Llegat vexil·lològic català a Flandes, Valònia i els Països Baixos.

Les Senyeres dels S XVI ben vives a alguns municipis

belgues i holandesos actuals

Jordi Grau i Bartomeu

Capítol 1

Apareguts al 300 dC a la

llegendària illa Burgundarholmr, o Bornholm, els Burgundis s’extendran cap a Europa i ajudaran a la caiguda de l’Imperi Romà. Convertits al catolicisme el 493, seran annexionats pels francs Merovingis i desprès pels Carolingis. A la dissolució de L’Imperi del Francs el 880 apareixen: el regne de l’Alta Borgonya al Llac Leman, la Baixa Borgonya a la Provença i el Ducat de Borgonya. Arribaran al seu màxim esplendor medieval amb magnífics monestirs de Cluny, Citeaux i Vézelay, i jugaran un paper important a la guerra dels 100 anys

The Burgundian Lands

The Hundred Years' War. Last Phase (1422-1453)

1530 The Burgundian Circle

El Territoris de Borgonya (Comtat i Ducat de Borgonya, Països Baixos, Flandes, Valònia, Franc Comtat... ) els trobem a les acaballes de la guerra dels 100 anys des de el Mar del Nord fins a Suïssa. Amb Carles V com emperador del Sacre Imperi Germànic i duc de Borgonya seran una zona estratègica de contenció entre l’Imperi i els Francesos. Formats per 17 províncies originals aniran minvant amb la independència de les 7 províncies dels Països Baixos el 1581 i amb l’anexió francesa del Franc Comtat el 1678. Gràcies a la seva existència van aparèixer Suïssa i el Benelux

Nascut a Gant, Flandes, el 25.02.1500, Carles I aconsegueix el 1515 tenir sota la seva autoritat els Països Baixos. El 1517 arriba a la Península per tal de succeir al seu avi matern Ferran El Catòlic. El 1519 succeeix el seu avi patern l’emperador Maximilià d’Alemanya. El 1555 abdicarà, el seu germà Ferran (nét també del Catòlic) heretarà l’Imperi Alemany i el seu fill Felip l’Imperi Hispànic i els Països Baixos.

Funerals de Carles I

Influències de la Cort més cavalleresca d’Europa

A l’època de Carles I la noblesa europea encara estava imbuïda d’uns valors medievals molt tradicionals: la gran devoció religiosa austríaca, “les pietas” dels Hasburg, i els valors de la cavalleria de la cort ducal de Borgonya amb el seu màxim exponent: l’ordre del Toisó d’Or.

Imatge cavalleresca de Carles V desprès de la victòria sobre els prínceps protestants alemanys a la batalla de Mühlberg, pintada per Tiziano.

Primer full de les constitucions del Toisó d’Or. Còpia de mitjans S XV. Den Haag, Koninklÿke Bibliotheek.

La Insígnia de l’ordre del Toisó d’Or era la pell d’un moltó d’or que penjava d’una cinta vermella. El caràcter de l’Ordre fou una barreja d’ideals cristians, cavallerescos i d’interessos polítics. L’ordre s’inspirà en la mitologia grega de la Toisó de Chrysomallos. Aquesta llegenda podria estar inspirada en els Svans caucasians que utilitzaven una pell de moltó per extraure les palletes d’or dels rius.

Font wikipedia france

L’ordre va ser fundada el 10 gener 1430 pel Felip el Bó, III duc de Borgonya amb motiu del seu casament amb Isabel de Portugal, copiant el model anglès de “The Most Noble Order of the Garter” de la qual n’era membre des del 1422. La finalitat era propagar la fe catòlica.

Felip el Bó portant el collar de l'Ordre de la Toison d'or

A la seva mort el 1467 passà al seu Fill Carles El temerari i a la mort d’aquest, el 1477, al seu gendre Maximilià I d’Hasburg casat amb la seva filla Maria Valois de Borgonya atès que només passava per línia hereditària masculina.

Font wikipedia france i española

En algunes esglèsies o catedrals s’han conservat els blasons del membres de l’Ordre de la Toisó d’Or que assistien als diferents Capítols o trobades. Gant: Catedral de Sat Bavo ( 1445 i 1559)Bruges : esglèsia de Nostre Senyora i a la Catedral de St Sauveur La Haye: esglèsia de "Grote Kerk" (auparavant St Jacques) Mechelen/Malines : catedral St Rombaut  Barcelona : catedral St Eulalia Bois-le-Duc : le "Bossche Palet"

Font: http://www.aultre-naray.be/

Gant, catedral Sant Bavo 1445 Gant, catedral Sant Bavo 1559

Esglésies i catedrals europees on s’han conservat els escuts de les reunions de l’Ordre

Font: http://www.aultre-naray.be/

A la reunió de la Catedral de Gant de 1445 hi trobem “Alphonse V , roi d'Aragon et  Naples” (1396 - 27/06/1458)

Bruges 1432 església de Nostra Senyora

Bruges 1484 Catedral de Sant Sauveur 

Son blason manque à la cathédrale St Sauveur à Bruges (chapitre 1478); le blason à Bois-le-Duc(1481) devait être avec des rubans;parce que deux nominations de 1481 (Bois-le-Duc) n'étaient pas effectives,son blason était suspendu une deuxième fois à Malines(1491), mais devait être avec des rubans.

Jehan II, roi d'Aragon et de Navarra.(29/06/1398-19/01/1479)

La Haye 1456, esglèsia de "Grote Kerk"

Mechelen / Malines : catedral de Sant Rombaut. Com podeu veure a la vidriera a aquest capítol del Toisó d’or (Golden Fleece) hi assistí en Ferran El Catòlic com a membre.

Ferdinand I , roi de Naples.(2/05/1424-25/01/1494)

Ferdinand V,dit le Catholique,roi de Sicile et d'Aragon.(10/03/1452 - 23/01/1516)

Escut trobats al capítol de Valenciennes el 1472.

L’emperador Carles V convocà i presidí un capítol de l’Ordre a Barcelona el 1519 per tal de defensar Europa d’una possible invasió turca. Fou l’únic celebrat fins avui dia a Espanya. Els escuts dels 46 cavallers que hi assistiren van ser pintats a les cadires que encara avui decoren el cor de la Catedral. Hi ha qui vol veure en aquestes reunions la prefiguració de la ONU.

El cor de la Catedral de Barcelona disposa d’un meravellós cadirat (S XIV-XV), misericòrdies (respatller del seient) i esvelts pinacles. Als respatllers hi poden veure els escuts dels sobirans de l’orde del Toisó convidats al capítol del 1519

Pere de Cardona, comte de Colisano ( ? - 1450), blasó trobat a la reunió de Mons (1451) dins d’una calaixera atès que sembla que va morir abans d’arribar-hi.

Felip de Croy , comte de Chimay (11/1436-18/09/1482)

Durant el regnat de Felip I i la consolidació de la Cort a Madrid l’Ordre passa als Hasburg hispànics. Desprès de la Guerra de Secessió els Borbons se la faran seva sortiran dues branques la dels Borbons hispànics (1) i la dels Hasburg austríacs (2) . Es mantingué fins la II República del 1931. A Àustria durà fins al 1918 quan abolí la monarquia .

“Criteris clars i objectius” de La insigne orden del Toison de Oro y su armorial ecuestre pels quals es dóna la toisó d’or.

“Hoy en día, bajo la autoridad de su vigésimoprimer Jefe y Soberano el Rey de España Don Juan Carlos I, la Insigne Orden del Toisón de Oro afronta el tercer milenio con la plenitud de su vigor, manteniendo siempre lo que sin duda han sido sus constantes historicas : el premio a la excelencia y al mérito personal de sus intachables caballeros ; la secular búsqueda de la unidad de Europa ;y la gloria a Dios Nuestro Señor y a su bendita Madre ".

El rei Joan Carles la tornà a recuperar. La té Ell mateix, el seu fill, i 17 membres tots de la reialesa exceptuant l’Adolfo Suarez. La darrera, seguint uns criteris “ben coherents” el 15.06.07, la donà al rei d’Aràbia Saudí, Abdulá bin Abdelaziz.

(1) (2)

http://www.antiquesatoz.com/sgfleece/symbols.htm

Segons la wikipèdia francesa l’únic país que reconeix la ordre en mans del borbons espanyols és França

Ainsi l'ordre arriva-t-il à Charles Quint, qui en fit l'ordre le plus important de la monarchie habsbourgeoise, et fixa le nombre de chevaliers à 51 en 1517. À l'abdication de l'empereur, la Toison passa à la branche espagnole jusqu'à la Guerre de Succession d'Espagne. Philippe V, petit-fils de Louis XIV et nouveau roi d'Espagne, continua à conférer l'ordre, mais la branche des Habsbourgs d'Autriche décida de reprendre l'ordre à son compte. Le droit international n'ayant jamais tranché la question, il existe depuis lors deux Ordres de la Toison d'or : l'ordre autrichien et l'ordre espagnol (ce dernier étant le seul reconnu par la République Française). Les collections médiévales de l'ordre, demeurées possession des Habsbourgs, sont exposées au Schatzkammer, à Vienne

Segons la wikipèdia espanyola... “La usurparon los austríacos”

En 1725 un tratado entre ambos soberanos reconoció a Carlos VI la dignidad de gran maestre de forma vitalicia. Sin embargo, a su muerte, los emperadores del Sacro Imperio primero y los de Austria después siguieron ostentando el gran maestrazgo de la rama austriaca de la orden, sin atender las protestas de los soberanos españoles, los cuales cuestionaron siempre su legitimidad

Felip I monarca absolutista a l’heretar el Països Baixos s’enfrontà als holandesos:

imposant-los la religió catòlica mitjançant els decrets tridentins, i perseguint el Calvinisme;

establint una gran pressió fiscal per finançar les tropes (tingué 3 bancarrotes econòmiques durant el seu regnat);

, i reprimint la dissidència política amb els tribunals de la sang que condemnaren a mort i prengueren els bens de centenars de persones

Això comportà una guerra de 80 anys i la independència el 1581 de La República de les Set Terres Baixes o dels Set Estats Generals.

La Corona Hispànica el 1648 a la Pau de Westfalia reconegué la sobirania plena dels 7 Estats Generals i el seu dret a governar part dels territoris de Bravant, Flandes i Limburg que havien conformat l’antic front de guerra, ensems amb les colònies que havien establert tant a les Índies Orientals com a les Índies Occidentals, tot ells anomenats Terres de la Generalitat. La constitució americana del 1787 anys s’inspirarà en l’holandesa.

La República de les Set Terres Baixes (actuals províncies de Groningen, Friesland , Overijssel, Gelderland, Utrech, Holanda nord, sud i Zelanda).

En contrast amb les set províncies constituents de la República dels Estats Generals, les Terres de la Generalitat no disposaven de vot en el govern del país. Eren antigues regions catòliques que a les acaballes de la guerra havien passat a mans holandeses. Funcionaven com a «territoris ocupats» i servien de zona de contenció entre la República i Els Flandes dels Hasburg Hispànics.

Generaliteitslanden Les Terres de la Generalitat

anomenats Generaliteitslanden en holandès eren territoris creats per esmorteir les picabaralles i la tensió entre els estats protestants i els estat catòlics.

la corona hispànica i fou posteriorment annexat per Prussia el 1702. Staats-Limburg, Limburg dels Estats o Staats-Overmaas, la comarca

de Maastricht a més de trossos de l'actual província neerlandesa del Limburg Septentrional

Westerwolde i Wedde, sudest de l'actual provincia de Groningen que formà part de les Terres de la Generalitat entre 1594 i 1619. Posteriorment s'incorporaren a l'esmentada província.

Les Terres de la Generalitat foren: Staats-Brabant, Brabant

dels Estats aproximadament correspon a l'actual província de Brabant Septentrional.

Staats-Opper-Gelre, Gelderland dels Estats, Overkwatier, la de la comarca de Venlo. Un gran tros de l'Opper-Gelre romangué sota

D'altres regions fora d'Europa foren també nominalment administrades pels Estats, com per exemple Staten Island a Nova Amsterdam (actualment un dels barris de Nova York) o Stateneiland (Illa dels Estats) a la costa meridional d'Argentina. Altres àrees que malgrat no ser Terres de la Generalitat ni províncies de la República hi estaven lligades políticament eren:

la Regió de Drenthe el Comtat de Frísia Oriental el Comtat de Lingen el Comtat de Buren el Feu d'Ameland el Feu de Vianen (fins al 1725) el Feu de Culemborg (fins al 1720) el Comtat de Leerdam el Feu d'Asperen la Baronia d' IJsselstein el Comtat de Megen el Feu de Bokhoven l'Ambt d'Oeffelt la Baronia de Boxmeer el Feu de Batenburg el Feu de Ravenstein Luijksgestel (Principat de Lieja) el Comtat de Bergh (Prússia) l´Ambt de Liemers, Huissen, Wehl i Gennep (Prússia) l'Ordre de Gemert (Ordre Teutònic)

Nova Amsterdam 1614-1664

Malgrat tot la major part del Països Baixos meridionals (les actuals Bèlgica, i Luxemburg) desprès de la pacificació de Gant el 1585 van continuar mantenint-se catòlics i sota la Corona Hispànica. Al S XVII Flandes i Valònia faran un espectacular creixement econòmic i artístic. A la Guerra de Successió Espanyola els Borbons francesos ocuparan Flandes i Valònia, els anglesos però, els derrotaran a la batalla d’Oudenaarde

A la Pau d’Utrech de 1713 queden sota l’Imperi Austríac de l’emperador Carles IV. Napoleó els envaeix el 1794. El 1814 les Potències Europees els imposen la reunificació amb el nord protestant holandès. El 1830 la burgesia de Brussel·les s’independitzarà. Adoptaran el nom que els romans daven a la Gàlia de la tribu cèltica Belgae: Gallia Belgica

El 1815 el ducat de Luxemburg desprès de passar per tota mena de mans s’independitzà. El ducat de Limburg

no tingué tanta sort. El primer rei dels Belgues, Léopold 1er de Saxe-Cobourg-Gotha pren jurament el 21 juliol de 1831. El 1914 desprès de la 1ª Guerra Mundial Bèlgica esdevindrà la quarta potència comercial del Món i tindrà un imperi colonial heretat dels Alemanys: Ruanda, Burundi i l’immens Congo. “De colonitzats a colonialistes!”

Episodi de la revolució belga de 1830 by Egide Charles Gustave Wappers. The Ancient Art Museum, Brussels.

Revisant els mapes històrics publicats per l’Enric Guillot podem veure clarament pals i faixes catalanes sobre el bàltic i fins i tot a Alemanya. Però a la zona de Borgonya i Països Baixos sempre trobarem les bandes de Borgonya.

1570 Fernão Vaz Dourado. Henry E. Huntington / University of California

Escut de Borgonya bandat d’or i d’atzur sobre zona Borgonya i Països Baixos. Pavellons quarterats amb castells i els pals dels comtes reis a Escandinavia

1570 Fernão Vaz Dourado. Henry E. Huntington / University of California

Color originals de l’Escut de Borgonya bandat d’or i d’atzur i pavellons quarterats amb castells i els pals dels comtes reis a Escandinavia i a Viena...

1568 Fernão Vaz Dourado Fundación Casa de Alba, Madrid

Pavellons quarterats amb castells i faixes dels comtes reis a Escandinavia. Trobem una escut de barres blaugranes sobre Borgonya, Països Baixos. Probablement una llicència de l’autor del mapa que a l’escut de Borgonya canvia el bandat daurat per grana.

Pavellons quarterats daurats i barrats a Escandinàvia i al Golf de Finlàndia i una senyera polibarrada al Golf de Riga. La península escandinava i el El golf de Botnia estan molt mal definits. Creu de Sant Andreu a escòcia i de Sant Jordi a Anglaterra, i sobta trobar-la a Irlanda enlloc de l’aspa de Sant Patrici. El que al mapa s’anomena Frasia es l’antic país del Frisons, Frísia.

1550-60 Anònim portugués. National Maritim Museum de Greenwich

Coneixem prou bé la diversitat de la Bèlgica Valona de parla francesa (40%), la flamenca de parla holandesa (60%) i l’1% dels cantons belgues alemanys, i fins i tot el Luxemburg de parla alemanya

Menys coneguda és però, la diversitat dels Països Baixos. Els frisons (Die Frienzen) són un grup ètnic lingüístic d’arrels germàniques, dels quals en derivarà l’anglès antic, que ocuparen un territori extens. Fins al segle XV va ésser llengua de l’administració. El 1498 el Duc Albert de Saxonia imposà l’holandès com a llengua oficial. Els Hasburg Carles I i el seu fill Felip I continuaran la política de substitució. El 1585 amb la independència no podran modificar aquest estatus degut al predomini del Comtats Holandesos dins dels Països Baixos. Actualment només resten 440.000 de frisoparlants a Holanda i uns 12.000 escampats pel nord-oest d’Alemanya i sud-oest de Dinamarca.

La diversitat lingüística al Països Baixos