Marc teòric creació MDM/REM/OA
-
Upload
josep-quiles -
Category
Documents
-
view
226 -
download
4
description
Transcript of Marc teòric creació MDM/REM/OA
PLA TAC
MDM/REM/OA
2
Pla TAC
Mar
c te
òric
Portada: Foto de la Terra. Apolo 17 (1972) DALÍ: La persistència de la memòria (1931) Edició: Maig 2014 Autors: Josep Quiles Producció: Projecte Gaia et Clio Basileus Romaion Corp.
3
MDM/REM/OA
Índex
1. Descripció general ..................................................................................................... 4 2. Marc teòric ................................................................................................................ 5
2.1. MDM/REM/OA .............................................................................................. 5 2.2. Els models de disseny tecnopedagògic ............................................................... 9
3. Taules de disseny ..................................................................................................... 12 4. Eina d’avaluació MDM/REM/OA.......................................................................... 15
4.1. Proposta d’eina d’avaluació MDM/REM/OA ................................................. 15 4.2. Presentació de l’eina d’avaluació MDM/REM/OA ......................................... 16 4.3. Concreció teòrica de l’eina d’avaluació MDM/REM/OA ................................ 22
5. Bibliografia .............................................................................................................. 24
4
Pla TAC
1. Descripció general
El document que presentem a continuació és l’eina teòrica que ha de servir els
docents per enquadrar el procés de creació i selecció dels diferents materials didàctics
multimèdia que poden emprar a les aules. Amb aquest petit document pretenem establir a
nivell teòric la definició i la forma de crear Material Didàctic Multimèdia (MDM) o
Recursos Educatius Multimèdia (REM) i en particular dels Objectes d’Aprenentatge (OA)
que poden desenvolupar-se i utilitzar-se en el dia a dia del procés d’ensenyament-
aprenentatge.
No es tracta d’un tutorial d’ús genèric d’una aplicació o d’un decàleg de normes
internes, sinó més aviat un enquadrament genèric d’allò que especialistes en la matèria han
considerat com a adients i apropiats.
En termes generals, aquest petit document s’ha generat en el context del pla TAC
de centre i en particular a l’interior del Projecte d’Implementació i Adequació de les TIC
com a TAC a l’Institut de Vilanova del Vallès (PIATTIVV).
El conjunt del document s’ha estructurat en dues parts ben diferenciades. Per una
banda el desenvolupament teòric dels MDM/OA, a través de reconeguts especialistes en la
matèria. I, per l’altra, l’exemplificació d’un petit model de disseny tecnopedàgogic que pot
servir a aquells docents que així ho desitgin com a guia per desenvolupar les seves
produccions.
A més, a l’interior d’aquest document s’ha introduït el desplegament del formulari
d’avaluació i catalogació dels OA creats, que ha de permetre gestionar els futurs repositoris
de departament que s’espera a mig termini poder crear.
5
MDM/REM/OA
2. Marc teòric
2.1. MDM/REM/OA
En una societat dinàmica, canviant, versàtil i molts cops en conflicte com és la
societat del segle XXI, la introducció de les TIC en educació ha estat un dels elements que
més ha revolucionat l’àmbit de la planificació pedagògica. En si mateix, la naturalesa caòtica
i desestructurada d’internet ha fomentat l’aparició de tot un conjunt de materials molt ampli
que han ajudat a la proliferació dels ensenyaments amb suport de les TIC, però que d’altra
banda han suposat una anarquia que ha superat en molts aspectes els conceptes de
reutilitzatció i disminució de la càrrega laboral i ha fet que molts d’aquests materials es
repetissin fins a la sacietat.
Aquesta anomenada societat del coneixement requereix d’una sèrie d’estructures
organitzatives (PINTO, 2010) que permetin superar aquesta fase inicial d’anarquia i que
fomentin uns convencionalismes que permetin posar ordre a la quantitat cada dia més gran
de material hipermèdia creats en l’àmbit educatiu. En aquest sentit resultat molt adequat
recordar un dels grans drames de la societat de la informació: la dispersió (MONTERO,
2004). Si a la dispersió que pateixen els alumnes amb l’allau d’informació disponible sumem
la quantitat de recursos sense qualificar accessibles a través de la xarxa obtindrem una
societat hiperinformada a nivell de continguts però desinformada a nivell de capacitats,
habilitats i sentit crític.
En aquest sentit, si entenem que ens trobem a l’interior d’una noció d’aprenentatge
vitalici, autoregulat i d’interacció entre l’estudiant i els continguts (PINTO, 2010), resulta
bàsic entendre la necessitat d’eines que permetin aplicar termes de fiabilitat i veracitat als
diferents materials multimèdia. Així, han estat moltes les institucions i organismes que s’han
6
Pla TAC
dedicat a estandaritzar l’anàlisi i la creació d’aquest tipus de materials. Recordem per
exemple el projecte LOM (Learning Object Metadata), el projecte SCORM (Shareable
Content Object Reference Model) o el projecte OCW (Open Course Ware).
Una de les primeres qüestions, però, que en el nostre cas hem de tenir present és la
sistematització de definicions amb la qual qualsevol hauria de començar. En aquest sentit
resulta d’utilitat remarca la conceptualització d’aquests materials hipermèdia. Tal i com
afirma Fernández (2007), la creixent utilització dels contextos TIC en educació ha fomentat
grans dificultat a l’hora d’acotar el concepte i les característiques d’aquests materials
hipermèdia. És així que podem afirmar:
� A l’interior del context de la literatura científica es tendeix a parlar d’objectes
digitals d’aprenentatge, de materials digitals d’aprenentatge, de materials educatius
electrònics, de recursos digitals educatius, etc.
� A l’interior del context educatiu, es tendeix a parlar d’Objectes d’Aprenentatge,
traducció directa de l’anglès LO, Learning Objects, com a unitat bàsica a través de
les quals es poden construir estructures i elements de contingut complex.
Així, d’una banda, els MDM són materials d'aprenentatge que es conceben i
s'elaboren amb una lògica diferent de la d'altres materials. Incorporen i relacionen la
imatge, el so, el vídeo, el text i elements telemàtics en forma de recursos per a
l'aprenentatge, creant així el màxim de connectivitat i interactivitat.
Com el seu nom indica, parlar de Material Didàctic Multimèdia suposa parlar en
primera instància d’allò que entenem per multimèdia. En aquest sentit podríem assenyalar
dues definicions:
� Segons Strothman (1991): És un mètode de disseny i integració de les tecnologies d'ordinador
en una única plataforma que permet a l'usuari final introduir, crear, manipular i extreure textos,
gràfics, àudio i vídeo, utilitzant una senzilla interfície d'usuari.
� Segons Gayesky (1992): multimèdia és una classe de sistemes interactius de comunicació
conduïda per ordinador que crea, emmagatzema, transmet i recupera xarxes d'informació textual,
gràfica, visual i auditiva.
7
MDM/REM/OA
Igualment, tal i com afirmen Cabero, Gisbert et alii (2001) els principis bàsics d’un
MDM serien:
� Simplicitat: Cal situar en primer lloc els elements més significatius de manera ben
visible i evitar tot allò que sigui innecessari. Recordar que a vegades menys és més.
� Didàctica: La tecnologia només és un recurs al servei de la pedagogia, per tant hem
de pensar què volem que l'alumnat aprengui i quina és la millor tecnologia per a
realitzar un material que els permeti fer aquest aprenentatge. La tecnologia no ha de
passar mai per davant del que volem ensenyar. També hem de tenir en compte que
un material amb massa vídeos, elements gràfics, animacions.... pot resultar lent de
descarregar o utilitzar.
� Llegibilitat: Implica la facilitat o no per percebre la informació. Aquí s'hauria de
tenir en compte els diferents tipus d'usuaris potencials (que poden presentar
discapacitats diverses). La llegibilitat implica que l'estudiant sàpiga en tot moment
que ha de fer i això s'aconsegueix mitjançant la distribució, la lletra, les icones, els
colors, els sons.
� Dinamicitat: Allò ideal és que el contingut no sigui estàtic i en referència al
comportament de l'usuari s’ha de proporcionar la garantia de que hi hagi una certa
interacció entre usuari i MDM, llavors la dinamicitat es pot assegurar quan el MDM
és motivant pels usuaris, inclou imatges i continguts de molta varietat des de la
vessant multimèdia. La idea seria aconseguir un ritme àgil mesurant i equilibrant
molt bé segons els objectius plantejats. Es clar sempre tenint amb compte l’equilibri
entre la resta de criteris abans exposats.
� Interactivitat.
� Hipertextualitat: Relació entre els diversos elements d'un material (textos, fotos,
vídeos...) que permetre que l'usuari faci un aprenentatge significatiu en funció del
camí que segueixi en recórrer el document des de les diverses pantalles.
� Flexibilitat. Possibilitat d'exploració del material amb una certa llibertat i en funció
de les necessitats de cada usuari, de l'estil d'aprenentatge, de les seves preferències...
Aquesta característica permet atendre a la diversitat d'alumnat.
8
Pla TAC
D’altra banda, entenem un OA com una unitat mínima d’informació i coneixement
establerta segons un model digital i que ens permet encabir-la dintre d’un procés
d’ensenyament-aprenentatge. Es distingeixen segons Wiley (2000) diferents tipologies:
� Objecte fonamental: Recurs digitalitzat que només conté informació.
� Combinat tancat: Conjunt de recursos digitalitzats enllaçats en una mateixa unitat i
que exposen informació.
� Combinat obert: Conjunt de recursos ja digitalitzats i enllaçats en una mateixa
unitat i que permeten anar creixent a través del seu ús amb comentaris i opinions.
� Presentació generativa: Unitat que segueix una determinada estructura en laqual es
dona informació sobre un determinat procediment i es demana que l’alumne
resolgui un determinat problema.
� Objecte d’aprenentatge generatiu didàctic: Unitat que permet la presentació en
format pràctic sobre un determinat procediment i l’adquisició de coneixement a
través de la resolució d’una tasca.
A més, es pot dir que es caracteritzen per:
� Ser reutilitzables, ja que poden ser modificats i reutilitzats en diferents contextos.
� Ser interoperables, ja que poden operar en diferents plataformes tecnològiques.
� Ser durables, ja que són flexibles i fàcils d’actualitzar.
� Ser accessibles, ja que són fàcils de localitzar i recuperar en una base de dades o en
qualsevol altre sistema d’emmagatzematge (PINTO, 2010).
Finalment podríem sintetitzar que els MDM haurien de contenir al seu disseny:
� Facilitat d'ús i instal·lació (senzill).
� Eficàcia davant de els objectius/continguts als que respon.
� Disseny atractiu i equilibrat (valorant els usuaris potencials).
� Possibilitat de ser utilitzats en diversos contexts
9
MDM/REM/OA
� Valorar un accés als diversos components del material des d’una vessant no lineal.
� Versatilitat tenint amb compte la planificació i objectius assolir
� Possibilitat d'interacció efectiva i respecte als diferents ritmes dels usuaris.
� Adequació als potencials usuaris.
� Fomentar de la iniciativa, la creativitat i l'autonomia.
� Potenciar el treball col·laboratiu.
2.2. Els models de disseny tecnopedagògic
Distinció dels diferents models
Tal i como afirmen Willliam, Schrum, Sangrà i Guàrdia (2009)1, la plasmació del
concepte de disseny tecnopedagògic es gestiona a través de l’aplicació de diferents models
que permeten definir objectius, desenvolupar continguts i establir el sistema d’avaluació.
De forma molt resumida es pot dir que són quatre els models de disseny més
destacats:
� 4C/ID: Model basat en la definició d’habilitats en tipologies, la selecció de
materials i la configuració de la estratègia docent necessària per realitzar-se
� ASSURE: Model basat en sis estadis diferenciats. Anàlisi dels estudiants,
Selecció dels d’objectius, Selecció de mètodes, mitjans i materials, Utilització
dels mitjans de comunicació i els materials, Requeriment de participació dels
estudiants, Avaluació i revisió del disseny.
� ADDIE: Model basat en cinc fases. Anàlisi, Disseny, Desenvolupament,
Implementació i Avaluació.
� Prototipatge ràpid: Model subproducte del model ADDIE que planteja una
selecció final implementada i avaluada per alumnat i professorat.
1 Williams, P.; Schrum, L.; Sangrà, A.; Guàrdia, L. (2009). Models de disseny tecnopedagògic. Barcelona: FUOC P06/M1003/01066. http://aulavirtualkamn.wikispaces.com/file/view/2.+MODELOS+DE+DISE%C3%91O+INSTRUCCIONAL.pdf
10
Pla TAC
Diferents són els aspectes pels quals hem decidit utilitzar el model ADDIE.
Versatilitat, flexibilitat i claredat són adjectius que defineixen aquest model i que s’adeqüen
de forma perfecta a les nostres necessitats. Versatilitat per permetre encabir les diferents
necessitats, flexibilitat per adaptar-ho tant als elements de disseny com als de gestió. I, per
últim claredat per tal que el projecte sigui comprensible a l’interior de la institució.
El model ADDIE
Un cop seleccionat el model de referència, resulta necessari especificar el model
seleccionat per tal d’entendre el conjunt de la planificació del projecte. El gràfic següent
especifica en el seu conjunt les fases que inclou el model ADDIE:
L’especificació de les fases que inclou el projecte a nivell teòric i les tasques
genèriques desenvolupades a cada fase poden ser observades a la taula de la pàgina
posterior. A més, cal tenir present que el desenvolupament del projecte inclou el disseny,
desenvolupament i implementació d’una sèrie de prototips, fet pel qual caldria parlar també
del model de prototipatge ràpid.
Font: William, Schrum, Sangrà, Guardia (2009)
11
MDM/REM/OA
Tasques
AN
ÀL
ISI
� Diagnosi del context � Identificació del problema � Anàlisi de la tasca a realitzar � Identificació dels recursos disponibles, les necessitats existents i el
temps disponible � Descripció del mode de mesurament de l’èxit
DIS
SEN
Y
� Establiment dels objectius � Concreció dels continguts avaluables � Planificació del conjunt del projecte � Planificació de la formació � Disseny activitats per l’alumnat amb plasmació d’objectius, continguts ,
si s’escau, competències general o bàsiques � Plasmació de l’avaluació formativa de la fase
DE
SEN
VO
LU
PA
ME
NT
� Treball amb els diferents productors � Desenvolupament els materials per a l’alumne i el professor � Concreció del pla de formació � Plasmació de l’avaluació formativa de la fase
IMP
LE
ME
NT
AC
IÓ
� Publicació de materials � Integració dels pilots dissenyats i desenvolupats � Inici de la campanya de dinamització i motivació del professorat � Constitució de la comissió TAC
AV
AL
UC
IÓ
� Diagnosi avaluativa del projecte � Preparació gestació inici pla TAC � Valoració a través de formularis � Revisió dels pilots implementats
12
Pla TAC
3. Taules de disseny
En aquest apartat, per tal de facilitar el desenvolupament d’aquests recursos
educatius, presentem una sèrie de taules relacionades amb el desenvolupament de les fases
del model ADDIE. L’estructura tripartita es basa en les pautes establertes per Pinto (2010)
i Marqués (2000). Així, aquesta estructura tripartita es definiria de la següent forma:
1. Context
2. Anàlisi inicial o de concreció amb la programació didàctica
3. Disseny
Context
(Nom MDM/OA) (Nivell) CONTEXT (I)
Teories d’aprenentatge Descripció
Plantejament
Funció
Temporització
Nivell educatiu
13
MDM/REM/OA
(Nom MDM/OA) (Nivell) CONTEXT (II)
Elements clau implementació Tipologia
Selecció de materials
.
Anàlisi inicial o de concreció amb la programació didàctica
OA Els climes 2n ESO ANÀLISI INICIAL
Competències bàsiques Objectius
Criteris d’avaluació
Continguts
14
Pla TAC
Disseny
(Nom OA) Nivell DISSENY Anàlisi
Metes a adquirir
Perfil de públic Anàlisi de la tasca Recursos disponibles
Temps disponible
Mode de mesurament de l’èxit
Disseny Objectius de la unitat o mòdul
Disseny avaluació
Elecció mitjans i recursos
Determinació enfocament didàctic
Planificació formació
Disseny act alumne
Identificació recursos
Desenvolupament Treball amb els
productors programadors
Desenv. materials professor
Desenv. manuals usuari i guia
alumne
Desenv. Act. alumne
Desenv. formació Revisió i agrupació material existent
Implementació Publicació de materials Implementació del suport a alumnes i professors
Avaluació
15
MDM/REM/OA
4. Eina d’avaluació MDM/REM/OA
4.1. Proposta d’eina d’avaluació MDM/REM/OA
La proposta d’eina d’avaluació que presentem a continuació ha estat dissenyada per
tal de donar resposta a una sèrie de necessitats particulars. Tal i com hem explicat a la
introducció, la presència a la nostra societat de multitud d’elements informacionals i de
sistemes de continguts fa necessari primar per sobre de qualsevol cosa els criteris de
fiabilitat i veracitat.
En aquest sentit hem volgut donar cabuda a un tipus d’eina molt especifica d’ús a
nivell de secundària i batxillerat, ja que sabedors de l’existència de diferents eines ja creades
i estandaritzades, requeríem d’alguna eina de proximitat que permetés no només avaluar el
recurs, sinó també indexar-lo a nivell informàtic.
D’aquesta forma ens trobem davant d’una eina publicada a google drive i apta per a
qualsevol docent que pugui o vulgui participar en el projecte d’implementació de les TIC a
l’aula.
Els seus continguts es divideixen en sis pàgines estructurades en dues fases ben
diferenciades:
1. Una primera fase introductòria, on es dona cabuda a la informació de
caràcter general. Aquesta fase introductòria correspon a les pàgines 1,2 i 3 de
l’eina.
2. Una segons fase d’anàlisi. Ja de caràcter numèric que permet donar cabuda a
una puntuació per ítem que permeti donar elements numèrics a l’avaluació del
recurs.
16
Pla TAC
Tota la informació de l’eina d’avaluació es traspassada a un full de càlcul consultable
per qualsevol dels membres del claustre i/o departament de la institució.
4.2. Presentació de l’eina d’avaluació MDM/REM/OA
La interfície de l’eina d’avaluació és un model de formulari de google drive que
permet traspassar els continguts a un full de càlcul. Aquest full de càlcul permet establir la
funció de mitjana per tal de donar una puntuació global al conjunt del recurs avaluat.
A continuació presentem les diferents pàgines de l’eina:
1. Uns aspectes introductoris. Aquesta primera part aporta la informació
general.
17
MDM/REM/OA
2. Un segon apartat de caràcter acadèmic que ens ha de permetre establir la
descripció a nivell curricular dels objectius, els continguts, els criteris
d’avaluació, la metodologia i les competències bàsiques del recurs.
3. Un tercer apartat de caràcter tècnic en el qual s’especifiquen els aspectes
tipològics.
18
Pla TAC
4. A partir d’aquests tres apartats de caràcter descriptiu, es passa al que seria
pròpiament la fase d’analisi. La primera part d’aquesta fase d’anàlisi és l’anàlisi
dels continguts. Entenent aquests continguts no només com a continguts
acadèmics i curriculars del LO sinó de tot el conjunt del recurs. Aquesta fase
introdueix els models numèrics que han d’aportar una qualificació numèrica a
tot el conjunt.
19
MDM/REM/OA
5. El següent apartat d’aquesta fase d’anàlisi és la pàgina 5 de l’eina. Aquesta
pàgina cinc ens transporta a l’anàlisi a nivell tècnic. Establerta igualment en
una escala de 1 al 10 i amb comentari final si fos escaient, permet donar cabuda
a la crítica des del punt de vista estrictament informàtic.
20
Pla TAC
6. La pàgina sis del conjunt de la fase d’anàlisi consisteix en l’anàlisi a nivell de
disseny. Els diferents ítems en permeten avaluar aspectes com la navegabilitat i
la interfície.
21
MDM/REM/OA
22
Pla TAC
4.3. Concreció teòrica de l’eina d’avaluació MDM/REM/OA
Tal i com afirmàvem anteriorment, l’eina es troba dividida en dos apartats ben
diferenciats:
1. Un primer apartat de caràcter informatiu, que permet donar cabuda al conjunt
de les informacions acadèmiques i tècniques i que ajuda d’alguna forma a ubicar
i catalogar el recurs, un dels gran problemes als quals fèiem referència.
2. Un segon apartat dedicat a l’anàlisi numèric del recurs. Aquest anàlisi numèric
és realitza a través de diferents ítems i sempre en una escala de l’1 al 10.
Així, trobem que el desplegament de l’eina es fa de la següent forma:
FASE INTRODUCTÒRIA
Introducció
Ubicació curricular
Tipologia
23
MDM/REM/OA
FASE ANÁLISI
Anàlisi dels continguts
•Contingut lliure d’errades•Organització dels materials•Referència de fiabilitat•Adequació dels recursos multimèdia•Vocabulari adequat•Enllaços a d’altres fonts•Foment de l’aprenentatge a través de problemes•Adequació dels objectius al currículum•Adequació dels objectius al currículum•Adequació de les competències bàsiques al currículum•Adequació de la metodologia al currículum•Adequació dels criteris d’avaluació al currículum•Establiment d’un nivell de feedback adequat•Afavoreix la comunicació entre tutor i alumne•Afavoreix l’aplicació dels nous coneixements•Afavoreix l’aprenentatge significatiu•Estableix uns criteris de fiabilitat i autoria coherents
Anàlisi de l’adequació a nivell tècnic
•Els requisits del sistema són clars•Fomenta la bretxa digital•Es fomenta la reusabilitat del conjunt•El tipus d’aplicació és coherent amb els continguts•El nivell de control de l’alumnat és adequat
Anàlisi del disseny
•Entorn virtual còmode i coherent•Navegació agradable i clara•Motiva l’alumnat•Posseeix múltiples recursos
24
Pla TAC
5. Bibliografia
� Belloch Ortí, C. (2004). Evaluación de Aplicaciones multimédia. Criterios de Calidad.
Universidad de Valencia. Unidad de tecnología Educativa.
Petita separata on s’especifiquen de forma clara alguns dels criteris aplicats als més
importants models d’avaluació dels recursos multimédia. Resulta molt interessant
l’annex amb la fitxa del model Marques 2002.
� Pinto Molina, M. (2010). Evaluación y mejora de la calidad de los reucursos educativos
electrónicos en el ámbito universitario español desde un enfoque documental. Ibersid
105 - 116. Universidad de Granada.
Petit article on analitza de forma documental els diferents criteris introduïts al model
EVALUA-REED. Resulta molt interessant el conjunt d’items exposats i la distinció en
quatre àmbits de qualitat.
� Pinto Molina, M; Gomez-Camero, C; Fernández Ramos, A. (2012). Los recursos
educativos electrónicos: perpectivas y herramientas de avaluación. Perspectivas em Ciencia
da Informaçao v. 17, pág. 82 - 99.
Interessant article molt actual que repassa la sistematització dels diferents models
presents actualment.
� Plan maestro. Capacitación año 2. Evaluación de recursos educativos
� Marquès Graells, 2000, http://peremarques.pangea.org/medios.htm
� Wiley, D. (ed). The instructional use of learning objects
Articles imprescindibles en relació amb els LO i la seva definició.
� Guàrdia Ortiz, L., & Sangrà Morer, A. (2004). Diseño instruccional y objetos de
aprendizaje; hacia un modelo para el diseño de actividades de evaluación del
aprendizaje on-line. SPDECE 2004, Alcalá, Spain.
25
MDM/REM/OA
� Sampedro Nuño, A., Sariego Ferrero, R., Martínez Nistal, Á., Martínez González, R. A.
& Rodríguez Ruiz, B. (2005). Procesos implicados en el desarrollo de Materiales Didácticos
reutilizables para el fomento de la Cultura Científica y Tecnológica. RED. IV(III).
26
Pla TAC