Les serps

download Les serps

If you can't read please download the document

Transcript of Les serps

LES SERPS

LES SERPSPAU PONS MADRID 4t

QU S UNA SERP:

Les serps sn animals de la famlia dels rptils.

Sn animals vertebrats.

Tamb sn carnvors.

COM SN:

El seu cos s allargat, no t potes i est recobert d'escates.

Tenen un crani d'articulaci laxa, i la majoria poden dislocar la mandbula per poder menjar preses molt ms grans que el seu propi cap.

Per tal d'acomodar el seu cos estret, els rgans parells de les serps (com ara els ronyons) es troben l'un al davant de l'altre en lloc d'estar al costat, i noms tenen un pulm funcional.

CURIOSITATS:

Se'n reconeixen quinze famlies, que inclouen 456 gneres i ms de 2.900 espcies.

La seva mida varia des dels 10 cm de llarg de la minscula Leptotyphlops carlae fins als 7,6 metres de les anacondes i les pitons.

La majoria d'espcies no sn verinoses, i les que ho sn utilitzen el ver per matar i sotmetre les preses i no per autodefensa. Algunes tenen un ver prou potent com per a causar lesions doloroses o, fins i tot, la mort als humans.

CARACTERSTIQUES:

LA PELL:La pell de la serp est recoberta per escates. La majoria de les serps utilitzen escates especialitzades de la part ventral per desplaar-se, aferrant-se amb elles a les superfcies.. Les serps canvien de pell peridicament. A diferncia d'altres rptils, el canvi de pell s realitzat en una pea, com si tirs d'una mitja. Aix es fa a mesura que l'animal creix i a ms, per reparar ferides i alliberar-se de parsits externs.

LOCOMOCI:La locomoci es realitza mitjanant ondulacions laterals del cos, les escates ventrals eixamplades de moltes serps impedeixen el lliscament. DENTADURA:

Hi ha diversos tipus de dents, segons l's sobre el qual s'implantin: maxillars, pterigoides, palatins, dentari i premaxillars.

ESQUELET:L'esquelet t moltes vrtebres, entre 200 i 400 segons el tipus de serps. Els ossos de la mandbula superior estan feblement units a la resta del crani i el quadrat es pot moure lliurement i posseeix potents msculs refractors, el que permet una enorme obertura de les mandbules i la degluci de grans preses senceres. Les dents sn agudes i corbades cap enrere i s'implanten tant al paladar com en el maxillar i el dentari.

ORGANS INTERNS:

1 Esfag, 2 trquea, 3 pulmons traqueals4 pulm esquerre 5 pulm dret6 cor7 fetge8 estmac9 sac d'aire10 vescula biliar11 pncrees12 melsa13 intest14 testicles15 ronyons.

LA REPRODUCCI:

La majoria de les serps es reprodueixen ponent ous (ovoviviparisme), per algunes espcies han desenvolupat un tipus de viviparisme. El cos de la mare ret els ous fins que les cries estan totalment formades per viure d'una manera independent.

VER:

Moltes espcies utilitzen ver per immobilitzar o matar les seves preses. El ver s una secreci modificada que guarden a les glndules verinoses i que s'injecta a la pressa grcies als ullals.

El ver ataca el sistema nervis, danya la sang i els teixits i pot afectar l'organisme de diferents maneres.

Austrlia s el lloc del mn amb major nombre d'espcies verinoses; per noms es produeix una mort per mossegada a l'any de mitjana. En canvi, a l'ndia, es produeixen 250.000 mossegades anuals que produeixen unes 50.000 morts. A Espanya es produeixen l'any 1500 mossegades d'escurons, de les quals entre 3 i 5 provoquen la mort de la vctima.

TIPUS DE ATAC

ATAC AMB VER. Hi ha serps que per matar les seves preses, els hi tiran o inyecten ver.

ATAC PER CONSTRICCI. Hi ha altres serps que no sn verinoses, sino que maten a les seves preses per constricci (extrangulament)

SERPS CONSTRICTORES

ANACONDA. s una de ses ms grosses del mon. Aquesta l'han trobada a Brasil i medeix uns 11 m. i pesa uns 400 kg.

BOA CONSTRICTOR. s una de les ms conegudes del mon, i s originaria de Amrica Central i Amrica del Sud.

PITN: Hi ha diferents tipus de pitons, aqu veis la normal i la albina.

SERPS VERINOSES

CASCABEL. El seu nom ve per la forma de la cua, la pot fer sonar com un picarol.

COBRA. Hi ha molts de tipus de cobres. Es caracteritzen pel seu coll, que despleguen quan es senten irritades o en perill.

MAMBA NEGRA: El seu nom es debut al color de la seva boca. I s una de les ms verinoses del mon.

GRCIES PER LA VOSTRE ATENCI.