L'època dels grans descobriments

geogràfics

COM ERA LA MONARQUIA QUE VAN CREAR ISABEL DE CASTELLA D'ARAGÓ? COM VAN AMPLIAR ELS

SEUS TERRITORIS?• El regnat dels Reis Catòlics (1479-1516) marca el pas de l'edat

mitjana a l'edat moderna a la península Ibèrica.• El matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó va unir sota una

mateixa corona els dos regnes més grans de la península Ibèrica. Tot i això, cada regne va conservar les fronteres, les lleis i les institucions pròpies.

• Els monarques van ampliar els territoris peninsulars dels seus regnes i van desenvolupar una política exterior orientada a la consolidació dels seus dominis al Mediterrani i a l'obertura de noves rutes atlàntiques. El finançament castellà del projecte de Colom va culminar amb l'arribada a Amèrica, un continent desconegut fins aleshores.

QUINA NOVA MONARQUIA VAN CREAR ELS REIS CATÒLICS?

• Durant l'edat mitjana, la península estava dividida en cinc regnes, els més extensos i els més forts dels quals eren Castella i la corona d'Aragó, que al llarg del segle XV es van veure immersos en conflictes socials i en guerres civils.

• L'any 1469 es van unir en matrimoni el príncep Ferran, fill de Joan II, rei d'Aragó, i Isabel, germana d'Enric IV, rei de Castella.

• El resultat d'aquesta unió dinàstica va ser un nou model de monarquia dual, que conservava l'autonomia i la independència de govern dels monarques a cadascun dels seus regnes.

• Tot i actuar de manera diferent a cada regne, els Reis Catòlics van treballar conjuntament en política exterior i en matèria religiosa i militar.

La unió dinàstica• Ferran va esdevenir rei d'Aragó el 1479, després de la mort de Joan

II, el seu pare. Aquest mateix any, Isabel va vèncer la seva neboda Joana, filla d'Enric IV, coneguda amb el sobrenom de la Beltraneja, en una guerra civil que havia durat cinc anys.

• La unió de totes dues corones va ser només dinàstica i no territorial, perquè no va comportar la fusió dels territoris en un regne únic. Castella i Aragó van conservar les fronteres; les corts, les lleis i les institucions pròpies; el sistema fiscal de cada regne, i fins i tot monedes diferents.

• Isabel va reconèixer Ferran com a rei de Castella i, de fet, el poder reial a Castella va ser exercit per tots dos (Ferran va passar la major part del temps a la cort castellana). També Ferran va reconèixer a Isabel els seus drets a Aragó, però ella mai no va tenir interès a exercir-los.

L'expansió peninsular• Una de les prioritats dels Reis Catòlics era la unió sota la seva

corona de tots els territoris peninsulars. Per això els va caldre actuar de manera diferent en aquests regnes:• El regne de Granada. Els nassarites governaven l'últim regne

musulmà de la península.Després d'una guerra entre 1482 i 1492, Boabdil, l'últim rei nassarita, va acceptar la rendició, i Granada va passar a formar part del regne de Castella.

• El regne de Navarra. Davant l'aliança de Navarra amb França, Ferran va envair el regne al capdavant d'un exèrcit castellà amb la pretensió de fer valer drets dinàstics hereditaris.El 1515, Navarra va quedar incorporada a Castella, però va conservar els furs, les lleis i les institucions pròpies.

• El regne de Portugal. També es van proposar la unió amb aquest regne, i amb aquesta finalitat van recórrer a una política d'aliances matrimonials, que va donar fruits més endavant, quan Felip II va heretar la corona portuguesa.

Una política exterior molt intensa• Els Reis Catòlics van orientar la política internacional en tres

direccions:El Mediterrani

• La política internacional dels Reis Catòlics aspirava a convertir la monarquia en una

• potència marítima al Mediterrani.• Per això, Ferran va continuar la política aragonesa tradicional

d'intervenció al Mediterrani i es va enfrontar amb França, el seu rival de sempre, que aspirava a conquerir el regne de Nàpols, governat per un descendent del casal d'Aragó.

• Els enfrontaments entre tots dos regnes van ser freqüents. Primerament, Ferran va recuperar els comtats del Rosselló i la Cerdanya (1493) i, després, va vèncer els francesos a Nàpols (1504) i els va obligar a abandonar el sud d'Itàlia.

• Per frenar els pirates barbarescos que amenaçaven el Mediterrani, la monarquia va conquerir Melilla (1497), Orà (1509), Alger i Bugia (1510).

Juan de Borgoña: Presa d’Oran pel Cardenal Cisneros

L'Atlàntic• Castella i Portugal havien començat a explorar l'oceà Atlàntic. A la

conquesta portuguesa de Madeira i les Açores, els Reis Catòlics hi van respondre amb la de les illes Canàries, que van ser les incorporades entre els anys 1478 i 1496.

• Més endavant, quan el 1492 Cristòfor Colom va arribar a un nou continent desconegut pels europeus (Amèrica), la política exterior de la monarquia va prendre un rumb nou. L'Atlàntic va esdevenir un gran eix comercial, mentre que les rutes comercials del Mediterrani perdien importància.

Les aliances matrimonials• Amb l'objectiu d'aïllar França i afermar la seva presència a Europa,

els Reis Catòlics van casar els seus fills amb hereus de les cases reials europees:

L'ORGANITZACIÓ DE LA NOVA MONARQUIA

• Isabel i Ferran van voler imposar el seu poder sobre els privilegiats (monarquia autoritària), van crear noves institucions de govern i van cercar la uniformitat religiosa de la població als seus regnes.

La monarquia autoritària a Castella• A Castella es va dur a terme una política destinada a limitar el poder

de la noblesa i de l'alt clero. Per aquest motiu es va posar fi a la concessió de terres als nobles i se'ls va prohibir participar en els consells i anar a la guerra al capdavant dels seus vassalls:• Per assessorar els monarques, es va crear un sistema de consells

format per juristes elegits i pagats pel rei.• També es va organitzar un exèrcit professional amb soldats contractats

a sou (mercenaris). Per garantir l'ordre al camp es va crear la Santa Hermandad.

• Per fer més eficaç la justícia i garantir-ne el control reial, es va crear la Reial Audiència.

• Per reforçar la recaptació d'impostos es va constituir la Comptadoria Reial d'Hisenda.

• Finalment, van ser nomenats els corregidors, uns funcionaris reials que controlaven els municipis.

El pactisme de la corona d'Aragó• A la corona d'Aragó, Ferran no va imposar la seva autoritat de

manera tan contundent com a Castella.• El rei va dictar la Constitució de l'Observança, que reforçava l'autoritat

reial però reconeixia l'obligació del monarca de governar d'acord amb les lleis del Principat.

• D'aquesta manera es van conservar les institucions medievals de govern, com ara les corts dels tres regnes (Catalunya, Aragó i València), la Generalitat i el Consell de Cent, que governava la ciutat de Barcelona.

• També va mantenir el pactisme, que reconeixia la sobirania reial. El monarca es comprometia a negociar les lleis i els impostos amb els grups privilegiats representats a les corts de cadascun dels regnes (Aragó, Catalunya i València).

• Per reduir la influència dels privilegiats sobre els òrgans de govern, es va instaurar el règim d'insaculació, que consistia en l'elaboració d'una llista de totes les persones que aspiraven a un càrrec per tal de fer-ne l'elecció per sorteig.

• Finalment, es van crear dos organismes que feien d'intermediaris entre les institucions pròpies de Catalunya i la monarquia: el Consell d'Aragó, que assessorava els reis i tenia la seu a Castella, i el virrei, un representant del rei a cadascun dels regnes de la corona d'Aragó.

La unitat religiosa• La unitat religiosa de la monarquia va ser un dels grans objectius del

regnat dels Reis Catòlics. Per aconseguir-la, es van dur a terme tres actuacions:

• Es va crear el tribunal de la inquisició (1478) per assegurar el predomini del cristianisme. La seva missió era jutjar els sospitosos d'heretgia o delictes de fe i sancionar els condemnats amb càstigs exemplars.

• El 1492 es va instar tots els jueus a convertir-se al cristianisme o a abandonar el regne. Els cristians nous van ser anomenats conversos. El tribunal de la inquisició els vigilava de prop per impedir-los practicar la seva religió anterior.

• Després de la conquesta de Granada, es va garantir als musulmans la pràctica de la seva religió i el manteniment dels seus costums.

• Però, a partir del 1502 van ser obligats a convertir-se o a anar-se'n. Es va anomenar moriscos els musulmans que van acceptar ser batejats.

• Quan la Inquisició rebia una denúncia d'heretgia, s'iniciava una investigació secreta i els sospitosos eren sotmesos a un judici públic.

• Si se'ls considerava culpables, podien arribar a ser condemnats a morir a la foguera. Els qui havien reconegut la seva heretgia i s'havien penedit, eren obligats a vestir una gramalleta.

L'ORIENTACIÓ ECONÒMICA DELS DOS REGNES

• Durant el regnat d'Isabel i Ferran, l'economia castellana va continuar orientada cap a la ramaderia. A Castella hi havia un gran nombre de ramats d'ovelles merines, que eren propietat de la noblesa i es destinaven a la producció de llana, la qual era exportada a Flandes i Anglaterra. La monarquia, que rebia molts impostos d'aquesta exportació, va protegir la ramaderia. Per això va donar privilegis als propietaris agrupats en una institució que es va anomenar Honrado Consejo de la Mesta.

• Aquesta especialització ramadera va repercutir negativament sobre altres sectors de l'economia:• L'agricultura en va resultar perjudicada perquè moltes terres eren

utilitzades com a pastures per als ramats. Això va provocar mancances greus d'aliments, com ara el blat, que va haver de ser importat.

• L'exportació massiva de la llana va dificultar el desenvolupament de la indústria tèxtil, que es va anar afeblint lentament.

Castella, una economia ramadera

EL MAYORAZGOPer assegurar la lleialtat de les grans famílies nobles a la corona, es va instituir el mayorazgo, que els permetia el manteniment del seu patrimoni familiar.Aquesta llei prohibia vendre les terres i obligava a passar-les en herència al primogènit.

La política de redreçament a la corona d'Aragó• La crisi derivada de la pesta negra (1349) i de la guerra civil

catalana havia causat una gran mortaldat en la població i va afeblir l'economia de la corona d'Aragó, que havia aconseguit un desenvolupament força pròsper durant l'edat mitjana.

• Per tal de revifar l'economia, Ferran II va promoure un seguit de mesures:• Per acabar amb el conflicte entre els pagesos, que protestaven per les

condicions abusives de treball, i els senyors, es va promulgar la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486).

• Per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures es van aprovar mesures proteccionistes. Cal destacar la reserva dels mercats de Sicília i Sardenya per als productes tèxtils catalans.

• També es van proposar mesures de protecció a l'agricultura i la reducció del dèficit de les institucions públiques.

• Gràcies a això, l'economia catalana va experimentar una recuperació força notable, tot i que l'expulsió dels jueus va significar la pèrdua d'un grup social molt dinàmic en l'economia medieval catalana.

Com va afectar la Sentència arbitral de Guadalupe?• Per acabar amb el conflicte entre els pagesos de remença i els

senyors (nobles), Ferran II va promulgar la Sentència Arbitral de Guadalupe, que posava fi a alguns drets feudals a Catalunya i iniciava una nova etapa al camp català.

• Tot i que aquestes mesures van millorar la situació dels pagesos, no van suposar la fi del règim feudal ni de la jurisdicció senyorial, que va continuar mantenint la seva vigència al camp català durant els dos segles següents.

• QUÈ VA ESTABLIR LA SENTÈNCIA?• Es van eliminar els anomenats mals usos, uns drets que permetien als

senyors cobrar una sèrie d'impostos abusius als pagesos i, fins i tot, maltractar-los físicament.

• Es va abolir el dret de remença, que obligava el pagès a pagar un rescat al senyor si volia abandonar la terra que treballava. El pagès va aconseguir llibertat per marxar, tot i que havia de compensar econòmicament el senyor.

• Es va generalitzar el contracte d'emfiteusi, pel qual el pagès tenia el domini útil (dret d'ús) de la terra que conreava durant molts anys, mentre pagués els censos al senyor. A més, li permetia transmetre-la en herència als seus descendents.

L'ARRIBADA A UN NOU CONTINENT

• Durant el segle XV, va anar guanyant importància el comerç dels productes que arribaven d'Orient, com ara les espècies, la seda i els articles de luxe. Però, el 1453, l'imperi Otomà va ocupar la ciutat de Constantinoble i va impedir així les comunicacions entre Europa i Àsia a través del Pròxim Orient.

• A partir d'aquesta situació, els Estats europeus, molt especialment Castella i Portugal, van començar a explorar l'oceà Atlàntic, molt desconegut fins aleshores. L'objectiu era trobar una ruta alternativa cap a l'Índia i el sud-est asiàtic per poder-hi comerciar.

• Aquestes expedicions marítimes van impulsar el progrés de les tècniques de navegació. Es van crear instruments, com ara la brúixola, l'astrolabi i el portolà, que van millorar l'orientació de les naus. També es va perfeccionar la caravel·la per usar-la en les travessies oceàniques.

Causes de les expedicions marítimes

Mediterrani (Portolà)

Les expedicions portugueses• Al llarg del segle XV, els portuguesos van anar establint colònies

comercials a la costa atlàntica d'Àfrica amb l'objectiu d'arribar a l'Índia navegant cap al sud. Aquest propòsit va comptar amb l'ajut del rei Enric el Navegant.

• El portuguès Bartolomeu Dias va atènyer l'extrem sud de la costa africana i va arribar fins al cap de Bona Esperança l'any 1488. El 1498, l'expedició de Vasco da Gama va arribar a l'Índia, on també es van crear factories comercials.

• La conseqüència de tots aquests viatges va ser el monopoli portuguès del comerç de la seda i les espècies amb el continent europeu.

Vasco de Gama (1469-1524)

El projecte colombí• Cristòfor Colom, un mariner probablement genovès, va arribar a la

Península interessat en els projectes marítims de Castella i Portugal. Estava convençut que la Terra era rodona i que es podia arribar a Àsia navegant cap a l'oest a través de l'Atlàntic.

• El 1492 va presentar el seu projecte als Reis Catòlics i la reina Isabel va accedir a finançar-lo. Amb aquest fi es van signar les Capitulacions de Santa Fe, per les quals Colom obtindria una desena part de les riqueses que aconseguís i rebria els títols d'almirall de la Mar Oceana i de virrei dels territoris conquerits.

Colom i els Reis Catòlics.

Sabia Colom que havia arribat a un continent desconegut?• Colom va fer quatre viatges a Amèrica i en tots quatre va creure que

havia arribat a les costes asiàtiques. Va morir a Valladolid l'any 1506 sense saber que havia arribat a un continent desconegut fins aleshores pels europeus.1. La preparació del viatge

• Havent aconseguit el suport de la reina Isabel, Colom va arribar a les costes de Huelva per organitzar l'expedició. Va comptar amb l'ajuda dels monjos franciscans del monestir de La Rábida. Els germans Pinzón, d'una família d'armadors, van organitzar amb Colom una flota de 105 mariners, una nau (la Santa María) i dues caravel·les (La Pinta i La Niña).

2.Rumb a l'inconegut• Primer viatge (1492): l'expedició va salpar de Palos de la Frontera (Huelva) el 3

d'agost del 1492 i va descendir fins a les Canàries.• El 12 d'octubre del 1492 van veure terra. Era l'illa de Guanahaní, a les Bahames, a

la qual Colom va donar el nom de San Salvador.• Les setmanes següents van explorar la Hispaniola (Haití - República Dominicana) i

Cuba. El gener del 1493 van emprendre el viatge de tornada a la Península.

3.Els viatges posteriors• Segon viatge (1493): una gran expedició integrada per 17 vaixells i 1200 homes

va crear la primera colònia comercial a la Hispaniola.• Tercer viatge (1498): Colom va arribar a la costa nord d'Amèrica del Sud, va

descobrir la desembocadura de l'Orinoco i les illes de Martinica i Trinitat.• Quart viatge (1502): després de recórrer les illes del Carib, van explorar les

costes de l'Amèrica Central.

El tractat de Tordesillas• L'èxit de les exploracions castellanes a l'oceà Atlàntic va provocar la

rivalitat dels portuguesos. Amb la mediació del papa Alexandre VI es va arribar a un acord entre Castella i Portugal que quedà recollit en el tractat de Tordesillas (1494).

• El text establia un meridià imaginari 370 llegües a l'oest de les illes del Cap Verd, que delimitava les dues zones d'influència.

QUIN VA SER L'ERROR DE COLOM?• Abans d'exposar el seu projecte a les diferents corones europees,

Colom va estudiar i consultar els savis de l'antiguitat i també els seus coetanis.

• En contra de les creences de l'època, que afirmaven que la Terra és plana, va defensar que és rodona, i va concloure que havia de ser possible arribar a Àsia navegant cap a l'oest.

• Però va cometre una sèrie d'errors de càlcul que expliquen el fet que durant més de vint anys visqués convençut que havia arribat al continent asiàtic.

El món que imaginava Colom• Colom va fonamentar el seu projecte d'arribar a les costes

asiàtiques, sortint d'Europa i navegant cap a l'oest a través de l'oceà Atlàntic, en les conclusions que havia tret dels seus coneixements:• Com la majoria dels savis grecs, especialment Eratòstenes (segle III a.

C.), estava convençut de l'esfericitat de la Terra.• Toscanelli, un matemàtic florentí de la seva època i autor d'un gran

nombre de portolans, defensava la idea que existia un sol oceà entre Europa i Àsia.

• Els mariners portuguesos que havien arribat a les Açores (1431) van difondre la idea que una mica més a l'oest era probable que hi hagués terra ferma.

ES CONEIXIA JA AMÈRICA?• Quan parlem de descobriment no hem d'oblidar que a Amèrica hi

havia diferents civilitzacions abans de l'arribada dels europeus.• A més, és probable que Colom no fos el primer europeu a arribar-hi.

Al segle X, els víkings del nord d'Europa van dur a terme expedicions cap al sud (se'n coneixen incursions a les costes de Cantàbria) i cap a l'oest, on van establir alguns assentaments a Terranova (Canadà).

L'error de càlcul• Els grecs de l'antiguitat havien estimat que la longitud de la

circumferència de la Terra era d'uns 38000 quilòmetres, una magnitud molt aproximada als 40000 que té realment. Però la dada que es va difondre i que va arribar fins a l'època de Colom era molt inferior: 29000 quilòmetres.

• Amb aquest plantejament, Colom va arribar a la conclusió que la distància entre les illes Canàries i el Cipangu (l'arxipèlag del Japó) era d'uns 135 graus de longitud, uns 4500 quilòmetres. Aquest càlcul estava molt lluny dels 230 graus, és a dir, els 20000 quilòmetres que realment separen les Canàries del Japó.

• Per això, Colom va morir convençut que havia arribat a Àsia; en cap cas no es va adonar que les noves terres eren d'un altre continent que s'interposava entre Europa i Àsia.

Quan es va comprendre que era un nou continent?• Després del darrer viatge de Colom, es va començar a explorar terra

ferma a l'Amèrica Central. En una d'aquelles expedicions, l'extremeny Vasco Núñez de Balboa va travessar l'istme de Panamà a peu en direcció a l'oest. Així va descobrir un gran mar en calma (l'oceà Pacífic), que van anomenar mar del Sud.

• En comprovar la immensitat d'aquell oceà, es va arribar a la conclusió que les terres descobertes fins aleshores eren part d'un nou continent, i que, si es volia arribar fins a Àsia, calia continuar navegant cap a l'oest.

Vasco Núñez de Balboa• Núñez de Balboa, nascut a Extremadura el 1475, va emprendre el

seu primer viatge al Nou Món a l'edat de 25 anys i es va establir a la Hispaniola, d'on va haver de fugir el 1509 assetjat pels deutes.

• Se'l recorda com un personatge incansable, gran coneixedor de les costes americanes. Va conquerir una de les primeres ciutats en terra ferma, Santa María la Antigua del Darién, al Panamà actual, i va descobrir l'oceà Pacífic. Va morir a Panamà el 1519.

El nom d'Amèrica• Amerigo Vespucci, un comerciant

italià, present a la cort de Castella i Portugal, va participar en quatre viatges a les Índies. En les cartes que adreçà a Lorenzo de Mèdici es mostrava convençut que aquelles terres eren la "quarta part" del món, un continent nou.

• Un cosmògraf alemany va conèixer aquelles cartes i va proposar que les noves terres fossin conegudes amb el nom d'Amèrica.

VIATJA AL PASSAT

• Quan Colom va arribar a Amèrica, el continent estava poblat per civilitzacions diverses.

• Entre les més importants hi havia l'asteca, que ocupava l'Amèrica Central, i l'inca, que s'estenia al llarg de la serralada dels Andes. Una tercera, la maia, havia desaparegut a la darreria del segle X, però n'havien quedat moltes restes monumentals.

• Tots aquests pobles, anomenats precolombins, posseïen una rica agricultura, practicaven el comerç i coneixien l'escriptura, però no havien descobert el ferro ni la roda.

• Yoali, un campió de tlachtli, ens ensenyarà ara com és el poblat on viu i ens convidarà a presenciar un partit de pilota entre dos equips rivals, una de les diversions més habituals entre els asteques.

Yoali, un pagès asteca

El poblat de Yoali• El poblat on viu Yoali està situat a la vora del llac Texcoco, al bell mig

de la civilització asteca. Els seus habitants formen una gran família, que anomenen calpulli; tots es consideren descendents d'un avantpassat comú.

• La família de Yoali viu de l'agricultura. El poblat es troba al mig d'uns aiguamolls i els pagesos han de construir horts flotants en els quals conreen blat de moro, patates, fesols, xili, cotó i fruites. Els pagesos també pesquen als llacs i cacen ocells aquàtics.

• Dels horts en diuen chinampas i els construeixen clavant estaques de fusta al sòl de les zones pantanoses per delimitar el camp, que cobreixen amb llot. La chinampa absorbeix l'aigua del llac i el llot serveix com a adob.

• Les dones porten part de la collita a un mercat i la canvien per altres articles (barata), com ara vestits de cotó de colors o objectes de ceràmica. De la venda de productes a llocs més distants se n'ocupen uns mercaders itinerants anomenats pachtecas.

• Els homes han de lluitar a l'exèrcit al costat de Moctezuma, el gran emperador, per imposar-se als pobles rivals (els olmeques i els tolteques) i obligar-los a pagar tributs.

El joc de pilota• Al territori asteca hi havia ciutats força grans, com ara Tenochtitlán,

Tlaxcala i Cholula. A totes hi ha grans temples i espais per a l'esport on es practica un joc de pilota, anomenat tlachtli, i dedicat al déu Sol, que té molts adeptes.

• El joc enfronta dos equips, gairebé sempre de set jugadors. L'objectiu és aconseguir passar una pilota molt pesant per un cèrcol que hi ha adossat a un mur. No s'hi poden fer servir les mans i la pilota no pot tocar el terra, de manera que es colpeja amb les cames, les espatlles, el cap o els malucs.

• Quan s'aconsegueix l'objectiu, el guanyador pot demanar al contrari un desig: el més habitual és llevar-li els vestits.

Una ciutat asteca• Al centre de la ciutat, enmig del llac, hi havia el recinte sagrat

amb temples, palaus i una pista per al joc de pilota.• Els asteques tenien grans coneixements de matemàtiques i

astronomia, que els va permetre establir un calendari.• Practicaven la mineria i feien escultures i objectes d'or, plata i

pedres semiprecioses.