Martinet octubre 2011 (ee)

50
OCTUBRE 2011 III ÈPOCA NÚM. 268 OCTUBRE 2011 III ÈPOCA NÚM. 268 [email protected] www.elmartinet.cat LA ROCA, ORÍGENS DEL MUNICIPI FESTA DE LA VEREMA 2011 1 r MEMORIAL J. SURIOL FUTBOL AL MÀXIM CURS ESCOLAR 2011-2012 CAL CARALTÓ DEL MOLÍ 1 r KLÀSSIC SARROCA ACTES DE FESTA MAJOR PETITA 1 a CURSAROCA VISITA AL MUSEU CIARGA 100 ANYS DEL CENTRE DE LA BLEDA CRISI A LA MARTINENCA? PLE MUNICIPAL DE SETEMBRE 35 ANIVERSARI OCTUBRE 1976 - 2011

description

Martinet octubre 2011

Transcript of Martinet octubre 2011 (ee)

Page 1: Martinet octubre 2011 (ee)

OC

TU

BR

E 2

011

III È

POC

AN

ÚM

. 268

OC

TU

BR

E 2

011

III È

POC

AN

ÚM

. 268

[email protected]

LA R

OCA

, OR

ÍGEN

S D

EL M

UNIC

IPI

FEST

A DE

LA

VERE

MA

2011

1r M

EMOR

IAL

J. S

URIO

LFU

TBOL

AL

MÀX

IMCU

RS E

SCOL

AR 2

011-

2012

CAL

CARA

LTÓ

DEL

MOL

Í1r

KLÀ

SSIC

SAR

ROCA

ACTE

S DE

FES

TA M

AJOR

PET

ITA

1a C

URSA

ROCA

VISI

TA A

L M

USEU

CIA

RGA

100

ANYS

DEL

CEN

TRE

DE L

A BL

EDA

CRIS

I A L

A M

ARTI

NENC

A?PL

E M

UNIC

IPAL

DE

SETE

MBR

E

35

ANIV

ERSARI

OC

TU

BR

E1976 - 2

011

Page 2: Martinet octubre 2011 (ee)

Edició electrònica

Page 3: Martinet octubre 2011 (ee)

/3El NiuOctubre 2011 - Núm. 268

Coordinador: Xavier CadafalchInformació: Josep Marlès Ismael Carbó Rosa Domènech Maria Antònia Lahuerta Núria ColetEntrevistes: Josep Anton GabarrónRecerca històrica: Josep MatasFotografia: Miquel FolchResum històric: Josep-Maria SalaArxiu i reproducciófotogràfica: Lluís GiliDibuix: Agustí SalvàEdició electrònica: Albert TortArticulistes i col·laboradors: Joan Galimany, David Rabella, Santi Ventura, Francesc Forcada, Isabel Torrents, Josep Mª Llop, Martí Vallès, Vicenç Pañella, Marta Tort, Família Rosell, Josep Maria Farré, Fiona Ellis, Anna Rovira i Maritè Evaristo. Repartiment: Família Ventura-Rovira, Teresa Domènech, Josep Sivill, Geroni Rosell, Josep Marlès, Josep Matas, Xavier Cadafalch, Josep Sala, Miquel Folch, Núria Colet, Rosa Domènech, Maria Antònia Lahuerta, Désiré Sergeant, Josep M. Llop, Martí Vallès, Albert Tutusaus i Joan Tort.Edita: El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí SarrocaAdreça provisional: Anselm Clavé, 99Telèfon i Fax 93 899 12 62Correu electrònic:[email protected]: www.elmartinet.catCol.laboren:- Entitats i veïns de Sant Martí Sarroca

Ajuntament de Sant Martí Sarroca

Diputació de Barcelona

Generalitat de CatalunyaDepartament de la Presidència

OCTUBRE 2011III ÈPOCA - Núm. 268El Niu. Editorial ................................................... pàg. 3El Caliu social i cultural Informació d'entitats ....................................... pàgs. 4 a 12 Sarau polític. Partits polítics ............................. pàgs. 13 a 15 Esport saludable. Entitats esportives ............... pàgs. 16 a 19 Fets i Gent. Notícies diverses .......................... pàgs. 20 a 24 Consell Comarcal ............................................ pàg. 20 Protagonistes Centenari del Centre La Bleda .. pàgs. 26 i 27 35è aniversari El Martinet ................................ pàgs. 28 i 29Avui Parlem. Curs escolar 2011-2012 ............... pàgs. 30 i 31Tot passejant pel municipi .............................. pàg. 32 i 33Quefers de la Casa del Poble ......................... pàgs. 34 a 37 Ple Municipal, ................................................ pàg. 34 Dinamització Sociocultural ............................. pàg. 35 Estadística, Decrets i Acords ......................... pàgs. 36 i 37 Hi diuen la seva ................................................ pàgs. 38 a 44 Recuperem la història en imatges ................. pàgs. 38 i 39 Terços Amunt ................................................... pàg. 40 Salut................................................................. pàg. 41 Com s’ho fan per... .......................................... pàg. 42 Records d’infantesa......................................... pàg. 43 El saüc què? .................................................... pàg. 44 Ho reconèixes? ................................................. pàg. 44Poemes Sant Jordi 2011 .................................. pàg. 45 L’ull viu Imatges que parlen............................... pàg. 45La Finestra Comunicats d’opinió ....................... pàg. 46 i 47Escudella... Ara fa 50 anys, Sant Martí 25 anys enrera, Escacs ............... pàg. 48... i Carn d’olla. El temps, el sol i la lluna, Racó poètic ..................................................... pàg. 49Els acudits d’en Pañella ................................. pàg. 50

SUMARI

La dedicació martinenca al futbol, reconeguda en memorials.

Associats a l’ACPC

Paradoxes de l’opinióLa societat catalana prefereix l’aplicació de retallades en serveis bàsics de

qualsevol estat modern, com l’educació i la sanitat, abans que un augment d’impostos o un endeutament més alt per part de la Generalitat. Aquesta és la conclusió d’un sondeig, el baròmetre d’octubre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat que, oportunament, dóna la raó a la política seguida pel govern català de suprimir l’aplicació de l’impost de successions i, alhora, d’aplicar importants retallades pressupostàries en els serveis bàsics i inversions. Segons aquest baròmetre, els enquestats, preguntats sobre què prefereixen, si retallades o pujada d’impostos, el 41,9% declara que prefereix la retallada davant el 35,1%, més pressió fiscal.

És sorprenent que, en un moment de crisi econòmica com la que pateix la societat catalana, com l’espanyola i el món en general, l’opinió pública o l’opinió publicada defensin un aprimament del sector públic. Sorprèn que això passi a Catalunya, on més de 600.000 persones estan a l’atur i més de 170.000 d’aquestes persones aturades no tenen cap prestació econòmica regular. Sorprèn també aquesta opinió quan, fins i tot aquelles persones que han optat per la medicina privada en la seva vida quotidiana, van a la sanitat pública quan tenen una malaltia important. És curiosa aquesta mateixa con-clusió quan són molts els centres escolars privats concertats que manifesten preocupació per la seva continuïtat, a causa dels problemes de moltes famílies per pagar les mensualitats.

Davant la desconfiança creixent dels ciutadans en la política i en les ins-titucions democràtiques, la resposta que ha donat l’administració catalana és la supressió de la paga extraordinària de Nadal com una forma de donar exemple davant les mesures d’austeritat i de reducció de la despesa. Aquesta mateixa decisió l’han presa els diputats del Parlament de Catalunya. La mesura sembla que vol dir que, davant la falta de capacitat per resoldre els problemes, les persones elegides o designades per fer-ho reconeixen que no són capaces de fer-ho.

La Unió Europea sospesa ara la possibilitat de lligar més curt els grans directius de la banca (privada), que no han renunciat als seus salaris milionaris i indemnitzacions encara més milionàries, i això malgrat que les entitats que dirigeixen han rebut injeccions de diners públics. Mesures exemplificadores o declaracions populistes?

La societat catalana no sembla que tinguem massa clar si prenem com a referència l’enquesta del CEO, perquè només una redistribució de recursos, i per tant la garantia de mantenir-los, permet o garanteix la cohesió interna i la seva seguretat.

La solidaritat, entesa com un gest racional, voluntari i humanitari, ha tornat a ser víctima de la violència a Kenya amb el segrest de dues cooperants de Metges sense Fronteres, una de catalana i una altra de madrilenya. Els voltors àvids de diner i el poder usen qualsevol mitjà per aconseguir-los, i el segrest i la violència són un d’aquests mitjans.

No volem deixar passar totes aquestes circumstàncies en un moment que EL MARTINET commemora 35 anys de compromís amb la informació al municipi de Sant Martí. Un cop més, la sortida del butlletí és obra dels més de 400 subscriptors i, en definitiva, les més de 600 cases a les quals arriba cada mes. Un cop més, queda clar que el compromís de la redacció és portar a les pàgines de la revista els esdeveniments i les opinions que es produeixen i de fer possible el debat entre diverses opcions. Val a dir que tot això té també el reconeixement dels seus mateixos protagonistes, que converteixen les pàgines d’EL MARTINET en tribuna dels seus punts de vista, moltes felicitats per aquest aniversari.

EQUIP DE REDACCIÓ

Foto portada:Fent ús del zoom de la càmera fotogràfica, hem

seleccionat aquesta part del barri de la Roca, indret on estava enclavat, a més de l’església i el castell, aquest últim fora d’angle, l’antic nucli del poble de Sant Martí Sarroca. Volem destacar les cases en aquest coster amb el fons de l’espectacular cinglera al darrere, i una vistosa cova rodona de grans dimensions que proba-blement va estar habitada per l’home molts segles abans dels primers habitants de Sant Martí.

Associats a l’ACPC( )

Fotocomposició i muntatge: Publicacions Penedès, SAImprimeix: Gràfica Evanna, SLTiratge: 625 exemplarsD.L.: B.15.525 - 1982

Els articles signats exposen solament l’opinió dels autors. Per a la publicació de qualsevol carta o article, l’escrit ha d’anar signat per l’autor o amb pseudònim. Caldrà que sigui lliurat a l’equip de redacció abans del 10 de cada mes perquè pugui ser publicat el mateix mes. La redacció es reserva el dret de resumir els articles quan sigui necessari.

Page 4: Martinet octubre 2011 (ee)

4 / El Caliu social i cultural El Caliu social i culturalEl Caliu social i culturalSOCIETATCULTURALI RECREATIVA

23a Trepitjada de raïmEl passat diumenge 18 de setembre va tenir lloc a la Pla-

ceta d’El Centre la 23a trepitjada de raïm que dóna el tret de sortida a la temporada de ball de la societat El Centre.

Aquest any van participar 15 colles separades segons l’edat en tres categories: infantil juvenil i sènior.

En la categoria infantil (1a categoria) van participar set colles: Els dofi ns, Som i serem, El llibre de la selva, Els pirates, Les tortugues, Els mata-raïms i la Canalla. La colla Som i serem va quedar 1a classifi cada; els Mata-raïms, 2ns classifi cats, i Les tortugues, 3es classifi cades.

En la categoria juvenil (2a categoria) van participar 4 colles: Els martinencs, Els increïbles, Els catalans i Els pròspers. La colla d’Els increïbles va quedar 1a classifi -cada; els martinencs, 2ns classifi cats, i Els catalans, 3es classifi cats.

En la categoria sènior (3a categoria) van participar 4 colles: Junts i barrejats, Els pitjadors, 2+2=4 i Els espontanis. La colla d’Els pitjadors va quedar 1a classifi cada; Junts i barrejats, 2ns classifi cats, i 2+2=4, 3rs.

Octubre 2011 - Núm. 268

Tots els participants lluint trofeus i records.

Infantils.

La junta organitzadora.

Sèniors.

Juvenils.

Page 5: Martinet octubre 2011 (ee)

El Caliu social i cultural / 5El Caliu social i cultural

DIA ACTE HORA LLOC ORGANITZADOROCTUBREFins el 18 De 16 a 20 Casal Gent Gran El Martinet de novembre Exposició dll. a div. “La Primavera Republicana al Penedès. 1931-1936” Fins l’11 de desembre Exposició de Camil·la Pérez c/ Cases Noves, 33 Restaurant Cal Diari “12 lletres 12 plats”

Dissabte 22 Futbol juvenil Segona divisió 13,00 Camp municipal UE Martinenca Futbol infantil Tercera divisió 15,00 Camp municipal UE Martinenca Taller de conserves naturals casolanes 16,00 Av. A. Clavé, 70 L’Herbolari els Igols Futbol Quarta Catalana 17,00 Camp municipal UE Martinenca Vòlei sènior femení 17,00 Pavelló poliesportiu Club Vòlei Sant Martí 18è Sopar exmembres Agrupació 21,30 El Centre Comissió Ex-Membres

Diumenge 23 Concert i ball amb Cafè Trio 19,30 El Centre El Centre

Dijous 27 Castanyada: concurs de panellets 19.00 Sala Polivalent Dinamització sociocultural iconfitures

Dissabte 29 Vòlei juvenil femení 12,00 Pavelló poliesportiu Club Vòlei Sant Martí Futbol aleví Quarta divisió 15,00 Camp municipal UE Martinenca Futbol cadet Segona divisió 17,00 Camp municipal UE Martinenca 1r Klàssic Sarroca 18,30 El Temple Coral Sarroca Nova

Diumenge 30 Caminada al CIARGA dels Monjos 9,00 Escoles de la Bleda El Martinet Ball de saló amb París la Nuit 20,00 El Centre El Centre

Dilluns 31 Sopar de Hallowen i ball 21,30 -- SMS Country Club

NOVEMBRE

Dissabte 5 Futbol Juvenil Segona divisió 13,00 Camp municipal UE Martinenca Futbol infantil Tercera divisió 15,00 Camp municipal UE Martinenca Futbol Quarta Catalana 17,00 Camp municipal UE Martinenca Vòlei sènior femení 17,00 Pavelló poliesportiu Club Vòlei Sant Martí Sopar social celebració centenari 21,00 Sala de la Bleda Centre CiR la Bleda Concert-ball per als socis amb Maravella 23,00 El Centre El Centre

Diumenge 6 Dinar de germanor -- El Castell Petits Diables Aristois Concert-ball amb Maravella 19.00 El Centre El Centre

Dimarts 8 Taller del riure 16.30 Casal Gent Gran Dinamització Gent Gran

Divendres 11 Missa solemne 12,00 El Temple Parròquia Santa Maria Demostració tècniques artístiques 12,00 c/ S. Raventós, 22 Espai d’art Marite Disseny Espectacle infantil i xocolatada 17,00 El Centre Comissió de Festes

Dissabte 12 Esmorzar i jocs infanils 9,00 Camp petanca Comissió de Festes Vòlei juvenil femení 12,00 Pavelló poliesportiu Club Vòlei Sant Martí Futbol aleví Quarta divisió 15,00 Camp municipal UE Martinenca Taller sobre existència dels àngels 16,00 Av. A. Clavé, 70 L’Herbolari els Igols Futbol cadet Segona divisió 17,00 Camp municipal UE Martinenca Xerrada “Republicans i Rabassaires” 19,00 Casal Gent Gran El Martinet Inauguració Exposició “El Pàmpol.1” 19,00 c/ S. Raventós, 22 Espai d’art Marite Disseny Demostració tècniques artístiques 20,00 c/ S. Raventós, 22 Espai d’art Marite Disseny Ball amb Almas Gemelas 23,00 El Centre El Centre

Diumenge 13 1a CursaRoca – caminada 9,30 Plaça Catalunya Fent Amics i CES 1a CursaRoca – cursa 10,00 Plaça Catalunya Fent Amics i CES Ball amb Liberty 19,30 El Centre El Centre

Dimarts 15 Taller del riure 16.30 Casal Gent Gran Dinamització Gent Gran

Dissabte 19 Distribució butlletí núm. 269 matí municipi El Martinet Futbol juvenil Segona divisió 13,00 Camp municipal UE Martinenca Futbol infantil Tercera divisió 15,00 Camp municipal UE Martinenca Futbol Quarta Catalana 17,00 Camp municipal UE Martinenca Trobada d’Esbarts Catalunya Central 18,00 El Centre Agrupació TiD Castell Sarroca Concert Solidari amb coral Laroc 21,00 El Castell Junta local contra el Càncer

Diumenge 20 Ball amb Banda Sonora 19,30 El Centre El Centre

Divendres 25 Dia internacional contra violència gènere tarda Sala polivalent Dinamització SocioculturalDissabte 26 Vòlei juvenil femení 12,00 Pavelló poliesportiu Club Vòlei Sant Martí Futbol aleví Quarta divisió 15,00 Camp municipal UE Martinenca Futbol cadet Segona divisió 17,00 Camp municipal UE Martinenca Vòlei sènior femení 17,00 Pavelló poliesportiu Club Vòlei Sant MartíDiumenge 27 Ball amb Quartz 19,30 El Centre El Centre

Octubre 2011 - Núm. 268

AGENDA MARTINENCA NOVEMBRE 2011

Juvenils.

Page 6: Martinet octubre 2011 (ee)

6 / El Caliu social i cultural El Caliu social i culturalEl Caliu social i culturalOctubre 2011 - Núm. 268

AMICS DEL DRAC

PARRÒQUIADE SANTA MARIA

CONCILI VATICÀ II: A prop dels cinquanta anys

Amb poc temps s’ha donat la coincidència de tenir davant dels ulls diferents textos que feien referència al fet del Concili Vaticà II. A l’estiu, la lectura d’unes llargues memòries d’un teòleg actual, ja jubilat i, més recentment, un breu article a la publicació MISSA DOMINICAL (que ens ajuda a la prepa-ració de la litúrgia dels diumenges i festes) i un altre article, sobre el Papa Joan XXIII, en un periòdic també recent. Les tres lectures em van empènyer, un any abans d’acomplir-se els cinquanta anys de l’inici del Concili, a redactar aquest escrit per al Butlletí informatiu de les parròquies que tinc encomanades. I em sembla bé que també el coneguin els lectors de EL MARTINET, encara que potser alguns ja l’hauran llegit al Butlletí informatiu, núm. 41, corresponent al mes d’octubre d’enguany. Aquí el teniu:

La nostra generació va tenir la sort de poder viure molt de prop la celebració del Concili Vaticà II, que va tenir lloc a Roma, del 1962 al 1965. Exactament s’inicià el dia 11 d’octubre de 1962, és a dir, que d’aquí a un any en cele-brarem ja els cinquanta anys.

Per a les joves generacions (escriu Ll. Prat) potser una data sense massa ressonàncies. Per als de més edat “un esdeveniment providencial”. “La gran riquesa de contingut i el to nou, desconegut fins aleshores, amb què les qües-tions van ser presentades pel Concili, constitueixen com un anunci de temps nous” (segons Joan Pau II).

La convocatòria d’aquest Concili es deu al Papa Joan XXIII que contra tot pronòstic (l’envellida cúria vaticana no s’ho esperava) va anunciar el 25 de gener de 1959, a la basílica de sant Pau Extramurs, la celebració d’un concili. Amb una sola tacada (escriu J. Reixach) ens estava dient que els pro-blemes no s’arreglen només pregant, sinó treballant... L’anunci va provocar una allau d’adhesions de tots els colors

i de totes les parts de l’Univers. Els cristians separats i els ortodoxos estaven encantats de les deferències que rebien. De seguida va córrer la veu que els teòlegs fins aleshores vetats o censurats estaven convidats a participar en el Concili.

La memòria de Joan XXIII, malauradament, ha passat molt a segon terme. Malgrat que el Pontificat de Joan XXIII (insisteix J. Reixach) només va durar cinc anys (el de Joan

Pau II, vint-i-set), en els llibres d’història hi consta com el Papa més important que ha tingut l’Església en els dos últims segles. I no només pel Concili, sinó per tot el que va fer en aquests pocs anys i que no és poc.

A prop de cinquanta anys vista seria molt interessant que les joves generacions coneguessin el treball immens de renovació que va fer el Concili i que els més grans poguéssim fer un balanç de com la mateixa Església ha anat tirant endavant les grans intuïcions del Concili o de com la mateixa Església ha posat resistència a molts canvis que calia haver fet, sense parlar, és clar, d’una percepció evident que és que hem retornat a posicions preconciliars, ja que no tothom (no només el bisbe Lefebvre) ha acceptat de gust la renovació eclesial proposada pel mateix Concili.

Seguint el balanç d’un teòleg actual podríem accentuar alguns aspectes positius: una litúrgia més comprensible i més propera al poble, unes homilies més centrades en l’Escriptura i els problemes actuals, una pietat popular més centrada en l’essencial, una formació més oberta dels teòlegs, una major participació dels laics en el pla parroquial i diocesà, més atenció als problemes i esperances de la gent d’avui, més reconeixement entre les esglésies cristia-nes, una millora de les relacions amb les altres religions, l’afirmació de la llibertat de religió i de consciència.

Però també hi ha punts negatius, és a dir, aspectes que no han avançat gens o no gaire: crisi en la mateixa Església per causa de reformes proposades: la regulació de la natalitat i la moral matrimonial, la qüestió del celibat, els matrimonis mixtos, la comunió eucarística entre les esglésies, una nova reglamentació amb vista a l’elecció dels bisbes i del mateix Papa; la deserció de tants capellans i l’enorme crisi de vocacions, al costat de tantes altres crisis que han portat a una gran pèrdua de credibilitat.

No és estrany que en la mateixa cúria vaticana hi hagi ja un nou Pontifici Consell per a la “nova evangelització” i que també el nostre bisbat enceti un temps de formació de persones perquè, en els seus pobles i ciutats, puguin dinamitzar nous grups en els quals torni a ressonar la Bona Notícia de Jesús i es puguin tirar endavant les grans intuïcions del Concili Vaticà II.

Mn. Miquel

Page 7: Martinet octubre 2011 (ee)

El Caliu social i cultural / 7El Caliu social i culturalOctubre 2011 - Núm. 268

Balls de saló Diumenge 23 d’octubre a 2/4 de 8 del vespre

Concert-ballamb l’orquestra CAFÉ TRIO.Cava i galetes per a tothom.

Sorteig de dos sopars o dinars al restaurant SNACK-BAR EL CENTRE.

Diumenge 30 d’octubre a les 8 del vespre

Ballamb l’orquestra PARÍS LA NUÏT.

Cava i galetes per a tothom.Sorteig de dos sopars o dinars al restaurantBAR CATALUNYA (Vilafranca del Penedès).

Dissabte 5 de novembreA les 11 de la nit

Concer-ball per als socisamb l’orquestra Maravella (exclusiu socis).

Diumenge 6 de novembreA les 7 de la tarda

Concert-ballamb la orquestra Maravella.

Dissabte 12 de novembreA les 11 de la nit

Ballamb l’orquestra ALMAS GEMELAS.

Diumenge 13 de novembreA 2/4 de 8 del vespre

Ballamb l’orquestra LIBERTY.

Cava i galetes per a tothom.Sorteig de dos sopars o dinars al restaurant ALT FOIX.

Diumenge 20 de novembreA 24 de 8 del vespre

Ballamb l’orquestra BANDA SONORA.

Cava i galetes per a tothom.Sorteig de dos sopars o dinars al restaurant MASIA ARAN.

Diumenge 27 de novembreA 2/4 de 8 del vespre

Ballamb l’orquestra QUARTZ.

Cava i galetes per a tothom.Sorteig de dos sopars o dinars al restaurant

Sant Jordi “ca la katy”.

PETITS DIABLES ARISTOIS

Activitats per a la tardor 2011Hola a totes/tots, Contactem amb vosaltres com a pares del nens/es

Petits Diables Aristois per fer-vos saber dues activitats que tenim previstes els propers dies: En  primer lloc, per tal de disposar de diners sufi-

cients per tirar endavant les sortides i activitats del proper any 2012, un any més hem de recórrer a la vostra col·laboració per vendre uns quants números de loteria. L’any passat ens va anar molt bé i ens va per-metre recollir uns 600 € amb els quals vàrem comprar els petards de 2-3 sortides. Les quotes de cada nen i l’ajuda de l’Ajuntament ens permet pagar l’assegurança individual i col·lectiva a més de disposar de petards per les colles convidades o alguna sortida més que podem fer... Per tant aquests euros que recollim amb la Loteria de Nadal ens permeten comprar els petards i sortir a l’estiu, ja que sense la Loteria no en tenim suficient. Per tant us agrairem que demaneu les butlletes a la Montse, Olga, Marisa, Cinto o al Joan (a més aquest any us tocarà a tots un bon pessic de premis!).

Per altra banda, estem preparant un dinar pel diu-menge 6 de novembre al castell de Sant Martí. Tenim la sala reservada i ara falta saber els que hi volem assistir. Encarregarem un dinar o arròs perquè ens ho preparin. Avui  encara no  tenim  lligat  el  preu  final  de  cada 

adult o nen, que serà molt ajustat, però us agrairem que us reserveu aquest dia 6-11 per que voldríem fer una trobada de FINAL D’ÈPOCA, LLIURE DE FOC. El següent dia 10-11 entrarà en vigor la normativa Europea i la modificació Estatal que limita les activi-tats de foc, tal i com us vàrem comentar al Curs de formació d’experts.

Mirarem de fer una mica de soroll, que per última vegada serà de manera “lliure”.

Us agrairem que vingueu a aquest dinar de petits diables al costat de casa nostra, serà distret. Confir-meu-ho a la Montse, Olga, Marisa, Cinto o al Joan.

Agraïts per endavant... salut i foc

La Junta del Petits Diables Aristois

Page 8: Martinet octubre 2011 (ee)

8 / El Caliu social i cultural El Caliu social i culturalEl Caliu social i cultural

AGRUPACIÓ DEFENSAFORESTAL iPROTECCIÓ CIVIL

Octubre 2011 - Núm. 268

Dibuixos del concurs infantil de Festa Major 2011

ASSOCIACIÓ DE VEÏNSDE LA ROVIRA ROJA

Tercers premiats

Categoria 0-4 anys: Judit Olivella

Categoria 5-6 anys: Oriol Pla

Categoria 7-8 anys: Clàudia Bolea

Categoria 9-13 anys: Neus Pullina

Page 9: Martinet octubre 2011 (ee)

El Caliu social i cultural / 9El Caliu social i culturalOctubre 2011 - Núm. 268

Programa de la festa major petitaDissabte 5 de novembreA les 5 de la tarda, al camp municipal,

Futbol Quarta CatalanaUE Martinenca – UE Base Vilanova i la Geltrú

A les 11 de la nit, a El Centre,ConCert i ball Per als soCis

amb l’orquestra Maravella

Diumenge 6 de novembreA les 7 de la tarda, a El Centre,

ConCert i ball amb l’orquestra Maravella

Divendres 11 de novembre, Diada patronalA les 12 del migdia, a l’església parroquial de Santa Maria,

Missa soleMne amb la col·laboració de la Coral Sarroca Nova

A les 12 del migdia, a l’Espai d’art Marite,DeMostraCió De tèCniQues artístiQues

A les 5 de la tarda, a El Centre,esPeCtaCle inFantil

amb Cia. Alea Teatre, Un dia genialEn acabar,

XoColataDa per a tota la mainada

Dissabte 12 de novembreA partir de les 9 del matí, a la zona de Petanca,(en cas de mal temps a El Centre)

esMorzar De ForQuilla i ganivet Mongetes, botifarra, vi, cafè i gotes (Preu: 5 euros)

JoCs traDiCionals inFantils

sMs CountrY Club

reiniciem la nova temporada El grup de Country de Sant Martí Sarroca reinicia la seva

activitat lúdica i d’aprenentatge. Des de fa unes setmanes, hem iniciat al nostre local de ball les classes de cada dilluns i divendres de 7 a 10 de la nit. Com a novetat, aquest any amb tres nivells (inici, mitjà i avançat), a causa de la demanda d’alumnat.

Com cada primer dissabte de cada mes celebrem la nostra festa anual amb sopar i ball. Aquest mes celebrarem la Castanyada el proper dilluns 31 d’octubre. A partir de les 7 de la tarda hi haurà classe oberta a tothom que es vulgui apuntar i aprendre balls nous. A 2/4 de 10 enllaçarem amb el sopar de Hallowen i seguidament el ball i les sorpreses que el grup té preparades per a tots els amics i assistents.

Hem començat també els tallers per a la gent gran a Torrelavit, Sant Pere Molanta i al nostre poble, a Sant Martí Sarroca, on les inscripcions són obertes i us podeu dirigir al Casal de la Gent Gran els dijous de 7 a 8 de la tarda i gaudir d’una bona i divertida estona.

Podeu trobar més informació al Facebook i al programa de ràdio SMS Country Club el qual s’emet a la nostra emissora del poble, Sarroca Ràdio.

A les 7 de la tarda, al Casal de la Gent Gran,XerraDa

“Republicans i Rabassaires. Politització i conflictivitat social agrària al Penedès”

A càrrec de Raimon Soler, historiador.

A les 7 de la tarda, a l’Espai d’Art Marité Disseny,eXPosiCió PaMPol 1

DeMostraCió De tèCniQues artístiQues

A les 11 de la nit, a El Centre,ball amb l’orquestra Almas Gemelas.

Diumenge 13 de novembreA 2/4 de 10 del matí, a la plaça de Catalunya,

1a Cursa-roCaCursa de muntanya 15,7 Km - Caminada 10 Km

A2/4 de 8 del vespre, a El Centre, ball amb l’orquestra Liberty

Fins el 18 de novembreDe 4 a 8 de la tarda, de dilluns a divendres, al Casal de la Gent Gran,

eXPosiCió “La Primavera republicana al Penedès. 1931-1936”

Dissabte 19 de novembreA les 5 de la tarda, al camp municipal,

Futbol Quarta CatalanaUE Martinenca - FC LA Plana Rodona

A les 6 de la tarda, a El Centre,trobaDa D’esbarts de la Catalunya Central

A les 9 del vespre, a la sala Ponent del Castell de Sant Martí,

ConCert soliDari a càrrec de la Coral Laroc En favor de la lluita contra el càncer.

Page 10: Martinet octubre 2011 (ee)

10 / Octubre 2011 - Núm. 268

El Caliu social i cultural El Caliu social i culturalEl Caliu social i cultural

SOCIETAT CORAL«SARROCA NOVA»

1r klàssic SarrocaLa Coral Sarroca Nova organitza per al proper 29 d’octubre

el 1r klàssic Sarroca, una trobada de música clàssica, dividida en tres parts:

La primera amb l’actuació del Grup de Clarinets de l’Escola de Música Dolors Calvet de Vilafranca del Pene-dès. Ens oferiran cinc peces de Michael Pelegrino.

Tot seguit el duo format per Carolina Ramos al piano i Francesc Puche al violí interpretaran obres de Schumann, Toldrà, Suk i Sarasate.

S’acabarà la vetllada amb l’actuació de la Coral Sarroca Nova amb obres de Verdi.

L’hora d’inici serà a dos quarts de set de la tarda, al marc incomparable de l’esglèsia romànica de Santa Maria de Sant Martí Sarroca.

Serà la primera vegada que la Coral Sarroca Nova rea-litzarà una actuació clàssica, a fi de donar a conèixer la música i que s’emmarca amb l’objectiu d’ampliar el ventall cultural al municipi i a la comarca.

Per altra banda us informem que el proper 11 de novem-bre, festa de Sant Martí, la Coral participarà a la Missa, a l’església parroquial, a les 12 del migdia.

Finalment, recordar que tenim loteria de Nadal amb el núm. 56669, per a totes aquelles persones o establiments que hi estiguin interessats.

AMPA ESCOLA JAUME BALMES

S’inicien les activitats extraescolarsL’AMPA de l’Escola Jaume Balmes de Sant Martí

Sarroca ha iniciat la primera setmana d’octubre les activitats extraescolars d’aquest curs:

EXPERIMENTACIÓ PLÀSTICA (ceràmica, bijute-ria, dibuix i pintura) a càrrec de l’Escola d’Arts de Vilafranca “Arsenal”. Es duu a terme els divendres de 16.30 a 18 h. S’ha fet un grup de 9 alumnes.

ANGLÈS a càrrec dels Serveis Lingüístics Pene-dès. Es duu a terme en horari de mig dia de 12.30 a 13.30 h o de 13.40 a 14.40 h depenent del curs del nen (una hora a la setmana). S’han format cinc grups, amb un total de 43 alumnes, i es fa els dilluns, dimecres i divendres.

Els alumnes que encara no s’hagin inscrit i que estiguin interessats a participar en algun curs, podeu demanar informació al telèfon de l’AMPA (671555410)

PENYABARCELONISTA

Autobús per anar al Camp NouLa Penya Barcelonista de Sant Martí Sarroca

ofereix, com cada any, el servei d’autobús per anar a l’estadi del Barça per presenciar els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei.

Les parades de l’autobús i els horaris són:

Des de SANT MARTÍLloc: Cruïlla carrers Lluís Companys / Joan

Carles IHorari partits dissabtes i diumenges: 2 hores

abans del partitHorari partits entre setmana: 2 hores 15 minuts

abans del partit

Des de VILAFRANCALloc: Cruïlla Eugeni d’Ors / Av. CatalunyaHorari partits dissabtes i diumenges: 1 hora

50 minuts abans del partitHorari partits entre setmana: 2 hores 5 minuts

abans del partit

Els preus del viatge seran els mateixos que els de la temporada passada (10 €).

Per a més informació podeu trucar al telèfon 609 354 776 (Sr. Jordi Rabella).

Page 11: Martinet octubre 2011 (ee)

El Caliu social i culturalOctubre 2011 - Núm. 268

/ 11El Caliu social i cultural

ASSOCIACIÓDE VEÏNS DEL BARRI LA SERRA DE BAIX

AA.VV.

Barri La Serra de Baix

Excursió al monestir de Sant BenetEl passat 17 de setembre l’AAVV de la Serra de Baix

va organitzar la seva excursió anual al monestir de Sant Benet i a les caves Abadal, a la comarca del Bages. Un grup de gairebé seixanta persones vam poder gaudir de les meravelles de l’arquitectura medieval i modernista que ens oferia la visita guiada al monestir.

A migdia vam anar a dinar a Santpedor i, amb la panxa ben plena, ens vam dirigir al celler familiar Abadal, un dels més concorreguts de la comarca. Allà vam poder gaudir del petit però gran museu de tots els estris relacionats amb el món de la pagesia, el vi i el cava. La visita va acabar amb un tast de vins de taula i amb una degustació de vi blanc, negre i rosat.

Vam gaudir molt d’aquesta excursió ja que la majoria érem alguns dels veïns i amics més propers.

Page 12: Martinet octubre 2011 (ee)

12 / Octubre 2011 - Núm. 268

El Caliu social i cultural El Caliu social i cultural

Què es pot fer amb 100.000.000 de pesse-tes del 2006?

Uns 690.000 euros posats a preu d’avui

Mireu, aquesta quantitat és la que ens vol fer pagar l’alcalde per aquest camp de futbol que veieu en aquesta fotografi a de la setmana passada.

- Aquest import és una dècima part del que costaria el total de la reurbanització de la Bleda si es portés a terme.

- També és més d’un 30% dels ingressos corrents del pressupost de l’Ajuntament per aquest exercici.

- Ens podríem estalviar de pagar la contribució urbana durant un any totes les cases del municipi.

- Podríem renovar tota la xarxa d’abastament d’aigua potable.

- Asfaltaríem 5 vegades la carretera de Sant Martí a la Bleda. Tot el tram, la Bleda i la Serra de Dalt incloses!

- Pagaríem els llibres de text de tots els escolars marti-nencs durant 10 anys seguits, fi ns i tot els podríem comprar un tablet per la motxilla digital.

Aquest exercici benvolguts veïns no costa gaire de fer, només cal comparar dades que són públiques i mirar els imports que hi destina l’Ajuntament, però el que sí costa, en èpoques com la que estem vivint d’una crisi profunda, és creure que un polític local s’entesti a malgastar sense cap sentit diners en un projecte que el temps mateix ha convertit en obsolet, i encara costa més de creure que no escolti els veïns i els forci a defensar allò que és seu d’una ruïna segura.

Av. Anselm Clavé, 104 - 08731 Sant Martí Sarroca - Telèfon 93 899 09 79

Sin título-1 1 20/09/2011 9:32:20

Inauguració de les reformes del cafè, pica pica i copa de benvinguda.

Page 13: Martinet octubre 2011 (ee)

/ 13Sarau políticOctubre 2011 - Núm. 268

SECCIÓ LOCAL D’ESQUERRAREPUBLICANADE CATALUNYA

esquerraGRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIAi UNIÓ

En sabran de dir prou?L’exercici del pluralisme democràtic al nostre municipi

s’anul·la totalment amb el comportament del nou equip de govern, que nega totalment qualsevol tipus d’informació econòmica, de procediment o d’afers del dia a dia del municipi. La potestat que tenen els alcaldes, amb la llei de règim local a la mà, els empara, però nosaltres creiem que això no és ni ètic ni estètic per molta d’aquella gent que va donar suport a CiU. Ens consta que moltes d’aquelles persones no estan massa d’acord amb aquesta manera de fer.

L’oposició, tant en l’àmbit municipal com en d’altres administracions (Parlament de Catalunya, Congrés, etc.) hi ha de ser, primer, perquè hi ha un nombre de ciutadans que els fa confiança perquè vetllin i controlin els interessos comuns i en facin un seguiment de l’acció de govern, tant en temes generals, com fiscalitzant els comptes i la des-pesa, tema aquest dels diners molt delicat, que necessita d’una transparència que, en aquests moments, al nostre Consistori estem perdent. Nosaltres diem: prou!

Quant a temes de país: el començament de curs escolar ha sigut un tema de molta actualitat i força calent, la consellera Irene Rigau ha considerat entre altres coses que la sisena hora a primària és del tot innecessària, no només la treu sinó que, a més, els nens i nenes de les escoles públiques del nostre país, per fer quadrar els números, surten d’escola mitja hora abans (la con-ciliació laboral i familiar diguem que se’ns complica una mica més). La setmana blanca queda anul·lada (però els centres disposen de tres dies més festius). Tot s’ha decidit sense gaires explicacions, això ens demostra que el diàleg i la claredat és, sens dubte, una qualitat que l‘actual govern de la Generalitat de Catalunya no té amb els seus ciutadans. També, comença el curs escolar amb la tercera hora de castellà imposada per l’Estat espanyol i implantada per un govern anomenat catalanista, que va fer-ne eina de batalla política a la passada campanya per les eleccions al Parlament, i ja ho veieu. Ara falta saber si permetran que s’implanti com a llengua vehicular el castellà. Encara que diguin que no i cridin i gesticulin molt, tots sabem de quin peu calça la dreta catalana, que s’abaixa els pantalons a canvi de poca cosa cada dos per tres. Hem de dir: prou!

Són molts els atacs que Catalunya rep per part d’Espanya, especialment atiats pels partits polítics espan-yols: Partido Popular i Partido Socialista Obrero Español, i amb tota la maquinària mediàtica al seu servei. Els atacs a la nostra cultura i a la nostra llengua, i el continu espoli fiscal fan que cada dia siguem més aquells que pensem que ja n’hi ha prou i que hem de dir adéu a Espanya.

El proper vint de novembre hi ha unes eleccions per dirimir qui governarà l’Estat espanyol els propers quatre anys i molts diuen que als catalans no se’ns hi ha perdut res a la càmera legislativa espanyola i que no cal parti-cipar en aquestes eleccions, però la crua realitat és que mentre no tinguem estat propi, tots nosaltres, els catalans sens hi perd quasi tot amb les decisions que es prenen en aquella càmera. Per aquest motiu hem de participar i triar opcions d’obediència cent per cent catalana i que facin sentir la veu que clama i que diu prou. En sabran alguns de dir prou? Trieu bé l’opció!

Prou atacs a la llengua catalana?Prou atacs a la cultura catalana?Prou espoli fiscal?

Visca Catalunya lliure.

100 primers dies de govern

És costum atorgar a qualsevol govern els cent primers dies de gràcia abans de començar a jutjar la seva gestió. En el cas de Sant Martí Sarroca, des del primer dia, els partits de l’oposició ja van començar a criticar l’equip de govern de CiU. No entrarem a debatre aquesta manca de cordialitat per part de l’oposició, sinó que, ara que precisament s’han complert els cent primers dies d’aquesta nova legislatura, el que volem fer és parlar de tot allò que ja hem posat en marxa.

La gestió més important ha estat, de moment, la de subvencionar part dels llibres escolars amb fons propis de l’Ajuntament, una mesura que ajudarà una miqueta les famílies martinenques en un moment de dificultats econòmiques. Unes dificultats que volem apaivagar amb la posada en marxa de cursos de formació per a martinencs sense feina.

També estem treballant en projectes de dinamitza-ció econòmica del municipi, en especial a través del turisme. Va endavant el projecte de les rutes paisat-gístiques, la reordenació del museu municipal i estem donant forma a una fira medieval. Ens interessa ser focus d’atracció i col·laborem amb les entitats que organitzen actes multitudinaris, com per exemple la CursaRoca o una futura cursa ciclista.

Hem adquirit aparells per millorar els serveis sanitaris de Sant Martí Sarroca i estem preparant memòries valorades per a actuacions com el reforçament i l’adequació de locals municipals, el reasfaltatge del camí de Cal Miret, l’accessibilitat al castell o la urba-nització del carrer de Cal Pepet Teixidor, per poder demanar subvencions i, en funció d’això, poder anar engegant les propostes.

De fet, el que hem estat fent en aquests primers cent dies ha estat posar les bases pel compliment, en la mesura que sigui possible, del nostre programa electoral. Tenim l’empenta i la il·lusió necessàries per intentar-ho i ens agradaria que l’oposició també tingués una actitud positiva i no es posés sempre en contra, a vegades amb actituds absurdes, com la negativa de participar a la Diada Nacional de Catalunya per fer l’ofrena al monument a les víctimes martinenques de la Guerra Civil. Al PSC li hem de dir que els socialistes de Vilafranca del Penedès fan l’ofrena al monument a Lluís Companys i tampoc té res a veure amb la Diada. I a la CUP volem que deixin de dir que en el monument hi ha barrejats víctimes i botxins. A la guerra, tots van ser víctimes, joves martinencs que els va tocar una època convulsa en què les armes van substituir les paraules com a forma de contrastar idees. Aquest monument vol ser un símbol de record de què allò no pot tornar a passar mai més.

Page 14: Martinet octubre 2011 (ee)

14 / Octubre 2011 - Núm. 268

Sarau políticALTERNATIVAMARTINENCA

PaciènciaAvui, en ple segle XXI, encara tenim pares i/o avis que,

per desgràcia, no van tenir la possibilitat de rebre una edu-cació digna i que no saben escriure i llegir, per la qual cosa se’ls anomena analfabets. En el ple municipal passat, el Sr. Ramon Carbó ens va titllar d’analfabets polítics, no ens ha ofès, sinó que ens ha demostrat un cop més la seva falta d’educació, de civisme, de cultura i de coneixença de la història de Catalunya, com també ens segueix demostrant cada cop més la seva nostàlgia cap a règims totalitaris anteriors als democràtics, que són els que van portar molta gent a patir l’analfabetisme que vostè utilitza en to burlesc i despectiu, i que també van portar a la mort a molta gent per parlar i escriure en català. No podem creure’ns ara la defensa que fa del català, en el seu tarannà encara es noten enyorances totalitàries i espanyolistes del passat. A més, recordi, que no ofèn qui vol sinó qui pot, i en el seu cas...

En l’últim ple municipal, el tarannà de l’alcalde i la totalitat dels seus regidors, amb alçament de veu i amb desqualifi-cacions als tres grups de l’oposició, ens fa pensar i dir que serà una legislatura totalitària i plena de llacunes fosques per part del grup de govern (CiU), comandat pel seu màxim representant al nostre municipi el Sr. Ramon Carbó, seguit dels seus silenciosos i fidels companys de grup. CiU vota en contra de les tres mocions presentades per AM-CUP i demostra, un cop més, que amb l’oposició no hi compta.

La primera d’elles, a favor de la transparència en la gestió municipal, va ser votada per part de l’equip de govern (CiU) en contra. En aquesta moció, presentada per AM-CUP, amb el vot a favor de la resta de partits a l’oposició, demanàvem més transparència en la gestió municipal, més transparència en l’atorgament de subvencions a entitats, associacions o altres col·lectius. L’actual equip de govern del nostre municipi va argumentar el seu vot en contra a la moció, dient que ell estava molt tranquil per la seva gestió i els veïns i veïnes de Sant Martí Sarroca també podien estar tranquils. Des d’AM-CUP ens preguntem que si està tan tranquil per què no va votar a favor?

L’alcalde ha rebutjat la moció presentada per AM-CUP sobre prohibir els circs amb animals al nostre poble. L’ha rebutjat amb el gran argument que els nens tenen dret a veure els animals del circ. Tristament, darrera d’aquest argument tan pobre com infantil, s’amaga la ignorància del desinformat, o la perversió del qui no li fa res ser partícip del patiment que s’amaga darrere d’aquests circs.

L’han rebutjat apel·lant els drets dels infants, com si els circs tinguessin una funció educativa, quan en un circ no es mostra la conducta natural dels animals, sinó els trucs que els ensenya el cuidador a través d’entrenaments amb maltractament i càstigs severs. A més, s’està mostrant l’ésser humà com el sobirà dels animals salvatges, i amb això s’està donant una imatge molt equivocada als nens. Precisament, el que volem es no transmetre aquests valors discriminatoris. També diuen que els animals al circ estan ben cuidats, però qui determina si els animals estan ben cuidats? Per a uns, estar ben cuidat és que se’ls dóna menjar, beguda i sostre, per a altres els animals haurien de poder viure en circumstàncies naturals sense fer-los servir de pallassos.

És aquest l’exemple i l’educació que volem per als nostres fills? És aquest el valor educatiu que es vol transmetre? Hi ha moltes ciutats que estan prohibint aquest “espectacle” execrable, i volem que Sant Martí Sarroca també se sumi a aquesta causa justa contra l’humiliació i maltractament animal. Hi ha circs que tenen grans espectacles i que no necessiten ridiculitzar ni exhibir animals per atraure el seu públic, aquests són els circs que s’han de recolzar.

Creiem que els circs amb animals actuen amb el mateix argument que el nostre alcalde, l’argument que diu que tenir el poder és tenir la raó.

A la moció presentada per AM-CUP i redactada pel comitè d’empresa de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, denunciant les més que evidents retallades en la sanitat pública en general i concretament a l’Hospital que dóna servei a tota la comarca, l’equip de govern (CiU) del nostre municipi també va votar-hi en contra argumentant que, en temps de crisi, era i és necessària la retallada per reconduir l’economia i poder fer front a l’actual crisi, que no oblidem ha estat dirigida pel sistema capitalista.

També volem fer esment que, des d’un temps ençà, Alternativa Martinenca-CUP està rebent queixes per part d’alguns pares de l’escola pública Jaume Balmes de Sant Martí Sarroca, on ens comenten que el sostre d’uralita que hi ha al pati de l’escola davant mateix de la pista que hi ha dins del pati, porta temps trencada i que és un perill pels nens i nenes i tot el personal de l’escola. Sabem i és sabut per tothom que la uralita conté amiant, una subs-tància molt tòxica i cancerígena i que el trencament i mala manipulació d’aquest material fa que el perill augmenti considerablement. Sabem que encara hi ha coberts d’uralita i que no és obligatori el seu reemplaçament, però pel fet que aquest cobert està trencat i pel mal estat en què es troba, creiem convenient el retirament d’aquesta uralita i la reforma del cobert.

Tenim servei de podologia!

Regala salut!!!

Fem xecs regal per la quantitat

que vosaltres vulgueu!!!

(Continua a la pàgina següent)

Page 15: Martinet octubre 2011 (ee)

/ 15Sarau políticOctubre 2011 - Núm. 268

AGRUPACIÓLOCALSOCIALISTA

Des d’AM-CUP fem pública aquesta queixa i animem l’equip de govern municipal (CiU) que hi posi remei el més aviat possible i amb les pertinents mesures de seguretat que comporta la manipulació d’aquest material. AM-CUP es compromet a seguir l’actuació, encara nul·la per part de l’Ajuntament, i recorda que els mateixos pares que ens han fet arribar aquesta queixa prèviament l’havien fet arri-bar a l’Ajuntament, abans que comencés el curs escolar 2011/2012. (www.aspb.es/quefem/docs/Amianto_y_salud.pdf)

També volem fer pública la denegació manifestada per part de l’equip de govern (CiU) de l’ús de la sala polivalent de Sant Martí Sarroca per a la presentació del llibre “Somnis en paper. Premsa i periodisme al Penedès republicà” del periodista sadurninenc Jaume Recasens i Bel, que Alternativa Martinenca-CUP tenia previst pel proper 15 d’octubre. Després del veto a St. Sadurní, l’alcalde de Sant Martí Sarroca i el seu flamant equip de govern s’afegeix al carro de les prohibicions i a les manques de llibertat d’expressió, justificant-se amb el fet que la sala polivalent està destinada a l’ús de les entitats o grups polítics del municipi per les seves activitats internes i que no s’autoritza l’ús de la sala a les entitats per actes que es dirigeixen al públic en general. Ara bé, aquesta prohibició és només per actes d’AM-CUP? No es recorda de les xerrades de les aus rapinyaires? Tampoc de la reunió informativa de l’associació defensa vegetal? Ni de la xerrada política sociomunicipal? etc...

La CUP troba innecessari i insolidari les dietes de la Mancomunitat

Una de les primeres decisions preses per la Mancomunitat de Municipis Alt Penedès-Garraf ha estat la instauració de dietes per als membres dels òrgans de govern, és a dir, alcaldes i regidors, amb l’objectiu de gratificar econòmi-cament la seva assistència a les reunions. 60 euros per assistència a Ple, 60 euros per assistència a Comissió de Govern, 60 euros per assistència a Grup de Treball i 120 euros per al president per cada reunió a què assisteixi. La principal raó adduïda per a justificar aquesta despesa és l’absència generalitzada dels polítics als plenaris de l’organisme intermunicipal.

Des de la CUP no només volem denunciar la injustícia d’aquesta decisió, sinó que volem recordar que és una obli-gació dels representants municipals el seguiment i govern dels organismes públics pels quals han estat escollits i pels quals ja perceben una remuneració, en alguns casos més que suficient. És injust i insolidari, doncs, pagar per allò que és deure. Però, a més, si el problema és l’absentisme, tindran els polítics la barra de començar a assistir-hi ara que l’assistència significa un enriquiment econòmic personal?

Per tot això, les CUP de Vilanova i la Geltrú, Sitges, Sant Pere de Riudebitlles, Subirats, Vilafranca del Penedès, Sant Martí Sarroca i UM-9 de Sant Pere de Ribes, que no tenim representació a la Mancomunitat, volem denunciar el sistema de dietes per assistència a plens i demanem a la resta de partits que renunciïn a cobrar-les, compleixin amb el seu compromís d’assistir-hi i retirin la mesura.

SALUT I INDEPENDÈ[email protected]

El govern de CiU a Sant Martí retalla serveis, però malgasta per pagar

“xuleries” de l’alcaldeAcomiadament improcedent amb diners

públics...

Una vegada més, l’actitud de l’alcalde, Ramon Carbó, és un exemple de mala gestió que costa diners públics, que paguem els martinencs i martinenques.

L’acomiadament del treballador municipal per a l’Escola Esportiva (Benjamí) és un exemple lamentable d’aquesta manera de fer. Tot i que l’alcalde feia mesos que maniobrava per fer fora aquest treballador, al final, l’equip de govern de CiU ha hagut de reconèixer que ha estat un acomiadament improcedent i s’ha gastat 52.497€ (prop de 10 milions de les antigues pessetes) dels fons públics, per pagar aquesta actitud de l’alcalde. Molt presumir de bona gestió, però d’això se’n diu fer les coses malament, sabent que es fan malament i amb una despesa innecessària.

...però retallades a la gent gran de Sant Martí

En l’últim ple municipal, el regidor del PSC va posar de relleu la contradicció que suposa no tenir cap mania a l’hora de gastar diners públics per un acomiadament improcedent i, en canvi, retallar el servei de manualitats per a la gent gran del municipi un dia a la setmana. Amb els diners que es podria estalviar l’Ajuntament sense haver de pagar les actuacions xulesques de l’alcalde, es podria pagar el servei de manualitats tal i com fins ara durant anys. Aquest és un exemple de l’engany de CiU quan fa gala que són “estalviadors” (per segons què). Abans d’arribar a retallar en serveis per a la gent del poble, n’hi hauria prou amb reduir els diners que ens costa la prepotència del govern municipal.

A més a més, a l’últim ple municipal, CiU va rebutjar totes les propostes dels grups de l’oposició en defensa de major transparència a l’Ajuntament i totes aquelles que defensaven els serveis públics bàsics (Educació i Sanitat públiques) davant les retallades del govern de la Generalitat.

Page 16: Martinet octubre 2011 (ee)

Esport saludableEsport saludable Esport saludable16 / Octubre 2011 - Núm. 268

UNIÓ ESPORTIVAMARTINENCA

Equip Quarta Catalana – Grup 10 Ha començat la lliga 2011-2012, aquesta temporada al

grup 10 de la 4a Catalana, ja que la Federació Catalana de Futbol ha reestructurat l’esquema de competició i ha eliminat de la temporada anterior el grup Preferent i ha afegit la 4a Catalana on disputa la competició la U.E MARTINENCA. Per damunt hi haurà la 3a, la 2a i la 1a Catalana, i d’aquí a la 3a Divisió, on disputa la competició el F.C VILAFRANCA, entre d’altres.

Partits jugats24.09.11 UE Martinenca - CE Font-rubí, 1 - 0UE MARTINENCA: Josep Antón, Rubén P. (Pera), Felip, Pipu, Eric, Raul, Forner, Ferri, Nestor (Guillem), Rabella, Font.Gol: Font

Dies abans, a la Copa d’Estiu, es va golejar l’equip de Font-rubí però, en partit de lliga, va costar, i molt, poder sumar els tres primers punts.

02.10.11 AT Sant Sadurní - UE Martinenca, 1 - 2UE MARTINENCA: Josep Anton, Pera (Eric), Rubén P., Felip, Olivella, Raul (Rubén B.), Forner (Guillem), Rabella (Vaques), Font (Nestor), Pipu, Ferri.A la banqueta: Casado.Gols: Font (2).

Partit complet jugat a Sant Sadurní, amb una segona part per emmarcar, aprofitant al màxim les poques ocasions de gol que va tenir l’equip.

08.10.11 UE Martinenca - AD Monjos, 3 - 0UE MARTINENCA: Josep Antón, Pera, Pipu, Felip, Casado (Eric), Ferri (Vaques), Olivella, Rabella (Guillem), Nestor (Rubén B.), Forner, Font.Gols. Forner (2) i Ferri.

Treballada victòria davant un rival que, de ben segur, estarà a la part alta de la classificació.

16.10.11 Newell’s - UE Martinenca, 2 - 6UE MARTINENCA: Josep Anton, Pipu, Eric (Sala), Felip, Olivella, Vaques (Ferri), Forner (Guillem), Rabella (Raul), Font, Rubén B., Nestor. Gols: Font, Forner, Rubén B.(3), Guillem.

Tot i el voluminós resultat, l’equip, sobretot a la primera part, va haver de treballar molt per sumar tres punts importants.

Propers partitsCal recordar que els partits com a local de l’equip sènior

de la UE MARTINENCA, i com a novetat, aquesta nova temporada seran el dissabte a les cinc de la tarda.

Dissabte 22.10.11, 5 tarda UE Martinenca - EFB MasquefaDissabte 29.10.11, 5 tarda CF Castellví de la Marca - UE Martinenca Dissabte 05.11.11, 5 tarda UE Martinenca - FP UEB Vilanova GeltrúDiumenge 13.11.11, 5 tarda CF Joventut Ribetana - UE Martinenca Dissabte 19.11.10, 5 tarda UE Martinenca - FC Plana RodonaDiumenge 27.11.10, 1 migdia CD Unión Sudamericana - UE Martinenca

Equip Juvenil Segona divisió - Grup 32 Equips participantsAE Ramon Sicart - CD Ribes - CEB Olèrdola - CFB Espirall-Les Clotes - CFB l’Arboç - CFB Mas Catarro CF Capellades - CF Castellví Marca - CF la Granada - CF Vilanova Geltrú - FPE At.Vilafranca - FPUEB Vilanova Geltrú - PJ de les Roquetes - UE Martinenca - UE Sitges.Partits jugats08.10.11 UE Martinenca - CD Ribes, 2 - 715.10.11 FPE Atl. Vilafranca - UE Martinenca, 2 - 0Propers partitsDissabte 22.10.11, 1 migdia UE Martinenca - FPUEB Vilanova GeltrúDissabte 29.10.11, 5 tarda PJ de les Roquetes - UE MartinencaDissabte 05.11.10, 1 migdia UE Martinenca - CF CapelladesDiumenge 13.11.11, 3 tarda CF Vilanova Geltrú - UE MartinencaDissabte 19.11.10, 1 migdia UE Martinenca - AE Ramon SicartDissabte 26.11.10, CFB Espirall-Les Clotes UE Martinenca

Equip Cadet Segona Divisió - Grup 32 Equips participantsAPS Col. St. Bonaventura - CD Ribes - CEB Olèrdola - CFB Espirall-Les Clotes - CFB l’Arboç - CFB Mas Catarro - CF Castellví Marca - CF la Granada - CF Quintinenc - CF St. Cugat Sesgarrigues - CF Vilanova Geltrú - FPE Atl. Vilafranca - FPUEB Vilanova Geltrú - PJ de les Roquetes - UE Martinenca - UE Sitges.

Partits jugatsCF Castellví Marca - UE Martinenca, 0 - 4UE Martinenca - CF St. Cugat Sesgarrigues, 3 - 1

Propers partitsDissabte 22.10.11, 12 migdia CF la Granada - UE Martinenca Dissabte 29.1011, 5 tarda UE Martinenca - FPUEB Vilanova GeltrúDissabte 05.11.10, 12 migdia APS Col. St. Bonaventura - UE Martinenca Dissabte 12.11.11, 5 tarda UE Martinenca - PJ de les Roquetes Dissabte 19.11.10, 12.30 migdia CF Quintinenc - UE Martinenca

Page 17: Martinet octubre 2011 (ee)

Esport saludableEsport saludable / 17Octubre 2011 - Núm. 268

CENTRE D’ESTÈTICATERÀPIES NATURALS

S’acaba l’estiu, recordeu que hem de reparar la pell

del sol i preparar-la pel fred!

Av. Anselm Clavé, 104 1r 3a - Sant Martí Sarroca

OLEA CENTRE ESTETICA.INDD 1 20/09/2011 11:07:46

Dissabte 26.11.10, 5 tarda UE Martinenca - FPE Atl. Vilafranca

Equip Infantil Tercera Divisió - Grup 40Equips participantsCD Ribes - CD Riudebitlles - CFB Espirall - Les Clotes - CF Blanca Subur - CF Capellades - CF Gelida - CF Igualada - CF la Granada - CF Pobla Claramunt - CF St. Cugat Sesgarrigues - CF Vilanova Geltrú - FPE At. Vilafranca - FPUEB Vilanova Geltrú - St. Sadurní Atlètic - UE Martinenca - UE St. Sadurní.

Partits jugats08.10.11 UE Martinenca - FPUEB Vilanova Geltrú, 4 - 2 15.10.11 UE St. Sadurní - UE Martinenca, 4 - 4

Propers partitsDissabte 22.10.11, 3 tarda UE Martinenca - St. Sadurní Atlètic Diumenge 30.10.11, CF Capellades - UE Martinenca Dissabte 05.11.10, 3 tarda UE Martinenca - CFB Espirall-Les Clotes Dissabte 12.11.11, 5 tarda CF Vilanova Geltrú - UE Martinenca Dissabte 19.11.10, 3 tarda UE Martinenca - CF IgualadaDiumenge 27.11.10, 9.30 matí FPE Atl. Vilafranca - UE Martinenca

Equip Aleví Quarta Divisió - Grup 44Equips participantsAE Ramon Sicart - APA Col. St. Bonaventura - CFB Espirall-Les Clotes - CF Blanca Subur - CFB Mas Catarro - CFB Torrelles - CF Castellví Marca - CF Cubelles - CF Vilanova Geltrú - FPE At. Vilafranca - FPUEB Vilanova Geltrú - Montagut AC - PJ les Roquetes - UE Martinenca - UE St. Sadurní.

Partits jugats08.10.11 CFB Espirall-Les Clotes-UE Martinenca, 1 - 1015.10.11 UE Martinenca - CF Blanca Subur, 2 - 3

Propers partitsDissabte 22.10.11, 9 matí UE St. Sadurní - UE Martinenca Dissabte 29.10.11, 3 tarda UE Martinenca - CF Vilanova GeltrúDissabte 05.11.10, 10 matí CFB Mas Catarro - UE Martinenca Dissabte 12.11.11, 3 tarda UE Martinenca - AE Ramon SicartDiumenge 20.11.10, 10.40 matí PJ les Roquetes - UE Martinenca Dissabte 26.11.10, 3 tarda UE Martinenca - CFB Torrelles

Assemblea extraordinària per debatre la dimissió de la junta

El dia 15 d´octubre, la Junta de la U.E. MARTINENCA va dur a terme l’assemblea extraordinària de socis que havia convocat per carta. A l’ordre del dia, hi havia un punt que deia “dimissió de la Junta Directiva”, i el següent era precs i preguntes.

L’assemblea es va fer al saló de ball d’El Centre a les 9 del vespre, amb una bona assistència de socis, uns 30, comparada amb d’altres assemblees anteriors que gairebé mai arribaven a 10 socis.

Va començar a parlar la secretària del club donant la benvinguda als assistents, i llegint la carta en què pre-sentaven la dimissió la Junta al complet. Tot seguit, el president, en Florenci Garcia, va explicar els motius de la dimissió. Va explicar que el principal motiu per arribar a aquesta difícil conclusió era el malentès que hi ha entre el coordinador del futbol base, en Jaume Andreu, i la Junta: en demanar el coordinador veure l’estat de comptes del club, el club s’hi negà, tot donant-li l’opció de fer-se soci i entrar a la Junta directiva, a més de renunciar a la retribució econòmica que té per ser coordinador, així podria veure el moviment dels comptes. El coordinador no ho va acceptar i va deixar el seu càrrec.

Sorgit el problema, hi va haver una mediació a través de l’Ajuntament per intentar solventar-lo i es va aconseguir que el coordinador continués només en les tasques

esportives i deixés les tasques de gestió per a la Junta del club. El coordinador va acceptar, però la Junta va creure que, com que havia deixat el càrrec, no tenia perquè tornar i, per tant, si el coordinador havia de tornar la Junta dimitia.

Assabentada la Junta que diversos socis, jugadors i simpatitzants els van demanar que no tiressin la dimis-sió endavant, la Junta va proposar a l’assemblea que ells només portessin la gestió de l’equip sènior i que es formés una Junta per portar la gestió de l’escola de futbol base.

A partir d’aquí es va donar veu als socis per donar la seva opinió, es van fer les 11.30h. de la nit i, després de molt parlar, no es va aclarir res.

De moment, pel que sabem, la Junta continua, potser no en la seva totalitat, i esperem que es puguin llimar les diferències i el club pugui continuar endavant amb tota normalitat.

Page 18: Martinet octubre 2011 (ee)

Esport saludableEsport saludable Esport saludable18 / Octubre 2011 - Núm. 268

El 12 d’octubre passat es va disputar el I MEMO-RIAL J. SURIOL, memo-rial que està pensat per organitzar-lo cada any en la mateixa data.

El nom del memorial J. SURIOL és en home-natge a Joan Suriol Ventura que va ser fundador, amb d’altres joves martinencs, de l’aleshores U.D MARTI-NENSE l’any 1941; pre-sident, jugador, directiu i col·laborador en vàries etapes de la seva vida. També a Josep Suriol Soler, que va ser juga-dor, president, directiu i col·laborador en vàries etapes de la seva vida.

Així mateix, la intenció és homenejar les moltes i moltes persones que, malauradament, ja no es troben entre nosal-tres i han treballat pel club desinteressadament.

El cartell publici-tari ha estat obra de l’artista local Joan Hu r tado “CANANO”, que també, en la seva joventut, va ser jugador de la U.E MARTINENCA.

Els equips participants han estat A.E LA MÚNIA (2a Cata-lana), C.F.P SANT PERE MOLANTA (3a Catalana) i l’equip local U.E MARTINENCA. Els resultats: CF.P SANT PERE MOLANTA - 0 U.E MARTINENCA - 2 C.F.P SANT PERE MOLANTA - 2 A.E LA MÚNIA - 2 A.E LA MÚNIA - 2 U.E MARTINENCA - 1 Després d’aquests resultats, va quedar campió del I MEMO-RIAL J. SURIOL l’equip A.E LA MÚNIA, que va rebre de mans de la família Suriol la copa de campió. Lluís Grau, com a membre de la Junta de més antiguitat, va donar la copa al 2n classificat, la U.E MARTINENCA i Joan Hurtado “CANANO” va fer el mateix al 3r classificat, el Sant Pere Molanta.

En el decurs del memorial, la Junta va lliurar als fills del Joan i als fills del Josep diversos records commemoratius de l’acte, i els va agrair la seva presència i el seu suport al memorial.

L’artista “CANANO” també va rebre, de mans del presi-dent del club, Florenci Garcia, un record del memorial i la felicitació pel seu magnífic treball en el cartell publicitari.

Juan Hur tado , l ’autor del car-tell de promoció d’aquest 1r Memo-rial J. Suriol, orga-nitzat per la U.E. Martinenca, amb Ramon Suriol,. que va rebre de mans del president de La Martinenca, el cartell anunciador emmarcat.

El president de la Martinenca, Floren García, va lliurar un ram de flors als representants de la família J. Suriol. Ells són: els fills de Joan Suriol, Ramon i Maria, i a la vegada germans de Josep Suriol; i els fills del Josep Suriol, Xavier i Jordi, amb la filla d’aquest últim, l’Abril.

L’equip de la U. E. Martinenca, que va derrotar per (2-0) el Molanta en el primer dels 3 partits jugats en el 1r Memorial J.Suriol. En el segon, el Molanta contra La Múnia (2-2), i en el tercer i definitiu partit, La Múnia es va imposar a La Marti-nenca. per (2-1) i va quedar el primer classificat, La Martineca va quedar en segon lloc.

La junta de La Martinenca també va fer un petit obsequi als expresidents del Club. A la fotografia, d’esquerra a dreta: Floren García, José Herrera, Xavier Monterrubio i Magí Rovira.

També hi va haver una distinció pels expresidents Magí Rovira, Xavi Monterrubio i José Herrera. En Ramon Raven-tós, Magí Gausachs i Pere Musons, també invitats, varen excusar la seva presència.

La família Suriol va rebre de Jeremias Martín, Salvador Rovira, Hilario Aguado i Eusebio Perea, una placa en record dels anys que varen compartir amistat i junta amb el Josep, durant els anys 1992-1998.

Per donar el memorial per acabat, la Junta va agrair novament la presència de la família Suriol, agraïment que també es va donar a la col·laboració desinteressada de “CANANO”, als equips de La Múnia, Sant Pere Molanta i als jugadors i cos tècnic de la U.E MARTINENCA. i que es va fer extensiu als col·laboradors, que varen ser els següents: CEREALS CAN CARBÓ - GESTORIA ROVIRA - VINS I CAVES MAS BERTRAN, EL CAU DE LA MARTINENCA i l’AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ SARROCA.

Page 19: Martinet octubre 2011 (ee)

Esport saludableEsport saludable / 19Octubre 2011 - Núm. 268

FENT AMICS

CLUB VÒLEISANT MARTÍ

Equip 3a Divisió Sènior Femenina – Grup CPartits jugats01.10.11 Vòlei Sant Martí - Vòlei 6 Manresa “B”, 3 - 108.10.11 CE Hortons - Vòlei Sant Martí, 3 - 115.10.11 Vòlei Sant Martí - CV Sant Just “B”, 0 - 3

Propers partitsDissabte 22.10.11, 5 tarda Vòlei Sant Martí - Cevol TorredembarraDiumenge 30.10.11, 12 migdia AE Molins - Vòlei Sant MartíDissabte 05.11.11, 5 tarda Vòlei Sant Martí - Tarragona 2017 SPSPSetmana 13.11.11 Pintures Planell Igualada VC - Vòlei Sant MartíDissabte 19.11.11, 16.30 tarda Vòlei 6 Manresa “B” - Vòlei Sant MartíDissabte 26.11.11, 5 tarda Vòlei Sant Martí - CE Hortons

Equip Lliga Preferent Juvenil Femenina – Grup BPartits jugats01.10.11 CV Barberà Comerç Urbà - Vòlei Sant Martí, 0-308.10.11 AE Molins “B” - Vòlei Sant Martí, 0 - 315.10.11 Vòlei Sant Martí - AEE IES Josep Pla, 3 - 0

Propers partitsDiumenge 23.10.11, 9 matí CV Viladecans “B” - Vòlei Sant MartíDissabte 29.10.11, 12 migdia Vòlei Sant Martí - CV VilafrancaDissabte 05.11.11, 20.30 vespre AEE Intermunicipal - Vòlei Sant Martí Dissabte 12.11.11, 12 migdia Vòlei Sant Martí - DescansaDissabte 19.11.11, 12 migdia AEE Dolors Mallafré - Vòlei Sant Martí Dissabte 26.11.11, 12 migdia Vòlei Sant Martí - CE Joventut l’Hospitalet

18è Aniversari dels Caminaires Culturistes de Sant Martí Sarroca

Un any més hem celebrat el nostre aniversari. En aquesta ocasió és el divuitè. El passat 9 d’octubre vam organitzar una sortida especial. Al matí ens vam desplaçar a visitar les instal·lacions de les Bodegas Miguel Torres a Pacs i posterior-ment ens vam traslladar al restaurant Sant Jordi – Ca la Katy del nostre poble, on va tenir lloc l’acte principal de l’aniversari i on vam degustar un excel·lent dinar. Tots els 48 comensals que hi vam participar vam quedar satisfets del magnífi c servei del restaurant.

Cal comentar que en aquest aniversari vam convidar, com és habitual, les nostres parelles i tots els simpatitzants del grup. També cal destacar de l’esdeveniment un caminaire juvenil que ens va acompanyar en dues sortides i va demos-trar que estava a l’alçada del grup pel que fa a la resistència del recorregut.

Com a anècdota, vam fer tallar el pastís al caminaire més

PREMIS CursaRoca 2011

Premis de la cursa:- Els 5 primers de la general en categoria masculina i els

5 primers de la general en categoria femenina rebran un trofeu, més un val de 50 euros per gastar en les botigues d’Interesport Olaria o Terradesport, excepte el primer de la general, que s’endurà el premi d’una estada a la fonda Cal Manescal consistent en sopar, dormir i esmorzar, més un màgnum de cava.

- Els primers del poble en categoria femenina i masculina (que no estiguin entre els 5 primers de la general) rebran un trofeu, més un màgnum de cava, més un carnet de descompte en activitats de muntanya ARO.

- Els primers de cada categoria masculí i femení (que no estiguin entre els 5 primers de la general ni els primers del poble) rebran un trofeu, més 2 ampolles de cava (veure categories a la pàgina web).

Premis especials:Al més original (ja sigui de la cursa com de la caminada)

rebrà un regal sorpresa, més una ampolla de cava.Al mèrit, rebrà un regal sorpresa, més una ampolla de

cava.Obsequi tretzesports, trofeu al corredor que arribi en la

posició numero tretze, tant en categoria femenina com en masculina.

Entre tots els participants de la caminada sortejarem tres regals sorpresa.

*caves patrocinadores de la cursa: Mas Bertran, Sergi Martí Grau, Giró Ribot. OBSEQUIS CursaRoca 2011Tots els participants de la cursa i de la caminada, rebran

com a obsequi una samarreta tècnica commemorativa, una bossa de fruits secs La Garriga i una bossa de productes de pastisseria La Granja, a més de gaudir d’una més que meres-cuda botifarrada. A més a més, qui ho vulgui podrà fer-se un massatge en acabar.

en categoria masculina i els

veterà i al més jove, de 90 i 10 anys, respectivament, tal com es pot veure a la fotografi a. Considerem que amb aquest detall únic fi ns ara oferim una imatge de simpatia i d’obertura del grup per donar cabuda a qualsevol persona de l’edat que sigui en els nostres passeigs quinzenals.

Page 20: Martinet octubre 2011 (ee)

Fets i Gent20 / Octubre 2011 - Núm. 268

Consell Comarcal de l’Alt PenedèsEl transport escolar no obligatori deixa de ser

gratuït a partir de l’1 de generEl passat 13 d’octubre, el ple del Consell Comarcal

va aprovar, amb el rebuig dels grups de l’oposició, una ordenança fiscal sobre el transport escolar no obligatori per establir el preu del servei que fins al desembre és gratuït. L’oposició considerava que l’ensenyament ha de ser gratuït i que aprovar l’ordenança comportava traslladar als ajuntaments i a les famílies una des-pesa que hauria de correspondre a la Generalitat. El president del Consell, Francesc Olivella, va explicar que l’aprovació de l’ordenança no exclou les gestions possibles per intentar aconseguir finançar el transport escolar no obligatori, però va justificar la presentació de l’ordenança perquè la durada del procediment de tramitació impediria poder seguir prestant el servei a partir de l’1 de gener.

El passat 4 d’octubre, el conseller comarcal d’Ensenyament, Jordi Bosch, i el coordinador de Ser-veis, Xavier Escribà, van valorar l’inici del curs escolar 2011-2012 a la comarca i van anunciar canvis en els serveis de transport escolar i de menjador a causa de la retallada pressupostària de la Generalitat. La quantitat dedicada a aquests dos conceptes és de 3.160.530 euros.

El Consell Comarcal gestiona 48 rutes de transport escolar que atenen prop de 2.000 alumnes d’Infantil, Primària i Secundària. Com en cursos anteriors, les places lliures d’ESO s’han posat a disposició dels alumnes de Batxillerat i s’ha pogut atendre 109 de les 118 sol·licituds. A més, el Consell Comarcal atorga 288 ajuts individuals de desplaçament a alumnes que no tenen cap ruta propera.

El servei de transport escolar no obligatori afecta aquest curs 2011-2012 uns 710 alumnes de Primària que van a l’escola dins el seu municipi i no tenen dret a transport escolar gratuït. El Consell Comarcal es fa càrrec del cost del transport escolar no obligatori fins a les vacances de Nadal (el màxim que pot assumir) i s’ha compromès a buscar fórmules alternatives amb els ajuntaments, amb un pagament compartit. “Si no arribem a un acord, s’hauran de deixar de fer aquestes rutes”, va afirmar el coordinador de Serveis, Xavier Escribà.

Pel que fa als menjadors escolars, la Generalitat estableix un preu màxim de 6,20 euros per menú per als alumnes que tenen dret al servei gratuït (1.248 alumnes a l’Alt Penedès). Per als alumnes que no tenen dret al menjador gratuït però pertanyen a famílies necessita-des, el Consell Comarcal atorga ajuts individuals (1.030 ajuts concedits en la primera convocatòria), que s’han incrementat un 11% a causa de les dificultats econò-miques de les famílies i s’han reduït els percentatges

dels imports concedits (que poden ser, com a màxim, del 75% del cost total).

Exposició “Dones de l ’A l t Penedès. Recull d’imatges del passat”

El Servei d’Igualtat i Ciutadania ha organit-zat l’exposició Dones de l’Alt Penedès. Recull d’imatges del passat amb motiu de la cele-bració, el 15 d’octubre, del Dia Internacional de la Dona Rural.

L’exposició està for-mada per un recull de fotografies en blanc i

negre, cedides per l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, que proposa un viatge al passat sobre l’aportació de les dones penedesenques al llarg de la història, no només en l’esfera familiar i domèstica, sinó també en l’esfera pública. La mostra és itinerant i es podrà visitar, entre d’altres, als municipis de Sant Llorenç d’Hortons, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Pacs del Penedès i Puigdàlber.

Als recintes de l’exposició s’hi trobaran uns quaderns on qualsevol persona que tingui més informació sobre alguna de les fotografies pugui deixar-ne constància.

Curs de fotografia digital per a donesEl Servei d’Igualtat i Ciutadania organitza un curs de

fotografia digital per a dones en col·laboració amb set ajuntaments de l’Alt Penedès, amb l’objectiu de disminuir la bretxa digital que existeix entre dones i homes. Les classes comencen el mes d’octubre i els curs tindrà una durada de 15 hores. La quota d’inscripció és de 15 euros i les alumnes han de portar la seva pròpia càmera digital compacta o rèflex. El curs és impartit per profes-sors de l’Escola Municipal d’Art Arsenal, de Vilafranca, de manera descentralitzada en diferents municipis de la comarca: Mediona, el Pla del Penedès, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit i Sant Quintí de Mediona.

Anul·lat temporalment el nomenament del gerent arran d’un recurs de la CUP

El ple del Consell Comarcal de l’Alt Penedès va deixar sense efecte temporalment, el passat 26 de setembre, el nomenament del gerent de la corporació, Xavier Escribà, arran d’un recurs presentat per la CUP. Aquesta organització política havia qüestionat el procediment de designació d’aquest càrrec i també l’establiment de la periodicitat dels plens, que no s’ha modificat. En la designació del gerent, segons el govern de l’ens comar-cal, hi ha normes contradictòries com el Reglament del Consell Comarcal (que estableix que cal fer un concurs) i, d’altra banda, lleis posteriors com l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, la Llei Comarcal de Catalunya, la Llei de Bases de Règim Local i el Reglament del Personal al Servei de les Entitats Locals que consideren la figura del gerent un càrrec de confiança i, per tant, de lliure designació. Per evitar problemes i un procés judicial costós, l’equip de govern ha optat per deixar sense efecte temporalment el nomenament del gerent. Xavier Escribà continua com a personal eventual del Consell, com a coordinador de serveis, fins a l’aprovació del nou Reglament de la corporació.

Els canvis en la PIRMI retarden dos mesos els

ajuts a 77 persones de la comarcaEl president del Consell Comarcal, Francesc Olive-

lla, va informar el passat 29 de setembre al Consell d’Alcaldes de l’Alt Penedès que, amb l’excepció de Vilafranca que té la seva pròpia àrea bàsica de serveis socials, a la comarca hi ha 277 persones que perceben la PIRMI, 188 perceptors de la Renda Mínima d’Inserció Social i 89 persones que perceben la RMI Laboral. Del total de perceptors, hi havia 77 persones que, arran de la mesura de control de la Generalitat de l’estiu passat, encara no havien cobrat des del mes d’agost, i 21 persones que necessitaven un pagament urgent a criteri del Servei d’Acció Social. Francesc Olivella va explicar que des del Consell s’estava insistint a la Generalitat perquè fes efectius els pagaments.

Creació del registre d’instal·lacions per a activitats de lleure per a infants i joves

El ple del Consell Comarcal va aprovar el passat 13 d’octubre la creació del Registre d’instal·lacions destinades a activitats de lleure amb infants i joves. S’entenen com a instal·lacions juvenils les cases de colònies, els albergs de joventut, les granges escola, les aules de natura i els campaments juvenils.

Page 21: Martinet octubre 2011 (ee)

Fets i Gent / 21Octubre 2011 - Núm. 268

L’Espai d’art Marite Disseny celebra Sant Martí

Per celebrar la diada patronal de Sant Martí, el divendres 11 de novembre, a les 12 del migdia,

a l’Espai d’art Marite Disseny el grup d’artistes “El Pàmpol” faran laPrimera demostració de diverses tècniques artístiques en directe.

El dissabte 12, a les 7 de la tarda, s’obrirà l’Exposició “El Pàmpol.1”

amb obres dels artistes, i seguidament, a les 8 del vespre hi haurà la

Segona demostració de diverses tècniques artístiques en directe.

Hi sou tots convidats.

Notícies en imatges

Canonada de gasSegueix avançant el soterrament de la canonada de gas,

que en el moment de tancar la redacció (15 d’octubre) ja ha recorregut tot el llarg dels carrers de Cases Noves i Ferran Muñoz i arriba a l’aparcament del costat de l’ajuntament. Cal notar que a mida que va avançant la rasa i es col·loca la canonada, seguidament es torna a cobrir de terra, una capa de formigó i l’asfaltat final, deixant novament els carrers transitables, llevat d’alguns punts que queden pendents d’enllaços o connexions.

Pebrotera gegantUna pebrotera de

2,26 metres que ha crescut tant per falta de sol, ja que unes tomaqueres li tapa-ven la luminescència i, tot i així, ha estat capaç de donar el seus fruits i ben macos. Es tracta d’un hort ubicat a Sant Martí Sarroca que té només unes dimensions de 12 m2.

Sabies que...El castellà podria ser un dialecte del català!!!... l’estudi “Der Ursprung des Spanischen” realitzat per

el Romanistische Abteilung de la Universitat de Friburg diu demostrar que l’origen de la llengua castellana és el català.

El grup de lingüistes i historiadors alemanys descobriren en la Biblioteca Vaticana una sèrie de textos de mitjans del segle IX dC en què escrivans de la cort de Ramon IV discutien la forta influència que estava exercint el català sobre el castellà “las gents de la castella usen ja nosos vocablas” (“la gente de castilla ya usa nuestras palabras”) es pot llegir en el text d’un dels escrivans.

A mitjan del segle IX la influència catalana sobre la resta de la península va créixer de forma molt notòria. La gran influència econòmica i social que els catalans exerciren va haver de deixar empremta. “La preponderància de la cultura catalana, i el seu major grau de desenvolupament va suposar en les zones de contacte i superposició un fenomen d’assimilació dels trets culturals” declarava Mark Vlamynck, historiador del Romanistische Abteilung.

Aquest estudi es va acabar al gener del 2003 però no es publica gaire per les grans pressions polítiques que genera.

Es pot trobar documentació referent a aquest tema a: http://www.jura.uni-freiburg.de/institute/rgeschl/http://www.uni-freiburg.de/wiss-ges/http://bav.vatican.va/it/v_home_bav/home_bav.shtmlhttp://www.eset.com(informació extreta d’un correu electrònic de la xarxa)

Retallades a la gent granL’equip de govern municipal ha decidit reduir a una sola

sessió setmanal el taller de manualitats per a gent gran amb l’argument de reduir una despesa municipal anyal, davant la crisi, d’uns 1.800 a 2.000 euros.

Des de fa anys que aquest taller que dirigeix la monitora Montserrat Soler venia impartint dues sessions setmanals de dues hores cada una, els dimecres i els divendres, però ara sols serà els dimecres.

Els tallers de manualitats per a la gent gran no tan sols serveixen pel lleure o passar l’estona, sinó que també, en molts casos, fan una funció terapèutica de socialització davant la soledat, de manteniment de la destresa manual quan per l’envelliment aquesta comença a minvar, de reforç de la concentració i la memòria... Teràpia en ocasions recomanada pels tècnics de la salut.

Però malgrat el perjudici, la matrícula del curs que ara s’inicia ha augmentat, passant de 19 a 22 usuaris. Tot i així, la monitora manifesta sentir-se sorpresa del conformisme dels usuaris que en cap cas ha copsat queixes ni propostes alternatives.

Page 22: Martinet octubre 2011 (ee)

Octubre 2011 - Núm. 268Fets i Gent22 /

Premi de la Generalitat per un martinenc

Premi a Enric Rosell, cansalader i xarcuter de ca l’Estevet l’Ordal

El martinenc Enric Rosell i Gili, membre de la família de xarcuters de l’Ordal, de ca l’Estevet, ha estat premiat per la Generalitat, juntament amb altres professionals del gremi de fl equers, pastissers, cansaladers, xarcuters, xurrers i formatgers de Catalunya. El conseller d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Pelegrí, lliurà a Enric Rosell un accèssit del premi Jove Artesà Alimentari Innovador, per l’elaboració d’una botifarra amb extractes vegetals, sense additius sintètics. El lliurament de premis es va celebrar el passat 22 de setembre al Palau de la Generalitat, l’accèssit era el primer cop que es donava, dotat amb 2.000 euros.

Aquests premis de la Generalitat dedicats a l’elaboració d’artesania alimentaria volen recompensar l’esforç que dins d’aquests sectors fan els professionals per preservar la tradició alimentària. Rosell continua la tradició de can-saladers i xarcuter de ca l’Estevet, de l’Ordal, una família de la qual forma part des que es va casar amb Montse Ros, fi lla i quarta generació de xarcuters de ca l’Estevet. El jove emprenedor va presentar el projecte amb l’objectiu de recuperar receptes antigues d’embotits utilitzant carns de la màxima qualitat com també la dels seus ingredients, amb un quantitat mínima d’additius.

A la fotografi a, l’Enric i la seva esposa, Montse, amb el conseller d’Agricultura al mig.

Comerciant / Industrial

necessita el teu recolzament econòmici t’ofereix un servei publicitari

ANUNCIA’T

AQUÍ

Page 23: Martinet octubre 2011 (ee)

Octubre 2011 - Núm. 268Fets i Gent / 23

21 de setembre,Dia Mundial de l’Alzheimer

El 21 de setembre es va commemorar el dia mundial de l’Alzheimer. Aquesta patologia s’ha convertit en la principal causa de demència en persones majors de 65 anys i, a partir d’aquesta edat, la seva prevalença s’incrementa con-siderablement. A Catalunya hi ha aproximadament 112.000 persones que pateixen aquesta malaltia. A més, s’estima que en l’àmbit mundial es podria assolir la xifra de 45 milions de persones afectades per aquesta malaltia l’any 2050.

Des de fa alguns anys el 21 de setembre se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer i arreu es fan actes a favor de la lluita contra aquesta, cada vegada més coneguda, demència de l’Alzheimer. Llambrusca és una associació penedesenca amb seu a Vilafranca que aquest any va organitzar un Sopar Solidari per a la lluita contra l’Alzheimer, a diferència dels diversos actes d’altres anys. El sopar es va celebrar el dia 20 de setembre, la vigília del Dia Internacional de l’Alzheimer, a Cal Figuerot, seu dels Castellers de Vilafranca, i hi van assistir unes 200 persones. El sopar va estar amenitzat per Jordina Biosca, Paton Soler, Pep Ayora i l’Escola de Ball Josep i Rosa Maria, i com a presentador de l’acte, Àlex Santamaria .

La presidenta de Llambrusca Alzheimer Penedès, Àngels Cererols, es va dirigir als presents per agrair el seu suport i va fer una presentació de l’associació juntament amb 4 voluntàries més. Cererols manifestà que l’entitat està a punt d’arribar als deu anys de vida. Va comentar que la junta, aquest any, va decidir de fer el sopar i donar a conèixer l’Associació i les activitats que es duen a terme ja que tenen la sensació que es fan moltes coses, però que la gent no ho sap. En una ràpida intervenció, Cererols va repassar des que va néixer l’entitat fins el que està fent en l’actualitat. Entre d’altres en destacà que actualment, tres dies per setmana es fan activitats per als malalts per estimular el cervell amb manualitats, música i cant, conversa i jocs de taula: Els altres dos dies es fan estimulacions cognitives de manera individual i per als familiars cuidadors hi ha el servei d’acollida un dia a la setmana, i grups d’ajuda mútua o suport emocional a càrrec d’un psicòleg en grups reduïts. També s’ensenya al familiar la manera d’estimular el malalt a casa seva i s’organitzen tallers per als professionals. Aquests dies han posat en marxa un casal que funciona els matins dels

dissabtes amb activitats lúdiques, amb l’objectiu clar que el malalt tingui un millor benestar i pugui fer una vida el més normal possible.

La presidenta també destacà que l’associació, junt amb el voluntariat i professionals, ha portat a terme programes específics contra aquest tipus de demència com ha estat el projecte que van endegar l’any 2010, “Estimulació cognitiva a l’entorn familiar de pacients amb demència en fase inicial”. Aquest programa va comptar amb la subvenció de 9.000 euros de Caixa Catalunya i es va realitzar a deu malalts de la comarca. La novetat d’aquest projecte és l’enfocament al pacient, fent arribar el suport professional al domicili del malalt i així aconseguir estimular el pacient en el seu entorn habitual, amb recursos que estan al seu abast, tenint en compte els gustos i la realitat de l’afectat. Aquest projecte el van enviar al Congrés Internacional Alzheimer 2011, i va explicitar que en els propers dies s’havien de desplaçar a Madrid a presentar les experiències recollides en el treball.

El Sopar Solidari va ser un èxit de participació on els membres de Llambrusca es van sentir molt satisfets per la resposta de la gent. La representació artística dels participants a l’acte solidari va ser molt aplaudida i el càtering servit també va estar a l’alçada d’un bon sopar. I per descomptat, el gran nombre de comensals voluntaris que van ajudar el voluntariat de Llambrusca a servir les taules dels 200 comensals, van ser mereixedors, també, de l’èxit de l’acte solidari a favor d’una bona causa.

www.llambrusca.org

Page 24: Martinet octubre 2011 (ee)

Octubre 2011 - Núm. 268Fets i Gent24 /

Festa de les entitats d’El Centre

El dimecres 12 d’octubre El Centre va celebrar l’habitual diada anyal dedicada a l’exhibició de les entitats que inte-gren la Societat. Amb el títol de “Festa de les Entitats”van fer la seva actuació l’Agrupació Teatral i Dansaire Castell Sarroca, el Grup Country El Centre, la Colla Sardanista Sant Martí Sarroca i la Coral Sarroca Nova.

Coralistes i sardanistes van interpretar conjuntament la sardana “Sant Martí Sarroca” del mestre Margarit. El president de l’entitat, Alfred Vert, també va expressar unes paraules per solemnitzar l’acte, tot esperonant les entitats a seguir endavant amb força.

Page 25: Martinet octubre 2011 (ee)
Page 26: Martinet octubre 2011 (ee)

Protagonistes26 / Octubre 2011 - Núm. 268

El Centre Cultural i Recreatiu de la Bleda, una entitat centenària

Enguany s’escau el centenari del Centre Cultural i Recreatiu de la Bleda. Han passat cent anys de la constitució d’una cooperativa de pagesos del poble, un procés que es va repetir a moltes poblacions de la Catalunya d’aquella època, i va generar centres de cultura i esbarjo per a la gent, en una època que les comunicacions no tenien res a veure amb les actuals. El Reglamento de la Sociedad Cooperativa Obrera del caserío sud (sic) de la Bleda S. Martí Sarroca (Vilafranca, imprenta de Pedro Alegret y Vilaró. Calle de la Cort núm. 3 .1911) és un dels documents que dóna fe de l’efemèride.

La societat de la Bleda commemorarà el centenari el 5 de novembre, en el decurs del tradicional sopar social, en el qual també presentarà el resultat de les obres de modernització d’instal·lacions de la sala teatre i el cafè. Aquestes obres han estat un llarg treball que ha impulsat la junta, en les quals els directius han esmerçat moltes hores i esforços. Aquests treballs han complementat el procés de remodelació de tot el local del Centre Cultural i Recreatiu de la Bleda, iniciat fa anys.

La fundació de la cooperativa de la Bleda, l’any 1911, tenia la finalitat d’unificar esforços dels associats i aconse-guir millors preus en la compra de productes per al conreu agrícola (adobs, llavors...) i obtenir tractes més avantatjosos en la venda dels fruits de la terra. El moment fundacional va coincidir amb una explosió del moviment cooperatiu a Catalunya i també a l’Estat espanyol.

El reglament de la cooperativa ja preveia la conveniència de crear una societat recreativa que contribuís a enfortir les relacions entre els socis i alhora veïns de la població. El reglament va ser firmat per Ramon Martí, Francesc Solé i Joan Andreu com a membres de la junta, el 2 de juliol de 1911, i sancionat pel governador civil de Barcelona M. Portela, el 28 d’agost del mateix any. Aquell mateix 1911, i el mes de juliol, es va engegar la constitució de la Man-comunitat de Catalunya.

Des de l’inici, la societat es va ubicar en els locals que actualment ocupa el Centre Cultural i Recreatiu de la Bleda. L’entitat va ser incautada pel franquisme. L’espai de la cooperativa era la seu de la Cambra Agrària, que es va convertir en un autèntic motor econòmic del poble de la Bleda després de la guerra. Però el centre cultural no va recuperar la seva personalitat fins a la seva reconstitució

i legalització d’estatuts, un procés iniciat cap al 1967-68, que va acabar l’any 1972. La societat va aconseguir catala-nitzar la seva denominació el 2002. Cap al 2006, la societat tenia uns 160 socis. Actual-ment, el nombre s’ha reduït a 120.

Cent anys després de la seva fundació, EL MARTINET ha parlat amb el president actual del Centre de la Bleda, Xavier Soler (XS), i un dels impulsors de la recuperació de la personalitat jurídica de l’entitat, al final dels anys 60, Àngel Moreno (AM), vinculat familiarment amb la finca que

ocupa la societat des del seu origen.

Com va néixer la societat de la Bleda?AM.- La societat va néixer a partir d’una unió de page-

sos. A finals del segle XIX, el cafè del poble era Cal Tòfol, Cal Tofolet. Hi feien ball i tenien el cafè. Jo no sé com era, però...

XS.- Encara tenen el tancat allà al darrere, que va caure i està a terra. Als propietaris no els han deixat ni tan sols tapar-ho. A dalt, hi havia el cafè, em sembla..

AM.- Doncs a Cal Tofolet hi havia el local d’esbarjo de la Bleda. Més endavant, es va habilitar, perquè va aparèixer la política, un local recreatiu a Cal Paulino, a la Sala Nova. Era per l’estil, la sala a baix i el cafè a dalt. Totes dues sales van treballar alhora i feien la festa major a tots dos llocs. Un era el local dels que deien rics i l’altre el dels pobres, però no sé quin era quin.

Que hi hagués dos locals, vol dir que a la Bleda aleshores hi vivia molta gent?

AM.- No, en aquests locals no hi cabia massa gent. Es conformaven amb unes cent persones, potser.

XS.- Cal Tofolet era més gran que la Sala nova. El fet que hi hagués dues sales era una qüestió

política?AM.- Sí, deien que un era el local dels rics i l’altre el local

dels pobres. En algun moment es devien posar d’acord els dos grups per constituir la Cooperativa obrera, tal com recullen els estatuts que es van fer aleshores. La finalitat primera era la de comprar a l’engròs sulfat, adobs, patates i altres imputs agraris perquè sortia més barat i això es repartia entre els associats. Això va ser fonamental perquè la societat tirés endavant. Perquè en aquella època no es tractava d’una societat d’esbarjo i de cultura.

Xavier Soler i Àngel Moreno.

26 d’abril de 2008, data d’inauguració. Interior de la sala polivalent.

Page 27: Martinet octubre 2011 (ee)

Protagonistes / 27Per tant, va néixer

per ser una coopera-tiva de pagesos...

AM.- Exactament. XS.- Es comprava

gènere a l’engròs per distribuir-ho entre els pagesos, però no fun-cionava com a magat-zem de producció per vendre els productes de la terra a fora.

AM.- De fet, les patates de llavor van ser l’últim producte que es va distribuir...

I va ser des del pr imer moment que també es va construir el local de la societat recrea-tiva?

AM.- Va ser al mateix temps, tot i que en el reglament no es diu res ni de festes ni d’esbarjo.

Com va ser que gent de pagès pogués fer un local d’esbarjo en aquella època?

AM.- El centre es va construir a la finca del meu avi, que va recensar el terreny per construir els locals. És un cens, em sembla que és de 50 pessetes l’any, que traduït en euros d’ara serien uns 30 cèntims. El preu d’avui és aquest, però en aquella època es pagaven les cinquanta pessetes a l’any. Hi havia una llibreta on constaven els pagaments que es feien. Fins no fa massa, el president del centre que se’n recordava venia a casa i pagava diversos anys de cop. Cinquanta pessetes multiplicat per diversos anys encara representava una petita quantitat, fa vint o trenta anys.

XS.- Una de les primeres vegades que vaig ser de la junta, ja fa anys, recordo que ho havíem fet, això.

AM.- L’avi tenia censada la finca amb un propietari dels Monjos, Albornà. El 1911, va subcensar els terrenys de la societat i, uns anys més tard, pels voltants de 1920, va censar els terrenys de cal Forner. Censar els terrenys de la societat va ser una necessitat, perquè l’avi no podia estalviar 50 pessetes al cap de l’any. Això li va solucionar la vida.

El local, com es va fer?AM.- Es va fer amb peonades. La gent venia a fer hores

al local. També es van emetre cèdules, que eren com unes accions que donaven un interès i es pagava dels beneficis del local. El primer president va ser Ramon Martí. Fins a la República va anar funcionant d’aquesta manera, amb la cooperativa i la societat. Arran de la guerra, van desaparèixer tots els papers. Després de la guerra, el local va passar a Educación y Descanso, forçosament.

El règim franquista va imposar algun president, llavors?

AM.- Se’n va fer càrrec la Cambra Agrària. La Cambra de la Bleda era de les poques, si no l’única de la província de Barcelona, que existia en un poble sense ajuntament propi. La Cambra Agrària, a través dels productes per als pagesos, que anaven racionats, treia bons diners, amb els quals van arreglar la sala, van posar el sostre de suro... Educación y Descanso només servia per anar a demanar llicència d’activitats i permisos per fer actes i festes.

Això feia dependre el Centre de la Cambra Agrària?AM.- Jo, al 65, era president d’aquí. Vaig estar set anys de

president de la Cambra Agrària i va ser quan es va refundar la societat. En aquells moments hi havia més màniga ampla i es va poder refundar la societat que havia desaparegut tots aquells anys de postguerra. Llavors, la societat va poder funcionar pel seu compte i la Cambra Agrària va continuar

per la seva banda al local del costat. Durant molts anys, van ser presidents de la Cambra Agrària l’Alàs, també el Tofolet, el Pere Torres, jo i, més tard, l’Àngel de Ca la Sibina. La Cambra Agrària donava beneficis, que es reinvertien a la sala. Quan la societat es va refundar, va ser per acció de la junta de la Cambra Agrària. Jo n’era el president en aquella època, i hi havia Josep Martí, Joan Ràfols, Àngel Marcè de ca la Sibina, Josep Forcada i Joan Batet.

Com ho van fer?AM. Els dels Monjos havien anat a trobar l’advocat Josep

Ballester per fer els estatuts de la seva societat. Nosaltres, en assabentar-nos-en, vam encarregar també al mateix advocat que ens fes els tràmits. Va anar al Govern Civil, va posar el llibre d’actes... Em sembla que aquesta tramitació va costar unes 50.000 pessetes, de l’època.

Quants socis té la societat actualment?XS.- Uns 120 socis en total. AM.- Abans, les festes eren pagades exclusivament pels

socis solters. S’ha de pensar que el cost d’una festa major era superior al jornal d’una setmana de treball. A les cases que hi havia mosses, es deia que podien fer festa major sense gastar un duro.

En aquests últims anys, quins són els problemes de la societat?

XS.- La falta de socis, perquè no hi ha prou gent al poble.

AM.- La Bleda s’està despullant de gent, només hi queden els vells. El problema ve de fa temps i va ser la impossibilitat de fer una casa pel fill al costat de la casa dels pares.

Hi ha molts pobles on actualment es discuteix sobre les dificultats de continuar les activitats de la societat recreativa. A molts llocs, aquestes entitats han deixat de funcionar i ho han deixat tot a mans de l’Ajuntament...

XS.- Aquí, si no l’organitza la societat, no hi ha festa major.

AM.- Una cosa que s’ha de reflectir és la importància de les obres que s’han fet en el local de la societat. Hi ha hagut unes juntes que han invertit i regalat moltes hores perquè es poguessin fer unes obres que han estat molt ben aprofitades.

XS.- I que els socis, en principi i fins avui, han respost amb la seva col·laboració econòmica.

Portada dels estatuts fundacionals del 1911.

Prestatgeria farcida de records històrics.

Els darrers presidents del Centre Cultural i Recreatiu La Bleda

1989-90, Josep Batlle Guasch 1991-92, Josep Forcada Andreu1993, Joan Ràfols Trias1994-95, Pere Cusiné Tort1996-97, Emili Parés Pujol1998-99, Josep Olivella Trias2000-01, Domènec Colet Alàs2002-03, Joan Sala Bigaire2004-05, Jordi Ribas Ametller2006-07, Ramon Martí 2008-09, Josep Sala2010-11, Xavier Soler

Octubre 2011 - Núm. 268

Page 28: Martinet octubre 2011 (ee)

35è aniversari d’El Martinet28 / Octubre 2011 - Núm. 268

ACTIVITATS DE COMMEMORACIÓ

Exposició“La Primavera Republicana al Penedès. 1931-1936”

L’exposició recull els resultats de la recerca rea-litzada en el projecte Tots els Noms durant els anys 2008 i 2009 sobre l’impacte de la Segona República al Penedès, i pretén donar a conèixer l’activitat realitzada en els 47 municipis penedesencs entre 1931 i 1936, a partir de l’esforç de la societat civil, els ajuntaments, la Generalitat de Catalunya i el govern republicà. Hi són tractats temes com l’urbanisme, l’educació i la cultura; l’organització territorial, les eleccions i els ajuntaments; els per-sonatges; les associacions i entitats polítiques, sindicals, cooperatives, culturals i d’esbarjo; els confl ictes polítics i sindicals, els fets d’octubre del 34... Tot plegat amb l’objectiu d’informar sobre aquest període tan important del nostre país, i alhora tan desconegut.

Oberta al públic fi ns el 18 de novembre al Casal de la Gent Gran J. Pujol

Horari: de 4 de la tarda a les 8 del vespre de dilluns a divendres.

35 anys d’informació localOctubre 1976 - 2011

litzada en el projecte Tots els Noms durant els anys 2008 i 2009 sobre l’impacte de la Segona República al Penedès, i pretén donar a conèixer l’activitat realitzada en els 47 municipis penedesencs entre 1931 i 1936, a partir de l’esforç de la societat civil, els ajuntaments, la Generalitat de Catalunya i el govern republicà. Hi són tractats temes com l’urbanisme, l’educació i la cultura; l’organització territorial, les eleccions i els ajuntaments; els per-sonatges; les associacions i entitats polítiques, sindicals, cooperatives, culturals i d’esbarjo; els confl ictes polítics i sindicals, els fets d’octubre del 34... Tot plegat amb l’objectiu d’informar sobre aquest període tan important del nostre país, i alhora tan desconegut.

de la Gent Gran J. Pujol

dilluns a divendres.

35 anys d’informació local

La primera portada del primer número

Caminada pel 35è aniversari del butlletí El Martinet i 10è de les caminades Tot Passejant pel Municipi

La Bleda, Muscarola, cal Rubió, el Serral, i els Monjos, on es visitarà CIARGA (Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria)

Diumenge 30 d’octubre, sortida de les antigues Escoles de la Bleda, a les 9 del matí

En la caminada d’aquest més solapem dos aniversaris d’El Martrinet, els 35 anys de butlletí i els 10 anys de caminades. Aquesta caminada pertocaria celebrar-la dins del mes de novembre, ja que la d’octubre es va fer el dia 2, però per qüestions d’agenda es fa dins del mes d’octubre. La sortida tindrà doble contingut, per una banda, la part esportiva i lúdica de la caminada resseguint els camins dels municipis propers, distingint alhora els efectes estacionals en la natura; i per l’altra, la part més cultural d’aquesta caminada amb la visita al nou centre dels Monjos CIARGA (Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria), recentment inaugurat. L’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos juntament amb el Memorial Democràtic de la Generalitat i amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, l’Estació Territorial de Recerca Penedès-Institut d’Estudis Penedesencs i l’Associació d’Aviadors de la República (ADAR) han fet realitat aquest projecte.

Visitarem el centre i el refugi que es troben al costat de la masia del Serral, l’edifi ci que havia estat el centre operatiu del camp d’aviació dels Monjos, guiats per Ramon Arnabat, el president de l’IEP (Institut d’Estudis

Penedesenc), que ens introduirà en la història d’aquest espai durant aquells dies de la Guerra Civil (1936-1939). Ramon Arnabat és doctor en Història i professor de la Universitat Rovira Virgili, lidera el projecte Tots els noms que l’IEP està desenvolupant i ha estat el responsable del projecte CIARGA junt a David Íñiguez, David Gesalí, Did-Patri de la UB i Espai Visual.

Aquest nou centre museogràfi c inaugurat el passat juliol es troba instal·lat dins un hangar metàl·lic de 160 m2, en el qual se separen tres espais: una zona de recepció, serveis, botiga i punt d’informació i consulta sobre temes relacionats amb l’equipament, amb el projecte Tots els Noms i amb els itineraris de memòria democràtica al Penedès; un recorregut per vuit àmbits museogràfi cs, i una sala audiovisual. El visitant també pot introduir-se a la carlinga d’un “Xato” a escala real i amb tots els instru-ments fi gurats, en idioma rus, a la qual s’ ha adaptat un simulador de vol que representa una batalla aèria.

Amb una museografi a didàctica on combina esceno-grafi es i peces originals amb recursos multimèdia, el CIARGA mostra continguts locals del camp d’aviació i informació de la construcció d’un aeròdrom republicà. És

Page 29: Martinet octubre 2011 (ee)

35è Aniversari El Martinet / 29Octubre 2011 - Núm. 268

un centre singular i únic per les seves característiques a l’Estat espanyol. Aquest centre vol donar a conèixer la història i el desenvolupament de l’aviació republicana a la Guerra Civil, la intervenció estrangera en els dos bàndols, la guerra aèria al front i a la rereguarda i tots aquells esdeveniments significatius propis del context històric bèl·lic i de l’aviació a Catalunya.

Aquest lloc recuperat per a la Memòria Històrica és un dels Espais de l’Aviació Republicana i ha esdevingut un Parc de la Memòria de la Guerra Civil, en el qual també trobem un monument a les víctimes civils dels bombar-dejos franquistes.

Punt de la sortida de la caminada: Ens trobarem a les antigues escoles de la Bleda, al costat del camp de futbol, i sortirem a les 9 del matí per anar al municipi veí

dels Monjos. Passarem per dins el casc d’una part de la població de la Bleda en direcció a cal Cisquet i anirem a sortir al restaurant can Pagès de Bellavista, al costat de la carretera de Castellví de la Marca. Franquejarem les cases de Muscarola, ja dins del municipi dels Monjos, i creuarem la carretera de Sant Jaume dels Domenys per arribar a Cal Rubió. Tot seguit creuarem la carretera nacional 340 i entrarem al Polígon Industrial Casa Nova on agafarem el primer carrer a la dreta per endinsar-nos fins a la deixalleria, en direcció al nou centre CIARGA i el refugi, al costat del Serral. El retorn, depenent dels temps de la visita, serà alternatiu, per poder arribar de nou a la Bleda no més tard de les dues del migdia. És una caminada planera i de fàcil execució on cal portar un bon calçat, esmorzar i aigua.

Dissabte 12 de novembre, a les 7 de la tarda al Casal de la Gent Gran

Xerrada “Republicans i Rabassaires.

Politització i conflictivitat social agrària al Penedès”. A càrrec de Raimon Soler, historiador,

membre de l’IEP i del CE Antoni de Capmany de la UB

Aquesta xerrada ens proposa fer un repàs per la història, i més concretament del món laboral i rural al Penedès en l’entorn del nou escenari polític de la Repú-blica, on s’obriren moltes esperances per aconseguir una millora social en la qual la base obrera del país feia molts anys que patia els abusos patronals, sempre recolzats per polítiques dictatorials.

Les eleccions del 12 d’abril de 1931 van fer un tomb en la història d’Espanya. Aquells que havien estat exclosos dels mecanismes del poder durant el període de la Restauració tenien, per primera vegada en dècades, la possibilitat d’exercir-lo i legislar a favor

dels seus interessos.El Penedès en l’epicentre del conflicte agrari català

1919-1936. Els decrets del govern de la República d’11 de juliol i 6 d’agost de 1931 van obrir l’aixeta a la revisió dels contractes de parceria i arrendament, ocasió que fou aprofitada per la Unió de Rabassaires per llançar una àmplia campanya d’agitació que combinà la presentació de demandes de revisió (acompanyades de la retenció de les parts de fruits corresponents al propietari) amb nombrosos actes de propaganda. Las campanyes d’agitació es van repetir al 1932, coincidint amb les èpoques de collites.

Un parel l de maquetes a escala 1/4 d’aquests avions són les que es poden veure dins de l’hangar a CIARGA. En primer terme es veu el Polikarpov 1-16 “Mosca” i al fons, el Polikarpov 1-15 “Xato”.

Vista del nou hangar museogràfic a l’esplanada del Parc de la Memòria de la Guerra Civil de Santa Margarida i els Monjos, situat sobre el refugi i davant de la masia del Serral. Fotografia del dia de la inauguració, el 24 de juliol de 2011, quan el públic assistent a l’acte va conviure una bona estona amb els diversos figurants vestits de l’època de la Guerra Civil. Van visitar el nou centre i el refugi de l’aeròdrom dels Monjos. Aquest camp d’aviació, junt amb el de Pacs, Sabanell i Santa Oliva formava part de la xarxa d’aeròdroms coneguda com el Vesper de la Gloriosa.

Page 30: Martinet octubre 2011 (ee)

Avui parlem...30 / Octubre 2011 - Núm. 268

Curs Escolar 2011-12

El curs escolar 2011-12 al Jaume Balmes ha començat aquest setembre amb 330 alumnes i 28 mestres al claus-tre de l’escola, segons Joan Rico, el director del centre. La pèrdua de la sisena hora no és vista com un problema pel director, que destaca el fet d’haver pogut recuperar el fun-cionament de grups fl exibles per a determinades matèries, cosa que facilita la relació entre mestres i alumnes.

E l nombre d ’esco lars d’aquest curs és semblant al d’anys anteriors. Dels 330

que hi ha en total, 122 infants estan escolaritzats als cursos de cicle inicial i 208 a Primària. El requadre adjunt mostra la distribució dels escolars per cursos. El claustre de professors està format enguany per 28 mestres, dels quals onze són nous en relació a l’any passat.

L’horari del centre és de 9 a 2/4 d’1 del matí i de 3 a 2/4 de 5 de la tarda. La situació actual, que s’ha deixat de fer la sisena hora, ha permès recuperar projectes d’escola, com l’aplicació del servei educatiu personalitzat (SEP) a càrrec dels tutors per a alumnes que ho neces-siten. Amb la distribució actual de mestres, també poden atendre els reforços que calen al centre, que ha pogut recuperar el funcionament en grups fl exibles en diverses matèries: llengua, de primer a sisè, i matemàtiques, a primer i a sisè.

L’ensenyament de l’anglès comença a l’educació infantil. A P-5, per exemple, els infants fan dues hores d’anglès a la setmana. També s’ha creat dins l’escola una comissió de ràdio, en procés, per fer un programa des de l’escola. D’altra banda, continua en funcionament el banc de llibres de 3r fi ns a 6è. L’Ajuntament, per la seva banda, ha aplicat un ajut a famílies de Sant Martí per subvencionar aproximadament el 30 per cent del cost dels llibres.

Per part de l’Ajuntament, s’han fet els treballs d’instal•lació de pissarres digitals a les aules i la instal•lació elèctrica. També s’han fet obres menors de fusteria i de condicionament de l’espai dels ordinadors. Queda pendent que acabin d’arribar les pissarres elec-tròniques i projectors per a totes les aules. Entre les coses fetes, hi ha també la modifi cació dels lavabos de

P-3. En canvi, un accés directe i un caminet per anar per l’altra porta i evitar que si plou la gent s’enfangui han quedat posposats per problemes de pressupost de l’Ajuntament. “Pels temps que corren, les relacions són bones”, comenta el director en referència a la relació entre l’Ajuntament i l’escola.

El centre està a l’expectativa que la Generalitat iniciï la construcció de l’Institut Alt Foix, perquè no serà fi ns des-prés d’aquestes obres que podrà començar l’ampliació del Jaume Balmes, que ha de continuar utilitzant els mòduls prefabricats per poder atendre les dues línies.

La retallada pressupostària de la Generalitat afectarà el transport escolar no obligatori. Això no constitueix, de fet, cap novetat, perquè a Sant Martí els alumnes del municipi, visquin a prop o molt lluny de l’escola, no tenen dret al transport escolar gratuït, tot i que en alguns casos hi ha escolars que fi ns ara podien aprofi tar les places lliures dels autocars.

Descens de matrícules a l’Escola bressol El Xic Martinenc

L’escola bressol El Xic Martinenc ha iniciat el curs amb una davallada del 23 per cent en el nombre de matrícules. El personal docent atribueix el descens a la crisi econòmica i també al retard en la percepció d’ajuts

i beques de menjador per a les famílies.

Aquest 2011 hi ha hagut un considerable descens de matriculacions: 43 nens davant els 56 infants del curs passat, una circumstància directament lligada a la crisi. El descens també s’ha notat al menjador, que atén de 15 a 20 nens cada dia davant els més de 30 que acollia el curs

passat. L’equip d’educadores està format per 8 persones: una a nadons, 4 a 1-2 anys i 3 a 2-3 anys.

L’activitat pedagògica de l’escola bressol, però, continua al mateix ritme, comenta al Martinet la seva directora, Anna Vallès. Continuen les activitats de l’hort i per als infants de 2-3 anys també s’ha introduït l’activitat de taller, pensada per a grups més petits (6 nens com a màxim) que els de l’aula, orientada a la manipulació d’eines i de materials amb atenció i detall.

D’altra banda, el personal educatiu continua organit-zant xerrades, tallers i tertúlies adreçades a les famílies de nens de 0-3 anys, que enguany fan obertes a totes les famílies, encara que els nens no vagin a l’escola bressol.

les famílies.

un considerable descens de matriculacions: 43 nens davant els 56 infants del curs passat, una circumstància directament lligada a la crisi. El descens també s’ha notat al menjador, que atén de 15 a 20 nens cada dia davant els més de 30 que acollia el curs

passat. L’equip d’educadores està format per 8 persones:

Jaume Balmes ha començat aquest setembre amb 330 alumnes i 28 mestres al claus-tre de l’escola, segons Joan Rico, el director del centre. La pèrdua de la sisena hora no és vista com un problema pel director, que destaca el fet d’haver pogut recuperar el fun-cionament de grups fl exibles per a determinades matèries, cosa que facilita la relació entre mestres i alumnes.

d’aquest curs és semblant al d’anys anteriors. Dels 330

que hi ha en total, 122 infants estan escolaritzats als

El Jaume Balmes perd la sisena hora, però guanya en grups fl exibles

Page 31: Martinet octubre 2011 (ee)

Avui parlem... / 31Octubre 2011 - Núm. 268

L’IES Alt Foix incrementa la seva capacitat docent

L’IES Alt Foix ha incrementat aquest curs la seva capa-citat docent amb l’ampliació a onze del nombre de grups escolars de què disposa, que ha comportat un augment d’estudiants, però també amb el creixement del nombre de professors en el claustre.

Segons el director del centre, Miquel del Cerro, l’institut ha experimentat molts canvis en relació amb el curs passat. El claustre està format per 33 docents, davant dels 23 professors que hi havia el curs passat. El nombre d’alumnes és de 264, davant dels 230 del curs passat.

L’increment de docents i d’alumnes es deu a l’ampliació de 9 a 11 grups d’escolarització que enguany té el centre. Aquesta circumstància permet, en opinió del director, una millor atenció als alumnes i una relació numèrica entre educadors i estudiants més baixa i, per tant, millor. Amb aquestes dades, la ratio professor/estudiants ha passat de l’1 a 32 de l’any passat a 1 a 20. “Ara ja no es pot desdoblar més” el centre, diu el director. Enguany, l’institut té tres grups de 1r d’ESO, 3 de segon, 3 de tercer i dos de quart. A quart, com que ja s’aplica el sistema dels itineraris, el fet de tenir només dos grups ja no és un problema.

Aquests canvis tenen el seu origen en una trucada de la cap de planifi cació territorial del Departament d’Ensenyament de la Generalitat que va instar el director a decidir “en deu minuts” si ampliava de 9 a 11 els grups d’escolarització. “Això ens obligava a recalcular l’espai” de què disposa el centre en les instal•lacions provisionals que utilitza des de fa cinc anys, però sense tenir temps per pensar-ho bé. Amb la decisió presa, Miquel del Cerro no lamenta el pas donat.

El centre aplica el mètode de l’aula oberta, per a estu-diants amb difi cultats. Aquest grup d’estudiants pot rebre atenció al marge del grup classe amb activitats pràctiques d’aplicació social, matemàtica, lingüística... Aquest tipus d’atenció la reben 5 o 6 estudiants.

L’institut aplica el mètode de treball cooperatiu com a opció de centre. A primer s’ensenya com assignatura a fer recerca i organitzar l’enfoc d’un treball que és exposat a classe i serveix de complement a la tasca formativa del professorat. Els estudiants han de confeccionar ells mateixos les lliçons del temari de classe a partir de la seva pròpia recerca i selecció.

Una altra innovació ha estat adreçada als professors: un Seminari de tutoria per millorar les tècniques d’estudi, les relacions amb estudiants i les famílies... Miquel del Cerro destaca que els docents de l’institut tenen un promig de tres entrevistes amb famílies i tres tutories amb els estudiants, com a mínim, durant el curs.

Els recursos de l’institut també es van ampliant: El centre té en funcionament el servei de biblioteca, va introduint les pissarres digitals i manté en funcionament a la xarxa

la revista del centre. El sistema és més econòmic que la impressió amb paper, un cost que s’estalvia, i permet actualitzar les informacions més sovint. El pla anual de centre també té en compte el treball amb el medi proper, cosa que implica l’organització d’excursions per l’entorn i els municipis del seu àmbit. Aplica igualment un pla d’esport a l’escola per a ‘ ocupació de l’esbarjo i organitza torneigs ja des de l’any passat.

El director destaca la bona comunicació que manté amb les escoles de la zona per tal de coordinar hàbits i tècni-ques de treball per als estudiants amb la mediació de la inspecció. El centre està en ple procés de desplegament de l’acord amb el departament sobre dos objectius a quatre anys vista: la cohesió social i els resultats educatius. Aquest procés es va començar a aplicar el 2010 i acabarà el 2014. Treballen també com a escola verda.

Vaga d’alumnes contra les retallades socialsEl passat dijous 6 d’octubre, els alumnes de 3r i 4t d’ESO

de l’IES Alt Foix van convocar una vaga com a protesta pel procés de retallades que l’administració de la Generalitat aplica a l’educació i a altres serveis de caràcter social. La participació de l’alumnat en la vaga va ser del 50%. Per poder adherir-se a la vaga, els estudiants havien de portar una autorització paterna.

Page 32: Martinet octubre 2011 (ee)

Tot passejant pel municipi32 / Octubre 2011 - Núm. 268

Tot passejant pel municipi

10 anys de caminades Resum de la caminada a Les Fonts de les Dous

A q u e s t a c a m i n a d a a les Fonts de les Dous o b r i a l a temporada de ta rdor d ’ a q u e s t a activitat de caminar i conèixer els espais natu-rals propers, o s imp le -ment retor-nar a llocs agradables del nostre voltant i des-c o n n e c t a r una estona de les pres-ses quotidia-nes. El matí del passat d i u m e n g e 2 d’octubre no podia despertar-se millor, poc abans de les nou del

matí, al lloc de trobada hi feia una fresqueta agradable amb un sol que pro-metia, ja, un dia clar i asso-lellat, clàssic de principis de tardor. I així va ser, però amb més calor de l’habitual. A q u e s t a vegada amb p r e s è n c i a majoritària de mart inencs, ens vam aple-gar 31 parti-cipants que desitjosos de p a s s a r u n bon matinal començàvem u n a n o v a caminada.

Abans de sortir, el coordinador d’El Martinet, Xavier Cada-falch, com de costum, va saludar els presents i en aquesta ocasió va recordar que es complien 10 anys de les cami-nades Tot Passejant pel Municipi. Va recordar als presents que les caminades van néixer amb l’esperit de descobrir i donar a conèixer el nostre territori més proper; de fer estimar la natura, gaudir i valorar el patrimoni natural on vivim, de practicar un esport popular entre amics i família que no té cap cost material i afavoreix la bona salut tot fomentant la convivència veïnal o comarcal.

La caminada va seguir la ruta prevista però hi va haver una visita, afegida a última hora, dins del itinerari, i va ser la visita a la granja Manya de Torrelles de Foix. És una explotació moderna de vaques lleteres que produeixen els seus productes derivats de la llet sota la marca Làctics Foix. La caminada va passar pel camí on hi ha l’accés d’entrada a la granja, poc abans d’entrar al poble de Torrelles, i on la família Formatgé ens van rebre com si es tractés d’uns clients més de l’empresa. Ens van ensenyar la granja i ens van explicar com es treballa i s’explota aquest tipus de bestiar amb les tècniques més modernes d’aquest sector. Fa gairebé dos anys que la família Formatgé va modernitzar la granja

Tot el grup dels caminaires posant per la foto de record davant l’antic safareig i abeuradors de Torrelles de Foix.

Aquest agradable paisatge vegetatiu és el que hi ha en tot el camí que va de Torrelles a les fonts de les Dous, ho fa seguint el reg, i en aquest indret, pel costat de la riera de Pontons i per sota d’uns grans plataners.

Page 33: Martinet octubre 2011 (ee)

Octubre 2011 - Núm. 268 / 33 Tot passejant pel municipi

d’alta producció de llet de vaca. El que crida més l’atenció de la feina mecanitzada és el robot de munyir les vaques, perquè no necessita la intervenció de cap persona i està en funcionament 22 hores al dia sense parar. Les vaques entren soles al munyidor i sempre hi ha una cua de dues o tres vaques esperant per entrar-hi. Cal dir que la casa Danone ha premiat aquesta granja torrellenca en l’apartat de competitivitat sostenible, dins la categoria de producció inferior als 2.000 litres diaris de llet. Làctics Foix produeix els seus productes: iogurts, flams, mató, formatge fresc i altres, amb llet pròpia i la resta la ven a Danone.

Deixant la granja, vam agafar direcció cap al centre del casc antic de Torrelles on a la plaça Major es va fer una parada per esmorzar. Tot seguit vam agafar el camí dels horts, i pel costat del reg ens vam apropar fins a les fonts de les Dous. El camí d’aquest bonic trajecte transcorre per sota de grans plataners i al costat de la riera de Pontons, per on encara passa un petit cabal d’aigua. Arribats a les fonts, vam gaudir de la tranquil·litat de la zona amb el salt de l’aigua al pèlag gran i l’entorn abrupte del terreny on l’aigua de les fonts, els pèlags i la gran arbrada fan molt agradable la visita a aquest espai.

El retorn a Torrelles va ser pel mateix indret, i el camí fins a Sant Martí, ara, va ser per l’antic camí de Vilafranca que passa per can Croset, per la capella de Sant Joan del Lledó i can Carbó de la Riera. Abans d’arribar al destí es va fer una parada tècnica per tastar el pa amb vi i sucre típic d’aquestes caminades, uns moments agradables, sobretot si es comença a tenir gana o el cansament fa acte de presència. La parada va ser a l’ombra que la capella de Sant Joan oferia a la una de la tarda, ja que feia força calor

i queia un sol de justícia. A tres quarts de dues van arribar els últims caminants al

Parc de la Pau, la resta es van anar distribuint pels diversos carrers del centre de Sant Martí i no els va caldre arribar al Parc. Com a anècdota dir que una família martinenca habitual de les caminades va voler afegir-se al grup a Torrelles, però no vam coincidir, sí que ens vam trobar en el camí del reg quan anàvem a les fonts, ells anaven amb nens, algun de molt petit.

Una part dels caminants observant els petits vedells a la granja de Làctics Foix, tot i que estan separats els dos primers són germans nascuts, només, dos dies abans.

El grup escoltant les explicacions d’Eudald Formatgé dins les instal·lacions de la granja de vaques lleteres. Les vaques d’alta producció de llet són de la raça Frisona Holstein.

Page 34: Martinet octubre 2011 (ee)

Quefers de la Casa del Poble34 / Octubre 2011 - Núm. 268

L’alcalde afirma que la majoria de CiU fa innecessàries les comissions i mecanismes de control de l’Ajuntament

En el ple ordinari del passat 29 de setembre, l’alcalde de Sant Martí, Ramon Carbó, va afirmar que la majoria absoluta de CiU fa que siguin innecessaris els mecanismes de control i de participació de l’Ajuntament, com les comissions informatives que han quedat suprimides per primera vegada en 32 anys d’ajuntaments demo-cràtics. L’afirmació de l’alcalde es va produir en el punt de precs i preguntes, a requeriment de la manca d’informació i falta de claredat de la gestió municipal, un tema que també s’havia debatut arran d’una moció sobre transparència democràtica en la primera sessió ordinària -les úniques que permeten precs i preguntes- d’aquest mandat. El ple va aprovar la tramitació de l’últim tram de les contri-bucions especials per la urbanització del carrer de Lluís Companys i el camí de la Serra de Dalt i les festes locals de 2012.

Segons Ramon Carbó, les comissions informatives “són ino-perants, atesa la composició actual de l’Ajuntament”. L’alcalde va respondre així una observació del regidor d’ERC Josep Tort, que va retreure al grup de CiU la negativa sistemàtica perquè els regidors de l’oposició puguin veure i estudiar els contractes de l’Ajuntament amb Cassa. Segons Carbó, un regidor “té dret a demanar un expedient justificant el motiu i li donaran hora i dia, preservant la protecció de dades”. L’alcalde va afegir que no dóna informació, però (els grups de l’oposició) “no diuen la veritat. Quan hi ha projectes importants se’ls informa i els poden mirar i preguntar”. Segons Carbó, ell explica “els projectes importants”, tot i que també va admetre que “els menors, no”.

Els regidors van aprovar per unanimitat l’acta de la sessió anterior. No hi va haver tampoc cap objecció per a les festes locals de 2012, que tindran el 10 de novembre, dissabte, com a data comuna per a tot el municipi com a festa major petita perquè l’onomàstica de Sant Martí cau en diumenge. La festa major de Sant Martí tindrà com a dia festiu el dilluns 16 de juliol. La festa de la Bleda tindrà també com a festiu el dilluns 2 de juliol i, finalment, el dilluns 6 d’agost serà el festiu propi de la Rovira Roja.

Les quotes corresponents a l’últim pagament de les contribucions especials de la urbanització del carrer de Lluís Companys i la Serra de Dalt, acabada l’estiu passat, van tenir l’abstenció del PSC, que va repetir aquest vot en el dictamen sobre la constitució d’una comissió per fer el seguiment de la modificació dels límits municipals amb Torrelles de Foix a causa d’una petita finca. I fins aquí el debat de dictàmens executius en aquesta sessió. La resta de punts van ser mocions presentades per diversos grups municipals.

Moció unànime de suport a l’escola catalanaTots els grups municipals van promoure una moció de suport

al català com a llengua vehicular de l’ensenyament arran de les sentències judicials que pretenen fer el castellà també vehicular a l’escola catalana. La mateixa unanimitat va tenir una altra moció que reclamava la materialització de l’àmbit de planificació del Penedès perquè comenci a actuar i encara una tercera proposta, impulsada per la Unió de Pagesos, que s’oposava a la prohibició per a tractors i vehicles lents de circular per la C-15, la carretera entre Vilanova, Igualada i Manresa. El debat va servir per matisar la reclamació que es faciliti el pas dels vehicles agrícoles per un traçat similar al de la C-15. La moció es va aprovar amb l’abstenció del grup de CiU.

El grup de govern va impedir que s’aprovessin la resta de mocions presentades per grups de l’oposició, com una de la CUP per reclamar transparència en la gestió municipal i tot un seguit de mesures destinades a donar transparència als interessos dels components del consistori. “La millor garantia dels ciutadans és el compliment estricte de les lleis per part de les administracions. A Sant Martí es dóna tota la informació que s’ha de donar per llei. Entenem que és una moció populista i que ratlla la demagògia”, va sentenciar l’alcalde en la rèplica.

AM-CUP va presentar una altra moció pel respecte als animals, en coherència amb la Declaració universal dels drets dels animals de l’ONU. La proposta de la CUP tenia com a objectiu principal la prohibició d’espectacles de circ amb animals. La portaveu d’AM-CUP, Àngels Ruz, va defensar la proposta i va afirmar que actualment els espectacles de circ amb animals no són educatius i representen un maltractament per a les bèsties. CiU es va oposar a la proposta. L’alcalde Ramon Carbó va argumentar que, a parer seu, “és més important el dret de la mainada de Sant Marti d’anar al circ” que no pas el possible maltractament als animals. L’alcalde va afegir que

ja hi ha lleis que regulen l’activitat de circ: “Estic segur que els circs compleixen la lleis”, va dir Carbó, que va acabar recordant que la llei del Parlament de Catalunya que prohibeix les corrides de toros no prohibeixen els correbous.

CiU es va oposar també a una altra moció d’AM-CUP, impulsada pel comitè d’empresa de l’Hospital de l’Alt Penedès a favor de la feina dels treballadors i contra les retallades sanitàries de la Generalitat, i també una altra proposta més genèrica d’ERC. La moció d’AM-CUP recordava que les retallades provoquen el tancament de llits, la reducció de personal i de serveis per a l’atenció de la població. La moció d’ERC reclamava mimar i preservar el sistema de salut públic. “Hem de lluitar perquè la sanitat catalana no perdi ni una mil·lèsima”, va defensar Josep Tort. Per CiU, Carbó va justificar la seva oposició perquè “a cap govern li agrada fer polítiques restric-tives i de racionalització de la despesa. (...) Que els qui van fer el forat ara es queixin és un acte de cinisme brutal. (...) Per preservar el sistema de benestar social s’han de fer aquestes retallades”, va dir l’alcalde.

Un acomiadament que s’amortitzaRamon Carbó va justificar l’acomiadament del monitor d’esports

Benjamí Amado com una despesa econòmica (de 52.000 euros, segons el portaveu del PSC, Josep Porcell) com uns “diners ben invertits perquè en tres anys s’amortitza l’acomiadament”. Carbó no va explicar els motius que havien motivat l’acomiadament i es va limitar a dir que havien tingut l’assessorament dels serveis jurídics de la Diputació de Barcelona.

L’alcalde va defensar com una “bona inversió” l’obertura d’una rasa al carrer de les Cases Noves per a la instal·lació d’una canonada de gas i la renovació de la canonada del servei d’aigua, antiquada i d’uralita. Segons Carbó, que responia a una altra pregunta del PSC, es va fer una rasa més gran i, d’acord amb Repsol i amb Cassa, es van aprofitar les obres per renovar completament la instal·lació d’aigua.

També a pregunta del regidor del PSC, Josep Porcell, Carbó va admetre que l’Ajuntament ha retallat a la meitat les sessions de manualitats per a la gent gran i no va desmentir que havia suggerit a la monitora de l’activitat que oferís mantenir les mateixes sessions amb quotes de les persones usuàries. “El cost que representa per a l’Ajuntament és de 1.800-2.000 € l’any. Seguim mantenint la gratuïtat de la gimnàstica aquest any, l’any que ve ja veurem”, va dir.

L’alcalde també va reconèixer que no se sap si la construcció de l’institut entrarà en el pressupost de la Generalitat de 2012 i que, en qualsevol cas, l’Ajuntament mantindrà la pressió per garantir que els tres barracons que hi ha dintre l’espai municipal serveixin per al Jaume Balmes.

Les famílies que tinguin dificultats per abonar la quota anual d’activitats esportives infantils poden recórrer als Serveis Socials per intentar flexibilitzar el pagament. Aquesta és la resposta de l’alcalde a una pregunta d’AM-CUP sobre la diferència que hi ha entre les quotes d’adults, que tenen periodicitat trimestral, i les infantils.

Ramon Carbó no va voler explicar quina és la composició de la Comissió de festes amb l’excusa que “és com qualsevol altra entitat”. També a pregunta d’ERC, Carbó va afirmar que només impulsarà l’aplicació de convenis urbanístics, com el que afecta la casa del Doctor Roig, a la cantonada de l’avinguda del Castell i l’avinguda d’Anselm Clavé, “quan siguin una prioritat per al municipi”.

L’alcalde va aprofitar el punt de precs i preguntes per fer, ell mateix, crítica als grups de l’oposició: al PSC, per la crítica a com l’Ajuntament celebra l’Onze de Setembre i a A-CUP per la seva crítica al fet que, segons aquest grup, l’Ajuntament faci homenatge a “botxins totalitaris i feixistes”.Els assumptes tractats a la sessió del 29 de setembre de 20111.- Aprovació de l’acta de la sessió del 28 de juliol de 2011. 2.- Resolucions de l’Alcaldia. 3.- Resolucions de la Junta de Govern. 4.- Liquidació de les contribucions especials de la urbanització del carrer de Lluís Companys i del camí de la Serra de Dalt. 5.- Expedient de delimitació del terme municipal de Sant Martí Sarroca i nomena-ment de la comissió municipal de delimitació. 6.- Designació de les festes locals del municipi per al 2012. 7.- Moció de tots els grups municipals de suport a l’escola catalana. 8.- Moció del grup Alter-nativa Martinenca-CUP per la transparència en la gestió municipal. 9.- Moció del grup Alternativa Martinenca-CUP en defensa dels drets de l’animal i perquè a Sant Martí no s’autoritzin espectacles amb animals. 10.- Moció del grup Alternativa Martinenca-CUP per la derogació de les retallades en matèria de Sanitat. 11.- Moció de la Unió de Pagesos per l’anul·lació de la prohibició del pas de trac-tors i vehicles lents per la C-15. 12.- Moció del grup d’ERC sobre el nomenament del delegat del Govern en l’àmbit de planificació del Penedès. 13.- Moció del grup d’ERC en defensa del sistema sanitari públic. 14.- Precs i preguntes.

Juliol - Agost 2011 - Núm. 266pLE MUniCipAL

Page 35: Martinet octubre 2011 (ee)

Quefers de la Casa del Poble / 35Octubre 2011 - Núm. 268

l’ajuntament informa número 12A primers d’octubre

l’Ajuntament va dis-tribuir un nou exem-plar del butlletí qua-drimestral, el número 12 corresponent al període d’abril a set-embre 2011.

C o n s t a , c o m sempre, de 12 pàgi-nes amb la portada i la contra a color, mentre les pàgines interiors són a una sola tinta negre.

En portada es des-taca la presa de pos-sessió de l’alcaldia per Ramon Carbó i es complementa amb 6 imatges d’altres notí-cies del període. A les primeres pàgi-nes la salutació de

l’alcalde i els resultats de les Eleccions municipals del 22 de maig. Segueixen les pàgines dedicades a Serveis educatius i Teixit social, a on es remarca la subvenció pels llibres escolars, el concurs de roses i poemes celebrat a la diada de Sant Jordi i la consolidació a la comarca de les 12 hores de Voleibol 4x4.

En l’apartat de Festes es valora positivament el canvis a la festa major i en Urbanisme es relacionen diversos obres menors realitzades al municipi. Una ressenya dels plens municipals a les pàgines dedicades al Consistori, a on es ressalta la modificació del pressupost incorporant-hi 400.000 euros bàsicament de superàvit de l’any 2010 i s’explica amb què seran invertits. Tanca la revista el Calaix de sastre amb notícies diverses, subratllant una onada de robatoris i una crida al civisme i el Calendari d’entitats a l’última pàgina.

servei de dinamització sociocultural / joventut / Gent Gran

VII Concurs de panellets i confitures Festa de la Castanyada

dijous 27 d’octubre, a les 7 de la tarda, a la Sala Polivalent

- lliurament de premis per a tots/es els/les partici-pants i degustació dels seus productes artesanals.

Bases del concurs:

- Els productes (panellets i confitures) han de ser elaborats a casa.

- Les confitures poden ser de qualsevol tipus de fruita.- Hi haurà un premi especial per al millor panellet i la

millor confitura.Cal portar una mostra del producte (panellets o

confitura) fins el 26 d’octubre, en horari d’oficina, a l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca.

Gimnàstica per a Gent Gran

HOLA a tothom!Ja tenim aquí el principi del nou curs 2011/2012 i toca

tornar a la rutina després de les vacances de l’estiu!Tornarem a trobar-nos amb tots els amics i companys al

casal d’avis cada dilluns i dimecres des de les 7 fins a les 8 de la tarda i ens posarem en forma d’una manera divertida i variada amb tota mena d’exercicis suaus que ens ajudaran a trobar-nos millor!!!

Us espero a tots i a totes, que com cada any ens ho passarem molt bé tots junts, fent esport i salut!!!

Una abraçada de la vostra amiga i monitora NICOLE.

expedició i renovació del dni electrònic

La Direcció General de Policia es traslladarà a Sant Martí Sarroca per tramitar el DNI

dimarts 29 de novembre de 2011

Els interessats cal que truquin al 93 899 11 11 de l’Ajuntament en horari d’oficina per a obtenir hora.

Taller del riure

DIMARTS 8 i 15 DE NOVEMBRE, de 16.30 h a 18.30 hLLOC: Espai per a la gent gran Jordi Pujol

DESTINATARIS: Gent granGratuït.

La dinàmica del riure és una experiència de grup, on s’utilitzen els principis de la intel·ligència emocional,

l’humor i el pensament positiu i que pretén el benestar integral de la persona.

Curs d’iniciació a la informàtica

Continguts: Windows, Word, Internet El temari del curs pot variar depenent del nivell inicial

dels alumnes.- Calendari: Dimarts 8, 15, 22 i 29 de novembre

13 i 20 de desembre- Horari: de 19 h a 22 h a la Sala Polivalent

Professor informàtic: Empresa Aula F7- Preu: 53 €

- Inscripcions: del 17 al 28 d’octubre, a l’Ajuntament de Sant Martí (horari d’oficina).

Places limitades!

Page 36: Martinet octubre 2011 (ee)

Quefers de la Casa del Poble36 / Octubre 2011 - Núm. 268

VISITES AL CASTELL

Durant el mes han visitat el Castell Reial Històric 391 persones.

DECRETS D’ALCALDIA

Decret 52 d’1 de setembre de 2011Incoar expedient per donar de baixa al padró municipal d’habitants a A.S., C.O, de l’habitatge situat al barri Can Cruset, 36, 1r 1aDecret 53 de 26 de setembre de 2011Convocar la sessió ordinària a celebrar pel ple el proper dijous 29 de setembre de 2011 a les 21.00 hores.

ACORDS DE LA JUNTA DE GOVERNSessió de l’1 de setembre de 2011-Aprovar la concessió a la Sra. A.M.R. del nínxol núm. 129, 1r pis, Zona Nova.-Imposar una sanció de 800 € a la senyora G.R.N. per haver infringit l’article 7è de l’ordenança municipal de tinença d’animals domèstics de companyia i no tenir l’animal inscrit al cens municipal d’animals de companyia dins del termini de tres mesos a comptar des de la data de naixement, d’adquisició o de canvi de residència de l’animal, infracció que es considera greu segons la mateixa ordenança.-Imposar una sanció de 800 euros a la senyora G.R.N. per haver infringit l’article 16è de l’ordenança municipal de tinença d’animals domèstics de companyia per portar el gos deslligat per la via pública, infracció que es considera greu segons la mateixa ordenança.-Aprovar la bonificació del 30% de la taxa per servei d’aigua sol·licitada per R.G.P. a partir del 4t trimestre de 2011, per ajustar-se a les condicions previstes a les ordenances fiscals.-Aprovar la bonificació del 30% de la taxa per recollida, tractament i eliminació d’escombraries i altres residus urbans sol·licitada per R.G.P. a partir de l’exercici de 2012, per ajustar-se a les condicions previstes a les ordenances fiscals

REGISTRE CIVIL

ESTADÍSTICA SETEMBRE 2011

ALTES1 de Barcelona1 de Saragossa1 de Ripollet6 de Vilafranca del Penedès1 de Villafranca del Cid (Castelló)1 de Santa Margarida i els Monjos

-Aprovar la bonificació del 30% de la taxa per la utilització de la Llar d’Infants municipal sol·licitada per R.G.P. en les quotes mensuals corresponents al curs escolar a partir de l’aprovació de la concessió de la bonificació del curs escolar, per ajustar-se a les condicions previstes a les ordenances fiscals-Sol·licitar a la Diputació de Barcelona i a SERGESA la baixa del terminal de teleassistència domiciliària de F.G.A.

Sessió del 8 de setembre de 2011-Aprovar el pagament del 50% restant de la subvenció concedida per l’any 2011 a l’entitat “Diables Aristois”.-Aprovar el pagament del 50% restant de la subvenció concedida per l’any 2011 a l’entitat “Comissió de Festes de Can Lleó-Hostalets”. -Autoritzar el funcionament de l’activitat dedicada a taller de reparació de vehicles, especialitat de carrosseria sense pintura, a l’immoble de referència cadastral 1824407 CF8812S 0001 RQ situat al Barri Can Cruset, 17, atès que s’ha emès acta de control inicial favorable en data 5 de setembre de 2011.-Adjudicar a “Securitas Direct España S.A.U.” NIF A-26106013 el contracte menor del servei d’instal·lació, manteniment i explotació de central d’alarmes a l’immoble del magatzem municipal situat a la Serra de Dalt i d’acord amb les clàusules que consten a la documentació del con-tracte i annex incorporats a l’expedient.-Aprovar la relació de factures, que importa la quantitat de 62.242,92 euros

Sessió del 15 de setembre de 2011-Trametre còpia compulsada i indexada de l’expedient 155/2009-S relatiu a la imposició de contribucions especials de l’obra de clavegueram del barri Hostalets, d’acord amb el requeriment del Jutjat contenciós administratiu número 13 de Barcelona.-Aprovar l’inici de l’expedient de contractació per procedi-ment negociat sense publicitat del projecte de renovació de la xarxa d’abastament d’aigua potable al nucli de Sant Martí Sarroca que inclou el c/ Casetes, rambla Països Catalans, c/ Maresme, c/ Berguedà, c/ Priorat i c/ Garraf i Sector La Fassina.-Aprovar la declaració de crèdit incobrable presentada per l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Bar-celona amb el número 11029 per diversos conceptes per import total de 98,11 euros de deutors.-Aprovar la declaració de crèdit incobrable per referència presentada per l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona amb el número 11030 per diversos conceptes dels exercicis 2010 i 2011, d’import total 26,18 euros de deutors.-Aprovar la relació de contribuents de la taxa del servei de llar d’infants del mes de juny de 2011, amb un import total de 6.471,90 €. -Aprovar el pagament del 50% restant de la subvenció

4 de Torrelles de Foix1 de Sant Cugat Sesgarrigues2 de Lleida2 de Xina2 de Sabadell

Page 37: Martinet octubre 2011 (ee)

Quefers de la Casa del Poble / 37Octubre 2011 - Núm. 268

l’art. 23 del RLU.-Concedir una llicència de gual al Sr. J.C.F. per una entrada de vehicles al Barri Can Cruset, 7 referència cadastral 1824308 CF8812S 0001 OQ, placa número 205.-Concedir una llicència de gual al Sr. R.A.A. per una entrada de vehicles a la rambla dels Països Catalans, 11 referència cadastral 4224818 CF8842S 0001 KD, placa número 206.-Aprovar inicialment el Pla Especial urbanístic de la finca Cal Pere Sala al barri Hostalets promogut pel senyor M.B.C.-Declarar que l’oferta més avantatjosa és la presentada pel Consell Esportiu de l’Alt Penedès (NIF G-58056722) per tal de realitzar el contracte de serveis de monitoratge d’activitats esportives del curs 2011-2012 per l’import de 27.000,00 euros. En conseqüència i d’acord amb la nova redacció donada a l’art. 135 de la LCSP per la Llei 34/2010, de 5 d’agost REQUERIR al Consell Esportiu de l’Alt Penedès per tal que en el termini de deu dies hàbils, a comptar des de la rebuda de la present notificació, presenti la documentació justificativa de trobar-se al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.

Sessió del 29 de setembre de 2011-Aprovar l’inici de l’expedient de contractació per procedi-ment negociat sense publicitat del projecte “Restauracio del conjunt d’edificis i església de Santa Maria de Sant Martí Sarroca, 3a fase” redactat per l’arquitecte Ramon Calonge i amb un pressupost de 129.722,80 IVA exclós.-Donar per assabentat de les obres per arreglar la teulada i arrebossar paret a cal Jepet Mata situat al barri la Torre, sol·licitat per la senyora N.M.C.-Denegar la llicència d’obres per realitzar un moviment de terres al polígon 17 parcel·la 16 del barri la Bleda, sol·licitat per Inmobiliaria Gorbax, SL d’acord amb l’informe desfavorable de l’Agència Catalana de l’Aigua de 21 de setembre de 2011.-Autoritzar l’ocupació de la via pública del carrer Casetes, 12-14 a Domisa Construcciones, SA per col·locar una sitja i un contenidor.-Donar per desistit el procediment de llicència ambiental de Planxisteria Sivill, SL, d’acord amb la sol·licitud de l’interessat de data 13 de setembre de 2011.-Subscriure el conveni entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca per la formalització de la subvenció per al funciona-ment de centres educatius de primer cicle d’Ensenyament infantil de titularitat municipal per al curs 2010-2011, d’acord amb el text transcrit a la part expositiva.-Acceptar la subvenció per import de 80.000 euros a favor de la Llar d’Infants municipal “El Xic Martinenc” atorgada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya pel curs escolar 2010-2011-Aprovar el pagament del 50% restant de la subvenció con-cedida per l’any 2011 a l’entitat “Escola Jaume Balmes”.

concedida per l’any 2011 a l’entitat “ADF”.-Donar per assabentat de les obres per repassar la teulada i netejar canalera de l’immoble situat a l’avgda. J. Anselm Clavé, 59, sol·licitat pel senyor F.J.C.V.-Donar per assabentat de les obres per picar terra de gres, repàs d’enguixats i col·locar rajoles a l’avgda. J. Anselm Clavé, 60-62, sol·licitat per Autoservei Lacambra, S.C.P.-Aprovar l’inici de l’expedient de contractació per procedi-ment negociat sense publicitat dels treballs per a la redacció del Pla Estratègic i d’Implantació de la promoció turística del municipi.-Donar suport a la candidatura de Vilafranca del Penedès 2015 com a Capital de la Cultura Catalana.

Sessió del 22 de setembre de 2011-Atorgar llicència urbanística al senyor R.C.C. per substituir bigues a cal Ramon Teulera del barri la Torre. -Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca i el Centre Cultural i Recreatiu de la Bleda, d’acord amb les condicions establertes al text del conveni transcrit en la part expositiva.-Aprovar i liquidar a través de la nòmina del mes de setem-bre de 2011 les hores extraordinàries per diferents serveis prestats pels Srs. M.G.P., S.M.N., J.B.R. i J.M.G.E., realitzats fora de la seva jornada laboral durant els mesos de juliol, agost i setembre de 2011.-Aprovar i liquidar a través de la nòmina del mes de setem-bre de 2011 les hores extraordinàries per diferents serveis prestats pel Sr. J.B.C. durant els mesos de juliol, agost i setembre de 2011.-Aprovar i liquidar a través de la nòmina del mes de setem-bre de 2011 les hores extraordinàries per diferents serveis prestats pel Sr. M.B.M. durant els mes de juliol de 2011.-Aprovar i liquidar a través de la nòmina del mes de setem-bre de 2011 les hores extraordinàries per diferents serveis prestats per la Sra. M.V.C., realitzats fora de la seva jornada laboral durant els mes de maig de 2011.-Atorgar llicència urbanística a la senyora P.C.O. per a la construcció d’una zona de compostatge al polígon 19 parcel·la 42 del barri la Bleda segons projecte i annex redactat per l’enginyer agrònom M.M.G.-Concedir una llicència de gual al Sr. J.V.G. per una entrada de vehicles al c/. Lleida, 8 referència cadastral 3725108 CF8832N 0001 JQ, placa número 204.-Aprovar la devolució de la fiança dipositada per J.C.M. per garantir la gestió de la piscina municipal de la tem-porada 2011 en haver-se complert les condicions de la concessió.-Sotmetre a informació pública pel termini d’un mes el projecte per a la construcció d’una residència i centre d’ensinistrament de gossos de teràpia al polígon 37 parcel·la 120 en sòl no urbanitzable, presentat per S.C.M i L.A.B. La informació pública es realitzarà a través d’edicte en el tauler municipal, en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en el diari El Periódico, d’acord el que estableix

Page 38: Martinet octubre 2011 (ee)

Hi diuen la seva38 / Octubre 2011 - Núm. 268

Cal Caraltó del MolíSeguint el curs del cabal de la riera de Pontons per dins

del municipi martinenc, aquest mes arribem a l’últim dels molins alimentat per les aigües d’aquest corrent, cal Caraltó del Molí, que es troba al barri de la Torre. En aquesta antiga masia edificada sobre un molí medieval, possible-ment del segles XIV, és on es troben les restes del molí fariner. Al darrere de la masia actual encara és visible una bona part de la gran bassa on es retenia l’aigua, era una reserva primordial pel bon funcionament en contínuum del molí. En general, pels molins fariners hidràulics, disposar d’una gran bassa d’aigua era una garantia per moldre de manera continuada quantes més hores millor. I calia regu-laritzar l’aportació d’aigua al rodet instal·lat al soterrani i trobar la força hidràulica sufi-cient per fer rodar la pesada mola de pedra del molí.

el MolíAquest molí, junt amb el

d’El Molinet, és un dels que queda més allunyat de la riera de Pontons comparat amb els que hem vist fins ara, però això no l’ha salvat de les inundacions quan hi hagut fortes rierades. El tipus de molí era com la majoria, de roda horitzontal i eix o “arbre” vertical. Es trobava ubicat als baixos d’aquesta antiga masia on hi ha la nau amb volta de canó apuntada amb senyals d’encanyissada, és la part més antiga dels diversos cosos de què consta l’edifici actualment. El molí és segurament l’origen de l’actual masia de cal Caraltó del Molí. Avui, aquesta nau resta buida dels aparells típics d’una instal·lació d’aquest antic molí, però per la masia encara hi resten estris que recorden que allà hi havia hagut el molí. L’accés al molí és per un antic portal de mig punt adovellat que actualment queda dins del baluard de la masia.

La resclosa per retenir i desviar l’aigua de la riera, fins al molí, estava enclavada molt a prop del Molí del Molinet, just on l’aigua d’aquest últim molí retornava a la riera i era aprofitada pel següent molí. Més que una resclosa era un desviament fet amb estaques clavades a la riera, i canyes posades transversalment amb pedres i terra que desviaven l’aigua al reg que passava paral·lel a la riera i per sota el pont del Molinet també. Aquesta sèquia o reg anava per

reCUPereM la HIStÒrIaeN IMatGeS

la indústria molinera de Sant Martí SarrocaMolins d’aigua accionats per energia hidràulica (6)

darrere de cal Colet i pel costat de cal Fortuny, creuava el camí i arribava fins a la bassa de cal Caraltó del Molí. Com va passar en els altres molins martinencs que hem anat veient fins avui, un cop finalitzada la vida del molí, l’equipament per portar l’aigua fins a la bassa es continuà conservant per regar els horts del voltant de la masia. El camí d’accés al molí, abans, era per un altre indret d’on és avui dia, s’accedia pel camí de cal Cabreta i abans d’arribar a cal Jepet Suriol, es creuava la riera per sobre d’un gual molt ben empedrat.

Historia oral de la família Caraltó

Jordi Caraltó i Parès és l’actual propietari de la finca de cal Caraltó del Molí, és el petit de dos germans i encara recorda el funcionament de les moles els últims anys de vida de l’activitat d’aquest molí. Ell, el seu germà Ramon i la seva mare, Anna Parès Morgades, ens documenten els últims anys d’activitat i la història familiar dels Caraltó. Aquest cognom ve de Queraltó i sembla que un dels hereus va canviar Queraltó per Caraltó, però no se sap quan va ser. La memòria familiar del llinatge, en aquest cas ascendent, dels Caraltó és: Jordi Caraltó Parés, Pau Caraltó Suriol, Emili Caraltó Bolet i Pau Caraltó

Rovira, que seria el besavi de l’actual propietari.L’electricitat va arribar a la barriada de la Torre a principis

del primer terç del segle XX, i les primeres dues cases que van demanar aquest avenç van ser cal Miquelet i cal Caraltó del Molí. La producció al molí es va ampliar amb un segon joc de moles, aquestes més grans i de pedra artifi-cial que treballaven amb la força elèctrica, però encara es va conservar uns anys el molí hidràulic. L’any 1956 moria Pau Caraltó, i la seva esposa Anita Parés va continuar la producció de la mòlta d’ordi, civada i moresc, durant alguns anys més. La farina d’aquests cereals servia bàsicament per alimentar el bestiar, però als anys seixanta, aquesta indústria va quedar obsoleta amb la proliferació de les fàbriques de pinso per a animals d’engreix, instal·lades al país i la vida productiva del molí de cal Caraltó va arribar al final. A principis dels anys seixanta, del passat segle XX, va parar difinitivament la mòlta al molí de cal Caraltó, que

1

2 3

Page 39: Martinet octubre 2011 (ee)

Hi diuen la sevaOctubre 2011 - Núm. 268

/ 39aleshores ja s’havia anul·lat el molí d’aigua o hidràulic, i ja feia alguns anys que les moles dels dos molins de cal Caraltó treballaven amb electricitat. Sembla ser que antiga-ment també hi va haver un trull, un molí per fer oli segons referències de l’avi Emili Caraltó. Ell, l’Emili, va ser jutge suplent a començaments del segle XX i va formar part de la junta de la restauració de l’església al 1906.

En finalitzar la vida activa del molí, el vell rodet del molí hidràulic va ser donat al museu de Vilafranca del Penedès, el qual va ser penjat del sostre de la taverna del mateix museu fent la funció de làmpada. Al soterrani, on hi havia l’espai per al rodet i per on corria l’aigua (el carcabà) va ser reomplert per evitar les entrades d’aigua el dies de fortes pluges. En aquestes riuades sempre havien d’agafar els sacs de farina i remuntar-los a un nivell més alt de la casa.

Els últims masoversFrancesc Termens Rosell explica que, aproximadament

l’any 1936, la seva família que vivia a cal Campanera, al costat de cal Fortuny, va anar a viure a la masoveria de cal Caraltó del Molí. Això va ser quan els seus pares, Mingu Termens Papiol i Julita Rosell Pasqual, es van casar i es van desplaçar a la nova casa juntament amb l’avi. A cal Caraltó del Molí treballaven les terres i el Sisco recorda que el seu pare, els diumenges, esmolava les moles del molí repicant la pedra i que a vegades també treballava al molí. Altres records són de quan es refeia la resclosa de la riera, sobretot després de les riuades ja que el fort corrent de l’aigua arrossegava el material emprat, canyes, terra i pedres. I de les inundacions d’aquestes riuades quan el camp del davant del molí quedava negat d’aigua, i de quan es netejava la bassa i s’agafaven peixos. Això últim, el Jordi Caraltó també ho recorda.

Altres dades sobre molins farinersL’ofici de moliner, com qualsevol activitat preindustrial,

tenia una càrrega empírica extraordinària. El moliner havia de saber posar a punt tot l’enginy per tal de fer una bona farina. De vegades un molí dolent, si el moliner era assenyat, feia una bona farina. I un bon molí, si el moliner no coneixia prou l’ofici, no treia bona farina. Quan el moliner necessi-tava del treball d’algun altre ofici: fuster, ferrer, obrer, etc., aquest es posava sota la direcció del moliner perquè ell, millor que ningú, sabia com havia de muntar els aparells. Les moles, pel desgast que tenien, s’havien de repicar per al bon funcionament de la mòlta. Això ho havia que fer el moliner. Ell era qui tocava la farina amb els dits i sentia a tothora el soroll de les moles que anaven marcant-li el bon funcionament. La qualitat de farina la donava la velocitat de la mola, la qual era controlada a ull pel moliner amb l’adequat cabal d’aigua. Aproximadament, el ritme de la mola francesa d’1,30 m de diàmetre havia de portar una velocitat de 8 o 10 metres per segon o l’equivalència a 120 revolucions per minut. Si les moles eren franceses s’havien de repicar cada 3.000 quilograms de gra mòlt. Si les moles eren blanques, s’havia de fer més sovint quan el moliner ho creia convenient.

Col·lectiu d’Amics dels Molins del Centre d’Estudis Contestans

(article publicat a la revista El Rodet).

Identificació de les fotografies

N. 1 - Foto de la masia de cal Caraltó del Molí, on als baixos del cos de l’edifici més alt hi ha la vella nau de l’antic molí fariner d’aigua, i a l’esquerra de la foto, al davant, és el que era la casa dels masovers. Foto: El Martinet, gener del 2008.

N. 2 - A la fotografia, Jordi Caraltó quan es va extreure el rodet del molí, la peça principal pel funcionament del molí hidràulic. La seva ubicació era al soterrani del molí, anomenat carcabà, lloc per on entrava l’aigua i impactava amb força sobre els àleps del rodet, que alhora feia voltar, juntament amb l’eix o “arbre” la mola de pedra del molí. Foto de principis dels anys seixanta del segle XX, cal Caraltó del Molí

N. 3 - Exterior del molí on

es veuen diverses moles recolzades a les parets. Al fons a l’esquerra, el portal d’accés al molí i a dins es pot intuir la visió d’uns peus de banc on posaven la mola volan-dera (la de sobre), girada per repicar-la. A la foto-grafia es veu l’Anita amb una cria de vedell. Foto de principis dels anys seixanta del segle XX, cal Caraltó del Molí.

N. 4 - Vista d’una part de la bassa plena d’aigua on les parets del darrere de la casa són part del mur de contenció. Foto de mitjan segle XX, cal Caraltó del Molí.

N. 5 - Interior de la nau del molí en una visita al 2008. Aquests tipus de construcció,

al sostre, en volta de canó apuntada i amb sen-yals d’encanyissat, vénen a dir que probablement es tracta d’una construcció del segle XIV. Foto: El Martinet.

N. 6 - Fotografia de l’antic accés a cal Caraltó del Molí, el pas per creuar la riera de Pontons abans d’arribar a cal Jepet Suriol (als Hostalets), on hi havia un empedrat ben fona-mentat per facilitar el pas dels carruatges. Amb el pas dels anys es pot veure que encara hi ha les restes de pedres a la llera de la riera. Aquest gual va ser el pas habitual per anar al molí fins a principis dels anys vuitanta quan es va fer la nova carretera a la Bleda i es canvià l’entrada d’accés a cal Caraltó del Molí. Foto: El Martinet, any 2008.

Dades orals: Jordi i Ramon Caraltó Parés i Anna Parés Morgades (cal Caraltó del Molí).

Francesc Termens Rosell (cal Jaumet de Sers)

Fotos: Família de cal Caraltó del Molí i El Mar-tinet

Dades històriques: Sal-vador Llorac i Santis, Sant Martí Sarroca - Pòsit del Temps, publicat per l’Ajuntament al 1989

4

5

6

Page 40: Martinet octubre 2011 (ee)

Hi diuen la seva40 / Octubre 2011 - Núm. 268

TERÇOS AMUNT

Prèvia de Santa Tecla, 18 de setembre, Tarra-gona

Junt a les dues colles grans de Tarragona i la Colla Vella (la colla Joves de Valls va excusar la seva assis-tència). La nostra colla hi va descarregar el tres i el quatre de nou amb folre i es va completar la torre de vuit, segona d’enguany, i el pilar de set folrat. La colla Vella hi va descarregar el tres de nou folrat, va carre-gar el quatre de nou amb folre, el nou de vuit amb tres enxanetes i el pilar de sis. La colla Jove de Tarragona va carregar el tres de nou amb folre, seguit d’un intent desmuntat de cinc de nou amb folre, va completar el quatre de nou amb folre i el quatre de vuit amb l’agulla, i els Xiquets de Tarragona van començar amb el cinc de vuit descarregat, seguit amb un intent desmuntat de tres de nou amb folre que a continuació van completar acabant amb el quatre de vuit.

Festes de la Mercè, 25 de setembre, BarcelonaA la plaça de Sant Jaume a més dels Castellers de

Barcelona hi havia el Minyons de Terrassa i nosaltres. Vam començar descarregant el quatre de nou amb folre seguit d’un de tres nou amb folre amb l’agulla, amb repetició es va completar també la torre de nou amb folre i manilles i vam cloure amb el pilar de vuit amb folre i manilles. Els Minyons van descarregar el tres de nou amb folre i el quatre de vuit amb l’agulla i el pilar de set amb folre i carregat la torre de nou amb folre i manilles. La colla local va fer dos intents desmuntats de quatre de vuit i van descarregar la torre de vuit folrada.

Reus, 1 d’octubre, El MercadalDiada bianual en què estan convidades les colles

dites grans, les dues de Valls, els Minyons de Terrassa i la nostra colla, a més de la colla local Els Xiquets de Reus.

Els Verds hi vam descarregar el tres de nou amb folre, en segona ronda el quatre de nou (sense folre), en tercera ronda la torre de vuit folrada. Els Minyons van descarregar el tres de nou amb folre, el cinc de vuit, el quatre de vuit amb l’agulla, i van acabar amb el pilar de set amb folre, carregat. La colla Vella va descarregar el tres de nou amb folre, el cinc de vuit i el quatre de vuit. La colla Joves de Valls va descarregar el tres i el quatre de vuit i un intent de cinc de vuit. La colla local va completar el tres i quatre de vuit i la torre de set.

La Bisbal del Penedès, 8 d’octubreAmb motiu del primer cinc de vuit amb l’agulla fet

a aquesta plaça per la festa major del any 2010, es va descobrir una placa commemorativa a la façana de la societat. De les nou que hi ha, sis són de la nostra colla. Tot seguit, després del descobriment, s’hi va fer una molt bona actuació, els bisbalencs van gaudir del primer castell de nou descarregat enguany, el tres de nou amb folre, a més del quatre i el cinc de vuit i per acabar amb el vano de cinc.

Vilafranca, 12 d’octubre, 1a Diada de la colla Jove dels Xiquets de Vilafranca

A la plaça de la vila amb els Bordegassos de Vilanova i els Tirallongues de Manresa, la colla local va comple-tar el tres i el quatre de set i la torre de sis, a més del segon pilar de cinc, els de Vilanova, castells de set i mig, i els del Bages, castells de set.

Romeria a Montserrat, 16 d’octubreEl Castellers de Vilafranca van descarregar la Torre de

8 amb folre, el 5 de 8, el 4 de 8 amb l’agulla i el pilar de 7 folrat.

Els Xicots de Vilafranca, els Castellers d’Esparreguera i els Moixiganguers d’Igualada van fer els castells bàsics de 7 i alguns de 7 i mig.

Fires de Santa Teresa, 16 d’octubre, el VendrellEnguany hi van participar 4 colles, fet insòlit ja que nor-

malment eren 3. Hi va participar la Colla Vella dels Xiquets de Valls que feia 100 anys que no actuava a la plaça Vella del Vendrell. Va descarregar el 3 de 9, el 5 de 8, el 4 de 8 i el pilar de 6.

La Joves de Valls va descarregar la torre de 8, el 3 de 8 i el 4 de 8.

La Colla Jove de Tarragona va descarregar el 3 de 9, el 4 de 9 amb folre i el 4 de 8 amb l’agulla.

Els Nens del Vendrell no van tenir sort, ja que van fer diversos intents amb llenya dels castells de 8 que tenien programats.

ALTRES DIADESSanta Tecla, Tarragona, 23 de setembreGran actuació de les dues colles grans de Tarragona.

La Colla Jove va carregar el primer cinc de nou amb folre de la seva història, després de disset anys del seu primer intent a més de descarregar el quatre de nou amb folre i carregar el tres de nou amb folre. Els Xiquets de Tarragona aconsegueixen la primera tripleta màgica del seu historial. Des d’aquesta pàgina felicitem les colles tarragonines pel seu èxit.

Lleida, 2 d’octubre, Fira de Sant MiquelHi assistiren la Colla dels Castellers de Lleida, que

hi completaren la clàssica de vuit. Els Capgrossos de Mataró hi descarregaren el tres de vuit, el quatre de nou amb folre al segon intent, ja que el primer va ser un intent desmuntat. Cal destacar que en aquest castell hi va debutar a segons Xevi Castellví, col·laborador nostre, i excap de colla i conferenciant de la segona Xerrada castellera de Sant Martí, i van acabar amb la torre de vuit folrada. I el Nens del Vendrell castells de set.

4D9 fIGUERES

Quatre de nou net a El Mercadal de Reus. 1 d’octubre de 2011.

Pilar de set folrat a la Romeria de Montserrat. 16 d’octubre 2011.

Page 41: Martinet octubre 2011 (ee)

Hi diuen la sevaOctubre 2011 - Núm. 268

/ 41

El refredat i la gripConsells per als pacients- El refredat és una malaltia lleu provocada per virus. Causa

aquests símptomes: mocs, nas tapat, mal de coll i de cap, tos, ulls plorosos.

Acostuma a començar pel nas i per la gola, i després pot baixar als bronquis.

Al cap d’uns quants dies es cura sense tractament.Es poden patir entre 2 i 5 refredats l’any. Els nens petits

en tenen més.

- La grip també és una malaltia causada per virus.Apareix com a epidèmia a l’hivern, coincidint amb els mesos

de fred. Comença de cop, amb febre alta (39º - 40º C), dolors musculars, mal de cap i de coll, malestar general, nas tapat i tos seca. Pot provocar diarrees, nàusees i vòmits (sobretot en nens). Altres virus poden produir les mateixes molèsties.

Cal que tingueu paciència, que no espereu trobar-vos bé de seguida. No podeu mantenir

el ritme de vida habitual. La febre que provoca la grip dura 4-5 dies, i la tos i el cansament poden durar 3 setmanes.

Com podeu prevenir el refredat i la grip? El contagi és mitjançant les mans i l’aire. Si teniu la grip

o conviviu amb algú que la té o que està refredat, seguiu aquests consells:

■ Renteu-vos sovint les mans i feu servir mocadors d’un sol ús per mocar-vos i per tapar-vos la boca i el nas quan tossiu o esternudeu.

■ Llenceu els mocadors en una bossa i lligueu-la.■ Ventileu l’habitació on hi ha algú amb la grip, obrint la

finestra diverses vegades cada dia. No hi ha vacunes per al refredat. La vacuna de la grip prevé la grip, però no el refredat. L’efecte de la vacuna de la grip dura un any.

Què heu de fer?Descanseu i tingueu cura de la vostra salut. Beveu aigua,

sucs, brous o infusions. Si no teniu gana, no cal que mengeu aliments sòlids.

■ No hi ha cap medicament que curi la grip ni el refredat, però n’hi ha alguns, com ara el paracetamol, que ajuden a millorar el mal de cap, la febre i les altres molèsties.

■ Els antibiòtics no curen ni el refredat ni la grip.■ No és convenient fumar. Pot ser un bon moment per deixar

definitivament el tabac.■ Preneu una dutxa o un bany per estovar els mocs.Poseu-vos sovint sèrum fisiològic o aigua amb sal al nas.

■ Per a la irritació de la gola van bé els caramels sense sucre. Eviteu tossir i gargamellejar si no és per treure mocs: quan tossiu us rasqueu la gola i augmenteu la irritació i la tos.

Quan heu de consultar el personal sanitari?Podeu passar la grip i el refredat sense que us atengui cap

professional sanitari. Si teniu dubtes, podeu trucar al vostre centre i consultar el personal d’infermeria o de medicina que us atén habitualment.

Les farmàcies són també un punt de consulta sanitària.Podeu fer-hi consultes o trucar al telèfon de Sanitat Respon

902 111 444.Us donaran consells per curar-vos la grip i el refredat

comú.Si cal, podeu desplaçar-vos al centre de salut i a la farmàcia

encara que tingueu febre. La febre no és motiu d’urgència.En el cas de la grip, només cal que consulteu el metge o la

metgessa de capçalera si nomilloreu a partir del 4t-5è dia o teniu ofec.També, si sou una persona gran o amb una malaltia crò-

nica.Recordeu que la utilització racional dels serveis d’urgències

evitarà que es col·lapsin i permetrà que s’atenguin adequa-dament els casos greus.

Rosa DomènechInfermera

La campanya de vacunació antigripal es realitzarà entre l’1 d’octubre

i el 30 de novembre.

Page 42: Martinet octubre 2011 (ee)

Hi diuen la sevaOctubre 2011 - Núm. 26842 /

… decidir la quantitat de sal en el que mengen

El consum mitjà de sal ascendeix a 9,7 grams per persona al dia, enfront dels 5 grams recomanats per l’Organització Mundial de la Salut, quasi bé el doble. Ara mateix, fins i tot ja han baixat el màxim a 4grams, el que vol dir que encara posen en més compromís als espanyols. Aquestes dades preocupants de mals hàbits alimentaris ja s’intuïen, però es converteixen ara en una evidència de pes, segons conclouen dos estudis encarregats per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició.

El primer d’aquests estudis es va centrar en l’anàlisi del consum de sal en la població espanyola i principals fonts alimentàries de sodi. Quan diem el sodi, és perquè és l’element químic de la sal, que químicament es coneix com a clorur SÒDIC, que en excés ens fa mal. És el causant de malalties cardíaques perquè aquí a Espanya, ¿qui no ha sentit la típica frase de “aquell té la tensió alta”?

El segon va examinar el contingut en més de 1.200 aliments de la dieta habitual. A partir dels seus resultats, s’ha establert que els aliments que més sal aporten són embotits, pa i pans especials, làctics i derivats, i plats preparats.

Ja s’ha estipulat, que el 80% dels espanyols consumeix més sal de la recomanada. La mitjana d’ingesta diària s’estima de 10 a 12 grams, mentre que, com ja hem dit, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana no superar 4 grams per dia. Un elevat consum d’aquest condiment, és un important factor de risc d’hipertensió arterial, que augmenta la possibilitat de malaltia cardíaca i accident cerebrovascular. “La reducció de la ingesta a la meitat podria evitar milers de morts cada any per isquèmia cerebral i infarts.

Com ja hem avançat abans, la reducció de sal en la dieta redunda en un millor control de la hipertensió arterial i, per tant, una reducció del risc de malalties cardiovasculars.

Els aliments més comuns en la dieta espan-yola superen els nivells de sal considerats con-ven ients pe ls exper ts en sa lu t i nu t r ic ió . A Espanya, des de l’Estratègia anomenada NAOS, se segueixen diferents pràctiques de reducció de sal en els aliments. La més recent afecta el pa. La Confederació Espan-

yola d’Organitzacions de Fleca i l’Associació Espanyola de Fabricants de Masses Congelades es van comprometre el 2005 a reduir en els següents quatre anys el contingut de sal en el pa. La rebaixa ha arribat fins a un 25,9% menys. La reducció gradual en aquest període ha permès una adaptació del gust dels consumidors a un pa menys salat, sense que amb prou feines s’hagi percebut el canvi. Aquest condiment juga un paper determinant no només en el gust del pa, sinó en l’activitat del llevat, l’enfortiment de la xarxa de gluten i, per tant, en la retenció de gas de massa fermentable. Malgrat aquestes propietats, un estudi preliminar recent dut a terme a la Universitat de Cork (Irlanda) ha demostrat que “la producció de pa amb nivells molt baixos de sal (de fins al 0,3%) és tecnològicament factible”, encara que els autors asseguren que queda per millorar el sabor del pro-ducte final”.

En altres països es prenen decisions de gran impacte en la nutrició comunitària, en relació amb el control de la sal, els greixos trans i els sucres dels aliments processats. La sal juga un paper rellevant en el sabor dels aliments. Encara que, cada vegada més, els consumidors exigeixen productes amb menys sal, menys sucre i menys greix, prefereixen que tinguin bon sabor. Això planteja a investi-gadors i tecnòlegs d’aliments un dilema per dilucidar com manipular-ne les característiques tècniques sense deixar de satisfer les preferències sensorials dels consumidors. Les línies d’investigació es divideixen en diversos fronts: des de la distribució intel·ligent de la sal (per capes) en els ali-ments, fins a la substitució parcial per additius potenciadors del sabor o la reducció progressiva i sistemàtica en els productes processats, tal com ha succeït a Espanya amb el pa. L’objectiu d’aquesta disminució en productes de consum quotidià és ja una qüestió de salut pública, ja no només per nosaltres, sinó que al govern se li en van molts duros per la Seguretat Social. Gairebé tots els aliments contenen sal, no només pel sabor que els dóna, sinó per l’important paper que juga en la seva textura i en la seva conservació des d’antany.

Hi ha algunes empreses que han desenvolupat tècniques amb d’altres additius que poden arribar a substituir la sal, sense alterar massa el gust original i empreses del sector alimentari que es decanten per d’altres procediments, com l’ocupació de clorur de potassi en substitució de la sal (clorur de sodi) en la fabricació de productes precuinats. Els resultats de sabor són bons. L’aspecte negatiu d’amargor associat a l’ús d’aquest substitut s’ha aconseguit emmascarar amb l’addició als menjars preparats d’herbes aromàtiques i espècies.

Cada vegada, com moltes altres coses, el tema d’aliments amb sal està més regulat. Actualment, un projecte que pot tenir projecció mundial és una base de dades que detalla el contingut de sodi de més de 7.000 aliments processats, classificats en 10 grups. Segurament, a les etiquetes dels supermercats, encara hi haurà una informació més, que segur que molts usuaris no passaran per alt.

Josep Anton Gabarron

Page 43: Martinet octubre 2011 (ee)

Hi diuen la sevaOctubre 2011 - Núm. 268

/ 43RECORDS D’INFANTESA

Tan bé que estem aquí…

Diumenge matí, missa, el Sr. Pepet Teixidor encara tocava les campanes i la Sra. Maria de Can Jorba hi arribava dalt de la seva tartana, neta i lluent.

En sortir, “bollo” de crema, al forn del Sr. Rafel i la Sra. Maria.

Em cridaven l’atenció les celles d’ella, no sé si és que no en tenia o se les depilava i se les pintava molt perfila-des, això i la pell blanquíssima que li recordo li feien una mirada especial.

A la tarda, doctrina, nosaltres no anàvem a catequesi, anàvem a doctrina. Mossèn Joan Guardiola ens feia l’explicació i ens preguntava el catecisme; en acabar, cantàvem la cançó...

Tan bé que estem aquíi ens hem de despedir

Jesús, Mariadoneu-nos bona guia

pel camí....Després cine, pel·lícules mudes d’en Charlot, El gordu

i el flacu i d’un personatge amb les celles molt poblades i descabellades que no he vist mai més, semblava un mussol banyut.

En ocasions, el mossèn ens donava confits dels bateigs, quan els trencàvem amb les dents ens deia: -Això no ho feu, és dolent pels queixals, heu d’aprendre a ser pacients, anar llepant...ja vindrà l’ametlla, si ho feu així aprendreu a autocontrolar-vos...

Sàvies paraules. De ben segur no eren les mateixes, però és la lliçó que me n’ha quedat.

Sempre que trenco un caramel amb els queixals em ve a la memòria mossèn Joan.

Violers de pom, cheirantus cheiriQuan havíem de fer la primera comunió, la preparació

era especial i quan s’acostava el dia pujàvem a la Roca, a l’església.

En una d’aquestes oca-sions, la recordo claríssima-ment, en sortir, tots, nens i nenes vam anar a jugar al castell, llavors totalment en ruïnes, era un munt de pedres plenes de vegetació, sobretot violers de pom, també, a la part de Les Valls, maduixeres.

Hi havia un... no se’n pot dir túnel perquè jo que era menuda, no havia complert set anys i estava primeta però hi passava amb dificultat-, era una mena de conducció, que anava de l’interior a l’exterior del castell, a trossos mig enrunada, feia deu o dotze metres de llargada, i la vam travessar arrossegant-nos l’un rere l’altre. Jo no podia ser menys, vaig passar molta por, ves si en vaig passar que va ser un dels meus malsons recurrents. Tinc una mica de claustrofòbia i sempre he pensat que l’origen és d’aquest joc, tot i així no va ser l’única vegada, aquest “joc” devia semblar molt atractiu i l’aventura la vam repetir unes quantes vegades, jo sempre amb la mateixa por...

Ara és impensable que nens de sis o set anys, que és l’edat que teníem, facin un quilòmetre o un i mig, que és el que hi ha del poble a l’església, sols, caminant i que puguin quedar-se a jugar en un lloc potencialment perillós com un castell en ruïnes... no sé si hi hem guanyat o perdut...

Camil·la Pérez Salvà27 d’agost 2011

Violers de pom, cheirantus cheiri

Page 44: Martinet octubre 2011 (ee)

44 / Hi diuen la sevaOctubre 2011 - Núm. 268

El cul de sa cadiraEl 1888 l’alcalde de Barcelona, Rius i Taulet, va fer una

crida a les Nacions en la qual les convocava a participar a l’exposició universal, qualificada com a “festa colossal”, més tard es parlaria d’aquestes exposicions com a “festa popular del capitalisme” que portava “veritables peregrina-cions de la humanitat cap als santuaris de la indústria, les ciències i les arts”.

Així doncs vam tenir l’exposició Universal de Barcelona del 1888 i la casa de mobles Kohn es va presentar com a “fabricants i inventors dels mobles J & J Kohn de fusta cor-bada”, amb aquest màrqueting, es podia entendre que van ser ells els inventors de la fusta corbada, llavors hi va haver una picabaralla entre la casa Kohn i la casa Thonet.

Al 1867 a Wsetin (Moravia) en el territori de l’imperi aus-trohongarès, Jacob Khon i el seu fill Josef van crear una fàbrica de mobles corbats que feia la competència a la fàbrica dels germans Thonet que funcionava des de 1856.

Amb el temps podríem fer unes quantes similituds, la primera és que respecte als mobles i sobretot les cadires de fusta corbada no hi havia massa diferència, la segona és qui no veu cada dia per la TV les “guerres de fabricants” per veure qui fa el model més..., i la tercera és qui no recorda el 1992 com la gran “festa colossal” de l’esport.

Com a resultat de tot això tenim que el model competitiu de les empreses encara existeix, que la qualitat fa reconèixer un bon producte i que des de l’administració fan fires per promocionar el comerç, mentre els consumidors podem comprar sempre i quan la producció generi riquesa, i aquesta veritablement no es pot crear si no aixequem tots el cul de sa cadira i ens hi posem.

Anna

El SAüc què?

Ho reconeixes?la imatge del mes passatAguditza l’observació del teu entorn més immediat.

El nostre municipi val la pena que el coneguem i el gaudim.

Saps on és aquesta porta

El corró de pedra està ubicat a l’era del barri de la Torre, tal i com es pot observar a la foto de vista general que publiquem junt a aquestes ratlles.

Page 45: Martinet octubre 2011 (ee)

/ 45Poemes Sant Jordi 2011Octubre 2011 - Núm. 268

Poema a Sant JordiLa fl or tiene sus encantos,la fl or tiene su candor,unos la veneran tantoque la cuidan con su amor.Otros la pisan sin ningun pudor;sin pensar como la pobrese retuerce de dolor.

Como en este mundo tan tristeque lo tratan sin pudor.Sant Jordi yo te lo pidocon todo mi corazónque pronto venga a este mundoun poquito de razón.

Que los niñitos del mundono entienden de estas maldades,no entienden el porque del hambre,ni de las enfermedades.

Esos ojos tan bonitos,esas boquitas tan tiernas,esperando que las gentesse acuerden un poco de ellas.

Yo te pido de verdadque en este mundo tan tristereine Sant Jordi LA PAZ.

Rosario MorenoCategoria adults

Nada másComo un mar lleno de olas,un sentimiento fl ota por mi cabeza.Nada es comparable con el cielo y el mar,cosas sin poder alcanzar.

Un pensamineto interno incontrolable,frágil i delicado.Algo extraño me ha sonreído,y me dice que dé algo por perdido.

El cielo es como un gran mar sin nubes,azul celeste ahogado por los pájaros cantores.Aquí el silencio su contorno imprime,y cuando el día sale negro, todo se deprime.

Des de un cierto punto, el horizonte se avistasentado en cualquier lugar el tiempo aprisa.Intentos fallidos al intentar avistar el fi nal de un horizonte si fi n,pero fi nalmente lo das por visto,y te sientes satisfecho contigo mismo.

Carla Gómez Categoria juvenils

L’ull viu

UN TÍMID, ENCARA QUE LLOABLE, INTENT DE CONSERVAR LA

FISONOMIA URBANÍSTICA DEL CASC ANTIC.

Cal Valent al carrer Ferran Muñoz fi ns el 2004 El nou edifi ci avuiEl nou edifi ci avuiCal Valent al carrer Ferran Muñoz fi ns el 2004

Page 46: Martinet octubre 2011 (ee)

La FinestraOctubre 2011 - Núm. 26846 /

Cadena SER lliura més de mil euros a AMPERT

L’emissora ofereix a l’entitat la recaptació aconse-guida durant el Sopar Solidari.

La Cadena SER Penedès-Garraf i AMPERT han segellat aquesta setmana el punt fi nal de la col·laboració esta-blerta amb el Sopar Solidari, celebrat el 10 de setembre passat a Vilafranca del Penedès. La vetllada, on van assistir prop de 150 persones, va servir per recaptar fons a benefi ci de l’entitat, dedicada al suport a les persones que reben tractament de ràdio i quimioteràpia a l’Hospital Duran i Reynals.

Gràcies a l’acte, l’emissora ha pogut lliurar a AMPERT un donatiu de 1.105 euros. Amb aquests diners l’entitat podrà cobrir part de les despeses dels desplaçaments d’aquelles persones de l’Alt Penedès que necessiten rebre tractament oncològic. Cada dia, AMPERT facilita el trasllat fi ns l’Hospitalet de Llobregat amb un vehicle de nou places, i la recaptació aconseguida amb el sopar solidari en podrà fi nançar part dels costos.

El Sopar Solidari ha estat només un punt de partida de la relació establerta entre l’emissora i l’entitat, que ja han manifestat la voluntat d’organitzar nous actes de forma conjunta de cara el futur.

Moment en què Núria Camps, directora de SER Penedès Garraf, entrega el sobre amb la recaptació a Joan Rius, president d’AMPERT.

Departament de Redacció i ComunicacióTel.: 93.893 30 08 / 93 890 40 22

[email protected]

Propers cursets i xerrades a l’Herbolari

Benvolguts/des amics/gues,Ja hem deixat la relaxació de l’estiu i a l’Herbolari ens

hem posat les piles i us volem oferir els cursets/xerrades d’aquest any.

- A l’octubre (dia 22) ens torna a visitar la Montse Catalán i ens explicarà com fer conserves casolanes, a part de les verdures i la melmelada, ens ensenyarà a conservar el peix (diferent, oi?!).

CONSERVES NATURALS CASOLANES

- El dia 12 de novembre, a les 4 de la tarda, ens visiten la Patrícia i l’Òscar i ens explicaran com posar en pràctica el llibre de Pon el Cielo a Trabajar de la Jean Slatter. Per qui no conegui aquest llibre tracta de com contactar amb els nostres àngels i de com demanar-los ajuda.

- Al desembre tornem a tenir l’honor de comptar amb la Teresa Segura (professora de la Montse Bradford) i ens ensenyarà com preparar un bon dinar de Nadal vegetarià. Ja us confi rmarem la data.

Ja tenim preparades moltes sorpreses... i cursets... i xerrades pel proper any, però això serà... una altra història.

Ja podeu contactar amb nosaltres i fer la vostra reserva, recordeu que l’Herbolari és petitó i de vegades queda just d’espai!

Salutacions!

Montse Vega - Pilar FerréTelf. 93.899.04.57 - (09:30-13:30) (17:00-20:30h.)

el peix (diferent, oi?!).

- El dia 12 de novembre, a les 4 de la tarda, ens visiten

Page 47: Martinet octubre 2011 (ee)

La Finestra12lletres12plats

Ad’ArtCdeCeràmicaideCuinaL’exposició, que es pot visitar del 5 d’octubre a l’11 de

desembre al restaurant Cal Diari, del carrer Cases Noves núm. 33, consta d’una col·lecció de quadres de ceràmica encara que tractats molt pictòricament, amb el tema de la lletra-contenidor, la lletra i els joc amb lletres per formar paraules, frases … conteni-dors de missatges, d’idees…

La idea de conteni-dor, tan lligada amb la ceràmica des del seu naixement, perdura encara que en la cerà-mica contemporània hagi canviat subs-tancialment. També tracta el tema de la comunicació, la lli-bertat d’expressió i la manca d’aquesta…

M e n t r e d u r i l’exposició, el res-taurant oferirà plats de nova creació inspi-rats en els colors, les formes i les textures de les obres expo-sades.

Ceràmica: Camil·la Pérez Salvà

Cuina: Joan Josep Morell

Per a més infor-mació:

Camil.la: ceramica@

camillaperez.com, 679 43 97 34

Joan 93 899 13 58

Octubre 2011 - Núm. 268 / 47

Carta oberta al president del F. C. Barcelona

Benvolgut Sr. PresidentDonat que com a soci tinc dret a expressar la meva

opinió, vull manifestar la meva disconformitat respecte la manera com s’ha afrontat el darrer afer amb el Real Madrid.

Les violentes actituds dels jugadors d’aquest equip, responent a consignes de la Direcció Tècnica, van cul-minar amb l’entrada a Cesc i pretenien aconseguir per via antiesportiva lesionar algun/s jugador/s per treure’n un rendiment immediat o a termini mitjà.

La inqualificable agressió a Tito Vilanova va anar precedida de barroers gestos despectius cap a jugadors nostres i posteriorment cap al mateix Tito Vilanova, és a dir, cap a la nostra entitat en tant que ells són els nostres representants.

Vull recordar que Mourinho és l’entrenador i manager general del Real Madrid, és per tant un alt representant, i el Clubm per boca del seu màxim mandatarim ha avalat en assemblea i públicament la seva gestió com una forma de fer madridisme (segurament l’única).

La temporada passada, les campanyes d’intoxicació, falsedats, acusacions, dopatge, etc. van ser contes-tades per vostè, Sr. Rosell, com a president, amb un avís solemne davant l’assemblea de representants i dels mitjans de comunicació en el sentit que no se’n toleraria cap més.

Trist és, doncs, Sr. Rosell, que ara els greus i violents incidents del darrer partit amb el Real Madrid hagin merescut només una poruga i claudicant declaració en nom d’una quimèrica rebaixa d’una tensió que el Madrid no vol rebaixar perquè simplement és la seva estratègia. I no és caure en cap parany defensar-se per a ser respectat.

El Barça i vostè com a president han faltat a aque-lla advertència i compromís fets públics davant tots els representants del Club i mitjans de comunicació. Lamentable.

Com qualsevol director d’empresa o pare de família faria, el Barça ha d’actuar quan un treballador seu –d’alt nivell també en aquests cas- és agredit. No fer-ho apel·lant a un desig d’harmonia és contraproduent perquè dóna ales als violents que, en veure que no passa res, es veuran en cor de tornar-hi.

És molt de doldre, Sr. Rosell, la seva declaració davant les penyes esforçant-se a intentar tapar-ho, cercant tots els arguments possibles i demanant amb decisió i vehemència oblidar els fets talment com faria qualsevol madridista.

Les campanyes són d’ells, les acusacions són d’ells, la violència és d’ells. Sr. Rosell, no pot ser que només el Barça hagi de posar l’altra galta. Demano dignitat!

El Barça i la seva afició, al llarg de tota la seva història, tenen prou acreditat un tarannà d’esportivitat i fair play que els donen força moral suficient per actuar degudament en front de comportaments i actituds com les viscudes. Les acusacions contra el Barça ho són també contra els socis com a cos social de l’entitat. El Barça ha de defensar el seu nom, el seu personal i els seus socis i vostè, com a president, no pot acotar el cap i mirar cap una altra banda. És la seva responsabilitat i la seva obligació. En la presa de possessió va dir “No us fallaré”. Sr. Rosell, a qui anava dirigida aquesta frase?

Atentament

Daniel Prats i ClimentSoci núm. 3729 Setembre 2011

Page 48: Martinet octubre 2011 (ee)

Escudella...48 / Octubre 2011 - Núm. 268

El rei blanc ja està arraconat. Tant el cavall com la torre i la dama negres ja estan a punt per entrar en joc en la combinació guanyadora. Mat en 4 jugades. Solució:

El rei blanc ja està arraconat. Tant el cavall com la torre i la dama negres ja estan a punt per entrar en joc en la combinació guanyadora. Mat en 4 jugades. Solució:

SANT MARTÍ, 25 ANYS ENRERE

Butlletí número 269Dissabte 19 de novembre de 2011

Propera sortida d’

Apropament a la vida ruralDel diari de Joan Galimany Pera

Octubre de 1961

Dia 1: Cobro 10.606 ptes de 32,36 cargues de vi (80 paners) de macabeu a 350 ptes /carga. Matí premsar a can Colomé i tarda fer codonyat, 7 kg de sucre. Dies 2 i 3: Fer diverses feines, és moll. Pagar el llaurar al Parraco.Dia 4: Començar a llaurar guarets. Dia 5: Llaurar camp de la sínia. Dia 6: La nit del 5 al 6 plou molt i pedrega una mica. Posar instal·lació per electricitat al pati.Dia 7: Matí a Vilafranca. Tarda arreglar el camí.Dia 8: Anem al cine a Vilafranca: “Siega verde”.Dia 9: Escurar l’estable i a Vilafranca, portem 600 kg d’amoníac i 300 de potassa. Del 10 al 13: Sembrar trepadella i llaurar guarets. Dia 14: A buscar bolets a Fontrubí, ¾ de cistell.Dia 15: Sessió a l’Ajuntament. Tarda futbol: Vilafranca 5, Sant Sadurní 1. Dia 16: ½ dia llaurar a Can Colomé. A la tarda plou.Dia 17: És moll. Fer feines diverses.Dia 18: Els pares a Montserrat. Arreglar barraques pati.Dia 19: Llaurar guarets. Fa molt de fred (6 graus). Compro material per electrifi car la pallissa i el porxo nou. Dia 20: Venda de mongeta seca a 8 ptes/ kg, cigrons a 10 ptes/kg i ametlles a 18 ptes/kg. Llaurar i aplanar. Dia 21: Matí a Vilafranca amb la moto. Tarda batre mongetes.Dia 22: A Roca de Vidal, collir olives per posar en “sols”. Tarda al cine.Dies 23 i 24: Llaurar a casa i al camp Rita. Reunió per l’electricitat.Dia 25: Ferrar el cavall. Carregar 600 kg de Super (Superfosfat) a can Carbó. Posar quarta i última injecció vacuna per la Polio al nens.Dia 26: Sembrem faves. Traginar fems i llaurar guaret.Dia 27: A treballar a Can Colomé.Dia 28: Preu dels conills a 23 ptes/kg. La mare està malalta. A buscar el metge a Guardiola.Dia 29: Trobo un cabàs de morros d’ovella (bolets). Dia 30: Sembrem blat al camp RitaDia 31: Sembrem ordi al camp Pau del Déu. Fer panellets.

En lletra cursiva i entre parèntesi, aclariments per fer compren-sible el text

Octubre de 1986

Aquell Martinet del mes d’octubre de 1986 es feia ressò de la inauguració de la caserna de la Guàrdia Civil de Torrelles, amb la presència dels alcaldes de les poblacions veïnes, autoritats i diferents estaments del cos.

Es creaven unes ajudes a la reconversió de la vinya ( al voltant de les 70 pessetes per cep arren-cat) per tal de canviar les varietats híbrides per d’altres, amb un estudi previ per a cada zona.

L’espai d’en Lluís Pujadó, Cent anys enrere, ens resumia els fets ocorreguts el segle anterior, en concret, l’octubre de 1885. En destaquen, com a curioses, l’elecció de la junta que repar-tia el consum d’aiguardents, vins i licors a la població.

L’espai de Música continuava amb l’extens article del mes anterior, en concret, ens parlava del descans del grup Police, motivat pel fet que cada vegada més sovint es produïa l’actuació en solitari de tres dels seus components, entre ells el conegut Sting. També ens parlava de l’augment de seguidors de l’estil “heavy” o rock dur, amb grups que després es farien molt famosos com AC/DC o Scorpions.

En aquell número del mes d’octubre, es resu-mia l’assemblea extraordinària de socis de El Centre, amb la presència de 150 persones i, com a principals temes de l’ordre del dia, les obres del Bar de El Centre, d’on era necessari canviar la cuina, les portes, els serveis, la calefacció, etc… El tercer punt però, fou el més polèmic, i s’hi feia referència a la situació social de l’entitat i de les seves diferents seccions.

L’espai reservat a la Cuina ens ensenyava com fer flams i pomes al forn a casa.

També es publicava el programa de la Festa de Sant Martí, amb els principals actes com el ball, la missa, la Festa dels Avis, etc …

Com a curiositat cal dir que, a principi d’aquell mes d’octubre, TV3 dedicà el programa “Pobles de Catalunya” al nostre municipi.

ESCACS Per Francesc Forcada

Solució:

Negres juguen iguanyen

El rei blanc ja està arraconat. Tant el cavall com la torre i la dama negres ja estan a punt per entrar en joc en la combi-nació guanyadora. Mat en 4 jugades.

de Catalunya” al nostre municipi.

Page 49: Martinet octubre 2011 (ee)

...i Carn d’OllaOctubre 2011 - Núm. 268

/ 49

RACÓ POÈTICEL TEMPS

EL SOL LA LLUNA

PLUJA TEMPERATURA

Màxima 24/9: 4,5l.Mitjana 30 dies: 0,1l.Total dels 30 dies: 4,5l.

.

20/10 de 6h08’ a 17h03’25/10 de 6h14’ a 16h56’30/10 de 6h20’ a 16h49’1/11 de 6h22’ a 16h47’5/11 de 6h27’ a 16h42’10/11 de 6h33’ a 16h37’15/11 de 6h39’ a 16h32’20/11 de 6h45’ a 16h28’’

Màxima 1,7,10,14/9: 29,0ºMínima 29, 30/9 11,0ºMitjana dels 30 dies: 21,0º

LA LLUNA

De l’1 al 30/9

Minvant del 21/10 al 26/10Nova del 27/10 al 2/11Creixent del 3/11 al 10/11Plena de l’11/11 al 18/11 Minvant del 19/11 al 25/11

Del 22 d’octubre al 20 de novembre

EL SOL

(Les hores corresponen a l’horari solar. Cal sumar-hi dues hores més a causa de l’avançament ofi cial dels rellotges en el període d’estiu fi ns al dissabte 29 d’octubre, que l’horari ofi cial tornarà a ser tan sols una hora més que l’horari del Sol).

Butlletí número 269Dissabte 19 de novembre de 2011

Propera sortida d’

A tu, dona forta fi ns el fi nalel sol s’aprima, la terra plora,l’herba ja no fa olor de mullena.

Recordo els matins de Mas Betran,el pou de pedra ple fi ns dalt,el ramat al bell mig de la vinya.

El camí ple de tolls embrutaven els meus peusinnocents i petits,la meva mà agafada a la seva màpigada i valenta.

Ara farà tres anys que ens vares deixar.I encara penso que estàs asseguda en el silló buscant conversa amb la Maria iamb la gossa a sota la taula.

Sempre t’estimaré padrina, sempre et recordaré Matilde.

Isabel Torrents i Sala

Estudiant!Estàs fent la carrera

de Periodisme o d’Història?

Vols fer pràctiques per consolidar la carrera?

Participa en el nostre equip de redacció.

Col·laborar amb El Martinet t’aportarà

experiència i podràs obtenir una

certifi cicació convalidada

de pràctiques.

Page 50: Martinet octubre 2011 (ee)

Els acudits d’en Pañella Els acudits d’en Pañella50 / Octubre 2011 - Núm. 268