Mapes Conceptuals Hfilosofia
-
Upload
rosasabates -
Category
Entertainment & Humor
-
view
4.472 -
download
0
Transcript of Mapes Conceptuals Hfilosofia
LA POLIS
SISTEMA ENCICLOPÈDIC
centrada en
L’ HOME
NATURALESA
LLEI CONVENCIONAL
TÈCNICA
CIUTAT
EDUCACIÓ
VERITAT
ELS SOFISTES
METODE
FORMACIÓ CÍVICA
CONEIXEMENT
PROCESUAL
RELATIVISME I ESCEPTICISME
PROTÀGORES
GÒRGIES
HÍPPIES
PRÒDIC
ANTIFÓ
CRÍTIES
TRASÍMAC
CÀLICLES
que exigeix
constitueixen una
NOVA FILOSOFIA
i una reflexió sobre
CONCEPTES FONAMENTALS
LOGOS
REALITAT INDEPENDENT
com recerca de
JUSTÍCIA
PRODUCCIÓ CREATIVA
en tantEMPRESA COL·LECTIVA
com
DEMOCRÀCIA
fonament de
que requereix
FORMACIÓ DE LA PERSONALITAT
contraVALORS
TRADICIONALS
en
EL LLENGUATGE
com
DEMOSTRACIÓ
amb un nou
basat en
SÒCRATES
es símbol de la relació entre
FILOSOFÍA
a través
PREGUNTESReconeixement de
LA IGNORÀNCIA
EL CONCEPTE
que condueix al
CONEIXAMENT DEL BÉ
DEL DIÀLEG
en la construcció de
entesa com
INDIVIDU
MORT TRÀGICA
la seva
SOCIETAT
LLEIS
amb
és una resposta al
RELATIVISME
amb un
MÈTODE
que busca
L’ UNIVERSAL
amb
Como a pas per a gestar
que suposa una
EDUCACIÓ
en la virtut de
LA JUSTÍCIA
que fonamenta la
LA RACIONALITAT
como a principi de
L’ ÈTICA
seguida per
LES ESCOLES SOCRÀTICAS
CIRENAICS
MEGÀRICS
CÍNICS
de
amb
LA REVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE: ELS SOFISTES I LA REVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE: ELS SOFISTES I SÒCRATESSÒCRATES enfront a
“MENÓ”
que pot
APRENDRE’S
“FEDÓ”
IMMORTAL
ANÀMNESI
que té
FUNCIONS
EL MITE DE LA CAVERNA
UN MÓN D’ IDEES
aprehès
per
la
FONAMENTD’ ALLÒ EXISTENT
UN MÓN SENSIBLE
MUTABLE
SENTITS
simbolitzat per
HOMES ENCADENATS
a
LA DOXA(OPINIONS)
és
GRAU INFERIOR DEL CONEIXEMENT
imita
“LA REPÚBLICA”
HOMES ALLIBERATS
per
L’ EROS ILA DIALÈCTICA
que contemplen
EL BÉl’objecte del qual és
que han de tornar
mitjançant la
EPISTEME
RAÓ
ÀNIM
APETIT
sónGOVERNANTS
GUARDIANTS
TREBALLADORS
amb
simbolitzat per
percebut pels
EXCEL·LÈNCIA
entès com analitza
distingeix
RÈGIMSPOLÍTICS
aristocràcia
timocràcia
oligarquia
democràcia
tirania
formula
fonament de
Sòcrates
El pitagorismeconfluïen
preténEpistemologia
que és
GRAU SUPERIORDEL CONEIXEMENT
són
VALORS
morals
estètics
enllaçades per
JUSTÍCIAfonament de
RECORD
que és
de
és
Reencarnant-se per a
PURIFICAR-SE
mitjan
çant
el
PLATÓ
PRUDÈNCIA
VALOR
MODERACIÓ
VIRTUTS
que són
on ens explica
són
és
que és
és
és
APARENT
IMMUTABLE
és
relacionades amb
CLASSES SOCIALS
relacionades amb
són
REAL
PLATÓPLATÓ
Tradició discursiva conflueixen pretén
Creació de una nova terminologia filosòfica
LOS FENÓMENOS
MÓN DE LES IDEES
LLENGUATGE
ens condueix al
Problema del SER
es manifesta en
POLÍTICA ÈTICA
es part de
valores propis són
LA FELICITAT EL BÉ
tracta sobre Comportament
que es
Individual Col·lectiu
Amplitud de interessos
Sistematització de saber
confluent
ARETÉ
s’ entén com
Excel·lència humana
només es possible
en la
POLIS
es concep com
La més fonamental de las ciències Es desenvolupa en la
ésEspai de comunicació
Afavorit per
Harmonia
Autarquia
Educació
LÒGICA RETÒRICA IPOÈTICA
estudia
Aspectes formals del llenguatge
estudia
Aspectes no formals del llenguatge
comprenenProposició
Categories
Sil·logisme
Inducció
Definició
Opinió
Poètica
NATURALESA
el seu estudi comprèn
El canvi natural
pot ser
locatiu qualitatiu altres tipus de moviment
té una
FINALITAT
Teoria de les Quatre Causes
La vidagenera genera L’home
ho estudia
Psicologia
descobreix
Tipus d’ànima
vegetativa
sensitiva
intel·lectual
s’ expressa en la
ho estudia la METAFÍSICA
Potència
Substància primera
exigien
MOTOR IMMÒBIL
es causa del canvi en la
Filosofia de Plató
Formal
Material
Causal
Final
que són
ARISTÒTIL
explica
són
Substància segona
Acteun
s’opo
sen
al
distingeix
es mostren en el
ARISTÒTILARISTÒTIL
SERENITAT DE L’ÀNIMA
(ATARÀXIA)
NATURALESA CORPÒRIA
PRINCIPI
DEL
PLAER
DESITJOS
es satisfacció
INTEL·LIGÈNCIA
sap es
colli
r
ens orienta cap a la
L’ IDEAL DEL SAVI
SOLIDARITAT
VIURE CONFORME A LA NATURALESA
SAVI
propidel
PASSIONS
que controla les
DOGMATISME
es una reacció
alFELICITAT (ATARÀXIA)
EPOCHÉ
(Suspensió del judici)
EPICUREISME
basada en la
regida per
amb la ajuda de la
Naturals i Necessaris
defèn
ESTOICISME
defèn
que es conformitat entre
LOGOS UNIVERSAL
quan està en concordança
submergeix a l’ individu
en la
ARMONIA UNIVERSAL
que
proporciona
AUTARQUIA
ESCEPTICISME
en el context de LES PRINCIPALS ESCOLES
COSMOPOLITISME
LA CRISIS DE LA POLIS
orienten el pensamentcap a la recerca
de la
FELICITAT
defèn la
LOGOS INDIVIDUAL
AMISTAT
són bons els
són
INTERIORITAT
AMISTAT
dóna lloc a nous model culturals
KOINÉ
CIÈNCIES EXPERIMENTALS I MATEMÀTIQUES
BIBLIOTEQUES (Alexandria)
i
TRANQUIL·LITAT
DE L’ ESPERIT
defèn la
que consisteix en la
INDEPENDÈNCIA
busca la
LA FILOSOFIA LA FILOSOFIA HEL·LENÍSTICAHEL·LENÍSTICA
LA FILOSOFÍA DE SAN AGUSTÍN
DIOS
EL TRIUNFO DEL CRISTIANISMO
viene marcado por
s. II APOLOGETAS
GNÓSTICOS
s. III
ESCUELA DE ALEJANDRÍA
CLEMENTE Y ORÍGENES
s.IV-V FORMULACIÓN DE LOS DOGMAS
323 EDICTO DE MILÁN
325 CONCILIO DE NICEA
ALMA
es la
búsqueda de la
VERDAD
habita en interior
del
ESCRITURAS
revelada en
ILUMINACIÓN
RAZÓN
Se caracteriza por la
conoce por
la
se identifica con
FE
se da en la
Creer para entender
Entender para creer
CREACIÓN CRIATURASde
SERreciben el
real
iza
la
es
Voluntària i lliur
Ex nihilo
Por Amor
del
TIEMPO HISTORIAda lugar a la
UNIVERSAL
REDENCIÓNLINEAL
CIUDAD
DE
DIOS
como constitución y progreso de la
CIUDAD TERRENAque peregrina dentro de la
ELEGIDOS
donde losPROVIDENCIA guiados
por la
hacia
LA ALTA
EDAD MEDIA
vinculada
al
FEUDALISMO
MONASTERIO
CULTURA
sus aportaciones
más importantes fueron
DIALÉCTICA
TEOLOGÍA
FILOSOFÍA NATURAL
REFLEXIÓN SOBRE LA BIBLIA
contribuyó al
ESCATOLÓGICO
es
es
influyó en
fue un foco de
DE SAN AGUSTÍN AL SIGLO DE SAN AGUSTÍN AL SIGLO XIIXII
Crítica de la cosmologia aristotèlica
Elaboració de la ciència moderna
Filosofia del segle XVII
Racionalisme individualista
Crítica al dogmatisme
Teoria contractualista
Llibertat de consciència
Atenció a la experiència
RACIONALISME
defineixen anticipa
la doctrina és el
LEIBNIZSPINOZADESCARTES
LA FILOSOFIA DEL S. XVII: DESCARTES, SPINOZA I LEIBNIZLA FILOSOFIA DEL S. XVII: DESCARTES, SPINOZA I LEIBNIZ
EMPIRISME
DESCARTES
OntològicsEpistemològics
Coneixement segur Substància
Res Cogitans Res ExtensaDÉUMÈTODE matemàtic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUDTE
Subjecte pensant
IDEES
Factícies
Adventícies
InnatesConeixement
Existència del subjecte
Ètica i Religió
Absoluta perfecció
No enganyador
Es planteixa problemes
Suposa la recerca d’ un
mitjançant un
que implica un
Utilitzant el
afectano afecta
garantitza un
la f
orm
ulac
ió é
sescapa a la
suposa la definició de
s´ aplica apermet distingir entre
concebut com
que implica
garantitza elpr
oced
ent d
e
concebut com
posseïdor d´
pode
n se
r
VOLVER SPINOZA
SPINOZA
formula una
Ètica «científica» Salvació de l’home
Discurs tradicional Mètode geomètric
REALITAT DIOS Sistema total de filosofia
FILOSOFIA RELIGIÓ
Saviesa Salvació
Obediència
SUBSTÀNCIA
Res Extensa Res Cogitans
Coneixement
Imaginació
Ciència intuïtiva
Raó
Naturalesa finita
Absolutament necessariCausal
Causa immanent
busca
es basa en conèixer
utilitza
suposen
rebutjareivindica
és una forma autèntica de és una forma única de
el seu objectiu és
és
Els seus graus són
busca
és
s’ identifica amb la
és un sistemaes
no és
són
atrib
uts d
e
busc
a la
uni
ó
VOLVER LEIBNIZ
LEIBNIZ
intenta compatibilitzar
Filosofia Religió
Substància
Infinit DÉU Raó perfecta
Mònades Lliure Potència infinita
Veritats de raó Món
replanteja el problema de la
creada por existeix en número
reben el nom de es
concebut como
es dedueix
l’ absoluta necessitat de les la contingència del
Àtoms metafísics
disposades en ordre natural
materials
imperibles
se conceben com
són
TORNAR EMPIRISME
EMPIRISMEBACON
Filosofia experimental
R. BOYLE Royal Society
a través de
influeix busca determinarcapacitats
límits
aplicació
La RAÓde
Metafísica
crítica a latractament
Empíric històric
Problemes
es caracteritza por
dels
d’ índole
EPISTEMOLÒGICA POLÍTICA
destaca l’obra de
LOCKEqüestiona
l’ existència de
Principis Innats
en l’ordre
Teòric Pràctic
hipòtesis
La MENT
es
tabula rasa
per tant
L’ Experiència
es
fonament origen
CONEIXEMENT
del
externa interna
pot ser
Món
Informen del
mitjançant
IDEES
SIMPLES
COMPOSTES
ABSTRACTES
poden serQualitats Primàries
Qualitats Secundàriessobre
a partir de
opera a través delLLENGUATGE
és un
Sistema arbitrari dede
Signes externs
IDEES
de
designen
fonamen talm
ent
ABSOLUTISTA LIBERAL
dos vies
representada por
HOBBES
distingia entre
SOCIETATCIVIL
ESTAT
són
Organismes artificials
fruit de
CONTRACTE SOCIAL
pretén evitar
ESTAT DE NATURALESA
caracteritzat per
Guerra de totscontra tots
Autoritat única
Indivisible
és
Definitiu
Irrevocable
és
MORAL
RELIGIÓ
sorgeixen
LOCKE BAYLE
critica
la Teoria delPacte Social
formula
garantitza
Drets Naturals
que existien en l’
ESTAT DE NATURALESA
Societat Civil
ESTAT
LEGISLATIU
EXECUTIU
dividit en poders
LAÏC
és
mitjan çan t
manté que
Virtut i
Religió
són
independents
Prejudicis religiosos
critica
plantejantel tema de l’
Ateu virtuós
representada por
LA FILOSOFIA DEL S. XVII. LA FILOSOFIA DEL S. XVII. EMPIRISMEEMPIRISME
pretén
respon a
ELS INTERESSOS DE LA RAÓ
QUÈ PUC SABER? QUÈ HE DE FER? QUÈ M’ÉS PERMÈS D’ ESPERAR?
QUÈ ÉS L’ HOME?
CONCEPTES A PRIORI
ESPAI
CATEGORIESACTUAR PER
DEURESER LLIURE I
RACIONAL LA FELICITAT
Només si
s’ expressa en l’
IMPERATIUCATEGÒRIC
FI EN SI MATEIX
Es dóna a si mateix la llei
moral
PERFECCIÓ
des’ experimenta
en la
és la convergència
de
requereix
UN ESTAT
DIGNITAT
amb
que garantitzi
LA JUSTÍCIA
las tres preguntes es resumeixen
CIUTADÀ DE DOS MONS
RACIONALISME
EMPIRISME
conflueixen
EMANCIPACIÓ DE
L’ INDIVIDU
són
possibiliten
Elements que ho fan possible
TEMPS
són
determinen
la síntesis de
SUBSTÀNCIA
RELACIÓ
CAUSA-EFECTE
són
CONEIXEMENT
POSSIBLE I REAL
determinen
LA NATURALESA
el seu àmbit i límit és
per a
MANDAT DE LA VOLUNTAT
FORMAL
INCONDICIONAT
UNIVERSAL
és
com
Educar-se
Autoconeixe’s LLEI MORAL
LLEI DE LA NATURALESA
BELLESA
CULTURA
AMISTAT
las tres preguntes es resumeixen es
LA FILOSOFIA DE KANT
RESPECTE
i
LA FILOSOFIA DE KANTLA FILOSOFIA DE KANT
Per a
IMAGINACIÓ
CONCEPTE
PREOCUPACIONS JUVENILS
EL FRACÀS DE LA REV. FRANCESA
OBJECTE INVISIBLE
D’ AMOR
LA LLIBERTAT, LA DEMOCRÀCIA, LA VIDA
PÚBLICA
LA LLIBERTAT I L’ ESPERIT
com elements de
EL CRISTIANISME EN EL GERMANISME
MÓN IDEAL
ESPERIT FINIT
LA INTERIORITAT
que caracteritzaren
LA CULTURA CLÀSSICA
NOSALTRES
al fer de
CERTESA SUBJETIVA
LA HISTÒRIA
que porta a
que no arriba
com unitat d’unsuperada en
EL CRISTIANISME
L’ AMOR DE CRIST
Un cop mort
explicant construint
UNA NOVA EUROPA
com
ESTAT LLIURE I HOME RELIGIÓS
LA VERITAT
arriba primer com
al integrar-seTancat en sí com
que viu la tensió entre
donant origen a
LA CONSCIÈNCIA DESGRACIADA
es realitza com
ÈTICA DE LA INTENCIÓ
EL TREBALL
L’ ETICITAT
com
HERÈNCIA COMPARTIDA
L’ ETICITAT I L’ ESTAT
LA FAMÍLIA
L’ INDIVIDUALISME MODERN
com a solució a
buscant
UNITAT DE LA SOCIETAT
que es dóna a través de
CONFIANÇA I AFECTE
LA SOCIETAT CIVIL
per
DEPENDÈNCIA RECÍPROCA
que porta a
EL TREBALL ABSTRACTE doncs es refereix
UN MATEIX
TOTS
L ‘ESTATREGULA EL MERCAT
PLANIFICA LA SOCIETAT
ADMINISTRA EL PATRIMONI
GARANTITZA LA LLIBERTAT
que suposa
HEGEL
amb les seves els seus conceptes de
els seus ideals de solidaritat i de sentit polític sintetitzats en
pels vincles de
en tant instància superior que
superada en la veritat compartida de
de les relaciones que sorgeix
que és acció comú guiada per
que s’ obre als altres en
que es desenvolupa
enLA SATISFACCIÓ DE LES NECESSITATS SOCIALS
en una trama social ordenada per
LA FILOSOFIA DE HEGELLA FILOSOFIA DE HEGEL
K. MARX
CRÍTICA
LA CULTURA LA RELIGIÓ
PRÀCTICA
TRANSFORMACIÓ
DEL MÓN
de
D’acord amb
FEUERBACH
en que
DÉU
segons el moment històric com a
Poder Màgic
Legislador
Omnipotència absoluta
és un
CONSOL
que crea
DEPENDÈNCIA
que oculta la vertadera situació d’
INJUSTÍCIA
és un obstacle
per a la
pretén superar les formes tradicionals de
LLUITA SOCIAL
per la
EMANCIPACIÓ
TREBALL ALIENAT
del
que desenvolupa la
IGUALTAT
metes incomplertes per
la
IL·LUSTRACIÓ REVOLUCIÓ FRANCESA
per efectes
positius
- Sa Materialisme
negatius
Radicalització teòrica
d’això conclou que
LA UNITAD D’ACCIÓ
ARISTOCRÀCIA
BURGESIA
ARTESANS
LA POLÍTICA
no es pot separar de
la
REALITAT SOCIAL
deu ser efecte de
la
SOCIETAT
basada en
CLASSE SOCIAL
SOCIETAD CAPITALISTA
és una
SOCIETAD DIVIDIDA
en
CAPITALISTES
TREBALLADORS
es dóna
EXPLOTACIÓ
de
que condueix a
CRISI
SOCIAL
POLÍTICA
provocaria
LLUITA DE CLASSES
REVOLUCIÓ SOCIALISTA DEL
PROLETARIAT
portaria a
DICTADURA DEL
PROLETARIAT
ho resol
originat en
LA PROPIETAT DELS MITJANS DE
PRODUCCIÓ
APROPIACIÓ PEL CAPITAL DE LA
PLUSVÀLUA DEL TREBALL
busca la
produiria la fi del
en contra de l’
IDEALISME
no fou possible
de
és produït pels HOMES
proposa
Concep la filosofia com ai
JUSTÍCIA
RESIGNACIÓN
i
DESIGUALTAT REAL
i
Pèrdua de base social
Violència del terror
i
EL PROBLEMA SOCIAL: MARXEL PROBLEMA SOCIAL: MARX
iposseeixen
A. DE TOCQUEVILLE
analitzà
LA DEMOCRÀCIA AMERICANA
amb el precedent
amb una vida
ESTABLE
COMUNAL
CIUTADANA
EDUCADA ENLA POLÍTICA
basada en
LA IGUALTATDE CONDICIONS
que portava a l’
INDIVIDUALISME
A EUROPA
dominaria
LA VIDA SOCIAL SENCERA
por n
o es
tar
ESCISSIÓ
HOMEPRIVAT
ASSUMPTESPÚBLICS
perDEFECTES
DE L’ESPERIT
VICIS DELCOR
J. STUART MILL
va més enllà del
UTILITARISME ANTERIOR
de
J. BENTHAM
QUANTITAT DE PLAER
que mesura
L’ ACTE BO
per la
EL DINER
la unitat de la qual és
UTILITAT
per al
MÀXIM DE PERSONES
de la que emergeix
distingeix entre
SATISFACCIÓ LA FELICITAT
d’un
DESIG
med
iant
TEMPS LLIUREDE TREBALL
No
es m
edei
x am
b
a la que se aspira amb
DEMOCRÀCIA CULTURAL
LA LLIURE DISCUSSIÓ
BÉNSCULTURALS
que reclamen
en una
EDUCACIÓ
possibilita
proposa crear
INDIVIDUALMENT
HOMECOMPLET
SACRIFICI ÚTIL
SENTITCOMUNITARI
UN MODELDE VIDA
MORAL HEROÏCA
amb
mitjançant un
amb una
capaç de
SOCIALMENT
al compartir
EL DESTÍAMB ELS ALTRES
superant
ELS MALS DE L’INDIVIDUALISME
influí
L’ UTILITARISMEde
per aconseguir
tant
que
contrapesat per estar
L’ ORDRE SOCIAL
L’ OPINIÓ PÚBLICAMAJORITÀRIA
justificant-se
amb
desentès
PODER DESPÒTIC
constituent-se
limitat pel
DRET I LA LLEI
BÉNSPARTICULARS
reforçaen els seus
utilitza
mitjançant l’
de
produïts per la
LA RECONSTRUCCIÓ DEL MÓN BURGÈS: UTILITARISMELA RECONSTRUCCIÓ DEL MÓN BURGÈS: UTILITARISME
per al
El POSITIVISTME DE A. COMTEcritica a
LA FILOSOFIAIDEALISTA
que havia generat
EL FANATISMEREVOLUCIONARI
i com contrapartida
LA REACCIÓ
separant-se
EL PROGRÉSDINÀMIC
L’ ORDRE ESTABLE
SOCIETAT BEN ORDENADA
trenca
EL VELLORDRE
estableix
L’EVOLUCIÓ DE L’ ESPERIT HUMÀ
ESTADITEOLÒGIC
es representa
L’ UNIVERSCOM A UNITAT
donada per
DÉU
ESTADIMETAFÍSIC
enfront de
sense construir
UN ORDRENOU
per les
CRÍTIQUES ENTRE ELSDIFERENTS SISTEMES
ESTADIPOSITIU
en
com aposta per
L ‘ORDRE DE LASOCIETAT INDUSTRIAL
mitjançant
UNA CIÈNCIAORGANITZADA
la sobirana és
LA SOCIOLOGIA
AUTORITATSOCIAL I POLÍTICA
constituent
LA RELIGIÓ DE LA SOCIETAT
reconeix
ELS PROBLEMESREALS
amb el
MÈTODE CIENTÍFICa semblança de la
RELIGIÓ CATÒLICA
estableix
UN ORDRECONSTANT
mitjançant
SENTIMENTSSOCIALS
amb
L ‘AMOR A LAHUMANITAT
L ‘HISTORICISME DE DILTHEY
distingint entre
CIÈNCIESNATURALS
que aspiren a
LA REGULARITAT
establint
LLEIS
CIÈNCIES DEL’ESPERIT
és
COMPREHENSIVA(HERMENÈUTICA)
exigència d’ una
amb
VALOR PRÀCTIC
que dota de
SENTIT A LA VIDA
potenciant
LA CREATIVITAT
LA LLIBERTAT
exigències d’ una
REORDENACIÓ GLOBALD’ EUROPA
pretén lapretén la
és
es
LA RECONSTRUCCIÓ DEL MÓN BURGÈS: POSITIVISME I HISTORICISMELA RECONSTRUCCIÓ DEL MÓN BURGÈS: POSITIVISME I HISTORICISME
investida de
GINER DE LOS RIOS
es seguidor de
EL KRAUSISMO ESPAÑOL
por el significado de
RENOVACIÓN ESPIRITUAL Y EDUCATIVA
como actitud de
LA ETICA Y LA PRÁCTICA
conectando
SOBERANÍA DE LA
RAZÓN
DEFENSA DE LA CIENCIA
IDEALISMO HUMANITARISTA
llevada a cabo en
“LA INSTITUCIÓN LIBRE DE ENSEÑANZA”
con un
IDEAL EDUCATIVO
RESPETO A LA
CONCIENCIA
RENOVACIÓN PEDAGÓGICA
EDUCACIÓN EN LIBERTAD
REGENERACIÓN Y PROGRESO
de
POLÍTICA PROGRESISTA
y una dimensión
MIGUEL DE UNAMUNO
cercano al
EXISTENCIALISMO
por partir de
como
CRITERIO DE VERDAD
PRAGMATISMO
que le lleva a un
ESCEPTICISMO
por su desconfianza hacia
LA RAZÓN DOGMÁTICA
repudiando
LA VERDAD ABSTRACTA Y OBJETIVA
porque en la filosofía activa
LA FE CREA SU OBJETO
ante la necesidad de
INMORTALIDAD DE LA EXISTENCIA
DIOS
por la
INCERTIDUMBRE DE LA VIDA Y DE
LA FE
ORTEGA Y GASSET
quiere
RENOVACIÓN DE LA VIDA ESPIRITUAL ESPAÑOLA
contra
LA ESPIRITUALIDAD ANQUILOSADA DEL TRADICIONALISMOa partir de
DISCIPLINA INTELECTUAL
con que incorporarnos a
EUROPA
INCONSTANCIA E INDIVIDUALISMO
“YO SOY YO Y MI CIRCUNSTANCIA”
porque
en el escenario de
LA VIDA
QUEHACER Y PROYECTO
en el
DRAMA DE LA EXISTENCIA
puesto que
EL HOMBRE NO TIENE NATURALEZA
SINO HISTORIA
determinándose
AUTÉNTICAMENTE
consciente de
LAS CONVICCIONES
IDEAS
CREENCIAS
como
RAZÓN HISTÓRICA
que se convierten en
cuyo escenario es
que explica
LA VIDA INDIVIDUAL
LA FACTICIDAD DE LA EXISTENCIA
pero desde
“EL SENTIMIENTO TRÁGICO DE LA VIDA”
en un
afirmando en esa lucha con la vida
LA INDIVIDUALIDAD
que acabe con su
es
LA FILOSOFÍA ESPAÑOLA
de
LA FILOSOFÍA MÁS PRÓXIMA: ALGUNOS AUTORES LA FILOSOFÍA MÁS PRÓXIMA: ALGUNOS AUTORES ESPAÑOLESESPAÑOLES
M. HEIDEGGER J. P. SARTRE
es planteja
QUÈ ÉS L’ÉSSER?
prenent com a punt de partença l’
EXISTÈNCIA HUMANA
la característica fonamental és
SER-EN-EL-¨MÓN
pot ser
INAUTÈNTICA
AUTÈNTICA
es caracteritza per
L’ANGOIXA
ÉSSER-PER-A-LA-MORT
d’
VERITAT DE L’ EXISTÈNCIA: NIHILILISME
revela la
inserit en
EL NOSTRE ÉSSER
AMB ELS ALTRES
LES COSES OBJECTIVADES
en la seva obra es
distingeixen
1ª ETAPA
aborda el tema de
EMOCIONES com a
mode de ser
de la
CONSCIÈNCIA
que pertany a l’ àmbit de la
AFECTIVITAT
on es donen
RELACIONS MÀGIQUES AMB EL MÓN
determinen la
FUNCIÓ IRREALITZANT DE LA CONSCIÈNCIA-EMOCIÓ
2ª ETAPA
SER-PER-A-SI SER-EN-SIEnfront
del
caracteritzat com
ENTS PLEcaracteritza a l’
HOME
i la seva
EXISTÈNCIA
que està
CONDEMNAT A SER LLIURE
és una
PASSIÓ
INÚTIL
CONTINGENT
INEXPLICABLE
ABSURDA
és
HERMENÈUTICA DE G. GADAMER
La missió de la qual és
COMPRENSIÓ
aplicada a la
INTERPRETACIÓ EN LES CIÈNCIES
HUMANES
SENTIT
tenint en compte
LA TRADICIÓ
MÈTODO DE LA COMUNICACIÓ:
EL DIÀLEGELS
PREJUDICIS
i
és un moment de
LA LLIBERTAT
a través del joc de la
PREGUNTA RESPOSTA
EXISTENCIALISTES
són
ÉSSER QUE ÉS
LA HISTÒRIA
I
EXISTENCIALISME I HERMENÈUTICAEXISTENCIALISME I HERMENÈUTICA
és la