dictadura, portem 30 anys de democràcia, “mai el país havia tingut tants anys d’autogovern”. “Però això no vol dir que estiguem contents” –afirmava- ja que estem en perill per les sentències dels tribunals que retallen l’estatut i qüestionen el model lingüístic.

Segons l’alcalde “sempre hem estat en perill”, unes vegades amb sang, altres amb lleis, “però sempre que els catalans hem estat units i hem tingut clar el nostre objectiu, ens en hem sortit i ara, també en sortirem si som capaços, tots, de deixar els interessos partidistes i posar-nos a treballar pels interessos del país”. “No podran, si no va poder Felip V ni Franco, no podran ni el Tribunal Constitucional ni el Tribunal Superior”.

Per acabar, Carbó va esperonar als presents a mantenir una “ferma voluntat com a poble”, ja que tot i portar segles perdent “encara estem aquí”. I cal recordar-ho cada 11 de setembre –deia-, encara que sempre es digui el mateix “tan de bo arribi el dia que la festa nacional de Catalunya sigui el dia de la nostra independència”. També va asseverar que “sempre que Catalunya s’ha radicalitzat, aquests missatges tan fàcils de dir però que després porten a la frustració, he de recular. Hem d’anar endavant amb seny, sentit comú i unitat, així ho aconseguirem”. I va cloure el parlament proposant per a Sant Martí Sarroca que “l’11 de Setembre ha de servir per mantenir viu el nostre sentit nacional de país, mantenir viu aquest caliu, aquest record i aquesta reivindicació”.

Havaneres

Al vespre, com és habi-tual en els darrers anys, hi va haver a la Placeta una cantada d’havaneres amb l’actuació del grup vilafranquí “Xaloc”, acom-panyat de l’inseparable rom cremat per a tothom.

Protagonistes26 / Setembre 2011 - Núm. 267

Verema 2011

El bon temps presideix la collita d’enguanyMalgrat la pràctica inexistència d’excedents, els

preus del raïm negre tornen a generar tensions en el sector vitivinícola. La humitat del juliol ha provocat el risc de brots de míldiu i de botritis

El 22 d’agost passat es va donar el tret de sortida a la campanya de la verema 2011 en l’àmbit de la DO Penedès. Malgrat els precedents d’un juliol fred i humit, tota la campanya s’ha pogut fer amb calor i bon temps, amb l’aparició puntual de brots de malures com el míldiu i la botritis. En aquestes condicions, les característiques de la verema han estat d’una producció important i d’una graduació que ha pujat en l’última fase de maduració i, en algunes varietats de negre, ha obligat fins i tot a avançar la collita. A pesar d’això i de la gran reducció d’excedents de les últimes campanyes, els preus del raïm negre han tornat a provocar tensions en el sector, amb protestes públiques de la Unió de Pagesos (UP).

A l’hora de tancar aquesta edició, encara no es disposa de xifres fiables sobre la producció total de raïm al Penedès, ni tampoc de la graduació obtin-guda. No obstant això, el balanç serà molt semblant al de la temporada passada o fins i tot lleugerament superior als 210 milions de quilos. La campanya va començar, com és habitual, amb el chardonnay i el pinot noir. Després va arribar el torn de les varietats més esteses, el macabeu, xarel·lo, ull de llebre i merlot, per acabar amb la parellada i el cabernet sauvignon. Altres DO, com la Terra Alta, tenen una producció potencial de 37 milions de quilos. Al Montsant, amb prou feines arriben als 9 milions de quilos. Algunes informacions atribueixen a la DO Catalunya, per la seva banda, un potencial de 30 milions de quilos, semblant al de la Conca de Barberà. Si la meteorologia era una de les preocupacions dels pagesos un mes abans de començar la collita, l’altre gran maldecap del sector productor és el preu del raïm. Els preus de la campanya de 2011 poden ser, fins i tot , inferiors als de 2010, que estaven al voltant dels 19 cèntims d’euro per quilo.

Aquesta situació es dóna malgrat que abans d’engegar la verema els productors esperaven amb un cert grau d’optimisme que el rendiment de la collita podria ser més avantatjós que el de l’any passat. De moment, però, a l’hora d’encetar la collita del raïm negre, la Unió de Pagesos va saltar a la palestra per denunciar, un cop més, els preus baixos de la campanya que, van assegurar, no serveixen ni per arribar al 60% dels costos de producció.

Segons l’organització pagesa, mentre que el preu mínim per garantir el cobriment dels costos hauria de ser de 40 cèntims per quilo de raïm i 6 euros per hectolitre de vi, a la pràctica els preus superen lleu-gerament aquestes quantitats. La situació s’agreuja, a parer del sindicat, a causa de l’escreix de tractaments fitosanitaris que els pagesos van haver d’aplicar a les vinyes per combatre els focus de fongs com l’oídium i el míldiu provocats per les fortes tempestes de la primavera passada. La intensa precipitació i calamar-sada del 30 de juliol, que va afectar sobretot la franja nord-occidental de la comarca, també els termes de Sant Martí, Torrelles i Pontons, i el sud de l’Anoia, va provocar, segons la UP, pèrdues del 10 per cent en les àrees afectades.

D’altra banda, un any més han continuat les ins-peccions de treball a les vinyes del Penedès, amb un desplegament espectacular de mitjans per part de les empreses encarregades de fer-les que han tornat a imposar algunes sancions molt dures. Aquestes ins-peccions han estat una de les causes que han provocat l’increment de la mecanització de la collita.

Màquines de collir raïm a la vinya d’El Molinet

Els veremadors de ca l’Isidre collint a la vinya de Rovellats, darrere l’església de la Bleda.

35è Aniversari El Martinet / 27Setembre 2011 - Núm. 267

El Martinet, 35 anys d’informació local, 1976-2011

L’any 1976 es va inaugurar el nou edifi ci escolar d’educació general bàsica Jaume Balmes, el curs va començar amb un xic de retard a causa dels acabats i la part logística del professorat que es contractà a última hora per problemes administratius, algun d’ells va arribar més tard encara que el començament tardà del curs. Però el nou edifi ci escolar era un servei educatiu molt esperat pels martinencs ja que fi ns llavors, els nens i nenes d’edat escolar havien d’anar a fer els últims cursos de bàsica a Vilafranca del Penedès.

També aquell any, l’octubre de 1976, era quan sortia a la llum el primer número d’una revista impresa amb mitjans casolans i senzilla, però feta amb tota la il·lusió del món. Tot just s’encetava una nova era política-social, i es començava a teixir la democràcia al país després de 40 anys de dicta-dura, amb un militar al davant que va provocar una guerra civil que va durar 3 anys.

No és doncs d’estranyar que la societat comencés a

moure’s i a dir les coses pel seu nom, així va ser com a Sant Martí va néixer el butlletí El Martinet amb l’ànim de tenir continuïtat en el temps i explicar les coses que succeïen amb tota naturalitat. Un petit equip de persones van ser els iniciadors d’aquella aventura que ha arrelat amb el temps i ha arribat fi ns avui. Els fundadors sempre van creure que les entitats socioculturals martinenques havien de tenir un espai on explicar les seves activitats, com també qualsevol persona que tingués alguna cosa a dir, i de tot això, el proper mes d’octubre es compliran 35 anys d’informació local.

Cada vegada que parlem de l’aniversari, recordem aques-tes dates i alguns d’aquests detalls dels inicis que poden ser reiteratius, però, creiem que no podem obviar cap de les persones que van començar i totes les que han format part dels diversos equips que ens han precedit en aquesta tasca altruista. Per celebrar aquesta efemèride avancem algunes de les activitats que tindran lloc al nostre municipi on sou convidats.

Activitats de commemoracióDijous 20 d’octubre

A 2/4 de 8 del vespre, al Casal de la Gent Gran J. Pujol,

Inauguració de l’exposició“La Primavera Republicana al Penedès. 1931-1936”

A càrrec de Ramon Arnabat, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs

L’exposició recull els resultats de la recerca realitzada en el projecte Tots els Noms durant els anys 2008 i 2009 sobre l’impacte de la Segona República al Penedès, i pretén donar a conèixer l’activitat realitzada en els 47 municipis penedesencs entre 1931 i 1936, a partir de l’esforç de la societat civil, els ajuntaments, la Generalitat de Catalunya i el govern republicà. Hi són tractats temes com l’urbanisme, l’educació i la cultura; l’organització territorial, les eleccions i els ajuntaments; els personatges; les associacions i entitats polítiques, sindicals, cooperatives, culturals i d’esbarjo; els confl ictes polítics i sindicals, els fets d’Octubre del 34, .... Tot plegat amb l’objectiu d’informar sobre aquest període tan important del nostre país, i alhora tan desconegut.

Romandrà oberta al públic del 20 d’octubre fi ns al 18 de novembre.Horari: de 4 de la tarda a les 8 del vespre de dilluns a divendres.

Amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Penedesencs i l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca.

------------------------------------------------------------------------------------------

Diumenge 30 d’octubreA les 9 del matí, a les Escoles de la Bleda

Caminada Popular per visitar el CIARGA(Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria)

A Santa Margarida i els Monjos

-------------------------------------------------------------------------------------------

Altres activitats extraordinàries També s’estant preparant algunes activitats mésper als propers mesos, que oportunament s’aniran anunciant

Pàgina jove28 / Setembre 2011 - Núm. 267

www.dinamo.cat Consell Comarcal de l’Alt Penedès

Pots contactar amb nosaltres a través del 93 890 00 00 (EXT. 9140)

o directament al C/ Hermengild Clascar, 1-3,

de Vilafranca del Penedès (Barcelona) 08720

Agenda2011 Curs de Tast de cava a Sant Cugat SesgarriguesData de l’acte: 09.11.2011Lloc: Centre Cívic – c/ Ponent, 7 Preus: 25€ per als joves de 18 a 30 anys, 35€ per a per-sones majors de 30 anys, 20€ per a persones (fins a 30 anys) en situació d’aturHorari: del 9 al 30 de novembre, els dimecres de les 20 a les 21,30 horesPeríode d’inscripcions: del 10 d’octubre al 2 de novem-bre

2011 Curs d’aprofundiment al Tast de vi a SubiratsData de l’acte: 28.10.2011Lloc: Associació de veïns Casablanca – Barriada Casa-blanca Preus: 25€ per als joves de 18 a 30 anys, 35€ per a per-sones majors de 30 anys, 20€ per a persones (fins a 30 anys) en situació d’aturHorari: del 20 d’octubre al 10 de novembre, els dijous de les 20 a les 21,30 horesPeríode d’inscripcions: del 27 de setembre al 10 d’octubre

2011 Curs d’iniciació al Tast de vi a Avinyonet del PenedèsData de l’acte: 03.10.2011Lloc: C/ Carme, 1 bis d’Avinyó Nou Preus: 25€ per als joves de 18 a 30 anys, 35€ per a per-sones majors de 30 anys, 20€ per a persones (fins a 30 anys) en situació d’aturHorari: del 3 al 24 d’octubre, els dilluns de les 20 a les 21,30 horesPeríode d’inscripcions: del 13 al 27 de setembre

On HAS ESTAT?Concurs de fotos estiu 2011. Fins al 14 d’octubre. Mostra les teves creacions a tothom i guanya un iPad.Aquest concurs té com a objecte mostrar on han estat els i les penedesencs/ques aquest estiu, així com premiar la millor fotografia relacionada amb aquest viatge. Per aquest motiu, també es pretén organitzar una exposició amb totes les obres publicades, així com elaborar un mapa mundial amb aquelles fotografies que continguin localització gps (que molts dispositius ja poden fer de manera automàtica). Es valorarà la fotografia que millor reflecteixi la temàtica, però tenint en compte la tècnica, l’espontaneïtat i l’originalitat.

PrEMiSUn Ipad2 Apple per a la millor obra valorada pel jurat.A més, totes les fotografies participants formaran part d’una exposició produïda pel Servei Comarcal de Joventut i que es mostrarà a diferents espais públics de la comarca. Els primers 25 participants guanyaran una samarreta del Servei Comarcal de Joventut i altres sorpreses, que es podran recollir durant l’acte de lliurament de premis.

Consulta les bases a www.dinamo.cat

Setembre 2011 - Núm. 267 / 29Tot passejant pel municipi

Caminada a Les Fonts de les Dous, Torrelles de FoixSortida del Parc de la Pau, diumenge 2 d’octubre, a

les 9 del matí.

Els Prats, Els Igols, Torrelles, Les Dous, Can Croset, Sant Joan del Lledó i Sant Martí

Comencem una nova temporada de caminades pel nostre entorn més proper, activitat que ha quedat parada els tres mesos de més calor i que des d’El Martinet anomenem Tot passejant pel municipi. Aquest mes ho farem amb una de les caminades que ens acostarà fins el municipi veí de Torrelles de Foix per visitar un paratge singular d’aquest indret, Les Fonts de les Dous, on un munt de fonts posades en filera, són un goig de veure juntament als pèlags que la riera de Pontons fa just en aquest espai, on l’aigua també fa un gran salt per caure al pèlag gran, i juntament amb l’espessa vegetació i el grans plataners existents fan que el visitant

s’endugui un bon record d’aquest espai natural.

El recorregut:Sor t i rem de l

Parc de la Pau de Sant Martí i anirem a trobar el camí que, des de la carretera al castell, s’agafa a la dreta abans de creuar el Pont del Torrent de les Anguiles, i que en direcció a Torre-lles passa per les vinyes dels Prats i va a sortir a la carretera BP 2122 que va a Torrelles. Des d’aquest punt creuarem la carre-tera per agafar el camí en direcció a els Igols i ens portarà directes a l’entrada de Torre-lles de Foix per la zona del cemen-tiri. Entrarem al nucli torrel lenc pel carrer de Sant Quintí fins a la

plaça de la Vila. Esmorzarem en aquesta cèntrica plaça del nucli antic torrellenc i després continuarem el camí pel carrer de la Font de l’Omeda per sortir als horts que hi ha a tocar de les cases i per on passa el Rec de Baix. En aquest tram anirem pel costat de la sèquia oberta que porta l’aigua als horts d’aquesta zona i, sense deixar el camí i el rec, continuarem en direcció a les Fonts de les Dous, passant abans per la Font Fresca. A partir d’aquí, la sèquia està coberta, és una obra recent que la comunitat de regants agraeix ja que estalviaran molta feina de netejar el llarg rec fins a la resclosa, que es troba a l’alçada de la font d’Encóvens. Cal dir que el caminet, ara encimentat, ha guanyat una mica d’amplada comparat a com era abans. El camí des de Torrelles fins a arribar a les Dous passa per un entorn natural i paisatgístic molt agradable i, aquest últim any, la riera de Pontons no s’ha assecat i porta aigua contínuament, amb un bon cabal.

Una vegada arribats a Les Dous, farem una parada per visitar tots els seus racons i retornarem pel mateix camí, al centre de Torrelles, tot passant per davant de l’antic safareig públic i abeurador del nucli antic d’aquesta població on, al costat mateix, hi veurem l’antic edifici d’El Molí. Seguirem pel carrer dels Horts fins a sortir al carrer del Raval que ens portarà a l’església de Sant Genís. Des d’aquest últim carrer, agafarem el de Bessons, que va en direcció a la masia que du el mateix nom, als afores de Torrelles. A Bessons seguirem el camí recte que passa per davant de la deixalleria de Torrelles, Sant Martí i Pon-tons. Continuant aquesta direcció, el camí ens portarà a la barriada de Can Croset i, seguint recte, passarem per la capella de Sant Joan del Lledó i can Carbó de la Riera, des d’on arribarem novament al punt de la sortida, al Parc de la Pau, en un tres i no res.

La caminada és molt planera i sense dificultats, recoma-nem anar ben calçat i portar aigua i l’esmorzar. L’arribada és prevista per abans de les 2 de la tarda.

Hi diuen la sevaSetembre 2011 - Núm. 26730 /

recuperem la història en imatges

molins d’aigua accionats per energia hidràulica (5)

Els descendents del llinatge d’aquestes famílies mar-tinenques que ja no viuen de moldre en els vells molins fariners d’aigua, ens mostren orgullosos el seu passat i ens expliquen allò que els van transmetre els seus avan-tpassats, com les peripècies i la duresa d’aquest ofici tan necessari per a l’alimentació i supervivència dels humans i que depenia sempre de tenir aigua suficient i contínua per la producció de la mòlta del gra. Cal tenir present que per això hi havia tants molins en un curt tram d’un riu o riera, com és el cas de la riera de Pontons on, només dins del municipi martinenc, hi havia 6 molins en un tram de poc més de sis quilòmetres del recorregut de la riera, com ja hem explicat en diverses ocasions. L’aigua que feia servir un molí tornava a la riera i era aprofitada pel següent, i així sucessiva-ment. I per la seva ubicació estratègica a prop de la riera, tant els feia mal la falta d’aigua per poder moldre com les grans rierades que, per la seva proximitat als cabals de les rieres o rius, els inundaven tota la instal·lació del molí.

el molí del molinet (cal Fanguet)

En la recerca d’aquest mes, per parlar i donar evidència de l’existència del molí d’El Molinet, hem de tenir en compte que la finca d’El Molinet constava de dues cases, El Molinet i la segona, coneguda actualment per cal Fanguet. És en aquesta segona on hi ha les restes del que havia estat el molí fariner d’El Molinet, la qual queda molt propera a El Molinet. La finca d’ El Molinet és propietat de Can Lleó, no sabem si el nom d’El Molinet ve donat pel molí fariner existent i que pertanyia a la masia, però, tot i que és molt probable, el molí era en un indret separat de la casa. El Molinet és una masia de planta basilical actualment deshabitada, d’orígens medievals i situada al barri d’Hostalets; fa pocs anys, es segregà cal Fanguet de la resta de la finca d’El Molinet i la família que l’ha habitat últimament, durant més de cent anys, en va adquirir el drets de propietat.

Els vestigis del molí són a cal Fanguet, nom com es coneix aquesta casa des de 1898, quan l’habità el llinatge de la família Domènech..

el molíEl molí d’El Molinet, com ja s’ha dit, es troba a Cal Fan-

guet, una masia al peu mateix del camí de la Carrerada, un antic camí ramader que, provinent de Pontons, baixa cap a Torrelles de Foix, Les Canterelles, i passa per can Grau i Can Lleó, és un ramal de la coneguda carrerada de Santa Coloma.

la indústria molinera de sant martí sarroca

Cal Fanguet és una masia antiga, un edifici de diversos cossos, probablement edificats en diferents èpoques. La façana actual de la casa dóna a l’est i la portalada, ara tapiada, de l’antic molí dóna al sud. Aquesta part de l’edifici, on hi ha el molí, és la més antiga de la construcció, a les cantoneres externes s’hi poden veure grans carreus de pedra picada. A l’interior de l’edifici on s’ubicava el molí, que era del tipus de roda horitzontal i amb eix vertical,

actualment hi ha el celler de la masia i al soterrani hi havia el carcabà, el qual avui està tapat per evitar l’entrada d’aigua des de l’exterior, especialment els dies de pluges fortes. A l’altre costat del mur interior que divideix els baixos de la casa, hi ha les restes del cacau, un conducte vertical per on entrava l’aigua provinent de la bassa. Aquesta estava al darrere de la casa i es proveïa d’aigua de la riera de Pontons, mitjançant una resclosa encara existent avui, a molts pocs metres d’on hi havia un altre molí, el de la Masseria. Aquesta reclosa tenia el primer

tram del rec per sota terra, en forma de mina. Entre la bassa i una de les parets de darrere de la masia de cal Fanguet, hi ha encara visible un gran rec fet amb carreus de pedres que recollia l’aigua sobrant de la bassa i passava (i passa encara) per sota de la casa fins a davant la façana principal.

Finalitzada la vida productiva del molí en la seva tasca de moldre, l’aigua continuà corrent pel rec i s’aprofitava per regar els horts.

Hi ha dades històriques que evidencien el funcionament d’aquest molí els anys 1873 i el 1920. Són dades publicades en el llibre, Sant Martí Sarroca - Pòsit del Temps, i que ja vàrem donar en el primer dels apartats sobre el molins fariners, La indústria molinera de Sant Martí Sarroca.

els últims moliners d’el molinet, història oral

La família de la Montserrat Ferrando Carbó, actual pro-pietària de cal Fanguet, i la Rosa, la gran de les seves tres filles, ens comenten el que la família els ha transmès des de final del segle XIX, quan el Jaume Domènech Suriol es traslladà a viure al molí d’El Molinet. Ens remuntem a l’any 1898 quan el Jaume, el petit dels tres germans de cal Fanguet, a les Cabrunes, es casà amb Maria Solé, la petita de cal Pere Sala (Els Hostalets), i el matrimoni va anar a viure a la casa del molí d’El Molinet. Desconeixem el nom d’abans, si és que en tenia, però des de llavors, la casa del molí es va conèixer amb el nom de cal Jaume Fanguet, i amb el pas del temps ha quedat solament cal Fanguet. El matrimoni va tenir tres fills, el primer va ser l’Antonio, que va néixer el 1900, després van arribar la Mercè i la Maria. El Jaume va morir el 1914, era jove, tenia 42 anys i l’hereu de la casa, amb només 14 anys, va seguir molent al molí d’El Molinet uns quants anys més, però no gaire més enllà del 1920. Amb l’arribada de l’electricitat molts d’aquests molins d’aigua deixaren de moldre.

1

2

Hi diuen la seva Hi diuen la sevaSetembre 2011 - Núm. 267

/ 31El jove hereu, Antoni Domènech Solé,

enfocà la feina al camp i construí el corral de davant la masia, a l’altre costat del camí. L’hereu de cal Jaume Fanguet es casà i va tenir tres fills, la Rosita, la Conxita i el Pere. La tercera generació de cal Fanguet la con-tinuà el Pere, que l’any 1958 es casà amb la Montserrat Ferrando. Ella recorda que quan va anar a viure a cal Fanguet ja no hi quedava cap rastre de les moles del molí ni la sala de moldre, on ja hi havia el celler, però sí que hi quedaven records de la seva existència en les estructures del voltant de la casa, com els vestigis que hem comentat en l’apartat anterior i el recs per portar l’aigua fins a la bassa. De la bassa encara recorda que, quan arribà a cal Fanguet, hi havia una paret molt alta just a tocar de la part del darrera de la masia i que, ben aviat, s’enrunà per construir-hi porxos annexos d’ampliació de la masia que, de mica en mica, es modernitzava amb maquinària pel camp. La Montserrat també va tenir un fill baró que morí jovenet i ella va enviudar jove però, amb la família, ha continuat donant vida a cal Fanguet; actualment és l’avia de 4 néts, dos nois i dues noies.

Altres dades sobre molins farinersJoan Bellmunt i Figueres en el treball ‘Els molins fariners

d’aigua’, entre altres coses, escriu:...El folklore popular ha conservat refranys i dites que fan

al·lusió als molins. Per exemple: “El moliner porta l’aigua al seu molí”, “Arribar i moldre”, etc. Alguns fan referència a una suposada desaprensió dels moliners: “De moliner mudaràs que de lladre no en podràs”. Un altra parla de la festa dels moliners que tenien com a patró Sant Martí, bisbe de Tours (11 de novembre). Diu així: “Per Sant Martí ni mola ni molí”...

...La figura del moliner ha estat molt divulgada en la cultura popular i en el viure de moltes generacions. Però hi ha un altra figura que el sobrepassa, i que no ha estat valorada ni suficientment divulgada: és la molinera. Aquest article vol retre homenatge als moliners, però sobretot a les molineres, ja que moltes vegades eren elles les encarregades de fer funcionar els molins...

Identificació fotografiesNº 1. Fotografia actual del que era la finca d’El

Molinet. A l’esquerra es veu una part de la masia, d’estil basilical i, a la dreta, a l’altre costat del camí de la Carrerada, la masia de cal Fanguet, indret on hi havia l’antic molí fariner d’aigua d’El Molinet.

Nº 2. Vista actual de la riera de Pontons i la resclosa del molí d’El Molinet, que està en molt bon estat de conservació, queda molt proper de La Masseria. Actualment, el rec i el tram de la mina resten en desús i colgats per la vegetació de la riera.

Nº 3. Vista actual de la façana sud de cal Fanguet, on el portal tapiat possiblement era el d’accés a l’interior del molí. Ara, l’espai interior que ocupava la sala del molí és el celler, amb accés pel portal de la dreta. A la part subterrània hi havia el carcabà, una cavitat on l’aigua que entrava des de la bassa feia el ràpid recorregut i empenyia amb força la

roda del molí, que transmetia la inèrcia a la mola. Podem veure que, encara avui, hi ha una gran rasa que creua el camí per sota i va fins a la riera. Per aquesta rasa l’aigua del molí retornava a la riera, suposem que, abans, aquesta rasa devia ser molt més fonda, tenint en compte que el carcabà quedava molt per sota de la sala del molí on hi passava una persona dreta..

Nº 4. Fotografia d’una part de la llibreta on consten els pagaments fets per l’arrendament de la casa del Molí del Molinet. Aquí hi ha la conformitat dels pagaments rebuts pels amos de can Lleó des de 1900 fins al 1981. Reproduïm el que es pot llegir millor, el de l’any 1902, on hi diu: Rebo de Jaume Domenech una añada per l’arrendament del molí del Molinet y paga per l’any 1902. Gustavo

Lleó.

Nº 5. Fotografia aèria de cal Fanguet, feta, aproximada-ment, els anys vui-tanta del segle XX. S’hi poden veure els diversos cossos de què consta l’edifici. El camí de la Carrerada passa a tocar de la casa, d’est a oest, l’antic camí ramader que, provinent de les muntanyes, mena cap a mar, i al revés. L’edifici del darrera,

allargassat i separat de la resta, és la pallissa pertanyent a El Molinet. A l’esquerra del camí, davant de la façana sud on hi havia el portal d’entrada al molí, hi ha l’edifici del corral fet per l’Antonio Domènech.

Dades orals: Montserrat Ferrando i Rosa Domènech (cal Fan-guet).

Conxita Domènech Mascaró (cal Gegadí) i Josep Tutusaus Caraltó (cal Fuster Caraltó)

Fotos: Família de cal Fanguet i El Martinet

Altres dades: Joan Bellmunt i Figueres, del treball, Els molins fariners d’aigua, Moliners i Molineres.

Dades històriques: Salvador Llorac i Santís, Sant Martí Sarroca - Pòsit del Temps, publi-cat per l’Ajuntament el 1989

Informació de les carrerades extret del llibre Camins de trans-humància al Penedès i al Garraf de Joan Rovira i Ferran Miralles. Editat per l’Associació d’Amics dels Camins Ramaders

3

4

5

32 / Setembre 2011 - Núm. 267

recuperem la història en imatges

Hi diuen la seva

A finals del segle XVIII, l’estat dels cementiris de molts països d’Europa s’havia convertit en un problema de salut pública, per la seva insalubritat, i per ser possible focus d’epidèmies. Durant els segles anteriors, els cemen-tiris parroquials havien anat absorbint el creixement demogràfic en ciutats i pobles, i per l’espai limitat, atès que la majoria eren emmurallades, havia arribat a una situació insostenible. Ja al segle XVII havien començat a ampliar les esglésies, construint noves instal·lacions per a les necessitats dels feligresos, i en molts casos els cementiris parroquials van ser convertits en places o simplement abandonats. Tal estat d’abandonament, amb el resultat previsible d’insalubritat, va obligar els governs a ordenar el trasllat dels cementiris als afores de les ciu-tats. A França, després d’un Edicte de 1763, ja havien començat a substituir els cementiris antics de París pels nous cementiris de Père-Lachaise (1804) i Montparnasse (1824), entre d’altres. A Espanya, el govern de Carles III, davant els informes que arribaven d’altres països euro-peus, va promulgar una Reial Cèdula el 1787, prohibint enterraments dins de les ciutats i ordenant la construcció de nous cementiris. A Catalunya, 12 anys abans de la prohibició, el 1775, va ser inaugurat el cementiri de l’Est o del Poblenou a Barcelona, que el bisbe Climent havia ordenat construir per raons d’higiene. Però a mitjans del segle XIX, a causa de la manca de pautes precises pel que fa a com i on construir, juntament amb la deixadesa de les autoritats, discrepàncies sobre la jurisdicció entre els municipis i l’església, i l’eterna insuficiència de diners per dur a terme les reformes, molts pobles encara enterraven els seus morts en els vells i insalubres cementiris parro-quials. Sant Martí Sarroca no va ser una excepció.

A l’arxiu històric municipal encara conserven el projecte original pel cementiri del poble, redactat el 1862 per Modest Fossas i Pi (Barcelona 1834-1904), en aquests moments arquitecte del districte d’Igualada. La memòria del projecte descriu molt gràficament la situació i estat dels cementiris vells. El poble necessita un nou cementiri, diu, perquè “a pesar de tener dos de ellos ninguno cumple con las condiciones que es de desear, pues a la circunstancia de estar ambos atestados de cadáveres a causa de su reducido espacio, debe agregarse lo de que el más anti-guo se halla situado junto a la iglesia y por consiguiente dentro de la población y adosado a la casa rectoral y a la del maestro, y el otro que sirve con el carácter de provisional, desde hace pocos años en que se reconoció la inconveniencia de enterrar en el primero, es también sumamente pequeño”. Aquí es refereix al cementiri situat a prop de la capella de Sant Joan de Lledó. També el troba desfavorable per estar “al Oeste [de la población], muy próximo a casas habitadas y [ .... ] al extremo de su término jurisdiccional que es muy extenso”.

El lloc triat per al nou cementiri és tot el contrari: “al Nord-Este de la población y distante de ella, así como toda casa habitada”. A més “reúne las ventajas de ser céntrico respecto de todo el término, de suficiente capa de tierra para las inhumaciones y cercano a un sendero que [ .... ] facilitará la conducción de los cadáveres”. I

modest Fossas i pi i els principis del cementiri nou de sant martí

per últim, els vents més freqüents són els que vénen del sud i portaran “las emanaciones fétidas al lado opuesto a donde está situado el caserío”.

Per determinar l’extensió del cementiri nou, Fossas i Pi pren com a base el nombre de defuncions dels cinc anys anteriors, amb el següent resultat:

Año Adultos Párvulos Total1856 11 9 201857 17 6 231858 15 8 231859 21 12 331860 19 16 35

83 51 134

Segons els seus càlculs, com l’any de major mortalitat el nombre de defuncions ni arribava a un dos per cent de la població (1.821 habitants segons el cens més recent en aquests moments), la superfície total necessària seria de 1.540 m2. Destina 3 metres superficials per a cada cadàver adult i 1,50 metres per a pàrvuls, suposant que en cada quinquenni es practicaran les exhumacions i trasllat de les restes a l’ossera. Comptant l’espai que ha de quedar entre ells i una mica més, arriba a la xifra de 350 m2. Després afegeix un nombre sense especificar de sepultures particulars, a cadascuna de les quals s’assignen 3,50 metres, més l’espai destinat a construccions, camins i placetes, concloent que així queda atès l’augment de població, fins i tot en el cas d’una epidèmia.

El disseny original del cementiri encara es pot discernir, encara que la superfície total gairebé s’ha duplicat des de llavors (veure plànol A i fotografia). Avui en dia hi ha la planta rectangular original, amb la seva entrada “a que se llega por una espaciosa escalinata de siete peldaños”, (veure plànol B), passant directament “al cuerpo del edificio en que están situadas las dependencias”, a la dreta l’espai per a l’enterramorts i el seu dipòsit d’eines, mentre l’altre es va destinar a la sala d’autòpsia o inspecció facultativa i, si fos necessari, sala mortuòria o de dipòsit. Encara es pot veure la taula de marbre preparada per les autòpsies, avui en dia en molt mal estat de conservació. També es conserva la major part de l’espai central lliure de construc-cions importants, tal com proposa Fossas i Pi, “para la mejor ventilación, a cuyo fin se ha tratado de no poner obstáculos a la libre circulación del aire dejando completamente despejado el espacio y adosando las construcciones a la cerca”. Al costat oposat, “a la cabeza del cementerio”, està la capella, i en les cantonades les quatre osseres, que “además de corresponder a [...] una necesidad, son un medio de contribuir a la solidez de la cerca”.

Vista actual del cementiri des de la Roca.

Setembre 2011 - Núm. 267 / 33Hi diuen la sevaHi diuen la seva

Modest Fossas i Pi i els principis del cementiri nou de Sant Martí

Però hi ha un detall important que sí ha canviat radicalment des del projecte original de Fossas i Pi. Si mirem atentament la part interior del mur de prop (veure plànol C), veurem que la proposta original va ser deixar, al voltant de la tanca, tal com ho descriu l’arquitecte, “un espacio [ .... ] destinado a las sepulturas particulares” mentre que “en el centro entre los brazos de una cruz que forman las calles quedan cuatro espacios destinados a la inhumación general”. Però no hi ha cap nínxol al projecte. Aquí cal tenir en compte que a mitjans del segle XIX estem en un moment de problemes sanitaris greus com epidèmies i alhora grans canvis urbanístics reformistes. Uns anys després, Fossas i Pi escriuria el seu “Tractat de la Policia i Obres Públiques Urbanes”, i l’any 1880, redactaria el projecte de clavegueres de Barcelona. Per això, és de suposar que hauria les idees clares pel que fa a salubritat i higiene en obres públiques.

En paraules pròpies de Fossas i Pi, “la costumbre generalmente admitida en nuestro país, si bien en contra de todos los buenos principios higiénicos de inhumar los cadáveres en nichos, raquí-ticos espacios indignos de recibir los restos de un ser humano, ha fijado muy particularmente mi atención y si bien la excesiva repugnancia que profeso hacia ese modo de inhumación no me ha permitido situarlos en mi proyecto, sin embargo me he considerado impotente para combatir la inveterada costumbre originada por la vanidad del hombre que desea después de su muerte ocupar un sitio privilegiado separado de sus semejantes. A este fin he destinado para sepulturas particulares pequeños espacios situados [....] alrededor de la cerca, en los cuales podrán seguirse diversos sistemas de inhumación, tales como: enterrar cual se hace en la sepultura general colocando encima una losa y al frente en la cerca la inscripción correspondiente, o en vez de la losa levantando sobre el cadáver un pequeño monumento, o erigir reducidos panteones del modo que viene indicado en los planos, con o sin osario, cada uno de los cuales podrá servir para guardar los restos de una família, si bien este último sistema no sea el más recomendado por los higienistas”.

Malgrat les opinions dels arquitectes “moderns” del segle XIX, el costum d’inhumar en nínxols segueix avui en dia. Modest Fossas i Pi va signar el seu projecte el 1862. L’anunci de subhasta del contracte de l’obra va ser publicat l’11 de novembre de 1867 i adjudicat el mes següent. El desembre de 1868, Modest Fossas i Pi, ara arquitecte honorari de província i del districte de l’Oest de Barcelona, signa el darrer dels quatre certificats i l’obra ja està liquidada, amb un cost total de 5.638 escuts 690 mil·lèsimes, més 300 escuts per a la vigilància facultativa. El que queda de la història és molt repetitiu -el 1930 l’Ajuntament demana aclarir qui és l’administració responsable de la prestació de serveis, per evitar problemes d’impagament i concretament en un cas de nínxols ja construïts. El 1941, expedient construcció nínxols, 1954 expedient construcció nínxols, 1961 expedient construcció nínxols, 1976 expedient construcció nínxols...

El 1949, en la memòria del projecte per a obres urgents i de millora al cementiri, estan descrites les quatre classes de sepultura particular: les de caràcter sumptuari, les situades al pla inferior del sòl, les del centre del grup de nínxols i les del tercer pis o part superior de cada grup. La idea original de Modest Fossas i Pi s’ha desvirtuat molt. No obstant això, l’arquitecte que va redactar el projecte almenys reconeix el valor de l’obra original en el seu dictamen, descrivint-la com “una construcción modélica y muy loable su acertada disposición”.

Agustí Salvà i Fiona EllisPlànol C: façana posterior i lateral.

Plànol B: façana principal.

Plànol A: planta. 1-escalinata. 2-entrada. 3-cambra per l’enterramorts. 3-cambra pels útils. 4-sala d’inspecció i dipòsit. 5-capella. 6-osseres. 7-rasa comuna. 8-sepultures particulars.


TERÇOS AMUNT

El Catllar, 27 d’agost Plegats la colla Vella i la Colla Jove de Tarragona, hi

vàrem descarregar el tres i el quatre de nou folrats, el quatre de vuit amb l’agulla i el pilar de set folrat. La Colla Vella va descarregar el cinc de vuit al segon intent, el tres de nou amb folre, el quatre de nou amb folre carregat i el pilar de sis i la Colla Jove, la tripleta de nou.

L’Arboç, 28 d’agostAmb les dues colles vallenques i la colla local, s’hi

va descarregar el tres i quatre de nou folrats, la torre de nou amb folre i manilles i el pilar de set amb folre. La Colla Vella va descarregar el cinc i el quatre de vuit, el tres de nou amb folre i el pilar de sis. La Colla Jove, la torre de vuit amb folre descarregada, el cinc de vuit carregat i el tres de vuit i la colla local, un castell de set i la resta, intents.

Manresa, 28 d’agost La Colla Jove dels Xiquets de Vilafranca varen completar

la tripleta de set per primera vegada, el tres i el quatre de set i la torre de sis.

Vilafranca, 29 d’agostVigília, la colla nostra va completar el tres i el quatre de nou

amb folre, el quatre de vuit amb l’agulla i el pilar de set amb folre. Els Xicots, un intent de quatre de vuit, el cinc de set, el quatre de vuit carregat i la torre de set, descarregada.

Sant FélixVàrem obrir plaça descarregant el quatre de nou amb

l’agulla, els Minyons, el tres de nou folrat, la Colla Jove va carregar el tres de nou amb folre i la Colla Vella va comple-tar el tres de nou amb folre. Segona ronda, intent de torre de nou amb folre, els Minyons van descarregar la torre de

Torre de nou amb folre i manilles des-caregat pels Minyons de Terrassa

Nou de vuit descarregat per la Vella de Valls.

Tres de nou amb folre descarregat per la Jove de Valls.

Fèlix

Miró

Fèlix

Miró

Fèlix

Miró

Hi diuen la sevaSetembre 2011 - Núm. 267

/ 35

nou amb folre i manilles; a continuació, nosaltres també la vàrem completar, la Colla Jove va descarregar la torre de vuit folrada i la Colla Vella, el quatre de nou amb folre. A la tercera ronda vàrem fer un intent de tres de deu amb folre i manilles, els Minyons varen descarregar el quatre de nou folrat, nosaltres vàrem descarregar el tres de nou amb folre, la Colla Jove va carregar el quatre de nou amb folre i la Colla Vella va completar el nou de vuit amb tres enxanetes (Mai vist a la plaça). En ronda de pilars, els Verds vàrem completar el pilar de vuit amb folre i manilles, els Minyons van quedar amb un intent de pilar de vuit i la colla Vella va carregar el pilar de set amb folre.

A la tarda hi va actuar la colla Jove dels Xiquets de Vila-franca, van completar el tres de set i altres castells de sis.

Sant RamonEs va superar l’actuació del dia anterior, descarregant el

tres de nou amb folre, la torre de vuit, el quatre de nou amb l’agulla i el pilar de vuit amb folre i manilles.

Els Xicots varen descarregar el quatre de vuit i el quatre de set amb l’agulla, un intent desmuntat de cinc de set i un intent de torre de vuit amb folre.

Viatge a l’illa de Menorca 8, 9 i 10 de setembreActuació vespertina a Es Mercadal davant d’un nombrós

públic, s’hi descarregaren castells de vuit i set pisos, el tres

i quatre de vuit, la torre de set, el quatre de set amb l’agulla, el cinc de set i cloent amb un vano de cinc. Aquesta actua-ció es va repetir a Maó i Ciutadella. Cal afegir que la gent de sa illa es va interessar pels castells que només havien vist per la televisió i s’acostaven a la colla per informar-se sobre els castells. A Es Mercadal, l’Eloi Miralles per mitjà d’un micròfon va informar el públic assistent del desenvo-lupament de la diada.

Pilar de condol per Ramon RoviraEls Castellers de Vilafranca el dissabte 17 ens vàrem

sumar amb el pilar de condol que es va fer al company casteller Ramon Rovira, membre dels Minyons de l’Arboç, que ens deixà dijous 15 de setembre en un tràgic accident casteller.

Quatre de nou amb folre i agulla descarregat pels Castellers de Vilafranca.

Torre de vuit neta descarregada pels Castellers de Vilafranca.

Quatre de vuit descarregat pels Xicots de Vilafranca.

Fèlix

Miró

Fèlix

Miró

Fèlix

Miró

nombroses capes populars mitjançant el terror durant la mateixa guerra i també durant la dura postguerra. El caràcter reaccio-nari i minoritari dels revoltats avançà com havia de ser la repressió en cas de victòria dels feixis-tes. La repressió marcà l’essència del nou sistema polí t ic: depura-cions professionals, allunyaments i des-terraments, empre-sonaments i afuse-llaments, controls de moviments de persones, control de continguts als mitjans de comu-nicació, etc. Tot plegat configurava un sistema en el qual hi havia una extrema duresa en el comportament polític.

El catalanisme, juntament amb la maçoneria i el comu-nisme, esdevingué el símbol que el nou estat —que comp-tava els «años triunfales»— havia d’abatre. Aquest nou estat aspirava a tenir el control ideològic i cultural al costat del polític i social, i la seva acció fou perseguir la cultura catalana, igual que la basca o la pròpia d’altres territoris, i senzillament substituir-la per la castellana, que es volia que fos dominant en llengua i continguts, en literatura i història, i en definitiva, en tot el model social. L’oposició no es podia articular i, davant la violència del poder amb milers d’afusellaments i empresonaments, només podia apel·lar a la interiorització tot esperant temps millors. Els escriptors, poetes com Espriu o novel·listes com Pedrolo, esdevingueren símbols i, tot treballant per produir literatura, esperaven que transcorregués la devastació, resistint moral-ment, apel·lant a la força de la raó que tenen els pobles en defensa de la identitat pròpia. Així es féu, i, mentrestant, el franquisme s’anava dotant de lleis constitutives com la de les «Cortes» o el «Fuero de los españoles» (1945), «Fuero del trabajo» (1938), «Ley sindical» (1941), «Sucesión a la Jefatura del Estado» (1947).

Per la seva naturalesa retrògrada i repressora, el fran-quisme inicià un dels episodis més representatius de la història de la intolerància espanyola, de l’Espanya negra: a Balaguer i a Vilanova i la Geltrú, entre molts altres llocs, s’arribaren a cremar llibres de particulars en pires públiques pel sol fet d’estar escrits en català, a més de les prohibicions absolutes i radicals de parlar-lo (s’arribà al maltractament físic de moltes persones pel simple fet d’enraonar la llengua catalana al carrer). Malauradament per a Catalunya, els efectes de les traces autoritàries de l’Estat, que no eren cap novetat, havien estat més norma que excepció. Ara bé, la longevitat del règim contribuí a infligir al país un dels perjudicis més greus de la seva història.

Durant els primers anys de la dictadura, el que les autoritats franquistes anomenaven «Nuevo Estado», es volia establir un règim basat en el «nacionalsindicalismo». D’aquesta manera, les forces socials adeptes al règim es venjaren de l’acció revolucionària succeïda en la República vençuda. D’altra banda, per mitjà de la «Ley de Responsabilidades Políticas», el franquisme exterminà físicament i socialment tots els que van mostrar la mínima oposició al règim.

La resta del programa repressiu el configuraven els baixos salaris, la inflació galopant i el mercat negre, en què els articles de primera necessitat, com el pa, l’arròs i l’oli,

Hi diuen la seva36 / Setembre 2011 - Núm. 267

HISTÒRIA DE CATALUNYA

La dictadura genocida. El franquismeA la base de l’aixecament del general Franco l’any 1936 en

contra la República hi havia la por que Espanya perdés les seves essències: la unitat sagrada de la pàtria i una estabilitat social d’ordre conservador emparat per l’Església.

La influència de l’anticatalanisme de Franco es va manifestar l’any 1938, tot just les tropes de Franco havien arribat en terres catalanes, quan l’Estatut de Catalunya fou fulminantment abolit.

El text de la derogació deia que s’havia de tornar «a las provincias catalanas el honor de ser gobernadas en pie de igualdad respecto a sus hermanas del resto de España».

Manuel Carrasco i Formiguera fou afusellat a Burgos l’any 1938 i el president de la Generalitat, Lluís Companys, com-demnat a mort el 1940 afusellat a Montjuïc. Són exemples dels milers de morts en la llarga venjança del franquisme. Així mateix, foren abolides la totalitat d’organitzacions obreres, partits polítics, ateneus obrers, cooperatives... Un formidable aparell repressor havia d’assegurar el seu esclafament col·lectiu.

En un curt període de mig segle, Catalunya va supor-tar dues duríssimes dictadures, totes dues de clar signe anticatalà. Les conseqüències foren greus. Les onades migratòries arribades fins aleshores s’havien trobat una Catalunya viva, amb una llengua catalana parlada i afir-mada arreu, i s’havien catalanitzat sense dificultats. Però les onades dels anys cinquanta i seixanta, amb gairebé un milió de desplaçats a Catalunya en cerca de treball, es van trobar una Catalunya reprimida i públicament inexistent, van formar espais autòctons sense catalanitzar-se plenament ni lingüísticament ni en la identitat compartida. Aquest fet ha estat el més greu de totes les conseqüències del franquisme, perquè ha representat com un genocidi, com una dualització de la consciència ciutadana. Les noves migracions extrapeninsulars del final del segle xx i del començament del xxi s’han trobat al costat d’aquests nuclis de població no catalanitzada i agreugen una inferioritat lingüística que la situació peculiar de Catalunya difícilment podrà assimilar.

Pensar que el franquisme està superat és erroni. Les seves conseqüències funestes pesaran tant que potser seran irreversibles. Només amb lucidesa i l’esforç decidit de tot Catalunya podrà donar-se el tomb a la destrucció i desorientació sofertes. Només amb un Estatut amb àmplies competències i econòmicament solvent podrà mantenir-se Catalunya com a nació.

CATALUNYA DURANT EL pRImER fRANqUISmE (1939-1959)

La dictadura imposada el 1939 a tot l’Estat espanyol i d’ençà el 1936 a bona part del territori —Navarra, illes Balears…— és un dilatat període de temps a partir del qual comencen els grans canvis amb relació al període democràtic anterior. El franquisme, que ocupà —físicament i intel·lectualment— el nostre país, significà per al poble català un genocidi que, malgrat que no va reeixir, ha deixat greus seqüeles que encara perduren entrats al segle xxi.

La guerra espanyola del juliol del 1936 a l’abril del 1939 fou el preàmbul del que havia de ser el règim fins a arribar el 1975, amb la mort del general Franco. Un sistema autoritari basat en la voluntat d’un dirigent militar que controlava el poder parlamentari, nomenava pràcticament els «procuradores en Cortes», nomenant els càrrecs polítics i destituint-los quan volia, i la justícia, amb el mateix control del personal jurídic. Un sistema jeràrquic en un marc general de por, de terror social. Guanyaren la guerra els contraris a les reformes ence-tades pel legítim règim republicà, i davant l’empenta de la revolta popular s’efectuà una acció de càstig per atemorir les

Cartell de Tintes Iberia. L. García. 1940.

Hi diuen la seva / 37Setembre 2011 - Núm. 267

assolien preus multi-plicats per 10, o, en el millor dels casos, es duplicaven. La manca generalitzada d’articles de tota mena, les res-triccions energètiques i la feblesa de serveis essencials, com el subministrament elèc-tric o els transports, configuraven un pano-rama decebedor per a l’activitat econòmica expansiva. En aquest entorn de carestia de vida per a les clas-ses populars, es pot afirmar que hi hagué una veritable cursa de supervivència, amb la lògica conformitat política que genera el fet. Cal remarcar, dins l’economia domèstica, el paper fonamen-tal que tingueren les dones mestresses de casa, per lluitar enmig del binomi de salaris de gana i mercat negre, i

aconseguir, en feliç expressió popular, de fer «bullir l’olla» a la casa proletària. Sovint les dones a les fàbriques van haver de suportar salaris miserables i inferiors als del homes.

Fou, sens dubte, en aquest panorama on es condicionà l’anomenada resistència passiva al règim, perquè, en aquelles circumstàncies, el que anomenen proletariat urbà hagué d’afrontar un dia a dia molt dur. Mitjançant la gana, es creà un bon brou de cultiu de malalties i altres penalitats col·lectives.

Malgrat tot, les autoritats percebien l’hostilitat popular, que, a despit de la duresa de la repressió, sempre fou present, a través del moviment guerriller, com el dels maquis, que durant molts anys es mantingueren actius amb Francesc Sabaté, Ramon Vila Capdevila (Caracremada), etc., que no renunciaven a la lluita armada com a oposició a la il·legalitat del nou règim. Tanmateix, fou en la sorda i pacífica protesta que es desenvolupà un increment de la consciència cívica en lluita contra l’arbitrarietat de la dictadura.

Així, la protesta des de l’àrea catalana fou capdavantera a l’Estat per l’originalitat i la contumàcia en una metodo-logia de lluita original. La vaga de tramvies (1951) mentre les tarifes no s’igualessin a les de Madrid, inferiors, o el boicot al diari La Vanguardia Española per les manifes-tacions catalanofòbiques del seu director espanyolista —Galinsoga (1959-1960)— són només dos exemples del to de la protesta, que fou cívica, pacífica, innovadora. En són mostres evidents la Nova Cançó, la resistència cultural amb llibres, la creació d’entitats de protecció cultural com Òmnium Cultural... La societat civil, doncs, fou cap-davantera en la creació d’unes formes de lluita a les quals el règim no es podia oposar amb la simple violència, tot i que ho provà mitjançant el tèrbol Tribunal d’Ordre Públic —el TOP—, magistralment satiritzat pel dibuixant Perich amb el seu dibuix caricaturesc d’un policia picant la porta d’una llar abans de detenir-ne els habitants, amb el copet onomatopeic de «TOP, TOP».

Cronologia

1939. La derrota. Exili exterior (Europa, Nord d’Àfrica i Amèrica). Per a molts dels que no marxen: presó, tortura, condemnes a mort violenta, confiscacions, multes, aco-miadaments, anul·lació dels matrimonis i els divorcis civils, censura de la correspondència i linxaments morals. Intents de marginació de les dones, la llengua catalana i les reli-

gions no catòliques. Prohibició, o control, d’associacions, sindicats, patronals, gremis, fundacions, cooperatives i clubs. Desmantellament de cinc universitats.

1939-1945. Segona Guerra Mundial. Els catalans hi participen en tots els fronts i a tots els nivells: del Caucas al Pacífic. Catalunya acull milers de fugitius del terror nazi.

1940. Afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys el 15 d’octubre, desprès d’un simulacre de judici, per les autoritats militars enmig d’un clima general de repressió contra els demòcrates, i catalanistes que havien perdut la guerra.

1943. Benèfica Minerva. Fundació privada semiclan-destina que finança autors, editors i recerques indepen-dents.

1945. Govern Irla. A l’exili, el president de la Generalitat, Josep Irla, forma un govern d’unitat . El 1947 es trenca, a conseqüència de la Guerra Freda .

1945. Facts about Catalonia. Els catalans de Nova York calculen que la renda per persona i la renda per quilòmetre quadrat de la Catalunya del 1936 se situa entre les deu primeres del món.

1947. Guerra Freda. Fins al 1989. Confrontació politi-copublicitària planetària entre dos blocs encapçalats pels Estats Units i per l’URSS. L’ONU, que el 1946 no havia admès una Espanya amb dictadura, la deixa entrar el 1955. Abans, el 1953, la dictadura espanyola és acceptada pels governs dels Estats Units i del Vaticà.

1948. «Canvi tàctic». L’oposició majoritària a la dicta-dura canvia les armes per la participació en processos electorals restringits (a les empreses, els gremis, els veï-nats) i, d’entrada, controlats políticament per la mateixa dictadura.

1948. Escoltisme. Represa del moviment escolta, amb el retorn d’exiliats com ara Raimon Galí.

1950. Nit de Santa Llúcia. Inici d’una festa literària anual, amb una aposta pel gènere de la novel·la.

1951. Vaga dels tramvies. Boicot dels usuaris del tramvia, el principal mitjà de transport urbà del moment, motivat per un augment del preu del bitllet més gran que el bitllet de Madrid.

1952. Congrés Eucarístic Internacional. Se celebra a Barcelona, organitzat per l’Església catòlica de Roma .

1957. Negociacions salarials, de nou possibles. Una llei estatal de convenis col·lectius tanca el període (1939-1957) de fixació política —externa a les empreses— dels salaris.

1957. Assemblea Lliure d’Estudiants. Al Paranimf de la Universitat de Barcelona, els fills de les elits burgeses demanen llibertat.

1959. Radio Liberty, a Pals. Comencen a emetre des de la platja de Pals, Radio Liberty, The Voice of America i Radio Free Europe.

1959. Serra d’Or. Revista mensual de reflexió política i informació cultural, aixoplugada per l’Abadia benedictina de Montserrat.

Bibliografia

DIAZ ESCULÍES , Daniel: El Front Nacional de Catalunya (1939-1947), Barcelona, La Magrana, 1983.

MOLINERO, Carme; YSAS, Pere: Catalunya durant el franquisme, Barcelona, Empúries, 1999.

MOLINERO, Carme; YSAS, Pere: L’oposició antifeixista a Catalunya (1939-1950), Barcelona, La Magrana, 1981.

PUJOL, E. (ed): L’exili Català del 1936-1939. Un balanç, Girona, Cercles d’Estudis Història i Socials, 2003.

SAMSÓ, Joan: La cultura catalana entre la clandestinitat i la represa pública,

Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994-1995, 2 vol.

SOLE SABATÉ, Josep. M.; VILLARROYA, Joan: Cro-nologia de la repressió de la llengua i la cultura catalana sota el franquisme, 1936-1975, Barcelona, Curial, 1994.

RIQUER, Borja de; CULLA, Joan B.: El franquisme i la transició democràtica, Barcelona, Edicions 62, 1989.

Símbol gràfic del nou règim: no sols es prohibí la premsa en català, sinó que els diaris en espanyol hagueren d’adaptar-se a la nova situació, com és el cas de la nova capçalera de La Vanguardia Española.


Quan hi havia MIRAMBELLS

Mirambell (bellveure) Kochia scoparia

Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, de 30 a 150 cm d’alçària, de fulles lanceolades trinervades i de flors verdoses.

Pròpia de les estepes russes i asiàtiques, és conreada com a ornamental i perquè les branques serveixen per fer escombres i les fulles són menjar dels cucs de seda.

Els mirambells vorejaven molts carrers a banda i banda, arrecerats als blancs murs de les cases eren testimoni fidel, ara verd tendre, ara verd madur, ara vinós segons fos primavera, estiu o tardor, de la vida del poble, les primeres ventades de tardor els farien rodolar carrer avall escampant les llavors que reposarien a la terra tot l’hivern.

Els carrers terrosos i empedrats van desaparèixer i amb ells els mirambells.

Aquests veien passar la Montserrat peixatera amb aquell cistell ample, ple de peix en niu de fulla de col, havia d’anar lleugera, el gel es desfeia, venia per les cases, la mare en ocasions li comprava pelaies, ens agradaven enfarinades i fregides o peix per fer sopes, lligacames, burrets, bruixes…

També coneixien un sastre que anava en bicicleta i venia de Guardiola, portava mostres embolicades en un mocador de fer farcells, prenia les mides i al cap d’un temps tornava amb els pantalons, l’armilla o el vestit…

O l’esmolet que s’anunciava amb la seva harmònica, en recordo el nom, es deia Camilo, era d’Orense i a més d’esmolar eines de tall arreglava paraigües, les mans, negres com el sutge.

Des del seu recer, allí arrenglerats, els mirambells contem-plaven com les dones al capvespre venien de “fer herba”, grans faldasses d’herba i el caveguet a la mà, apressades a fer el sopar, l’herba la posarien a pansir per l’endemà, calia engreixar els conills.

Immòbils al costat de la porta sentien el trontoll dels carros que tornaven de la vinya, de l’hort… plens a vessar en aquella hora en què tot sembla aturar-se fins i tot la piuladissa dels ocells emmudeix, només el: “Què?... A retiro?...”

Hi eren també quan el “Volscallar” (no sé si tothom el coneixia per aquest nom o era un nom que li vam donar nosaltres), un rodamón sense sostre que passava captant per les cases,

venia a veure si li donàvem alguna cosa per dinar. La Joana, la meva germana, així que va arribar als fogons i va saber fer una truita sempre li feia un entrepà.

Una galleda d’aigua fresca del pou en una mà i amb l’altra esquitxar a terra, refresca l’ambient i el perfuma amb aquella olor tan entranyable que sempre em porta allà on em penso que hi ha l’origen, l’origen de l’existència humana… l’olor de terra mullada.

Després de sopar… a prendre la fresca, asseguts al pedrís, els mirambells també hi són, testimonis callats del dia a dia, ron-dalles per als menuts, confidències, anècdotes, xafarderies…

Per la festa major, tot el carrer de la Font es guarnia amb garlandes, banderetes i serrellets de paper de colors, el sorollet que feien en moure’s amb l’aire ja refrescava, la terra ben regada… era un esdeveniment… asseure’s en una taula i veure passar la gent del poble, visitants, convidats tots amb el vestit nou tot menjant-se un “corte” o un “mantecado”, com en deia l’avi.

…a la memòria els mirambells.Camil·la Pérez Salvà

17 d’agost de 2011

La Nati Soler és una poetessa amiga, que un dia en una conversa que vam tenir li vaig fer notar que m’agradaven molt els mirambells, que per a mi eren simbòlics i que se n’havia perdut la mena, un dia que en va veure, em va dedicar aquest poema:

Per la Camil·la que va observar que ara no se’n veien enlloc

MIRAMBELLS

On el poble es diluïaen una sorollosa granjai un parell de malgirbades tanques,a l’espera que els hereuss’hi fessin casa,els mirambells hi creixien a dojo.El pare en feiaescombralls per l’era,fins que l’era va ser un ermot rodóplantat de sots rossosi els afores, llengües de quitràestenent-se fins l’enaltiment de l’avarícia.Deuria ser llavorsquan els mirambells van expirar,deixant només un rastre roig en tui una ranera seca en el meu record.Deuria ser llavorsque els mirambells es van fer tan passatcom el passat que no trobo enlloc.

Octubre 2010Nati Soler

RECORDS D’INFANTESA

Hi diuen la seva39 / Setembre 2011 - Núm. 267

EL SAÜC QUÈ?

Els balancinsEl mes passat, l’Anna va començar parlant d’una cadira

que tothom coneix... Aquesta vegada, ampliarem una mica més la informació per qui tingui curiositat de saber-ne una mica més sobre aquests mobles de fusta cor-bada, que va dissenyar el Sr. MICHAEL THONET , als voltants de 1836-1840... i... qui no coneix els balancins !!!... De tots aquests mobles se n’han fet moltes còpies per molts fabricants a través dels temps... Ara bé... si algú té un autèntic THONET, té una verdadera JOIA.

Us deixo amb les il·lustracions que són molt interessants.

Marite Evaristo

Ho reconeixes?La imatge del mes passatAguditza l’observació del teu entorn més immediat.

El nostre municipi val la pena que el coneguem i el gaudim.

Saps on és aquest objecte?

Els detalls forjats sobre fusta es troben a la porta de la dreta de la instantània, era l’antic porxo de cal Bolet, a La Torre d’en Vernet, tal com es pot observar a la foto de vista general que publiquem junt a aquestes ratlles. Actualment, és la porta del garatge, i la resta de l’edifi ci és l’antic celler d’aquesta antiga masia del barri de la Torre.


Okupes al municipi

Segons ens informa l’Ajuntament, en el municipi tenim dos habitatges que estan utilitzats per persones que s’hi han instal·lat sense el permís dels propietaris, el que en llenguatge actual es denomina “okupes”.

Es tracta de la casa ubicada a l’avinguda del Castell, número 22, ocupada actualment per un parell de joves bes-sons i que portava anys desocupada i mig abandonada, de tal manera que la Brigada Municipal hi ha hagut d’intervenir en més d’una ocasió per temes de seguretat i neteja pública. Sembla ser que es tracta d’una propietat que havia estat d’Andreu Rovira Sivill i que al llarg dels anys ha passat per herència a familiars però que es desconeix la localització dels titulars actuals. Des dels serveis municipals s’ha indagat com comunicar-se amb els actuals propietaris per fer-los sabedors de l’ocupació però fins ara no ha estat possible contactar-hi. El que sí sap l’Ajuntament és que la casa no disposa de connexió d’aigua ni de llum i té endarrerits diversos pagaments de l’IBI. No hi ha constància que els joves “okupes” creïn conflicte al veïnat.

Un altre habitatge ocupat és una masia vella d’Els Hos-talets, concretament a cal Quim, que estava deshabitada últimament, i en l’actualitat està ocupada per un personatge singular, sembla ser amb antecedents penals. La titularitat de la masia resulta ser dels propietaris de can Lleó i se’ls ha comunicat el fet.

Són els propietaris d’aquests habitatges els únics habi-litats per formular la corresponent denúncia si ho creuen convenient.

Inici del nou curs de sardanes

La Colla Sardanista de Sant Martí Sarroca ha començat de nou a reunir-se per practicar i perfeccionar-se en la “dansa més bella de totes les danses que es fan i desfan” com és la sardana.

Les trobades són tots els dimarts a les 9 del vespre, tal com veníem fent en anys anteriors, en el local social d’El Centre de Sant Martí.

Hi sou tots convidats !

Herbolari els Igols

Curs

Com fer conserves casolanesDissabte 22 d’octubre, a les 4 de la tarda

Setembre 2011 - Núm. 267Fets i Gent /41

La Font de la Salut, ara fa 50 anys!

Qui no coneix encara aquesta font, la Font de la Salut, possiblement sigui una de les fonts més conegudes del nostre municipi, ja sigui perquè està molt propera del casc urbà o perquè es troba en un indret natural i paisatgístic de gran bellesa, on en els últims anys s’ha cuidat i promocionat aquest indret de Les Valls com una zona de passeig on admirar i gaudir de la vegetació i l’entorn gairebé feréstec, seguint el curs de la riera de Pontons.

Molta gent de la que s’apropa a la font per beure aigua o simplement hi passa per davant, pot veure que en la rajola de ceràmica clavada sobre de la font hi ha pintada la Mare de Déu de la Font de La Salut, on hi ha també gravada la data del 24 de setembre de 1961. Ara ha fet els 50 anys de la seva col·locació.

Fent un petit repàs de la història de la Font de la Salut, sabem, que la font originalment es trobava en un altre indret del terreny, a pocs metres d’on és avui dia,

quedava a un nivell més baix, i més proper a la riera de Pontons. Va ser el propietari d’aquests terrenys i de l’Artiga, Daniel Ventosa, qui va buscar i va trobar la beta d’aigua de la font en el indret on és actualment. Això passava a la dècada dels anys cinquanta (s. XX) i per aquest motiu és va fer un acte oficial amb el capellà Mn. Sebastià Rosell, l’alcalde Ramon Jorba Gomà i amb l’assistència de veïns. La nova ubicació de la font va quedar dins de la petita i suau curvatura que el mateix terreny fa en l’alta paret rocosa de sota de l’Artiga on també i posaren una imatge de la Mare de Déu que finalment va desaparèixer.

El mateix propietari, uns anys desprès, va restaurar la font ampliant el petit espai del seu voltant i va fer gravar l’actual rajola de ceràmica amb la imatge de la Mare de Déu de la Salut que és va posar incrustada sobre la nova paret de totxo del darrera de la font. A la ceràmica hi diu:

L’Artiga, 24 de setembre del 1961. Mare de Déu de la Font de la Salut.

Tot un detall per part dels propietaris d’aquesta finca, grà-cies als quals la font s’ha mantingut curosa i identificada, i ara sabem que fa 50 anys d’aquesta última intervenció de millora. Segur que durant aquest mig lustre hi ha hagut molta més gent que, desinteressadament, hi ha fet petites intervencions de neteja i manteniment a l’entorn perquè és mantingui en bones condicions.

Qui no ha anat a alguna vegada a berenar amb la família, els amics o els nens a la Font de la Salut ?. Tot i que l’existència d’aquesta font és molt més antiga, ara, podem anar a celebrar els 50 aniversari de la col·locació de la ceràmica i les obres de millora de la Font de la Salut el setembre del 1961.

Que per molts anys més es pugui mantenir!.

El jove artista martinenc Pere Romagosa Saumell,

guanyador del tercer premi en el Firart vilafranquí

En la 18a edició del Concurs Nadal Cava, que anualment s’organitza dins del certamen artístic Firart durant la festa major de Vilafranca del Penedès, la celebrada aquest any 2011 ha concedit el tercer premi a l’obra del jove martinenc de la Rovira Roja, Pere Romagosa Saumell.

La mostra artística Firart, que cada any s’organitza a Vilafranca amb motiu de la festa major, és un autoservei de pintura de petit format que en aquesta 24a edició ha acollit 60 artistes, 51 d’ells de les comarques del Penedès, el Garraf i l’Anoia.

Els artistes hi exposen les seves obres per oferir-les a la venda i venen obligats, cada un d’ells, a cedir una de les seves obres a l’organització per a participar a la subhasta que, l’últim dia de festa

major, es realitza amb l’objectiu de recaptar fons pel finança-ment de la festa vilafranquina i aquestes obres cedides són, també, les que participen del Concurs Nadal Cava.

La subhasta del 2011 va aconseguir 4.304 euros a benefici de la festa major de Vilafranca gràcies a l’adquisició de 32 obres de les 57 que es posaven a subhasta.

En el Concurs Cava Nadal va ser premiat en primer lloc, amb una dotació de 1200 euros, l’artista Josep Massana de Sant Pau d’Ordal, en segon lloc Manel Atserà de Sant Sadurní amb 600 euros i, com ja s’ha dit, el tercer lloc va ser per Pere Romagosa de Sant Martí Sarroca amb 300 euros de premi .

La FinestraSetembre 2011 - Núm. 26742 /

El CNL de l’Alt Penedès i el Garraf obre les inscripcions per fer cursos de catalàCursos presencials i a distànciaEls cursos de català per a adults ofereixen diferents

modalitats d’aprenentatge. D’una banda, les persones que no entenen la llengua (habitualment, perquè acaben d’arribar a Catalunya) troben els cursos d’iniciació al català oral. A partir d’aquí, l’alumnat pot accedir a cursos orientats a la llengua parlada: són els nivells bàsics i elemental. Finalment, hi ha els nivells orientats a la llen-gua escrita: els intermedis i els de suficiència. Aquests últims es poden seguir en la modalitat presencial o bé a distància.

Els cursos que imparteix el CPNL estan homologats amb les titulacions que expedeix la Secretaria de Polí-tica Lingüística. Així doncs, la prova final dels cursos bàsics, elementals, intermedis o de suficiència permet obtenir un títol oficial, que equival als nivells A, B o C de català.

Programa “Voluntariat per la llengua”El programa “Voluntariat per la llengua” està orientat

tant als alumnes dels cursos bàsics com a altres per-sones que vulguin practicar la llengua parlada -o els calgui reforçar l’expressió oral- amb la col·laboració d’alumnes d’altres cursos o d’altres persones voluntàries que els ajuden a parlar i a expressar-se en català. El compromís d’aquestes parelles és compartir una hora a la setmana fora de l’aula durant un mínim de deu setmanes. El programa continua obert i en qualsevol moment es pot passar pel Servei de Català per omplir la fitxa per participar-hi.

El Consorci per a la Normalització Lingüística, creat l’any 1989 com a òrgan territorial d’aplicació a Cata-lunya de la política lingüística del Govern, està format actualment per la Generalitat de Catalunya, 80 ajunta-ments, 37 consells comarcals i la Diputació de Girona. A través d’una xarxa de 22 centres de normalització lingüística estesa per tot el territori, amb més de 130 punts d’atenció i més de 400 professionals especialit-zats, el Consorci desenvolupa estratègies i accions per garantir l’extensió territorial del coneixement i l’ús de la llengua catalana.

CNL de l’Alt Penedès i el GarrafConsorci per a la Normalització Lingüística

Més informació: www.cpnl.cat

El Madrid, un equip de llegenda ….Sr. DirectorPer llegenda s’entén l’opinió o la creença que es va for-

mant sobre un fet, una persona o un grup, a partir d’un nucli inicial real o fictici. Si s’esdevé a l’entorn d’un grup en actiu, el procés és generalment interessat i pot fer referència a aquelles suposades virtuts que el grup s’adjudica a ell mateix amb ufanosa i superba pretensió i que només se les creuen els acòlits i seguidors més fidels. Com les sectes, vaja.

El Madrid ha presumit urbi et orbe de Señorío, Saber Guan-yar, Saber Perdre, de Fair Play i d’un munt de coses més però repassant la seva trajectòria podem constatar, sense cap sorpresa per conegut, que tot això és mentida. La final de “Los botelleros”, la manca de respecte pel contrincant (El Chorreo) o pels col·legues (jo no entrenaré el Màlaga), “no sé quién es Pito o Tito Vilanova”, les campanyes d’intoxicació i ofec (Villarato, Cagómetro, etc.) desfermades sense treva, les acusacions de dopatge, suborn, engany i manca d’esportivitat fetes cap al Barça han estat avalades públicament pel màxim mandatari en assemblea com una manera de fer madridisme (segurament l’única).

A la tèbia queixa del Barça, la resposta donada va ser una nota irònica i burleta, mostra del menyspreu que tenen al Barça i el seu president actual.

Els afers Figo i Di Stéfano són una mostra del joc brut a què està acostumat aquí i a Europa on és conegut per la seva barroeria en casos semblants.

No esperar en el camp que el contrincant reculli el trofeu guanyat com fan els equips amb bones maneres i esportivitat, és una mostra de la mala educació del grup, de l’entitat.

Recórrer a la violència en el terreny de joc mostra que la pràctica esportiva neta ha estat substituïda per l’antiesportiu intent de lesionar els contraris per a treure’n un rendiment immediat o a llarg termini, fruit de la seva impotència esportiva i incapacitat mental.

Agredir covardament i pel darrere un empleat del FCB emparant-se en el tumult que el protegeix és una acció inqualificable, imperdonable. Negar-ho després públicament mostra la baixesa del personatge i del club que el manté, li ho consent i ho aprova.

Certament, al Madrid li provava més la dictadura que no la democràcia.

Bé doncs, tot això són els fets (alguns, perquè la llista podria ser molt més llarga), res a veure amb les floretes que ells mateixos es tiren, res a veure amb un “Señorío” que mai no han tingut, per això podem afirmar: EL MADRID, UN EQUIP DE LLEGENDA …..NEGRA.

Daniel Prats

Regala salut!!!

Fem xecs regal per la quantitat

que vosaltres vulgueu!!!

Tenim servei de podologia!

La FinestraSetembre 2011 - Núm. 267

/ 43

2a Trobada d’artistes a Can Mar

El mes de juliol passat, es va celebrar la 2a trobada d’Artistes a Can Mar, en aquesta ocasió es va dissenyar una samarreta especial que representa un pàmpol i amb la inscripció “El PÀMPOL”, com a record de la Trobada.

Aquest dia es va comentar que el dia 11 de novembre d’aquest any i coincidint amb la festa major petita de Sant Martí, muntarem una Exposició Col·lectiva al Taller Marite Disseny, amb Tallers Oberts i demostracions de diverses Tèc-niques...

Ja us n’informarem més deta-lladament.

Marite Evaristo Alguns components de “ El PÀMPOL”

Organitzen: Fundació per la Pau i Justícia i Pau

Escudella...44 / Setembre 2011 - Núm. 267

Sant Martí, 25 anyS enrere

estudiant!Estàs fent la carrera de Periodisme o d’Història?

Vols fer pràctiques per consolidar la carrera?Participa en el nostre equip de redacció.

Col·laborar amb El Martinet t’aportarà experiència i podràs obtenir una certificicació convalidada de pràctiques.

apropament a la vida ruralDel diari de Joan Galimany Pera

Setembre de 1961

Dies 1 i 2: Llaurar amb el vernet el camp del costat pallissa Dia 3: Posar instal·lació elèctrica al trepitjador i als cups Dia 4: La nit passada ha fet una forta tempesta i molta pluja. Arriba en Joan de Barcelona Dies 5 i 6: Fer diverses feines, a Vilafranca, a la barberia, fer conserva de pebrot i començar a rasclar Dia 7: Rasclar i sembrar vecesDia 8: Comprem un vestit per a mi. Netejar el trepitjadorDia 9: Comencem a collir macabeus a la vinya SardinerDia 10: Premsar i bombar viDia 11: Collir raïms a vinya Sardiner. A la tarda plou. Dia 12: A casament de la Maria Lluïsa (filla d’uns cosins de Barcelona. Matem un porc a Can Valentí (Vilobí) de 121 kgs a 43 ptes/Kg. Collir 80 paners de raïms pel ModestDia 13: Collir 80 paners de raïms a Camp Rita (Els primers raïms que van comprar els cavistes es posaven amb uns grans paners fets amb canya i vímet)Dies 14, 15 i 16: Collir macabeus a vinya SardinerDia 17: Collir sumoll blanc al davant de la casa Dies 18 i 19: Collir pel Modest. Plou a la nitDia 20: Premsar, portar brisa a l’Apeadero i collir francesos Dies 21, 22 i 23: Collir francesos i xarel·losDia 24: A Pontons amb el collidor (venia un noi de Pontons a collir raïms).Tarda al cine a Vilafranca Dia 25: Collir 40 paners de parellades pel Modest a Els IgolsDia 26: Premsar i atacar brisa al cupDia 27: Collir raïms a Can ColoméDia 28: Llaurar borets (guarets) a casa i a Camp Rita Dia 29: Plou bastantDia 30: Matí a Vilafranca. Tarda a premsar a Can Colomé

En lletra cursiva i entre parèntesi, aclariments per fer compren-sible el text

Collidors de la finca de cal Miret amb un remolc carregat de coves buits. Aquests grans coves, fets de vímet i canya, era on es posava el raïm per als cavistes de Sant Sadurni d’Anoia.

(Foto retallada per mostrar amb més detall aquests recipients específics, de la verema, dús exclusiu dels cavistes.)

Foto: Anna Rovira Solé. Anys seixanta del segle XX..

Setembre del 1986

En aquell Martinet n. 53 de la II Època hi trobem la notícia de la formació de la Penya Barcelonista de Sant Martí. L’acte es va portar a terme al restaurant Sant Jordi, amb la lectura dels estatuts de l’entitat, la formació de la junta, l’estudi de la normativa per a la entrada de socis, etc.

El cinquè capítol del còmic realitzat pel martinenc Agustí Salva sortia a la llum en aquella entrega.

Els consells del Servei d’Assessorament i Orientació dels grups de pares i mares d’escoles actives de Catalunya continuaven, en aquesta ocasió s’assessorava els pares al voltant de les millors tècniques d’estudi per als seus fills, amb l’aplicació d’una sèrie de costums o rutines a l’hora d’estudiar per millorar el rendiment.

A “El Recull de Cafè” en Pius i en Pau parodiaven al vol-tant de les vacances d’estiu i de l’esforç econòmic que això comportava per a algunes famílies. També parlaven al voltant de la reparació de la depuradora municipal, etc.

Com a novetat en aquell número 53 d’El Martinet, l’Elisabet Riera publicava un parell de noves seccions, una d’elles de moda, amb un resum de les últimes tendències en vestit, calçat i complements, i l’altre secció amb receptes o consells de cuina. En aquell primer capítol, ens parlava de la cuina amb microones, amb trucs per a un millor aprofitament i alguna recepta per fer a casa.

L’entrevista d’aquell mes anava dedicada a la Comissió de Festes, amb el seu president, Josep Matas, i el secre-tari, Xavier Cadafalch. Al llarg de l’entrevista se’ls preguntà pel desenvolupament de la festa major d’aquell 1986, dels propers actes (Sant Martí i festa dels Avis), de la situació de la Comissió de Festes, la participació ciutadana als actes, etc.

eSCaCS Per Francesc Forcada

Solució:

Blanques juguen i guanyen

Les peces de les negres pateixen un col·lapse a l’hora de protegir el seu rei mentre que les de les blanques es poden moure amb rapidesa i agilitat. Aquesta és la clau per obtenir la victòria en 5 jugades.

Les peces de les negres pateixen un col·lapse a l’hora de protegir el seu rei mentre que les de les blanques es poden moure amb rapidesa i agilitat. Aquesta és la clau per obtenir la victòria en 5 jugades. Solució:

Les peces de les negres pateixen un col·lapse a l’hora de protegir el seu rei mentre que les de les blanques es poden moure amb rapidesa i agilitat. Aquesta és la clau per obtenir la victòria en 5 jugades. Solució:

...i Carn d’OllaSetembre 2011 - Núm. 267

/ 45

REMEIS CASOLANS AMB HERBESEL TEMPS

EL SOL LA LLUNA

PLUJA TEMPERATURA

Màxima 26/8: 4,0l.Mitjana 31 dies: 0,1l.Total dels 31 dies: 4,0l.

.

25/09 de 5h41’ a 17h44’30/09 de 5h46’ a 17h35’1/10 de 5h47’ a 17h34’5/10 de 5h51’ a 17h27’10/10 de 5h57’ a 17h19’15/10 de 6h02’ a 17h11’20/10 de 6h08’ a 17h03’

Màxima 22/8: 34,0ºMínima 9 i 10/8: 14,0ºMitjana dels 31 dies: 23,2º

EL SOL LA LLUNA

De l’1 al 31/8

Minvant del 21/09 al 27/09Nova del 28/09 al 4/10Creixent del 5/10 al 12/10Plena del 13/10 al 20/10Minvant del 21/10 al 26/10

Del 24 de setembre al 22 d’octubre.

(Les hores corresponen a l’horari solar. Per a l’horari ofi cial, cal sumar-hi dues hores més a causa de l’avançament del rellotge en el període d’estiu.)

Butlletí número 268Dissabte 22 d’octubre de 2011

Propera sortida d’

ÀRNICA (Arnica montana)Sin.: tabac de muntanya, esternudera.Cast.: árnica

Planta d’ús extraordinàriament estès entre apotecaris i alquimistes a partir del s. XVI. És citada amb absoluta normalitat en la literatura del darrers segles com a remei per guarir els cops rebuts en les baralles.

Descripció: planta d’uns 50 cm d’alçària, amb rizoma subterrani del qual creixen una o més rosetes de fulles lanceolades, piloses, al centre de cada una de les quals es desenvolupa la tija fl oral, de v egades ramifi cada, coronada amb una fl or semblant a una margarida.

Hàbitat: És característic de muntanya. És trobada als Pirineus, per sobre dels 800 m. És inútil intentar el cultiu a casa, fora del seu medi natural.

Principis actius i localització: conté un munt de substàn-cies aromàtiques que, en conjunt, reben el nom d’arnicina. Es troba a les fl ors i al rizoma.

Propietats: És molt efi caç contra les lesions traumàti-ques sense ferida (cops, esquinços, luxacions). A més és tonifi cant, aperitiva i diurètica.

Recol·lecció: Floreix a l’estiu i les fl ors s’han de collir abans que s’obrin; al mateix temps es pot treure el rizona. Flors i rizomas es poden assecar i conservar-se durant mesos.

Ús: És perillós el seu ús intern. Ha de quedar reservat als professioanals de la sanitat, ja que l’ús inadequat pot provocar danys irreversibles. A casa, s’ha de limitar a la preparació de tintura per aplicar-la sobre la zona afectada.

Extret del llibret: “El poder curatiu i culinari de les herbes” núm. 5 de la col·lecció” El més sa, pràctic i natural del diari Avui.

FE D’ERRATES

En el passat butlletí de juliol-agost, número 266, a la pàgina 18 de la Secció de Fets i Gent publicàvem una notícia sobre el mossèn Francesc Garcia i el relacionàvem amb una casa de la Roca que la denominàvem erròniament de “cal Hipotecari” quan el seu nom correcte és a “ca l’Apotecari”.

Els acudits d’en Pañella Els acudits d’en Pañella46 / Setembre 2011 - Núm. 267

set

em

br

e 2

011

III È

POC

AN

Úm

. 267

set

em

br

e 2

011

III È

POC

AN

Úm

. 267

[email protected]

ELS

BAR

RIS

, UNA

REA

LITA

T LA

TENT

Torre de vuiT dels CasTellers de vilafranCa.vilafranCa, 31-08-2011 fÈ

liX

Mir

Ó

- UN

RoBA

ToRI

dE

NovE

L·LA

- com

ENTA

RIS

dE L

A vE

REm

A 20

11- R

EToR

N dE

114

.876

EUR

oS A

L’E

STAT

- cEL

EBRA

cIó

dE L

A dI

AdA

- INI

cI N

ovA

TEm

poRA

dA:

- B

ALLS

dE

SALó

- c

ompE

TIcI

oNS

ESpo

RTIv

ES

- cAm

INAd

ES d

E EL

mAR

TINE

T

- 35è

ANI

vERS

ARI E

L m

ARTI

NET

(ocT

UBRE

197

6)- h

ISTò

RIA

dEL

cEm

ENTI

RI N

oU

- ELS

mIR

AmBE

LLS:

REc

oRdS

d’IN

fANT

ESA

- EL

moL

í dE

cAL

fANg

UET

Martinet Setembre 2011

Documents

Transcript of Martinet Setembre 2011