10

L’ENTREVISTA

a Gerard Hausmannper Marta de Gispert i Consol Villarroya

Gerard Hausmann

Ara fa uns pocs mesos el CLUB SUPER3 de TV3 va complir vint anys de vida. En uns temps inconstants en què les coses ens cansen i tendim a consumir-les fins a no deixar-ne rastre, que una realitat com aquesta hagi durat ja vint anys és, sens dubte, un motiu excel·lent de celebració i d’alegria. Les realitats que duren, i que passen a formar part de la memòria col·lectiva d’un seguit de generacions entre les quals s’estableix, d’aquesta manera, un lligam intergeneracional, són una sòlida contribució al projecte de fer del nostre país un país normal. Ara bé, les tasques col·lectives tenen sempre al darrere –o al davant!– noms i cognoms concrets, i per això hem pensat que una bona manera de sumar-nos a la celebració podia ser aquesta que veieu aquí, la d’entrevistar un dels principals responsables del SUPER3 que, a més, resulta que és exalum-ne i pare de l’Escola: en Gerard Hausmann.

Ens vam trobar un dia assolellat de primavera, el 14 de maig d’enguany, a la Biblioteca de l’Escola.

Com és el teu dia a dia com a editor del Canal Super3?El Super3 no és només un canal: és un web, un club amb més d’un milió de súpers que tenen el carnet, una Festa dels Súpers que cada octubre aplega més de 400 mil assistents... El meu dia a dia té a veure amb els continguts i els equips de totes aquestes finestres i considero que tinc molta sort perquè no hi ha dos dies iguals...

Com van ser els inicis d’aquesta aventura, ara fa vint anys? Què queda i què ha canviat del projecte inicial?Tot va començar amb un programa de televisió. Al principi era un programa molt artesanal que va llançar la idea de crear un club al seu voltant, i la sorpresa va ser que aquesta idea associativa de seguida va funcionar molt bé, potser per la vitalitat que tradicionalment ha tingut la vida associativa del nostre país. Una altra idea filosòfica fonamental dels inicis que s’ha mantingut sempre, va ser la de tractar el públic infantil com un públic intel·ligent.

A partir d’aquell producte artesanal, la cosa va anar creixent i així van sorgir el web, la Festa, fa tres anys el canal... Mirem de renovar-nos

contínuament però mantenint l’essència de sempre i d’aprofitar les possibilitats que ens donen els nous temps, com ara internet, però al servei dels mateixos objectius del primer dia. I aquests objectius no són altres que oferir continguts de qualitat en la nostra llengua i alhora ser motor d’integració, cohesió i identificació del nostre país. I això, tenint en compte un concepte molt important: els pares ens confien allò més valuós que tenen, de manera que som dipositaris d’una confiança que no podem trair; i és per això que amb els continguts que oferim busquem, no només que siguin de qualitat i que agradin, sinó també que tinguin uns valors afegits: la convivència, el respecte, la diversitat, i també l’esport, la natura, la cultura...

Quin perfil professional tenen els membres de l’equip actual del Super3?Molt variat! Ja des de sempre. Entre els guionistes, per exemple, tenim un professor, un veterinari i fins i tot una exdetectiu! Aquesta diversitat ens dóna molta riquesa i, si necessitem assessorament sobre un tema concret, com l’alimentació, per exemple, anem a cercar experts que ens assessoren.

En realitat, el Llibre blanc del Super3, que en marca la filosofia i els continguts, és el resultat de l’experiència sumada de tots aquests anys, i ens dóna un full de ruta sobre la base d’uns fonaments molt sòlids. Com ja he comentat, el secret és recolzar-se sobre aquests fonaments però essent conscients igualment del repte que tenim d’evolucionar d’acord amb la mateixa societat. Tenim un exemple en un dels nostres últims projectes: “Supercrac d’internet”. Es tracta de donar als nens uns consells clau per a una navegació segura a internet. I com ho fem perquè el missatge arribi? Ho fem amb els

Quin record tens de l’Escola Sant Gregori?El meu record de l’Escola és boníssim, tant des del punt de vista acadèmic com des del punt de vista humà. La majoria de les coses que sé, les vaig aprendre aquí. Ara fa poc vaig assistir a una trobada d’exalumnes, i em vaig adonar de dues coses. Primera, que la gent no canvia tant com pensem. I segona, que el tipus de formació que vam rebre a l’Escola, que cuida tant la part humana, ha fet que entre nosaltres s’hagin mantingut uns vincles molt importants…

...vas anar sempre al Sant Gregori?

... Sí, des dels tres anys. Fins i tot he compartit alguna professora amb les meves filles!... com la Marta Presas.

I després; quina va ser la teva formació en acabar l’escola?Vaig estudiar Periodisme –Ciències de la Comunicació–, i després coses diverses: idiomes i altres que tenen a veure amb la meva feina.

Quants anys portes al Super3?Ara fa set anys vaig entrar al Super3 amb l’encàrrec de part de la direcció de TV3 de renovar-lo. Així van sorgir els personatges actuals, les noves cançons…

11

nostres personatges, una família molt particular, i emprant sempre l’humor. La clau és aquesta: generar continguts de qualitat que captin l’atenció dels nens i que promoguin uns valors positius.

Una qüestió espinosa: Les estadístiques diuen que avui dia els nens passen entre 3 i 4 hores davant la televisió. Els experts afirmen que veure massa la televisió afavoreix el sedentarisme, la falta d’esperit crític i uns valors poc saludables...Res d’«espinosa»! Ser conscients dels avantatges i els riscos forma part de la nostra responsabilitat. Sobre aquesta qüestió, penso que no hi ha una veritat absoluta. Quantes hores cal deixar veure la televisió als nens? Nosaltres volem participar d’aquest debat. A diferència d’altres cadenes, nosaltres limitem la programació infantil fins a dos quarts de 10, però la decisió de l’estona que els fills han de passar davant la televisió és principalment cosa de cada família. La recepta contra el sedentarisme que comentaves és la pràctica de l’esport i l’adquisició de bons hàbits alimentaris, dos dels eixos de la nostra programació. En aquesta lluita contra el sedentarisme, nosaltres tenim una cançó que fins i tot convida a tancar la tele i sortir fora a fer activitat...

Com amb tantes coses, que la televisió sigui una cosa bona o dolenta depèn de l’ús que se’n faci. El que jo recomanaria és que els pares vegin la televisió amb els fills sempre que puguin, que la comentin amb ells per fer-los espectadors crítics. D’altra banda, la manera com veiem la televisió també està canviant. Abans cada sèrie s’havia de veure en una hora determinada, però ara, amb la xarxa, podem veure el que ens interessa a qualsevol hora. Per descomptat, nosaltres fem recomanacions sobre les edats adequades de cada programa, però el que cal és desenvolupar

el sentit crític dels nens. Sobretot perquè la nova manera de mirar la tele fa que ja no puguem identificar franges horàries amb franges d’edat. El món canvia, i cada nova possibilitat ens obliga a preguntar-nos com fer-ne ús. Pel que fa a les novetats tecnològiques, nosaltres sempre mirem de ser capdavanters però alhora tenim un punt de prudència. El tema dels mòbils és un bon exemple. Hem començat a fer coses en aquest camp però recomanem que, si ha d’existir, el consum de mòbils i tauletes es faci sempre en un entorn familiar, sota la supervisió dels pares. En aquest tema, com en tants d’altres, no perdem el cap i de vegades hem deixat passar algun tren que a curt termini ens podia haver donat un alt rendiment perquè hem considerat que no encaixava en la nostra filosofia de continguts de qualitat i en la confiança que les famílies han dipositat en nosaltres.

Quin ha de ser el paper dels pares?Els pares prou fan, pobres... i ara parlo com a pare també... Està clar que el paper dels pares és fonamental però el que m’agradaria deixar clar és que com a mitjà de comunicació ens sentim absolutament responsables de tot el que fem i de l’ús i consum que se’n fa. La majoria de problemes que genera la televisió en relació als nens té a veure però amb cadenes que no es dediquen específicament a programes infantils. Els qui ens hi dediquem tenim molt clar conceptes com el dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge, per exemple. Habitualment són els programes no infantils que la vessen quan s’ocupen de temes infantils o directament de determinats menors. Com ja he dit abans, la millor recomanació que podem fer és que els pares acompanyin els fills en el consum del mitjà. Pel que fa a nosaltres, assumim el compromís d’oferir continguts de qualitat que,

en determinats moments, fins i tot serveixin a pares i a la comunitat educativa en la seva tasca. Teniu exemples com el “Mic”, l’informatiu “Info-K” o el programa “Una mà de contes”, dels quals en fan ús moltes escoles...

Què pot oferir el vostre canal a diferència dels altres?En primer lloc, som el canal infantil de la Televisió de Catalunya i això vol dir una llengua i una cultura, i també vol dir proximitat, ser presents al territori amb les nostres propostes i activitats més enllà de la pantalla. Un cap de setmana som a Vic, i el següent a Lleida... I en segon lloc, com a televisió pública, ens mantenim fidels a la idea d’oferir qualitat i valors. Les dades i el suport social que obtenim sembla confirmar que la gent valora positivament l’oferta del Super3.

...altres cadenes us han copiat la idea?A nivell espanyol, no ha acabat de funcionar mai. Segurament té a veure amb un conjunt de factors com la dimensió del territori, la tradició associativa i, vull creure, l’encert en determinats continguts. Al Super3, per exemple, ens podem reunir un cop l’any a la Festa dels Súpers, i hi ve gent de tot el país; però seria més difícil que una festa com aquesta feta a Madrid reunís gent de tots els llocs d’Espanya. I, per sobre de totes les coses, tenim la sort que la gent s’ha fet seu el Super3. Forma part de la infantesa de molta gent, i gent de la mateixa generació té com a referents els mateixos dibuixos i personatges, les mateixes cançons...

... Sí! Ens sortia quan preparàvem l’entrevista: «Te’n recordes del Petri?»... «Te’n recordes del Tomàtic?»..., i aleshores intervenien les mestres i cadascuna hi deia la seva...... És que ara ja hi ha pares que són súpers! Ja han passat vint anys!...

Una idea fonamental dels inicis que s’ha mantingut sempre va ser tractar el públic

infantil com un públic intel.ligent.

12

... i els fills veuen la tele com nosaltres...És aquesta continuïtat! La continuïtat fruit d’una confiança que només s’aconsegueix amb la feina ben feta de molta gent durant molts anys.

Parlant de pares i fills, tens dues filles en edat escolar: el teu paper com a pare influeix sobre alguna decisió presa a la feina?Intento que no però segur que d’alguna manera influeix. Per fer bé la feina t’has d’abstraure de la teva situació personal i pensar en tots els públics i totes les edats. Alguna vegada puntual hem convertit la sala d’estar en “laboratori” però ha estat l’excepció. El criteri bàsic que segueixo és no barrejar la vida familiar i la feina.

Quin consell donaries a un alumne que ara acaba el batxillerat i que vol dedicar-se a la teva professió?Que sigui molt curiós. Les ganes d’aprendre: això és el més important. No s’acaba amb l’escola, ni amb la universitat; dura tota la vida. El món és canviant, pateix una evolució vertiginosa, i cal viure atents perquè el món ens obliga a renovar-nos amb la seva transformació. L’important és no tancar-se, tenir una ment oberta. I aprendre sobre qualsevol cosa... sobre els bonsais, si t’agafa per aquí! De la curiositat que se’ns va despertar un dia sobre això, en va sortir un personatge del programa.

... i sortir fora d’Espanya?...És clar que pot ser un complement molt bo! Però insisteixo que el més important és aquesta actitud que us deia. Naturalment que saber idiomes –l’anglès, el francès...– és fonamental, i és bo sortir també per veure una altra cultura, per eixamplar el teu món... Els Estats Units continuen marcant el camí al nostre sector, també es fan coses molt interessants a Europa, i Àsia creix més i més en uns mercats cada cop més globals. Has de pensar que cada 5 anys, cada 10 anys, la teva professió haurà canviat i tu t’hauràs de reinventar. Les generacions que pugen al llarg de la seva vida professional treballaran de maneres i en coses molt diferents.

... i l’anglès a TV3?...A TV3 cuidem especialment aquest aspecte i mirem d’oferir el màxim de programes i sèries amb la possibilitat de veure’ls en versió original i

fins i tot en els subtítols en anglès. Jo recomano que mai no es faci servir l’anglès com un preu a pagar per poder veure després una altra cosa en català: si el nen aguanta un «rotllo» en anglès perquè després podrà veure el que voldrà en català, l’anglès queda senyalat i la cosa no resulta útil. És millor veure un programa en versió original de forma natural, provant primer a veure què passa, i convertir-ho a poc a poc en un hàbit.

Fins a quina edat poden tenir el carnet de súper?Dels 0 als 14 anys. A partir dels 12 hi ha un canvi, però, entren en una altra etapa. Potser alguns continuen fent ús del carnet fins als 14 perquè dóna accés gratuït a més de 200 activitats però és un tema més pràctic... que s’ha de dir que ara amb la crisi no és un tema menor... un pare em deia l’altre dia que és el carnet més útil de tots els que tenen!

De quina manera teniu un feedback sobre el que feu?Per començar, contestem totes les cartes i correus electrònics que rebem. I ho fem amb un equip que és més petit del que us pensaríeu. A banda de la relació habitual amb els telespectadors, tenim un nombre molt gran de súpers i ens cal dimensionar bé les propostes que fem perquè no ens “ofeguin”. L’experiència en això és un grau. Ara bé, fem el que fem, els nens sempre ens sorprenen. Recentment hem demanat que facin un ball i ens enviïn un vídeo. En el moment de pensar la idea amb l’equip i una coreògrafa, debatíem si els passos no serien massa complicats... però finalment han sortit coses genials, des d’uns avis fins a tota una classe realitzant la coreografia! Per tot aquest contacte amb els nens i nenes el web super3.cat, ha resultat ser una eina poderosíssima per a canalitzar la comunicació d’anada i tornada i ara els personatges parlen amb els súpers també a internet.

Mantenim també contacte permanent amb pares i mares i la veritat és que, afortunadament, puc dir que no rebem gaire cartes amb crítiques negatives, però totes les opinions ens interessen molt perquè ens fan reflexionar i millorar en la nostra feina. Han passat anys des d’aquell Tomàtic que recollia el suggeriments dels súpers en un contestador... Com us deia, canviem amb el món.

Posa’ns, per acabar, un exemple de com es concreta en un contingut determinat la filosofia que ha definit el Super3 durant tots els seus vint anys de vida.Posem per cas, la Família del Super3: són uns dibuixos animats que ara viuen al món dels humans amb un cos de carn i ossos i miren d’adaptar-s’hi. No se’n surten gaire i, sempre en clau de comèdia, ens serveix per crear molta empatia amb els nens que, de la mà de la família, també descobreixen moltes coses i alhora se les qüestionen. El nostre humor és sempre blanc però té nivells diferents. Un mateix gag, per exemple, pot tenir una primera lectura visual que entenen els nens més petits, a un segon nivell pot contenir acudits que capten nens a partir de 7 o 8 anys, i de vegades piquem l’ullet als més grans, i fins i tot als pares, amb alguna broma que només capten ells... Quan pensem les situacions, quan ens preguntem si farà gràcia als nens o no, el primer que ens demanem a l’equip és si ens en fa a nosaltres. L’humor és una eina fantàstica per a comunicar i per a arribar als nens.

La millor recomanació que podem fer és que els pares acompanyin els fills en el consum de la televisió. Que la comentin amb ells per fer-los espectadors crítics.