L'objectiu no és fer podi, sinó acabar els 4 Deserts
1
8 4 2 7 9 5 5 1 0 0 0 2 9 1 3 2 2 3 L’entrevista La seva malaltia no li ha impedit complir el seu somni de participar en els 4 Deserts. Ja feia molt temps que tenia al cap fer els 4 Deserts. L’impediment que veia no era la meva malaltia, sinó el finançament econòmic. El setem- bre passat, després d’una expedició a l’Everest, vaig decidir apuntar- me a la prova i buscar patrocina- dors, però costava molt. Un mes abans va sorgir l’oportunitat: Dia- balance va confiar en mi. Què necessita per a cada prova? En l’aspecte logístic, a més de por- tar el material obligatori, m’enduc per duplicat un glucòmetre, les pi- les, el bolígraf i les tires, les agulles, dos tipus d’insulina, una màquina de control de l’acetona i el glucagó, una injecció que s’ha de donar en moments límit. Després he de por- tar tot el menjar necessari, que és el que pesa més. M’enduc molts su- plements, gels, barretes, gomino- les... Porto més menjar que la resta “L’objectiu no és fer podi, sinó acabar els 4 Deserts” de participants. L’organització es queda un kit d’emergència, però si en faig ús quedo desqualificada. Quant de pes porten a sobre? La mitjana són tretze quilograms, però hi ha participants que porten menys de set quilos, el mínim obli- gatori. La primera prova, al desert d’Atacama, vaig carregar molt de menjar, perquè no sabia com ani- ria, quin desgast em suposaria. Portava la segona motxilla més pe- sant de tots els participants! Per a la de diumenge al Gobi, ja tinc con- trolat què és exactament el que he d’endur-me. Després queden el Sà- hara i l’Antàrtida. I, durant la cursa, quines precau- cions ha de prendre? Cada tres hores he de parar i fer un control de glucòmetre. Depenent de com estigui, m’he de punxar o menjar alguna cosa, però si estic bé continuo la marxa. La diabetis és una malaltia que forma part de la meva vida, no hi penso, sempre porto el necessari a sobre. La primera de les quatre proves va ser al desert d’Atacama, a Xile. El desert més sec. Com va anar? El primer dia vaig pensar que no podria acabar-la. Tot i que fa molts anys que corro, pateixes molt, passes moments sol i sem- pre penses: “Estic pagant per pa- tir”, però després recordes totes les persones que aposten per tu, que confien que ho aconseguiràs, i això t’anima de seguida. Es necessita molta capacitat men- tal per afrontar una prova d’aques- tes característiques? I tant! Et sustentes en projectes personals, professionals, que són els pilars de la teva vida. A més, a mi m’ajuda molt llegir tots els co- mentaris de suport que rebo diària- ment. Per exemple, al desert d’Ata- cama, cada dia una dona i la seva fi- lla de l’Associació de Diabetis de Xi- le m’escrivien per donar-me ànims, sense coneixe’m de res! Durant els dies que dura la prova, però, no- més podem enviar un missatge diari per explicar com ha anat, no pots obrir el mòbil, si ho fas que- des desqualificat, així que tot el contacte és a través del blog. I vostè a qui li envia el missatge? Al patrocinador, així ell fa arribar el meu comentari a familiars, amics i tota la gent que està pen- dent del repte. Per això ha creat l’etiqueta #Re- toDiabetes? Sí, a través d’aquesta etiqueta s’anirà informant cada dia de tot el que he fet. I com es prepara diàriament? Sóc molt disciplinada. Corro, ne- do, faig bicicleta, molt de gimnàs per enfortir les articulacions i que no hi hagi desgast... El cos agraeix molt que facis un entrenament va- riat. També em serveixen les cur- ses per seguir el ritme. Quina és l’última que ha fet? Els dies 18 i 19 de maig vaig fer la Ultra Trail Coll de Nargó, de 99 qui- lòmetres. Vaig estar-hi vint-i-dues hores i mitja. Ara, amb la feina no puc entrenar-me gaire, però sóc de les que pensen que dies abans s’ha de descansar i descarregar el cos. Preparada per acabar amb èxit els 4 Deserts? Estic molt il·lusionada. Sé que pa- tiré, sobretot a l’última prova, a l’Antàrtida, perquè pateixo molt pel fred, però és una aventura, un repte personal que vull aconse- guir. El meu objectiu no és fer po- di, sinó acabar la cursa. ■ Sóc molt disciplinada. Faig un entrenament variat per no desgastar el cos ❝ ORIOL DURAN Beatriz García es dedica des de l’any 2007 a l’esport de llarga distància. El 2 de juny començarà la segona etapa dels 4 Deserts, Gobi March 2013. García és l’única catalana i l’única diabètica que hi participa. Per Beatriz García Atleta diabètica Àngela Folguerola Barcelona: C/Tàpies, 2. 08001 93 227 66 00 Girona: Santa Eugènia, 42. 17005 972 18 64 00 Dipòsit legal: B20.249-1976 Dimecres 29 de maig del 2013 . ...................... Amb el suport:
-
Upload
bea-garcia -
Category
Documents
-
view
213 -
download
1
description
El Punt Avui / L'entrevista
Transcript of L'objectiu no és fer podi, sinó acabar els 4 Deserts
84
27
95
51
00
02
9
13
22
3
L’entrevista
La seva malaltia no li ha impeditcomplir el seu somni de participaren els 4 Deserts.Ja feia molt temps que tenia al capfer els 4 Deserts. L’impediment queveia no era la meva malaltia, sinó elfinançament econòmic. El setem-bre passat, després d’una expedicióa l’Everest, vaig decidir apuntar-me a la prova i buscar patrocina-dors, però costava molt. Un mesabans va sorgir l’oportunitat: Dia-balance va confiar en mi.
Què necessita per a cada prova?En l’aspecte logístic, a més de por-tar el material obligatori, m’enducper duplicat un glucòmetre, les pi-les, el bolígraf i les tires, les agulles,dos tipus d’insulina, una màquinade control de l’acetona i el glucagó,una injecció que s’ha de donar enmoments límit. Després he de por-tar tot el menjar necessari, que ésel que pesa més. M’enduc molts su-plements, gels, barretes, gomino-les... Porto més menjar que la resta
“L’objectiu no és fer podi,sinó acabar els 4 Deserts”
de participants. L’organització esqueda un kit d’emergència, però sien faig ús quedo desqualificada.
Quant de pes porten a sobre?La mitjana són tretze quilograms,però hi ha participants que portenmenys de set quilos, el mínim obli-gatori. La primera prova, al desertd’Atacama, vaig carregar molt demenjar, perquè no sabia com ani-ria, quin desgast em suposaria.Portava la segona motxilla més pe-sant de tots els participants! Per ala de diumenge al Gobi, ja tinc con-
trolat què és exactament el que hed’endur-me. Després queden el Sà-hara i l’Antàrtida.
I, durant la cursa, quines precau-cions ha de prendre?Cada tres hores he de parar i fer uncontrol de glucòmetre. Depenentde com estigui, m’he de punxar omenjar alguna cosa, però si estic bécontinuo la marxa. La diabetis ésuna malaltia que forma part de lameva vida, no hi penso, sempreporto el necessari a sobre.
La primera de les quatre proves vaser al desert d’Atacama, a Xile. Eldesert més sec. Com va anar?El primer dia vaig pensar que nopodria acabar-la. Tot i que famolts anys que corro, pateixesmolt, passes moments sol i sem-pre penses: “Estic pagant per pa-tir”, però després recordes totesles persones que aposten per tu,que confien que ho aconseguiràs,i això t’anima de seguida.
Es necessita molta capacitat men-tal per afrontar una prova d’aques-tes característiques?I tant! Et sustentes en projectespersonals, professionals, que sónels pilars de la teva vida. A més, ami m’ajuda molt llegir tots els co-mentaris de suport que rebo diària-ment. Per exemple, al desert d’Ata-cama, cada dia una dona i la seva fi-lla de l’Associació de Diabetis de Xi-le m’escrivien per donar-me ànims,sense coneixe’m de res! Durant elsdies que dura la prova, però, no-més podem enviar un missatgediari per explicar com ha anat, nopots obrir el mòbil, si ho fas que-des desqualificat, així que tot elcontacte és a través del blog.
I vostè a qui li envia el missatge?Al patrocinador, així ell fa arribarel meu comentari a familiars,amics i tota la gent que està pen-dent del repte.
Per això ha creat l’etiqueta #Re-toDiabetes?Sí, a través d’aquesta etiquetas’anirà informant cada dia de totel que he fet.
I com es prepara diàriament?Sóc molt disciplinada. Corro, ne-do, faig bicicleta, molt de gimnàsper enfortir les articulacions i queno hi hagi desgast... El cos agraeixmolt que facis un entrenament va-riat. També em serveixen les cur-ses per seguir el ritme.
Quina és l’última que ha fet?Els dies 18 i 19 de maig vaig fer laUltra Trail Coll de Nargó, de 99 qui-lòmetres. Vaig estar-hi vint-i-dueshores i mitja. Ara, amb la feina nopuc entrenar-me gaire, però sóc deles que pensen que dies abans s’hade descansar i descarregar el cos.
Preparada per acabar amb èxitels 4 Deserts?Estic molt il·lusionada. Sé que pa-tiré, sobretot a l’última prova, al’Antàrtida, perquè pateixo moltpel fred, però és una aventura, unrepte personal que vull aconse-guir. El meu objectiu no és fer po-di, sinó acabar la cursa. ■
Sóc molt disciplinada.Faig un entrenamentvariat per nodesgastar el cos
❝ORIOL DURAN
Beatriz Garcíaes dedica desde l’any 2007a l’esportde llargadistància.El 2 de junycomençaràla segonaetapa dels 4Deserts, GobiMarch 2013.García ésl’únicacatalanai l’únicadiabèticaque hiparticipa.
Per
Beatriz García Atleta diabètica
ÀngelaFolguerola
Barcelona:C/Tàpies, 2.0800193 227 66 00
Girona:Santa Eugènia, 42.17005972 18 64 00
Dipòsit legal:B20.249-1976
Dim
ecres
29 d
e m
aig
del
20
13
. . . . . . . .. . . .. . . .. . . .. . .
Amb el suport:
