OK REVISAT 

• Pàgina 129  de l’1 al 5  

A. ORTOGRAFIA I ORTOFONIA  

1.  Només de matí és quan baixaré al pla a menjar‐me un bon entrepà de xoriç, amb 

aquell pa que portàreu ahir de Polònia. La  situació  sociofamiliar no em permet massa absències,  i tampoc  les relacions amb el capatàs de  la fàbrica, que de segur que no em tolerarien més alegries gastronòmiques. 

 2.  

Homens als margens‐‐‐‐‐‐  “hòmens” i “màrgens” porten accente perquè són pauraules planes i no acaben en as‐es‐is‐os‐us‐en‐in ni en vocal. 

Reaccio físicoquímica‐‐‐‐‐‐  “reacció” porta accente perquè es aguda i acaba en vocal i “fisicoquímica” sols porta accente en la penúltima i perquè es una paraula composta. 

Mitjàns àudiovisuals‐‐‐‐‐‐  “mitjans” no porta accente perquè és aguda i acaba en –ns i “audiovisuals” tampoc en porta perquè la seua síl∙laba tònica és l’ultima i acaba en –ls. 

Pà de pessíc‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐ ”pa” no porta accente perquè es monosíl∙laba que no requereix accent diacrític i “pessic” tampoc en porta perquè és aguda i acaba en –ic. 

Té amb pastes‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐  “te” no porta accent perquè si de cas el portara, ens estariem referent a la tercera persona de singular del verb tindre, és a dir, un accent diacrític. 

Valencia i Castello‐‐‐‐‐‐  “València” porta accent perquè es esdruíxola i “Castelló” també en porta perquè és aguda i acaba en vocal. 

Bevieu i menjaveu‐‐‐‐‐  “bevíeu” i “menjàveu” porten accent perquè són planes i acaben en diftong decreixent.  

B. GRAMÀTICA DE L’ORACIÓ  

3.  a) Allò més bonic de la platja és com de gran és. b) No saps com de difícil és traure allò que està tacat de pintura. c) El que m’agrada a mi és allò més just i correcte! 

    

  

C. GRAMÀTICA DEL VERB PODEN SORTIR A L’EXAMEN SÓN VERBS MOLT FREQÜENT I DE LA SEGONA AMB PROBLEMES 

4.  

VERB  PRESENT INDICATIU  IMPERFECT INDICATIU Excloure  Jo excloc 

Tu exclous Ell exclou  Nos. excloem Vos. excloeu Ells exclouen 

Jo excloïa Tu excloïes Ell excloïa Nos. excloíem Vos. excloíeu Ells excloïen 

Incloure  Jo incloc Tu inclous Ell inclou Nos. incloem Vos. incloeu Ells inclouen 

Jo incloïa Tu incloïes Ell incloïa Nos. incloíem Vos. Incloíeu Ells incloien 

Concloure  Jo concloc Tu conclous Ell conclou Nos. concloem Vos. concloeu Ells conclouen 

Jo concloïa Tu concloïes Ell concloïa Nos. concloíem Vos. concloíeu Ells concloïen 

Recloure  Jo recloc Tu reclous Ell reclou Nos. recloem Vos. recloeu Ells reclouen 

Jo recloïa Tu recloïes Ell recloïa Nos. recloíem Vos. recloíeu Ells recloïen 

Infondre  Jo infonc  Tu infons Ell infon Nos. infonem Vos. Infoneu Ells infonen 

Jo infonia  Tu infonies Ell infonia Nos. infoníem Vos. infoníeu Ells infonien 

Confondre  Jo confonc Tu confons Ell confon Nos. confonem Vos. confoneu Ells confonen 

Jo confonia Tu confonies Ell confonia Nos. confoníem Vos. confoníeu Ells confonien 

Refondre  Jo refonc Tu refons Ell refon Nos. refonem Vos. refoneu Ells refonen 

Jo refonia Tu refonies Ell refonia Nos. refoníem Vos. refoníeu Ells refonien 

Difondre  Jo difonc Tu difons 

Jo difonia Tu difonies 

     

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

5.  a) S’ha confós d’edifici i ha conclós que ja no pot eixir sol de casa. 

Ell difon Nos. difonem Vos. difoneu Ells difonen 

Ell difonia Nos. difoníem Vos. difoníeu Ells difonien 

b) M’infonia molt respecte perquè incloïa moltes dades noves. c) Si et reclous en un convent, no es difondran les teues idees. d) Excloent‐te de les llistes estàs confonent l’electorat.  

 D. NEXES 

 6.  

a) No m’agrada anar al cine sinó que m’agrada anar al teatre b) És d’una bona familia, ans ha perdut els vincles amb ells. c) La caiguda de l’euro no és de moment, però molt acusada. d) No el suporte però estic disposat a tornar a parlar amb ell. e) No em moriré d’enyorança mÉs d’enyorança en viure. 

 

E. LÈXIC  7.  

Cridar, embolicar, viure, nàixer, una moto, recordar‐se’n, el dinar, començar, l’aigua, nosaltres, esmorzar, perspectiva, perdre, cadira, ganivet, vull  

 

• Pàgina 131: de l’1 al 19 1.  

El  teocentrisme  es  una  ideologia medieval  que  gira  al  voltant  de Déu  com  el principi  i  el  final  de  totes  les  coses.  Aquesta  concepció  de  la  vida  essencialment religiosa ordenà les societats en una pirámide, al capdamunt de la qual hi havia Déu; més avall, el clergat i la noblesa, que defensaven i dofonien aquesta veritat i, ja en la base, el poble pla. 

L’antropocentrisme  es  basa  en  la  idea  de  Déu  com  a  creador  de  l’univers  i regulador necessari de la vida quotidiana.   

2.  Aquesta tendencia literària és l’humanisme, el qual postula una nova visió de la 

societat en què l’ésser humà té poder per a canviar el seu destí i, per tant, la rigidesa de la  visió  estamental  es  pot  afeblir. Hi  ha  un  interés  per  traduir  i  actualitzar  les  obres clàssiques grecollatines  i això tñe un valor positiu en  les  llengües vulgars ja que es juga amb els models de construcción oracional clàssics. 

3.   

El nom d’aquest metge València és Arnau de Vilanova, qui va escriure, entre altres, obres com “ Confessió de Barcelona” , “Lliçó de Narbona” i “Raonament d’Avinyó”. 

  

4.  

La  característica  fonamental  de  l’obra  d’Eiximenis  és  la  voluntat  d’orientaR  el comportament  del  bon  cristià  per  tal  d’exposar  les  idees  religioses  de manera senzilla i amb exemples quotidians. 

5.  L’estructura  dels  sermons  de  Vicent  Ferrer  era  fixa  i  habitual  entre  els 

predicadors  de  l’època:  enunciació  en  llatí  del  sermó,  rés  d’un  avemaria,  introducció dels apartats del tema amb frases rimades, i explicació i desenvolupament.  

6. Vicent Ferrer era un candidat a la corona d’Aragó en el Compromís de Casp  F En el Cisma d’Occident l’església elegí com a papa a un monjo oriental   V Vicent Ferrer era confessor de Benet XIII  V 

 7. 

Anselm  Turmeda  va  ingressar  primerament  en  l’ordre  dels  franciscans,  als  35  anys abjurà de la religió católica i es féu musulmà. Va viure a cavall de les dues religions veïnes i és considerat com un dels exponents més clars de la crisi espiritual de l’època. 

8. Aquesta afirmació vol dir que a  l’humanisme hi ha un  interés per traduir  i actualitzar 

les obres clàssiques grecollatines i això TÉ un valor positiu en les llengües vulgars ja que es juga amb els models de construcción oracional clàssics. 

 9.  

  Antoni Canals és considerat un dels precursors de l’humanisme a les nostres lletres perquè, sigunt deixeble de Vicent Ferrer, no va dubtar a usar exemples d’obres clàssiques per a parlar de valors morals cosa que Vicent rebujtava. A més, va traduir obres de Sèneca i de Valeri Màxim i va escriure Escla de contemplació, un tractat de vida contemplativa basat en l’ascesi, la mortificació i la reflexió sobre els ordes del cel i les dolçors del paradís. 

 10.   Bernat Metge va escriure  “Lo  somni” com una  justificació pròpia per a  fer  front al 

procés judicial i a l’empresonament que patí arran de la mort de Joan I. En aquesta obra, el rei mateix se li apareix, li conta que no està en l’ifern i l’exculpa de les responsabilitats de la seua mort.  

 

11.  Tres autors dins de l’Escola Satírica Valenciana són Jaume Roig, Isabel de Villena i Ferran Torrent.     

12.  

L’Espill  o  Llibre  de  les  dones  de  Jaume  Roig  és  una  obra  en  vers  en  què  el protagonista ens conta la seua vida des que era un xiquet i va ser foragitat de casa per sa mare  fins  a  la  seua mort  en  soledat.  La  dona  apareix  com  un  cúmul  de  tots  els defectes,  com  un  ésser malèfic  dedicat  a  fer  la  vida  impossible  al  protagonista,  un autèntic misogini. 

13.  La Vita Christi d’Isabel de Villena destaca entre altres vides de Jesús perquè està 

narrada des de  l’òptica d’una dona, contradeint els  tòpics misògins de  l’època: ens  fa veure que  les dones  van  acollir  i  van  entendre  Jesús millor que ningú  i que  eren  les seues preferides.  

14.    A diferencia de allò que afirma aquesta cita, la misoginia és un pensament generalitzat al llarg de la historia de la humanitat que té la base en el paper mil∙lenari de marginalitat social que ha tingut la dona en moltes cultures. Es pot resumir com un sentiment de aversio o odi cap a les dones.   

15. POT EIXIR Antoni Canals‐‐‐‐‐  Escala de contemplació Anselm Turmeda‐  Disputa de l’ase Bernat Metge‐‐‐‐‐  Lo somni Frances Eiximenis  Història de Valter i Griselda  

16.  El regenacionisme maragal∙lià és una actitud cívica i sensible davant dels 

moments crítics que és treta de la mà de Joan Maragall, qui visqué els moments crítics del seu país, des del final del segle XIX fins a la seua mort, el 1911. Es caracteritza per l’estima a la vida, les manifestacions vitals dels individus i de les contradiccions i febleses humanes. 

 17. POT EIXIR A L’EXAMEN 

  El nom de tres poetes que han tractac simbòlicament el tema de la guerra han sigut: Salvador Espriu, Pere Quart i Carles Riba.  

18. POT EIXIR A L’EXAMEN El títol “La pel de brau” és un símbol que utilitza Salvador Espriu per a 

representar el mapa de la península. El bou (brau) agonitzant i ensagnat pel sacrifici, representa les víctimes de la guerra. 

19. POT EIXIR A L’EXAMEN El realisme social és una tendÈncia literaria que no emmascara la protesta de la 

societat darrere d’una cortina de símbols i mites, sinó que mostra d’una manera realista la vida de les persones senzilles, anònimes i treballadores.  

20.  

Si en alguns del seus poemes Martí i Pol ha reivindicat el dret dels obrers, l’escriptora Maria‐Mercè Marçal clama pels drets de les dones.  

21. POT EIXIR 

Joan Fuster‐  Aforismes 

Enric Valor‐‐‐  Novel∙la 

Vicent Andrés Estellés‐  Poesia 

Sanchís Guarner‐ filologia 

22.  La cançó “Venim del nord, venim del sud” parla dels corrents migratoris  Vertader “L’estaca” és una cançó contra Madrid  Fals Els Setze Jutges eren setze estudiants de dret que cantaven Fals Lluís Llach ha patit exili i censura  Vertader  

23. POT EIXIR A L’EXAMEN 

a) 

‐Duc‐ és un monema, concretament UN LEXEMA ja que conté el significat nuclear de les paraules i és invariable. 

 

b) 

NOM  ADJECTIU  VERB  ADVERBI Deducció Reproducció conducte Conducta Reducte 

Inductiu Seductora Conductor (NOM) Abductor Traductor  

educar  productivament 

 

24.  POT EIXIR A L’EXAMEN Tres dels trets fonètics que té el valencià i que no té el castellà són: un sistema vocàlic de set fonemes, un predomini de consonantisme, especialment al final de la paraula i un rebuig dels acabaments en –o àtona. VELA, L