Literaturajuvenil·AntavianaNova·SèrieClàssics LECTUR AACTIVA · 2008-06-26 · 1847 · Jules...

L E C T U R A AC T I VA

Literatura juvenil · Antaviana Nova · Sèrie Clàssics

EINES PERTREBALLAR LA LECTURAA LES AULES

Abel Montagut

2

ÍNDEX

Jules Verne La volta al món en 80 dies

LʼOBRA I EL SEU ENTORN Pàg.

Fitxa tècnica ........................................................................................................Introducció ...........................................................................................................Lʼautor ...............................................................................................................

Gènere, estil i context literari .............................................................................Tema i subtemes ...............................................................................................Informació complementària ................................................................................

Abans de la lectura .............................................................................................Durant la lectura ..................................................................................................

Després de la lectura ..........................................................................................

Exercicis de reforç i ampliació .............................................................................

Invitació a la lectura .............................................................................................

Propostes per al professorat ...............................................................................

PROPOSTES LÚDIQUES

344

677

121619

23

24

SOLUCIONARI ........................................................................................................... 36

Prova dʼavaluació de la comprensió lectora .......................................................

21

Activitats ..............................................................................................................

32

10

Lʼargument ........................................................................................................ 6

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT

LʼOPINIÓ DEL LECTOR

INTERDISCIPLINARIETAT

LITERATURA COMPARADA

Propostes per al professorat ............................................................................... 35

3

LA VOLTA AL MÓN EN 80 DIES

Títol: La volta al món en 80 dies

Títol original: Le tour du monde en quatre-vingts jours

Any d’edició original: 1873

Autor: Jules Verne

Traductor: Joan Leita Graell

Editorial: Barcanova

Any d’edició: 2001 (1a), 2005 (3a)

Pàgines: 312

Col·lecció: Antaviana Nova

FITXA TÈCNICA

Dades generals del llibre La volta al món en 80 dies

4

LʼAUTOR

Aquesta novel·la, una de les més populars de Jules Verne, forma part del seu cicle dʼo-bres de viatges i aventures, entre les quals destaquen també: Cinc setmanes en glo-bus (1863), Viatge al centre de la Terra (1864), De la Terra a la Lluna (1865), Els fillsdel capità Grant (1867), Vint mil llegües de viatge submarí (1869) i El Chancellor(1874). En aquestes obres sʼexplora el món des de la perspectiva dels quatre ele-ments bàsics (segons la descripció del grec Heràclit, entre altres): lʼaigua, el foc, lʼairei la terra. Són novel·les que podem considerar dʼiniciació o aprenentatge. Sovint hiapareix la contraposició entre dos personatges, que remeten als models més conegutsdins de la tradició literària: el savi i lʼingenu, lʼhome culte i lʼignorant, lʼhome calculadorreflexiu enfront de lʼimpulsiu i espontani. En aquest cas, Phileas Fogg i Passepartout(= Rossinyol, en la versió catalana de Joan Leita).

��1828 · Neix Jules-Gabriel Verne a Nantes, el dia 8 de febrer.

��1829 · Neix Paul Verne, germà i confident de Jules Verne. Paul serà mariner fins a lʼany1857.

��1839 · Llegendària fugida de Jules en vaixell als onze anys, suposadament per anar a bus-car uns coralls que ha promès a la seva enamorada. La llegenda popular (no demostrada, peròque expressa els desigs i les il·lusions del jove Jules) diu que sʼembarca com a grumet al vai-xell La Coralie i és atrapat a Paimboeuf pel seu pare. Des de llavors Jules viatjarà sobretotamb la imaginació.

��1840-1845 · Va al liceu de Nantes. Supera el batxillerat sense problemes.

��1847 · Jules Verne a París. Escriu una tragèdia en 5 actes i en vers.

��1848 · Sʼassabenta que la seva enamorada sʼha casat. Comprova que per damunt de lʼamorpredomina la influència dels pares i els interessos econòmics de la classe burgesa. Aquest fet,i altres refusos posteriors per motius semblants per part de noies de les quals sʼha enamorat,pot estar a la base dʼuna certa misogínia que es manifesta a les seves obres. Aprova els exà-mens de dret.

��1849 - 1862 · Escriu diverses obres, especialment per al teatre, amb poc dʼèxit. Es graduacom a doctor en dret, però no sʼinscriu com a tal. Conflicte amb el pare.

INTRODUCCIÓ

Lʼobra i el seu entorn La volta al món en 80 dies

JULES VERNE (NANTES, 1828 – AMIENS, 1905)

SINOPSI BIOGRÀFICA, ESPECIALMENT FINS A LʼAPARICIÓDE LA VOLTA AL MÓN EN 80 DIES

5

��1857 · Jules Verne es casa amb Honorine de Viane, viuda, de bona posició. El matrimonisembla tant dʼamor com de conveniència.

��1859 · Viatge a Escòcia (juliol-agost) amb Alfred i Aristide Hignard, amic íntim, aquest darrer,de Jules.

��1861 · Viatge a Escandinàvia (15 de juny - 3 dʼagost) amb els germans Hignard. Neix el fillde Jules Verne, Michel (3 dʼagost).

��1863 · Aparició de Cinc setmanes en globus. Creació, amb Nadar, dʼuna societat de fomentde la locomoció aèria. Activitat creadora intensa: Hatteras, Viatge al centre de la Terra.

��1864 · Escriu De la Terra a la Lluna. Publicació seriada de novel·les seves a la Revista dʼE-ducació i Esplai. Entre altres obres hi apareix Viatge al centre de la Terra.

��1866 · Sʼinstal·la a Crotoy. Compra un vaixell dʼocasió del qual serà padrí el seu fill Michel(5 anys) i que batejaran amb el nom de Saint Michel I.

��1867 · Viatja amb el seu germà Paul en el vaixell Great Eastern. Treballa en la novel·la Vintmil llegües de viatge submarí. Excursions freqüents amb el Saint Michel I. Publicació dʼEls fillsdel capità Grant.

��1869 · Escriu Al voltant de la Lluna.

��1871 · Mor el seu pare, Pierre Verne, amb qui havia mantingut unes relacions tenses gairebétota la vida. Sʼinstal·la a Amiens, ciutat originària de la seva dona. Publicació de Vint mil lle-gües de viatge submarí.

��1872 · Treballa en La volta al món en 80 dies. La novel·la es publica en forma seriada a larevista Le temps del 6 de novembre al 22 de desembre.

��1873 · El dia 3 de gener apareix en un sol volum, en octau, La volta al món en 80 dies.

��1874 · La volta al món en 80 dies es converteix en una obra de teatre.

��1874 - 1875 · L’illa misteriosa; El Chancellor.

��1876-1877 · Miquel Strogoff; Hector Servadac; Les Índies negres. Problemes amb el seu fillMichel. Malaltia dʼHonorine Verne.

��1884 · Reconciliació amb el seu fill Michel.

�� 1878-1905 · Cada any publica una o dues novel·les. Lʼany de la seva mort es publica La in-vasió del mar, la novel·la número 102 dels seus Viatges extraordinaris. El seu fill Michel re-fondrà o corregirà les vuit novel·les que Jules Verne deixà acabades o inacabades a la sevamort, ocorreguda el 24 de març de lʼany 1905.


6


LʼARGUMENT

Phileas Fogg, un personatge enigmàtic, meticulós i puntual, «un dels membres méssingulars i destacats del Reform-Club de Londres», fa una aposta amb els seus con-tertulians. Es tracta de fer la volta al món en vuitanta dies, seguint els càlculs publi-cats al diari Morning Chronicle, després de lʼobertura del canal de Suez el 1869 i dela recent inauguració del tram ferroviari entre Rothal i Allahabad a lʼÍndia. Sembla una empresa impossible perquè els càlculs són només sobre el paper, sensecomptar-hi els contratemps de tota mena, com vents contraris, descarrilaments, ava-ries, retards, etc. Però Phileas Fogg manté la seva aposta i es llença a lʼaventura jun-tament amb el seu criat francès Jean Passepartout (Rossinyol), un xicot dʼunatrentena dʼanys, que havia estat cantant ambulant, actor de circ, professor de gim-nàstica i sergent de bombers.

Rossinyol buscava una vida més tranquil·la en entrar al servei de Phileas Fogg,però en un tancar i obrir dʼulls es troba embolicat en les peripècies del viatge més ex-traordinari que es podia fer aleshores al voltant del món: trens, vaixells de vela i devapor, cotxes (de cavalls), elefants, òmnibus, tramvies, trineus, passant per tota menade perills.

La intriga sʼincrementa amb la investigació sobre el misteriós robatori de cinquanta-cinc mil lliures perpetrat al Banc dʼAnglaterra tres dies abans de lʼaposta de PhileasFogg. El detectiu Fix, agent de la policia anglesa, sospita de Phileas Fogg i el segueixal llarg de gairebé tot el recorregut amb la finalitat de desemmascarar-lo i dur-lo alstribunals.

GÈNERE, ESTIL I CONTEXT LITERARI

La novel·la sʼemmarca dins el gènere de viatges i aventures i també dʼiniciació o apre-nentatge, com hem fet notar en la introducció. Lʼestil és realista, viu, directe i al ma-teix temps irònic.

El context literari és entre el romanticisme i el realisme. A França és un momentde transició brillant entre aquests dos moviments, representat el primer per VictorHugo, Lamartine, George Sand o Alexandre Dumas, i el segon per Balzac, Sthendal,Flaubert o Téophile Gautier.

Alexandre Dumas, pare, lʼautor dʼEls tres mosqueters, va apadrinar Jules Verne iva fer tot el que va poder perquè aquest entrés a lʼAcadèmia Francesa, gestió que noreeixí per diferents motius, especialment per lʼopinió que la seva literatura estava con-dicionada pel públic al qual sʼadreçava principalment. També gràcies a la influència

7

dʼAlexandre Dumas, Jules Verne va poder estrenar per primer cop, el 1850, una obrade teatre de les moltes que va escriure, Les palles trencades, tot i que el teatre final-ment no fou la dedicació literària que escollí i que li donà fama.

TEMA PRINCIPAL I SUBTEMES


El tema principal és la demostració pràctica dels avenços de la tècnica i dels mitjansde transport aplicats a lʼobjectiu de donar la volta al món en un temps rècord. Aquesttema es reforça amb el de lʼaposta dʼuna suma considerable de diners per part dʼunhome escrupolosament puntual i enigmàtic, el qual més endavant serà el sospitósprincipal del robatori al Banc dʼAnglaterra.

Un altre tema bàsic és la geografia física i humana de la terra al llarg del recorre-gut dels protagonistes, especialment de les regions més exòtiques per al lector del seutemps, un cop travessat el canal de Suez: lʼÍndia, Singapur, Hong Kong, Yokohama,San Francisco, les Muntanyes Rocalloses, Chicago, Nova York...

Hi trobem també lʼinterès per tots els aspectes de la ciència en el seu vessantpràctic: càlculs matemàtics, informació sobre els vents, els horaris, descripció deta-llada dels mitjans de transport, etc.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE LʼAUTOR I LʼOBRA

Bibliografia consultada i aconsellada

�Herbert Lottman (1996), Jules Verne, Anagrama, Barcelona, 1998.�Jean Paul Dekiss, Jules Verne, l’enchanteur. Biographie, Editions du Félin (Kiron),París, 1999.�J. J. Benítez, Yo, Julio Verne, Ed. Planeta, Barcelona, 1988.�Diversos autors, Verne: un revolucionario subterráneo, Paidós, Buenos Aires, 1968.�Jean Chesneaux (1971), Una lectura política de Julio Verne, Siglo XXI Editores,Mèxic, 1973.�Diversos autors, Els fills del capità Verne, Pagès Editors, Lleida, 2005. (Inclou unanarració titulada «La volta a lʼunivers en 80 dies».)�«Dossier: 100 anys de Jules Verne», dins L’Illa. Revista de Lletres, Ed. Bromera,

8


primavera 2005, núm. 39. Inclou els articles següents: «Jules Verne, lʼescriptor que vaimaginar la ciència», «Un escriptor del seu segle» i «Lectures per a celebrar lʼanyVerne».�Jesús Navarro, Somnis de ciència. Un viatge al centre de Jules Verne, Ed. Bromera,col. Sense Fronteres, València, 2005.

Algunes altres traduccions de l’obra en català

�Trad. de Clovis Eimeric, Editorial Juventud, Barcelona, 1927 (edició del 1979).�Trad. de Gustau Raluy i Bruguera, Ed. Cruïlla, Barcelona, 1996 (amb il·lustracionsa tot color i imatges documentals de lʼèpoca de lʼedició original).�Trad. de Jesús Moncada, Ed. de la Magrana, LʼEsparver núm. 148, Barcelona, 2000.

Traducció en castellà

�Trad. de Miguel Salabert, Alianza Editorial, El Libro de Bolsillo núm. 639, Madrid,1977 (amb pròleg, útil i interessant, del traductor).

Pàgines web d’interès

� www.fourmilab.ch/etexts/www/tdm80j/

Text original en francès, íntegre, il·lustrat.

� www.gutenberg.org/etext/20973

Sʼhi pot descarregar el text en Audio-Book, segons es diu textualment: «Download thefree human-read Audio Book: Le tour du monde en quatre-vingts jours by Jules Verne.»

� jgverne.cmact.com

La bibliografia completa. Lloc en castellà sobre lʼescriptor Jules Verne, la seva vida ila seva obra.

� www.iestarradell.org/verne/

Jules Verne: el somni de la ciència. Sʼhi proposen alguns itineraris relacionats amb lesobres de Verne.

9

� www.bibgirona.net/salt/verne/index.htm

Pàgina web molt completa i molt recomanable sobre Jules Verne. Sʼhi remet a unaactivitat presentada a XTEC: Jules Verne, La volta al món en 80 dies (edició de dife-rents anys: 2003, 2004, 2005). També a un cartell de cinema, Jules Verne i el cinema,films cinematogràfics basats o inspirats en obres de Jules Verne. Els paisatges deJules Verne: Nantes i Amiens. Biblioteca virtual. Jules Verne: curiositats, recursos edu-catius. Pàgina de la societat catalana Jules Verne (català). Jules Verne Virtual Library(francès, anglès, castellà...). Project Gutenberg (francès, anglès...).


ANOTACIONS

10

ABANS DE LA LECTURA

Comprensió lectora La volta al món en 80 dies

Propostes per al professorat 1

�La portada del llibre: què representa? Per què? En què etfa pensar el «99» destacat a la portada?�La contraportada: què vol dir la «flegma britànica»? Podriesposar-ne algun exemple?�Has llegit o coneixes alguna altra obra de Jules Verne? Perexemple: Cinc setmanes en globus, Viatge al centre de laTerra, De la Terra a la Lluna, Vint mil llegües de viatge sub-marí, L’illa misteriosa... Nʼhas vist alguna adaptació cinema-togràfica o en dibuixos? Consideres que són llibres infantils?Per què?�Coneixes algú que hagi fet una «volta al món» o que hagiviatjat a països llunyans i exòtics? Tu mateix has fet algunviatge semblant? Es podria fer una entrevista a algun dʼa-quests viatgers i exposar-ho a la classe.�Preparaʼt una fotocòpia dʼun mapa del món per anar se-guint la ruta de Phileas Fogg.�El protagonista és Phileas Fogg, un cavaller anglès, deLondres. Per què creus que Jules Verne tria un protagonistaanglès per fer la volta al món, en comptes de triar un prota-gonista francès que sortís de París, si els lectors originaris dela novel·la i ell mateix són francesos?�Quines voltes al món coneixes i amb quins mitjans detransport? Per exemple, amb vaixell de vela, amb globus,amb avió, amb iot, amb bicicleta, etc.? Quines dʼaquestes vol-tes al món són anteriors a lʼany de publicació de la novel·la(1873) i quines són les més recents? Seʼn pot buscar infor-mació a Internet o en alguna biblioteca i fer-ne un mural o béuna presentació a la classe. �Coneixes mitjans senzills i barats per poder fer la volta almón? Sʼhavia inventat ja la bicicleta en el temps de lanovel·la? Tʼatreviries a viatjar fent autoestop pel teu compte?Preferiries un viatge totalment organitzat per altres persones(una agència de viatges, els pares, lʼinstitut...)?�Quin itinerari triaries tu per fer la volta al món? Quins paï-sos tʼagradaria conèixer? Tens familiars o amics en algun paísllunyà? �Creus que hi ha algun país desconegut encara avui dia?

11

Comprensió lectora La volta al món en 80 diesPropostes per al professorat 1

�Quines eren aleshores, el 1873, les regions del món mésdesconegudes? �Els mitjans de transport principals per a llargues distànciesa lʼèpoca de la novel·la: a) Els vaixells de vapor. Les màqui-nes de vapor. Seria interessant dʼanar a veure una fàbricaamb màquines de vapor: Terrassa. b) Els trens: Museu delFerrocarril de Vilanova i la Geltrú.�Jules Verne havia triat de viure davant per davant de lʼes-tació de trens, a Amiens. Veia i sentia els trens mentre escri-via. Triaries tu de viure al davant mateix dʼuna estació detrens? �La construcció del canal de Suez (inaugurat tres anysabans de la publicació de la novel·la) és un fet fonamental perpoder fer la volta al món. Buscaʼn informació: quants quilò-metres té, de qui fou la idea de construir-lo, dʼon eren els tre-balladors...�La volta al món de Phileas Fogg comença amb una aposta.Informaʼt sobre la importància de les apostes a Anglaterra i aaltres països, per exemple, en les curses de cavalls. Es vanfer apostes reals sobre lʼèxit o el fracàs de la volta al món dePhileas Fogg, mentre sʼanava publicant la novel·la per entre-gues a la revista Le Temps entre el 6 de novembre i el 22 dedesembre de 1872.

12

Comprensió lectora La volta al món en 80 diesPropostes per a lʼalumnat 1

DURANT LA LECTURA

Phileas Fogg

Rossinyol

Fix

Aouda

Proctor

Speedy

Quan et trobis amb alguna característica important (sobre el vestit, reaccions,paraules o expressions típiques...) dels personatges de la novel·la, anota-la ala graella següent:

13

Comprensió lectora La volta al món en 80 diesPropostes per a lʼalumnat 2 / 1

Quan arribis al capítol 3, a la pàgina 28, llegeix el text següent (publicat el 1870,dos anys abans de lʼaparició de la novel·la de Jules Verne) a la revista Le Maga-sin Pittoresque:

Gràcies a la perforació de l’istme de Suez és possible ara, partint de París,fer la volta al món en menys de tres mesos. El servei per a aquest viatge cir-cular no tardarà a organitzar-se. Heus-ne aquí l’itinerari, la duració del qualpodria ser fins i tot més breu:

Dies

De París a Port-Saïd, capçalera del canal de Suez,amb ferro-carril i vaixell de vapor ...............................................................

De Port-Saïd a Bombai, amb vaixell de vapor ..........................

De Bombai a Calcuta, amb tren..................................................

De Calcuta a Hong Kong, amb vaixell de vapor........................

De Hong Kong a Yedo, amb vaixell de vapor.............................

De Yedo a les illes Sandwich, amb vaixell de vapor..................

De les illes Sandwich a San Francisco, amb vaixell de vapor....

De San Francisco a Nova York, amb el ferrocarril del Pacífic, jaacabat..........................................................................................

De Nova York a París, amb vaixell de vapor i amb tren.............

6

14

3

12

6

14

7

7

11

Total.............................................. 80

14

Comprensió lectora La volta al món en 80 diesPropostes per a lʼalumnat 2 / 2

Compara aquesta graella amb la que apareix a la pàgina 28 del llibre. Creus queaquest text de la revista Le Magasin Pittoresque pot haver donat la idea de lanovel·la a Jules Verne?

15


Vés indicant al mapa, preparat prèviament (vegeu el punt 5 dʼabans de la lectura),els llocs per on passen els protagonistes i quants dies o hores tarden per anar dʼunpunt al següent.

La premsa, tant en la novel·la com en la realitat, feia el seguiment del recorregut deFogg. Mentre es publicava la novel·la a finals de lʼany 1872, es demanaven repor-tatges als corresponsals dels llocs per on passaven els protagonistes i es publica-ven a la premsa de lʼèpoca com si viatgessin realment. Tenint en compte això,podries escriure missatges per correu electrònic a un@ altr@ company@ de classeexplicant-li en quin lloc et trobes del recorregut mentre llegeixes i les teves impres-sions. Dʼuna manera més breu, ho podries fer amb missatges de mòbil. Si dispo-ses dels mitjans i coneixements adequats, pots confeccionar una pàgina web enquè Phileas Fogg, Rossinyol o Fix expliquin les seves impressions. Sʼhi poden pen-jar il·lustracions del seu temps o fotografies actuals dels llocs per on passen. Espot fer lʼactivitat en col·laboració amb alumnes o professors/es dʼaltres instituts, in-formant-los per correu electrònic que sʼestà llegint aquesta novel·la.

Anota (en un full, en una fitxa o a lʼordinador) les paraules en altres llengües quesurten a la novel·la i el seu significat. Per exemple, al començament del primer ca-pítol trobem les paraules squire, docs, gentleman...

Fes un retrat robot dʼalgun(s) protagonista(es): Phileas Fogg, Rossinyol, Fix, Aouda.Ho pots fer amb el programa Paint, per exemple, sobre la base dʼuna fotografia tevao dʼun@ company@. En el cas de Phileas Fogg, a la pàgina 16 seʼns diu que tenia«patilles i cabells rossos». Creus que duia bigoti? Sʼinforma dʼaixò en algun lloc dela novel·la?

Anota (en un full, en una fitxa o a lʼordinador) els mitjans de transport que fa servirPhileas Fogg. Anota la pàgina en què surten i fes-ne una breu descripció, si estracta dʼun mitjà de transport poc habitual o poc conegut avui dia.

16


DESPRÉS DE LA LECTURA

Sobre el desfasament horari: per què Rossinyol no vol canviar lʼhora del seu re-llotge segons lʼhora oficial de cada lloc per on passen? Què creus que fa PhileasFogg amb el seu rellotge, si és que en du? Com sʼadonen que han guanyat un diaen arribar a Londres?

Sobre les dones: quin és el paper de les dones a la novel·la? Quantes dones hisurten com a personatge? Quines referències o opinions hi ha sobre les dones?Pots investigar sobre la funció de les dones en la vida real de Jules Verne i en al-tres novel·les seves. Les últimes cinc línies de La volta al món en 80 dies sʼhi refe-reixen. Rellegeix-les (vegeu la pàg. 309) i comenteu-les a la classe.

Diferències i semblances entre els dos protagonistes principals de La volta al mónen 80 dies i els personatges de Don Quixot i Sancho Pança.

Visioneu alguna de les versions de cinema de La volta al món en 80 dies i compa-reu-la amb la novel·la original.

Les religions: a la novel·la sʼesmenten diferents creences, temples i cerimònies re-ligioses (per ex., pàg. 71 i s.). Es poden comparar amb la realitat actual a Catalunyai amb la del recorregut que fan els protagonistes: al llarg del canal de Suez, a lʼÍn-dia, a la Xina, al Japó, a Nord-Amèrica.

17


Compara un fragment de la novel·la en diferents llengües o versions. (Nota: aquestaactivitat també es pot fer durant la lectura.) Proposem un fragment del capítol 11, que tenim a la pàg. 77. Fixaʼt, per exemple,en la traducció dʼuna expressió que surt al final del fragment «dʼun oeil pensif», enfrancès, literalment «dʼun ull pensatiu»:

Original francès. Font: «15 textes à lire. 150 exercices pour écrire», ChristianLamblin - François Fontaine. Retz, 1994.

Passepartout, réveillé, regardait, et ne pouvait croire quʼil traversait le pays des in-dous dans un train du Great Peninsular Railway. Cela lui paraissait invraisemblable.Et cependant rien de plus réel! La locomotive, dirigée par le bras dʼun mécanicienanglais et chauffée de houille anglaise, lançait sa fumée sur les plantations de co-tonniers, de caféiers, de muscadiers, de girofliers, de poivriers rouges. La vapeurse contournait en spirales autour des groupes de palmiers, entre lesquels appa-raissaient de pittoresques bungalows, quelques viharis, sortes de monastères aban-donnés, et des temples merveilleux quʼenrichissait lʼinépuisable ornementation delʼarchitecture indienne. Puis, d'immenses étendues de terrain se dessinaient à pertede vue, des jungles où ne manquaient ni les serpents ni les tigres quʼépouvantaientles hennissements du train, et enfin, les forêts, fendues par le tracé de la voie, en-core hantées dʼéléphants, qui, d'un oeil pensif, regardaient passer le convoi éche-velé.

Traducció al català per Joan Leita Graell, Ed. Barcanova, Barcelona 2001, pàg.77:Rossinyol, ja despert, mirava i no podia creure que travessés el país dels hindús enun tren del Great peninsular railway. Li semblava una cosa inversemblant. I, tan-mateix, no hi havia res de més real! La locomotora, dirigida pel braç dʼun mecànicanglès i escalfada amb hulla anglesa, llançava el seu fum sobre les plantacions decotó, cafè, moscada, giroflé i pebre vermell. El vapor es contornejava en espirals alvoltant de grups de palmeres, entre les quals apareixien bungalous pintorescos, al-guns viharis, espècie de monestirs abandonats, i temples meravellosos que enri-quien lʼornamentació inexhaurible de lʼarquitectura índia. Després hi haviaextensions immenses de terreny que es dibuixaven fins on es perdia la vista, jun-gles on no mancaven ni les serpents ni els tigres, als quals espantava la xiuladeradel tren, i finalment boscos, tallats pel tirat de la via ferroviària, freqüentats encaraper elefants que, amb mirada pensativa, miraven com passava el comboi desen-frenat.

18


Traducció al castellà per Miguel Salabert, Alianza Editorial, Madrid 1977, pàg.97:

Despierto, Passepartout miraba sin poder creer que se hallase atravesando la Indiaen un tren del Great peninsular railway. Le parecía increíble, por real que fuera.

La locomotora, conducida por un maquinista inglés y propulsada por carbón in-glés, expelía el humo sobre las plantaciones de algodón, de café, de nuez mos-cada, de clavo y de pimienta. El vapor se enroscaba en espirales en torno a losgrupos de palmeras, entre las que aparecían algunos pintorescos bungalows y vi-haris o monasterios abandonados, y de vez en cuando alguno de esos templosmaravillosos enriquecidos por la inagotable ornamentación de la arquitectura hindú.Inmensas extensiones de tierra se dibujaban hasta perderse de vista, cuando nolas junglas, en la que no faltan las serpientes y los tigres, a los que espantaba elruido del tren, o las selvas hendidas por el trazado de la vía, aún habitadas por ele-fantes que contemplaban tranquilamente el paso veloz del convoy.

Compara la traducció de lʼúltima frase en altres versions catalanes. Fixaʼt també enlʼany de la traducció:

Traducció de Clovis Eimeric, Ed. Juventud, Barcelona1927, pàg. 53:

Més enllà es dibuixaven immenses planúries inacabables, jungles on no mancavenserps ni tigres embasardits pels xiulets de la locomotora, i, per fi, les florestes, ta-llades pel pas del tren, encara aixoplugadores dʼelefants que, amb lʼull fit, veienpassar el comboi escabellat.

Traducció de Jesús Montcada, Edicions de la Magrana, Barcelona 2000, pàg.63:

Després, fins on allargava la vista, hi havia extensions immenses de terreny, jun-gles on no mancaven serps ni tigres, als quals espantaven els xiulets del tren, i, fi-nalment, boscos, tallats pel traçat de la via fèrria, encara freqüentats per elefants,que, amb mirada pensarosa, contemplaven el pas del comboi escabellat.

19

Avaluació La volta al món en 80 diesPropostes per a lʼalumnat 1

Què seʼn diu, sobre els familiars de Phileas Fogg, al començament dela novel·la, en concret sobre els germans, pares, dona i fills?

Rossinyol ha fet molts oficis diferents abans dʼentrar al servei de Fogg.Esmentaʼn dos.

Explica alguns detalls sobre el Reform-Club de Londres on Phileas Foggfa lʼaposta sobre la volta al món.

Tria i subratlla un episodi dʼentre els següents amb referència a lʼagentde policia Fix: 1) quan els protagonistes arriben a Suez, 2) quan són aBombai, 3) a Calcuta, 4) a Hong Kong. Què fa, què pensa o què diulʼinspector Fix en el cas escollit?

Què és la cerimònia del sutty que els protagonistes presencien a lʼÍn-dia, quan viatgen per la selva al llom dʼun elefant?

Per què és perseguit en Rossinyol a Bombai després dʼhaver entrat enun temple (una pagoda)?

Preguntes obertes. Respon breument.

20

Avaluació La volta al món en 80 diesPropostes per a lʼalumnat 1

Explica la relació (dʼamistat, odi, amor, distanciament, respecte...) quesʼestableix entre Phileas Fogg i Aouda.

Quan arriben a Londres, després de fer la volta al món, el protagonista estàconvençut que ha fracassat:

Com reacciona davant dʼaquesta suposició?

Com descobreix el seu error de càlcul? Qui liʼn fa adonar?

Sobre el final de la novel·la:

Qui proposa que el protagonista i Aouda es casin?

És cert que Phileas Fogg i Aouda es casen al cap de pocs dies?

Quina és lʼúltima intervenció dʼen Rossinyol al final de la novel·la?

21

Diversitat La volta al món en 80 diesPropostes per al professorat 1

EXERCICIS DE REFORÇ

�Les despeses i els diners: anoteu els diners que té Fogg al començament del viatgei com els va gastant.

�Les ciutats i territoris sota domini anglès al llarg del recorregut de Phileas Fogg. In-vestigueu sobre aquestes ciutats i territoris llavors i ara. Informeu-vos sobre altres co-lònies arreu del món al segle XIX, al XX i actualment: colònies espanyoles, franceses,alemanyes, portugueses, holandeses...

�Vestits, costums, ètnies i creences religioses.

�Animals que apareixen al llarg del recorregut, especialment a partir de Bombai.

�Hi ha una versió reduïda de la novel·la per a Lectura Fàcil (IFLA), feta per ÀngelBurgas (Castellnou Ed., Barcelona 2005), dʼon es podrien seleccionar fragments per-què lʼalumnat els comparés amb la versió completa. La versió de Lectura Fàcil pot ser-vir de resum per al professor@ i ser punt de partida per debatre alguns aspectes ocapítols de lʼobra en el nivell de reforç.

�També es poden usar amb aquesta finalitat les versions en format de còmic dins dela col·lecció de Famosas Novelas de Bruguera (col·lecció localitzable en algunes bi-blioteques, en la secció infantil o juvenil) o altres edicions il·lustrades.

�Jocs basats en la novel·la, per exemple, el joc per a PC La volta al món en 80 diesde Barcelona Multimèdia. Hi ha un joc de tauler amb el mateix títol, obra de MichaelRieneck, que es pot adquirir en la versió en castellà, per exemple, a la Central deJocs (Numància, 112-116) a Barcelona. Vegeu també lʼapartat Propostes lúdiques.

22

Diversitat La volta al món en 80 diesPropostes per al professorat 2

EXERCICIS DʼAMPLIACIÓ

�Cinema: es pot analitzar amb més detall alguna de les versions de La volta al mónen 80 dies. Es pot escenificar i filmar alguna escena de la novel·la, per exemple el duelentre Fogg i Proctor (pàg. 245-250).

�Es pot llegir o explicar (per part del professor@ o dʼun@ alumn@) alguna altranovel·la de Jules Verne, com ara Cinc setmanes en globus, i comparar-la amb Lavolta al món en 80 dies: protagonistes, narrador, objectius...

�Jules Verne i Edgar A. Poe (al qual Verne era molt aficionat): es podria llegir algunconte de Poe que està a la base dʼaquesta novel·la o dʼaltres novel·les de Jules Verne.En concret el conte de Poe titulat «La setmana dels tres diumenges».

�Es pot aprofundir en alguna de les activitats proposades per abans, durant o des-prés de la lectura o en els exercicis de reforç, en concret la comparació dʼalgun frag-ment del text en català amb lʼoriginal o amb altres versions, com per exemple encastellà.

ANOTACIONS

23

Lʼopinió del lector La volta al món en 80 diesPropostes per a lʼalumnat 1

Explica en poques línies el contingut de la novel·la, destacant-ne el més inte-ressant i original amb lʼobjectiu de motivar una altra persona de la teva edat per-què la llegeixi.

Pots emplenar la fitxa de recomanació:

Hola, sóc en/na _______________________ i mʼacabo de llegir un lli-

bre de lʼescriptor _________________________, publicat per lʼEditorial

Barcanova, que porta per títol ___________________.

Jo teʼl recomano per aquests tres motius:

1

2

3

Espero que tʼagradi tant com a mi.

Signat

24

Propostes lúdiques La volta al món en 80 diesPropostes per al professorat 1

�Una fotocòpia per a cada alumn@, on hi haurà la plantilla de referència ila graella dʼaquest joc: «Bingo de mots» (vegeu més endavant).

�Una baralla de cartes (= fitxes o targetes) de La volta al món en 80 dies,preparades pel professor@ dʼacord amb la llista dels 28 elements que apa-reixen a la plantilla de referència: a cada fitxa o targeta hi escriu claramentun dels elements: Phileas Fogg / Rossinyol / Aouda, etc.

30 minuts aproximadament.

Encertar els 12 elements dʼuna graella, prèviament escollits per cadaalumn@ dʼentre una llista de 28 elements de la novel·la. Com a primer pas,lʼobjectiu és encertar els 4 elements dʼuna fila en la graella emplenada per ca-dascú.

BINGO DE MOTS

Material necessari:

Duració prevista:

Objectiu concret del joc:

Preparació i desenvolupament del joc:

�Cada alumn@ participa de manera autònoma en aquest joc, el Bingo demots.�El professor@ explica la relació i la funció dels elements.

�Cada alumn@ tria 3 elements de cada columna de la plantilla de referèn-cia i els escriu en sentit vertical dins de la graella individual del joc, la qualconté 4 columnes de 3 files.

�El professor@ comprova que tot lʼalumnat ha completat la graella i sʼas-

25


segura que no sʼhi puguin fer correccions al llarg del joc. Per exemple, no val-dran les graelles amb esmenes o les que estiguin escrites amb llapis.

�El professor@ barreja el conjunt de cartes (= fitxes o targetes preparades),lʼofereix a un@ alumn@ perquè el talli i després en treu una carta. Lʼensenyai diu el nom de la carta en veu alta. Els alumnes que tinguin aquest elementa la seva graella el marcaran amb una creu al marge.

�El professor@ treu una segona carta i segueix el mateix procediment finsque un@ alumn@ ha completat una fila (4 elements en línia horitzontal):aquest diu en veu alta: «línia». Llavors seʼn comprova lʼexactitud. Els ele-ments han dʼestar escrits correctament perquè la resposta sigui vàlida: caldràavisar-ho prèviament. Segons les disponibilitats de temps i la participació ade-quada del grup, es pot seguir el joc fins que un@ alumn@ completi tota lagraella: llavors haurà fet bingo.

�Si algú quan diu que ha fet línia o bingo sʼequivoca involuntàriament, sʼa-nomena «falsa alarma» i es prossegueix el joc.

ANOTACIONS

26

Propostes lúdiques La volta al món en 80 diesPropostes per a lʼalumnat 1

BINGO DE MOTS

Graella de referència per a La volta al món en 80 dies:

Personatges Transports Llocs Objectes

Phileas Fogg Ferrocarril Reform-Club Guia de viatge

Rossinyol Vaixell de vapor Suez Bitllets de banc

Aouda Trineu amb veles Bombai Rellotge de lʼavi

Inspector Fix Tramvia Hong Kong Sabates

Coronel Proctor Elefant (Kiouni) San Francisco Nas de bambú

Andrew Speedy Carruatge de cavalls Nova York Revòlvers Colt

Sir Francis Cromarty Goleta o iot Liverpool Llum de gas

NOM DE L’ALUMN@ CURS-GRUP / DATA:

Graella del joc Bingo de mots: lʼalumn@ lʼomplirà copiant a sota 3 elements de cadacolumna, escollint-los de la plantilla anterior i escrivint-los correctament, mirant de nofer cap falta, als espais buits següents:

Personatges Objectes i jocs Aliats Objectes

27


�Una fotocòpia per a cada alumn@ amb la graella dʼaquest joc: «Cluedo alʼaula» (vegeu més endavant).

�Baralla de cartes (= fitxes o targetes) de La volta al món en 80 dies, pre-parades pel professor@ dʼacord amb la llista dels 18 elements que aparei-xen a la graella del joc (vegeu més endavant).

�Un sobre per posar-hi les tres cartes secretes que se seleccionaran al co-mençament.

De 20 a 30 minuts.

Endevinar per exclusió i per deducció lògica les 3 cartes secretes de tipus di-ferents (classificades a la graella del joc) que sʼhan introduït prèviament enun sobre. Hi influeix lʼatzar en un 50 %.

CLUEDO D’AULA

Material necessari:

Duració prevista:

Objectiu concret del joc:

Preparació i desenvolupament del joc:

�És imprescindible que hi hagi una correspondència exacta entre els ele-ments de la graella i les cartes utilitzades. El nombre total de cartes vàlidesque sʼutilitzaran és 18.

�Sʼexplica a lʼalumnat lʼobjectiu i la mecànica general del joc. Cada alumn@prepara la graella del joc i escriu la data al buit corresponent a la partida.

28


�Sʼhi pot jugar de manera individual o per grups. Si es fa individualment, elprofessor@ demanarà voluntaris o escollirà ell qui hi intervé, procurant quehi hagi una participació variada. Si es fa per grups, es formen o es concre-ten els grups-jugadors segons les columnes o dʼuna altra manera prevista ies numeren de manera consecutiva, per exemple, de dreta a esquerra. Ésaconsellable que hi hagi un nombre màxim de 5 grups per fer més àgil el joc.

�En el moment de començar el joc, quan ja ha quedat clar per a tothom quinagraella sʼutilitza i quines cartes entren en el joc, el professor@ distribueix da-munt la seva taula les 18 cartes vàlides en 3 conjunts de manera visible: per-sonatges, transports i llocs.

�El professor@ agafa el primer conjunt (el dels personatges), el barreja i lʼo-bre en ventall amb les cartes de cara avall. Sense mirar-les ni ensenyar-lesa ningú, en treu una a lʼatzar i la deixa damunt la taula. A continuació fa el ma-teix amb els altres dos conjunts, de manera que queden tres cartes secretes.Mentre va extraient-les, pot explicar la idea bàsica del joc: un dels personat-ges ha marxat amb algun dels transports indicats a algun lloc desconegut ical esbrinar els tres punts alhora. Després, sense mirar-les ni ensenyar-les,posa les tres cartes dins dʼun sobre opac que guardarà en un lloc que nosigui accessible a cap alumn@.

�El professor@ aplega les 15 cartes vàlides restants, les barreja bé totesjuntes i les distribueix a lʼatzar en dos conjunts de cara avall damunt la taula.El contingut del conjunt de la dreta serà fet públic tal com sʼindica al punt se-güent (2.7), lʼaltre serà secret.

�A continuació agafa el conjunt de la dreta i en va dient en veu alta per atota la classe el nom de les cartes dʼuna en una. Mentrestant, cada alumn@posa una creu al costat del nom de cada carta que esmenta el [email protected] creu es posa a la columna de «Cartes inicials» de la graella.

�En acabat, comença la primera ronda amb la intervenció dʼun@ alumn@,tal com sʼexplica al punt 2.3, o dʼun membre del grup número 1. El profes-sor@ proposa que sʼofereixi un voluntari del grup (que a cada ronda hauràde ser diferent) o bé el decideix ell@, seguint lʼordre de seure, lʼalfabètic odʼuna altra manera.

�Lʼalumn@ proposat fa la seva predicció. Lʼalumn@ dirà en veu alta i de ma-nera clara una frase que segueixi el model següent: Faig la predicció que... [NOM DEL PERSONATGE] ha marxat amb... [NOM

DEL TRANSPORT] al lloc... [NOM DEL LLOC ESCOLLIT].

�Si lʼalumn@ no aconsegueix formular la frase correctament, el professor@demanarà que ho faci un@ altr@ alumn@ del mateix grup. També pot de-manar que un@ alumn@ repeteixi amb exactitud una predicció ben formu-lada per un@ company@ de classe per comprovar que tothom està al cas.

�A continuació, el professor@ agafa el conjunt de cartes de lʼesquerra (elconjunt que ha deixat anteriorment de cara avall i que encara no ha vistningú) i nʼexplora les cartes dʼuna en una, sense ensenyar-les a la classe,comprovant si hi ha alguna de les cartes esmentades en la predicció.

�Tan aviat com en trobi una de les predites, aturarà lʼexploració i mostrarà lacarta a la classe. En dirà el nom, la deixarà a part de cara amunt, amb les delʼaltre plec, i tothom posarà una creu a la graella, a lʼencreuament de la co-lumna «Cartes eliminades» i la línia on hi ha el nom de la carta esmentada.Això significarà que la carta en qüestió no és cap de les que hi ha al sobresecret.

�Cal tenir en compte que les altres dues cartes de la predicció feta per lʼa-lumn@ poden ser algunes de les cartes secretes. Per descartar qualsevolcarta de manera segura, aquesta ha dʼhaver estat mostrada i anomenada.

�A continuació es passarà el torn al grup número 2 i se seguirà el mateixprocediment des del punt 2.8.

�Guanya lʼequip que encerta les 3 cartes alhora, en la mateixa predicció.

�Si fos necessari per qüestions de temps, el professor@ pot donar algunapista o bé revelar alguna de les cartes secretes.

29


30


CLUEDO D’AULA

NOM DE L’ALUMN@ CURS-GRUP / DATA:

Graella del joc Cluedo a lʼaula:

Cartes inicials Cartes eliminades

Personatges

PHILEAS FOGGROSSINYOLAOUDAINSPECTOR FIXSIR FRANCIS CROMARTYCORONEL PROCTORTransportsTRENVAIXELL DE VAPORELEFANTTRINEUTRAMVIAGOLETA O IOTLlocsREFORM-CLUB DE LONDRESSUEZBOMBAIHONG KONGSAN FRANCISCONOVA YORK

31


Frase model per fer la predicció en veu alta:

Faig la predicció que... [NOM DEL PERSONATGE]

.............................................................................................................

ha marxat amb... [NOM DEL MITJÀ DE TRANSPORT]

.............................................................................................................

al lloc... [NOM DEL LLOC ESCOLLIT].

.............................................................................................................

32

Interdisciplinarietat La volta al món en 80 diesPropostes per al professorat 1

TUTORIA

Les drogues, lʼopi. Vegeu-ne referències concretes a lʼapartat de socials i naturals. Lavisió de la dona, les dones a la novel·la, a les obres de Jules Verne i en el seu temps.Vegeu-ne referències i orientacions al Solucionari, a lʼactivitat 2 de «Després de lalectura». Lʼamistat entre Fogg i Rossinyol: feu-ne una recerca i un debat. Les apostessobre el viatge de Phileas Fogg i en els jocs. La importància dels diners: segons Foggho solucionen tot, però dʼaltra banda es mostra generós amb els diners abans, duranti després del viatge.

LLENGUA I LITERATURA CATALANA O CASTELLANA

Treballar lʼhumor i la ironia, metàfores, hipèrboles... Per exemple, quan lʼautor remarcaque Fogg no preguntava res sobre els costums i sobre la gent, no visitava els llocs peron passava, hi afegeix: «No viatjava pas: descrivia només una circumferència. Era uncos pesant que recorria una òrbita al voltant del globus terraqüi...» (pàg. 74); quanFogg proposa de rescatar Aouda, sir Cromarty li diu: «Veig que sou un home de cor!»,al qual Phileas Fogg respon: «Algunes vegades. Quan tinc temps.» (pàg. 95); sovintes diu de Fogg que és un autòmat, que actua matemàticament, fredament, «no volllançar-se al llac dels ulls dʼAouda» (pàg. 125); Fogg es presentat com a «majestuós»,«indiferent» (pàg. 139); quan el seu interlocutor nord-americà sʼassabenta que Ros-sinyol és parisenc, li pregunta: «—Aleshores, sabeu fer ganyotes?», al qual Rossi nyolrespon: «—[...] Els francesos sabem fer ganyotes, certament, però no tan bé com elsamericans!» (pàg. 192); caricatura del caràcter nord-americà (pàg. 240); el duel ambel coronel Proctor també és caricaturesc (pàg. 249); lʼinterès pels diners com a ca-racterístic dels nord-americans (pàg. 283).

LLENGUA I LITERATURA CASTELLANA

Comparar alguns aspectes de la traducció catalana amb una de castellana. Vegeu, perexemple, la traducció de Miguel Salabert, esmentada a lʼapartat «Informació comple-mentària sobre lʼautor i lʼobra».

ANGLÈS

Una gran part de les paraules en una altra llengua (diferent de lʼoriginal) són en an-glès: vegeu, al Solucionari, lʼactivitat 5 de «Durant la lectura». Les referències a la bri-tanització de lʼÍndia i dels altres territoris per on passen: vegeu al Solucionari, lʼactivitat3 de «Durant la lectura». També es pot comparar un fragment de la novel·la amb al-guna de les seves traduccions en anglès. Es pot accedir als textos a través dʼInternet,a les pàgines indicades.

33


FRANCÈS

Vegeu lʼapartat 6 de «Després de la lectura», en el qual comparem un fragment de lʼo-riginal amb la versió catalana de Joan Leita Graell i amb altres traduccions.

CIÈNCIES SOCIALS I NATURALS

Conreus, plantes i mercaderies, anyil, 74; bosc espès, tamarindes, palmeres, 87; ba-naners, 89; lʼopi, 74, 113 (mercat principal a Patna), descripció de la droga, 151; cotó,cafè, moscada, giroflé, pebre vermell, 77, 134; cànem, opi, 94, segurament Aouda ésdrogada amb opi, 94, 107; sàndal (per a la foguera), 98; palmeres, bambús, falgueres,mimoses (a Andaman), 126; mangostaners, ananàs, 135; al Japó: tabac, arròs, ca-mèlies, cirerers, pruneres, pomeres, 186 // animals: vegeu, al Solucionari, activitat 4dels «Exercicis de reforç» // la població en temps de la novel·la i actualment: per exem-ple, llavors lʼÍndia tenia 180 milions dʼhabitants (pàg. 67); Aden, 25.000 (pàg. 65); SanFrancisco, 200.000 (pàg. 206) // aspectes històrics: la revolució industrial; el vapor, eltren, els transports, els passaports i visats (pàg. 50, 64); la colonització europea, es-pecialment la britànica; la formació dels Estats Units dʼAmèrica, la Guerra de Seces-sió americana (1861-1865), lʼafer Alabama (pàg. 210); la situació dʼIrlanda en el tempsde la novel·la, que explicaria el fet que lʼinspector Fix no detingui Phileas Fogg aQueenstown o a Dublín, sinó fins a arribar a Liverpool (vegeu pàg. 286-289): Irlandava estar dins el Regne Unit fins a lʼany 1921. Des del 1858, almenys, hi hagueren rei-vindicacions dʼautonomia i més endavant dʼindependència.

VISUAL I PLÀSTICA

Les il·lustracions que van aparèixer a lʼedició original es poden trobar reproduïdes enalgunes edicions accessibles, com a la traducció castellana esmentada. Es podencomparar amb les il·lustracions dʼaltres edicions, com amb les de Cruïlla. A partir dʼa-quest estudi, seʼn poden fer de noves, dʼacord amb un públic i uns gustos determinats.Es poden il·lustrar les targetes per als jocs dʼaula proposats a lʼapartat «Propostes lú-diques»: Bingo de mots i Cluedo dʼaula.

34


MATEMÀTIQUES

Sovint hi apareix un càlcul precís dʼhoraris i distàncies (vegeu, al Solucionari, lʼapar-tat 3 de «Durant la lectura»; també sʼhi parla de la circumferència de la Terra, elsgraus, etc.

RELIGIÓ

Vegeu lʼapartat 3 dels «Exercicis de reforç».

CULTURA CLÀSSICA

Referències al passat clàssic: Estrabó, Arrià, Artemidor, Edrisi (pàg. 61); [el rei Sa-lomó a Aden (pàg. 65)]; la lira dʼAmfió (pàg. 244).

ANOTACIONS

35

Literatura comparada La volta al món en 80 diesPropostes per al professorat 1

És remarcable el contrast entre les figures de Fogg i de Rossinyol, queens recorden les de Quixot i Sancho.

Podem comparar aquesta obra amb una dʼanterior de Jules Verne,Viatge al centre de la Terra (1864), en la qual lʼestímul inicial per alviatge és la ciència per ella mateixa i en què el protagonista contrastavisiblement amb el flegmàtic Phileas Fogg. A La volta al món en 80 diesla motivació inicial és una aposta de diners sobre la base dʼunes infor-macions i càlculs teòrics publicats en un diari i coneguts per tothom,que el protagonista pretén demostrar puntualment a la pràctica.

Per la seva banda, a la novel·la Viatge al centre de la Terra lʼem-penta inicial es fonamenta en la figura del misteriós «document trobat»,que no és conegut de ningú més, de manera semblant al que ocorre aL’illa del tresor (1883) de R. L. Stevenson, a Les mines del rei Salomó(1885) de Henry R. Haggard i a L’escarabat d’or (1843) dʼEdgar A. Poe.

36

SOLUCIONARI ORIENTATIU

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

ABANS DE LA LECTURA

1. La portada del llibre: què representa? [= Una màquina de tren alimentada amb carbó] Perquè? [= Perquè és un dels dos mitjans bàsics de transport i més innovadors en el temps dela novel·la (1872), juntament amb el vaixell de vapor]. En què et fa pensar el «99» destacata la portada? [= per ex. en la perfecció (gairebé un 10, un 100); en la novetat (nou-nou); enla rapidesa; dos ulls atents vigilants...].

2. La contraportada: què vol dir la «flegma britànica»? [= temperament calmat, apàtic, queno sʼimmuta externament per res] Podries posar-ne algun exemple? [= conservar la calma iseguir dinant tranquil·lament durant un naufragi; discutir amb «flegma britànica» seria trac-tar un tema amb tranquil·litat, amb indiferència, sense manifestar excitació, irritació, alegria,ni cap altra mena dʼemoció, encara que el tema fos de vital importància, com una guerra, undesastre ecològic, el canvi climàtic, la pujada dels preus del petroli, etc.]

3. Has llegit o coneixes alguna altra obra de Jules Verne? Per exemple: Cinc setmanes englobus, Viatge al centre de la Terra, De la Terra a la Lluna, Vint mil llegües de viatge submarí,Lʼilla misteriosa... Nʼhas vist alguna adaptació cinematogràfica o en dibuixos? [= Vegeu in-formació sobre les adaptacions cinematogràfiques a la pàgina web esmentada a lʼapartat«Informació complementària sobre lʼautor i lʼobra.»] Consideres que són llibres infantils? Perquè? [= Generalment, perquè de petits nʼhan vist adaptacions en dibuixos animats o en lli-bres il·lustrats per a nens que simplifiquen molt la trama de la novel·la. Cal destacar els as-pectes que fan que les novel·les de Jules Verne no siguin uns llibres merament infantils. Enconcret, a La volta al món en 80 dies: la crítica i la ironia en el tema de la puntualitat obses-siva del protagonista, que remet a la imatge del pare de lʼautor (vegeu expressions que sʼhirefereixen: gairebé un autòmat —pàg. 124-125—); la referència a Byron al començament dela novel·la: un fill natural de Byron es deia Philellas Fogg i, segons informacions de ClaireEliane Engels, va fer la volta al món justament el 1872; la visió sobre la dona que mostrenles últimes línies de la novel·la: Jules Verne patí un refús darrere lʼaltre per part de les donesque estimava, començant pel seu primer amor, la seva cosina Caroline Tronson (vegeu in-formacions a lʼobra de Herbert Lottman, pàg. 28); sembla que el seu matrimoni tampoc nofou gaire feliç.

4. Coneixes algú que hagi fet una «volta al món» o que hagi viatjat a països llunyans i exò-tics? [= vegeu Manel Vinyals i Joaquim Marcoval, Amb lʼesperanto a la motxilla. La volta almón en 79 dies, Pagès Editors, Lleida 2003; el llibre dʼaquests viatgers de la Sénia ha estatpublicat també en castellà i en la interllengua esperanto; és destacable que Jules Verne entràen contacte amb la llengua construïda esperanto, donada a conèixer lʼany 1887, i sʼhi inte-ressà els últims anys de la seva vida. Jules Verne fou president honorari del grup dʼesperantodʼAmiens i prometé que escriuria una novel·la dedicada a aquesta llengua. De fet, la va co-mençar, es tracta de Voyage dʼétudes, la seva última novel·la, inacabada, de la qual es con-serven 4 capítols (unes 50 pàgines): lʼesperanto hi té un paper rellevant des del primer capítoli molts dels seus protagonistes el saben parlar. El manuscrit, redactat entre el 1903 i el 1905,dʼaquesta novel·la de Jules Verne no es va trobar fins a lʼany 1981 i es publicà, en lʼoriginalfrancès, el 1993 (San Carlos et dʼautres récits inédits, Le Cherche Midi éditeur).] Tu mateixhas fet un viatge semblant? Es podria fer una entrevista a algun dʼaquests viatgers i expo-sar-ho a la classe. [= Per exemple, es pot contactar amb Manel Vinyals, de la Sénia, al cor -reu-e: [email protected] o al mòbil (autoritzat) 677 499 769.]

Solucionari La volta al món en 80 dies

37

5. Preparaʼt una fotocòpia dʼun mapa del món per anar seguint la ruta de Phileas Fogg.

6. El protagonista és Phileas Fogg, un cavaller anglès, de Londres. Per què creus que Jules Vernetria un protagonista anglès per fer la volta al món, en comptes de triar un protagonista francès quesortís de París, si els lectors originaris de la novel·la i ell mateix són francesos? [= En temps de JulesVerne només les colònies britàniques permetien un recorregut circular continu al voltant del món; permotius de llengua, passaports o visats, era molt més creïble que fos un anglès que intentés aquestavolta; dʼaltra banda, la puntualitat i meticulositat del protagonista sʼadiuen més amb un personatgeanglosaxó.]

7. Quines voltes al món coneixes i amb quins mitjans de transport? Per exemple, amb vaixell devela, amb globus, amb avió, amb iot, amb bicicleta, etc.? Quines dʼaquestes voltes al món són an-teriors a lʼany de publicació de la novel·la (1873) i quines són les més recents? Seʼn pot buscar in-formació a Internet o en alguna biblioteca i fer-ne un mural o bé una presentació a la classe.

8. Coneixes mitjans senzills i barats per poder fer la volta al món? [= Mitjans de locomoció: anar apeu, amb bicicleta... Preus adaptats: carnet jove, carnet dʼestudiant, xecs de viatge... Acolliment(semi)gratuït, com ara viatjant a través dʼHospitality Club (allotjament gratuït i ajuda al viatger;324.000 membres a tot el món), CouchSurfing (allotjament gratuït, dormint en un sofà-llit; més de400.000 membres en 223 països), Pasporta Servo (allotjament gratuït i ajuda al viatger, comunicant-se amb lʼesperanto; 1.350 membres en 89 països). Vegeu-ne informacions a Internet]. Sʼhavia in-ventat ja la bicicleta en el temps de la novel·la? [= un dels múltiples models que es consideraantecessor de la bicicleta moderna és el dissenyat per Leonardo da Vinci i que recull el Codex Atlan-ticus. A finals del segle XIX, lʼaristòcrata francès Mede de Sivrac inventà el «celefèric», que teniadues rodes de fusta, unides per mitjà de dos eixos a un bastiment; a la dècada del 1810 lʼalemanyKarl Von Drais inventà una màquina semblant al celefèric: la diferència consistia en el timó o direc-ció que hi afegí; a finals del segle XIX lʼanglès James Starley produí la primera màquina semblant ala bicicleta dʼavui dia.] Tʼatreviries a viatjar fent autoestop pel teu compte? Preferiries un viatge to-talment organitzat per altres persones (una agència de viatges, els pares, lʼinstitut...)?

9. Quin itinerari triaries tu per fer la volta al món? Quins països tʼagradaria conèixer? Tens familiarso amics en algun país llunyà?

10. Creus que hi ha algun país desconegut encara avui dia? Quines eren aleshores, el 1873, les re-gions del món més desconegudes? [= Els dos pols; extenses regions dʼÀsia, Àfrica, Amèrica i Aus-tràlia. En algunes zones centrals dʼÀfrica, Àsia i Austràlia no constava que mai hi hagués posat el peucap europeu i sobre algunes altres regions no hi havia cap descripció o informació fiables.]

11. Els mitjans de transport principals per a llargues distàncies a lʼèpoca de la novel·la: a) Els vaixellsde vapor. Les màquines de vapor. Seria interessant dʼanar a veure una fàbrica amb màquines devapor: Terrassa. b) Els trens: Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú.

12. Jules Verne havia triat de viure davant per davant de lʼestació de trens, a Amiens. Veia i sentiaels trens mentre escrivia. Triaries tu de viure al davant mateix dʼuna estació de trens?

13. La construcció del canal de Suez (inaugurat tres anys abans de la publicació de la novel·la) ésun fet fonamental per poder fer la volta al món. Buscaʼn informació: quants quilòmetres té [= vg. pàg.43: 160 km], de qui fou la idea de construir-lo [=Ferdinand de Lesseps; però ja Ptolemeu havia aca-bat un canal entre el Nil, el llac Timsah i la mar Roja, que havia començat el faraó Necao (600 aC)],dʼon eren els treballadors [= europeus, uns quinze mil, reclutats a França, a Itàlia i als Balcans; ereneuropeus, tot i que la mà dʼobra del país hauria estat molt més barata, perquè el successor del virreidʼEgipte Saïd Pacha, sota pressió anglesa, va refusar la contractació de treballadors egipcis. Les


38

obres, començades el 1859, van acabar lʼagost del 1869].

14. La volta al món de Phileas Fogg comença amb una aposta. Informaʼt sobre la importància de lesapostes a Anglaterra i a altres països, per exemple, en les curses de cavalls. Es van fer apostesreals sobre lʼèxit o el fracàs de la volta al món de Phileas Fogg, mentre sʼanava publicant la novel·laper entregues a la revista Le Temps entre el 6 de novembre i el 22 de desembre del 1872.

DURANT LA LECTURA

1. Quan et trobis amb alguna característica important (sobre el vestit, reaccions, paraules o expres-sions típiques...) dels personatges de la novel·la, anota-la a la graella següent:

-Phileas Fogg: [= generós (pàg. 109-110); gairebé un autòmat (pàg. 124-125); indiferència majes-tuosa (pàg. 139); heroic però no enamorat (pàg. 139); impassible durant la tempesta (pàg. 141); ma-nifesta menyspreu profund per un ianqui (pàg. 211); esperava filosòficament (pàg. 220); calmatdavant del duel contra Proctor (pàg. 247); se sacrifica per Rossinyol (pàg. 254); coratge tranquil (pàg.256).]-Rossinyol: [ = uns trenta anys (pàg. 14); descripció i oficis que ha fet (pàg. 14); fa suposicions errò-nies sobre Fix (pàg. 133); acusa Fix de «farsant» (pàg. 137); està furiós (pàg. 220).]-Fix: [= pàg. 120, 123 i seg., 126, 130.]-Aouda: [= pàg. 128 (també abans); sembla que sʼenamora de Fogg (pàg. 139); li demana a Foggper casar-se (pàg. 298).]-Proctor: [= caràcter impetuós, irreflexiu, típicament «americà» (pàg. 247).]-Speedy: [= pàg. 274]

2. Quan arribis al capítol 3, a la pàgina 28, llegeix el text següent (publicat el 1870, dos anys abansde lʼaparició de la novel·la de Jules Verne) a la revista Le Magasin Pittoresque:

Gràcies a la perforació de lʼistme de Suez és possible ara, partint de París, fer la volta al món enmenys de tres mesos. El servei per a aquest viatge circular no tardarà a organitzar-se. Heus-ne aquílʼitinerari, la duració del qual podria ser fins i tot més breu:

DiesDe París a Port-Saïd, capçalera del canal de Suez,

amb ferrocarril i vaixell de vapor ................................................ 6De Port-Saïd a Bombai, amb vaixell de vapor ......................................... 14De Bombai a Calcuta, amb tren ............................................................... 3De Calcuta a Hong Kong, amb vaixell de vapor ..................................... 12De Hong Kong a Yedo, amb vaixell de vapor .......................................... 6De Yedo a les illes Sandwich, amb vaixell de vapor ................................ 14De les illes Sandwich a San Francisco, amb vaixell de vapor ................. 7De San Francisco a Nova York, amb el ferrocarril del Pacífic, ja acabat ............................................ 7De Nova York a París, amb vaixell de vapor i amb tren ........................... 11

—Total ................................................................................... 80

Compara aquesta graella amb la que apareix a la pàgina 28 del llibre. Creus que aquest text dela revista Le Magasin Pittoresque pot haver donat la idea de la novel·la a Jules Verne? [= És molt pro-bable que Jules Verne hagués llegit aquest article, perquè lʼescriptor es posava al corrent de totesles novetats llegint diaris i revistes durant les tardes. La geografia era la gran passió de Jules Vernedes de la seva infantesa. Dʼaltra banda, ell afirmà que la primera idea per a la novel·la li vingué fu-llejant el diari Le Siècle en un cafè de París, en què sʼassegurava que era possible fer la volta al mónen només vuitanta dies.]


39

3. Vés indicant al mapa, preparat prèviament (vegeu el punt 5 dʼabans de la lectura), els llocs prin-cipals per on passen els protagonistes i quants dies o hores tarden per anar dʼun punt al següent. [=seʼn poden destacar alguns dels següents: de Londres a Suez (pàg. 52); Moka (pàg. 63); 1.650 mi-lles de Moka a Bombai (pàg. 64); 160 hores dʼAden a Bombai (pàg. 65); diumenge 20 dʼoctubre sóna Bombai, amb 2 dies dʼantelació (pàg. 65); previsió de 3 dies (que de fet seran més) amb tren deBombai a Calcuta (pàg. 68); Benarès (pàg. 111); Ganges (pàg. 112); Behar (pàg. 112); Ghazepur,Buxar, Patna, Monghir (pàg. 113); Bengala, Golconda, Gur, Murshedabad, Burdwan... (pàg. 114);Calcuta (pàg. 114); de Calcuta a Hong Kong: preveuen que tardaran 11 o 12 dies (pàg. 124); GranAndaman, Malacca (pàg. 126); Singapur (pàg. 135); es compten 1.300 milles de Singapug a HongKong (pàg. 135); Annam, Cotxinxina (pàg. 136); de Hong Kong a Yokohama: previsions i informacions(pàg. 145); van a 8 milles per hora (pàg. 163); passen prop de Formosa anant cap a Xangai (pàg.171); van a 12 milles per hora, es preveu que tardin 21 dies a travessar el Pacífic (pàg. 199); al me-ridià 180, han fet la meitat del recorregut (pàg. 200); a San Francisco el 3 de desembre (pàg. 204,206); Muntanyes Rocalloses (pàg. 236); Denver, Nebraska, Missouri (pàg. 243); 1.382 milles des deSan Francisco, en 3 dies i 3 nits (pàg. 243); el meridià 101 (pàg. 244); porten vint hores de retard(pàg. 263); hi ha 200 milles fins a Omaha, el trineu vela va a 40 milles per hora (pàg. 265); Missis-sipí (pàg. 267); Omaha (pàg. 269); Chicago (pàg. 270); Indiana, Nova Jersey, lʼonze de desembrea Nova York (pàg. 270 i s.); prop de Terranova (pàg. 279); a 770 milles de Liverpool (pàg. 283);Queenstown, Dublín (pàg. 287); a Liverpool, a 6 hores de Londres (pàg. 289).]

4. La premsa, tant en la novel·la com en la realitat, feia el seguiment del recorregut de Fogg. Men-tre es publicava la novel·la a finals de lʼany 1872, es demanaven reportatges als corresponsals delsllocs per on passaven els protagonistes i es publicaven a la premsa de lʼèpoca com si viatgessin re-alment. Tenint en compte això, podries escriure missatges per correu electrònic a un@ altr@ com-pany@ de classe explicant-li en quin lloc et trobes del recorregut mentre llegeixes i les tevesimpressions. Dʼuna manera més breu, ho podries fer amb missatges de mòbil. Si disposes dels mit-jans i coneixements adequats, pots confeccionar una pàgina web en què Phileas Fogg, Rossinyol oFix expliquin les seves impressions. Sʼhi poden penjar il·lustracions del seu temps o fotografies ac-tuals dels llocs per on passen. Es pot fer lʼactivitat en col·laboració amb alumnes o professors/esdʼaltres instituts, informant-los per correu electrònic que sʼestà llegint aquesta novel·la. [= Es podentrobar moltes il·lustracions de lʼèpoca a Internet, cercant imatges per «Jules Verne» o «La volta almón en 80 dies», «La vuelta al mundo en 80 días», «Le tour du monde en quatre-vingts jours»... i ales edicions il·lustrades de la novel·la.]

5. Anota (en un full, en una fitxa o a lʼordinador) les paraules en altres llengües que surten a la novel·lai el seu significat. Per exemple, al començament del primer capítol trobem les paraules squire, docs,gentleman... [Llista orientativa, no exhaustiva = Squire, 9; docs, 9; gentleman, 10; ouysters-rooms,18; royal british sauce, 23; whist, 23, 31 (i altres); mackintosh, 33; fellahs, 45; [maître dʼhôtel, 69];bunhyes, 71; sir (sovint, entre altres llocs, pàg. 74 i s.); khajours, 80; steamer (= tipus de vaixell devapor), 81, 152; palki-gharis (= vehicle), 82, 116; mutsh, 83; mahout, 86; clown, 86, sutty, 92, 111; elhang, 98, 111; steam-boat, 113; tankas (= vaixells prop de Hong Kong), 145; wharfs, 148; porter (=cervesa), 151; la Tankadera (= nom propi, sobre la base dels tankas, donat a una goleta), 167; taï-kun (= emperador civil japonès), mikado (= emperador eclesiàstic japonès), 183; yakunis (oficials),185, 187; norimons, cangos, kirimon, 185; saki, 186; dilettanti, 188; el carro de Yaggernaut (= torrehumana), 195; coolies (= indígenes que van cap a Nord-Amèrica), 199; clippers (= vegeu al DIEC:clípers), pàg. 205; sombreros, 206; sleeping-car, 217; elder, 222; grand trunk, 243; «fill de John Bull»(= referit a un anglès, dit per un nord-americà en sentit pejoratiu; cp. amb Oncle Sam), 245; creeks(= torrents, afluents), 268; el pier de paquebots (= el moll), 272; light-boat (=vaixell far, barca far), 277].

6. Fes un retrat robot dʼalgun(s) protagonista(es): Phileas Fogg, Rossinyol, Fix, Aouda. Ho pots feramb el programa Paint, per exemple, sobre la base dʼuna fotografia teva o dʼun@ company@. En elcas de Phileas Fogg, a la pàgina 16 seʼns diu que tenia «patilles i cabells rossos». Creus que duia


40

bigoti? Sʼinforma dʼaixò en algun lloc de la novel·la? [= A la pàgina 9 seʼns diu que sʼassemblava aByron, «però un Byron amb bigotis i patilles»; a les il·lustracions originals de la novel·la, que sónmolt fidels al text i que eren supervisades per lʼautor, el protagonista du barba i bigoti].

7.Anota (en un full, en una fitxa o a lʼordinador) els mitjans de transport que fa servir Phileas Fogg.Anota la pàgina on surten i fes-ne una breu descripció, si es tracta dʼun mitjà de transport poc habi-tual o poc conegut avui dia. [= Fins a Suez (pàg. 52); el Mongòlia de Suez a Bombai (pàg. 57, 59 is.); el tren de Bombai a Calcuta (pàg. 68 i s.); elefant (pàg. 82 i ss.); el paquebot Rangoon de Cal-cuta a Hong Kong (pàg. 124); descripció de les naus de Calcuta a Hong Kong (pàg. 136-137); el Car-nàtic, que fa la ruta de Hong Kong a Yokohama i que pren Rossinyol (pàg. 150, 160, 169, 179, 183...);Fogg, Aouda i Fix van en la goleta Tankadera de Hong Kong a Xangai (pàg. 160-165; descripció dela goleta, pàg. 164-165); de Xangai a Yokohama en steamer (pàg. 197); descripció del vaixell devapor General Grant que fa la ruta de Yokohama a San Francisco (pàg. 198-199); Rossinyol puja alpescant dʼun cotxe (de cavalls) (pàg. 206); a San Francisco: cotxes, òmnibus, tramvies (pàg. 206);el tren de costa a costa dels Estats Units tarda 7 dies, un recorregut que abans sʼhavia de fer en sismesos (pàg. 214); descripció del tren, que sʼhavia inaugurat el 1867, per dins (pàg. 216) i per fora(pàg. 218); el tren va a 100 milles per hora quan sʼafua (pàg. 250); el trineu amb veles, descripció(pàg. 264); diferents vaixells de Nova York a Europa (pàg. 271); el vapor que els du a Europa, partsi components (pàg. 285 i ss.); els vapors-correu de Dublín a Liverpool, fusos dʼacer (pàg. 287); a lapàg. 309 seʼns diu que Fogg ha utilitzat tots els mitjans de transport, però no ha fet servir el globus;segurament Jules Verne no el considera un mitjà de transport o bé no el considera adequat per aaquesta empresa (vegeu a la pàg. 275: «Calia, tanmateix, trobar el mitjà per travessar lʼAtlàntic envaixell, si no es travessava en globus, la qual cosa hauria estat molt aventurada, per bé que, dʼaltrabanda, no era realitzable.»]

C. DESPRÉS DE LA LECTURA

1.Sobre el desfasament horari: per què Rossinyol no vol canviar lʼhora del seu rellotge segons lʼhoraoficial de cada lloc per on passen? [= Vegeu pàg. 55-56: «És un rellotge de família, que ve del meubesavi... Jo! Tocar el meu rellotge... Mai!»; vegeu també les pàg. 79-80, en què Rossinyol va 4 horesdesfasat amb lʼhora del lloc per on passen, però no vol tocar el seu rellotge] Què creus que fa Phi-leas Fogg amb el seu rellotge, si és que en du? [= Vegeu pàg. 290: «... el senyor Fogg havia posatcurosament el seu rellotge de butxaca sobre una taula i mirava com avançaven les busques». «Elsenyor Fogg va constatar que el seu rellotge de butxaca anava avançat dos minuts respecte al dela duana .»] Com sʼadonen que han guanyat un dia en arribar a Londres? [= Vegeu pàg. 305-307: elreverend Samuel Wilson li havia dit a Rossinyol que lʼendemà no podia casar el senyor Fogg i Aoudaperquè era diumenge (pàg. 305); Rossinyol i Fogg estaven convençuts que lʼendemà era dilluns.Sʼhavien descomptat dʼun dia, dʼacord amb el càlcul de Londres. Al llarg del seu recorregut havienguanyat quatre minuts a cada grau cap a lʼest que passaven: com que la circumferència terrestre té360 graus, «multiplicats per quatre minuts, donen precisament vint-i-quatre hores» (pàg. 307).]

2. Sobre les dones: quin és el paper de les dones a la novel·la? [= És irrellevant, tret del personatgedʼAouda; tots els altres personatges principals i secundaris són homes.] Quantes dones hi surten coma personatge? [= Només Aouda.] Quines referències o opinions hi ha sobre les dones? [= Vegeupàg. 185: a Yokohama, al Japó «algunes dones poc belles, amb els ulls encongits, el pit caigut, lesdents ennegrides segons la moda, per bé que porten amb elegància el vestit nacional: el kirimon, unaespècie de bata encreuada [...] que les modernes dones parisenques semblen haver manllevat a lesdones japoneses»; pàg. 295: «El senyor Fogg [...] [n]o ha comprès mai que el meu reconeixementenvers ell estava a punt de desbordar-se. No ha llegit mai en el meu cor...»; pàg. 309, últimes líniesde la novel·la, vegeu més avall.] Pots investigar sobre la funció de les dones en la vida real de Jules


41

Verne i en altres novel·les seves. Les últimes cinc línies de La volta al món en 80 dies sʼhi referei-xen. Rellegeix-les (vegeu la pàg. 309 [“Què li havia reportat aquell viatge? Res, es dirà potser?, bé,res, llevat dʼuna dona encantadora que —encara que pugui semblar molt inversemblant— el va ferel més feliç dels homes! En realitat, no es faria, per menys que això, la volta al món?”]) i comenteu-les a la classe.

3. Diferències i semblances entre els dos protagonistes principals de La volta al món en 80 dies i elspersonatges de Don Quixot i Sancho Pança. [Per exemple, Don Quixot és idealista, escrupolós, res-pectuós, atent amb les dones...; Sancho és pràctic, li agrada la tranquil·litat, el bon menjar i beure,sʼadorm quan hauria de vetllar, etc.]

4. Les religions: a la novel·la sʼesmenten diferents creences, temples i cerimònies religioses [vegeual Solucionari, en negreta, a lʼapartat 3 dels «Exercicis de reforç»]. Es poden comparar amb la rea-litat actual a Catalunya i amb la del recorregut que fan els protagonistes: al llarg del canal de Suez,a lʼÍndia, a la Xina, al Japó, a Nord-Amèrica. [= Islamisme, hinduisme, budisme, taoisme, sintoisme,evangelisme i les seves variants, mormons.]

5. Compara un fragment de la novel·la en diferents llengües o versions. (Nota: aquesta activitattambé es pot fer durant la lectura.)

Proposem el fragment següent: [Vegeu a lʼapartat corresponent de «Després de la lectura.»]

PROVA D’AVALUACIÓ LECTORA

Preguntes obertes. Respon breument.

1. Què seʼn diu sobre els familiars de Phileas Fogg al començament de la novel·la, en concret sobreels germans, pares, dona i fills?Vegeu pàg. 12: ni dona ni fills ni amics. Sobre els seus orígens només seʼns diu: «[a]nglès sense capmena de dubte, Phileas Fogg potser no era londinenc».

2. Rossinyol ha fet molts oficis diferents abans dʼentrar al servei de Fogg. Esmentaʼn dos.Vegeu pàg. 14: cantant ambulant, cavallerís en un circ, professor de gimnàstica, sergent de bombers.

3. Explica alguns detalls sobre el Reform-Club de Londres on Phileas Fogg fa lʼaposta sobre la voltaal món.Vegeu pàg. 12: cambres confortables, vestíbul amb parquet de marqueteria.Vegeu pàg. 22-23: vast edifici; menjador amb nou finestres; gran saló amb pintures i llar de foc. Éson el senyor Fogg dina i sopa i on juga a cartes amb els seus cinc companys habituals.

4. Tria un episodi dʼentre els següents amb referència a lʼagent de policia Fix: 1) quan els protago-nistes arriben a Suez, 2) quan són a Bombai, 3) a Calcuta, 4) a Hong Kong. Què fa, què pensa o quèdiu lʼinspector Fix en el cas escollit?

1) A Suez (pàg. 42 i s.): impacient al moll, espera el suposat lladre del Banc dʼAnglaterra; parlaamb Rossinyol, el qual li ensenya el passaport del seu amo. Fix li diu que el seu amo sʼhi ha de pre-sentar personalment (perquè així el podrà observar detingudament i comprovar si és el lladre quebusca). Fix parla amb Rossinyol sobre el rellotge dʼaquest i li aconsella que adeqüi lʼhora a la del llocon es troba (pàg. 55). Després de veure Phileas Fogg a lʼoficina dels visats, Fix decideix demanaruna ordre dʼarrest i seguir Fogg fins a Bombai (pàg. 58).

2) A Bombai: Fix no ha rebut lʼordre dʼarrest. És a lʼandana de lʼestació disposat a viatjar en tren


42

fins a Calcuta seguint el senyor Fogg (pàg. 71). Està a punt de pujar al tren, però no hi puja perquèha sentit la conversa entre Rossinyol i el seu amo i pensa en la possibilitat dʼenxampar-los fent al-gunes gestions a Bombai abans dʼanar a la capital: «Un delicte comès en territori indi» (pàg. 73).

3) A Calcuta (capital de lʼÍndia): per la denúncia feta per lʼinspector Fix, els dos viatgers són de-tinguts per un policia just arribar-hi. Són jutjats pel fet de la pagoda de Bombai. Fix es troba dʼincògniten un racó de la sala de judici, confiant que siguin empresonats i així tingui un marge suficient de diesperquè li arribi finalment lʼordre dʼarrest que espera des de Londres (pàg. 121). Sʼenrabia quan veuque Fogg se salva dʼanar a la presó (pàg. 123) i el segueix.

4) A Hong Kong: Fix comprova decebut que encara no hi ha arribat lʼodre de detenció que es-pera (pàg. 150). Lʼinspector porta Rossinyol a una taverna del moll i el convida a beure. Li explicaque és policia i li proposa que col·labori amb els seus plans (pàg. 155). Rossinyol sʼhi nega. Aquestestà mig embriagat (pàg. 157) i lʼinspector aconsegueix que fumi opi, la qual cosa el deixa incons-cient per unes hores. Així lʼinspector podrà endarrerir el viatge de Fogg.

5. Què és la cerimònia del sutty que els protagonistes presencien a lʼÍndia, quan viatgen per la selvaal llom dʼun elefant?Vegeu pàg. 93: «Un sutty [...] és un sacrifici humà [...]. Aquesta dona que acabeu de veure serà cre-mada demà a primeres hores del dia.» És un sacrifici (de vegades voluntari) en què la dona del maritacabat de morir és cremada viva. Aquest sacrifici ritual va ser prohibit pels anglesos, però encara per-sistia parcialment en alguns territoris apartats com el de Bundelkund (pàg. 93).

6. Per què és perseguit en Rossinyol a Bombai després dʼhaver entrat en un temple (una pagoda)?Pàg. 72: Rossinyol ignorava que els cristians tenien prohibit dʼentrar en algunes pagodes i que amés els mateixos creients no podien entrar-hi calçats. Tres sacerdots se li tiren al damunt, però Ros-sinyol se nʼescapa. Un dʼells el persegueix, «amotinant alhora la multitud», però Rossinyol és mésàgil i el deixa enrere.

7. Explica la relació (dʼamistat, odi, amor, distanciament, respecte...) que sʼestableix entre PhileasFogg i Aouda.Aouda nʼestà mig enamorada aviat, però Fogg hi manté una relació freda i distant, tot i que es com-porta com un perfecte cavaller. Vegeu pàg. 128, 139. Pàg. 174: «[...] la intrèpida Aouda, amb els ullsfixos en el seu company, la sang freda del qual admirava, es mostrava digna dʼell i entomava la tem-pesta». Pàg. 175: «Més dʼuna vegada el senyor Fogg va haver de precipitar-se cap a ella per pro-tegir-la contra la violència de les onades.» Pàg. 199: «La seva companya jove [Aouda] se sentialligada com més va més a aquell home per uns lligams diferents del reconeixement [...] uns senti-ments respecte als quals lʼenigmàtic Fogg no semblava patir cap mena dʼinfluència.» Pàg. 233:«[Aouda] Sentia afecte per aquell home [Fogg] que, encara que fos fredament, li donava cada diales mostres de la dedicació més absoluta [...] a aquell sentiment, [ella] encara li donava només el nomde reconeixement, encara que, sense saber-ho, hi havia més que això.» Vegeu pàg. 260, Aouda es-pera Fogg amb ansietat; pàg. 262: «Aouda havia agafat la mà del cavaller i la serrava en les seves,sense poder pronunciar una sola paraula!»; pàg. 288: «el seu cor va indignar-se i les llàgrimes vanlliscar dels seus ulls, quan va veure que no podia fer res, que no podia intentar res, per salvar el seusalvador.»; pàg. 295: «El senyor Fogg [...] [n]o ha comprès mai que el meu reconeixement enversell estava a punt de desbordar-se. No ha llegit mai en el meu cor...!»; pàg. 298-299: Aouda proposaa Fogg el matrimoni. «En sentir aquelles paraules, el senyor Fogg es va aixecar al seu torn. Hi haviacom un reflex desacostumat als seus ulls i com un tremolor als seus llavis. [...] va dir simplement: —Usestimo. Sí, de veritat, per tot el que hi ha de més sagrat al món, us estimo i sóc tot vostre!» I pàg.309, últimes cinc línies.

8. Quan arriben a Londres, el protagonista està convençut que ha fracassat:


43

8.1 Com reacciona davant dʼaquesta suposició?

Pàg. 293: «Aquell cavaller havia rebut amb la seva impassibilitat habitual el cop que lʼhavia colpe-jat.» Fogg donà a Rossinyol lʼordre de comprar provisions i es tancà a casa. Lʼendemà no anà alReform-Club ni sortí. «Va romandre a la seva cambra i va posar en ordre els seus assumptes» (pàg.296). «La seva cara no reflectia cap emoció. El Fogg de retorn era exactament el mateix que el Foggde partida. La mateixa calma, la mateixa impassibilitat» (pàg. 297).

8.2 Com descobreix el seu error de càlcul? Qui liʼn fa adonar?

Vegeu pàg. 306: quan Rossinyol va a veure el reverend Samuel Wilson per demanar-li dia i hora peral casament entre el seu amo i Aouda, el reverend li fa veure que lʼendemà és diumenge i no dilluns.I això és el que Rossinyol li fa comprendre al seu amo: sʼhan equivocat dʼun dia sencer.

9.Sobre el final de la novel·la:

9.1 Qui proposa que el protagonista i Aouda es casin?

Tal com hem notat més amunt, a la pregunta 7, Aouda proposa a Fogg el matrimoni. «—Senyor Fogg[...] Em voleu com la vostra esposa?» (pàg. 298).

9.2 És cert que Phileas Fogg i Aouda es casen al cap de pocs dies?

Al cap de quaranta-vuit hores (vegeu pàg. 306).

9.3 Quina és lʼúltima intervenció dʼen Rossinyol al final de la novel·la?

Després del casament del senyor Fogg i Aouda, lʼendemà al matí a lʼalba, Rossinyol truca a la portadel seu amo per explicar-li el que se li acaba dʼacudir: que podien fer la volta al món en només 78dies. Phileas Fogg lʼatén impassible i li respon tranquil·lament (pàg. 308-309).

PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT

EXERCICIS DE REFORÇ

1.Les despeses i els diners: anoteu els diners que té Fogg al començament del viatge i com els queva gastant. [= Pàg. 24, 32, 57, 59 (sous), 64 (cost del carbó), 83 i s. (el cost de lʼelefant), 108 (75 lliu-res són 1.875 francs de lʼèpoca), 121, 123 (fins aquí Fogg ha gastat 5.000 lliures), 197 (el vaixell licosta 100 lliures per dia), 275, 276, 283 (la nau de Speedy es valora en 50.000 dòlars), 284 (fins aquíFogg ha gastat unes 20.000 lliures, 292 (Fogg ofereix una de les seves darreres primes del viatge:al maquinista de Liverpool a Londres), 293, 306 (Fogg ofereix una prima al cotxer per anar al Reform-Club), 307 (de les 20.000 lliures, Fogg nʼhavia gastat 19.000 durant el viatge).]

2. Les ciutats i territoris sota domini anglès al llarg del recorregut de Phileas Fogg. [= La major partde lʼÍndia, incloent-hi Bombai, Calcuta, etc.; sobre la britanització de lʼÍndia, vegeu pàg. 112-113;Hong Kong, «encara terra anglesa», pàg. 127] Investigueu sobre aquestes ciutats i territoris llavorsi ara. Informeu-vos sobre altres colònies arreu del món al segle XIX, al XX i actualment: colònies es-panyoles, franceses, alemanyes, portugueses, holandeses...3.Vestits, costums, ètnies i creences religioses: [= Diversitat de nacionalitats i religions a Bombai, 71;la visita a la pagoda de Bombai per part de Rossinyol, 72; la deessa Kali, deessa de la mort, 78, 91;


44

els indis ferotges de Vindhya, 87; els parsis, 87-88; pagodes, 98, 100; processó de brahmans, 90;faquirs, 91; el carro de Yaggernaut, 91; el rajà difunt i el sutty, 92; Allahabad, ciutat sagrada, 107; lʼo-rigen de les fonts del Ganges, al cel, segons el Ramaiana, 108; budisme, hindús, ablucions al Gan-ges, religió brahmànica, 113; britanització de lʼÍndia 112-113; a Calcuta, la ciutat «negra»,cosmopolita, que contrasta amb la ciutat europea, 114; els salvatges de Papua, no antropòfags, 126;gents diferents que embarquen a Singapur: hindús, zelandesos, xinesos, malais, portuguesos, 136;també a Yokohama troben gent de totes les races, 184; diferències de pell i aspecte entre xinesos ijaponesos, 185; les dones japoneses, 185; sioux i pawnies, 207; indis americans vora el tren, 214;els mormons, 214, 215, 221 i s.; Salt Lake City, capital dels mormons, 215; la poligàmia dels mor-mons, 222.]

4. Animals que apareixen al llarg del recorregut, especialment a partir de Bombai. [= Elefants, 83; lʼe-lefant Kiouni, 88; són rars a lʼÍndia, 113; mones, 88; lleopards, panteres, 88; zebús, 91, 113; tigres,óssos, llops, 114; salanganes (amb nius comestibles), 126; simis a Singapur, 134; tigres més bellsa Malacca, 134; gossets de potes curtes i gats groguencs sense cua, 184; al Japó: pardals, coloms,corbs, àguila, garsa reial, ducs, ànecs, esparvers, grues, 186; bous, 187; mancaven a les carnisse-ries del Japó: xais, cabres o porcs, 187; corbs marins, pelicans, 205; bisons (uns 10.000 bisons queparen el tren durant 3 hores), 219; llops de praderia (que els encalcen vora el trineu), 268.]

5. Hi ha una versió reduïda de la novel·la per a Lectura Fàcil (IFLA), feta per Àngel Burgas (Castell-nou Ed., Barcelona 2005), dʼon es podrien seleccionar fragments perquè els comparessin amb la ver-sió completa. La versió de Lectura Fàcil pot servir de resum per al professor@ i ser punt de partidaper debatre alguns aspectes o capítols de lʼobra en el nivell de reforç.

6. També es poden usar amb aquesta finalitat les versions en format de còmic dins de la col·leccióde Famosas Novelas de Bruguera (col·lecció localitzable en algunes biblioteques, en la secció infantilo juvenil) o altres edicions il·lustrades.

7.Jocs basats en la novel·la, per exemple, el joc per a PC La volta al món en 80 dies de BarcelonaMultimèdia. [= És un joc entretingut, interessant, que planteja qüestions relacionades amb la novel·la,pensat inicialment per a les edats de 10 a 12 anys. En tot cas, és aconsellable que els jugadors tin-guin lʼajuda del professor@, perquè encertin el punt següent de destinació dels protagonistes. Si nosʼencerta, el joc sʼentrebanca i et porta a una llarga sèrie de subjocs massa infantils, dels quals noes pot sortir fàcilment, que no estan relacionats amb lʼargument de la novel·la.] Hi ha un joc de tau-ler amb el mateix títol, obra de Michael Rieneck, que es pot adquirir en la versió en castellà, perexemple a la Central de Jocs (Numància, 112-116) a Barcelona. Vegeu també lʼapartat «Proposteslúdiques».

EXERCICIS D’AMPLIACIÓ

1.Cinema: es pot analitzar amb més detall alguna de les versions de La volta al món en 80 dies[Vegeu a lʼapartat «Informació complementària sobre lʼautor i lʼobra».]

2. Es pot llegir o explicar, per part del professor@ o dʼun@ alumn@, alguna altra novel·la de JulesVerne, com ara Cinc setmanes en globus, i comparar-la amb La volta al món en 80 dies: protago-nistes, narrador, objectius...

3. Jules Verne i Edgar A. Poe (al qual Verne era molt aficionat): es podria llegir algun conte de Poe queestà a la base dʼaquesta novel·la o dʼaltres novel·les de Jules Verne. En concret el conte de Poe ti-tulat «La setmana dels tres diumenges». [= Vegeu Edgar Allan Poe, Tots els contes (volum II), Ed.Columna, 2002, trad. de Joan Solé, pàg. 343-352.]


45

4. Es pot aprofundir en alguna de les activitats proposades per abans, durant o després de la lec-tura o en els exercicis de reforç, en concret la comparació dʼalgun fragment del text en català amblʼoriginal o amb altres versions, per exemple en castellà.


Jules Verne La volta al món en 80 dies

CRÈDITS

Disseny i producció tècnica: EDUCARTIST, S.C.P.

Literaturajuvenil·AntavianaNova·SèrieClàssics LECTUR AACTIVA · 2008-06-26 · 1847 · Jules...

Documents

Transcript of Literaturajuvenil·AntavianaNova·SèrieClàssics LECTUR AACTIVA · 2008-06-26 · 1847 · Jules...