L’edat antiga
Transcript of L’edat antiga
![Page 1: L’edat antiga](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022081508/557d3f84d8b42ac2788b526f/html5/thumbnails/1.jpg)
5è de primària
![Page 2: L’edat antiga](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022081508/557d3f84d8b42ac2788b526f/html5/thumbnails/2.jpg)
La història es divideix en 5 etapes. Cada etapa ocupa un espai en el temps (no totes duren els mateixos anys o segles)
Prehistòria: aquesta és l’etapa més llarga. Dura més de 3000 anys. Va des del 3000 aC fins a l’aparició de l’escriptura. Hi ha dues etapes clares: el paleolític i el neolític. Del paleolític al neolític els prehistòrics passen de ser recol·lectors, nòmades i caçadors a ser agricultors, sedentaris i ramaders.
![Page 3: L’edat antiga](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022081508/557d3f84d8b42ac2788b526f/html5/thumbnails/3.jpg)
Edat antiga: va des de l’aparició dels primers escrits fins al 476 d.C (quan cau l’Imperi Romà). En l’edat antiga apareixen grans civilitzacions com els grecs, els romans i els egipcis.
Edat mitjana: va des del 476 d.C fins al 1492, moment en que Colom descobreix Amèrica. L’edat mitjana dura 10 segles i és l’època dels cavallers, dels castells i de les fortaleses.
![Page 4: L’edat antiga](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022081508/557d3f84d8b42ac2788b526f/html5/thumbnails/4.jpg)
Edat moderna: aquesta etapa va del 1492, moment en que Colom descobreix Amèrica, fins al 1789 (moment de la revolució francesa). Aquesta és l’època dels descobriments que ajuden a navegar (mapes, brúixola i caravel·les).
Edat contemporània: va des de 1789 quan es va produir la revolució francesa fins avui dia. És l’edat en la que heu nascut i l’època dels invents (cotxes, màquines, ordinadors, etc...)
![Page 5: L’edat antiga](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022081508/557d3f84d8b42ac2788b526f/html5/thumbnails/5.jpg)
Un fris cronològic és una línea del temps on ressaltem els esdeveniments més importants.
A continuació podem observar un fris cronològic de la història (cal fixar-se en la durada de cadascuna de les edats)
![Page 6: L’edat antiga](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022081508/557d3f84d8b42ac2788b526f/html5/thumbnails/6.jpg)
Els romans van inventar-se una manera de numerar, el que es coneix com els números romans.
Un segle són 100 anys.
El naixement de Crist marca la separació entre aC (abans de Crist) i el dC (després de Crist). Abans de Crist comptem els segles enrere i després de Crist es compten com nosaltres estem acostumats, progressivament.
![Page 7: L’edat antiga](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022081508/557d3f84d8b42ac2788b526f/html5/thumbnails/7.jpg)
A continuació es troba la relació de nombres romans amb la seva equivalència amb el nostre sistema de numeració.
![Page 8: L’edat antiga](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022081508/557d3f84d8b42ac2788b526f/html5/thumbnails/8.jpg)
Al començament de l’edat antiga, a la península ibèrica vivien dos grups de persones ben diferenciats, els ibers i els celtes.
![Page 9: L’edat antiga](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022081508/557d3f84d8b42ac2788b526f/html5/thumbnails/9.jpg)
IBERS: els ibers ocupaven la part sud i est de la península. Es trobaven sempre a la part costanera del mediterrani i són pobles que van conviure amb els comerciants que van arribar a la costa.
Els ibers vivien en zones altes o prop d’un riu, normalment emmurallades i els seus pobles s’organitzaven en carrers. Les seves cases eren rectangulars.
![Page 10: L’edat antiga](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022081508/557d3f84d8b42ac2788b526f/html5/thumbnails/10.jpg)
S’organitzaven en tribus i els cap d’aquesta era un reietó.
Els ibers eren grans agricultors de productes com ordi, blat, mill i civada. També eren bons en ramaderia: feien servir els animals per la seva força, les cabres i ovelles per la llet i la llana i el porc per menjar-lo.
Els ibers tenien una llengua i escriptura pròpia.
![Page 11: L’edat antiga](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022081508/557d3f84d8b42ac2788b526f/html5/thumbnails/11.jpg)
CELTES: els celtes ocupaven la part interior de la península. Eren pobles que no estaven acostumats a relacionar-se amb d’altres (ja que els comerciants difícilment anaven més enllà de les costes).
Aquests també vivien en zones altes i emmurallades. Els seus pobles s’anomenaven castres.
Les seves cases eren circulars i els seus pobles no seguien un ordre concret.
![Page 12: L’edat antiga](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022081508/557d3f84d8b42ac2788b526f/html5/thumbnails/12.jpg)
S’organitzaven en tribus. Eren ramaders i agricultors i s’abastaven de la seva producció (gairebé mai intercanviaven productes).
Eren especialistes en treballar el metall.
![Page 13: L’edat antiga](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022081508/557d3f84d8b42ac2788b526f/html5/thumbnails/13.jpg)
Poc a poc van anar arribant diferents pobles a la península que tenien la intenció d’establir-se e una colònia i vendre i comprar productes als pobles de la península. No tenien interès en quedar-se i anar conquerint territori sinó tenir llocs on poder vendre les seves produccions.
![Page 14: L’edat antiga](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022081508/557d3f84d8b42ac2788b526f/html5/thumbnails/14.jpg)
FENICIS: aquests colonitzadors venien d’Àsia, eren grans comerciants i es van establir al sud de la península.Van arribar al segle VII aCVan crear colònies com Gadir (Cadis) i Malaka
(Màlaga).Van arribar aquí atrets per l’or i la plata.
![Page 15: L’edat antiga](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022081508/557d3f84d8b42ac2788b526f/html5/thumbnails/15.jpg)
GRECS: aquests colonitzadors venien de Grècia, eren grans comerciants i es van instal·lar al nord-est de la península (actual Catalunya).
Van arribar al segle VI aCVan crear colònies com Rhode (Roses),
Empòrion (Empúries) o Sagunt.Van arribar aquí atrets pels metalls, l’espart i la sal.
![Page 16: L’edat antiga](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022081508/557d3f84d8b42ac2788b526f/html5/thumbnails/16.jpg)
CARTAGINESOS: aquests colonitzadors venien d’Àfrica, eren grans comerciants i es van establir l’est de la península.
Van arribar al segle III aCVan crear colònies com Cartago Nova
(Cartagena) o Ebussus (Eivissa)Van arribar aquí perquè volien ampliar el seu
territori, enmig de la competició amb els romans per conquerir més terres.
![Page 17: L’edat antiga](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022081508/557d3f84d8b42ac2788b526f/html5/thumbnails/17.jpg)
Els romans volien controlar tot el Mediterrani i per això es van enfrontar als cartaginesos.
Es van enfrontar en tres guerres, conegudes com les guerres púniques i, finalment, van acabar guanyant els romans.
Van arribar al 218aC a la península i van desembarcar a Empúries. Tanmateix, van decidir no quedar-se allà i continuar avançant. Va ser quan van establir-se a Tarragona (Tàrraco).
![Page 18: L’edat antiga](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022081508/557d3f84d8b42ac2788b526f/html5/thumbnails/18.jpg)
La conquesta romana va durar més de 200 anys. Va començar al 218aC i va acabar al 19aC, quan August va derrotar a tots els pobles que estaven en contra dels romans.
Els pobles d’interior van ser més difícils de conquerir perquè van oferir més resistència.
![Page 19: L’edat antiga](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022081508/557d3f84d8b42ac2788b526f/html5/thumbnails/19.jpg)
La romanització és el procés pel qual els hispans adopten els costums romans poc a poc.
Primer l’exèrcit i després els altres pobladors que van enviar de Roma, van anar introduint les lleis, la llengua i els costums romans.
El primer que va fer l’exèrcit és transformar els pobles ibers i celtes en ciutats romanes.
Van fundar ciutats com Barcino (Barcelona) o Hispalis (Sevilla)
![Page 20: L’edat antiga](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022081508/557d3f84d8b42ac2788b526f/html5/thumbnails/20.jpg)
Canvis més importants:ABANS DESPRÉS
Economia Eren agricultors i ramaders. En alguns llocs també eren miners.
Desenvolupen el sector secundari (artesania) i el terciari (comerç)
Societat No existien els esclaus. Els pobles estaven dalt dels turons.
Apareixen les ciutats. Hi ha esclaus i homes lliures
Política Eren tribus amb caps. Tenien lleis pròpies.
Hi havia un estat, amb governadors. Tenen tots les mateixes lleis.
Art i cultura Moltes llengües diferents. En algunes zones no tenen escriptura. Moltes déus.
Idioma comú: el llatí. Grans construccions: aqüeductes, teatres, amfiteatres... Passaran a tenir un únic déu.
![Page 21: L’edat antiga](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022081508/557d3f84d8b42ac2788b526f/html5/thumbnails/21.jpg)
Els romans ens van deixar com a herència:Vies de comunicació: van començar a fer vies
de comunicació. La via que comunicava la península amb Roma es deia Via Augusta (en honor a August)
Idioma: el llatí va anar esdevenint en altres idiomes com el català i el castellà.
Lleis: les lleis actuals deriven de les lleis romanes.
Religió: la seva religió ha perdurat fins avui dia, el cristianisme.
![Page 22: L’edat antiga](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022081508/557d3f84d8b42ac2788b526f/html5/thumbnails/22.jpg)
Com a monuments importants dels romans encara ens perduren:Aqüeducte de Segòvia: servia per dur l’aigua
d’una part a una altra. Estaven vigilats per evitar enverinaments.
![Page 23: L’edat antiga](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022081508/557d3f84d8b42ac2788b526f/html5/thumbnails/23.jpg)
Teatre de Mèrida: era el lloc on es realitzaven obres de teatre. Tenien les mateixes funcions que avui dia.
Amfiteatre de Tarragona: tenia diferents funcions => batalles entre animals i persones; entre esclaus i batalles navals (tot i que aquestes les feien al mar, aprofitant que estava al costat.