Llengua Mandinga
-
Upload
teomoscardo -
Category
Education
-
view
282 -
download
4
description
Transcript of Llengua Mandinga
INTRODUCCIÓ
- Filiació lingüística, localització geográfica i nombre de
parlants.
- Codi escrit.
Comparació gramatical del mandinga amb el català
occidental.
Vocabulari d’aula i d’interacció social català/mandinga.
Conclusions
Vídeo
Filiació lingüística, localització geográfica i
nombre de parlants
•El mandinga, mandé o malinké conforma un grup ètnic d’Àfrica
occidental.
• Les llengües mandé, entre les que es troba el
mandinga, pertanyen a una rama divergent de la família
lingüística nigerio-congolesa. El nombre aproximat de llengües
mandinga són 68.
• El nombre de parlants
de mandinga,1ª llengua
10.112.000
• Com a 2ª llengua
5.200.000
Malí
Senegal
Guinea
Codi escrit
Alfabet N’Ko 1949
De dreta a esquerra
COMPARACIÓ
El sistema vocàlic del mandinga té vocals: /a/, /e/,
/i/, /o/, /u/.
Alguns autors diferencien en vocals.
Les vocals poden ser llargues o breus.
Una vocal llarga es representa amb dos punts (a:).
En la seua escriptura (aa).
Exemple: Ke “esdevenir” Kee “Home”
Consonants:
En mandinga, a
diferencia del que passa
en català, no existeixenels sons /z/, /ʒ/, /ƪ/, /ʎ/
ni /ɾ/ i tampoc no
canvien les oclusives
sonores /b/, /d/ i /g/ en les fricatives /ß/,/ð/, /Ɣ/
ni la nasal i labiodental
/ɱ/ .Per a la major part dels parlants del mandinga el so /g/ no
existeix, només es pot trobar en alguns préstecs.
La diferencia entre el sistema consonàntic del català i el mandinga
pot explicar errors com els següents:
S sonora s’ha substituït per la sorda.
Co/z/a co/s/a
El bategant del català s’ha convertit en una vibrant.
Ma/ɾ/e ma/r/e
Hi ha casos en que la palatal lateral /ʎ/ també s’ha convertit en
/j/ i de vegades doble.
u/ʎ/s u/j/s
/ʎ/egir /jj/egir
Parts de l’oració:
Les parts de l’oració en mandinga no són
substancialment diferents de les que trobem en
català: noms, verbs, adjectius, pronoms, adverbis,
conjuncions i interjeccions.
No existeix l’article
Flexió nominal:
La flexió nominal afecta als noms i adjectius.
Génere:
- No hi ha distinció de gènere.
- No hi ha marques que indiquen classe de nom.
Nombres:
Existeix la distinció singular/plural: la marca del
plural és -lu.
Exemple kalaa kalaalu
el llapis els llapis
Definitud:
Existeix la distinció definit/indefinit en els noms.
Forma indefinida: és no referencial i correspon a un
partitiu. Exemple Menja formatge
Forma definida: és la forma que es fa servir per a
referir-se a la paraula.
La noció de definitud s’expressa amb el sufix – o:
Musu (dona) Musoo (la dona)
Pronoms personals i possessius:
El subjecte apareix davant de tota la frase i l’objecte
immediatament abans del verb.
Demostratius
Té el seu referent en el discurs.
Ex Aquest/el xiquet de qui acabem de parlar.
Exemples: Woo Moo Woo Moolu
aquell persona aquelles persones
aquella persona
Els numerals
El nom generalment conserva la forma singular, tot i
que també pot aparéixer la marca de plural al final.
Els adjectius numerals van darrere del nom i no s’hi
afegix cap partícula.
Ex: Saba (3) sun saba
cavall tres tres cavalls
Flexió verbal
Flexió Verbal
- No es un element imprescindible per a la frase.
- Hi ha frases sense verbs nominals i adjectivals que en
català es construirien en el verbs ser i estar.
Formació de mots.
- Es formen per composició i derivació.
Exemple Kere “home” keeyaa “humanitat”
Mansa + musu
Rei + reina = reina
Parentiu
-És una conseqüència de la diversitat cultural i social,
perquè són paraules que reflecteixen directament
l’estructuració de la família.
Termes de colors
-El mandinga té tres termes bàsics, que corresponen als
nostres:
Blanc Negre Vermell
Noms de persona
El pare i la mare donen dos noms al fill, un cada un, i
aquests dos noms es fan servir indistintament durant la
infantesa.
Mesos de l’any i estacions
Les èpoques de l’any es designen amb termes que fan
referència a les diverses activitats agrícoles pròpies
d’aquell període.
L’any es divideix bàsicament en dues estacions, la
humida (samaa), i la seca (tilikandi).
VOCABULARI
D’AULA
INTERACCIÓ SOCIAL
CATALÀ MANDINGA
Bon dia
Bona vesprada
Per favor
Sí!
No!
Aquest és el meu llapis
Com estàs?
Com…?
D’acord!
Gràcies!
Per què…?
Perdó!
I saama
I tiina
Dukare
Kay
Hani
Ñi mu nna kalaa le ti
I be ñandii?
Ñaadii?
Kañantaa!
Abaraka!
Munaatinna?
Haketu!
Cronologia
DIES DE LA SETMANA
COLORS
- CATALÀ -
COLOR
GROC
BLAU
NEGRE
GRIS
VERD
MARRÓ
ROIG
- MANDINGA -
KULOOROO
NETEMUNKU
BULUU
FI
SEEBALOO
JAMBAKERE
POTOBALA
WULEETA
NOMBRES
Un Tres Cinc Set Nou
Dos Quatre Sis Vuit Deu
Kili Ñe Luulu Worowula Kononto
Fula Naani Wooro Sey Tan
MATERIAL ESCOLAR
El llapis
Llibre
Taula
Armari
Cadira
Guix
Full de paper
Pissarra
Flauta
Kalaa
Bukoo
Tabuloo
Alimooroo
Siira o
Cokoo
Kayitiijamboo
Walaa
Fule
http://www.youtube.com/watch?v=uuNhur
9uc10