L’origen del nom de la Lletissonada - geca.cat · NOTES I CONTROLS D'AVITUALLAMENT . . 15 ......
35
Transcript of L’origen del nom de la Lletissonada - geca.cat · NOTES I CONTROLS D'AVITUALLAMENT . . 15 ......
L�origen del nom de la LletissonadaLa Lletissonada es remunta 38 anys enrere, quan un grup de joves inquietsd�en Bas van crear aquesta marxa popular per donar a conèixer els raconsde la Vall.El nom �Lletissonada� prové de la planta lletissó, una herba esprimatxada,lletosa i amb una flor petita de color groc. Els nostres avis expliquen queels seus avis i rebesavis els explicaven que aquesta planta va colonitzarel campanar del poble i que per poder-la eradicar se�ls va acudir unaidea genial: varen col·locar una corda al voltant del coll d�un pobre burroa fi de pujar-lo campanar amunt perquè se les mengés. Però al cap depoca estona, els habitants d�en Bas, es varen trobar amb dos problemes:amb els lletissons invasors de la mateixa manera com els tenien i ambel burro escanyat.Heus aquí que aparegué de forma despectiva el mot lletissó per anomenarels habitants d�en Bas. Actualment, ser un lletissó és un honor i qualsevold�ells avui, si li dieu, us acollirà com si fóssiu un habitant més del poble,�moltes gràcies lletissó�.
AgraïmentsAl llarg d�aquests últims sis mesos una llarga llista de voluntaris han treballat perfer realitat aquesta XXXVIII Lletissonada. Ells han dissenyat el recorregut, resseguit,habilitat i netejat els camins i fonts per on avui passareu; d�altres han estudiat iescrit la millor forma de promocionar la Lletissonada en tots els canals possibles:�mailings�, xarxes socials, mitjans de comunicació, web... Molts d�ells han trethores d�on han pogut perquè avui pugueu gaudir d�aquest gran dia.I avui? Avui tots, absolutament tots, els voluntaris estan repartits al llarg de laruta. Els anireu trobant, donant-vos esmorzar, beguda, ajudant-vos en un malpas, recollint brossa i també alguns, entre vosaltres, d�incògnit per comprovar,a peu de camí, que tot rutlli bé. Igualment trobareu monitors acompanyant a lesseccions del GECAjovent i del GECAmainada, altres entregant-vos l�obsequi,recollint senyalització... En definitiva, tots ells treballat per tirar endavant aquestcap de setmana, un dels més importants per a nosaltres. Com molts ja sabeu,una part de la vostra aportació anirà a �Oncolliga Girona� i l�altre ens ajudaràeconòmicament a mantenir les seccions de mainada, joves, adults i gran part deles activitats obertes a tothom.Companys de junta, monitors, voluntaris, col·laboradors i vosaltres excursionistes,moltes gràcies per aquesta ajuda. Sense vosaltres ni el GECA ni la Lletissonadaserien una realitat.
Sergi Plana i PlanagumàPresident del GECA
1
Sumari
PÒRTIC . . . . . . . 2 per Sergi Plana i Planagumà
DES DELS MIRADORS DE LA SERRA DEL LLANCERS 4 per Kim Agustí
RECORREGUT DE LA LLETISSONADA 2017 . . 6 per Joan Blanch i Cardoner
NOTES I CONTROLS D'AVITUALLAMENT . . 15
PLÀNOL DEL RECORREGUT . . . . 16 per Jordi Freixa
PERFIL DEL RECORREGUT . . . . 18 per Jordi Freixa
FAIGS I FAGEDES. . . . . . 21 per Emili Bassols i Isamat
LA FAGEDA DE LA GREVOLOSA . . . 25
ENTREVISTA A EN RAMON ROCA . . . 26 per Laia Martí
SANT MIQUEL DE CASTELLÓ D�EN BAS . . 28 GECA
FIRMES COL.LABORADORES . . . . 30
Pòrtic
2
Bon dia, excursionistes,
Aquest any, des del GECA, us hempreparat una ruta poc freqüentada, peròno només pels excursionistes de fora sinóque també pels de casa. No és que no usvulguem portar als cims més emblemàticsde la Vall d�en Bas, ni de bon tros, sinóque aquests, a part que en moltesedicions ja us hi hem pujat, també sonels més fàcils de trobar; tant en guies,internet, o en la saviesa popular.
Ens agrada molt donar-vos a conèixernous camins, l locs que sembleninaccessibles, cims menors, però ambvisuals de grans perspectives i que un cophi sigueu, pugueu dir: �Aquí hi tornaré avenir�. Aquest any, ja en són 38 edicions,ho hem tornat a aconseguir, portant-vosper la Serra dels Llancers de la qual, desd�aquesta immensa balconada, gaudireud�unes fantàstiques vistes de la Vall d�enBas, amb tot el massís de Sta. Magdalena,Puig dels Llops, Puigsacalm en primer plai seguint la mirada cap als Tossells i el Picde l�Àliga també veureu la plana de Vic.Al fons i just darrere d�Olot hi trobareutota l�esplendor de l�alta Garrotxaencapçalada pels cims del Comanegra iel Bassegoda. I ja a l�infinit, el Pirineu,des de la zona de Vallter fins al massís deCanigó.
La nostra idea es manté com l�original, ladels fundadors. La qual, des dels inicis dela Lletissonada, donem a conèixer el
nostre territori, buscant rutes atractivesamb el seu punt de dificultat, peròaccessible a tothom. Hem netejat caminsi refet passants, hem recuperat corriolsi fonts antigues on hi hem col·locatsenyals identificatius perquè perdurinen el temps i en la memòria. Ens continuaapassionant portant-vos a llocs onpugueu gaudir de tota la bellesa de laVall i sempre intentem no repetir rutesd�edicions anteriors. La sort que tenimés que és el mateix territori que ens hoposa fàcil, ja que a la Vall, per molt quecaminis i per més dies que hi passis,sempre podràs escollir un camí sensehaver de trepitjar pistes ni vies asfaltadesi és aquesta magnífica xarxa de camins,la qual volem compartir amb vosaltresper donar-vos a conèixer llocs que tenenun gran atractiu.
Ens agrada cuidar el detall, no volem quesigui una més. No tingueu pressa, gaudiudel dia, feu-vos vostra la ruta i feu quesigui una festa de l�excursionisme. Unafesta que avui porta nom propi:�Lletissonada�. I si teniu ganes decompartir-ho amb tots nosaltres, utilitzeuel hashtag #Llet issonada2017 .
Espero que passeu una gran diada.
Moltes gràcies a tots!
Sergi Plana i PlanagumàPresident del GECA
3
A principis del mes d�octubre, el dissenyde la 38a Lletissonada estava més quedefinit, enguany us volíem portar a laFageda d�en Jordà; aquesta, en formarpart del Parc Natural de la Zona Volcànicade la Garrotxa (PNZVG) vam informar,exhaustivament, a la direcció del parc, dela ruta que volíem seguir durant el primerdiumenge de maig. Pocs dies després vamtenir la resolució del permís on se�nsdenegava el dret de pas per més de 10km de camins públics. El més sorprenentde tot va ser que no eren els caminsescollits per caminar entre faigs, sinó pelscamins per creuar la Serra de Marbolenyi que va des de St. Esteve d�en Bas fins ala Fageda.
La nostra intensió era sortir del poble,direcció nord, fer el cim del Puig Rodó i através d�un dels baixants dels cingles delCorb accedir a la Fageda d�en Jordà perdonar-hi una volta i tornar, tot creuantper la Serra de Marboleny fins al punt departida de la marxa. Amb aquesta rutateníem l�oportunitat de gaudir, des d�uncim elevat, d�unes magnífiques vistesaèries de la fageda, i amb pocs minutspassejar-hi pel mateix cor.
L�accés a la fageda no se�ns va denegar,però sí fer gran part dels camins existentsi públics per anar des de St. Esteve d�enBas a la Fageda. La cota que definia ellímit de pas la van concretar a 600 md�altitud ja que es tenen identificats, ambels dits de la mà, un grapat de nius d�ausrapinyaires i altres espècies d�ocells quenidifiquen en aquella època i la nostrapresència destorbaria la tranquil·litatd�aquesta fauna. La limitació d�aquestacota ens obligava a fer el recorregut, tant
d�anada com de tornada, per un sol camí,el camí dels Bous. Un camí que transcorresense pena ni glòria pel mig de lamuntanya que no assoleix cap puntsignificatiu ni elevat i que entristia elrecorregut aspre, sense les vistes aèriesque us havíem preparat. Després dellargues reunions, entre els responsablesdel parc i el GECA, on fins i tot a unad�elles hi participà l�alcalde de la Vall d�enBas i una companya del GECA i regidorade l�ajuntament d�Olot, se�ns van denegartotes les noves propostes de canvi; decamins, de recorreguts, de zones,d�horaris de pas...
Finalment, després de tres intensesreunions, tot veient que no hi havia resa fer i per evitar entrar en una guerraoberta de discussions infinites, vamdesistir. Per tant, i amb tota la pena delmón, no hem pogut portar-vos a laFageda d�en Jordà.
El què més ens va decebre de tot això,vistos els seus comentaris, és que capdels assistents a la reunió va fer l�esforçd�informar-se de què és el GECA, de quèsignifica, de com i qui som, dels valorsque promovem, de què aportem al�excursionisme, a la Vall, a la nostra gent,a la cultura, etc., ja que nosaltres, elsexcursionistes, som els impulsors de laprotecció de tots els elements que formenpart de la muntanya i responsables dequè molts dels camins, fonts, senyals,etc. es mantinguin en bon estat amb lafeina que dia rere dia anem fent. Ah!, ide forma altruista.
Nosaltres ho hem intentat, però no enshan deixat!
Aquest any volíem anar a la Fageda d�en Jordà i no ens han deixat passar...
La serra del Llancers és mancada d�uncim dominant. Llarga i afilada, moltemboscada en bona part de la sevaextensió i sovint coberta de boira, lacaracterística i fotogènica barra deponent, no sembla el lloc més adientper cercar-hi grans miradors.L�itinerari de la Lletissonada ens guiaràper la carena del Llancers, des del colldel mateix nom fins al collet de laGrevolosa, al capdamunt de la singulari meravellosa fageda. Més enllà delcollet de Renau, inici d�una vertiginosacanal que deixarem de costat, elpanorama s�obre i aviat començarema gaudir d�esplèndides balconades.El cim més alt de la serra, de 1.283metres, és potser el millor de tots elsmiradors. El majestuós i encinglatPuigsacalm domina la rodalia i ensassenyala el nord. El flanquegen el puigdels Llops, el puig Corneli i les Agulles,a llevant, i el Puigsacalm Xic i el puigTosell, a ponent. Als seus peus, i tambéals nostres, podem veure les cases delveïnat de Coma Rabera i el bonic poblede Joanetes. La carretera de la colladade Bracons ratlla el solell de la vall, elmodern accés al túnel s�endinsa a lesentranyes de la muntanya sis-centsmetres per sota nostre.
L�esplèndida vall de Bas és en segonterme. La podem contemplar des de laseva capçalera, a coll de Bas, fins alsingular Bosc de Tosca, originat pelcorrent de lava que va barrar la sortidadel Fluvià. Hi podem veure els pobles
Des dels miradors de La Serra del Llancers
4
de Sant Esteve d�en Bas i Les Preses,envoltats de fèrtils planes de conreu idominats per la serralada que s�allargades dels cims de Murrià i Marbolenyfins al Puigsallança de Finestres i elpuig Sou de Rocacorba.
Més enllà, la ciutat d�Olot és als peusd�un magnífic teló de fons demuntanyes. En destaquen Sant Juliàdel Mont i tot el conjunt de l�AltaGarrotxa, des del Comanegra fins a laMare de Déu del Mont. En sobresurtel Puig de Bassegoda, flanquejat perserres empordaneses i vallespirenques;el roc de Sant Salvador i la muntanyade les Salines, a l�esquerra, i l�Albera,a la dreta. Si el dia és clar, arribarem adistingir la rodalia de Betera, al massísdel Canigó.
La serra del Llancers és orientada deponent a llevant. A migdia, podemveure el puig Satoies i la Creu delRabadà, que encerclen la fondaladade Porxiugues, capçalera de la vall delFornés; més enllà, els vessantsemboscats del puig Sabastida, lamuntanya d�Aiats i la serra de Cabrera,que ens amaguen gelosament les sevesespectaculars i aplomades cingleres.Dos grans pobles del Collsacabra,Cantonigròs i l�Esquirol, són davantdels nostres ulls; també el santuari delFar i el castell de Tavertet.
Els grans cims del Montseny, el turóde l�Home, les Agudes, el Matagalls i
5
el Tagamanent, dominen una extensarodalia i empetiteixen els seus veïns,com ho són dues muntanyes de lesGuilleries, Sant Gregori i Faig Verd, i elscingles de Bertí, al Vallès Oriental. Enun país tan muntanyós, la plana de Vicconvida a uns moments de repòs, abansde seguir trescant per serrats i carenes.
A ponent, podem contemplar cims queenvolten i dominen la veïna comarcad�Osona i les més llunyanes del Ripollès,el Berguedà i el Solsonès. El turó de laGrevolosa en seria un millor mirador,però al nostre pas, en plena primavera, un esplèndid i verd brancatge ensamagarà alguns dels llocs ressenyats.La serra de Curull, amb el puig de lesÀligues i el castell que li dóna nom, ésla continuació de la carena delPuigsacalm en terra osonenca. Els
veïnats de la Vola veuen sortir lacarretera de l�interior de la terra. Mésenllà podem admirar l�encimbellatsantuari de Bellmunt, amb els tresgrans nuclis de Torelló als seus peus,i un altre popular santuari, el delsMunts. El gegantí Puigmal sobresurtde la carena que formen el puig deCubell i Santa Magdalena de Cambrils.La serra de Queralt, el Port del Comte,la serra d�Ensija, el Moixeró i el puigLlançada completen un extenspanorama.
Després de gaudir dels miradors delcim de la serra ens toca continuar lacaminada. Els atractius de l�itinerarino s�acaben i els hem d�anar descobrinti assaborint. Bona Lletissonada atothom!
Kim Agustí
Vistes des del Llancers
6
Voltant per la Serra del Llancers
Recorregut: Parc de l�estació - Can Toralles� la Casica - Serrat de les Tres Creus - elRoc Gros � Pujant Nou - Ras de Pibernat� Font del Llancers - Caire del Llancers-coll de Rabadans - collet de la Grevolosa- Costa Llisa - el Bronsar - el Portell - lesMarrades - els Martins (veïnat de Bigorra)� Pont medieval de can Benet � canToralles � Parc de l'estació.
Una vegada més sortim del Parc del'estació seguint direcció sud pel carrerAgutzil Ramon Martí uns dos-centsmetres més endavant girarem pel primercarrer a la dreta, direcció oest, per anara trobar la carretera de Vic C-153, un cophi arribem ens cal creuar-la amb molt decompte i continuar de dret per lacarretera dels Martins. Al cap de pocsmetres passem el pont per damunt de laRiera del Riudaura de seguit a la nostraesquerra deixem Can Toralles, continuemendavant amb direcció oest.
Podem aprofitar per donar el primer copd�ull al paisatge, una part d'ell hi passemen aquesta Lletissonada. Davant perdavant, enlairat, es veu Sant Miquel deCastelló, continuant a la dreta el Morrode la Tosa i la serra del Llancers, queresseguirem en la seva totalitat enaquesta LLETISSONADA. Més a la dretala serralada del Puigsacalm amb puigCorneli i Santa Magdalena del Món. Mésa la dreta un petit bocí dels Pirineus.
Uns deu minuts després deixem la pistade l'esquerra que és per on tornarem.Seguim recta i molt aviat travessarem per
sobre el Riu Fluvià. Més o menys desprésd�un quilòmetre de recorregut deixema la nostra dreta el mas de la Pomaredai en pocs moments (uns dos-cents metresmés endavant) arribem a la Parcel·làriaque hem de seguir per la dreta encarano cent metres i girar després cap al'esquerra en direcció a Ponent pel camíde terra. A la nostra esquerra, a una certadistància del camí, veurem la Batllia iben aviat arribem a una bifurcació. Allà,hem d'escollir la pista de l'esquerra onhi ha la porta de ferro, perquè la de ladreta va a la Rovira per on vàrem seguiren l'edició de l'any 2014. I, a més, ara elcamí està tallat. En aquesta ocasióseguirem per l'esquerra travessant laporta de ferro del tancat.
Val a dir que només avui podrem passar-
hi, perquè aquesta porta i la pista que
seguirem fins al GR-2 estan sempre
tancades. En aquesta ocasió ens hi han
deixat passar en motiu de la
Lletissonada.
Quan passem per aquesta porta hauremfet uns dos quilòmetres des de la sortida.Allà, ens endinsem per unes netes icuidades praderies iniciant l'ascensd'aquest recorregut amb àmplies llaçadesfins a arribar, més amunt, al GR-2 desprésde passar per sota de les runes de la casade la Casica.
Així doncs anem pujant per l'ampla pistaresseguint els prats on acostuma apasturar el bestiar. Uns dos-cents metres,després de passar la porta de ferro, idesprés d'un revolt a l'esquerra, veiemi deixem a la dreta la cabana de les
Recorregut XXXVIII Lletissonada
7
ovelles i cabres. Tot seguit passem unatanca. (Trobarem trams de pòrtland enalguns revolts). Més amunt passem unaaltra portallera de ferro i seguint per lamateixa pista fent ziga-zagues que ensajuden a superar el desnivell. Voltaremels prats ben conservats, gràcies al bestiar,i podem veure algunes alzines espaiadesacompanyant el paisatge poc boscós. Mésendavant, a l'esquerra hi ha unamenjadora i el lloc on si tanca el bestiari encara una mica més amunt, desprésd'un revolt a l'esquerra, podem veure ala nostra dreta les runes de la Casica. Sotala pista, a l'esquerra, hi ha la bassa i recta,en direcció sud, veiem enlairat el castellde Sant Miquel de Castelló. En aquestpunt, de la Casica, hi trobarem el PRIMERCONTROL.
Passat del Control seguim pujant i uns800 metres després arribem el GR-2, elseguim cap a l'esquerra direcció sud (ala dreta aniríem cap a Joanetes). Araseguint pel GR-2 anem més de planerpassant pel Serrat de les Tres Creus,després trobem la portallera sortint deltancat que hem estat seguint. Un coppassada la portallera girem a la dreta,pujant suaument, notarem que ara elcamí és més brut i uns 5 minuts despréspassem pel costat del Roc Gros a tocardel camí que queda a la nostra esquerra.Uns 200 metres després hi ha un trencanta la nostra dreta que per entremig deboixos s'enfila al Pas del Salt de la Cabrai el Pujant de la Cabra (el vàrem fer el2014).
Més endavant trobem un camí que baixaper la nostra esquerra i que ens calignorar. Continuarem pel camí i després
d�un quilòmetre i mig pel GR-2l'abandonem girant a la dreta per enfilar-nos pel "Pujant Nou".
Un corriol amagat entremig de boixos(netejat i arranjat pel GECA amb motiud'aquesta Lletissonada), és un tram curtperò de fort pendent que anirem enfilanten ziga-zaga com si fos un "grau". Ésforça dreturer i està equipat en algunpunt amb ganxos de ferro pels companysdel GECA per tal de facilitar-ne el pas.
Un cop a dalt, ens trobem en una petitaesplanada herbada acompanyada deboixos i aulines. Aquí ens hem dedecantar cap a la dreta direcció oest,ignorant el corriol de l'esquerra (que
Pujant Nou
8
porta altre cop al GR-2, en direcció aPibernat o a Sant Miquel). Estemcaminant pel Ras de Pibernat, uns minutsdesprés, uns cent o dos-cents metres mésendavant arribem a una pista que laseguim tal com ens ve, cap a la dreta.Encara en aquest Ras de Pibernat, uns400 m després del Pujant Nou, ignoremel camí que va cap a l'esquerra cap aCabrera passant per la Freixedica.Nosaltres seguim per la dreta en direccióa Ponent o, a la Collada de Bracons senseacabar d'arribar-hi en aquesta ocasió.
Aquí al Ras de Pibernat podem veure queno fa massa s'hi ha fet una bona talad'arbres. Més endavant, per la dretatrobem el "Pujant de la Cabra", ja utilitzaten una anterior Lletissonada, i que enaquesta ocasió, en cas de possibleaglomeració de participants, serà l'altra
opció que farem servir per arribar aaquests Ras i així repartir els participantsper tal d'evitar un possible embús.
Dos o tres minuts després ignorem eltrencant de la dreta que va cap al Morrode la Tosa, que no queda gaire lluny, i encinc minuts més arribem a la Font delLlancers que ens queda a l'esquerra delcamí i a mitja alçada. Amb motiud'aquesta Lletissondda els companys delGECA han netejat i arreglat aquesta font.Ara anem caminant per la "Baga delsLlancers" que queda al vessant nordd'aquesta serralada.
Uns 6 minuts després de deixar la font,i, a l'alçada del "Serrat Sabarraca" tenimun petit "Mirador (1.024)" a nord, desd'on podem avistar la serralada delPuigsacalm amb el Puig Corneli, les
Recorregut XXXVIII Lletissonada
Font dels Llancers
9
Agulles..., i a sota la vall de Joanetes. Mésa la dreta la Plana d'en Bas i al fons l'altaGarrotxa amb el massís del Canigó.
Val a dir que durant aquest recorregutpassarem a tocar, o molt a prop, d�algunsindrets que ens serviran de "miradors obalconades", sobretot pel vessant nord,on sovint es veu força el mateixpanorama, però amb alguns matisos.
Per facilitar la localització d'aquests"Miradors" m'ha semblat oportú,anomenar-los amb la cota de l'alçada queposa en el mapa i / o el del serrat més aprop.
Uns 500 metres més endavant, un altrepetit "Mirador o finestral" (sota la cota1.265) més o menys a l'alçada del "Serrat
de Soliguer" i el "Clot de la Cometa". Asota, un xic amagada, l'ermita de SantMateu i a prop seu la casa del mateixnom, també es pot veure la casa delPiquer, els túnels... Un cop continuem lamarxa, caminarem per un bosc onabunden els faig i els boixos. Uns minutsmés i s'acaba la pista o camí ample queestem seguint fins ara, força planer. Apartir d'aquí anem en descens per uncamí o corriol més estret. Durant un tramd'uns 50 metres el camí s'estreny perl'espessor de boixos. Una mica mésendavant, ens desviarem uns metres capa la dreta per visitar el "Mirador (1.157)"itambé mirant a nord, a l�altura del SerratLlarg, seguint per sobre de la "Baga delLlancers". Sortint d'aquest mirador elcamí és planer i continua pel mig de faigsi boixos. Mig quilòmetre més endavant
Vista del Pirineu
10
estem ascendint pel Pujant deComasaplana. Durant una estonacaminarem amb el terra cobert per unaextensa catifa de lliris i uns deu minutsmés tard arribem al Pla o Coll del Llancers(amb heura, bardisses i boixos), onignorarem el camí de l'esquerra que vapel Coll del Llancers, perquè no hi hemd'anar.Continuem pel camí de la dreta direccióoest, i com he dit abans, com si anéssima la collada de Bracons. Uns 10 metresmés endavant del trencant ignorem uncamí a l'esquerra que va a Porxiugues.Després passem per un altre tram de camíombrívol i atapeït de boixos. Passataquest tram tenim una bona panoràmicacap al sud sobre Osona que podent avistarCabrera, Puig Satoies...
Uns quatre minuts després de deixar eltrencant del coll del Llancers ensdecantem a la dreta, continuant endirecció oest per començar a enfilar-nospel caire del Llancers. Deixarem el camítravesser que va per l'esquerra seguintel vessant sud i que també ressegueix laserra, però més avall que nosaltres. Camíque retrobarem passat els Esquers, abansd'arribar al collet de Rabadans.
Tot pujant pel caire, un parell de minutsmés tard, ens topem amb una curiositat:un gran faig que, ens queda a la dreta,té la particularitat que les seves arrelshan format un petit receptacle que,després de ploure, pot servird'abeurador.
Recorregut XXXVIII Lletissonada
Orella d�ós
11
De seguit arribem al caire (1.237 m) ambuna bona vista panoràmica: davant o alnord tenim la serralada del Puigsacalm,amb Puig Corneli, Les Agulles, el massísdel Canigó al fons, a la dreta el Comanegrai davant a sota nostre la Vall de Joanetes.Anem seguint pel caire, amb una cama ala Garrotxa i l'altra a Osona.
Després d�uns 500 metres més, arribemal collet de Renau (1.238 m) amb un fortpendent per la part nord i passat el collettornem a pujar. Ens farem un fart demuntanyes russes o trencacames, peròtot força suau. I de moment seguiremcap a l'oest, fins a l'esmorzar. Encara nohem fet 100 metres, després del collet,que ja estem altre cop al caire i ara ambuna panoràmica més completa. Des
d'aquí podem veure sencera la serraladadel Puigsacalm amb els Tossells al'esquerra i més a la dreta l'alta Garrotxaamb el Comanegra, el Bassagoda darrereseu. Al fons les Salines i encara més a ladreta la muntanya del Mont amb el seusantuari i part de l'Empordà, la serra deVerdera amb sant Salvador i després, enun dia clar, el mar amb la badia de Roses.
A sota nostre tenim la vall de Joanetes,més a la dreta Olot, la plana d'en Bas,Sant Esteve...
Anem resseguint el caire amb pujades ibaixes per arribar al Cim de Costallisa,el SOSTRE (1.283 m) del recorregutd'aquesta LLLETISSONADA on hi lluiràla senyera. Des d'aquest punt veurem
Pas arranjat pel GECA
12
Bellmunt i de fet una bona panoràmicaa tot el voltant.
En un altre apartat d'aquest llibrettrobareu una extensa explicació d'en KimAgustí, sobre el panorama que es potveure des d'aquest cim.
Després continuem anant pel caire, peròdecantant-nos més pel vessant sud. Anemcaminant per la part d'Osona passant peruna fageda molt neta, gairebé sensesotabosc, i vorejant els Esquers per sobre(ni ens adonem que travessem el túnelde Bracons per sobre), davant tenim elTurò de la Grevolosa que voltarem pelseu vessant sud i sud-oest, però desprésde passar per una balconada,abandonarem el caire. Ens anemendinsant a la comarca d'Osona i pocdesprés travessem el recorregut del"Cames de Ferro". Seguirem una estonacap a sud-est baixant en diagonal. Val adir que alguns trams fan de mal caminardegut el pendent lateral del camí. Anemdescendint per la fageda.
Un cop hem deixat el caire, en menys de200 metres, arribem al camí travesserpropi marcat per Itinerànnia i que hemabandonat abans d'enfilar-nos pel caire.El seguim anant cap a l'oest i uns 300 o400 metres després arribem al Collet deRabadans. En aquest punt, si seguim rectea menys de 60 metres ens porta a unpetit mirador sobre la part d'Osona, Serradel Curull, el Montseny...
Nosaltres hem de girar cap al nord a ladreta (i si hem anat al mirador, al'esquerra) i continuar baixant envoltats
per boixos. Uns 200 metres després delcollet de Rabadans deixem el camímarcat per Itinerànnia, que porta a lacollada de Bracons. Ens decantem al'esquerra, canviant de direcció, ara capa l'oest i descendint tot seguint per unnou camí. Pocs minuts després trobeml'antiga pista que baixa i la seguim perl'esquerra fins a arribar al Collet de laGrevolosa (1.274 m) on hi trobem elSEGON CONTROL, el de l'Esmorzar. Asota nostra, amagada, queda la casa deBracons i cap a la dreta la pista que pujaa la Collada de Bracons.
Després del control hem de seguir capa l'esquerra davallant direcció sud perun corriol envoltat de falgueres ibardisses fins que arribem a una pistade desemboscar relativament nova. Unparell de minuts més tard abandonemaquesta pista en un revolt i anem cap ala dreta per entremig de faigs retrobantel camí antic. Hem de tornar a travessarla pista, que hem abandonat fa unsmoments, i seguir a la dreta pel camíque ens ha de portar a la Fageda de laGrevolosa i Font de la Grevolosa.
Uns cent metres més avall arribem a lapart nord de la pista de la Grevolosa,nosaltres seguim per la nostra esquerrafins a trobar la Font que està a tocar.
La Fageda de la Grevolosa està inclosaa l'espai EIN de les serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt.És un bosc de més de 300 anys de vidaon hi ha alguns dels faigs monumentalsque alguns poden tenir més d'un metrede diàmetre i 40 m d'alçada.
Recorregut XXXVIII Lletissonada
13
"Anys enrere, a prop d'aquest indret peron passem, dins la Fageda de la
Grevolosa, però a l'altra banda deltorrent, a la tardor es convertia en auditorion tenia lloc un concert de música tocatper una orquestra�.
Continuem baixant el recorregut (unaaltra vegada sense ni adonar-nos-enpassem per damunt del túnel de Bracons)uns sis-cents metres més fins a arribar aun desviament. Allà ignorem la pista queper la dreta continua baixant al Prat dela Vola. Nosaltres girem a l'esquerraseguint per la pista que puja. Quanvoltem, a la dreta ens quedarà el Serratde la Punxa. Ara, durant una petita
estona, anem direcció nord-est vorejantper la part nord el Clot de la Barraca. Apartir d'ara continuarem decididamenten direcció est fins a l'Esqueiola a tocardel Bronsar. Caminarem de planerpassant per les Costes de la Rovira i pelsCodiners a la part baixa o sud de CostaLlisa (abans de l'esmorzar l'hem passatper dalt, és a dir, per la part nord). Segonsdiuen, fa uns 80 anys que aquesta costatot eren prats.
Uns dos quilòmetres després del SegonControl (el de l'esmorzar) arribem a unapetita esplanada herbada on hi ha un palde senyalització. Des d�aquí, cap a la dretaens indica el Mirador de Collsacabra queestà a uns 70 metres enlairat sobre unesroques que veiem a la dreta. Paga la penafer-hi una visita. Des d'aquí (o després sihem anat al mirador) ens cal seguir endirecció est, continuant pel camí que hemvingut, anirem gairebé de planer semprecap a l'est, amb algun lleuger ascens detant en tant i envoltats principalment perboixos que en algun tram són forçaespessos i gruixuts. Això fa que el camísigui un passeig feréstec i ombrívol.Passarem 6 o 7 recs o torrenteres finsque no entrem altre cop a la Garrotxa.Aleshores seguirem en direcció nord pertal d'apropar-nos altra vegada cap a lacarena del Llancers, serralada que estemresseguint pel vessant sud. Un quilòmetredesprés del "Mirador de Collsacabra"comencem a pujar un fort pendent i enscal fer alguna ziga-zaga per ajustar el pas.Així ens anem decantant cap a l'esquerradirecció nord-est i uns quatre-centsmetres més trobem un indicador "rodó"on abandonem el camí oficial a l'esquerra
Fageda de la Grevolosa
que puja al coll del Llancers, perònosaltres hem de continuar pel de ladreta. Tot seguit pujarem en ziga-zagaper tal de no relliscar massa per aquestcamí força dreturer. Després, a uns 150metres, si seguim per aquest trencant,ens endinsem altre cop a la Garrotxa.
Dos o tres-cents metres després deltrencant, arribem a una petita clarianaamb un encreuament de camins que vana Porxiugues: un per la dreta en direcciósud i l'altre cap a l'Est. Nosaltres seguiremper l'esquerra aprofitant el serrat quepuja fort en direcció nord com sivolguéssim anar altre cop al coll delLlancers i 170 metres després arribem al"camí oficial", deixem a l'esquerra el queva a Coll o pla del Llancers. Però nosaltresseguim per la dreta en direcció estcontinuant a prop del caire de la Serra
del Llancers. Uns 150 metres després deseguir aquest camí, en direcció a santMiquel de Castelló, passem per un petitpas entre unes roques i tornem a enllaçaramb la carena del Llancers. Un minutdesprés passem per damunt d'una granllosa i més amunt a l'esquerra hi ha unaltre mirador (1.218 m). Uns minutsdesprés passarem pel costat d'un roureforça corpulent que ens queda a la nostraesquerra, i pel que sembla, que ha rebutalguna forta atzagaiada del vent o d'algunllamp. Sobre la cota 1.227 passem uncollet i hem de tornar a pujar. Anem fent"pujades i baixes". Uns metres desprésde passar pel costat d'un arç (a la nostradreta), tombem a l'esquerra fent un breudescens entre roques pel "Grau del faig"amb un corpulent faig sobre la roca del'esquerra (també hi ha faigs més petitsa la dreta). Un quilòmetre després del
Recorregut XXXVIII Lletissonada
14
Envistes a la plana d�en Bas
(continua a la pàgina 19)
15
Recordeu aquesta data:6 de maig de 2018 - XXXIX LLETISSONADA
El GECA també es modernitza i en les pròximes edicions, és convenient fer lainscripció per internet. Aquesta tindrà un descompte d'1 �, tant si ets o no soci.
* L�organització no es farà responsable dels accidents que puguin tenir lloc
durant la marxa.
* El control de l�esmorzar es tancarà a les dotze del migdia, i el d�arribada, a
les cinc de la tarda.
* EL GECA tindrà llocs d�avituallament. Malgrat això, aconsellem portar
cantimplora, així com calçat i roba adient per anar a la muntanya.
* Es recomana, també per a properes Lletissonades, que us inscriviu i pagueu
per Internet, entrant a la web geca.cat.
Notes
Controls d'avituallament patrocinats per:
C/ Compositor Pedrell, 2717800 OLOT
Tel. 972 273 502Fax 972 271 257TM 609 721 019
C/ Ample, 33-3517176 SANT ESTEVE D'EN BAS
Tel. 972 690 193Fax 972 690 452
Avís a to
ts els excu
rsion
istes!- C
al qu
e to
tho
m q
ue
particip
i en
la marxa p
orti m
aterial ad
eq
uat
per an
ar d�excu
rsió co
m b
otes o
bam
bes d
e mu
ntanya, im
perm
eable
o cap
elina.
- Tot i q
ue h
i hau
rà avituallam
ents, reco
man
em q
ue es p
orti algu
na
cosa d
e beu
re i men
jar.
- L�excursio
nista q
ue ab
and
on
i ha d
e com
un
icar-ho
en el co
ntro
l més
pro
per, to
t do
nan
t el seu n
om
i nú
mero
de telèfo
n.
- Aq
ue
st any h
aure
m d
e cre
uar d
ue
s vegad
es la carre
tera d
e la
Parcel·lària, tot i q
ue n
o h
i ha m
olt tràn
sit, aneu
mo
lt amb
com
pte.
La Crid
a de
l presid
en
t:G
arrotxa sign
ifica terra aspra, tren
cada i d
e mala p
etja i aqu
est any us h
o to
rnarà
a de
mo
strar. En e
l reco
rregu
t d�aq
uest an
y hi tro
bare
u algu
ns tram
s un
a mica
expo
sats. Co
ncretam
ent en
el crestejat de la Serra d
els Llancers, n
o p
atiu, és u
ncam
í amp
le, però
heu
d�estar a l�agu
ait. Sabem
qu
e, en algu
na part d
el recorregu
t,h
aureu
de p
osar la m
à a terra, i en els p
unts m
és pro
blem
àtics semp
re hi tro
bareu
un
a mà am
iga de l�o
rganització
, o u
na co
rda, p
er ajud
ar-vos a fer el p
as.
Co
m cad
a any h
em
prim
at ten
ir un
reco
rregu
t magn
ífic a canvi d
�un
a pista
amp
la, ja qu
e p
ocs llo
cs qu
ede
n a la n
ostra p
rovín
cia qu
e es p
ugu
in fe
r rutes
llargues n
om
és per cam
ins; així d
on
cs, no
ens tin
gueu
en co
mp
te si hi h
a algun
emb
ús. H
em p
osat esp
ecial atenció
en el P
ujan
t de la C
abra, q
ue és el p
un
t més
sensib
le, en p
od
er-se crear cues. P
er evitar-les al màxim
hem
hab
ilitat un
no
up
ujan
t, així entre u
n i l�altre en
s ha d
e perm
etre un
pas m
és ràpid
al gran gru
p;
tot i això
, és po
ssible q
ue, en
algun
mo
men
t, encara n
o sigu
i suficien
t .
Itinerari d
e la XX
XV
III Lletisson
ada
C
C
E C
C
RE
CO
RR
EG
UT
DE
LA
XX
XV
III LL
ET
ISS
ON
AD
A
CE
CO
NT
RO
L
ESMO
RZA
R
PAR
C D
E L'ESTAC
IÓ D
ESA
NT ESTEV
E D'EN
BA
SS
OR
TID
A I A
RR
IBA
DA
18
Perfil
San
t E
stev
ed
�en
Bas
Pu
jan
t No
u
Bag
a d
elL
lan
cers
Co
llet
de
Ren
auC
oll d
el L
lanc
ers
o C
omas
apla
naC
olle
t d
e la
Gre
volo
sa
Fag
eda
de
laG
revo
losa
Els
Co
din
ers
Mir
ado
rs d
e la
Pla
na
d'e
n B
as
Fo
nt
de
Les
Fo
nti
qu
es
Cin
gle
s d
el B
ron
sar
San
t M
iqu
eld
e C
aste
lló
Pon
t Med
ieva
l de
Can
Ben
et
San
t E
stev
ed
�en
Bas
2n C
on
tro
li E
smo
rzar
3r C
on
tro
l
4rt
Co
ntr
ol
El T
eixi
do
r
1r C
on
tro
lL
a C
asic
a
19
trencant al Coll o Pla del Llancers, quanhem tornat a seguir pel camí oficial,passem per un collet (1.239 m) sensenom.
Uns vuit minuts després (uns 500 m) siens desviem uns passos a l'esquerra,trobarem un altre mirador amb vistasobre el Pla de Bas i vall de Joanetes...Després girem o continuem cap a la dretadescendint suaument un centenar demetres més avall passem una altrabalconada a l'esquerra (amb un filferro).Estem sobre l'Esqueiola i més o menys al'altura de la Font del Llancers que faestona ja hem visitat, però ara mésenlairats.
Més endavant, després de passar un filat,continuem decantant-nos cap a la dretai anant de baixada. Després deixarem elcamí que per la dreta, direcció sud-oest,porta a coll de Pedró (que vàrem seguiren una altra Lletissonada). En aquestaocasió seguim recta cap a l'est i ben aviatpassem per un collet, també sense nom(a prop de la cota 1.195 m), entrant alBronsar o Tosa de Pibernat queresseguirem per dalt. Un parell de minutsmés passem una altra balconada abansde girar i al fons podem veure un bontram dels Pirineus i de l'alta Garrotxa. Elrecorregut continua cap a la dreta direcciósud-est. Una mica més avall passem peruna altra balconada, a l'esquerra, seguimuna estona decididament en direcció sudfins a la pista del Pla de la Barraca passantpel mig d'un bosc força esclarissat.
Quan arribem a la pista, ignorem la de ladreta que va al Pla de la Barraca, no gairelluny. Nosaltres seguim cap a l'esquerra
en direcció sud-est travessant el camíde Cabrera i seguint fins a trobar elcorriol entre dos arbres. Estem baixantpel Bac de Pibernat. Pocs minuts méstornem a travessar la pista, en aquestindret hi ha hagut una forta tala d'arbres.Seguim cap a l'esquerra fent un petittram pel torrent i molt aviat arribarema Les Fontiques (en el mapa de l'Alpinaestà marcada 300 metres més endavanti sobre una altra torrentera).
La Font ens queda a la nostra dreta,passada la font continuem pel camí perun corriol entremig de boixos i ambmolta fullaraca a terra. Continuembaixant fins a trobar el GR-2, la pista dePibernat, i al costat de l'aulina i trobemel TERCER CONTROL.
Passat el Control, uns metres mésendavant i abans d'arribar a la casa,veiem a la nostra esquerra un anticabeurador, després el recorregut voltala casa de Pibernat que queda a la nostradreta. Poc després de la casa, a la nostraesquerra tenim la Font de Pibernatseparada uns metres del camí.
Uns dos-cents cinquanta metres desprésde la casa de Pibernat arribem al'encreuament on trobem el pal ambdiferents indicacions, una d'elles al camíque mena a la collada de Bracons (1 h40') i que abans n'hem fet servir un bontram per arribar al Segon Control, el del'esmorzar.
Nosaltres continuem pel GR-2 i unsmetres més endavant passem unaportallera de ferro, el Portell i desprésel trencant que a la dreta porta a Sant
(prové de la pàgina 14)
Miquel de Castelló de visita opcional. Hiha uns dos-cents metres de distànciaentre anar i tornar. En aquest punt es potgaudir d'un ampli panorama, una vegadamés sobre l'alta Garrotxa, part delsPirineus i tota la Vall d'en Bas i Sant Feliude Pallerols... De tornada de Sant Miquelcal seguir el GR-2 cap a la dreta.
Tot seguit i, un minut més tard, en arribara un encreuament on hi ha un palindicador, deixarem el GR-2 girant a ladreta per descendir pel camí de lesMarrades. Seguim un bon tram el camímarcat d'Itinerànnia que porta a ElsHostalets però l'abandonarem abansd'arribar als Martins.
Continuem baixant, ignorem un corriolper l'esquerra (que va a la font de laTeula). Més avall i a l'esquerra queda,separada del camí, la casa en runes deFontsaplanel la . Seguim aval l iabandonem el camí marcat perItinerànnia que per la dreta porta alsHostalets i seguim recta. Nosaltrescontinuem baixant per entre alzines iforça fullaraca a terra. A la nostra dretahi veiem la casa dels Vinyets. Encara nodos-cents o tres-cents metres després deltrencant passem un fil en espiral i arribema la casa dels Martins.
Abans d'arribar-hi podem veure al'esquerra un vell safareig i al costat dretde la casa un gran eucaliptus de troncblanc. Passem una altra tanca de fil iarribem a la casa el Teixidor, a l'erad'aquesta casa hi trobem el QUARTCONTROL. La casa queda a la nostra dreta(amb un dipòsit de gas inflamable alcostat) forma part del Veïnat de Bigorra,
per on estem passant.
Després del Control, arribem a lacarretera de la Parcel·lària (tenint a ladreta can Patllari), la travessem endirecció a can Benet que ens quedarà ala nostra dreta. Passat can Benet deixemun camí a l'esquerra, més endavantpassem pel costat d'una plantació deplataners (anys enrere, a la dreta n'hihavia una de pollancres).
Un parell de minuts després, passem persobre del pont medieval de can Beneti en uns metres més endavant, al'esquerra, el trencant que va a Can Solài després arribem a la carretera delsMartins que seguim per la dreta i aixítanquem el circuit per on hem passat elmatí en els primers passos d'aquestaLletissonada. Ens resta menys d'unquilòmetre. Per tant després de passarpel costat de can Toralles, pel pont sobreel Ridaura, i travessar la carretera de Vic(C-153) en pocs minuts arribem al Parcde l'Estació on hi ha situat el CINQUÈC O N T R O L d ' a q u e s t a X X X V I I ILLETISSONADA. Aquí, el punt final, éson podrem acabar de refer-nos delfantàstic recorregut que els companys iamics del GECA han preparat amb tantesganes, il·lusió i esforç. Personalment vullagrair el suport i companyia que m'handonat per poder descriure'l. Sort i finsal primer diumenge de maig de l'any queve.
Joan Blanch i Cardoner
Mapa Vall d'en Bas- Les Preses 2012, editorialAlpina / Mapa Zona volcànica de la Garrotxa2011, editorial Alpina / Diversos llibretsd'altres Lletissonades / Diccionari català-valencià-balear (IEC)
20
21
Faigs i Fagedes
Des d�una perspectiva geogràfica, laGarrotxa es troba a cavall de tres gransuni tats de re l leu: la p lanaempordanesa a l�est, el Pirineu axialal nord i la Serralada Transversal al�oest i al sud. Aquesta situaciógeogràfica, conjuntament ambl�orografia, el clima, el tipus de sòl ila incidència històrica que hagi poguttenir l�activitat humana, són elsprincipals factors que determinen eltipus de vegetació que cobreix elsvessants de les nostres muntanyes.Cap tipus de bosc està en un indretperquè sí, sempre hi ha una raóbiològica i/o antròpica que ho justifica.
En el verd amfiteatre muntanyós queenvolta la plana de la vall d�en Basobservem una interessant diversitatforestal. Els vessants més assolellatsestan coberts per alzinars, boscossempre verds de fulla dura i petitaque són capaços de créixer fins i totdamunt de sòls prims o entre lesprimes escletxes de les lloseseocèniques que afloren en diversospunts de la vall. En canvi, en l�extremoposat, en els forts pendents de lesobagues més ombrívoles i boiroses,apareixen les fagedes, el tipus de boscal qual dediquem aquesta nota. Ientremig d�aquest gradient vegetal,
les rouredes de roure martinenc i elsboscos caducifolis mixtes, moltinfluenciats per la inversió tèrmicaque sovint es produeix a la vall.
A Catalunya, la fageda i el bosccaducifoli per excel·lència, sol créixerentre els 1.000 i els 1.700 m d�altitud,menys la Fageda d�en Jordà que hofa, tan sols, a uns 600 m. Una de lesprincipals característiques de lesfagedes és el baix nombre d�espèciesque acompanyen al faig. La disposicióde les branques intercepten la llumi aquestes condicions de baixainsolació no són gens favorables ales espècies arbustives. Això fa quela fageda sigui un bosc fàcilment�transitable�, un bosc obert, profundi amable al visitant. Caminar-hi ésrelativament fàcil, només cal anaramb compte quan el pendent és moltacusat o quan la fullaraca acumuladadissimula els petits forats o clots quehi sol haver en el terreny. Lacomposició d�espècies de l�estratherbaci, que s�afanyen a florir abansque el faig tregui la fulla, dependràsobretot del tipus de sòl i la riquesade nutrients. Encara que ho puguisemblar, no totes les fagedes sóniguals, hi ha subtils diferències. Si elsòl és fèrtil i mitjanament humit hitrobarem l�el·lèbor verd (Helleborusvir idis), el buixol (Anemone
22
nemorosa) i també alguna falguera.En canvi, si el terreny és inclinat, iconseqüentment més sec, fins i totpoden desaparèixer aquestesespècies. Damunt de sòl calcari,trobarem les característiques fagedesamb boix (Buxus sempervirens), lamés present al llarg del recorregut dela Lletissonada d�enguany, i nomésals còrrecs i fondals més frescalsapareixen clapes de fagedes amb joliu(Scila lilio-hyacintus).
Sempre s�ha dit que al faig (Fagussylvatica) li agrada tenir el cap moll iels peus eixuts. Això vol dir queagraeix la presència de boirescarregades d�humitat, però no pas elsterrenys xops o entollats. Per aquestaraó creix bé en vessants amb molt dependent, on aquesta mullena edàficaés impossible. El faig pot arribar als40 metres d�alçada, però és difíciltrobar arbres tan alts, ja que lesfagedes han estat històricament moltexplotades per aprofitar la seva fustade qualitat. Avui dia, la majoria de lesfagedes de la Garrotxa es troben enprocés de recuperació. En general,són fagedes amb arbres prims i alts,molt junts i col·locats com si formessinun gran codi de barres forestal. Persort, existeixen petits rodals queencara conserven alguns arbres vells,com la fageda de les Olletes, a Sant
Privat d�en Bas, o amb arbresexcepcionalment grans, com la de laGrevolosa, de la qual en parlarem totseguit.
Pensem que un bosc és un espai plede detal ls que esperen serdescoberts. Un bosc és molt més queles espècies que l�integren. En unbosc existeix una imbricada xarxa dere l a c i o n s i n te res p e c í f i q u esinfluenciades per aspectes biològicscom ara l�abundància, distribució oestructura poblac ional delsorganismes que hi són presents. Ambaltres paraules, en un bosc tot estàinterrelacionat. Existeixen processosclau que sovint ens passendesapercebuts. Per exemple, en unaf a g e d a é s f o n a m e n t a l l adescomposició de la fullaraca perrecuperar nutrients, posar-los adisposició de les arrels dels arbres ipermetre el creixement del bosc.Igualment ens sol passar per alt lafauna que hi viu, simplement, perquèés difícil d�observar. Pensem enl�esquerp liró gris o rata esquirolera(Glis glis) que té en les fagedes de laVall d�en Bas el seu límit altitudinala Catalunya, o l�astor (Accipitergentilis) un discret rapinyaire forestalque fa el niu a la capçada dels faigsmés robusts, o el mateix picot negre(Dryocopus martius), el picot més
23
Seguiment de foliació de les fagedes
24
gran de Catalunya que es troba enexpansió gràcies a la recuperació delbosc o el rar escorpí cec (Belisariusxambeui), un petit escorpí de colorblanquinós, absolutament inofensiu,que viu entre la fullaraca i s�amagasota les pedres.
Però s i ex isteix una fagedaexcepcional, des del punt de vistanatural, aquesta és la de la Grevolosa.Situada a 1.100 m d�altitud, a lacapçalera de la Vall del Ges, dins elterme municipal de Sant Pere deTorelló. La seva singularitat està enles dimensions dels seus faigs algunsdels quals poden arr ibar asobrepassar els 30 metres d�alçada.Ben poques fagedes coneixem quehagin assolit aquest grau demaduresa. De fet, la Generalitat deCatalunya, el 1991, va declarar arbresmonumentals tres dels seus faigs. Estracta d�un veritable santuari natural,per tant, l�actitud de qui la visiti hade ser de contemplativa discreció id�absolut respecte.
Tant la fageda de la Grevolosa comtotes les de la comarca s�enfronten aun nou factor d�amenaça que creaincertesa sobre la seva evolució: elcanvi climàtic. Els models teòrics quedesenvolupen escenaris futurs (situatsa mitjans i finals del segle XXI), no
pronostiquen massa bones notícies.La previsió és que les fagedescatalanes, i també altres boscos deplanifolis, siguin substituïts percomunitats forestals més adaptadesa climes secs. Evidentment, però,aquesta successió no és sobtada ical afinar en l�estudi d�aquest tipusde bosc per poder establir amb quinavelocitat es produeix aquest procés.Com sempre, la natura fa el seu cursi els boscos intenten adaptar-se a lesnoves situacions. Aprofitem, doncs,cada passejada per dins d�alguna deles nostres fagedes per admirar-nela tendra i sincera plenitud que ensofereixen, per respectar tots elsorganismes que hi viuen i perrenovar el compromís de la sevaconservació.
Emili Bassols i Isamat
25
La fageda de La Grevolosa
Per damunt de Sant Nazari,a l�esquena dels Llancers,hi ha uns arbres centenaris;avui encara ben enters.
Amb sa lluita aferrissada,clavant forts arrels al sòl,cada faig hi pren alçada,tot cercant els raigs del sol.
De llur brancam a la tardor,se�n desprèn la bella estora.Fins i tot quan fa calor,hi ha la font que sempre plora.
A l�hivern, pocs candelers,per primavera fulles noves;fadrines i cavallers,n�omplirien ben grans coves.
Sota d�ells hi ha poca vida;matolls de boix, catifa i rocs,tot hi és a la seva mida.Pels més febles no hi ha lloc.
Fageda de la Grevolosa!A dins teu no hi entra vent,i en tot cor hom hi reposa,escoltat el so silent.
En Ramon va néixer l�any 1947 al masla Serra de Pruit, on va viure durantmolts anys. Avui ens explica com durantun temps va treballar tallant faigs a laserra de Llancers. Un lloc per on passaaquest any la Lletissonada, tot anantdes de Sant Miquel fins a la fageda dela Grevolosa.
A quina època et dedicaves a tallarfaigs?Pels voltants de l�any 1970. Vaigcomençar abans de la mili i després dela mili també hi vaig tornar. Hi anàvemamb el meu germà. Treballàvem per enJuvanteny de l�Esquirol, en Pere, i elseu pare, en Mingo.
Com anàveu des de Pruit fins a la serrade Llancers?Marxàvem de casa a les set del matí elmeu germà i jo i amb un Citroën DosCavalls anàvem fins a Pibernat. Des
d�allà pujàvem a peu fins a la lleixa delsLlancers. Anomenàvem així aquest lloc,que era la zona obaga dels Llancers,on tallàvem els faigs. Allà ens hitrobàvem amb els dos amos del�empresa: en Pere i en Mingo.
Com tallàveu els faigs?Els tallàvem amb un xerrac. En Mingovolia la fusta ben afinada. També fèiemservir la destral per treure els nusosde la fusta bona i perquè quedés benafinada.
I per traslladar la fusta un cop talladacom ho fèieu?Venia en Joan de la Serradevall ambels �matxos� i arrossegaven la fustafins al lloc on anava el camió a carregar.En Caseta treballava per en Serradevalli solia venir a ajudar-lo. Més endavanttambé va venir el del Molí del Ferrésde Joanetes. Encara recordo el dia que
Entrevista a en Ramon Roca
26
En Ramon Roca assegut a la font de la Grevolosa
27
se li va estimbar el matxo daltabaix delcingle. Llavors vam baixar a baix, elmatxo s�havia mort i li vam treure elsguarniments.Amb el camió venia en Quel de laCasanova de Falgars. Ell venia semprea carregar. Al matí tenia el camiócarregat a casa seva, llavors anava adescarregar a les empreses de mobles(a Aiguafreda, la Garriga...) i venia capal bosc i l�ajudàvem a carregar. Ho fèiemsempre a mà. Després se n�anava a casa,deixava el camió aparcat i l�endemà sel�enduia altre cop a descarregar. Percert, aquest camioner fa pocs dies ques�ha mort.
Què se�n feia de la fusta de faig?La portaven a empreses de la vora deBarcelona, cap a la Garr iga,Aiguafreda... per fer-ne mobles: taules,cadires...
Treballàveu tot l�any?No, el meu germà i jo només hi anàvemdel setembre a l�abril, però en Juvantenysí que hi anava tot l�any. Els dies queplovia o nevava no hi anàvem pas. Vaigfer aquesta feina durant uns quatreanys, i entremig encara vaig anar a ferla mili.
Quin horari fèieu?Començàvem ben puntual a les vuit delmatí i plegàvem cap a 2/4 de 6 de latarda. Quan arribàvem ja hi havia el focencès que sempre encenia l�avi Mingo. Primer de tot, ens feien anar a buscarun càntir d�aigua a la font dels Llancers(que per cert, l�han recuperat i aquest
any la Lletissonada hi passarà). El dinarens el portàvem i l�escalfàvem al foc.Ja teníem les paelles sempre allà (hodeixàvem penjat en un boix), iportàvem una fiambrera amb fesols,cigrons... Les destrals les deixàvemtambé sempre allà al bosc amagadesnit i dia entre els boixos; però elsxerracs sí que ens els emportàvem.
Com ho fèieu per saber quins faigshavíeu de tallar?Sempre tallàvem els més grossos, elsque eren bons per la fusta i deixavenels més petits. Normalment l�amo delbosc ja ens deia: �Heu d�aclarir el bosc!Heu de tallar els grossos!� I fins i totels amos ens els marcaven amb pinturavermella.
Expl iqui �ns a lguna anècdotaPortàvem sempre una farmaciolabotiquín per si ens fèiem algun tall.Però jo una vegada em vaig fer un talla la mà amb un podall i vaig haverd�anar corrents cap a l�Esquirol queme�l cosissin.
Quan van deixar la feina?Doncs quan vam marxar d�allà dalt.Estava molt cansat de treballar al bosc.Vam marxar de Pruit i vam anar a viurea Sant Feliu. Recordo que el dia quemarxàvem d�allà era just el dia que enFranco va morir. Llavors en Juvantenyva continuar fins ara que s�han retirat,tot i que a la lleixa ja no hi van anarmés.
Laia Martí
Sant Miquel de Castelló d�en Bas
L�ermita de Sant Miquel s�aixeca sobrela cinglera que queda darrere elsHostalets d�en Bas, al costat nord del�altiplà de Falgars d�en Bas, al lloc onhavia estat bastit el castell d�en Bas,entre la serra de les Comelles i elserrat de la Clapera.
S�hi pot anar a peu des dels Hostaletsd�en Bas, seguint el camí que, ambforts pendents, s�enfila per la cinglerai acaba a tocar a l�església. Per anar-hi amb cotxe, cal prendre la carreteraC-153 d�Olot a Vic, agafant una micamés enllà de l�indret de la Devesa, la
pista que es troba a mà dreta i quecondueix fins al petit poble de Falgarsd�en Bas. També, des del mateixHostalets d�en Bas, es pot agafar lapista que porta a la Coromina deFalgars, des d�on és aconsellablecontinuar a peu fins a Sant Miquelde Castelló d�en Bas, dit també SantMiquel de Falgars o Sant Miquel d�enBas.
Breu història de l�ermita
Sant Miquel de Castelló havia estatl�església del castell situat en aquestmateix indret, que surt esmentatamb el nom de castro de Castilionis
28
Els estassadors a Sant Miquel de Castelló d�en Bas
29
en un document de l�any 1066. En elsegle VIII ja hauria existit una primerafortificació que després es convertiriaen la residència senyorial delsvescomtes de Besalú i posteriormentdonaria lloc a la casa vescomtal deBas. A mitjans del segle XII hi viviacom a castlana, la família Castelló deBas, de la que sobresurten noms com,Guerau (1154) i altres cavallerssuccessors seus, fins que Berenguer(1271-1296) va renunciar al castell ise n�anà a viure amb la seva famíliaal d�Hostoles.
En els nomenclàtors diocesans definals del segle XV s�hi esmenta lacapella de «Capella Sancti Michaelisde Castilione in parrochia sanctiStephani de Occulo» (Sant Esteve deBas). Els vescomtes havien instituït ala capella un benifet, però quan elcastell va deixar de ser residènciahabitual anà caient en l�abandó.El 25 de setembre de 1625, Francescde Vilamala, cavaller de Sant Estevede Bas, exposà a la cúria eclesiàsticade Girona que la capella de SantMiquel estava desafectada per apoder-hi celebrar missa i que el llocsagrat era profanat pels animalsdomèstics que s�hi aixoplugaven.Francesc Aymerich, vicari general dela diòcesi, ordenà llavors al rector dela parròquia de Sant Esteve de Basque procurés fer la reconciliació de
la capella per restituir-la al culte.
La capella de Sant Miquel de Castellód�en Bas, restaurada en diversesocasions al llarg de la història, ladarrera el 1947, presenta lescaracterístiques arquitectòniques delsegle XII. És una ermita petita i moltsenzilla, d�una sola nau, amb voltade canó i sense absis, situada dins elrecinte de l�antic castell, per on s�hade passar per accedir-hi. Bastidasobre una roca, damunt del cingle,la capella té la porta a la façana sud-oest i l�únic element que identificala seva condició religiosa és elcampanar, a l�extrem nord-est del�edifici, que havia estat d�espadanya,amb un sol ull, i va ser convertit enuna torre, amb teulat a dos vessants.Des del 1974 l�edifici està habilitatcom a refugi de muntanya, depenentdel Grup Excursionista i EsportiuGironí (GEIEG), però les claus lesguarden els pabordes de l�ermita quesón famílies del municipi delsHostalets d�en Bas.
El primer diumenge d�octubre s�hicelebra el seu aplec.
Breu recull històric de la publicació de JosepMurlà i Joan Teixidor. �El romànic de laGarrotxa (V)� Sant Miquel de Castelló de Bas.Edicions El Bassegoda. La Comarca d�Olot(Col·leccionable)
GECA
Ctra. de Vic, nau 2
Tel. 972 690 484 - Fax 972 690 806
e-mail: [email protected]
17176 SANT ESTEVE D'EN BAS
www.embotitsmasoliver.com
Del ramader al consumidor
C/ Miquel Oliva, 4
Tel. 972 690 738
HOSTALETS (Vall d�en Bas)
Polígon Industrial LA SERRA
C/ Escultor Lluís Curós i Morató, 4
17176 SANT ESTEVE D'EN BASTel. 972 690 333 - Mòbil 690 022 329
Visites guiades a la granjaMòbil 699 746 752
www.maslacoromina.cat
30
www.deliciesdelspirineus.com
JOAN PUJOL
i SERRAT
C. Eugeni d'Ors, 6
Tel. 972 690 169
17176 SANT ESTEVE D'EN BAS
C. Sant Rafel, 19
Tel. 972 691 015
17176 SANT ESTEVE D'EN BAS
Construccions i restauracions
Còrsega, 272, entlo.
08008 BARCELONAe-mail: [email protected]
C/ Sant Ignasi, 12
Tel. 616 896 890
17176 SANT ESTEVE D'EN BAS
31
RestaurantLA CASILLA d'en BAS
IMPORT EXPORT BAS, S.L.Crta. Martins, 24 - Parcel.la 5
17176 SANT ESTEVE D'EN BASTel. 972 690 426 - Fax 972 690 476
www.bas-sl.com - [email protected]
C/ Armenguer, 10
17176 SANT ESTEVE D'EN BASTel. i Fax 972 690 045 - 606 562 962
Amanides, brasa i embotit
Cuina oberta tot el dia
Tel. 972 690 350Ctra. C-63, km 65 - St. Esteve d'en Bas
C/ Ferran Lapart, 11
17176 SANT ESTEVE D'EN BASTel. 652 129 617
32
Les Planes d�Hostoleswww.masalo.biz
INSTAL.LACIONS ELÈCTRIQUES AT/BTCLIMATITZACIÓ, TELECOMUNICACIONS,
FONTANERIA, GAS,ENERGIES RENOVABLES,
MANTENIMENTS INTEGRALS,ENGINYERIA AUTOMATITZACIÓ I CONTROL
Firmes col.laboradores:
ADS Serveis Informàtics
Agrobotigues Verntallat
Aigua de Sant Aniol
Ajuntament de Sant Feliu
de Pallerols
Ajuntament Vall d'en Bas
Allotjaments Colomer i Collell
Aluminis Ramon
Antiguitats Ernest Comas
Aresta
Arrossades La Tieta Rosa
Associació d'Amics del tren
d�en Bas
Auto - Garrotxa
Bar "La Casilla"
Bar L'Estrada
Bar Restaurant de
l'Agrobotiga
Barra d'en Regué
Bas Import Export
Bas Motor Taller Mecànic
BBVA Vall d'en Bas
Bon Profit
Cal Capellà
Carbasseres - Japot - Russet
Carbòniques Olot, S.A.
Carnisseria d'en Bas
Carnisseria Hostalets
Centre d'idiomes Olot. Anna
Puigdevall
Centre Excursionista d'Olot
Construccions Joan Pujol
Cooperativa Agrícola
Vall d�en Bas
CopiOlot
Cuinats Mercè
Delícies dels Pirineus
Delsys
Diputació de Girona
El Ferrer Narcís Salgueda
(Bas)
Emb. y Jam.Curados Fco.
Puigvert S.L. Olot
Embotits Calet
Embotits Collell
Embotits Espuña, S.L.
Embotits Masoliver
Escola d'anglès Come in
Far Jamón Serrano S.A.
Farmàcia M. Prat. Les Preses
Farmàcia Rosa Sacrest Güell
Farmàcia Sans. Olot
Fisiobas
Fleca Dorca
Forn de Pa Els Hostalets
Frigorífics Les Preses S.L.
Fruites Badia
Fruites Codina
Fruites i Verdures "El
Ronquillo"
Fusteria Josep M. Barcons
Garatge Jordi Pagès
Gelis Dissenyadors, S.L.
Germans Font i Verdaguer
Germans Gumi
Gritecsa - Repsol
Grupo Vichy Catalán
Jesús Feixes - Rètols
Joan Blanch - Recorregut
llibret
Joan Casas - Jardineria i
construcció
Joimi Pintor
Jordi Freixa -Mapes
La Caixa
La Comarca
La Cuina d�en Mokes
La Fageda
L'Estrada Taverna
Llibreria M. Antònia
Lluís Cros, mobles i
decoració
Manxa
Mas La Coromina -
Granja Ato
Masia Can Gudic
Miralls perruqueria dona -
home
Mobles i Fusteria Bas, S.L.
NASP
Noel Alimentaria S.A.U.
Perruqueria Rosa
Prat Serralers
Promocions Port
Ràdio Olot
Ramon Barcons, S.L.
Constructor
Restaurant Fonda Can Barris
Restaurant Ca l'Esteve
Restaurant Can Font
Restaurant L'Hostalet
Restaurant Sant Miquel
SPINREACT S.A.
Supermercat d'en Bas
SYSFEED
T C Torelló
Taller Reyes
Telyco Olot
Vins i olis Puig
Vins, Caves i Licors - J.
Oliveres
Ctra. Santa Coloma, 7
Tel. 972 690 800 - Fax 972 690 099
17176 SANT ESTEVE D'EN BAS
Passeig d'en Blay, 17 - OLOT
Tel. 972 271 441
Carrer St. Rafael, 25 - OLOT
Tel. 972 274 444
[email protected] OLOT
Lluís Gelis CoronellasLlegums cuits
Tel. 972 690 255
17176 SANT ESTEVE D'EN BAS
C. La Via, s/n
17176 SANT ESTEVE D�EN BAS
(La Garrotxa)
Tel. 972 691 012
