LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2n bat
description
Transcript of LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2n bat
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2n bat
Classe 1
1. Aspectes generals2. L’obra literària com a missatge
3. Els gèneres literaris• La lírica• La narrativa• El teatre• La didàctica• El periodisme• L’oratòria• La història4. Altres llenguatges estètics• La cançó• El cinema• La publicitat• El còmic
5. La conversa
2UNITAT 1
ASPECTES GENERALS
• L’examen de les PAU és, aparentment, fàcil, però:– Mitjana Catalunya 5,99– Mitjana Viaró 6,32
• Es tracta d’un examen de competències. No es pot estudiar el dia abans.
• El català val el 20% de la fase general de les PAU.
UNITAT 1 3
CONTINGUTS DE 1r QUE S’ACUMULEN A 2n
• Observacions gramaticals. Hi ha una versió ampliada.
• La flexió del nom i de l’adjectiu. Fotocòpia.• Adequació, coherència i cohesió• Totes les qüestions de gramàtica vistes el
curs passat.
UNITAT 1 4
AVALUACIÓ
• Llibreta d’anelles per arxivar els apunts i les fotocòpies que es reparteixin a classe.
• En la redacció les errades d’ortografia restaran -0,1 sense límit i les de lèxic, sintaxi i morfologia, -0,2 sense límit.
• En cada parcial es faran dos controls. Probablement un de més breu, (20/30%) i un altre de més extens (70/80%). La llibreta d’anelles també pot ser recollida i avaluada.
UNITAT 1 5
MATERIALS
• Apunts de classe, lliurament de fotocòpies a classe i documents penjats al web.
• Drames rurals, de Víctor Català. La referència és al web del Col·legi. Serveix qualsevol edició.
• La llibreta d’anelles.
UNITAT 1 6
LA CLASSE
• Un dictat d’uns 10 minuts. • Explicació de la matèria del dia, 10/15
minuts.• Treball personal de l’alumne, 20/30 minuts
segons durada de la classe.
UNITAT 1 7
CONTINGUTS 1P1T
• Llibre de lectura, Drames rurals, de Víctor Català. Sis primeres narracions.
• Fonètica vocàlica i ortografia.• Fonètica consonàntica i ortografia• La cohesió, la coherència i adequació.• Tipologia textual: exposició, argumentació,
descripció, narració, instrucció, predicció, text retòric.
UNITAT 1 8
CONTINGUTS 1P1T
• Gèneres textuals/ àmbits d’ús. Text científic i tècnic, text jurídic i administratiu, text humanístic, text periodístic, text publicitari, text acadèmic, text retòric.
• Categories gramaticals. Els determinants, el nom i l’adjectiu
• 300 paraules del vocabulari general.
UNITAT 1 9
VOCALISME. ÍNDEX
1) Set fonemes vocàlics i els vuit sons vocàlics (set vocals+vocal neutra). Classificació
2) Síl·laba tònica, síl·laba àtona3) Concepte de neutralització o reducció vocàlica4) Monosíl·labs àtons (preposicions, articles, pronoms
febles, conj. que, relatiu que, possessius àtons)5) Mots amb dues síl·labes tòniques: compostos,
adverbis –ment
UNITAT 1 10
VOCALISME. ÍNDEX
7) Vocals àtones que no neutralitzen (hiatus): teatre, ideal, peó... Solució popular
8) Mots amb reducció forçosa: Blanes...9) Diftong, triftong, hiat10)La dièresi11)Elisió, sinalefa12)Separació sil·làbica: dígrafs (rr, ss, l·l, cc, n, g, tj,
tx, tz, sc, ix// ll, ny, gu, qu)
UNITAT 1 11
SO/ FONEMA
• Fonema. Aquella unitat mínima de la llengua que ens permet diferenciar el significat de les paraules:
Massa/ tassa“t” i “m” són fonemes perquè ens permeten
diferenciar el significat.
UNITAT 1 12
Síl·laba tònica, síl·laba àtona
UNITAT 1 13
• En principi totes les paraules tenen una síl·laba tònica:
Casa, patata, llibreta• Quan la a, la e i la o esdevenen àtones es
produeix la neutralització o reducció vocàlica (confusió de sons diferents).
NEUTRALITZACIÓ O REDUCCIÓ VOCÀLICA
Pont pontetPunt puntetTeula teuladaTaula tauletaJove jovenet
UNITAT 1 14
MONOSÍL·LABS ÀTONS
• Hem dit que totes les paraules tenen una síl·laba tònica, però hi ha alguns monosíl·labs que són àtons:preposicions, articles, pronoms febles, conj. que, relatiu que, possessius àtons
UNITAT 1 15
ADVERBIS ACABATS –MENT I MOTS COMPOSTOS
Hem dit que totes les paraules tenen una síl·laba tònica però n’hi ha que en tenen dues:
Pobrament (però, entrenament és nom)
rentaplatsUNITAT 1 16
HIATUS SENSE NEUTRALITZACIÓ
• No neutralitza la e dels hiats –ea-, -eo.
Reacció. “e” àtona però no es neutralitza.Teatre. No es neutralitza la “e”.Solució popular teiatre, ideia...
UNITAT 1 17
REDUCCIÓ FORÇOSA
No hi ha cap raó per no neutralitzar:
Classe, frase, cable, líder Sitges,Blanes, Londres, Irene, etc
UNITAT 1 18
DIFTONG, TRIFTONG, HIAT (OG núm. 2)
Diftongs creixentsa) gu/qu més vocal. La u s’ha de pronunciar:
pingüí, terraqüi, guant.b) i/u àtones entre vocals: noia, cauen.c) i àtona a principi de paraula seguida de
vocal: iode, hiena, iogurt.
UNITAT 1 19
DIFTONG, TRIFTONG, HIAT
Diftongs decreixents (i/u darrere la vocal)
au cau ai maieu seu ei reiiu riuou nou oi noiuu duu ui vuit
UNITAT 1 20
DIFTONG, TRIFTONG, HIAT
Quan els grups:
ua, ue, uo, ia, ie, io
van precedits de consonant (que no sigui g/q) són hiatsEstàtua, paciència,
UNITAT 1 21
LA DIÈRESI
Indica diftong creixentgüe, güi, qüe, qüi. Indica hiata) països, aïllar, creïble, diürn, gratuït, amoïnar, veïns,
veïnat b) judaïtzant, ingenuïtat, helicoïdalc) produïm, produïu, produïres, produïssin
UNITAT 1 22
LA DIÈRESI. ESTALVI
• a) Les paraules en què la i o la u duen accent gràfic.
• b) Les terminacions llatines -us, -um.• c) Els mots compostos amb els prefixos anti-, -
auto, co-, contra-, re-, semi-.• d) Els mots acabats en els sufixos -isme, -ista:
egoisme, panteista. Però duen dièresi perquè no són compostos: proïsme...
UNITAT 1 23
LA DIÈRESI. ESTAVI
e) L’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir no poden dur dièresi en la terminació.infinitiu: agrair, conduir, traduirgerundi: agraint, conduint, traduintfutur: agrairé, conduiré, traduirécondicional: agrairia, conduiria,
traduiria
UNITAT 1 24
ELISIÓ, SINALEFA
• Elisió. Escrivim la vocal però no la pronunciem:
Una altra vegada.• Sinalefa. Es forma un diftong amb vocals
de paraules diferents: Demà hi aniré (de-
ma-ia-ni-ré)UNITAT 1 25
SEPARACIÓ DE DÍGRAFS
Se separen:rr,ss,l·l,cc,nn,tg,tj,tx,tz,sc,ix
No se separen:ll, ny, gu, qu
Mantenim les unitats que formen els mots:nos-altres
A final de línia no es pot deixar una lletra solaUNITAT 1 26
EXERCICIS
1. Què entenem per neutralització vocàlica? Posa’n un exemple.
UNITAT 1 27
EXERCICIS
2. Per què no neutralitza la vocal en negreta de les paraules següents? Teatral, beatitud, reacció, ideal.
UNITAT 1 28
EXERCICIS
3. Com cal pronunciar les vocal en negreta de les paraules següents? Per què?
base, classe, Renfe, euro, frase, sèrie, higiene, superfície, túnel, Balmes, Blanes, Sitges, Londres, Irene
UNITAT 1 29
EXERCICIS
4. Separeu per síl·labes les paraules següents:
creu, cinquanta, criatura, descuiden, escombriaire, creuat, dijous, cuina, igual, iogurt, paraigua, freqüència, xemeneia, geografies, diferències, instal·lacions, notícies, notícies, paraigües, paelles, rabiosament, oriental, italià, Itàlia, peixater
UNITAT 1 30
EXERCICIS
4. Separeu per síl·labes les paraules següents: creu, cin-quan-ta, cri-a-tu-ra, des-cui-den, es-com-bri-aire, cre-uat, di-jous, cui-na, i-gual, io-gurt, pa-rai-gua, fre-qüèn-ci-a, xe-me-ne-ia, ge-o-gra-fi-es, di-fe-rèn-ci-es, ins-tal-la-ci-ons, no-tí-ci-es, pa-rai-gües, pa-e-lles, ra-bi-o-sa-ment, o-ri-en-tal, i-ta-li-à, I-tà-li-a, pei-xat-er
UNITAT 1 31
EXERCICIS
5. Separeu per síl·labes:
preguntar, assabentar, eixamplar, escriure, qüestió desagradable, inoportuna, canviï, prometatge, consideració, seia, següents, situació produït, Suïssa, companyia.
UNITAT 1 32
EXERCICIS
6. Separeu per síl·labes:
peüc, enlaire, creien gàbia, qualsevol, Raül, reduïa.
UNITAT 1 33
EXERCICIS
7. Expliqueu per què hi ha un hiat i no un diftong:
raïm, país, obeïa, anterior, trair, agraïment, veïna, glòria.
UNITAT 1 34