Les sigles fan nosa - Diari ARA - Joan Serra

1
16 política DIUMENGE, 8 DE FEBRER DEL 2015 ara les xarxes i al carrer, tal com es va constatar a la Marxa del Canvi que va culminar a la Puerta del Sol, ico- na del 15-M. Mentre que els partits tradicionals han interpretat que les sigles poden representar un obstacle més que un aliat per su- mar vots –en un context general de descrèdit de la vella política–, les formacions que trenquen amb el sistema vigent des de la Transició presumeixen de marca i aspiren a capitalitzar el tsunami transfor- mador que s’endevina en les en- questes. “Com a marca, Podem ha tancat el cercle: la seva imatge es- tà ben valorada i el plural que uti- litza remet a la construcció d’un projecte col·lectiu, més atraient que una marca estàtica de sigles”, raona Gutiérrez-Rubí. De convergents a socialistes, de Podem a Ciutadans, els nous enun- ciats dels partits amb una trajectò- ria més dilatada i les marques dels de creació més recent remeten al plu- ral. “Són dreceres visuals. Els partits estan lesionats i amagar la seva ex- pressió gràfica és una decisió intel·li- gent. Les sigles tenen menys atrac- tiu, tot i que hi ha excepcions”, afir- ma Gutiérrez-Rubí. “Avui les sigles, tant les institucionalitzades, com les que encara no ho són, penalitzen, són radioactives i representen l’últi- ma fortificació dels aparells i les ma- quinàries dels partits”, comenta Aleix Cuberes, assessor de comuni- cació pública. En la seva iconografia, els partits pretenen difondre voluntat trans- formadora, ara que el debat de la re- generació democràtica sembla ina- jornable, amb convocatòries electo- rals a l’horitzó. “Els nous perfils dels partits volen transmetre que han fet una mutació. ERC cada cop és un partit més ple d’independents i CDC segur que reforçarà la seva estratègia d’utilitzar el terme con- vergents –afirma Canaleta–. La uti- lització del plural pretén fer comu- nitat, remetre al grup i transmetre que el partit representa els interes- sos d’un col·lectiu, que aspira a te- nir una vinculació diferent amb la política”. Construir la credibilitat Els partits han difuminat les mar- ques i han modificat eslògans, cons- cients que les sigles són una motxi- lla pesada. “Les sigles, però també els colors corporatius o els eslògans, ja no representen reputació ni pres- tigi i tampoc construeixen valors di- ferencials afegits”, reflexiona Cube- res. En les conferències que van precedir la negociació del pacte del 27-S, les marques de partit van des- aparèixer. El 2 de desembre, Oriol Junqueras va exposar el seu full de ruta al Palau de Congressos de Ca- talunya sense que a l’escenari que amplificava el seu discurs hi apare- guessin les sigles d’ERC. S’hi podia llegir el lema Crida a un nou país: la República catalana. Un missatge que interpel·la el ciutadà per inclou- re’l en la construcció d’un projecte col·lectiu. Cuberes pronostica que els nous temps “seran igualment exigents amb moviments emer- gents com Podem o Guanyem, o els que vindran després”. “Les regles del joc i l’hegemonia partidista en la vida social no tornaran a ser les ma- teixes”, sentencia.e QUAN LES MARQUES DESAPAREIXEN 01. Josep Rull, amb el lema Som convergents!, que ha substituït les sigles de CDC. ARA 02. Oriol Junqueras, a la conferència del 2 de desembre, sense presència de la marca ERC. PERE VIRGILI 03. La presentació d’Antonio Balmón com a alcaldable de Cornellà, sense referències al PSC. ARA 04. Al cartell de Manuel Reyes com a candidat de Castelldefels no hi apareix el PP. ARA Les sigles fan nosa (i el plural suma) Els partits difuminen les marques tradicionals i aposten per lemes que remeten al grup i no són un llast ESTRATÈGIA COMUNICATIVA El mateix dia que Josep Rull s’es- trenava com a coordinador general de Convergència en un consell na- cional del partit –en substitució d’Oriol Pujol després de la seva re- núncia definitiva al càrrec de secre- tari general–, CDC presentava una nova imatge corporativa basada en el lema Som convergents!, acompa- nyat de la frase Per un país nou. Aquell 6 de setembre del 2014 s’ha- via convocat un consell nacional més nombrós del que és habitual: era el primer després que l’expresi- dent Jordi Pujol provoqués un ter- ratrèmol polític confessant l’exis- tència d’una fortuna oculta a l’es- tranger. CDC encetava un procés de refundació encara vigent i havia decidit promoure un nou eslògan, en un esforç per recuperar l’autoes- tima després del sisme provocat per la família Pujol. Amagant les si- gles, remetent al projecte col·lectiu –l’ús del plural impera ara en lemes i cartelleria–, Convergència aspira- va a desmarcar-se d’un dels seus fundadors, precisament l’any que el partit commemorava quatre dèca- des de vida. L’estratègia d’amagar la marca tradicional no és exclusiva de CDC. De fet, altres formacions de l’ano- menat establishment polític també han diluït les sigles en el trajecte cap a un 2015 farcit de cites electorals. És significatiu que en la presentació d’Antonio Balmón com a candidat socialista a l’alcaldia de Cornellà no hi hagués cap referència a la marca del PSC ni a la tribuna d’oradors ni al fons de l’escenari. L’única refe- rència al projecte de partit: el ver- mell com a color corporatiu. “Hi ha dos condicionants que influeixen a l’hora de decidir l’estratègia electo- ral, el vigor de la marca del partit i el pes que pugui tenir el lideratge del candidat, sobretot en unes eleccions municipals”, relata Antoni Gutiér- rez-Rubí, assessor de comunicació. “Quan resta la marca, es potencia la persona”, argumenta Pau Canaleta, consultor de comunicació política. A l’acte de Cornellà, el PSC va evi- denciar que ara obté més rèdits pu- blicitant el nom de l’alcalde (al faris- tol s’hi llegia #Balmon2015). L’exemple socialista contrasta amb la fortalesa de marques noves, com la de Podem, molt present a BARCELONA JOAN SERRA Lectura Els analistes valoren la idea de projecte col·lectiu en les noves marques 01 Antoni Gutiérrez-Rubí ASSESSOR DE COMUNICACIÓ I CONSULTOR POLÍTIC “Són dreceres visuals. Els partits estan lesionats i amagar la seva expressió visual és una decisió intel·ligent. Les sigles tenen menys atractiu, tot i que hi ha excepcions” Pau Canaleta CONSULTOR DE COMUNICACIÓ POLÍTICA “El plural pretén fer comunitat, remetre al grup i transmetre que el partit representa els interessos d’un col·lectiu” Aparcar la marca de sempre per projectar transformació Aleix Cuberes POLITÒLEG I ASSESSOR DE COMUNICACIÓ “Avui les sigles penalitzen, són radioactives i representen l’última fortificació dels aparells dels partits” 03 02 04

Transcript of Les sigles fan nosa - Diari ARA - Joan Serra

Page 1: Les sigles fan nosa - Diari ARA - Joan Serra

16política

DIUMENGE, 8 DE FEBRER DEL 2015 ara

les xarxes i al carrer, tal com es va constatar a la Marxa del Canvi que va culminar a la Puerta del Sol, ico-na del 15-M. Mentre que els partits tradicionals han interpretat que les sigles poden representar un obstacle més que un aliat per su-mar vots –en un context general de descrèdit de la vella política–, les formacions que trenquen amb el sistema vigent des de la Transició presumeixen de marca i aspiren a capitalitzar el tsunami transfor-mador que s’endevina en les en-questes. “Com a marca, Podem ha tancat el cercle: la seva imatge es-tà ben valorada i el plural que uti-litza remet a la construcció d’un projecte col·lectiu, més atraient que una marca estàtica de sigles”, raona Gutiérrez-Rubí.

De convergents a socialistes, de Podem a Ciutadans, els nous enun-ciats dels partits amb una trajectò-ria més dilatada i les marques dels de

creació més recent remeten al plu-ral. “Són dreceres visuals. Els partits estan lesionats i amagar la seva ex-pressió gràfica és una decisió intel·li-gent. Les sigles tenen menys atrac-tiu, tot i que hi ha excepcions”, afir-ma Gutiérrez-Rubí. “Avui les sigles, tant les institucionalitzades, com les que encara no ho són, penalitzen, són radioactives i representen l’últi-ma fortificació dels aparells i les ma-quinàries dels partits”, comenta Aleix Cuberes, assessor de comuni-cació pública.

En la seva iconografia, els partits pretenen difondre voluntat trans-formadora, ara que el debat de la re-generació democràtica sembla ina-jornable, amb convocatòries electo-rals a l’horitzó. “Els nous perfils dels partits volen transmetre que han fet una mutació. ERC cada cop és un partit més ple d’independents i CDC segur que reforçarà la seva estratègia d’utilitzar el terme con-

vergents –afirma Canaleta–. La uti-lització del plural pretén fer comu-nitat, remetre al grup i transmetre que el partit representa els interes-sos d’un col·lectiu, que aspira a te-nir una vinculació diferent amb la política”.

Construir la credibilitat Els partits han difuminat les mar-ques i han modificat eslògans, cons-cients que les sigles són una motxi-lla pesada. “Les sigles, però també els colors corporatius o els eslògans, ja no representen reputació ni pres-tigi i tampoc construeixen valors di-ferencials afegits”, reflexiona Cube-res. En les conferències que van precedir la negociació del pacte del 27-S, les marques de partit van des-aparèixer. El 2 de desembre, Oriol Junqueras va exposar el seu full de ruta al Palau de Congressos de Ca-talunya sense que a l’escenari que amplificava el seu discurs hi apare-guessin les sigles d’ERC. S’hi podia llegir el lema Crida a un nou país: la República catalana. Un missatge que interpel·la el ciutadà per inclou-re’l en la construcció d’un projecte col·lectiu. Cuberes pronostica que els nous temps “seran igualment exigents amb moviments emer-gents com Podem o Guanyem, o els que vindran després”. “Les regles del joc i l’hegemonia partidista en la vida social no tornaran a ser les ma-teixes”, sentencia.e

QUAN LES MARQUES DESAPAREIXEN 01. Josep Rull, amb el lema Som convergents!, que ha substituït les sigles de CDC. ARA 02. Oriol Junqueras, a la conferència

del 2 de desembre, sense presència de la marca ERC. PERE VIRGILI 03. La presentació d’Antonio Balmón com a alcaldable de Cornellà, sense referències al PSC. ARA 04. Al cartell de Manuel Reyes com a candidat de Castelldefels no hi apareix el PP. ARA

Les sigles fan nosa (i el plural suma)Els partits difuminen les marques tradicionals i aposten per lemes que remeten al grup i no són un llast

ESTRATÈGIA COMUNICATIVA

El mateix dia que Josep Rull s’es-trenava com a coordinador general de Convergència en un consell na-cional del partit –en substitució d’Oriol Pujol després de la seva re-núncia definitiva al càrrec de secre-tari general–, CDC presentava una nova imatge corporativa basada en el lema Som convergents!, acompa-nyat de la frase Per un país nou. Aquell 6 de setembre del 2014 s’ha-via convocat un consell nacional més nombrós del que és habitual: era el primer després que l’expresi-dent Jordi Pujol provoqués un ter-ratrèmol polític confessant l’exis-tència d’una fortuna oculta a l’es-tranger. CDC encetava un procés de refundació encara vigent i havia decidit promoure un nou eslògan, en un esforç per recuperar l’autoes-tima després del sisme provocat per la família Pujol. Amagant les si-gles, remetent al projecte col·lectiu –l’ús del plural impera ara en lemes i cartelleria–, Convergència aspira-va a desmarcar-se d’un dels seus fundadors, precisament l’any que el partit commemorava quatre dèca-des de vida.

L’estratègia d’amagar la marca tradicional no és exclusiva de CDC. De fet, altres formacions de l’ano-menat establishment polític també han diluït les sigles en el trajecte cap a un 2015 farcit de cites electorals. És significatiu que en la presentació d’Antonio Balmón com a candidat socialista a l’alcaldia de Cornellà no hi hagués cap referència a la marca del PSC ni a la tribuna d’oradors ni al fons de l’escenari. L’única refe-rència al projecte de partit: el ver-mell com a color corporatiu. “Hi ha dos condicionants que influeixen a l’hora de decidir l’estratègia electo-ral, el vigor de la marca del partit i el pes que pugui tenir el lideratge del candidat, sobretot en unes eleccions municipals”, relata Antoni Gutiér-rez-Rubí, assessor de comunicació. “Quan resta la marca, es potencia la persona”, argumenta Pau Canaleta, consultor de comunicació política. A l’acte de Cornellà, el PSC va evi-denciar que ara obté més rèdits pu-blicitant el nom de l’alcalde (al faris-tol s’hi llegia #Balmon2015).

L’exemple socialista contrasta amb la fortalesa de marques noves, com la de Podem, molt present a

BARCELONAJOAN SERRA

Lectura Els analistes valoren la idea de projecte col·lectiu en les noves marques

01

Antoni Gutiérrez-Rubí ASSESSOR DE COMUNICACIÓ I CONSULTOR POLÍTIC

“Són dreceres visuals. Els partits estan lesionats i amagar la seva expressió visual és una decisió intel·ligent. Les sigles tenen menys atractiu, tot i que hi ha excepcions”

Pau Canaleta CONSULTOR DE COMUNICACIÓ POLÍTICA

“El plural pretén fer comunitat, remetre al grup i transmetre que el partit representa els interessos d’un col·lectiu”

Aparcar la marca de sempre per projectar transformació

Aleix Cuberes POLITÒLEG I ASSESSOR DE COMUNICACIÓ

“Avui les sigles penalitzen, són radioactives i representen l’última fortificació dels aparells dels partits”

03

02

04