L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
-
Upload
locoserrallo -
Category
Education
-
view
3.212 -
download
0
Transcript of L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI Unitat 6L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI Unitat 6
Índex generalÍndex general
1.-ESPANYA: UNA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA1.-ESPANYA: UNA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA
2. – L’ESTAT DE LES AUTONOMIES2. – L’ESTAT DE LES AUTONOMIES
3. –L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA3. –L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
4. –L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA4. –L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA
5. –LA SOCIETAT ESPANYOLA I CATALANA5. –LA SOCIETAT ESPANYOLA I CATALANA
0.-INTRODUCCIÓ0.-INTRODUCCIÓ
0. INTRODUCCIÓ0. INTRODUCCIÓ
CONSTITUCIÓ 1978
CONSTITUCIÓ 1978
LLEI FONAMENTAL QUE REGULA ELS DRETS I DEURES DEL CIUTADANSLLEI FONAMENTAL QUE REGULA ELS DRETS I DEURES DEL CIUTADANS
Regula els aspectes més importants del sistema polític
FORMA DE GOVERNFORMA DE GOVERN
FORMA D’ESTATFORMA D’ESTAT
MONARQUIA PARLAMENTÀRIAMONARQUIA PARLAMENTÀRIA
ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRETESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
ESTRUCTURA TERRITORIALESTRUCTURA TERRITORIAL ESTAT DE LES AUTONOMIESESTAT DE LES AUTONOMIES
CATALUNYA ES UNA COMUNITAT AUTÒNOMA DE L’ESTAT ESPANYOL AMB UN ESTATUT D’AUTONOMIA
1. ESPANYA: UNA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA1. ESPANYA: UNA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA
MONARQUIA PARLAMENTÀRIA
El rei és Cap de l’Estat, però el poder el té el parlament, triat pels ciutadans
LA CORONALA CORONA
Personificada en el REI, és la personificació de l’ESTAT a nivell internacionalPersonificada en el REI, és la personificació de l’ESTAT a nivell internacional
La monarquia es vitalícia i hereditària, i no està subjecta a responsabilitatLa monarquia es vitalícia i hereditària, i no està subjecta a responsabilitat
DIVISIÓ DE PODERS
PODER LEGISLATIUPODER LEGISLATIU
PODER EXECUTIUPODER EXECUTIU
PODER JUDICIALPODER JUDICIAL
PARLAMENTCapacitat de fer les lleis
PARLAMENTCapacitat de fer les lleis
GOVERN Capacitat d’aplicar les lleis
GOVERN Capacitat d’aplicar les lleis
TRIBUNALS DE JUSTÍCIA
Capacitat de jutjar qui no compleix les lleis
TRIBUNALS DE JUSTÍCIA
Capacitat de jutjar qui no compleix les lleis
PARLAMENT oCORTS GENERALS
FUNCIONS
APROVAR LES LLEISAPROVAR LES LLEIS
CONTROLAR L’ACCIÓ DEL GOVERNCONTROLAR L’ACCIÓ DEL GOVERN
NOMENAR O DESTITUIR (MOCIÓ DE CENSURA) EL PRESIDENT DEL GOVERNNOMENAR O DESTITUIR (MOCIÓ DE CENSURA) EL PRESIDENT DEL GOVERN
CONGRÉS DELS DIPUTATSCONGRÉS DELS DIPUTATS
SENATSENAT
bicameral
PODER LEGISLATIUPODER LEGISLATIU
GOVERN
FUNCIONS
EXECUTAR les lleis del ParlamentEXECUTAR les lleis del Parlament
Fixar els OBJECTIUS de l’acció del govern Fixar els OBJECTIUS de l’acció del govern
Establir les ESTRATÈGIES per assolir els objectiusEstablir les ESTRATÈGIES per assolir els objectius
PRESIDENTPRESIDENT
MINISTRESMINISTRES
format pertria
PODER EXECUTIUPODER EXECUTIU
JUTGES I TRIBUNALS DE JUSTÍCIA
TIPUS DE TRIBUNALS DE
JUSTÍCIA
TRIBUNAL CONSTITUCIONALTRIBUNAL CONSTITUCIONAL
TRIBUNAL SUPREM TRIBUNAL SUPREM
Jutgen qui no compleix les lleisJutgen qui no compleix les lleis
Per controlar la constitucionalitat de les lleis
Per controlar la constitucionalitat de les lleis
Màxim òrgan del poder judicial i darrer tribunal d’apel·lació
Màxim òrgan del poder judicial i darrer tribunal d’apel·lació
PODER JUDICIALPODER JUDICIAL
SOBIRANIA NACIONAL
El poble és el darrer dipositari del poder, ja que tria directament els seus representants al PARLAMENT
com
Cada 4 anys els ciutadans trien els candidats que presenten els PARTITS
POLÍTICS
NIVELL ESTATALNIVELL ESTATAL
NIVELL AUTONÒMICNIVELL AUTONÒMIC
PSOE. Partit Socialista Obrer EspanyolPP. Partit Popular IU. Esquerra UnidaEtc
PSOE. Partit Socialista Obrer EspanyolPP. Partit Popular IU. Esquerra UnidaEtc
PNV. Partit Nacionalista VascCiU. Convergència i UnióERC. Esquerra Republicana de CatalunyaEtc
PNV. Partit Nacionalista VascCiU. Convergència i UnióERC. Esquerra Republicana de CatalunyaEtc
2. L’ESTAT DE LES AUTONOMIES2. L’ESTAT DE LES AUTONOMIES
CONSTITUCIÓ 1978
CONSTITUCIÓ 1978
ESTABLEIX L’ESTAT DE LES AUTONOMIESESTABLEIX L’ESTAT DE LES AUTONOMIES
Estat DESCENTRALITZAT format per COMUNITATS AUTÒNOMES, amb competències per poder gestionar el seu propi territori
Reconeixer la pluralitat de llengües, tradicions i cultures existents a l’Estat espanyol
Apropar la gestió política als ciutadans i fer-la més eficaç
objectius
L’Estat Espanyol reconeix disset comunitats autònomes i dues ciutats amb un règim especial d’autonomia: Ceuta i Melilla
COMPETÈNCIES
ESTATESTAT
COMUNITATS AUTÒNOMES COMUNITATS AUTÒNOMES
Relacions InternacionalsDefensaSistema Monetari Legislació penaletc
Relacions InternacionalsDefensaSistema Monetari Legislació penaletc
SanitatUrbanismeAgriculturaCulturaetc
SanitatUrbanismeAgriculturaCulturaetc
La Constitució fixa les competències de l’ESTAT (en exclusiva per assegurar la unitat de l’Estat) i de les COMUNITATS AUTÒNOMES (per gestionar el seu territori)
No totes les Comunitats Autònomes tenen les mateixes competències. Les Comunitats Històriques (Catalunya, Pais Vasc i Galícia) han assumit més competències que la resta de autonomies
ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES
ESTATUT D’AUTONOMIA
Llei bàsica que regula el funcionament de la Comunitat Autònoma, les seves competències i les seves institucions
Llei bàsica que regula el funcionament de la Comunitat Autònoma, les seves competències i les seves institucions
PARLAMENT O ASSAMBLEA. Triada pels ciutadans, aprova les lleis i tria el PresidentPARLAMENT O ASSAMBLEA. Triada pels ciutadans, aprova les lleis i tria el President
INSTITUCIONS DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES
PRESIDENT. Representant de la Comunitat Autònoma, s’encarrega de formar i dirigir el GOVERN AUTONÒMIC (la Generalitat en el cas de Catalunya)
PRESIDENT. Representant de la Comunitat Autònoma, s’encarrega de formar i dirigir el GOVERN AUTONÒMIC (la Generalitat en el cas de Catalunya)
GOVERN AUTONÒMIC. Format pel president i el seus consellers, s’encarrega d’aplicar les lleis del parlament GOVERN AUTONÒMIC. Format pel president i el seus consellers, s’encarrega d’aplicar les lleis del parlament
Les illes que formen les Comunitats de Canàries i
les Balears tenen una administració pròpia
CANÀRIESCANÀRIES
BALEARS BALEARS
CabildosCabildos
Consells InsularConsells Insular
3. L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA3. L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
És un territori amb una llengua, una història i una cultura própies que ha demanat en diverses ocasions a partir del segle XIX la capacitat d’autogovernar-se
CATALUNYA
SEGLE XIX. Amb la RENAIXENÇA es recupera la identitat diferenciada de Catalunya i es demana l’autogovern, que s’aconsegueix breument amb la MANCOMUNITAT (1913-1925)
SEGLE XIX. Amb la RENAIXENÇA es recupera la identitat diferenciada de Catalunya i es demana l’autogovern, que s’aconsegueix breument amb la MANCOMUNITAT (1913-1925)
EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L’AUTOGOVERN
2na REPÚBLICA. Al 1932 amb l’ESTATUT DE NÚRIA la 2na REPÚBLICA atorga l’autogovern a Catalunya, però al 1938 el dictador FRANCO deroga la Generalitat.
2na REPÚBLICA. Al 1932 amb l’ESTATUT DE NÚRIA la 2na REPÚBLICA atorga l’autogovern a Catalunya, però al 1938 el dictador FRANCO deroga la Generalitat.
DEMOCRÀCIA 1978-2012. La Constitució de 1978 crea l’ESTAT DE LES AUTONOMIES i permet restablir la GENERALITAT DE CATALUNYA
DEMOCRÀCIA 1978-2012. La Constitució de 1978 crea l’ESTAT DE LES AUTONOMIES i permet restablir la GENERALITAT DE CATALUNYA
ESTATUT D’AUTONOMIA DE
CATALUNYA
ESTATUT D’AUTONOMIA DE
CATALUNYA
Llei que defineix les institucions polítiques de Catalunya, les seves competències i les relacions amb l’Estat Espanyol
Llei que defineix les institucions polítiques de Catalunya, les seves competències i les relacions amb l’Estat Espanyol
ESTATUT DE SAU (1979)
ESTATUT DEL 2006
Al 2006 es va aprovar un nou Estatut d’Autonomia per adaptar l’autogovern a la nova realitat política, social i econòmica de Catalunya
PARLAMENT. Format per 135 membres i triat per Sufragi Universal cada 4 anys. Funcions: legislar i controlar el Govern.
PARLAMENT. Format per 135 membres i triat per Sufragi Universal cada 4 anys. Funcions: legislar i controlar el Govern.
LA GENERALITAT: les institucions d’autogovern
LA PRESIDÈNCIA. El President de la Generalitat és triat pel Parlament i és el màxim representant de l’Estat a Catalunya.Funcions: triar i presidir el Consell Executiu.
LA PRESIDÈNCIA. El President de la Generalitat és triat pel Parlament i és el màxim representant de l’Estat a Catalunya.Funcions: triar i presidir el Consell Executiu.
CONSELL EXECUTIU. Integrat pel President els consellers de les diferents àrees del govern.Funcions: executar les lleis del Parlament
CONSELL EXECUTIU. Integrat pel President els consellers de les diferents àrees del govern.Funcions: executar les lleis del Parlament
COMPETÈNCIES
EXCLUSIVESEXCLUSIVES
COMPARTIDES COMPARTIDES
Dret CatalàCulturaUrbanismeAdministració localBenestar Socialetc
Dret CatalàCulturaUrbanismeAdministració localBenestar Socialetc
ComerçIndústriaSanitatEducacióetc
ComerçIndústriaSanitatEducacióetc
INGRESSOS
Transferències de l’EstatTransferències de l’Estat
Recursos propis Recursos propis
Diners que l’Estat trasfereix a les autonomies en funció de les competències traspassades
Diners que l’Estat trasfereix a les autonomies en funció de les competències traspassades
TaxesImpostosCrèdits
TaxesImpostosCrèdits
4. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA 4. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA
CONSTITUCIÓ PROVÍNCIESPROVÍNCIES
Funcions de les Diputacions Provincials:-Circumscripció electoral-Divisió de l’Administració Central-Cooperació amb els municipis
Funcions de les Diputacions Provincials:-Circumscripció electoral-Divisió de l’Administració Central-Cooperació amb els municipis
ESTATUT D’AUTONOMIA
MUNICIPISMUNICIPIS
COMARQUESCOMARQUES Agrupació de municipisAgrupació de municipis
El model d’organització territorial a Catalunya és complexe, ja que és marcat per la Constitució i l’Estatut d’Àutonomia
VEGUERIESVEGUERIES Agrupació de comarquesAgrupació de comarques
Unitat territorial i política més petitaUnitat territorial i política més petita
MUNICIPIMUNICIPI Unitat territorial i política bàsica. Catalunya està formada per 947 municipisUnitat territorial i política bàsica. Catalunya està formada per 947 municipis
AJUNTAMENT Govern d’un municipi
Govern d’un municipi
És l’Administració més propera al ciutadà
És l’Administració més propera al ciutadà
El poble elegeix democràticament els regidors, que trien a l’alcalde
El poble elegeix democràticament els regidors, que trien a l’alcalde
Format per un territori i un o més nuclis de població
Format per un territori i un o més nuclis de població
Competències:-Urbanisme-Serveis Bàsics-Seguretat ciutadana-Turisme-etc
Competències:-Urbanisme-Serveis Bàsics-Seguretat ciutadana-Turisme-etc
Recursos:-Impostos propis (IBI)-Transferències de l’Estat i la Comunitat Autònoma en funció de la població
Recursos:-Impostos propis (IBI)-Transferències de l’Estat i la Comunitat Autònoma en funció de la població
COMARCACOMARCAUnitat territorial i política formada per una agrupació de municipis. Actualment n’hi ha 41 comarques
Unitat territorial i política formada per una agrupació de municipis. Actualment n’hi ha 41 comarques
CONSELL COMARCAL
Govern d’una comarca
Govern d’una comarca
Format per regidors dels ajuntaments de la comarcaFormat per regidors dels ajuntaments de la comarca
Competències:-Ordenació del territori-Serveis Socials-Cultura-Educació-etc
Competències:-Ordenació del territori-Serveis Socials-Cultura-Educació-etc
Recursos:-Transferències de la Comunitat Autònoma en funció de la població
Recursos:-Transferències de la Comunitat Autònoma en funció de la població
HISTÒRIAHISTÒRIALa comarca és considerada la unitat territorial natural de Catalunya, enfront la província imposada per l’Estat. Ja van ser creades a la 2a República i reinstaurades al 1987
La comarca és considerada la unitat territorial natural de Catalunya, enfront la província imposada per l’Estat. Ja van ser creades a la 2a República i reinstaurades al 1987
5. LA SOCIETAT ESPANYOLA I CATALANA5. LA SOCIETAT ESPANYOLA I CATALANA
SOCIETAT POSTINDUSTRIAL. Predomini del sector terciari o de serveis (comerç, turisme, etc)SOCIETAT POSTINDUSTRIAL. Predomini del sector terciari o de serveis (comerç, turisme, etc)
CARACTERÍSTIQUES de la societat catalana espanyola
CANVI EN LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ. La activitat econòmica i la població s’han desplaçat als darrers dos segles de l’interior cap a la costa i de les àrees rurals a les ciutats
CANVI EN LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ. La activitat econòmica i la població s’han desplaçat als darrers dos segles de l’interior cap a la costa i de les àrees rurals a les ciutats
CANVI CULTURAL. La realitat econòmica, els canvis polítics i el nou paper de la dona han transformat les formes de treball, de vida, de costums i fins hi tot l’estructura familiar
CANVI CULTURAL. La realitat econòmica, els canvis polítics i el nou paper de la dona han transformat les formes de treball, de vida, de costums i fins hi tot l’estructura familiar
ESTRUCTURA FAMILIAR
ESTRUCTURA FAMILIAR
L’estructura familiar, base de les relacions socials ha patit una transformació accelerada als darres 50 anys
L’estructura familiar, base de les relacions socials ha patit una transformació accelerada als darres 50 anys
TIPUS D’ESTRUCTURA FAMILIAR
Matrimonis heterosexualsMatrimonis homosexualsParelles de fet
Matrimonis heterosexualsMatrimonis homosexualsParelles de fet
Família extensa (avis, pares, fills, etc)Família extensa (avis, pares, fills, etc)
Família Nuclear (pares i fills)Família Nuclear (pares i fills)
Familia monoparental (pares o mare i fills)Familia monoparental (pares o mare i fills)
Família unipersonal (persones que viuen sóles)Família unipersonal (persones que viuen sóles)
LA SOCIETAT DEL
BENESTAR
LA SOCIETAT DEL
BENESTAR
Gràcies al desenvolupament econòmic de les darreres dècades Espanya és un país ric que disfruta de l’anomenada societat del benestar
Gràcies al desenvolupament econòmic de les darreres dècades Espanya és un país ric que disfruta de l’anomenada societat del benestar
INDICADORS
EDUCACIÓ. Universal i gratuïta dels 3 als 16 anys i amb un percentatge d’universitaris propera al 20%
EDUCACIÓ. Universal i gratuïta dels 3 als 16 anys i amb un percentatge d’universitaris propera al 20%
SANITAT. Universal i gratuïta. Espanya es el primer país del món en transplantament d’òrgans
SANITAT. Universal i gratuïta. Espanya es el primer país del món en transplantament d’òrgans
ESPERANÇA DE VIDA. Una de les més altes del món (79 homes i 85 dones)ESPERANÇA DE VIDA. Una de les més altes del món (79 homes i 85 dones)
CONSUM. Espanya és un país amb una alta RENDA PER CÀPITA, el que ha permès el desenvolupament d’una societat de consum
CONSUM. Espanya és un país amb una alta RENDA PER CÀPITA, el que ha permès el desenvolupament d’una societat de consum