Ley de Murphy (libro)
-
Upload
vallsribas -
Category
Documents
-
view
252 -
download
3
description
Transcript of Ley de Murphy (libro)
LEY DE MURPHY
AVÍS: aquells escèptics i aquells que creieu en coses tals com el
destí, patiu un risc. El risc de trencar amb totes les creences amb
les que veníeu fins ara i renovar els vostres valors envers una cosa:
la llei de l’atracció.
Mai més parlareu de la llei de Murphy per justificar un mal dia o
un dia vermell*. A partir d’aquest text, el que et passi només té un
responsable: TU.
*Concepte introduït per Holly Golightly a Desayuno con Diaman-
tes, 1961. Paper interpretat per Audrey Hepburn.
Es té molt present, en la vida que portem, la filosofia de la que par-
laré després. Es tracta d’una manera de veure els fets, una manera
de creure en les coses que passen, una manera filosòfica de treure
respostes sobre esdeveniments que ocorren sense avisar, tots ells
evitables.
Aquell que cregui fermament en aquesta llei i aposti realment per
allò que diu està realitzant un cicle inacabable de fabricació de
mals sentiments. Aquests mals sentiments acaben desembocant
en un estat d’infelicitat i generant, a la vegada, més pensaments
obscurs. El cas és: pot ser que tot allò que creiem que ocorre
sense saber el perquè pugui tenir resposta? I de ser així, pot ser
evitable?
Així doncs, recapitulem i anem a endinsar-nos en el concepte, en
l’inici de la llei de murphy: qui la va crear, com la va crear i en què
es basava al afirmar tal filosofia.
DESMITIFICANT LA LLEI DE MURPHY...
Per desmitificar llegendes, contes i mites amb gran transcendèn-
cia global cal dirigir l’anàlisi a l’arrel d’aquests. Els seus inicis a
vegades són exagerats i inclús modificats a la semblança d’algun
personatge amb aptituds creati-
ves. Tan sols calen quatre fets
manipulats per a que una sim-
ple anècdota causi el revolt que
l’autor en vol fer.
De la llei de Murphy suposem
que la va iniciar un senyor de
nom Murphy que un dia estava
teoritzant sobre el perquè dels
esdeveniments negatius i va es-
criure sobre el tema. Imagi-
nem que es tracta d’una
persona amb gran caris-
ma, amb gran poder entre la societat, que el tenia com a referència
filosòfica i, per què no, amb barba. Els teòrics, científics i demés
personatges curiosos sempre portaven barba. Deixem d’imaginar
o, si més no, intuir un inici que no va tenir aquesta llei. La gent que
fa referència a la llei de Murphy amb assiduïtat són ignorants del
principi de tot, del primer dia en el què es va fer menció a tal llei i
del què va desencadenar tal mite.
Comencem amb l’inici del conte doncs, anem a desmitificar les
seves clàusules i tot el que es refereix a quelcom que sembla que
sigui el final d’un gran procés d’anàlisi científica.
Corria l’any 1949, a la base Edwards de les Forces Aèries a Muroc,
California, i estaven portant a terme els últims retocs d’una nau.
Degut al mal funcionament d’una peça arreglada per un subordinat
del Capità Ed Murphy, aquest va exclamar “Si hi ha alguna manera
de fer-ho malament, ell ho trobarà”. A la vegada, George E. Ni-
chols, cap del projecte de Northrop (així es deia la companyia que
es feia càrrec de la construcció dels avions), va sentir la frase del
capità Murphy i li va donar forma. A tot allò que tenia a veure amb
que alguna cosa no estigués planejada i sortís malament, com la
exclamació del capità, li va donar el nom de la Llei de Murphy. Així
doncs, l’inici del mite ve de les mans del cap George E. Nichols, no
del senyor Ed Murphy.
Va començar a escampar-se quan un coronel que treballava a les
forces aèries va difondre el terme en una conferència de premsa,
referint-se a la llei com a salvació, ja que, gràcies a les seves direc-
trius varen poder preveure que tot aniria malament i van treballar
per resoldre allò que podria passar i arribar a l’exitós resultat acon-
seguit.
A partir d’aquí va començar la conquesta global de la llei i les seves
premisses. Aquí va néixer l’era Murphy, l’època en que ja hi havia
una explicació per a tot allò dolent que passava, l’era de la filosofia
del pessimisme.
Un cop explicat el vertader esdeveniment que va originar la llei de
Murphy sé i comprenc que hauré trencat més d’una perspectiva,
desig, somni i creença. Jo també era d’aquells que creia que la llei
era fruit d’un exhaust estudi d’anys i d’una sèrie d’anàlisis basats
en física, química i tot allò que té a veure amb les ciències. Jo tam-
bé he caigut al forat del vertader saber. Seguiré amb el meu discurs
per ensenyar-vos de quina pasta està feta la famosa llei.
Després de desmitificar al senyor
Murphy, introduiré la filosofia que
va fer d’aquest esdeveniment un
mite. Dono pas a la mitificació de
la llei de Murphy.
MITIFICANT LA LLEI DE MURPHY...
Per què quan se’t cau una torrada untada de mantega sempre
cau pel costat de la mantega? Per què sempre que sortim de casa
de pressa, ens oblidem les claus dins del pany de l’altre costat de
la porta? Per què quan tens una cita important sempre acabes
arribant tard? La llei de Murphy dóna resposta a totes aquestes
preguntes i a moltes més.
És posible que esdeveniments de tot tipus, sense cap mena de
relació entre els fets i les persones afectades, puguin tenir una arrel
igual? Pot ser que només una cosa doni resposta a tot allò que
passa a diferents persones i al mateix temps? Sí, se’n diu filosofia
de Murphy i respon a tots els dubtes amb la següent conclusió: tot
allò que pot anar malament, anirà malament.
No és una premissa per enfonsar a la gent. És una directiu que re-
geix la vida de molts de nosaltres i per la qual has de preveure que
tot anirà malament, de manera que acabes anticipan-te a allò que
passarà, una espècie de màquina del temps, sense veure el futur.
Vist des d’aquesta perspectiva, tothom hauria de ser regit per
aquesta llei, així res dolent passaria, tothom estaria avisat i actuaria
contra aquell factor de desviació o tendència negativa.
Tot i tenir les seves bases establertes i les seves premisses “guia-
tòries”, també afecta molt el factor de la actitud d’un mateix cap
a la llei, és a dir, hi ha un alt grau de les vegades que el fet ocorre
perquè tu t’ho busques, que et passa quelcom dolent perquè ja
t’has predisposat a que passarà i acaba ocorrent.
Aquí puc introduir una segona llei que em crida molt l’atenció i cal
tenir present en el dia a dia: la llei de l’atracció. Aquesta segona
directriu parla sobre el factor de preparació cap a alguna cosa, la
mentalitat d’un és el primer pas pels esdeveniments: si vols que
passi alguna cosa bona només cal que ho pensis i generaràs tal
energia amb els teus pensaments i sentiments que atrauràs allò
que vols. En el cas contrari passa igual. Si t’ocorre quelcom dolent
ja vas amb la mentalitat que tindrà lloc un altre fet indesitjable i,
per tant, generaràs aquella energia “imant”, però en aquest cas
atraient tot allò negatiu.Pot ser que d’aquesta llei sorgeixi la llei de
Murphy com a conseqüència de la mentalitat negativa. Així doncs,
afirmo que d’una llei s’esdevé una altra.
Per afirmar tal teoria, cal primer tenir en consideració i fer una anàli-
si de la que origina la llei de Murphy: la llei de l’atracció.
Rhonda Byrne, una escriptora australiana, va descobrir que molts
antics pensadors, alguns dels quals tenim molt presents avui en
dia com Shakespeare, Edison, Einstein, Plató, Beethoven o Lin-
coln, varen parlar o teoritzar algun cop de la filosofia de l’atracció.
Això mai es va saber fins que segles després Rhonda Byrne va
redescobrir aquests textos i va publicar les conclusions que varen
desenvolupar aquesta llei en un llibre: El Secret.
No vaig descobrir aquest llibre fins que una tercera persona em va
recomanar el film que acompanyava el llibre per a realitzar aquesta
investigació. Un cop vista la pel·lícula documental que parla del
tema, em vaig fer amb el llibre.
La gent s’ha acostumat tant a la llei de Murphy que la té molt pre-
sent a la seva vida quotidiana, tendint a la negativitat de les seves
vides i ignorant que, aquesta, tenia una explicació i que tenia una
via oposada. Tot seria molt més fàcil si no fossim ignorants de la
nostra pròpia felicitat, si sabéssim que hi ha un camí alternatiu per
agafar i així no tenir que anar amb compte amb cada cosa que
fem, sinó gaudint de tots aquells moments.
Estudis psicològics es refereixen a la llei de l’atracció quan diuen
que la percepció de la realitat pot anar condiciona- d a
per l’estat emocional i psicològic i l’actitud
amb la que un s’enfronta a la vida.
Per una altra banda, la teoria de la llei
de l’atracció no només trenca amb la
llei del pessimisme (la llei de Murphy),
sinó que també actua contra la idea que
existeixi un destí, un camí marcat que s’ha
de seguir. Com Winston Churchill deia “crees el teu propi univers
sobre la marxa”*. Tu ets l’únic responsable de tots aquells fets que
t’ocorren, ets com un imant que atreus allò que vols o no vols. Un
cop sabent la premissa principal de la llei de l’atracció, cal desen-
volupar-la al teu favor i així faràs el que vols fer, seràs el que vols
ser i tindràs allò que vols tenir. Sembla molt utòpic, molta màgia pel
mig, com un conte de genis que concedeixen desitjos però és la llei
que regeix la natura, sense temps pel mig.
Sé que et costarà d’entendre-ho, que necessitaràs un temps per
pair-ho, però acabaràs per creure-hi i començaràs a regir la teva vida
amb les teves emocions. Ja no existiran més mals dies, s’acabaran
les supersticions i creences basades en mites.
Un cop inculcada aquesta llei s’acabarà el creure en éssers omni-
potents, perquè cadascú serà el seu propi Déu.
Així doncs, donem pas a l’era de la llei de l’atracció, no la de la llei
de Murphy.
*Cita de Winston Churchill mencionada al llibre El Secret, Rhonda
Byrne, 2007.
GUIA PEL DÉU NOVELL
No s’utilitzin aquestes directrius en contra d’algú, per fer mal o per
desitjar el mal d’alguna persona, és una filosofia per arribar a la fe-
licitat, no per arribar a la venjança.
1. Pensar i desitjar el que vols aconseguir, fer o ser.
2. Visualitzar que ja posseeixes allò que vols, que ja fas allò que
vols fer o que ja ets allò que vols ser.
3. Posar-se en conseqüència a allò demanat, actuar quan es té
l’oportunitat desitjada.
4. Acte de gratitud: donar les gràcies*.
BIBLIOGRAFIANT...
- La ley de Murphy, Arthur Bloch. Madrid: 2005, Ed. Temas de
hoy.
- El Secret, Rhonda Byrne. Barcelona: 2007, Ed. Entramat.
- El secreto: la ley de la atracción, la pel·lícula. 2006.
- www.latecladeescape.com
- www.thesecret.tv