Les Aules d'acollida a l'educació primària
-
Upload
biblioteca-institut-montserrat -
Category
Documents
-
view
235 -
download
3
description
Transcript of Les Aules d'acollida a l'educació primària
TREBALL DE RECERCA
LES AULES D’ACOLLIDA A
L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Júlia Escanilla Gracia
Dirigit per: Manel Pérez
2n de Batxillerat 4
Institut Montserrat
6 de novembre 2013
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
Les aules d’acollida a l’educació primària
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ 3
2. IMMIGRACIÓ A CATALUNYA 4
3. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT A L’AULA D’ACOLLIDA 5
3.1. Atenció a la diversitat 5
3.2. Atenció als alumnes nouvinguts 6
3.3. Acollida i integració dels alumnes nouvinguts 7
4. L’AULA D’ACOLLIDA 8
4.1.Què és l’aula d’acollida 8
4.2. Aula d’acollida, normativa i regulació 9
4.3. Objectius 11
4.4. Funcionament i metodologia 12
4.5. El tutor de l’aula d’acollida 14
5. AVALUACIÓ INICIAL I ASSIGNACIÓ DEL CURS 17
5.1. Aproximació a l’entorn personal i familiar 17
5.2. Una anàlisi educativa 17
5.3. Avaluació dels coneixements lingüístics 19
5.4. Assignació del curs 20
5.5. Alumnat estranger amb una base educativa prèvia 21
6. AGRUPACIONS A L’AULA D’ACOLLIDA 26
7. PROCÉS DE TRANSICIÓ 31
8. EMOCIONS A L’AULA D’ACOLLIDA 34
9. PROGRAMACIÓ DE L’AULA D’ACOLLIDA PER
L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 37
10. CONCLUSIÓ 71
11. BIBLIOGRAFIA 72
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
3 Les aules d’acollida a l’educació primària
1. INTRODUCCIÓ:
El present treball neix amb la idea de manifestar la importància de l’aula
d’acollida com a facilitadora de la integració del nouvingut. En el marc dels
principis generals de l’escola inclusiva, s’ha de tenir en compte l’atenció a la
diversitat i en la mesura que possible l’atenció dels alumnes ha de tenir lloc en
l’entorn escolar ordinari. En l’estudi es mostra el procés que realitza un
nouvingut des de que arriba al centre i entra a l’aula d’acollida fins que va amb
normalitat a l’aula ordinària.
L’objectiu principal d’aquest treball és conèixer el funcionament
d’aquestes aules a l’etapa d’educació primària i la manera com viuen els
alumnes tot el procés d’adaptació. En l’estudi es veuen reflectits tots els passos
que segueixen els alumnes nouvinguts per tal d’assistir a les aules d’acollida.
Tot i així cal esmentar la limitació de temps amb la que s’ha comptat que ha fet
que no fos possible valorar detalladament tot el seguiment de l’adaptació de
l’alumne nouvingut.
La motivació que ha despertat el interès per aquest tema i les ganes
d’aprofundir-hi ha sigut que des de ben petita he volgut estudiar magisteri, i he
volgut donar a conèixer el treball que es realitza en una aula d’acollida.
S’ha pogut veure que l’aula d’acollida és molt diferent de l’aula ordinària,
però el que m’ha agradat més treballar ha sigut la part emocional dels alumnes
nouvinguts. És un tema que mai n’havia sentit parlar i que m’ha agradat molt
d’investigar, aprofundir-hi i treballar. També cal remarcar especialment el treball
que realitza el professorat, és un treball molt complex.
He d’agrair que gràcies a aquest treball he pogut aprofundir molt en un
tema el qual coneixia molt superficialment i que m’ha sorprès molt gratament.
La tasca que es duu a terme dins de l’ aula d’acollida és realment molt
interessant i important.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
4 Les aules d’acollida a l’educació primària
2. IMMIGRACIÓ A CATALUNYA:
Analitzant el fenomen migratori a Catalunya, Barcelona és la província que
concentra més població infantil i juvenil de nacionalitat estrangera. Aquesta
població ha crescut espectacularment en els últims anys.
Catalunya comptabilitza, l’any
2006, 7.134.697 habitants, dels
quals 913.757 són de nacionalitat
estrangera. Com es pot veure en
la següent gràfica evolutiva, el
creixement de la població
estrangera ha estat espectacular en deu anys i ha passat de menys de 100.000
l’any 1996 a prop d’un milió de persones el 2006.
Així doncs, la presència del col·lectiu infantil i juvenil de nacionalitat
estrangera es fa visible amb més contundència a Catalunya, on projectes
migratoris de creació de noves famílies es troben més assentats. La següent
gràfica mostra l’evolució de la població estrangera al territori de Catalunya
durant els darrers anys.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
5 Les aules d’acollida a l’educació primària
3. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I L’AULA D’ACOLLIDA
3.1. Atenció a la diversitat
Un dels trets que caracteritzen l’actual societat és la forta globalització
que s’està donant, això òbviament fa necessari parlar de la diversitat. S’entén
per diversitat el conjunt de diferències socials, econòmiques, culturals,
personals i d’aprenentatge que identifica a l’individu com a ésser únic. Tothom
és diferent i afrontar aquesta diversitat a l’aula ha de ser totalment prioritari.
El model d’educació inclusiva, es justifica, entre altres aspectes, per la
voluntat d’organitzar contextos educatius de qualitat, adequats per a tothom.
L’escola inclusiva és la que ofereix a tots els alumnes, sense distinció de la
discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat per continuar
essent membres de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys, i
juntament amb ells, dins l’aula.
La presència de
l’alumnat nouvingut als
centres fa latent aquesta
diversitat i demana que el
professorat conegui i
apliqui eines i recursos
per a la gestió d’aquesta
diversitat. Els processos
d’aprenentatge d’aquest alumnat presenten unes característiques més o menys
específiques. Cal tenir en compte que parteix d’una història diferent de molts
dels seus companys pel que fa a referents culturals, llengües o estils
d’aprenentatge. Sense considerar això en cap moment com un inconvenient,
l’aula d’acollida es mostra com un recurs des del qual treballar per afavorir la
total integració a l’aula ordinària d’aquests alumnes.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
6 Les aules d’acollida a l’educació primària
3.2. Atenció als alumnes nouvinguts
Considerem un “alumne/a nouvingut” aquell que s’ha incorporat per
primera vegada al sistema educatiu de Catalunya en els darrers vint-i-quatre
mesos.
Davant del xoc emocional que li pot representar a l’alumne l’arribada a
un nou entorn social i cultural, el centre ha de preveure mesures específiques
perquè així l’alumne es pugui sentir ben acollit i percebre el respecte envers la
seva llengua i cultura, i intentar que el més ràpidament possible, pugui seguir
amb normalitat el currículum i adquirir l’autonomia personal dins l’àmbit escolar
o social.
El centre on l’alumne està
escolaritzat, ha de donar
una resposta personalitzada
per garantir l’aprenentatge
de la llengua, l’accés al
currículum comú i els
processos de socialització
d’aquest alumnat i establir
així els criteris metodològics
i els materials curriculars
que facilitin la integració a les aules ordinàries des de un primer moment. Tot
això correspon a la comissió d’atenció a la diversitat, que aquesta determina les
actuacions que es duran a terme per atendre les necessitats educatives
d’aquest alumnat, així com els trets bàsics de les formes organitzatives i dels
criteris metodològics que és considerin més apropiats.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
7 Les aules d’acollida a l’educació primària
3.3. Acollida i integració dels alumnes nouvinguts
Pel centre educatiu i pel professorat que hi treballa, l’acollida i la integració
escolar de tots els alumnes ha de ser una de les primeres responsabilitats i
objectius, això deriva en una sèrie d’aspectes que el centre educatiu ha de tenir
en compte.
Proporcionar a les famílies la informació adequada sobre el sistema
escolar a Catalunya:
funcionament del centre,
tractament i ús de les llengües,
recursos a l’abast, tant al centre com a l'entorn,
possibilitat de sol·licitud d’ajuts,
procés d’integració escolar i social de l’alumne/a al centre,
assoliment dels aprenentatges…
Garantir una comunicació eficient amb la família, per tal de copsar les
necessitats de l’alumne/a (físiques, afectives, emocionals, cognitives,
socials…). El centre pot utilitzar el servei de traducció i sol·licitar la
presència d’un traductor/intèrpret quan l’alumne/a i la seva família
desconeguin les dues llengües oficials a Catalunya. Tant les entrevistes
inicials com el seguiment poden fer-se en sessions individuals o en grup.
Fer l’avaluació inicial de l’alumne/a utilitzant la llengua familiar o
d’escolarització prèvia, en la mesura que sigui possible.
A l’educació bàsica, vetllar per una correcta adscripció de curs i grup,
preferentment al nivell que correspon a l’edat cronològica o a un curs
inferior com a màxim.
Garantir el traspàs d’informació al tutor/a i a l’equip docent.
Atendre les necessitats afectives, emocionals i relacionals derivades
dels processos migratoris i reforçar la tutoria per potenciar l’autoestima i
proporcionar l’orientació escolar i/o laboral necessària.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
8 Les aules d’acollida a l’educació primària
4. L’AULA D’ACOLLIDA
4.1. Què és l’aula d’acollida
L’aula d’acollida, és l’aula on l’alumnat nouvingut o d’incorporació
tardana més gran dels sis anys comença el curs d’escolarització en una escola
de Catalunya. Normalment els alumnes que són rebuts a les aules d’acollida
són alumnes provinents de la immigració i amb desconeixement dels idiomes
que són parlats a les aules ordinàries.
A les aules d’acollida de Catalunya, hi ha dos tipus d’alumnes
nouvinguts, els que parlen llengües romàniques, com el portuguès, el gallec,
l’asturlleonès, el castellà, l’aragonès, el català, l’occità, el francès, el
retoromànic, l’italià, el sard i el romanès o els de parla de llengües no
romàniques. A part d’aquest factor, també hi ha la diferent cultura i la variació
de l’edat d’inici en l’educació. Aquests factors provoquen que hi hagi una
adaptació més lenta o més ràpida en l’ensenyament català.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
9 Les aules d’acollida a l’educació primària
Els alumnes de l’aula d’acollida podran deixar d’assistir-hi quan el seu
nivell de llengua sigui el suficient per poder assistir a l’aula ordinària amb
normalitat amb els alumnes de la mateixa edat. Per molt que hi hagi hagut un
canvi d’aula, rebran una atenció educativa específica inicialment.
L’aula d’acollida, només és podrà trobar en els centres educatius en els
quals hi hagi un compromís de l’acollida de l’alumne nouvingut i que hi hagi un
nombre elevat d’alumnes escolaritzats a l’aula d’acollida. Es podrà permetre
que l’alumnat s’incorpori en qualsevol moment de curs a l’aula d’acollida, i si es
troba adient, també es podrà reincorporar a l’aula ordinària en qualsevol
moment.
L’alumne, no només estarà vinculat a l’aula d’acollida sinó que haurà de
ser un punt de referència on hi hagi un marc de treball obert, on hi haurà una
participació constant del centre, que pugi permetre a l’alumne una atenció
emocional i un aprenentatge intensiu de la llengua catalana. Amb això,
s’adjunta el que l’aula pugui proporcionar al nouvingut una atenció adequada a
les seves necessitats i progressos, ja siguin relacionals o lingüístics, com a
complement del treball del grup de la classe.
El nombre de professors que intervenen en una aula d’acollida ha de ser reduït.
Aquest grup de professors han de tenir una bona competència lingüística en
català i una gran sensibilitat pels processos d’acollida i integració de l’alumnat
nouvingut.
4.2. Aula d’acollida , normativa i regulació
El sistema d’acollida especialitzat per als alumnes nouvinguts que es
preveu al decret 142/2007, pel qual s’estableix l’ordenació dels
ensenyaments de l’educació primària, es desenvolupa mitjançant la
previsió d’aules d’acollida a les escoles.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
10 Les aules d’acollida a l’educació primària
Aquestes aules són espais d’acompanyament emocional i curricular
així com d’aprenentatge de la llengua catalana, pensats per als alumnes
de primària i de secundària que hagin arribat a Catalunya durant els dos
últims anys.
Pel que fa a la resposta de l’Administració a la incorporació de
l’alumnat immigrant, en els darrers anys el Govern autonòmic ha dut a
terme un procés de reforma de l’ordenació curricular de l’educació primària
i secundària. Aquest procés té com a antecedents, d’una banda, la Llei
orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, i d’una altra, les
transformacions socials i culturals a la nostra societat. Així doncs, cal
destacar les mesures sobre atenció a la diversitat del Decret 142/2007, de
l’ordenació de l’ensenyament de l’educació primària.
En la norma es preveu una acollida personalitzada i mesures
organitzatives i curriculars, per als alumnes d’incorporació tardana, que
permetin la seva integració escolar i l’aprofitament dels seus estudis,
d’acord amb les característiques personals, d’aprenentatge i del context
social. L’acollida d’aquest alumnat ha de tenir en compte de manera
especial l’aprenentatge lingüístic, l’accés al currículum comú i els
processos de socialització. El desenvolupament d’aquestes mesures ha de
ser en tot cas simultani a l’escolarització de l’alumnat en els grups
ordinaris, en funció del nivell i l’evolució del seu aprenentatge (art. 11.4).
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
11 Les aules d’acollida a l’educació primària
4.3. Objectius
A l’aula d’acollida hi ha tres objectius principals, els quals es mostren en la
següent figura.
Proporcionar: A l’alumne nouvingut que s’incorpora tardanament al
sistema educatiu català i al qual li resulta la llengua desconeguda, els
mitjans necessaris per poder assegurar una bona integració, ja siguin als
nivells acadèmics i socials, i a molts d’altres.
Fomentar: A l’alumne se li ha de fomentar una actitud positiva vers la
llengua i la cultura catalana, tot i així respectant les diversitats
lingüístiques i culturals de totes les cultures.
Promoure: En una aula d’acollida, es promourà la participació en
activitats on es fomenti l’ús de la llengua i la integració a la cultura
catalana. Aquesta tasca d’integració té un caràcter positiu ja que els
alumnes nouvinguts arriben a sentir-se part de la comunitat educativa.
Proporcionar Fomentar Promoure
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
12 Les aules d’acollida a l’educació primària
4.4. Funcionament i Metodologia
A l’hora d’analitzar el funcionament d’una aula d’acollida, s’ha de tenir en
compte diferents aspectes, en la següent figura es mostren els més importants.
Organitzar els aprenentatges de manera globalitzada suposa partir d’un
enfocament constructivista i procura que l’aprenentatge sigui significatiu. Es
pretén partir del coneixement del propi alumne per connectar-ho amb nous
coneixements, l’aspecte més important no és el contingut que s’ensenya sinó
les seqüències d’aprenentatge i les relacions que s’estableixen entre alumnes i
entre alumne i professor.
Respecte a les activitats resulta interessant que siguin funcionals i
significatives ja que d’aquesta manera s’afavoreix l’aprenentatge, el qual es
crea a partir d’esquemes propis i com a resultat de la interacció amb l’entorn.
El treball cooperatiu és un dels altres factors a tenir en compte, cal
fomentar les interaccions en petits grups, creant un clima de treball cooperatiu
a partir del que els alumnes ja saben i del que poden fer amb el coneixement
que tenen de la llengua d’aprenentatge.
Organització dels aprenentatges de
manera globalitzada
Existència d'activitats funcionals
Foment del treball cooperatiu
Establiment de relacions personals
positives
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
13 Les aules d’acollida a l’educació primària
Finalment convé també establir relacions personals positives tot
procurant incrementar el nivell d’autoestima, la motivació dels aprenentatges i
les expectatives de futur de l’alumnat.
Pel que fa al funcionament general de l’aula és important a tenir en compte
també d’altres factors:
Que l’horari de l’aula d’acollida no interfereixi en les matèries que
l’alumnat nouvingut pugui compartir amb els companys de l’aula
ordinària. Es convenient que l’assistència vagi disminuint a mesura que
es vagin incrementant els aprenentatges.
Cal tenir un espai on l’alumnat pugui interactuar amb la resta d’alumnes i
així poder facilitar el seu procés de socialització.
Cap alumne ha de romandre totes les hores lectives a l’aula d’acollida.
L’opció més recomanable, és que estigui només la meitat de l’horari
lectiu.
El pas de l’alumnat nouvingut a l’aula ordinària, demana molta
coordinació i una atenció educativa, on s’incrementin progressivament
els aprenentatges. Però amb el suport suficient per assegurar l’èxit
escolar.
Els alumnes s’han de poder incorporar en qualsevol moment del curs, i
també s’ha de poder decidir la reincorporació d’un alumne o alumna a
l’aula ordinària en el moment que és consideri més adient.
El nombre de professorat que intervingui, ha de ser reduït.
El recurs “aula d’acollida”, s’estructura de manera flexible en funció de les
necessitats de l’alumnat que ha d’atendre i tenint en compte l’organització de
cada centre. Això implica la possibilitat d’atendre l’alumnat en diversos grups en
funció de la seva escolarització prèvia, la seva llengua d’origen o altres
característiques que puguin determinar necessitats educatives específiques
diferenciades. Es recomana que el nombre d’alumnes nouvinguts, sigui d’un
màxim de 10 alumnes.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
14 Les aules d’acollida a l’educació primària
4.5. El tutor de l’aula d’acollida
Hi ha una sèrie d’aspectes que el professor tutor de l’aula d’acollida ha de
conèixer en profunditat són, en la següent figura s’enumeren.
És important que el professor tingui experiència en l’ensenyament de
segones llengües i un bon coneixement de l’alumnat. També cal dir que per dur
a terme la seva tasca dins de l’aula d’acollida serà molt favorable la seva
experiència en tutoria i el coneixement d’adaptacions curriculars, són els punts
en els que es recolzarà la seva feina, un bon coneixement i experiència dels
mateixos permetrà uns
resultats més positius.
A part d’això, el professorat
que treballi a l’aula
d’acollida, ha de tenir
experiència docent i domini
de les tecnologies de la
informació i de la
comunicació.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
15 Les aules d’acollida a l’educació primària
Respectant això, el centre nomenarà un tutor responsable, que seguirà un
assessorament i un pla de formació específic per al professorat de l’aula.
El tutor de l’aula d’acollida ha de dur a terme les funcions següents:
Fer l’avaluació inicial i col·laborar en l’elaboració dels plans individuals
intensius. Si fos necessari, també hauria de col·laborar amb les
adaptacions curriculars individualitzades o en modificar el currículum
d’acord amb les necessitats educatives de l’alumne.
Gestionar l’aula d’acollida:
1. Planificar recursos i actuacions
2. Aplicar les metodologies més adequades
3. Programar les seqüències d’aprenentatge i avaluar
processos i resultats
Aplicar metodologies i estratègies d’immersió lingüística per a
l’adquisició de la llengua
Promoure la integració de l’alumnat nouvingut a les seves aules de
referència.
Col·laborar en la sensibilització i introducció de l’educació intercultural en
el procés educatiu de l’alumnat nouvingut.
Coordinació amb el coordinador/a de llengua, cohesió social i
interculturalitat del centre.
Participar en les reunions dels equips docents per coordinar actuacions i
fer el seguiment.
El centre i els professionals que hi treballen han de tenir en compte:
Donar una resposta personalitzada per garantir l’aprenentatge de la
llengua, l’accés al currículum comú i els processos de socialització
d’aquest alumnat.
Establir els criteris metodològics i els materials curriculars que facilitin la
integració a les aules ordinàries des del primer moment.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
16 Les aules d’acollida a l’educació primària
Responsabilitzar-se de l’acollida i la integració escolar de tot l’alumnat .
Fer l’avaluació inicial de l’alumne en la llengua familiar o d’escolarització
prèvia en la mesura que sigui possible.
Vetllar per una correcta adscripció de curs i grup, preferentment al nivell
que correspon a l’edat cronològica.
Garantir el traspàs d’informació al tutor/a i a l’equip docent.
Atendre les necessitats afectives, emocionals i relacionals derivades
dels processos migratoris.
Reforçar la tutoria per potenciar l’autoestima i l’orientació escolar i/o
laboral necessària.
Proporcionar l’aprenentatge intensiu de la llengua catalana.
4.6. Avaluació dels alumnes nouvinguts
Cada un dels alumnes nouvinguts, rebrà la seva avaluació que serà duta a
terme amb relació els objectius del seu pla individualitzat i a les aportacions
realitzades del currículum.
L’avaluació serà contínua, amb observació sistemàtica i visió global del seu
progressos d’aprenentatge. Tot i això, s’integraran les adaptacions i les
observacions efectuades en cada una de les àrees.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
17 Les aules d’acollida a l’educació primària
5. AVALUACIÓ INICIAL I ASSIGNACIÓ DEL CURS
5.1. Aproximació a l’entorn personal i familiar
Per conèixer millor a l’alumne, se li fa una entrevista personal i també es fa
una segona amb els pares o els familiars directes que facin permetre als
professors conèixer les actituds de l’alumne nouvingut. El que es pretén, es
poden entenda el procés migratori que ha tingut, les inseguretats, con son les
dinàmiques familiars,..tots els elements que puguin influir en el
desenvolupament escolar del nouvingut. Les entrevistes, alhora també
serveixen per saber les expectatives acadèmiques de l’alumne i de la seva
família a curt o llarg termini, també l’actitud que mantenen sobre la institució
escolar i les disposicions davant del professorat.
Tot això s’ha de tenir en compte, ja que el caràcter emocional i efectiu de
l’alumne són elements bàsics que intervenen en el procés d’adaptació escolar.
Des del inici fins al final, factors més personals com el caràcter de l’alumne,
la seva situació emocional i la seva capacitat de comunicació poden determinar
l’opció per diferents estratègies educatives.
5.2. Una anàlisi educativa
Fer una anàlisi educativa és essencial per tal que es pugui escolaritzar a
l’alumne en el grup classe més adequat. Amb aquesta anàlisi, ha de permetre
obtenir informació del nivell d’escolarització i d’aprenentatge previ del
nouvingut. També ens hem d’informar sobre les característiques del sistema
educatiu de l’origen del nouvingut.
De l’avaluació inicial no se’n pot esperar que els alumnes nouvinguts,
que venen de diferents marcs educatius i lingüístics, obtinguin els resultats que
considerem exigibles a l’alumnat autòcton, que coneix les llengües oficials el
sistema educatiu, i que ha estat escolaritzat des dels tres anys en un centre
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
18 Les aules d’acollida a l’educació primària
educatiu català. Per aquest fet, les proves inicials no haurien de valorar
únicament coneixements, sinó també aptituds, competències i capacitats.
Per aquest motiu, la Subdirecció de Llengua i Cohesió Social ofereix als
centres diverses proves d’avaluació inicial en les llengües maternes dels
alumnes nouvinguts, així poden controlar l’efecte dels dèficits lingüístics sobre
els resultats.
Per complementar l’avaluació de caràcter cognitiu, s’aconsella que una
part de les proves objectives es faci sota la supervisió d’un professor. Gràcies a
això s’obtindrà informació sobre les habilitats de l’alumne a l’hora de fer front a
la resolució d’un problema i al mateix temps es resoldrien dubtes derivats dels
mètodes avaluadors que poden dificultar els resultats de la prova. L’actitud del
docent a l’avaluació inicial hauria de proporcionar seguretat a l’alumne,
ressaltant els elements que l’alumne coneix per incrementar la seva
autoestima.
La procedència de l’alumne, no és suficient per conèixer les
característiques de la seva escolarització prèvia. Per això s’ha d’aprofundir en
el coneixements de l’escolarització prèvia de l’alumne a nivell individual
(assignatures cursades, dinàmiques d’aula, anys d’escolarització, principals
continguts apresos,..). Aquesta part de l’avaluació requereix la presència dels
pare si de l’alumne, ja que es tracten qüestions que pot ser que l’alumne
nouvingut no en recordi. Sempre que sigui possible, fora bo disposar dels
butlletins de notes dels diferents cursos realitzats en el país d’origen, per així
poder conèixer el desenvolupament de l’alumne en les diferents àrees. Els
butlletins de notes, són un element subjectiu, ja que depèn de lògiques
avaluadores i de nivells d’existència difícilment controlables, però malgrat això,
poden aportar informació sobre les àrees de coneixement en què l’alumne ha
tingut un millor desenvolupament i detectar els punts febles. També seria bo,
poder disposar dels llibres de text que hauria utilitzat l’alumne, ja que aportaria
una major informació dels continguts i dinàmiques dels sistema educatiu
d’origen. Igual d’important és conèixer els hàbits escolars previs de l’alumne.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
19 Les aules d’acollida a l’educació primària
L’avaluació inicial no ha de ser entès
com una prova tancada totalment
determinant del procés que ha de seguir
l’alumne. Així que es planteja un temps
inicial d’observació de l’alumne, tant a
l’aula d’acollida com a l’aula ordinària.
Això permet ajustar les accions
dissenyades per a l’escolarització de
l’alumnat nouvingut, adaptant-les a l’estat real de formació de l’alumne i a les
capacitats d’aprenentatge que l’observació detecta amb més profunditat que les
proves estandarditzades inicials.
5.3. Avaluació dels coneixements lingüístics
El domini de la llengua del sistema educatiu d’acollida és important, ja
que garanteix èxit en l’escolarització de l’alumne en el nou context escolar.
Tenien en compte que la llengua catalana, te una poca extensió lingüística,
nul·la entre els principals països de procedència de la població estrangera
resident a Catalunya, l’avaluació inicial dels coneixements lingüístics hauria de
ser enfocada a les capacitats potencials de l’alumne per assimilar una llengua
nova i a la detecció de la proximitat lingüística de la llengua d’origen.
Malgrat que l’aprenentatge de la llengua catalana s’ha de mantenir com
un objectiu principal per tal de dotar l’alumne d’una eina bàsica per al
desenvolupament escolar, aquest aprenentatge haurà de ser més prioritari i
intensiu en funció de les eines que tingui l’alumne. Així el domini d’una llengua
romànica, el coneixement del castellà o una base escolar sòlida poden ser
elements que accelerin el procés d’aprenentatge de la llengua catalana.
Per tots els alumnes estrangers que s’incorporen al sistema educatiu
català, el català es la segona i sovint la tercera llengua amb què entren en
contacte. Això fa necessària una diagnosi inicial que detecti els elements que
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
20 Les aules d’acollida a l’educació primària
poden facilitar o dificultar l’aprenentatge de la llengua catalana en totes seves
vessants (expressió oral i escrita, comprensió oral i escrita).
5.4. Assignació del curs
La detecció e necessitats lingüístiques, educatives i social, és necessària
per tal d’assegurar una correcta incorporació de l’alumne nouvingut al centre
educatiu.
En funció de l’edat de l’alumne en el moment que s’incorpora al sistema
educatiu general, es fa l’assignació del curs. Principalment sobre la base de
raons de caràcter psicopedagògic, que aconsellen que s’incorpori a l’alumne
nouvingut en el curs en què es trobaria si hagués inicia amb tres anys d’edat la
seva escolarització a Catalunya. Tot i això, si es detectés dificultats en el
desenvolupament normalitzat de l’alumne dins del seu grup-classe, pot
provocar l’endarreriment d’un curs escolar quan es consideri necessari. Ni el
manteniment en el curs per edat sense una diagnosi prèvia, ni l’endarreriment
automàtic detectat en alguns centres, són mecanismes adequats per a
l’assignació del curs, ja que l’assignació ha de respondre a una atenció
individualitzada per part de l’equip docent. L’endarreriment d’un curs escolar
respecte a l’edat s’hauria de produir només en els casos que es consideri que
els plans individualitzats i el pas per una aula d’acollida no són instruments
suficients per assegurar una correcta evolució de l’alumne amb el seu grup
classe, referent a la seva edat.
Les necessitats lingüístiques i/o educatives poden motivar l’assignació
d’un curs inferior a aquell que li correspondria a l’alumne per edat. Els beneficis
d’aquest endarreriment han de ser clars a l’hora de prendre una decisió. Només
s’hauria d’optar per aquesta via, quan es consideri que la incorporació a un
curs inferior comportarà uns resultats millors a nivell social, lingüístic i educatiu
que l’assignació al curs corresponent per edat.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
21 Les aules d’acollida a l’educació primària
Un cas excepcional i de difícil tractament, és el dels alumnes que
s’incorporen al sistema educatiu català amb greus dèficits lingüístics i
educatius. En aquests casos, l’assistència al grup classe ordinari d’acord amb
la seva edat o a un curs inferior planteja poques diferències, ja que la distància
entre l’alumnat prèviament escolaritzat i que l’alumnat nouvingut és gran en tots
dos casos. En aquests casos es proposa una atenció individualitzada a
l’alumne mitjançant recursos d’atenció a la diversitat disponible en el centre
amb l’objectiu de reduir la distància real.
En aquests cas és d’importància conèixer les expectatives de l’alumne,
la seva disposició vers l’estudi i la seva voluntat de permanència en el sistema
educatiu més enllà de l’edat obligatòria.
5.5. Alumnat estranger amb una base educativa prèvia
La major part dels alumnes nouvinguts escolaritzats a Catalunya,
provenen de contextos geogràfics en els quals l’educació és obligatòria, i per
tant la seva incorporació al centre es fa sobre una base educativa prèvia. En
aquests casos, en l’avaluació inicial s’observen les capacitats reals d’adaptació
de l’alumne a l’aula ordinària i a partir d’aquesta observació, s’organitzaran els
horaris dels alumnes prioritzant la seva presència a l’aula ordinària, així l’aula
d’acollida, nomes serà vista com un element complementari a l’aula ordinària,
com un element de reforç d’aquesta.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
22 Les aules d’acollida a l’educació primària
D’aquesta manera, es fixarien les assignatures que l’alumne pot cursar a
l’aula ordinària, tot establint que durant les hores que l’alumne no assisteixi,
pugui assistir a l’aula d’acollida, per tal d’accelerar l’aprenentatge de la llengua
catalana.
Però cal tenir present que qualsevol decisió serà fomentada en les
competències i progrés individual de cada alumne.
L’assistència a l’aula d’acollida, interferirà en el procés d’escolarització
de l’alumnat nouvingut de forma temporal, donant prioritat als horaris de l’aula
ordinària que pretenen potenciar una normalització en aquella escolarització
atès que dissenya la seva assistència a l’aula d’acollida com un mecanisme
compensatori que interromp menys l’escolarització a l’aula ordinària, tot
reforçant-la i permetent que l’alumne es desenvolupi en aquelles matèries que
pot comprendre.
Aquesta organització, planifica les assignatures que l’alumnat fa a l’aula
ordinària, evitant, quan sigui possible, que quedin assignatures dividides entre
els horaris de les dues aules. Malgrat la bona idea d’aquesta organització de
l’assistència a les dues aules, sorgeixen certs problemes que cal tenir presents
a l’hora de conformar els horaris dels alumnes estrangers. Sobretot cal tenir en
compte els dos aspectes que mostra la següent figura.
L'horari de l'aula d'acollida
Diferents nivells lingüístics i edats diverses
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
23 Les aules d’acollida a l’educació primària
• L'horari de l'aula d'acollida
El primer problema que trobem, es que l’horari d’aula d’acollida no engloba
la jornada lectiva completa. El professor d’acollida nomes comprèn disset hores
setmanals. En vista d’aquesta limitació, hi ha centres que han optat per fer
l’horari de l’aula d’acollida al matí, en funció de la capacitat de l’alumne per
seguir els continguts a l’aula ordinària, però el problema d’aquest es que a la
tarda no hi ha ca tipus de coordinació ja que l’aula d’acollida estarà tancada.
Aquesta és una possible solució, però per tal de que l’aula d’acollida sigui
un dispositiu de suport a la docència, seria necessari que el funcionament fos
durant tot l’horari escolar, o si més no, estigués disponible per atendre totes les
necessitats organitzatives de l’atenció a la diversitat en el centre. Això
implicaria, adreçar més recursos educatius a l’atenció a la diversitat. La manera
més directa de fer-ho és incorporant un major nombre de tutors d’acollida, però
també ampliar l’horari de funcionament de l’aula d’acollida, proposant al
professorat de l’aula ordinària que completi la seva dedicació com a suport de
tutor de l’aula d’acollida.
L’aula d’acollida en qualsevol cas, hauria de ser un recurs permanent.
Aquest fet facilitaria que l’alumnat amb dificultats importants per seguir
determinades matèries a l’aula ordinària no es veiés obligat a assistir-hi, evitant
així els sentiments d’incomprensió i de frustració, que poden sorgir. Alhora
hauria de ser un recurs que permetés la combinació dels horaris de l’alumnat
que estarà més hores a l’aula ordinària per tal d’accelerar el seu aprenentatge
lingüístic sense interferir en el seu currículum normalitzat, així s’evitaria que
l’aula d’acollida es convertís en un obstacle per al seguiment d’un itinerari
escolar normalitzat.
• Diferents nivells lingüístics i edats diverses
El segon conflicte sorgeix quan hi ha una coincidència, en un mateix grup,
d’alumnes amb diferents nivells lingüístics i edats diverses. S’ha d’adaptar
l’horari de l’aula d’acollida amb el de l’aula ordinària. Això comporta que en un
mateix grup d’acollida convisquin alumnes amb diferents nivells i diferents
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
24 Les aules d’acollida a l’educació primària
ritmes d’aprenentatge amb diferents trajectòries escolars i amb temps diversos
d’estada a Catalunya.
La varietat de perfils d’alumnes que comparteixen temps a l’aula d’acollida,
dificulta la feina del tutor, que en un mateix temps ha de donar resposta a una
gran diversitat de necessitats educatives i a la vegada ha de treballar amb
alumnat d’edats i madureses molt diferents, igual que la seves llengües
d’origen.
Aquesta realitat implica les necessitats d’organitzar dinàmiques en grups
més reduïts i amb noves estratègies didàctiques, per evitar que els alumnes
que portin més temps a l’aula, s’avorreixin però alhora assegurar un progrés
adequat de l’alumnat d’incorporació recent. Aquest són dos dels inconvenients
de l’aula d’acollida heterogènia. El primer, és que els alumnes que fa més
temps que hi assisteixen senten que l’arribada d’alumnes nous endarrereix el
seu ritme d’aprenentatge, ja que han de repetir continguts ja apresos, per altre
banda trobem els alumnes que arriben, aquests se senten en una situació
d’inferioritat davant dels seus companys, ja que ells ja han progressat. Algunes
de les solucions trobades passen per treballar en grups reduïts dins de l’aula
d’acollida o per la creació de dues aules d’acollida ( ja sigui en edat o pel nivell
de competència en català) o de la incorporació a l’aula d’un professor (que
permeti facilitar el desenvolupament de dinàmiques diferenciades).
L’assistència a l’aula d’acollida hauria de ser dissenyada en el marc de les
hores que cada alumne es troba amb dificultats per seguir amb normalitat els
continguts impartits a l’aula d’ordinària. Això afavoreix per una banda que
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
25 Les aules d’acollida a l’educació primària
l’alumne segueixi amb normalitat el currículum de les matèries per a les quals
el seu dèficit lingüístic no suposi cap problema i per altre, que assisteixi a l’aula
d’acollida per l’aprenentatge de la llengua catalana. Cal remarcar la importància
del disseny d’un pla individual que asseguri el bon desenvolupament i el
progrés de l’alumne en qualsevol aula.
La idea és senzilla, l’aula d’acollida ha d’esdevenir un instrument de suport
principalment lingüístic, organitzat de tal forma que interfereixin el mínim
possible en el seguiment de les assignatures de l’aula ordinària, tot prioritzant
l’assistència de l’alumne al seu grup -.classe de referència com més temps
millor. Tot i així, l’aprenentatge lingüístic no és una qüestió menor, ja que el
domini de la llengua d’acollida és un requisit per assegurar un correcte
desenvolupament a curt i llarg termini. Així que per molt que es consideri que
l’alumne por defensar-se correctament amb uns coneixements mínims de la
llengua catalana, es requereix observar com l’objectiu de la seva escolarització
l’acceleració de l’aprenentatge d’aquesta llengua d’acollida.
Per tal de no interferir en l’aprenentatge curricular, l’alumnat
d’incorporació recent que posseeix una base educativa prèvia haurà d’assistir a
l’aula d’acollida mentre el seu grup classe curs l’assignatura de llengua
catalana amb un nivell més avançat..
També es recomana el disseny d’algunes matèries optatives en el marc
de l’aula d’acollida, que pugin reforçar les habilitats lingüístiques de l’alumnat
nouvingut, especialment aquells que assisteixin poques hores a l’aula d’acollida
però que encara presenten algunes dificultats en la llengua catalana. Però
també hi hauran casos d’alumnes que es creurà convenient que assisteixi més
hores a l’aula que no que li restin lliures. Amb això s’opta per ocupar hores de
les assignatures més fàcilment recuperables, segons els criteris adoptats a
partir de l’avaluació inicial.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
26 Les aules d’acollida a l’educació primària
6. AGRUPACIONS A L’AULA D’ACOLLIDA
Les agrupacions d’alumnes a l’aula d’acollida estan relacionades amb la
coordinació entre l’aula d’acollida i l’ordinària on l’alumnat estranger estudia.
Establir les agrupacions de l’aula d’acollida no és una tasca fàcil ja que s’ha de
planificar l’assistència dels alumnes d’acord amb la planificació de l’aula
ordinària. Les diferents circumstàncies de l’alumnat nouvingut fan que hi hagi
una gran heterogeneïtat de grups dins de l’aula d’acollida,la qual cosa fa difícil
establir els criteris d’agrupació. Tot i així a grans trets es pot definir tres grans
grups, és mostren en la següent figura.
• Nivell de llengua catalana
Les aules d’acollida per nivells de coneixement de llengua catalana eviten
que un mateix grup d’alumnes amb nivells diferents de català convisquin. Això
afavoreix l’organització de les dinàmiques dins dels grups, ja que així s’eviten
casos d’avorriment dels alumnes amb un nivell més avançat del català.
Ara bé, l’atenció per nivells de coneixement lingüístic comporta que sovint
es creïn grups heterogenis pel que fa l’edat. Això vol dir que en una aula
d’acollida coincideixen alumnes que malgrat tenir un domini semblant de català,
responen a diverses madureses. Aquest fet, pot obligar al professorat a trobar
diverses dinàmiques, ja que s’ha d’atendre una varietat d’interessos i actituds
davant l’aprenentatge.
Nivell de llengua
catalana
Per edat o cicle educatiu
Per procedència
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
27 Les aules d’acollida a l’educació primària
• Per edat o cicle educatiu
Les aules d’acollida que tenen en compte l’edat per poder organitzar-se
tendeixen a organitzar-se per cicles educatius de l’ESO.
• Per procedència
En últim lloc, també hi ha l’organització de l’aula d’acollida d’acord amb la
procedència dels alumnes.
L’ homogeneïtat lingüística possibilita el treball d’estratègies didàctiques que
contemplen la llengua materna, aquesta compartida per tots els alumnes de
l’aula. Això és utilitzat com a instrument sobre el qual construir el nou
aprenentatge.
Per contra, si tots els alumnes de l’aula tenen una mateixa llengua d’origen,
pot provocar una reducció de l’ús del català com a llengua vehicular. Això
passa perquè existeix una altre llengua que es compartida per tots. En aquest
cas es fa innecessari l’ús del català i el català juga com a llengua de
comunicació entre alumnes de diferents nacionalitats en una aula d’acolllida.
L’observació dels aspectes positius i negatius de cada criteri per poder
organitzar els grup de l’aula d’acollida, ens fan pensar i plantejar en la
convivència de fer les combinacions per a l’atenció a la diversitat de l’aula
d’acollida, d’acord amb els diferents perfils de l’alumnat estranger escolaritzat
en el centre.
Al marge de la classificació que s’acaba d’exposar també cal distingir
segons les necessitats lingüístiques i educatives ja que també són aspectes
importants a l’hora de determinar les agrupacions. La següent figura les
enumera i a continuació s’expliquen breument.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
28 Les aules d’acollida a l’educació primària
1. Alumnat amb necessitats lingüístiques
Quan l’alumnat només planteja necessitats lingüístiques i , per tant,
s’incorpora al centre amb una base educativa sòlida, és habitual que li donin
una gran valor instrumental a l’aula ordinària, considerant-la un espai
normalitzat on s’han d’incorporar per realitzar un bon itinerari acadèmic.
Per a aquest alumnat l’aula d’acollida els hi proporciona els instruments per
realitzar una transició adequada a l’aula ordinària.. Els alumnes amb aquestes
necessitats són procedents de contextos de llengua no hispànica i amb
elevades expectatives acadèmiques (per exemple, alumnes procedents de
l’Europa de l’Est) que estan disposats a assistir, de forma temporal a l’aula
d’acollida per aprendre la llengua catalana. Aquesta els permetrà
desenvolupar-se amb major facilitat en el seu grup classe de referència. Per
aquests alumnes l’organització de l’aula d’acollida hauria de respondre
únicament als nivells de la llengua. Una estructuració diferent portarà a la
convivència de nivells lingüístics diversos viscuda com un obstacle en la seva
formació, convertint la seva assistència a l’aula d’acollida en una pèrdua de
temps.
2. Alumnat amb necessitats lingüístiques i educatives
També hi ha alumnes que plantegen dificultats lingüístiques i de caràcter
educatiu, aquests experimenten la seva assistència a l’aula d’acollida com un
“espai refugi”, on els aprenentatges s’adapten al seu nivell. El professor es
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
29 Les aules d’acollida a l’educació primària
mostra proper i preocupat per la seva evolució, ja sigui educativa i/o emocional
i on, generalment, les seves dificultats són compartides per la resta de
companys d’aula. L’aula d’ordinària, sol ser vista com un “espai amenaça”, ja
que l’alumne es sent vulnerable a causa dels seus dèficits instrumentals (i
sovint lingüístics) i també perquè el professorat de l’aula ordinària no mostra
una part propera cap a l’alumne nouvingut.
El perfil d’aquest alumnes, són els procedents de països amb major
distància lingüística i menor formació escolar prèvia. Això fa que l’agrupació per
nivell lingüístic sigui especialment important en els primers moments per tal de
que els alumnes més vulnerables se sentin més còmodes a l’hora de compartir
espai amb alumnes amb les mateixes necessitats i dèficits lingüístics. Ara bé, si
experimentem algunes dificultats educatives, difícilment compartides per la
resta d’alumnes nouvinguts, l’organització per nivells lingüístics hauria d’estar
combinada amb l’organització per coneixements instrumentals, així l’assistència
a l’aula d’acollida potenciaria l’aprenentatge lingüístic en paral·lel amb
l’instrumental. En funció dels recursos disponibles es podrà plantejar la creació
de diverses aules d’acollida organitzades de forma diferenciada segons la
combinació d’aquests dos criteris o bé el funcionament dins d’una mateixa aula
per subgrups per tal d’atendre aquestes dues necessitats.
Per últim el cas més complex, és aquell que conformen els alumnes amb
dèficits lingüístics i instrumentals greus que dificulten que la seva incorporació a
l’aula ordinària els aporti beneficis educatius i relacionals clars. Aquests
alumnes, no es poden introduir a l’aula ordinària com la resta de l’alumnat
estranger, però tampoc podran romandre a l’aula d’acollida durant tota
l’escolarització. Així que es necessari trobar mecanismes d’atenció a la
diversitat que evitin els sentiments d’inseguretat derivats de la incorporació
d’aquests alumnes a uns grups classe on no poden desenvolupar-se amb
normalitat però que també evitin la confiança del dispositiu que ha estat
dissenyat com a temporal i complementari de l’aula ordinària. En aquests casos
hi ha diverses variables a tenir en compte, en la següent figura s’enumeren.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
30 Les aules d’acollida a l’educació primària
La combinació d’aquestes variables permetrà dissenyar una atenció
individualitzada que potenciï el seu aprenentatge.
3. Alumnat amb necessitats educatives però no lingüístiques
Aquest grup el formen els alumnes procedents e l’Amèrica Llatina. Aquests
alumnes fixen en l’aula ordinària l’escolarització, però a diferència dels alumnes
amb necessitats lingüístiques, veuen innecessari el seu pas per l’aula
d’acollida. Aquests alumnes no veuen una qüestió prioritària l’aprenentatge de
la llengua catalana, ja que es poden defensar en la seva llengua materna (el
castellà). Qualsevol organització de l’aula d’acollida fa necessària una renúncia
a l’aula ordinària. L’organització per cicles educatius és probablement l’opció
menys negativa per l’alumnat nouvingut, atès que tots assisteixen a uns
mateixos cursos ( i, sovint al mateix grup classe) i l’assistència a l’aula
d’acollida, en coordinació amb l’aula ordinària, pot ser interpretada com un
suport puntual en llengua catalana que no interfereixi en excés en el
desenvolupament de l’itinerari normalitzat. Tot i així, l’organització per cursos
hauria d’estar combinada amb l’organització per coneixements, no estrictament
lingüístics però sí instrumentals, així els alumnes no percebrien l’aula d’acollida
com un espai de nivell instructiu menor.
Les seves expectatives acadèmiques
El temps que hauran o podran romandre en el centre (incloent possibles repeticions de curs)
Les estructures d'atenció a la diversitat existents (aula oberta, extraescolars...)
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
31 Les aules d’acollida a l’educació primària
7. PROCÉS DE TRANSICIÓ
Cada centre utilitza un procés de transició de l’aula d’acollida a l’aula
ordinària diferent. Hi ha quatre lògiques diferenciades, la següent figura les
enumera i a continuació s’expliquen breument.
1. Establiment d’un temps mínim d’estada a l’aula d’acollida
Com a primera opció, trobem l’establiment d’un temps mínim d’estada a
l’aula d’acollida. Els centres que utilitzen aquesta opció, estableixen un mínim
d’estada a l’aula d’acollida (per exemple, sis mesos) amb l’objectiu d’assegurar
la immersió lingüística, malgrat que l’alumne pugui seguir amb certa normalitat
la classe ordinària.
2. Revisió trimestral del progrés de l’alumne
La segona opció que hi ha és la revisió trimestral del progrés de l’alumne i,
per tant, de la necessitat que continuï assistint o no a l’aula d’acollida.
Durant les juntes d’avaluació es debat i es decideix l’ampliació del temps
d’estada de l’alumne a l’aula ordinària. Això fa que s’hagin de reorganitzar els
horaris de l’alumne estranger, emmarcats en el seu pla individual.
Establiment d'un temps mínim d'estada a l'aula d'acollida
Revisió trimestral del progrés de l'alumne
Revisió permanent
Estandarització de la temporalització de l'itinerari a seguir
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
32 Les aules d’acollida a l’educació primària
3. Revisió permanent
Una altra opció per organitzar la transició de l’aula d’acollida a l’aula
ordinària és la revisió permanent. Els centres que apliquen aquesta opció, són
els que no fixen dates ni períodes per decidir la reducció de les hores que en
un alumne assisteix a l’aula d’acollida, sinó que fan una revisió contínua del
progrés de l’alumne i una adaptació permanent dels seus horaris.
4. Estandardització de la temporalització de l’itinerari a seguir
Per últim, hi ha els centres que opten per l’estandardització de la
temporalització de l’itinerari a seguir. Aquests centres dissenyen un itinerari fix
a seguir per tot l’alumnat, establint el temps que correspon a cada etapa i
sense contemplar una evolució diferent.
Així, per exemple, es fixa un any per al “nivell d’iniciació”, un altre any al
“nivell pont” i un tercer any de reforç lingüístic, de manera que tots els alumnes
de l’aula d’acollida estarà vinculat durant tres anys a l’aula, seguint els criteris
establerts per a cada etapa.
Les opcions d’un temps mínim d’estada o l’estandardització de la
temporalització son les dinàmiques que pretenen guiar les transicions de l’aula
d’acollida a l’aula ordinària de l’alumnat estranger. Aquests comporten que no
es faci una adaptació individual a les característiques que no es faci una
adaptació individual a les característiques de cada alumne sinó que fa que es
generin certes pautes aplicables a tots i cadascun d’ells, amb independència
del seu progrés individual.
En canvi les altres opcions, l’avaluació trimestral i l’avaluació permanent,
basen el procés d’incorporació a l’aula ordinària en la supervisió constant del
progrés individual.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
33 Les aules d’acollida a l’educació primària
Totes aquestes opcions, porten a la mateixa certesa de prioritzar
l’assistència a l’aula ordinària quan l’alumne està en disposició de seguir amb
certes garanties.
Avaluar quan l’alumne està preparat per incorporar-se a l’aula ordinària
requereix que l’avaluació sigui individualitzada i, per tant, que la transició es
dissenyi d’una banda, de forma específica per a cada alumne i, de l’altre, que
s’adapti al progrés real de l’estudiant. Amb això es necessari un seguiment
constant dels diferents ritmes d’aprenentatge de l’alumnat nouvingut.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
34 Les aules d’acollida a l’educació primària
8. EMOCIONS A L’AULA D’ACOLLIDA
Durant molts anys el sistema educatiu s’ha centrat en el desenvolupament
cognitiu més que en l’emocional, valorant sobretot les competències
lingüístiques i matemàtiques. Amb el temps però s’ha vist la importància de la
part afectiva de la persona i la
necessitat de fixar la mirada en
aquesta direcció.
Un bon coneixement i
gestió de les emocions facilita
a la persona eines i recursos
per resoldre més
satisfactòriament els diferents
reptes que es presenten al llarg
de la vida, així doncs per formar persones íntegres i plenes s’ha d’educar les
emocions. És important treballar-ho dins de l’aula, i especialment a l’aula
d’acollida.
Un dels aspectes més importants del nouvingut és el vincle afectiu que
estableixen amb la societat d’acollida, és molt important treballar amb ells tota
la part emocional ja que la vivència d’aquests alumnes al moment d’arribar no
resulta gens fàcil. Es troben en un lloc desconegut, moltes vegades lluny del
seu país i de casa seva, on es parla un llengua diferent de la seva i on la
cultura i costums són totalment diferents a allò que ells han viscut. Han
abandonat la seva gent, part de la família, dels seus costums i el seu país. Es
mostren desorientats i necessiten la seguretat que els permeti relacionar-se i
interactuar per tal de poder aprendre.
Quan arriba un nen/a un centre convé posar en marxa actuacions amb
l’objectiu de facilitar el procés de coneixement del nou medi. Dins de l’aula
ordinària es pot organitzar diferents activitats per tal de facilitar la interacció
amb el grup. Convé preparar al grup per tal de rebre l’alumne nou, així per
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
35 Les aules d’acollida a l’educació primària
exemple es pot treballar amb el mapa sobre el lloc d’on ve, la llengua...també
es pot triar un company tutor que li faci de guia durant les primeres setmanes
per tal d’ajudar-lo a familiaritzar-se amb l’entorn.
Dins de l’aula d’acollida caldrà treballar específicament la part afectiva tenint
molt en compte la situació particular del nouvingut, en aquests moments serà
molt important l’afecte, l’estima i la comprensió per tal de que poc a poc es vagi
sentint acollit i integrant dins del grup. Les activitats dutes a terme pel professor
per tal de treballar aquesta part afectiva poden ser molt variades però
bàsicament es centraran en els aspectes que es resumeixen en la següent
figura.
Coneixement i comprensió de les emocions:
És fonamental que l’alumne conegui les emocions i quines i perquè es donen
en cada moment, això l’ajudarà a tenir un millor coneixement d’un mateix.
Aprendre a regular i gestionar les emocions:
Un cop l’alumne té coneixement de les emocions i és capaç d’identificar-les i
etiquetar-les convé que es treballi la manera de regular-les i gestionar-les
Coneixement i comprensió de les
emocions
Aprendre a regular i gestionar les
emocions
Treballar l'empatia
Treballar la reslució de conflictes
Treballar l'autoestima
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
36 Les aules d’acollida a l’educació primària
Treballar l’autoestima:
Una bona autoestima és facilitadora de l’aprenentatge, cal que es treballi per tal
de que els alumnes aprenguin a valorar-se i estimar-se amb ells mateixos.
Treballar la resolució de conflictes:
Aquest aspecte és clau per aconseguir un bon ambient a l’aula i per una bona
cohesió del grup. El conflicte és natural i sorgeix espontàniament, cal saber
resoldre’l de manera positiva i convertir-lo en una oportunitat.
Treballar l’empatia:
L’empatia és molt important, s’ha d’educar de tal manera que sàpiguen
entendre al seu company i ajudar-lo quan més ho necessita.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
37 Les aules d’acollida a l’educació primària
9. PROGRAMACIÓ DE L’ AULA D’ACOLLIDA PER
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
TEMA 1: BENVINGUDA. IDENTIFICACIÓ PERSONAL
TEMA 2: L’ESCOLA I LA CLASSE
TEMA 3: EL COS
TEMA 4: LA FAMÍLIA
TEMA 5: ELS VESTITS
TEMA 6: ELS ALIMENTS
TEMA 7: ELS ANIMALS
TEMA 8: LA CASA
TEMA 9: ELS VIATGES
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
38 Les aules d’acollida a l’educació primària
TEMA 1: BENVINGUDA. IDENTIFICACIÓ PERSONAL
OBJECTIUS:
- Saludar.
- Presentar-se i identificar-se.
- Lletrejar el nom.
- Preguntar i dir l’edat.
- Preguntar i dir el nom de la població i país del que prové.
- Preguntar i dir el número de telèfon.
- Escoltar i comprendre diàlegs molt senzills sobre la identificació
personal.
- Respondre un qüestionari sobre les dades personals.
- Escriure un text breu presentant-se.
- Conèixer les formes de salutació de Catalunya.
- Mostrar interès per l’aprenentatge del català i una actitud participativa a
l’aula.
CONTINGUTS:
- Parlar: expressions com, Com et dius?, El meu nom és...
- Escoltar i entendre breus diàlegs: Em dic.., Sóc de....
- Llegir i comprendre noms propis nens de la classe i dades personals
- Escriure un text breu de presentació
- Coneixement del funcionament del llenguatge: El signes d’interrogació i
d’exclamació. Les majúscules.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
39 Les aules d’acollida a l’educació primària
- Lèxic: nom de les lletres de l’alfabet, països d’origen, números,
vocabulari referent a dades personals, etc
ACTIVITATS:
-Presentació: dir i escriure el nom a la pissarra, localitzar al mapamundi el país
d’origen, demanar a cada alumne el seu nom i d’on és, escriure-ho a la
pissarra i localitzar-ho al mapamundi.
-Memory alfabet: unir lletres de pal amb lletra lligada.
-Joc de l’oca de l’abecedari.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
40 Les aules d’acollida a l’educació primària
-Escoltar diàlegs.
-Omplir petit qüestionari sobre dades personals.
-Presentar a un company tot recordant nom, edat i país d’origen.
-A partir de petites descripcions endevinar de quin company es tracta.
RECURSOS
-Pissarra.
-Pissarra digital.
-Bola del món.
-Targetes plastificades amb les lletres de l’abecedari en majúscules i
minúscules (lletra de pal i lletra lligada).
-Joc oca de l’alfabet.
-Fitxes qüestionari dades personals.
CRITERIS AVALUACIÓ:
- Saludar, presentar-se i identificar-se.
- Lletrejar el nom.
- Preguntar i dir l’edat.
- Preguntar i dir el nom de la població i país d’origen.
- Respondre oral i escrit preguntes relatives a les dades personals.
- Distingir majúscules de minúscules.
- Preguntar i dir el número de telèfon.
- Respondre amb les formes habituals de salutació.
- Mostrar interès per l’aprenentatge del català i actitud participativa.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
41 Les aules d’acollida a l’educació primària
TEMA 2: L’ESCOLA I LA CLASSE
OBJECTIUS:
- Demanar i dir el nom del centre educatiu.
- Demanar i dir les persones que formen part del centre.
- Demanar i dir les matèries i les activitats que fan al centre.
- Demanar que li deixin alguna cosa i respondre quan li demanen alguna cosa.
- Demanar i dir on és alguna cosa.
- Demanar i dir la hora.
- Dir i escriure la data.
- Diferenciar entre els adverbis de situació “aquí” i “allà” i els articles “el, la, l’” i
“un, una”.
-Mostrar interès per l’aprenentatge del català i participar activament en les
activitats i les situacions comunicatives sorgides a l’aula.
CONTINGUTS:
-Parlar: Exponents lingüístics com, A quina escola vas? Vaig a l’escola.... //
Em deixes el ….? Sí, aquí el tens!
- Escolar i entendre audicions d’ordre.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
42 Les aules d’acollida a l’educació primària
-Llegir i comprendre horaris i calendaris .
-Coneixement del funcionament del llenguatge: Articles determinats (el/la/l’) i
indeterminats (un/una), adverbis de situació i conjunció “i”.
-Lèxic: Dependències de l’escola, personal, assignatures, objectes de l’aula i
material escolar, dies de la setmana i mesos de l’any. També accions.
-Escriure: L’escriptura d’un plànol de manera col·lectiva.
ACTIVITATS:
-Individualment, omplir els buits de la làmina de la classe escrivint cada nom a
la casella segons convingui.
- Donar una volta pel centre i observar tots els seus espais.
- Buidar la motxilla i l’estoig i explicar tot el que hi ha.
- Joc de preguntes i respostes sobre les dependències del centre.
- En una plantilla buida, confeccionar un horari i en els espais corresponents
completar amb el nom de les assignatures.
-Posar el nom de l’alumne, el dels mestre i el nom del centre. Aquest horari
personal de l’alumne li servirà de referent.
- Jugar al veig, veig ... (mobiliari i material de la classe)
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
43 Les aules d’acollida a l’educació primària
RECURSOS
-Cartell de l’aula d’acollida penjat a l’aula.
-Làmina amb text (plastificada) i sense text de la classe.
-Horari dels alumnes i calendari escolar.
CRITERIS AVALUACIÓ:
-Demanar i dir el nom del centre educatiu.
-Demanar i dir les matèries i les activitats que fan al centre.
-Demanar que li deixin alguna cosa i respondre quan li demanen alguna cosa.
-Demanar i dir on és alguna cosa.
-Demanar i dir la hora i informar d’un horari.
-Diferenciar entre els articles “el, la, l’” i “un, una” i utilitzar-los correctament.
-Col·laborar en l’elaboració d’un plànol de l’escola.
-Mostrar interès per l’aprenentatge del català i participar activament en les
activitats i les situacions comunicatives sorgides a l’aula.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
44 Les aules d’acollida a l’educació primària
TEMA 3: EL COS
OBJECTIUS:
-Saber parlar del propi cos.
- Preguntar i dir com es troba
- Indicar la localització d’una malaltia o d’una molèstia física.
- Demanar i entendre informació sobre les sensacions i els estats d’ànim.
- Interessar-se per l’estat anímic d’algú.
-Diferenciar entre el so de l’r i de l’rr.
CONTINGUTS:
-Parlar: Cóm es?, Què et passa? Què et fa mal? Em trobo malament. Em fa
mal el cap,
-Escoltar i entendre: Audició d’un diàleg, audició d’ordres
-Llegir i comprendre: Lectura d’una recepta mèdica.
-Coneixement del funcionament del llenguatge: Antònims i sinònims, el so r i rr
i temps verbal present d’indicatiu.
-Lèxic: Parts del cos, malalties, estats d’ànim, àmbit sanitari, higiene, adjectius
i accions.
-Escriure: Escriptura d’un text descriptiu.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
45 Les aules d’acollida a l’educació primària
ACTIVITATS:
-Ensenyar imatges de les diferents parts del cos i anar dient què són
-Per parelles un assenyala una part del cos i l’altre l’ha d’endevinar.
-Joc de la Ruleta amb les parts del cos
-Accions: Escriure a la pissarra: Ulls, Boca, Cames, Orelles, Braços, Nas.
Apuntar entre tots accions relacionades amb cada part del cos i fer-hi una
frase (per exemple: “Amb les cames correm”; “Ambles orelles escoltem”; .... )
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
46 Les aules d’acollida a l’educació primària
- Dibuixar-se a sí mateixos i escriure les parts del seu cos en el dibuix.
- Realitzar un petit diàleg en parelles. Un alumne adoptarà el rol de metge i
l’altre de pacient.
- Escriure un petit text descrivint a sí mateixos sota el títol Cóm sóc?
RECURSOS
-Targetes plastificades de les parts del cos.
-Targetes per jugar al joc de la Ruleta de les parts del cos.
CRITERIS AVALUACIÓ:
-Saber parlar del propi cos.
-Descriure trets facials.
-Preguntar i dir com es troba.
-Indicar la localització d’una malaltia o d’una molèstia física.
-Demanar ajuda.
-Interessar-se per l’estat anímic d’algú.
-Diferenciar entre el so de la r i la rr.
-Escriure correctament les paraules amb r i rr.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
47 Les aules d’acollida a l’educació primària
TEMA 4: LA FAMÍLIA
OBJECTIUS:
-Comprendre i respondre preguntes senzilles de caràcter personal sobre la
família.
- Aprendre els noms dels components de la família.
- Demanar i donar informació sobre membres de la família: la relació, el nom,
l’edat i el que fan.
- Conèixer el vocabulari específic dels oficis.
- Iniciar-se en el coneixement de l’arbre genealògic i la seva convenció gràfica.
CONTINGUTS:
-Parlar: Qui és aquest/a? Quants germans/germanes tens? El meu pare
treballa de...
-Escoltar i entendre: Audició d’instruccions d’un joc
-Llegir i comprendre: Lectura i interpretació d’un arbre genealògic.
-Coneixement del funcionament del llenguatge: Plurals acabats en –ns.
Determinants possessius (meu, meva) i articles demostratius (aquesta,
aquella).El gènere i els oficis.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
48 Les aules d’acollida a l’educació primària
-Lèxic: La família, oficis, accions
-Escriure: Elaboració d’un arbre genealògic. Descripció del nucli familiar.
ACTIVITATS:
-Observar una imatge d’una família per aprendre’n el vocabulari.
-Completar un text breu sobre les dades familiars.
-Treballar i repassar el vocabulari de la família a través de les targetes de
vocabulari
-Realitzar un arbre genealògic de la família i després presentar-lo als
companys.
-Elaborar un petit text escrit descrivint el nucli familiar.
-Confecció d’un mural anomenat “La nostra família” on tots els alumnes pengin
els seus treballs.
-Treballar els oficis en masculí i femení.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
49 Les aules d’acollida a l’educació primària
- Parlar sobre els oficis dels nostres familiars.
- Jugar al memory dels oficis.
RECURSOS
- Imatge d’una família acompanyada d’un breu text.
-Targetes de vocabulari plastificades de la família
-Làmina plastificada d’un arbre genealògic per a jugar al Qui sóc?
-Fulls amb les cares dels membres de la família per a pintar.
-Fotografies dels alumnes i les seves famílies.
-Fitxa: imatge dels oficis.
-Targetes dels oficis per a jugar al memory.
CRITERIS AVALUACIÓ:
-Demanar i dir els components de la família.
-Demanar informació sobre membres de la família: la relació, el nom, l’edat i el
que fan.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
50 Les aules d’acollida a l’educació primària
-Informar sobre l’ocupació d’un conegut.
-Conèixer el vocabulari específic dels oficis.
-Aplicar correctament la concordança de gènere en els possessius (la meva, el
meu) i en els oficis.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
51 Les aules d’acollida a l’educació primària
TEMA 5: ELS VESTITS
OBJECTIUS:
-Preguntar sobre la vestimenta d’algú.
-Dir i descriure la roba que porta.
-Descriure cóm va vestit algú.
-Aprendre el vocabulari relacionat amb la roba i els vestits.
-Escoltar, comprendre i llegir un conte curt.
-Classificar la vestimenta segons l’estació i el temps.
-Descriure la manera de vestir d’una persona utilitzant adjectius adequats.
-Introduir-se en la pronunciació muda de la r a final de paraula.
CONTINGUTS:
-Parlar: Cóm va vestit ell/a? Ell/a anava vestit…. Quina roba portes? Jo
porto… // Cóm vesteixes a l’estiu? I a l’hivern? A l’estiu porto…
-Escoltar i entendre: Audició d’un conte, El vestit nou de l’emperador.
-Llegir i comprendre: Lectura i comprensió d’un conte. Identificació de
persones llegint una descripció.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
52 Les aules d’acollida a l’educació primària
-Coneixement del funcionament del llenguatge: La r muda. Pràctica del present
d’indicatiu.
-Lèxic: Peces de roba, textures, adjectius, accions
-Escriure: Descripció de vestits
ACTIVITATS:
-Parlar i conversar sobre la roba que porten els alumnes i sobre la manera en
que vestim.
-Observar una làmina dels vestits i identificar-ne les peces de roba. Parlar-ne.
- Observar revistes i catàlegs de moda i retallar-ne algunes peces de roba.
- Classificar les peces de roba segons el temps i l’estació en que les portem.
-Escoltar, llegir i parlar sobre el conte: El vestit nou de l’emperador.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
53 Les aules d’acollida a l’educació primària
- Parlar sobre els vestits d’arreu del món i confeccionar un mural.
-Jugar al memory dels vestits.
-Fitxa de la r muda.
RECURSOS
-Fitxa d’activitat de la r muda.
-Conte “El vestit nou de l’emperador”.
-Targetes plastificades de vocabulari La roba.
-Làmina de la roba i els vestits sense text.
-Revistes i catàlegs de moda.
-Targetes per jugar al memory de la roba.
CRITERIS AVALUACIÓ:
-Identificar el nom de les diferents peces de roba.
-Preguntar sobre la vestimenta d’algú.
-Dir i descriure la roba que porta algú utilitzant adjectius.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
54 Les aules d’acollida a l’educació primària
-Preguntar i descriure les característiques d’una peça de roba.
-Participar en una conversa sobre el tema de la roba.
-Comprendre el missatge global d’un conte curt.
-Pronunciar correctament el so de r muda a final de paraula.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
55 Les aules d’acollida a l’educació primària
TEMA 6: ELS ALIMENTS
OBJECTIUS:
-Parlar sobre el tipus de menjar que pren normalment o que li agrada més,
sobre el que sol menjar en cada àpat i a on.
- Demanar alguna cosa per menjar i beure.
-Elaborar una piràmide alimentària i entendre la seva importància.
-Escoltar un àudio sobre les instruccions d’una recepta de cuina.
-Explicar, oralment i per escrit, una recepta.
-Interpretar i elaborar un menú de restaurant.
-Conèixer la configuració dels àpats a Catalunya.
CONTINGUTS:
-Parlar: Jo menjo... No bec... Què vas dinar ahir? Ahir vaig dinar …Què
soparàs avui? M’agrada... Jo vull... Posi’m...
-Escoltar i entendre: Audició d’una recepta
-Llegir i comprendre: La recepta culinària.
-Coneixement del funcionament del llenguatge: Pràctica del passat simple.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
56 Les aules d’acollida a l’educació primària
L’apòstrof. Quantificadors: poc, molt, més….
-Lèxic: aigua, llet, suc, pa, cereals,matí, migdia, tarda, nit, esmorzar, dinar,
berenar, sopar, plat, got, cullera, forquilla, ganivet, estovalles, tovalló,
calent, fred, picant, salat, dolç, cru,cuit.
-Escriure: Escriptura d’un menú de restaurant.
ACTIVITATS:
-Presentar i aprendre el vocabulari del tema a través de targetes de vocabulari.
-Parlar sobre els aliments que veiem i classificar-los segons l’hora del dia en
que els mengem. Classificar-los segons si es mengen o es beuen, remarcant
la diferencia entre els verbs beure i menjar.
-Classificar els aliments segons “m’agraden” o no “m’agraden”. Conversa oral i
activitats escrites.
-Treballar els plurals dels aliments a través d’exercicis escrits.
- Interpretar i llegir un menú de restaurant. Parlar sobre ell.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
57 Les aules d’acollida a l’educació primària
- Elaborar un menú de restaurant.
- Observar i comentar catàlegs d’aliments.
- Escoltar una recepta de cuina.
- Observar i interpretar una piràmide alimentària i elaborar-ne una mitjançant
fotografies retallades de catàlegs d’aliments per a penjar-la a l’aula com a
referent.
- Practicar el passat simple mitjançant fitxes escrites.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
58 Les aules d’acollida a l’educació primària
RECURSOS
-Targetes plastificades de vocabulari sobre els aliments.
-Piràmide alimentària.
-Catàlegs d’aliments de supermercats.
-Fitxes de construcció de frases: el temps passat simple.
CRITERIS AVALUACIÓ:
-Parlar sobre el tipus de menjar que pren normalment o que li agrada més.
-Demanar alguna cosa per menjar i beure.
-Entendre les instruccions d’una recepta
-Explicar una recepta.
-Interpretar una piràmide alimentària.
-Elaborar un menú de restaurant incloent-hi totes les parts.
-Valorar la importància d’una dieta equilibrada.
-Explicar la configuració dels àpats a Catalunya.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
59 Les aules d’acollida a l’educació primària
TEMA 7: ELS ANIMALS
OBJECTIUS:
-Preguntar i dir el nom d’un animal.
-Conèixer les característiques bàsiques de les cinc classes d’animals
treballades.
-Preguntar i dir les parts que té algun animal.
-Fer descripcions d’animals utilitzant adjectius.
-Conèixer la forma femenina de diferents animals.
-Elaborar una fitxa amb les característiques d’un animal.
-Escoltar, llegir, copiar, memoritzar i parlar sobre el poema de la Balena.
-Introduir-se en el coneixement de la fauna de Catalunya.
CONTINGUTS:
-Parlar: Quin animal és? És un… // Cóm és aquest gat? Aquest gat és… // Què
mengen/on viuen/ els ossos? Els ossos mengen/ viuen… //
-Escoltar i entendre: L’audició de “La Balena” i l’audició del diàleg “Tens
animals a casa?”
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
60 Les aules d’acollida a l’educació primària
-Llegir i comprendre: Text poètic i comprensió lectora.
-Coneixement del funcionament del llenguatge: Formació de diminutius. El so
[g]
-Lèxic: gat, gos, goril·la, pingüí, cocodril, pèl, closca, cua, aletes, escates,
bec,plomes, selva, granja, muntanya, caminar, nedar, volar, córrer.
-Escriure: Fitxa d’un animal. Descripció d’animals.
ACTIVITATS:
- Presentar i aprendre el vocabulari del tema a través de targetes de
vocabulari. Parlar sobre les nostres mascotes, els animals que coneixem, que
hem vist, i els llocs on podem trobar-los.
- Enumerar les cinc classes d’animals i escriure-les a la pissarra: Aus, peixos,
insectes, rèptils i mamífers. Demanar als alumnes que intuïtivament
classifiquin en cinc classes els animals de les targetes treballats anteriorment.
Parlar sobre les similituds entre els animals de la mateixa classe, les
diferències, les seves característiques,...
- Relacionar les formes femenines i masculines dels animals escrites en les
targetes plastificades (lleó – lleona, ...).
- Parlar sobre el gat i explicar el so [g] que conté el mot. Realitzar la fitxa
escrita sobre el so g.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
61 Les aules d’acollida a l’educació primària
- Jugar a esbrinar l’animal a través de descripcions transmeses oralment i per
escrit.
- Poema: Escoltar un poema de la Joana Raspall sobre algun animal, llegir-lo i
parlar sobre ell.
-Parlar sobre la fauna de Catalunya i els animals que viuen aquí: aus (perdius,
coloms, orenetes,galls...) , mamífers (porcs senglars, porcs,...) , insectes
(mosquits, mosques,...), etc.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
62 Les aules d’acollida a l’educació primària
RECURSOS:
-Targetes de vocabulari dels animals.
-Targetes plastificades per a relacionar el femení i el masculí dels animals.
-Fitxa d’activitat per a treballar el so [g]
-Llibre de poemes Joana Raspall.
CRITERIS AVALUACIÓ:
-Preguntar i dir el nom d’un animal.
-Esmentar les característiques bàsiques de les cinc classes d’animals
treballades.
-Preguntar i dir les parts que té algun animal.
-Fer descripcions d’animals utilitzant adjectius.
-Fer la forma femenina dels animals correctament.
-Elaborar una fitxa amb les característiques d’un animal.
-Entendre i repetir el poema treballat.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
63 Les aules d’acollida a l’educació primària
TEMA 8: LA CASA
OBJECTIUS:
-Dir el carrer, el pis, la població i el país on viu.
-Preguntar i dir el número d’habitacions d’una casa i cóm s’anomenen.
-Dir alguna cosa sobre casa seva: habitacions, mobiliari, estris de casa, petits
electrodomèstics.
-Descriure la seva habitació.
-Elaborar un plànol de casa seva indicant els diferents espais i presentar-lo.
-Conèixer i identificar diferents tipus d’habitatges
CONTINGUTS:
-Parlar: On vius? Visc a ..., al carrer..., número... // Com és casa teva?
Quantes habitacions té? Té ... habitacions. Què hi ha a la teva habitació? Hi
ha... // Vius a prop de l’escola? Sí/no visc a prop/lluny de l’escola.
-Escoltar i entendre: Audició de diàlegs:Què hi ha a la teva habitació?
Audició d’indicacions: Moblem un pis.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
64 Les aules d’acollida a l’educació primària
-Llegir i comprendre: Dibuixar a partir de descripcions Cóm es la casa?
-Coneixement del funcionament del llenguatge: L’estructura “hi ha” del verb
haver.
-Lèxic: ciutat, poble, barri, carrer,davant, darrere, a prop, al costat, lluny, entre,
casa, pis, pensió,habitació, menjador, cuina, bany, lavabo, vàter,entrada,
passadís, taula, cadires,sofà, haver, ser, estar, mar, muntanya, camp,arbre,
parc,.,..
-Escriure: Plànol de casa seva.
ACTIVITATS:
-Presentar el vocabulari bàsic de la casa mitjançant la làmina plastificada LA
CASA. Parlar sobre allò que veuen i llegir els noms de les etiquetes escrites.
Després, repartir la mateixa làmina sense etiquetes escrites i intentar recordar
el nom dels objectes que veiem.
-Jugar amb els targetes de vocabulari.
-Observar làmines impreses dels diferents espais de la casa i parlar sobre els
objectes que es representen a cada una: cuina, sala d’estar, dormitori,
rebedor,...
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
65 Les aules d’acollida a l’educació primària
-Practicar l’estructura “hi ha” del verb haver.
-Llegir un text descriptiu i dibuixar allò que diu.
-Elaborar un plànol de casa seva indicant totes les dependències que té i
afegint-hi una petita descripció a sota utilitzant les estructures lingüístiques
treballades.
RECURSOS
-Làmina amb text i sense text de la casa.
-Làmines dels diferents espais de la casa.
-Targetes de vocabulari sobre la casa.
-Catàlegs de mobles.
-Graella per a realitzar l’activitat Cóm és casa teva?
-Fitxa de l’activitat: Moblar un pis.
CRITERIS AVALUACIÓ:
-Dir el carrer, el pis, la població i el país on viu.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
66 Les aules d’acollida a l’educació primària
-Preguntar i dir el número d’habitacions d’una casa i cóm s’anomenen.
-Dir alguna cosa sobre casa seva: nombre i tipus d’habitacions, mobiliari, estris
de casa, petits i grans electrodomèstics i elements de decoració.
-Descriure la seva habitació.
-Elaborar un plànol de casa seva indicant els diferents espais i presentar-lo.
-Identificar diferents tipus d’habitatges.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
67 Les aules d’acollida a l’educació primària
TEMA 9: ELS VIATGES
OBJECTIUS:
-Comprar bitllets i demanar-ne el seu preu.
-Preguntar a quina hora surt i a quina hora arriba (el tren, l’autobús, ..)
-Intercanviar informació sobre la preparació d’una sortida o d’una excursió
(motxilla, nom del lloc,autocar, tren, ...
-Demanar i donar indicacions per anar a algun lloc.
-Entendre una conversa curta sobre els viatges.
-Comprendre un fullet turístic sobre Barcelona.
-Llegir i escriure una postal utilitzant vocabulari del tema.
CONTINGUTS:
-Parlar: Com es va a ,…?, S’hi pot anar en,..(tren, cotxe, avió, vaixell, ... ) // Un
bitllet d’anada i tornada a Barcelona,sisplau. // Quant val? // A quina hora
arriba ....? //
-Escoltar i entendre: Audició de diàlegs: On podríem anar?
-Llegir i comprendre: Fullet turístic de Barcelona.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
68 Les aules d’acollida a l’educació primària
-Coneixement del funcionament del llenguatge: Introducció del temps futur
simple: aniré, aniràs
-Lèxic: visita, excursió, colònies,campament, viatge, vacances, tren, autocar,
metro, autobús, avió, cotxe estació, bitllet, preu,horaris, parada, arribada,
taquilla, maleta,motxilla, autopista, via, anar, arribar,baixar, caminar,
tornar,venir, viatjar.
-Escriure: La postal.
ACTIVITATS:
-Presentar el tema mantenint una conversa sobre el lloc on aniran de
vacances els nostres alumnes l’estiu vinent. Parlar de llocs que han visitat com
a turistes, la manera en què hi van arribar, etc.
-Presentar els diferents mitjans de transport i aprendre el vocabulari a través
de les targetes de vocabulari del tema.
-Fer un mural dels mitjans de transport. Amb cartonets enganxar el nom a les
imatges del mural
-Escoltar un diàleg: On podríem anar?
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
69 Les aules d’acollida a l’educació primària
-Llegir i escoltar una conversa sobre una persona que demana indicacions per
anar a un lloc i respondre’n les preguntes.
-En parelles, escollir en un plànol donat un punt de partida i un d’arribada i
explicar la manera d’anar d’un lloc a l’altre utilitzant les instruccions adients
(girar a la dreta, ...).
-Practicar el futur simple mitjançant fitxes escrites (Construcció de frases,
futur).
- Preparar diversos diàlegs sobre sortides. (per exemple, preguntar com
s’arriba a un lloc, demanar per les línies de metro o parades de tren...) fent
servir les expressions treballades anteriorment.
-Llegir i comprendre una postal. Després, escriure’n un a un/a amic/a des de la
destinació escollida.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
70 Les aules d’acollida a l’educació primària
RECURSOS
-Targetes de vocabulari sobre els mitjans de transport.
-Fotografies i revistes de vehicles per a fer el mural.
-Fitxa d’activitat: Mapa de vols.
-Fitxa d’activitat: Donem indicacions.
-Fitxa d’activitat: Escrivim una postal.
-Fitxa d’activitat: Barcelona.
-Fitxes de construcció de frases: el temps futur simple.
CRITERIS AVALUACIÓ:
-Comprar bitllets i demanar-ne el seu preu.
-Preguntar a quina hora surt i a quina hora arriba (el tren, l’autobús, ..)
-Intercanviar informació sobre la preparació d’una sortida o d’una excursió
(motxilla, nom del lloc,autocar, tren, ...
-Demanar i donar indicacions per anar a algun lloc.
-Entendre una conversa curta sobre els viatges.
-Comprendre un fullet turístic sobre Barcelona.
-Llegir i escriure una postal utilitzant vocabulari del tema.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
71 Les aules d’acollida a l’educació primària
10. CONCLUSIÓ
Vivim en una societat cada vegada més globalitzada on la multiculturalitat i
la diversitat en són trets característics. A l’escola es fa necessari atendre
aquesta diversitat i treballar per tal que hi hagi igualtat d’oportunitats per a cada
un dels alumnes, s’ha de mirar la diversitat com una font de riquesa que ens
ajudi a créixer tots junts. Dins d’aquest marc de la diversitat, hem d’esmentar
l’aula d’acollida.
L’important fenomen migratori que s’ha viscut al nostre país en els darrers
anys ha provocat que en les nostres aules convisquin nens i nenes de diferents
països i cultures, en la majoria de casos aquests nens quan arriben a les
nostres aules no tenen ni coneixement de la llengua ni de la nostra cultura,
costums i tradicions, tot això dificulta molt la seva integració a l’aula. El
concepte d’aula d’acollida sorgeix precisament per atendre aquestes
necessitats i facilitar al màxim la integració d’aquests nens.
El present treball, m’ha permès aprofundir en el tema de la diversitat a les
aules fruit dels fenòmens migratoris i analitzar a fons el concepte i
funcionament de les aules d’acollida com a recurs per aconseguir la igualtat
d’oportunitats per a tots els nouvinguts. Si bé és cert que coneixia l’existència
d’aquestes aules, m’ha sorprès força la seva organització i funcionament.
Realment és un llarg recorregut el que segueixen els alumnes nouvinguts des
de que arriben a l’aula d’acollida fins que poden accedir amb normalitat a l’aula
ordinària.
L’objectiu principal que es planteja inicialment aquest treball s’ha vist assolit
de manera satisfactòria, no obstant he de mencionar també com a limitació que
no ha sigut possible, bàsicament per raons de temps i organització dels
centres, analitzar el procés d’acollida d’un alumne nouvingut directament a
l’aula. Tot i aquesta limitació, estic molt satisfeta amb la realització i el resultat
d’aquest treball de recerca.
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
72 Les aules d’acollida a l’educació primària
11. BIBLIOGRAFIA
REFERÈNCIES LEGISLATIVES:
Decret 142/2007
Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig
LLIBRES:
AJA, Eliseo. La immigración estrangera a Espanya. Els reptes educatius.
Barcelona. Fundació “La Caixa”. 1999
CARBONELL, Francesc. Educació i immigració. Els reptes educatius de
la diversitat cultural i l’exclusió social. Barcelona. Mediterrània, 87. 2000
GRACIA, Mar, BALAGUERÓ, M.Emilia, BARRACHINA, Maria,
FUENTES, Mirella, HOMS, Cristina, RUBIO, Ederlinda. Mosaic.
Castellnou Edicions. 2008
JORDÁN, José Antonio (Coord.), PINTO I ISERN, Cristina, CASTELLA,
Enric . Multiculturalisme i educació. Barcelona. Proa. 1998
OLLER, Carles. Alumnado de otras culturas: acogida y escolarización.
Grao, 2010
PALLACH, Josep. Nouvinguts, fins quan? La incorporació de l’alumnat
estranger nouvingut al currículum ordinari. UdG Publicacions. 2009
REVISTES:
COELHO, Elizabeth, OLLER, Judith, SERRA, Josep Maria. Más allá del
primer contacto, ¿cómo dar la bienvenida a los estudiantes extranjeros y
a sus familias?. Prácticas en Educación Internacional n.2. 2010
Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia
73 Les aules d’acollida a l’educació primària
PÀGINES WEB:
Pàgina de l’xtec, per preparar la pràctica.
http://www.xtec.cat/web/projectes/alumnatnou/materials/catalasecundaria
Pàgina de Barcelona, amb la llei de l’aula d’acollida.
http://www.educacio.novaciutadania.bcn.cat/ca/qu%C3%A8-diu-la-llei-_1802
Pàgina de la Generalitat de Catalunya.
http://www10.gencat.cat/WebAcollida/AppJava/ca/Menu_Principal/Educacio/Ed
ucacio.jsp
Pàgina de la Universitat de Girona.
http://dugi-doc.udg.edu/handle/10256/4690