la Veu Republicanawww.esquerra.cat/illes gener 2011 núm. 14

Esquerra Republicana va aprofitar la ce-lebració del seu tradicional dinar en oca-sió de la Diada de Mallorca, “l'autènticaDiada, la del 31 de Desembre”, per pro-clamar la seva voluntat de futur: “Serema les institucions, perquè només capita-litzant el vot de tots aquells ciutadansdesencisats de les polítiques dels actualdirigents de les Illes n'hi ha prou per pre-sentar una alternativa al Partit Popular”.Així ho va manifestar el president i candi-dat al Parlament, Joan Lladó, que a mésanuncià que Esquerra no donarà suporta cap govern fins que no se compleixinels acords del Pacte de Progrés.

El dinar d’Esquerra al Gran Hotel dePalma va reunir a prop de dos-cents mi-litants, simpatitzants i amics del partit re-publicà, i va tenir com a colofó laintervenció dels candidats al Parlamentde les Illes Balears, Joan Lladó, i al Con-sell de Mallorca, Cathy Sweeney.

Dret a decidir. Sweeney reivindicà lacondició de Diada de Mallorca per a la

data del 31D, “i no per la postissa diadadel 12 de setembre”. La candidata alConsell de Mallorca va manifestar que Es-querra seguirà defensant el dret dels Pa-ïsos Catalans a l'autodeterminació, el dreta decidir. Sweeney, que tingué unes pa-raules per a l'esforç d'Esquerra en assolirun projecte comú de l'esquerra nacional,també es va referir als incompliments delgovern Antich amb matèria d'inversió eco-nòmica en temes tan sensibles com lasanitat, l'educació o la política lingüística.“Aquells que a més d'evitar que governi ladreta volen prioritzar a que no ens gover-nin des d'Espanya han de saber que laseva opció és clara: Esquerra Republi-cana”.

Incompliments. Lladó recordà que Es-querra va signar el pacte de govern del2007 a partir d'un document que “reunia

un total de 104 compromisos, dels qualsgairebé la meitat no s'han complert.” Així,va recordar que encara no s'ha legislat lapolicia autonòmica, només ara s'ha pre-sentat el projecte de llei de cinema, ques'han retallat els darrers pressupostos ensanitat i educació, que s'ha menystingutla llengua catalana, que no s'ha assolit elcompromís sobre finançament... A més,cal significar que la majoria dels incom-pliments ho són en qüestions d'índole na-cional.

Enfront de tot això, Lladó reiterà la fermaconvicció que Esquerra Republicana seràa les institucions, per fer valer la veu i elvot de tots aquells que avui se senten in-satisfets amb les polítiques empreses du-rant els darrers anys per un govern quehauria estat igual si el Partit Socialista ha-gués governat en solitari. El candidat in-dependentista assegurà que el partit nodonarà suport a cap govern fins que noes compleixin els acords del Pacte deProgrés; però que sí hi serà per condicio-nar en tot moment un govern de progrés.

No als suports incondicionals

Esquerra serà a les

institucions només per

condicionar polítiques

Esquerra no veu diferències entre l’actual govern i un del PSOE en solitàri

LVR GENER 2011-WEB.qxp 24/01/11 13:06 Página 1

Presentació d’Esquerra a Vilafranca de Bonany

Coordinació Joan Llodrà

Redacció Josep-Joan Rosselló i Maria Ferrer

Edita Esquerra - Illes Balears i Pitiüses

Plaça de Sant Antòni, 4, entresòl

07002 Palma

971.728.826 / www.esquerra.cat/illes

la Veu Republicana

El passat 19 de desembre, un centenarde persones es reuniren a Vilafranca deBonany per tal de presentar la nova sec-ció local d’Esquerra. Encapçalen la novaempenta republicana: Maria de LlucBauzà, portaveu del grup; Francesc Oli-veras, president; Montse Bauzà, secretà-ria d’Organització i Finances; JaumeJaume, secretari d’Imatge i Comunicaciói Jordi Nicolau, secretari de Política Mu-nicipal.

propòsit ha de començar des dels muni-cipis, i així poder extendre’s. El president,també va afegir que Esquerra a Vilafrancasorgeix de la gent del poble, de la gentrepublicana i de la gent independentistaque vol lluitar pel progrés nacional i pre-ténen afegir tots els seus esforços performar un projecte més ampli, que ajudi

a assolir els objectius. Per altra banda, elpresident d’Esquerra, Joan Lladó, va par-lar als assistents a l’acte, davant elsquals va argumentar que ara és l’hora decapitalitzar el vot d’aquells ciutadans mésdecebuts per l’acció de l’actual govern.Només així tendrem una opció clara quefaci front al Partit Popular.

La resposta del poble, excel·lent.

El diputat d’Esquerra al Congrés JoanTardà fou l’encarregat d’exercir de mestrede cerimònies a l’acte que significà lapresentació en societat de la secció localdel partit a Sóller, que arriba a la ciutatde la Vall amb bon resultat a les darrereseleccions, sense estar-hi constituïts.

A partir d’un nucli de joves sollerics, i ambel suport d’alguns veterans activistes po-

lítics, s’està estructurant l’organitzaciólocal, que ja va obtenir una molt bonaresposta dels ciutadans, a la convocatò-ria de l’acte en el qual Tardà revisà el pro-cés de legislació de la memòria històrica;a l’hora que, amb la col·laboració de l’es-criptor Antoni Serra, es retia homenatgeals dirigents sollerics de la República, isobretot al darrer batle, Josep Serra Pas-tor.

L’objectiu és capitalitzar el

vot de les esquerres per

poder fer front al PP

Esquerra torna ser a Sóller

Joan Gaià

Secretari de Política Municipal

L’eina de la llibertat

La gent que col·labora en aquest projecteha mostrat les ganes de fer feina i es ca-racteritza com grup de gent jove, ambempenta i sobretot, amb ganes de seguirlluitant i sumant esforços per tal d’acon-seguir els objectius progressistes i nacio-nals d’Esquerra. La idea clau, segons laportaveu, és anar sumant esforços peraconseguir, en un futur no molt llunyà, unpaís que es pugui autogovernar i aquest

Joan Tardà va ser el protagonista de l’acte de presentació a Sóller.

Esquerra és l'organització que més hacrescut a les Illes en els darrers mesos.La nostra oferta és clara, senzilla i di-recta: progrés, país i compromís.Aquest missatge, en moments de criside l'esquerra i de manca de confiançaen la classe política, ens apropa mésque mai a molts de ciutadans queveuen darrera les nostres sigles unagarantia d'honestedat i transparènciaque ens allunya molt, i que així sigui,d'aquest stablishment de partits quesobreviuen gràcies a favors d'entitats fi-nanceres i empreses constructores.Ara bé, queden cinc mesos de feinaper garantir una veu d'esquerres almàxim nombre d'institucions possibles.Els resultats ja els veurem l'endemà deles eleccions, però puc afirmar sensecap dubte que, per aconseguir-ho, totsplegats ens hi deixarem la pell.

LVR GENER 2011-WEB.qxp 24/01/11 13:06 Página 2

Mentre augmenten les retallades, l’Estat espolia

més de 4.000 milions a les Balears

Augmenten les retallades socials. Lasupressió de l’ajut dels 436 euros men-suals als aturats sense subsidi; l’elimina-ció del xec de 2.500 euros per alsnadons; l’increment de la tarifa elèctricaun 9.8 per cent; la puja de la benzina idel tabac (dos productes que la majorpart del seu import són impostos); la re-ducció del sou dels funcionaris i la con-gelació de les pensions són alguns delsexemples de les retallades socials que elgovern de l’Estat ha implementat en elsdarrers mesos. José Luís Rodríguez Za-patero, amb el vist-i-plau permanent delpresident Francesc Antich, estreny lesbutxaques de les classes mitjanes pujantels importos indirectes (IVA, benzina,tabac), ofega la gent que ho passa pitjorsuprimint els quatre-cents euros als atu-rats sense subsidi i, en canvi, deixa ferles grans fortunes.

Continua l’espoli fiscal. La diferènciaentre allò que es recapta en impostos ales Balears i allò que s’hi inverteix des-prés per part de les administracions té,de fa molts anys, un saldo negatiu.Aquesta diferència, coneguda com dèficitfiscal o espoli fiscal, és de l’ordre d’unsquatre mil milions d’euros cada any. Aixòés una xifra reconeguda pel mateix Mi-nisteri d’hisenda i que resulta tan altaque arriba al 15% per cent del ProducteInterior Brut i només comparable ambantigues colònies africanes. La quantitatd’espoli fiscal a les nostres illes és de l’or-dre del pressupost de tot el Govern de lesIlles Balears.

Els impostos recaptats i no reinvertits als Països Catalans mantenen

la improductiva economia d’Espanya

Fonts del Ministeri d’Hisenda reconeixen aquestes xifres d’espoli fiscal

Regions que aporten massa. Regions

que reben massa. Catalunya, Balears iValència aporten cada any 25.000 mi-lions d’euros a les arques de l’Estat quees reparteixen les altres comunitats autò-nomes, excepció feta del País Basc i Na-varra que gaudeixen d’independènciafiscal. Això fa que que els ciutadans de lesBalears aporten de mitjana i per pesonauns 4.000 euros cada any; els de Catalu-nya uns 2.600 i els de València uns 500.En canvi, i també de mitjana, la resta deciutadans d’Espanya exceptuant bascos i

navarresos tenen un saldo positiu de propde 1.000 euros per persona.

Situació insostenible. Si en una situaciónormal, amb una economia que funcio-nava, aquesta diferència ja es feia molt di-fícil d’assumir quant a infraestructures

educatives, sanitàries o de transport, ac-tualment, amb la crisi en què estam im-mersos la situació es fa insostenible jaque a l’espoli s’hi han d’afegir les retalla-des que s’esmentaven al començament.La sortida sembla clara i depèn de nosal-tres, avançar cap a la independència.

L’espoli és de l’ordre del

pressupost de tot el

Govern de les Illes

La situació de crisi fa

que la situació actual

sigui insostenible

LVR GENER 2011-WEB.qxp 24/01/11 13:06 Página 3

Acords incomplerts pel govern del

Partit Socialista i els seus socisNo a la Llei de la policia autonòmica.

L'article 33 de l'Estatut estableix especí-ficament que és competència del governde la comunitat l'organització d'un cos po-licial propi. A més aquesta va ser una deles condicions del pacte de 2007. Encarano s’ha tramitat i ja no hi som a temps enaquesta legislatura.No a la Llei de Consules Populars. El 30d’abril de 2010, el portaveu parlamentaridel Bloc per Mallorca, Biel Barceló diu queimpulsarà una “Llei de Consultes Popu-lars com l’aprovada a Catalunya”. Encarano s’ha tramitat i ja no hi som a temps enaquesta legislatura.

No a la Llei del Cinema. El 2 de febrer de2010 Biel Barceló diu que impulsarà unaLlei del Cinema “com l’aprovada a Cata-lunya que permeti veure la meitat de lespel·lícules en llengua catalana”. Encara nos’ha tramitat i ja no hi som a temps enaquesta legislatura.No a la Llei de Camins públics. EL 14d’octubre de 2010, Gabriel Vicens, conse-ller del PSM de Medi Ambient i Mobilitat,diu: “Si els ajuntaments no fan una refle-xió sobre la necessitat de donar coberturaals usos públics inclosos en els catàlegsde camins, com a titular d'Ordenacióhauré d'arribar a proposar una llei de ca-mins públics”. Encara no s’ha tramitat i jano hi som a temps en aquesta legislatura.No a l’acord immediat amb l’Estat per a

la participació de les institucions ba-

lears a la gestió aeroportuaria. Aquestaés una altra de les condicions expressa-

ment incloses al pacte de 2007 que ahores d’ara està clarament incomplida iamb poques perspectives de que arribi aser efectiva a curt termini.

No a l’activació efectiva del Pla de Nor-

malització Lingüística. El Consell Socialde la Llengua aprova el mes d’abril de2009 un Pla de Normalització, que el Con-sell de Govern aprova un any i mig méstard i sense concretar cap detall, especial-ment els que tenen a veure amb els re-cursos econòmicsNo veure TV3 i la resta de canals en ca-

talà complets. IB3 té el dret prioritari d’e-missió de la producció aliena. Ha fet serviraquest dret durant tota la legislatura perimpedir la recepció integra dels canals dela Corporació Catalana de RTVE i quedar-se la seva audiència. El pacte de 2007comprometia: Assegurar la recepció nor-mal dels canals que emeten a tota l’àrealingüística catalana.No al codi ètic. Tots els grups pactàrenun codi ètic on s’establia que tots elsmembres del pacte contra els quals fos-sin dictades messures cautelars percasos de corrupció havien de dimitir o sercessats. Després de la retirada, el 16 dedesembre de 2009, dels passaports delpresident d’Unió Mallorquina, MiquelÀngel Flaquer i de l’ex-president d’UnióMallorquina, Miquel Nadal, totes les for-ces polítiques, amb l’única excepció d’Es-querra Republicana, aguantaren encaratres mesos més el pacte, fins que fou in-sostenible.

Lladó i Sweeney manifestant-se en contra de les retallades lingüístiques. Lladó i Tardà en roda de premsa.

Quan, l’any 2007, Esquerra va signarl’acord per a l’estabilitat política i elfutur sostenible de les Illes Balears noes va limitar a rubricar un pacte perevitar una majoria parlamentària delPP i, així, fer el candidat socialista An-tich president del Govern autonòmic. Esquerra Republicana va arribar a unacord de programa, amb un projectede país molt concret, que suposavades d’uns mínims d’inversió en edu-cació a la constitució d’una policiapròpia; des d’una llei de consultes po-pulars a una planificació seriosa deles polítiques lingüístiques; des d’unallei de cinema a una de camins pú-blics... Repassar, tres anys i mig després, elnivell de compliment dels acords sig-nats, és un autèntic exercici de mas-soquisme. Més de la meitat delscompromisos has restat incomplerts,la qual cosa s’ha de tenir ben presenten un futur immediat. Especialment,si consideram que la majoria dels in-compliments afecten la línia de flota-ció de les polítiques nacionals quedes d’Esquerra tenim per irrenuncia-bles. Per governar com si fóssim elPSOE, no ens interessa estar al go-vern. Esquerra és la formació que téla força moral i ideològica necessàriaper condicionar un govern progres-sista.

Josep-Joan Rosselló

El pacte de 2007 establia

la creació d’un cos de

policia autonòmica

IB3 ha fet servir el dret

d’emissió per impedir la

recepció de TV3

Un pacte més enllà de la

mera governabilitat

LVR GENER 2011-WEB.qxp 24/01/11 13:06 Página 4

Quines retallades ha apli-

cat el Govern de PSOE-

PSM-IV-IU a partir del

Pressupost de 2009?

Retallada de 30 milions d’euros de la

Conselleria d’Educació. El pacte de 2007deia textualment: Increment progressiudel pressupost educatiu amb l’objectiud’arribar al 6% del PIB en el menor tempspossible.Retallada d’un 17% de política lingüís-

tica. El pacte de 2007 deia textualmentFomentar la igualtat de la llengua cata-lana en tots els àmbits i en especial, el del’oci, especialment al cinema, televisió icòmic.Retallada de cursos de català. El Cofucha hagut de reduir el nombre de cursosde català, tant els que organitza directa-ment com els que fa en conveni a distintsajuntaments, que enguany han baixat dedeu ajuntaments a sis.Retallada d’exàmens de català. Les con-vocatòries de proves d'avaluació de conei-xements de l'idioma s'han reduit a lameitat, de dues a una a l’anyRetallada de formació del professorat.

El pressupost destinat a reciclatge de ca-talà del personal docent ha passat, desde 2009, de 350.000 euros a 84.000 en-guanyRetallada d’un 7% a Sanitat. El seu pres-supost ordinari és redueix un 7%, situantles Illes a la cua de despesa sanitària percàpita.Supressió de la conselleria d’Agricultura

i retall d’un 14%. Les polítiques restricti-ves envers el sector primari han acabatamb la supressió fins i tot de la Conselle-ria, les competències de la qual, per altrabanda, ja haurien d'estar transferides alsConsells. Les partides destinades a polí-tiques agràries, si es resta la despesa in-amovible de personal, s'ha reduït en un40 per cent.Subvencions sense cobrar. Els pagesos,

que són els gestors del paisatge illenc, en-cara no han cobrat les subvencions cor-responents als exercicis que van de 2008al d'enguany.La UNED rep 360.000 euros a l’any.

Mentres es retalla el català, la Universi-dad Nacional de Educación a Distànciaque fa servir exclusivament la llengua cas-tellana, rep de la conselleria de Cultura i

Patrimoni del Consell de Mallorca, que noté competències en educació, 360.000euros anuals mentre que, per exemple laUniversitat Oberta de Catalunya (UOC) repzero euros.IB3 ens costa 63 milons d’euros. IB3 enscosta 63 milions d’euros anuals. Mentreque, TV Mallorca, en canvi, ens costanomés 10 milions.

Quines lleis, promeses i acords no ha complert el govern del

Partit socialista i els seus socis?

Destrucció de Son Bordoi. Projecte deconstruir 750 habitatges a la barriada d’ElMolinar. Això significa perpetuar el modeleconòmic de l’època Matas de pa per avuifam per demà. És inconcebible que a unaciutat amb més de 40.000 habitatges endesús un govern progressista entenguique la solució és més totxo. A més, ambel projecte d’urbanització a Son Bordoi és

Destrucció de Son Espases. El Govern fafiga el primer any de legislatura en no im-pedir la destrucció de Son Espases i enno acometre la reforma de Son Dureta tali com aquestes forces polítiques havienproposat. Amb suport econòmic de Ma-drid amb un govern socialista hauria d’ha-ver estat possible tirar endarrera elprojecte.

Que ha fet el Govern de PSOE-PSM-IV-IU

que no hauria fet el PSOE en solitari? Laresposta és res. EL PSM-IniciativaVerds iIU han donat un suport gratuït a un PSOEque s’ha mostrar gens federalista i que hadesertat de l’esquerra. Aquest govern noha avançat en cap política de país, i peraixò cap d’aquest partits té cap credibili-tat per condicionar un futur govern.

Joan Lladó, en roda de premsa, presentant els incompliments del Pacte de Progrés 2007-2011.

Part de l’acord de govern signat del Pacte de Progrés.

LVR GENER 2011-WEB.qxp 24/01/11 13:06 Página 5

Un Palau de Congressos que pagarà el ciutadà

vista a dia d’avui del Palau de Congressos en construcció.

El Bloc s’esquerda per Palma. Si calia,en aquestes alçades, un certificat de de-funció del Bloc de Mallorca –que esmanté parlamentàriament de forma arti-ficial–, l’haurà obtingut on potser menyss’havien detectat esquerdes fins ara: l’A-juntament de Palma.

Què ha fet que, per primera vegada entres anys i escaig, la regidora NandaRamon, del PSM, hagi votat contra la po-sició del grup municipal socialista, en-frontant-se a la vegada amb el seu socide coalició, Eberhard Grosske. Doncs, elpolicontrovertit projecte del Palau deCongressos i, més concretament, les dar-reres mesures impulsades per la batlessaAina Calvo per mirar de salvar-hi els mo-bles.

Carta de llibertat per Barceló. El darrerple extraordinari de l’Ajuntament dePalma, el mateix 30 de desembre pas-sat, va aprovar que el Consistori avali lasocietat gestora del palau de congres-sos –el Govern i Cort– amb un crèdit de30 milions per garantir la continuïtat deles obres. Aquesta decisió ha deixat elGrup Barceló amb les portes obertes persortir de la concessió del palau, deixantal darrere unes obres inacabades i unes

administracions que no tindran mésremei que finançar-les en la seva totalitatamb doblers públics.

La proposta fou defensada aferrissada-ment pel grup municipal del PSOE, peròencara més pel tinent de batle EberhardGrosske, portaveu del Bloc, qui hi ha vol-gut veure l’oportunitat que l'Administraciórecuperi el control “públic” de l'equipa-ment.

Diners públics. El president d’Esquerra-Palma, Francesc Jaume, és d’una opinió

coincident amb la de la regidora nacio-nalista, en el sentit que el cost d'aquestainfraestructura serà pagat de manera ín-tegra per l'erari municipal retallant recur-sos a altres necessitats socials. Jaumeentén que, avui per avui, vista l’actitud dela concessionària, la seqüència correctahauria estat rescindir el contracte al GrupBarceló, abans d'avalar la societat. D’al-tra banda, des d’Esquerra se considerafactible aprofitar la conjuntura per a in-cloure en el Palau el projecte de recintefiral, prescindit d’un altre emplaçament.

Herència de Matas. La història delpalau de congressos és la dels compro-misos de Jaume Matas, que fou quianimà els empresaris que integrarien unaUTE liderada pel Grup Barceló i que aca-baria obtenint la concessió. Després deles eleccions del 2007, la nova batlessa,Aina Calvo, assumí les competènciesd'Urbanisme i se topà amb que un delshotels s'alçava damunt un solar de pro-pietat particular. El fet convertia el con-curs en nul de ple dret, però Calvo decidínegociar amb la companyia Barceló i sal-var el projecte de Matas. Tanmateix, a lafi, després de molts estires i arronses,d’amenaces buides, el Grup Barceló sen’ha sortit prou bé.

Esquerra defensa que el

Palau podria donar

cabuda al recinte firal

L’aval concedit a la

gestora del palau ha divi-

dit el Bloc a Palma

El portaveu Eberhard

Grosske dona suport a la

proposta socialista

LVR GENER 2011-WEB.qxp 24/01/11 13:06 Página 6

Assemblea bianual de Manacor per renovar la direcció delpartit. Els més de 50 militants escolliren nova executiva, en-capçalada de nou per Antoni Sureda.

Conferència d’Esquerra a Inca sobre el paper dels Països Catalans, a càrrec d’Agustí Cerdà, president d’Esquerra al Pais Valencià.Cerdà explicà els motius pels quals és més que necessari un desvinculament d’Espanya.

Noves actuacions de les JERC. Les joventuts independentistes han dut a terme l’escola de formació de 2010 tancant així l’any.En l’escola de formació s’aprofità per fer tallers i conferències, però també fou un espai de connexió i de coneixença entre els nousmilitants joves. Una de les primeres accions d’aquest 2011 ha estat la denúncia del projecte urbanístic de Son Bordoi, darrerterreny fèrtil de Palma.

Presentació a Santanyí. Esquerra presenta el nou llibre de lafilòloga mallorquina Rosa Calafat, “Torcebraç entre dues cul-tures”.

Barri a barri, poble a poble

LVR GENER 2011-WEB.qxp 24/01/11 13:06 Página 7

Diada de Mallorca31D

Esquerra presenta una moció perquè el Consell

proclami el 31D com a Diada de Mallorca

Esquerra emprén dues iniciatives quetenen com a objectiu dignificar la que en-tenem com autèntica Diada de Mallorca,el 31 de desembre, entrada victoriosa ala ciutat de Palma del rei en Jaume, aixírecordam els nostres orígens. D’aquestamanera la Diada coincidiria amb la cele-bració de la festa de l’estendard, una deles més antigues entre les civils d’Europa.

Esquerra, com a partit integrant dins elBLoc per Mallorca, presenta al Consell deMallorca, per tal que es prengui en consi-deració la proposició del canvi de data, iper tant, l’aprovació oficial del 31 de de-sembre com a Diada de Mallorca. Enparal·lel, el grup parlamentari d’Esquerraal Congrés dels Diputats, registrarà unaProposició No de Llei, per la qual s’insta

al govern espanyol a retornar la CimeraReial del rei en Jaume i les anomenadesarmes mítiques, que l’any 1831 s’endu-gueren a la Real Armeria de Madrid.

Ara ja fa 23 anys que els mallorquins ensreivindicam pel 31 de desembre, per talde reivindicar la plenitud dels nostresdrets nacionals com a nació que som.

Nombrosa presència de militants i JERC a la manifestació.

Més de 300 persones darrera la pancarta d’Esquerra. Entre militants i amics, es feia palpable un gran sentiment d’alegria.

Mémbres de l’Executiva d’Esquerra Republicana darrere la pancarta principal del Partit.

LVR GENER 2011-WEB.qxp 24/01/11 13:06 Página 8