8 de març. Dia internacional de la Dona.

VIU EN IGUALTAT. VIU EN LLIBERTAT. VIU SENSE VIOLÈNCIA.

Com cada 8 de març, a les dones ens invaeix un sentiment agridolç. Ens

agradaria poder celebrar esta jornada internacional mostrant tots els avanços

que s´han fet en la direcció d´una societat més igualitària i més lliure per a tots

els éssers humans, ja sigan dones o hòmens. Malhauradament, no ha arribat

encara el moment per a celebracions.

En este 8 de març de 2009 hem de constatar i denunciar, una vegada més, que

les situacions de discriminació per raó de gènere continuen fermament

instal.lades en la nostra societat.

Les estadístiques mostren tossudament com les dones continuen ocupant el

treball més precari i pitjor remunerat; continuen patint discriminació salarial en

molts sectors laborals; continuen tenint menor consideració social i, per tant,

més dificultats per a trobar possibilitats de promoció professional; continuen

sent les que assumeixen la major part de les responsabilitats de la vida familiar

–tasques domèstiques, cura dels xiquets, de les persones grans o dependents-

malgrat la seua incorporació massiva al món laboral…; continuen sent objecte

de tractament masclista en la major part de mitjans de comunicació…

Esta situació ens mostra que els avanços a nivell social són mínims i que

queda molt de camí per fer.

No obstant, també és cert que els missatges reiterats a favor de la igualtat de

gèneres han anat calant en un sector important de la societat, i que cada

vegada són més les dones que s´atreveixen a fer opcions de vida lliures i

personals, més enllà dels estereotips socials. Ens agradaria poder celebrar

almenys esta situació…

Però aleshores ens trobem amb la més terrorífica de les estadístiques: 148

dones assassinades a l´estat espanyol, des de març de l´any passat, a mans

dels seus marits o companys. En una majoria abrumadora de casos estes

morts han estat degudes a una NO acceptació, per part dels hòomes, de l

´opció vital elegida per la dona.

150 vides que s'han acabat de forma tràgica, només pel fet de ser dona en una

societat patriarcal, on -no ens enganyem- encara es segueixen justificant estos

feminicidis per un sector de la societat. A estes 150 dones mortes hem d´afegir

el gran número de dones que han sobreviscut als intents d´assasssinat però

que viuran la resta de la seua vida amb greus lesions físiques –i psicològiques-

moltes vegades irreversibles.

No és molt el que podem fer ja per aquestes dones mortes o lesionades. Però

si aconseguim que la societat s´indigne, que homes i dones ens mobilitzem per

construir un món més civilitzat i igualitari, tindrem més força cada vegada per

aturar este terrorisme masclista.

Cal un canvi social important i profund, una educació per la igualtat i per la

llibertat, que ha de començar en l´escola. Hem de canviar estereotips i rols

adquirits. Hem de saber que esta lluita ens correspon fer-la a homes i dones

per igual. Perquè les dones som la meitat dels éssers humans, la societat no

pot sinò concebre la igualtat de dones i homes, en totes les relacions, com la

única manera d´escriure la història.

Treballem per viure en igualtat, treballem per viure en l l ibertat,

treballem per viure sense violència.

Repartir l´energia, compartir el mónrepartir el descans, compartir l´alegriarepartir les criatures, compartir el futurrepartir la gent gran, compartir l´experiènciarepartir la cuina, compartir l´alimentaciórepartir la neteja, compartir la higienerepartir la llar, compartir la comoditatrepartir el benestar, compartir la salutrepartir el temps, compartir la llibertatrepartir l´oci, compartir la diversiórepartir la producció, compartir la riquesarepartir la iniciativa, compartir la responsabilitat

repartir l´educació, compartir la culturarepartir l´amor, compartir la felicitat…

IES RAMON MUNTANERXirivella

8 de març de 2009