Literatura medieval catalana
-
Upload
collegi-sant-miquel-dels-sants -
Category
Education
-
view
50 -
download
4
Transcript of Literatura medieval catalana
Literatura Medieval
www.lluisrius.cat
El naixement del català � La fragmentació de l’imperi romà va donar
lloc a les diferents llengües romàniques.
� Aquest pas fou lent i gradual.
� Se sap que a partir del segle IX aquestes llengües ja eren considerades pels seus parlants com a diferents del llatí vulgar.
� A principi del segle IX (Concili de Tours -813) es decreta que la predicació es fes en llengües vulgars.
� Comencem a trobar textos sense voluntat literària on es veu aquesta realitat lingüística diferenciada.
� Les primeres obres literàries en llengües romàniques o neollatines sorgeixen al segle XII.
www.lluisrius.cat
La romanització a Catalunya va seguir les següents etapes: 1ª) S. II a C.-S I a C : arribada del s romans a Empúries (218 a C.), romanització lleu, establiment dels romans en la zona tarraconense. 2ª):S. I-V d C.: romanització més acusada.
I
Primers textos conservats en català
www.lluisrius.cat
Fragment del Forum Iudicum (llibre de lleis visigot).
són dels segles XII i XIII
Les Homilies d'Organyà. Inclou vuit sermons que contenen part de
l'Evangeli.
Ramon LLULL
www.lluisrius.cat
Biografia: vida cortesana
etapa de formació
Difusió de la seva obra
1968-1980
Ramon LLULL: vida cortesana � 1229: ocupació i conquesta de Mallorca pel Rei
Jaume I.
� 1232: Ramon Llull neix a la ciutat de Mallorca, fills d'una família benestant barcelonina. Formaven part de l'elit del moment.
� 1257: té 25 anys i es casa amb Blanca Picany. Té dos fills i comença la seva etapa cortesana. Rep un càrrec palatí: senescal (majordom) de l'infant Jaume (futur Jaume II). Conrea la poesia trobadoresca. Això ho sabem a través de Vida Coetània.
� Entre els 25 i els 32 anys manté nombrosos amors il·lícits.
www.lluisrius.cat
Ramon LLULL: etapa de formació � 1263: Conversió de Llull a la vida religiosa. Ven totes les seves possessions i trenca els vincles familiars (les cinc aparicions de Crist crucificat). Aparegué la llegenda de Santa Eulàlia.
� Es proposa tres objectius:
• 1. Tasca missional (convertir els infidels). • 2. Escriure llibres per lluitar contra els errors dels infidels. • 3. Sol·licitar al papa i als reis cristians crear escoles per formar
missioners .
� Aprèn àrab amb un esclau cultivat i estudia llatí. Fa vida contemplativa al puig de Randa. Comença a concebre la seva Art. L’Infant Jaume li proporciona els mitjans necessaris per fundar una escola monacal per formar missioners. 1276 es funda el monestir de Miramar, on s'estudia àrab i l'Art lul·liana.
� Es dedica a fer vida contemplativa: Llibre de Amic e Amat i Llibre de l'orde de cavalleria.
www.lluisrius.cat
Ramon LLULL: difusió de la seva obra
� 1283 : Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blanquerna son fill.
� 1288 : Primer viatge a París (centre intel·lectual d'Europa) per defensar la seva Art a la universitat. Fracassa estrepitosament davant l'aristotelisme i l'escolàstica. Fèlix o llibre de les meravelles.
� 1293 : Primer viatge al nord d'Àfrica per predicar als infidels.
� 1294−1306: Diversos viatges per tot Europa. Escriu més llibres: Arbre de Ciència, Arbre de filosofia d'amor,
� 1306: Segon viatge al nord d'Àfrica, on és empresonat sis mesos, condemnat a mort i, finalment, expulsat del país.
� 1309: La seva Art és acceptada en cercles universitaris a la facultat d'arts liberals, però no tant a la de Teologia. Dicta Vida coetània.
� 1316: Té 84 anys. Arriba moribund a Mallorca, o potser mor al vaixell de tornada. La llegenda diu que els musulmans el lapidaren a Bugia (no és gaire creïble). Les seves despulles són dipositades a Sant Francesc.
www.lluisrius.cat
Ramon LLULL: obra d’interès literari � Llibre d’Evast e Blanquerna: Primera novel·la escrita en
llengua neollatina. Protagonista: Blanquerma viu en els diferents estats de la vida religiosa: ermità, abat, cardenal i papa.
� Llibre de les bèsties: narració amb finalitat didàctica i moral sobre els comportaments humans representats pels animals. És la setena part del Llibre de meravelles o Fèlix. Protagonista: Fèlix recorre el món i observa la vida que duen els ermitans i els filòsofs.
� Llibre d'amic e amat: obra breu que conté una metàfora per a ser lligada cada dia de l’any. Personatges: l’amic (home) l’amat (Déu) i l’amor. És la màxima expressió de la mística lul·liana.
� Vida coetània: biografia de Llull.
www.lluisrius.cat
La prosa historiogràfica: les 4 grans cròniques
www.lluisrius.cat
• Escrites entre el S. XIII i el XIV. Entre la primera i la darrera hi van 200 anys.
• Finalitats generals de les cròniques:
§ Justificar determinats fets o actituds del rei.
§ Explicar al poble accions polítiques del rei. Per això s'escriuen en llengua vulgar.
§ Deixar constància per escrit d'uns fets que per la mentalitat medieval tenen un valor didàctic. El rei era tot un model a seguir pels seus súbdits.
§ Escrites amb un to heroic. Intenció d'exaltar el rei. Intenció patriòtica, de cohesionar el país.
La prosa historiogràfica: Jaume I
www.lluisrius.cat
• La més llarga. Escrita en dues etapes pel monarca.
• Narra de manera autobiogràfica la vida i gestes més importants del rei (conquestes de Mallorca i València, fets militars detalls de la seva vida quotidiana).
• Aconsegueix un to verídic gràcies a un llenguatge popular (refranys, dites…) i de la llengua pròpia dels personatges i forasters (castellà, aragonès, francès, àrab.)
La prosa historiogràfica: Bernat Desclot
www.lluisrius.cat
• Redacta pel tresorer Bernat Escrivà
• Protagonista Pere II el Gran
• Narra el regant del protagonista. Tracta 2 temes: Conquesta de Sicília i invasió de Catalunya pels francesos.
La prosa historiogràfica: Ramon Muntaner
www.lluisrius.cat
• La millor i més emocionant de les 4 cròniques
• Abasta des de l’engendrament de Jaume I fins la coronació d`Alfons el Benigne.
• El protagonista és Muntaner.
• Posa èmfasi en les empreses militats dels reis catalans. (patriotisme)
• Estil caracteritzat per l’ús de procediment joglarescos i un llenguatge viu i col·loquial.
La prosa historiogràfica: Pere III
www.lluisrius.cat
• Escrita com a justificació del seu regnat.
• Narra la reincorporació del
regne de Mallorca a la corona i la guerra contra els nobles rebels a valència i Aragó.
La prosa religiosa i moralitzant
CONTEXTUALITZACIÓ:
� Crisi relligiosa : El Cisma d’Occident (1378-1417) marcà la fi de l’Edat Mitjana. Hi va haver una forta crisi espiritual i es va arribar a tenir dos o tres papes simultanis (Roma, Avinyó i Pisa).
� Aquest fet va causar una divisió important entre nacions, ordres religiosos i fidels.
� Gran crisi religiosa, sumada a la crisi demogràfica causada per la pesta i per la crisi econòmica de finals de l’EM
FUNCIÓ DE LA LITERATURA RELIGIOSA
Educativa i Didàctica, reconduir els cristians pel bon camí.
GÈNERES I TÈCNIQUES
Oratòria(sermons), narracions, manuals d’adoctrinament,
l’EXEMPLUM: contes-faules-literatura hagiogràfica-llegendes-..........
www.lluisrius.cat
La prosa religiosa i moralitzant
Francesc EIXIMENIS Autor d’una enciclopèdia del cristianisme Lo Crestià, que havia de comprendre 13 llibres . Compendi del saber cristià. Text d’exemple: Normes de comportament a taula
Vicent FERRER Autor de nombrosos sermons. Gran Comunicador, capaç de commoure al públic. Treball de llengua i estil important. Text d’exemple: Sermó de Santa Margarida
Anselm TURMEDA Exemple de la crisi ideològica per la seva conversió a l’islamisme. Obra:La disputa de l’ase i Llibre dels bons Amonestaments . Text d’exemple: Elogi dels diners
Anàlisi dels tres textos: a) Estructura interna
b) Temàtica c) Gènere, Llengua i estil
d) Relació d’a,b,c amb el tipus de literatura que representa
El mateix que la Literatura Religiosa i Moral però a nivell polític a Catalunya: • Contextualització: Compromís de Casp: 1412, mort de Martí l’Humà sense successió. El successor seria Ferran d’Antequera, primer rei de la Corona d’Aragó que pertanyia a una dinastia estrangera: els Trastàmara. • Influència de l’Humanisme (influència italiana) • Característiques estilístiques de la prosa humanista:
- Frases llargues - Influència llatina (verbs al final de la frase)
- Ús de llatinismes - Ús de la retòrica
- Presència de referents clàssics: mitològics, autors i obres llatines. - Influència de la ideologia humanista.
L’HUMANISME i LA PROSA HUMANÍSTICA