7 MAIGJUNY 2003

NUM. INFORMACIÓPER ALCONSUMPVP 3 €

L’oli d’olivaL’oli d’oliva

Productes tòxics a casa: reconèixer-los i evitar-los

L’Àfrica per descobrir

L’hort al terrat: menjar fresc sense sortir de casa

Retards d’Opcions

En el número anterior ja parlàvem del retard en el número 6 d’Opcions, que s’ha vistagreujat pel fet que una part del personal de Correus fa tres hores de vaga cada dia;alguns lectors l’heu rebut un mes i mig després d’enviar-lo, i segurament algunsencara no l’heu rebut. Per als enviaments a Barcelona ciutat ja hem trobat una solu-ció al problema, per a la resta la continuem buscant.

Aquest número 7 també us arriba tard i, com haureu vist, és el número de Maig-Juny. La quantitat de feina que tenim acumulada no ens ha permès treure aquestnúmero a temps, i hem pres la decisió de deixarun espai de temps suficient per posar-nos al dia i,a partir d’aquí, poder oferir la revista regularmenti amb la qualitat que volem. Estem fent canvis permillorar els continguts i la forma de la revista ifer-la el més útil possible. Ens agradaria que ensdonéssiu a conèixer les vostres impressions.

La subscripció que heu fet és per 6 números,independentment dels retards.

7 MAIG/JUNY 2003

DireccióMontse Peiron

RedaccióIsabel Atela, Montse Peiron, Álvaro Porro

Col·laboracionsFrancesc Ayub, Carlota Franco, JordiGarcia, Jordi Miralles, Álvaro Porro,Magdalena Ribas, Dolores Romano

CorreccióGustau Erill

Disseny gràfic i maquetacióMuntsa Busquets, Pep Sansó

FotografiaBetty Navarro

Humor i il·lustracionsLaia Olivares, Beth Ferguson

ImpressióGramagraf s.c.c.l.

Dipòsit Legal: B-17766-2002

ISSN: 1579-9476

Imprès en paper reciclat

Us agrairem que si reproduïu de lamanera que sigui qualsevol part de larevista citeu la procedència

Aquesta revista també s’edita en castellà

Ausiàs March 16, 3er 2a · 08010 BarcelonaTel. 93 412 75 94 · Fax 93 317 82 42

cric@pangea.orghttp://cric.pangea.org

2

EDITORIAL

Encetat el segle XXI, la barbàrie no ha pas passat a la història; les classes poderosessón tan mafioses com als temps de l’Imperi Romà. La invasió de l’Irak, genocidisdiversos a l’Europa de l’Est, les guerres “ètniques” a l’Àfrica, totes són organitzadesper xarxes on conviuen fabricants d’armes, petroliers, grans constructores, traficantsde drogues, suposats terroristes i... governs; la majoria d’empreses que estan fentnegoci amb la invasió d’Irak formen part d’un grup empresarial, Carlyle, que té entreels principals executius John Major i les famílies Bush i Bin Laden.

Dintre d’aquest grup o altres del mateix tipus hi ha empreses que ens ofereixenmolts dels productes que trobem a les botigues. Empreses que necessiten que com-prem aquests productes per seguir fent el que estan fent. És una ocasió en què la raóde ser del consum responsable es fa ben evident.

Ja som més de 1.000 els que usem Opcions com una eina per a aquest consum res-ponsable. Donem les gràcies a tots els que doneu suport a la iniciativa, i confiem queels nostres retards no us siguin excessivament molestos. Necessitem ser encaramolts més subscriptors per poder treballar amb comoditat, per això us animem acontinuar donant a conèixer Opcions en els vostres àmbits.

Cartes a OpcionsEnvieu-les a:

Revista OPCIONSAusiàs Marc 16, 3er 2a08010 Barcelona

7 MAIG/JUNY 2003

3

SUMARI

ArgumentsLes cooperatives de treball,

empreses alternatives

OpcionsL’oli d’oliva

Els productors d’oli d’oliva

IdeesL’hort al terrat: menjar fresc

sense sortir de casa

EinesProductes tòxics a casa:

reconèixer-los i evitar-los

PossibilitatsBiodiesel

Trampes El Prestige:

una pluja d’estrelles

LligamsEls lobbies a casa

Entreteniments

MiradesOcupats amb l’Okupació

Viatges L’Àfrica per descobrir

AL PROPER NÚMERO:

El calçat esportiu

21

26

511

4

28

24

22

23

29

30

CARTES DELS LECTORS

Fa dies que us volia escriure per animar-vos a seguir amb Opcions.Descobrir la revista ha estat un plaer. Cada vegada és més difícil comprar amb

coherència i per això penso que val la pena estar informat. Un aspecte que no toqueui que jo tinc en compte a l’hora de comprar (sempre que en sé alguna cosa) és la qua-litat del producte. Per exemple, ara necessito canviar de matalàs i no trobo informa-ció sobre quin tipus de material és més aconsellable: molles, cotó, làtex, barreja... almarge de la tria de la marca. La revista Integral fa comparatives de tant en tant, peròsolen ser força parcials i de productes amb poca presència al mercat. En aquesta líniaconec força gent que té en compte la llista de Greenpeace de marques que no asse-guren no utilitzar productes transgènics.

És un suggeriment.Ivonne Tutusaus, Martorell

El consum crític i el boicotEl poder dels ciutadans en l’economia actual en tant queconsumidors és gran: som un graó indispensable de la cade-na econòmica. Una acció de molts consumidors organitzats en unadirecció determinada té un efecte significatiu.

Aquesta situació fa possible el boicot. Se n’ha fet sempre, tot i que se li vadonar el nom actual a finals del segle XIX. Consisteix en dir tu necessites que etcomprem tal producte o servei, però no ens sembla bé tal cosa que fas; mentreno canviïs l’actitud no et comprarem. És una eina molt valuosa perquè si estàben organitzat té molta probabilitat d’èxit i perquè és una forma d’acció no vio-lenta; ens ajuda a veure que hi ha lluites no basades en la violència sinó en laforça moral que són efectives per aconseguir una societat més justa.

El boicot normalment s’organitza per canviar alguna actitud concreta d’algu-na empresa, i s’acaba quan aquesta actitud canvia. D’altres vegades l’objectiuno és tan específic sinó que es vol lliutar contra tota una estructura, una mane-ra general de fer les coses. En aquest cas pot ser que el boicot també tingui unefecte econòmic, però en qualsevol cas ens és útil com a eina per conèixer lesrealitats que es denuncien, que normalment no són de domini públic, i per des-pertar el debat públic.

Aquest és el cas del boicot que s’està promovent arreu del món contra la gue-rra. Algunes organitzacions criden a boicotejar tots els productes nord-ameri-cans (o inclouen també els britànics i espanyols), d’altres llisten les empresesque més diners han donat a l’administració Bush, les que tenen relació amb laindústria militar o els símbols de l’imperialisme nord-americà, i algunes escullenunes poques marques dins d’aquesta llista per facilitar que el boicot es dugui ala pràctica i tingui un efecte econòmic. A www.boicotpreventiu.org hi ha la cridaal boicot que han fet la Plataforma Aturem la Guerra i altres entitats catalanes;hi ha un recull de webs amb altres crides arreu del món.

Un boicot que vulgui incidir sobre tota una estructura econòmica ha d’anaracompanyat d’un consum responsable cada dia; encara que es doni per acaba-da la invasió d’Irak, l’estructura que l’ha fet possible continuarà existint, i s’hau-rà enriquit econòmicament. Cal no donar suport a qui manté les estructuresinjustes, i contribuir a que les opcions basades en formes de fer més respectuo-ses amb les persones i el medi tinguin un lloc estable al nostre mercat i la nos-tra societat.

7 MAIG/JUNY 2003

Ser soci o sòcia d’una cooperativa detreball exigeix aportar una suma dediners inicial, que formarà part del capi-tal social de la cooperativa i que seràretornada al soci o sòcia en el momentque decideixi abandonar-la, i exigeix,també, més implicació que treballarassalariadament: sol ser més difícil “des-connectar” de la cooperativa que no pasd’una feina que no sents teva.

PER A LA SOCIETATAvantatges. La cooperativa de treballcontribueix a difondre en la societat unacultura de la democràcia, la solidaritat il’autogestió, perquè són els valors quepractica cada dia.

Però, a més, la cooperativa de treballés un tipus d’empresa molt vinculat a lacomunitat en què neix. Ningú no pensaa crear una cooperativa de treball perfer-se ric. La cooperativa de treballacostuma a sorgir per fer front al pro-blema de l’atur o l’exclusió social, perno haver de treballar en empresesautoritàries i explotadores, o per resol-dre una necessitat comunitària insatis-feta. Una cooperativa de treball noabandonarà mai la pròpia localitat, comfan les multinacionals, perquè els seussocis també haurien d’emigrar. Aquestarrelament a la comunitat propicia quees contribueixi al desenvolupamentlocal: les cooperatives de treball creenllocs de treball de qualitat, formen per-sones, respecten el medi ambient per-què és també el medi on viuen, inver-teixen, tributen i canalitzen l’estalvi enel propi territori, etc.

Finalment, moltes cooperatives de tre-ball destinen expressament una partdels seus beneficis a projectes solidaris,bé sigui amb els països empobrits o bédel propi entorn.

Inconvenients. Hi ha cooperatives detreball que, amb el pas del temps i amesura que es fan més grans i obtenenmés beneficis, relaxen la seva preocu-pació per la comunitat. Neix aleshoresel que podríem anomenar “l’egoismecooperatiu”, el mirar només perquè elssocis s’embutxaquin els màxims benefi-cis, prescindint de l’entorn (això no obs-tant, sempre han de destinar una partdels beneficis a formació dels socis o apromoció del cooperativisme, perquèaixí ho marca la llei). De vegades, tam-bé, el fet d’estar situats en mercatsmolt competitius i on són necessàriesgrans inversions continuades persobreviure, empeny a supeditar elsobjectius democràtics i socials de lacooperativa a obtenir els màximsguanys per reinvertir-los. n

Les cooperatives de treball són empre-ses gestionades democràticament pelsseus membres (anomenats socis treba-lladors), que treballen a l’empresa alho-ra que són els propietaris del seu capi-tal per igual. Les cooperatives detreball, com la resta de cooperatives(de consum, d’habitatge, agràries...), esregeixen per set principis: adhesióvoluntària i oberta dels socis, gestiódemocràtica dels socis, participacióeconòmica dels socis en el capitalsocial, autonomia i independència, edu-cació, formació i informació, coopera-ció entre cooperatives i interès per lacomunitat.

Per valorar més bé aquesta maneraalternativa de fer empresa, ens referi-rem primer als avantatges i inconve-nients que repercuteixen en els socistreballadors de la cooperativa i desprésals que repercuteixen en la societat engeneral.

PER ALS SOCIS TREBALLADORSAvantatges. La cooperativa de treball ésper llei, per principis i per trajectòria his-tòrica, una empresa democràtica; pertant, tots els socis i sòcies participen enla presa de decisions mitjançant assem-blees generals i altres mecanismes departicipació, de la mateixa manera queelegeixen d’entre elles les persones ques’encarregaran de la gestió diària (elConsell Rector).

Les condicions laborals a la cooperati-va acostumen a ser millors en moltsaspectes que les de les empreses capita-listes del mateix sector i dimensió: esta-bilitat en el lloc de treball, sous no gaireelevats però suficients, bandes salarialsreduïdes, autogestió en l’organització dela feina...

Tots dos aspectes fan que la sensaciód’explotació i d’alienació que pateixenels treballadors en les empreses capita-listes quedi atenuada.

Inconvenients. De vegades, la participa-ció democràtica en les cooperatives,sobretot si són de grans dimensions, eslimita a prendre algunes decisionsdurant l’assemblea general anual i adecidir els socis que formaran part delConsell Rector.

Com que les cooperatives han de com-petir en el mercat capitalista, ambempreses infinitament més poderoses,de vegades, per subsistir, els socisemprenen el camí de l’autoexplotació,amb la qual cosa degraden les sevescondicions laborals: augment de la jor-nada laboral, flexibilitat horària al serveide les necessitats de la producció,reducció del sou...

4

JO R D I GA RC I A JA N É

Lescooperativesde treball,empresesalternatives

Una de les formes jurídiques

que pot prendre

una empresa és la

de cooperativa de treball

associat. Els cooperativistes

són alhora empresaris

i treballadors, i per tant

els interessos d’amos

i treballadors són

plenament coincidents;

també coincideixen amb

els de la comunitat on

la cooperativa neix.

Com qualsevol altra activitat

humana, les cooperatives

també poden

funcionar malament.

A rgu

ments

Elements per construir c

riteri

s

A la nostra terra mediterrània, l’oli no és cap desconegut. Des de sempre

s’ha fet servir no només com a aliment i conservant, sinó també com a

lubricant, combustible i impermeabilitzant de les fibres tèxtils, i ha estat un

ingredient bàsic per a la medicina, la higiene, la bellesa i els rituals religiosos.

Fa més de 5.000 anys que l’olivera es va començar a cultivar a l’Orient Mitjà; no

està clar si van ser els fenicis o els grecs els que la van introduir a la península ibèrica,

però va ser durant l’època romana quan s’hi va estendre. Els àrabs van aportar noves

tècniques d’extracció i nous usos culinaris i terapèutics. A partir del Renaixement, el comerç

de l’”or líquid”, va ser una de les principals fonts d’ingressos de la corona espanyola.

Al llarg de la història l’olivera ha originat molts símbols, com la pau, la força o la immortalitat.

Tipus d’oli d’olivaA Espanya hi ha una gran diversitat declimes, orografies i sòls. Això ha possibi-litat que s’hi cultivin moltes varietatsd’olives, que donen lloc a una àmpliagamma d’olis amb gustos i aromes bendiferents. Les varietats més cultivadessón la picual (pròpia de Jaén, és la méscultivada al món), l’hojiblanca (l’altragran varietat andalusa es cultiva a lesregions de Málaga i Córdoba), l’arbequi-na (pròpia de Catalunya, avui n’hi haplantacions per tot Espanya i fins a Xileo Califòrnia perquè és molt apreciada),l’empeltre (es dóna al sud de l’Aragó i ales terres de l’Ebre) i la cornicabra (prò-pia de La Manxa).

Els olis, com els vins, es caten perdeterminar-ne la qualitat organolèptica(de gust, color i olor) i se’ls dóna unapuntuació entre 0 i 10. Un dels paràme-tres fonamentals és el grau d’acidesa; siés massa elevat l’oli té mal gust i fapudor.

L’oli rep diferents denominacionssegons la qualitat:• Verge extra: puntuació mínima de 6’5

i acidesa màxima 1º.• Verge o verge fi: : puntuació mínima

de 5’5 i acidesa màxima 2º.• Verge llampant: gust i olor defectuo-

sos, acidesa més gran de 2º.L’oli llampant no es pot ingerir, i es

refina: se li treuen l’olor, el gust i el color,i queda un líquid sense valor nutritiu quees barreja amb oli verge per obtenir unoli comestible; aquesta mescla s’identifi-ca a les etiquetes com a oli d’oliva.Comercialment són típics els olis mes-clats de 0’4º i 1º.

5

L’oli d’olivaOpcions

A la botiga, a qui v

otem

?

Les propietats de l’oli d’olivaL’oli és un dels components estrella de ladieta mediterrània. A les nostres terresdisposem de molts tipus d’oli vegetal:d’oliva (verge o mescla), de llavors (gira-sol, raïm, moresc), de fruita seca, desoja... Es diferencien pel tipus de greixosque contenen. El d’oliva és pràcticamentl’únic que es pot consumir directamentverge, tal com surt del fruit. Elsnutrients essencials que conté són:• Greixos: aporten energia. El 80% de

l’oli d’oliva és àcid oleic i també contéàcid linoleic, dos greixos fonamentalsper al nostre organisme.

• Vitamines. És l’oli que conté més vita-mina E, un antioxidant (retarda l’enve-lliment de les cèl·lules); és el que lidóna la propietat de ser conservant.També té vitamina A (protectora de lavista), D i K.L’oli d’oliva millora el funcionament de

l’estómac i el pàncreas, ajuda a tractarles úlceres i l’absorció de calci i té unefecte protector i tònic per a la pell.

Els olis verges són més bons com menysacidesa tinguin. En canvi, en les mesclesmenys acidesa correspon a menysproporció d’oli verge i per tant menysqualitat nutritiva.En aquest article usem la paraulamescla per referir-nos al que a lesetiquetes s’identifica per oli d’oliva.

Una acidesa d’1º voldir que en 100 grams

d’oli hi ha 1 gram d’àcid oleic.

La dieta mediterràniaés idònia per als quehabitem climes medi-terranis, però no téperquè ser-ho enaltres climes.

Vegeu el requadre Elsgreixos i el colesterol.

L’oli llampant és el queantigament s’usavaper a les làmpares,d’aquí el seu nom.

7 MAIG/JUNY 2003

6

El conreu de l’olivera

L’olivera és un arbre resistent que viu béen terres seques, àrides, fredes i mun-tanyoses (com els seus “companys” elsametllers i les vinyes). Cultivar-la no duugaire feina, només hi ha un pic impor-tant per la collita i un altre, més petit,per la poda. Floreix el maig i els fruitscomencen a aparèixer el setembre.

L’olivera és un arbre de secà peròd’uns anys ençà molts oliverars esreguen (un 16% a Andalusia), general-ment per goteig. El reg fa que la produc-ció sigui més gran i més estable, peròpot debilitar el sistema immunològic del’olivera i fer-la més sensible a plagues imalalties. L’oli que s’obté és més suau.

Hi ha tres grans tipus d’oliverar:• De muntanya. Es fa en zones amb

pendents accentuades, en parcel·lespetites; hi ha un centenar d’oliveresper hectàrea. La mecanització és difí-cil i per això és el tipus de conreu ambcostos de mà d’obra més elevats.Correspon a un terç de la superfícietotal d’oliverars a Espanya.

Els oliverars de muntanya estanmolt lligats a la cultura i el paisatgedels municipis on es dóna, als qualsproporciona bona part de la riquesa(les zones oliveres són les que tenenmenys èxode rural). Aporten el benefi-ci mediambiental d’evitar la degrada-ció de les terres de muntanya.

• Intensiu. És el tipus de conreu majori-tari. Hi ha entre 200 i 300 oliveres perhectàrea, disposades en fileres perfacilitar la mecanització. S’hi apliquenmés plaguicides que a les zones demuntanya i se solen regar.

• Superintensiu. Està totalment orientata la productivitat. Es posen entre 1.500i 2.500 oliveres per hectàrea; aquesta

ELS GREIXOS I EL COLESTEROLEls greixos o lípids aporten energia a l’organisme i són una font de calor.D’altra banda, algunes vitamines (A, D, E, K) només les podem digerir en pre-sència de greixos. Els lípids estan formats per àcids grassos, que poden serde dos tipus: saturats (greixos animals i de palma i de coco, usats en labrioixeria industrial) i insaturats (greixos vegetals i peix), que es classifiquenen monoinsaturats (oli d’oliva) i poliinsaturats (olis de llavors).

El colesterol és un lípid, generat en part pel fetge i en part obtingut delsaliments, especialment dels greixos saturats. És indispensable per a la for-mació d’hormones (per això algunes dietes poden donar peu a disfuncionshormonals) i altres funcions orgàniques. Per circular per la sang es combinaamb proteïnes, formant les lipoproteïnes; el que s’anomena colesterol bo sónlipoproteïnes d’alta densitat, i les de baixa densitat són el colesterol dolent.Aquest es diposita a les parets dels vasos sanguinis i pot donar lloc a malal-ties cardiovasculars com l’arteriosclerosi o l’infart. El colesterol bo és protec-tor perquè ajuda a desprendre el dolent de les venes i el transporta cap alfetge per ser eliminat. L’oli d’oliva verge aporta molt àcid oleic, l’àcidmonoinsaturat que més ajuda a la formació de colesterol bo.

MECANITZACIÓ IPRODUCTIVITAT

Els últims anys, el ritme de per-feccionament de la mecanitzaciódel camp ha estat vertiginós.Segons un jornaler veterà, en sisanys la quantitat d’olives recolli-des per persona i hora s’ha mul-tiplicat per tres.

Els últims segles la productivi-tat agrícola ha augmentat molt,gràcies principalment a la meca-nització i l’ús de fitosanitaris desíntesi. De fet, el que ha aug-mentat és la productivitat perhora de feina o per hectàrea cul-tivada, però no pas per unitatd’energia emprada en el cultiu.Un estudi de 1972 calculava queun pagès tradicional xinès obte-nia 50 unitats d’energia en for-ma d’aliment per cada unitat d’e-nergia consumida en el cultiu,mentre que l’agricultura nord-americana n’obtenia 0’20. Per ala producció de la maquinària idels productes químics calengrans quantitats d’energia queno surten als comptes de la“productivitat agrícola moder-na”, com tampoc no hi surten elscostos mediambientals de ladegradació i contaminació delssòls, ni els dels perjudicis que elsfitosanitaris causen a la nostrasalut.

densitat tan alta fa que les oliveresrebin menys llum i aire, la qual cosa faincrementar les malalties i l’ús de pla-guicides. Les oliveres són joves i pro-ductives; la varietat més usada és unclon d’arbequina anomenat IRTA-i18; noés transgènic, però s’anomena “clon”perquè tots els exemplars són germans(provenen de la mateixa llavor).

A Andalusia són superintensiusmenys d’un 2% dels oliverars, i aCatalunya n’hi ha molt pocs.

EL CONREU ECOLÒGICI EL CONVENCIONALEn zones fredes i seques hi ha poca pro-liferació d’insectes, per això als cultiusde muntanya hi ha pocs problemes deplagues, més tenint en compte que lesoliveres són velles i molt adaptades al’entorn. Aquests conreus són ecològicsquasi “de forma natural”.

En zones més càlides i en cultius ambregadiu o superintensius hi ha més pre-sència de mosca de l’olivera, la plaga prin-cipal. Alguns agricultors convencionals noes creuen que es pugui lluitar contra lamosca sense plaguicides de síntesi.Certament és més difícil, però la dificultatve originada en bona part justament pelsplaguicides. En un oliverar hi viuen 200espècies d’insectes, de les quals nomésmitja dotzena són perjudicials. Els plagui-cides se solen aplicar des d’una avioneta imaten tots els insectes, incloent elsdepredadors dels perjudicials, que s’ano-menen plagues perquè són els que esreprodueixen més de pressa. Per tant, hisurten guanyant. És un cercle viciós: commés plaguicida s’aplica, més terreny lliurees deixa a les plagues, per tant caldràaplicar més plaguicida, i així successiva-

ment (per això alguns agricultors ecolò-gics diuen que “la pitjor mosca és l’avio-neta”). Els últims anys el problema s’haagreujat: arriba més mosca que abans, enpart per l’abús de plaguicides i en partperquè fa més calor i des de més aviat.Així, fa un temps es feia un tractamentper temporada i en canvi els últims anysse’n fan fins a cinc o sis.

La lluita contra la mosca als conreusecològics es fa penjant a les oliveres tubsde plàstic impregnats amb una olor queatreu la mosca i cola, de manera que lamosca s’hi queda enganxada; quan el tubestà ple se substitueix per un de nou.

Les herbes que creixen als oliverarsprenen humitat als arbres. En els cultiusconvencionals se sol aplicar herbicida encomençar la temporada. En els ecològicses tallen les herbes i es deixen al campperquè serveixen d’adob.

LA COLLITALa collita de les olives a Catalunyacomença el novembre, a Andalusia potdurar fins al febrer o inclús el març. Espot fer a mà o a màquina.

La manera més habitual de fer la colli-ta a mà a Catalunya és emprant un ras-pall amb el qual es “pentina” l’olivera iles olives van caient sobre una xarxaestesa a terra. També es pot fer servirun “aplaudidor”, un braç amb dues “pin-tes” a la punta que s’obren i es tanquenaccionades per un motor elèctric. AAndalusia la forma de recol·lecta mésusual és l’anomenada “vareo”; consisteixen picar les olives amb un pal llarg per-què es desprenguin.

La collita a màquina només requereix laintervenció d’un “maquinista”. Es pot feramb un vibrador, que sacseja la soca i les

“DECIDME EN EL ALMA DE QUIÉNDE QUIÉN SON ESOS OLIVOS...”

La collita de les olives, com la d’altres fruits, és la fase del cultiuque requereix més mà d’obra, i és evidentment una feina detemporada. La fan els jornalers, personal que moltes vegadesva movent-se de regió en regió segons l’estació de l’any per tre-ballar en les diferents collites. La comunitat gitana ha constituïttradicionalment el gruix dels jornalers.

A Espanya, les condicions laborals per als jornalers són moltpobres. La mecanització n’ha fet augmentar el rendiment, demanera que el nombre de jornades ha baixat. Els sous no s’hanincrementat; a Jaén, si es compleix el conveni es cobren uns 4euros l’hora; segons el Sindicat d’Obrers del Camp (SOC), el sin-dicat dels jornalers, els patrons incompleixen repetidamentel conveni. El SOC s’oposa a l’eliminació del PER (“Plan deEmpleo Rural”), el subsidi que els aporta un ingrés addicio-nal. Segons CC.OO., molts jornalers espanyols se’n van aFrança perquè se’ls paga un 40% més i se’ls donen les aten-cions que necessiten (allotjament, escolarització dels fills, etc.).Per això, actualment bona part dels jornalers són immigrants,sobretot magribins joves i solters; molts treballen sense papers,la qual cosa perpetua la precarietat i possibilita la impunitat: elcost social del nostre preuat oli és força elevat.

7 MAIG/JUNY 2003

olives cauen sobre un paraigües invertit,o amb una veremadora, que “cabalga”sobre les oliveres, colpeja les olives i lesrecull directament. La recollida a màquinaés molt més ràpida, de manera que es potesperar a començar fins al moment enquè les olives estan més a punt, i quans’acaba encara no han madurat massa.

Si les olives es colpegen es trenquen,la qual cosa fa que pugi l’acidesa més depressa.

7

En els conreus ecolò-gics prou allunyats decultius convencionalss’observen descensosnotables de plagues,

pel fet que no es des-trueix la fauna útil.

Foto: Antonio Pujalte

s’apilen en un eix. La pila de discos esposa en una premsa que la va estren-yent; l’oli (junt amb les oliasses) brolla,regalima i cau sobre una conducció queel porta a un sistema de dipòsits. Lesoliasses se separen per decantació: sónmés denses i queden al fons dels dipò-sits. La sansa queda als discos.

Molí continuDes dels anys 80 es fan servir les almàs-seres modernes, que permeten obtenirl’oli en un procés continu: per un cantóentren les olives i per l’altre en surt l’oli.

A l’extrem inicial del circuit hi ha lesbatedores, uns martellets que triturenles olives per formar la pasta. Desprésaquesta se centrifuga i l’oli se’n separaperquè té un pes diferent que els altresdos components. Hi ha molins continusde tres fases, dels quals surten per sepa-rat oli, oliasses i sansa, i de dues fases(la majoria), en els quals les oliasses i lasansa surten barrejades. En els de tresfases cal haver afegit aigua a la pastaprèviament, i l’oli queda més suau.

En un molí tradicional calen quatrepersones per processar deu tones d’oli-ves en un dia, mentre que en un continuuna persona pot encarregar-se de pro-cessar-ne cinquanta; el cost és unes setvegades més petit. D’altra banda, elmètode tradicional recull un 90% de l’olique hi ha a l’oliva, mentre que el modernn’aprofita un 99%.

Per això queden pocs molins tradicio-nals en funcionament. Els que els man-

L’oli d’oliva és un suc de fruita. Tal comsurt en esprémer l’oliva conté una vui-tantena de compostos volàtils que sónels que li donen sabor, olor i color.Aquests compostos es poden perdre si elprocés d’obtenció no es fa correctament.

L’EXTRACCIÓEls molins on s’extreu l’oli de l’oliva s’a-nomenen almàsseres; funcionen nomésel temps que dura la collita, durant laresta de l’any l’oli es guarda en dipòsits is’envasa a mesura que es va venent.

En una oliva hi pot haver entre un 18%i un 32% d’oli, la resta són oliasses omorca (aigües vegetals) i la sansa o pin-yola o remòlta (teixits vegetals i el pin-yol). Calen aproximadament cinc quilosd’olives per extreure un litre d’oli.

A partir del moment que l’oliva es des-prèn de l’arbre comença un procés defermentació que fa incrementar l’acidesa,i l’increment s’accelera si l’oliva està tren-cada o ha caigut a terra. Per això perobtenir oli de qualitat cal que les olivesarribin a l’almàssera senceres i el mésaviat possible (com a molt 48 hores des-prés de recollir-les). El primer que es faés separar-ne les fulles i branquillons,fent-les passar per sedassos i correntsd’aire, i netejar-les amb aigua sense clor.

Després les olives es trituren fins queformen una pasta, de la qual s’extreu l’o-li. Hi ha dos tipus d’almàsseres: elsmolins tradicionals, que extreuen l’olimitjançant una premsa, i els continus,que l’extreuen per centrifugació.

Molí tradicionalEn els molins tradicionals, les olives esposen en una plataforma sobre la quales fan girar pedres de granit o moles,d’unes dues tones, que les van aixafant ivan batent la pasta.

Després la pasta s’escampa sobre unsdiscos d’espart amb un forat al mig, que

8

“PRIMERA PREMSADA EN FRED”La temperatura ajuda l’oli a separar-se de la restade components de la pasta, per això de vegadesaquesta s’escalfa per obtenir-ne un rendiment méselevat. En els molins tradicionals es feia escaldant lapila de discos abans de premsar-la, i en els continuss’aconsegueix fent circular aigua calenta per unacamisa que rodeja la conducció d’oli.

Però l’escalfor fa que molts aromes i vitamines esvolatilitzin, i l’oli surt menys bo i menys nutritiu. Elsproductors que volen oferir un oli de primera quali-tat no escalfen la pasta. Sí que s’escalfa si la qualitatimporta poc, per exemple quan les olives arriben al’almàssera malmeses o amb molta acidesa, perquèen aquest cas l’oli es refinarà. En la producció ecolò-gica està prohibit escalfar la pasta a més de 35ºC.

Moltes etiquetes d’oli diuen “primera premsada enfred”, però poques vegades és cert: la immensamajoria de l’oli s’extreu per centrifugació, i per tantno és premsat, ni en fred ni en calent. Una normati-va que entrarà en vigor el novembre vinent evitaràl’abús d’aquesta expressió (vegeu el requadre Quèdiuen les etiquetes, a la pàgina 10).

Les moles poden sercòniques o cilíndri-

ques. Quan s’acaba lacollita, un picapedrer

té dos mesos de feinaper polir-les i deixar-

les a punt per a lapropera temporada.

L’oli que brolla de lapila de discos pel seupropi pes, abans decomençar la premsa-da, és el més ric encompostos volàtils.

La producció de l’oli

Almàssera és una paraula que

ens van deixar enherència els àrabs.

7 MAIG/JUNY 2003

9

tenen ho poden fer en partper nostàlgia, i en part per-què volen oferir un oli dequalitat diferenciada. En elsmolins tradicionals la pastad’oliva està en contacteamb les pedres, els discos,l’aire i la llum, mentre queen un continu està sempredintre de les conduccionsde la maquinària. Hi ha quipensa que de la primeramanera l’oli agafa impure-

ses, i qui pensa que això és justament elque fa que sigui realment bo.

Moltes de les almàsseres que produei-xen oli ecològic fan també oli convencio-nal. Entre partides dels dos tipus d’oliveses neteja tota la maquinària; per garan-tir la puresa de l’ecològic els primerslitres que s’extreuen s’etiqueten com aconvencionals.

LA CLARIFICACIÓTal com s’extreu de l’oliva, l’oli és tèrbolperquè conté residus sòlids; la clarifica-ció consisteix en eliminar-los, deixant l’o-li brillant. Es pot fer per decantació o perfiltratge.

En la clarificació per decantació es deixareposar l’oli un temps (des d’uns quants

dies fins a cinc mesos, depenent del pro-ductor) perquè els residus es vagin diposi-tant al fons. En la clarificació per filtratge,s’afegeixen a l’oli unes terres filtrants (dia-tomees, unes algues microscòpiques) i esporta l’oli a una pressió molt alta; les dia-tomees aglutinen els residus sòlids i aixíl’oli queda net. També es pot fer servir talcperquè absorbeixi la humitat.

En filtrar l’oli es perden aromes i mar-garines, que són les que fan que es con-servi. Per això no es filtra (quan es fa)fins just abans d’envasar-lo.

L’ENVASAMENTMentre no es ven, l’oli es guarda en dipò-sits o trulls d’alumini. Necessita foscor ifrescor, i hi ha qui diu que fins i tot silen-ci. Alguns productors treuen l’aire deltrull perquè l’oli es conservi més bé.

El vidre i la llauna conserven bé l’oliperquè són impermeables. La llauna tél’avantatge addicional que és opaca; tam-bé es fan servir ampolles de vidre fosc. Elplàstic és transparent i permeable alsgasos i a la humitat, per això és el mate-rial que pitjor conserva l’oli; s’usa majori-tàriament per a la mescla de refinat i ver-ge. Actualment el plàstic dels envasosd’oli és de tipus PET (polietilè tereftalat),que és el que es pot reciclar més fàcil-

Alguns productorsconsideren que els

residus sòlids formenpart de l’oli i no el cla-rifiquen; l’oli no clarifi-cat deixarà un pòsit al

fons de l’envàs.

L’expressió oli en ramaes refereix a l’oli clari-ficat per decantació.Té més aroma que elfiltrat.

7 MAIG/JUNY 2003

10

ment. El tetrabric és opac i impermeableperò no es pot reciclar totalment.

En la producció ecològica només espot fer servir plàstic per a envasos demés de 5 litres; el tetrabric està prohibit.

ELS RESIDUSDe la fase de neteja de les olives esgeneren aigües residuals, que es podenaprofitar per regar, i fulles i branquillons,que es poden donar al bestiar o compos-tar-se. De l’extracció es genera o bé san-sa juntament amb oliasses, o bé sansa ioliasses per separat (els molins tradicio-nals i els continus de tres fases).

Les oliasses són aigües vegetals ambun contingut molt alt de fosfats i polife-nols, una substància que en quantitatselevades és perjudicial per als bacterisdel sòl. És molt difícil depurar l’aiguaamb polifenols, per això es tendeix a ferservir molins de dues fases. De totesmaneres, les oliasses es poden aportaral sòl d’alguns conreus (oliveres, amet-llers, cereals i blat de moro) en quanti-tats limitades i de manera controlada.

De la sansa, sola o amb oliasses, se’npot treure l’oli que encara hi queda, l’olide sansa, aplicant-li dissolvents químics;després s’ha de refinar i mesclar-lo ambolis verges perquè sigui comestible. Si lasansa conté les oliasses té més humitat il’extracció s’ha de fer a alta temperatu-ra, la qual cosa pot generar substànciesproblemàtiques com els benzopirens.

La sansa també es pot barrejar ambfems per compostar-la. Requereix unesforç perquè la formació del compostdura un any, però és la manera més idò-nia de tancar el cicle de la matèria.

ALTRES PROCESSOSLa refinacióEl procés de refinació s’ha de fer als olisllampants, que són massa àcids per seringerits. Consisteix en afegir un dissol-vent químic a l’oli i portar-lo a tempera-tura extremadament alta, de maneraque s’elimina la pudor i l’amargor i s’obtéun líquid transparent sense gust ninutrients. Després es mescla amb oliverge extra (es diu que s’encapçala), enuna proporció aproximada de 9 a 1, pertal que sigui comestible. En la produccióecològica està prohibit refinar l’oli.El cupatgeAlguns productors, especialment elsgrans, lliguen diversos olis, és a dir, enfan una barreja o “coupage”. L’objectiués que l’oli de la seva marca tingui sem-pre el mateix gust, color, etc. (l’oli queprodueix una almàssera varia amb elsanys en funció de les condicions que hihagi hagut als cultius).

A la botiga• L’oli verge és més bo com menys acidesa tingui. La

mescla (“oli d’oliva”) és més bona com més acidesatingui.

• Els envasos, com més grans millor. El vidre i la llaunasón preferibles al plàstic, i aquest al tetrabric.

• Vegeu el requadre Què diuen les etiquetes.

A la cuina• A diferència del vi, l’oli perd qualitat amb el temps.

Perquè es conservi bé ha d’estar resguardat de l’aire,la llum, la humitat i la calor.

• L’oli verge extra augmenta de volum quan s’escalfa, demanera que en cal menys quantitat que d’altres olis.

• En usar-lo per fregir cal evitar que faci massa fum; eld’oliva és l’oli que es degrada menys en escalfar-se,però es considera que no hauria de sobrepassar els180ºC. En general, no s’hauria de reutilitzar per fregirmés de quatre o cinc vegades. Si s’hi fregeixen ali-ments que deixen anar moltes partícules és millor notornar-lo a fer servir, perquè les partícules es cremen.

• La cuina professional (que no la tradicional) s’ha ins-pirat en la francesa o nòrdica i ha menystingut l’olid’oliva. Actualment moltes receptes de pastissosparlen d’altres greixos quan aquí s’han fet sempreamb oli d’oliva.

Després de fer-lo servir• L’oli usat no s’ha de llençar a l’aigüera perquè dificul-

ta l’acció de les plantes depuradores, i conté toxinescontaminants. Es pot anar guardant en una garrafa idur-lo a la deixalleria municipal, que el depurarà i elreciclarà cap a diverses indústries (sabó, cosmètica,producció de farines per a l’alimentació animal...) oper fer-ne biodièsel (vegeu la secció Possibilitats).També podem fer-ne sabó a casa.

ALGUNS CONSELLS PRÀCTICS

QUÈ DIUEN LES ETIQUETESLa normativa d’etiquetatge és força confusa. En lesetiquetes d’oli mescla de refinat i verge hi diu “oli d’o-liva” (la seva denominació oficial) i s’hi indica el graud’acidesa, que sol ser 0’4º o 1º. Així, el consumidor elpot associar fàcilment amb oli verge extra.

El novembre vinent entrarà en vigor una directivaeuropea que no evitarà pas totes les confusions. Perexemple, només s’haurà de posar “és mescla de” enbarreges d’oli d’oliva i de llavors, però no en mesclad’oli refinat i verge, que se seguirà anomenant “olid’oliva”. Sí que s’evitarà l’ús abusiu de l’expressió“primera premsada en fred”: només es podrà usar enolis procedents de molins tradicionals; l’obtingut enmolins continus haurà de dir “extracció en fred” (sis’extreu a menys de 27ºC). També es prohibirà parlard’origen geogràfic en olis no verges (en la mescla potdonar una sensació equívoca de qualitat).

Els olis ecològics, a més de dur el segell certifica-dor, han d’indicar l’any de la collita de les olives.

7 MAIG/JUNY 2003

11

En el sector oliaire hi ha dos grans conjunts

d’actors, els productors i els envasadors. La

majoria de productors són explotacions agràries

organitzades en forma de cooperativa (tot i que en

aquest estudi hem fet un recull de tipus diferents),

i els envasadors són empreses que compren olis a

granel, els lliguen i els envasen amb marca pròpia;

moltes vegades també refinen oli.

L’última dècada hi està havent una

transformació significativa en el sector. Des dels

anys 50 els productors venien la major part de

l’oli a granel per refinar, perquè la producció

d’olives era cada vegada més gran, els molins

tradicionals no donaven l’abast per extreure l’oli

a temps i es feia àcid. La dècada dels 80 es van

començar a introduir els molins continus, que

permeten fer l’extracció molt més de pressa, de

manera que cada vegada més cooperatives

envasen el seu oli amb una marca pròpia; ara a

Espanya n’hi ha més de 700, i la proporció d’oli

que és verge extra ha pujat fins a un 30%.

A Espanya és líder en fruita seca, i enolis (d’oliva i de llavor) és el segon.També envasa per a terceres marques iven a granel. Té una divisió agrícola queposseeix algunes terres a Espanya iCalifòrnia, on cultiva nous, ametlles i pis-tatxos, i una fàbrica de productes agro-químics.

Com bona part de la indústria alimen-tària, l’estratègia de Borges per no per-dre competitivitat és treure innovacionsal mercat constantment. Des de l’any2000 ha tret una gamma d’olis aromà-tics (amb diferents gustos), una beguda iuna crema a base d’ametlles, unes cris-petes que es venen en distribuïdoresautomàtiques (vending) i que es fan al’acte, i una línia del que anomena “frui-tes fresques” (estan menys deshidrata-des que les assecades).

Els productors d’oli d’oliva

BorgesEl Grupo Borges té els seus orígens aIndustrias Pont, una empresa fundada el1896 a Tàrrega (l’Urgell) que comercia-litzava productes agrícoles de les comar-ques de Lleida i Tarragona. La dècadadels 80 va tenir una gran expansió inter-nacional. El 1995 va comprar l’empresalíder als EUA en comercialització d’ali-ments mediterranis.

Actualment està format per 48empreses i la seva vocació és convertir-se en l’operador d’ aliments de la dietamediterrània més gran del món. AlMarroc, Tuníssia i Rússia hi té empresesque es dediquen a la comercialitzacióinternacional de productes agrícoles(cereals, llavors, oli, etc.), i té filialscomercials i distribuïdores als EUA,Austràlia, França i Txèquia.

A la web de Grupo Borges hi trobemforça reclams enganyosos. Per exemple,presenta la “línia de fruites fresques”dient que estan a punt per menjar enqualsevol moment com si s’acabessin decollir de l’arbre, que són de textura natu-ral i que permeten disfrutar de tota lafrescor i sucositat de la fruita. Però alspaquets de les fruites hi diu que estandessecades, que tenen una nova i sorpre-nent textura i que duen els conservantsE202 i E220; el termini de caducitat ésd’aproximadament un any. Segons ens haexplicat l’empresa, la diferència entre lesfruites d’aquesta línia i les altres és queestan menys deshidratades.

Al portal també hi diu que creiem quevostè té dret a estar informat sobre l’ori-gen, el procés d’elaboració i les caracterís-tiques organolèptiques dels nostres olis, iper això ofereix a la mateixa web una einaque, a partir del número de lot que hi haen una etiqueta, informa del recorregutque ha fet l’oli fins a ser envasat. En reali-tat aquesta eina només es pot fer servirper als olis verge extra monovarietals,que correspon a la producció de conreus ialmàsseres determinades; per a la restad’oli seria impossible obtenir aquestainformació, perquè és fruit d’una barrejad’olis de molts orígens, sovint descone-guts. Borges ha preferit no dir-nos quinpercentatge representen els olis monova-rietals sobre el total.

7 MAIG/JUNY 2003

12

• Borges té una fàbrica de fertilitzants,plaguicides i altres productes agroquí-mics.

• Els productes Borges fan llargs reco-rreguts abans d’arribar al consumidor.La filial de Reus envasa i ven a mésde 70 països fruites seques i asseca-des provinents de tot el món, des dela Xina i les Filipines fins a l’Argentinai Califòrnia, passant per Turquia, l’Ín-dia i Espanya. Porta llavors de Rússia,en treu oli a Tàrrega i el ven per tot elmón.

• El nostre interlocutor amb Borges haestat el director general comercial i demàrqueting. Per donar-nos informaciósobre l’empresa ens ha adreçat a laweb del grup, i per respondre pregun-tes addicionals el contacte ha estat percorreu electrònic i no gaire lleuger. Havolgut mantenir diverses dades confi-dencials, per motius de secret profes-sional: la proporció d’oli ecològic i ver-ge extra monovarietal, la proporciód’oli que s’envasa amb cada material, ol’almàssera on s’elabora l’oli Reservade la Família, una de les seves mar-ques; segons la web, aquest oli s’extreuamb una premsa tradicional.

MEDI AMBIENT

ASPECTES SOCIALS

LA TRANSPARÈNCIA EMPRESARIALPer fer la nostra recerca ens posem en contacte amb lesempreses per telèfon, els adrecem un qüestionari i desprésmantenim un diàleg per perfilar la informació. En general, lesempreses grans solen tenir un departament o un serveiextern de relacions públiques per atendre la premsa i pàgi-nes web amb informació sobre l’empresa. A les petites l’inter-locutor habitualment és la gerència.

En aquest número introduïm la columna Transparència enla taula de la pàgina 14. La paraula Correcta vol dir que l’em-presa ha respost el qüestionari, ha atès correctament lespreguntes addicionals que li hem adreçat (tècniques o sobrel’empresa), s’ha mostrat oberta a rebre visites, i en cas quel’haguem visitat hi hem rebut una atenció personalitzada(més enllà de les visites per a escolars o grups). Si hem tro-bat alguna mancança en el diàleg amb l’empresa ho expli-quem a l’apartat Aspectes Socials en el text corresponent acadascuna. A part, fem servir l’expressió No ho revela per ales dades que l’empresa prefereix que no es publiquin, i Nocontesta quan no dialoga amb nosaltres.

En el sector de l’oli es dóna el cas que moltes de les empre-ses petites les dirigeix algú amb vocació i interès per donar aconèixer la cultura de l’oli (fan olis verge extra, que ara s’es-tan fent un lloc en el mercat). En general han dedicat forçatemps a atendre’ns, mentre que el diàleg ha estat més difi-cultós amb les grans envasadores.

A la secció Trampesd’Opcions núm. 2

hi ha un article sobre els reclams

publicitaris.

7 MAIG/JUNY 2003

13

Carbonell, KoipeL’empresa Carbonell es va fundar aCórdoba el 1866, i va posar la primeraalmàssera el 1922. El 1950 va ser la pri-mera marca mundial i avui és la mésconsumida a Espanya. L’empresa Koipees va fundar el 1954 a Donosti. El 1994totes dues empreses es van fusionar ivan donar lloc a l’envasadora d’oli mésgran del món.

Recentment s’ha completat el procésde fusió de Koipe amb Sos Cuétara, eltercer grup alimentari de l’Estat espan-yol (després d’Ebro-Puleva i Campofrío).Successor d’una empresa fundada el1902 a Algemesí (València), avui estàformat per 40 empreses, 19 de les qualssón a l’estranger, i fa aliments, llamina-dures i inversions financeres.

Sos Cuétara aposta decididament pelsaliments funcionals perquè, segons elseu informe anual, creu que els consu-midors tendeixen cap als productes demolt valor afegit i diferenciats. Per satis-fer la demanda d’aliments amb aporta-cions extraordinàries d’elements impres-cindibles per a un dieta equilibradaofereix arròs instantani amb diferentsgustos (Riso Listo) i galetes enriquidesamb diversos elements.

• Sos Cuétara té el 50% d’EspañolaI+D, una empresa de recerca en bio-tecnologia.

• A la web de Koipe hi diu que ha fetuna progressiva substitució dels mate-rials plàstics usats en la fabricaciód’envasos per PET, material biodegra-dable. La frase és enganyosa per dosmotius. En primer lloc, perquè exclouel PET del conjunt de materials plàs-tics, quan en realitat és un dels molts

MEDI AMBIENT

LES DENOMINACIONS D’ORIGENUna denominació d’origen protegida (DO) és una cer-tificació reconeguda en l’àmbit de la Unió Europeaque garanteix que un producte s’ha elaborat en unazona determinada complint uns certs estàndards dequalitat. S’estableix una DO per a productes que, jasigui pel clima, la varietat, etc., no es poden produiramb les mateixes característiques enlloc més que a lazona indicada per la DO.

A Catalunya hi ha dues DO per a l’oli: Les Garrigues(les Garrigues, part del Segrià i de l’Urgell) i Siurana(serres del Montsant i de Llena i Camp de Tarragona).N’hi ha dues més en procés de registre a la UE: BaixEbre - Montsià i Oli Terra Alta. A Espanya hi ha 26DOs, 14 de les quals són a Andalusia.

Elaborar productes amb DO permet oferir al consu-midor una garantia de qualitat i d’origen. Per altrabanda comporta una pèrdua de flexibilitat al produc-tor, que sempre s’ha de cenyir a la producció de l’àreadenominada. Per exemple, l’hivern del 2001 hi vahaver gelades a l’àrea de la DO Les Garrigues que vanfer perdre molt oli i el que es va produir era llampant.Els productors que basen el negoci en l’oli verge ambDO s’hi van veure molt afectats.

Al número 4d’Opcions (p. 8)

s’explica què són elsaliments funcionals.

7 MAIG/JUNY 2003

molts anys (en cas de llençar-se a unabocador; si es recicla o s’incinera, elterme biodegradable deixa de tenirsentit). El que sí que és cert és que elPET és el plàstic més adequat desd’un punt de vista mediambiental i quees pot reciclar amb facilitat.

• El contacte amb Sos Cuétara ha estata través de l’empresa de relacionspúbliques que té contractada. No harespost el nostre qüestionari i ens ha

tipus de plàstic derivats del petrolique existeixen. En segon lloc, la defini-ció tècnica de biodegradable és que esdegrada per l’acció de microorganis-mes vius, i per tant el PET ho és. Peròels plàstics triguen anys a biodegra-dar-se; dir que el PET és biodegrada-ble, tot i ser tècnicament cert, consti-tueix un abús del terme perquètransmet la sensació que en esdevenirresidu no serà un problema, quan enrealitat serà un problema durant

14

Marca Empresa

Grupo Borges

SOS Cuétara

Agrolés

Almazara Ecoló-gica de la Rioja

Veá

AgropecuàriaL’Olivera

Aceites del Sur

CooperativaAgrícola SantJaume Apòstol

Migasa, GrupoYbarra

Olis deCatalunya

Oliflix

Olivalls

Olivar de Segura

La LabranzaToledana

Tipus

Grup empresarial

Multinacional

Cooperativade segon grau

Petita

Petita

Cooperativa

Grup empresarial

Cooperativade primergrau

Grups empresarials

Petita

Empresa unipersonal

Empresaunipersonal

Cooperativade segongrau

Petita

Activitats 1

Extreu, refina i envasa olis diversos.Elabora vinagres, olives, fruitesseques i assecats, aperitius. Cultivafruites seques

Elabora, refina i envasa arròs, gale-tes, olis diversos i dolços. Mou inver-sions financeres

Extreu i envasa oli d’oliva i esclofollaametlles

Cultiva, extreu i envasa oli d’oliva

Cultiva, extreu i envasa oli d’oliva.Elabora vinagre i ven olives i tàperes.

Dóna serveis socials a disminuïts psí-quics. Conrea oliveres i vinyes i ela-bora vi. Ven oli i altres aliments

Extreu, refina i envasa olis diversos.Ven vinagre, olives i maioneses

Extreu i envasa oli d’oliva. Esclofolla ametlles i elabora vi

Migasa: refina i comercialitza olis a granel.Cultiva llavors. Ybarra: envasa olis diver-sos i elabora salses i conserves vegetals

Comercialitza oli d’oliva

Cultiva, extreu i envasa oli d’oliva iolives

Cultiva oliveres i ven oli d’oliva

Envasa oli d’oliva (també a granel)

Cultiva, extreu i envasa d’oli d’oliva.Cultiva llegums, cereals i ametlles.Dóna cursos d’agricultura ecològica

Propietat

Família Pont

Jesús Ignacio Salazar Bello14’147%, Jesús Salazar delRío 9’842%, Daniel Klein8’606%, resta accionistes

Les cooperatives de primergrau sòcies

Família Catalán Alonso

Família Veá

Els 15 socis treballadors

Família Guillén

Els 187 socis de la cooperativa

Migasa: família GallegoJuradoYbarra: famíliaYbarra

62% Finaf 92, 33% UnióAgrària Cooperativa, restaaltres cooperatives

Antoni Rey Solé

Antonio Pujalte

Les cooperatives de primergrau sòcies

Família Pérez Morales

Treballadors

1.200 (530 a

l’estranger)

2.400

30 tot l’any10

estacionals

4 tot l’any10

estacionals

8

22

Més de 100

4 tot l’any2 estacionals

Migasa: 120Ybarra: 210

4

3 tot l’any3 estacionals

1 tot l’any6 estacionals

14

4

Facturació 2002(milers d’euros)

427.000

179.560

6.100

60

1.348

439

No contesta

900

Migasa: confidencial

Ybarra: 170.000

800

No ho revela

13,5

40.000

48

PERFIL DELS FABRICANTS D’OLI D’OLIVA

D’on és

Tàrrega (l’Urgell)i Reus (Baix Camp)

Madrid

Les BorgesBlanques (Les Garrigues)

Alfaro (La Rioja)

Sarroca de Lleida(el Segrià)

Vallbona deles Monges(l’Urgell)

Dos Hermanas(Sevilla)

Ulldemolins(Priorat)

Dos Hermanas(Sevilla)

Reus(Baix Camp)

Flix (Riberad’Ebre)

Valls (Alt Camp)

Puente deGénave (Jaén)

LosNavalmorales(Toledo)

Font de les dades: les mateixes empreses. No contesta indica que l’empresa no dialoga amb nosaltres. No ho revela vol dir que prefereix que no es publiqui la dada.1. Amb olis diversos volem dir extrets d’olives, llavors, etc. Amb oli d’oliva volem dir oli extret d’olives. Si l’empresa no refina serà verge.

L’O L I V E RA

A S P EC T E S S O C I A L S

7 MAIG/JUNY 2003

15

remès a l’informe anual que presentaa la Comissió Nacional del Mercat deValors (el grup no té una pàgina webactualitzada).

Germanor, RománicoAquestes dues marques són d’Agrolés,una cooperativa agrària de segon grau.Dóna suport a la producció i comercialit-zació d’una vintena de cooperatives deles comarques lleidatanes i algunad’Aragó, Navarra i La Rioja, i també com-pra oli a Andalusia (de varietat arbequi-

na). Per Agrolés és més important oferirde forma continuada un oli d’una quali-tat determinada i constant que no pasque el seu oli vingui sempre d’un mateixorigen, amb el risc d’irregularitat queaixò comporta. Per això les seves mar-ques no tenen DO, tot i que la majoria deles cooperatives sòcies són a la zona dela DO les Garrigues.

És una empresa amb un volum de fac-turació una mica important, que vensobretot a través de supermercats igrans superfícies i exporta un terç de laproducció.

Altres marques

Aspil, Ábrego, Pop Cracks, Cortezitas, Apetizers,Popitas, Nectina, Star, Cesar

Koipe, Sublime, Giralda, Regium, Mezquita, Córdoba,Koipesol, Bonsol, Titan, Sara, Elosúa, Esvin, Uca, Arlesol,Sotoliva, Procer, Louit, Sos, Cuétara, Riso Listo, Pictolín,Vanip's i altres llaminadures, El Monaguillo, La Castiza

Grac curris

L’Estornell Bio, Lerida-VEÁ, Les Costes

Blanc de Serè, Blanc de Roure, Blanc de Marges,Missenyora

Coosur, Guillén, Hacienda Guzmán, La Andaluza, AlAmir, Orosol, Andante, Altivoleico

Migasa: Lindoliva, Masiasol, Fenómeno, VitaYbarra: La Hacienda de Ybarra

Oleastrum Verd, Oleastrum de Casa

Olivar de Segura, Verde Segura, Almijara, Mar deOlivos, Sierra de Génave, Fuentebuena, El Tranco

Transparència

Deficient, vegeu el text

Deficient, vegeu el text

Correcta

Correcta

Correcta

Correcta

Deficient, vegeu el text

Correcta

Migasa: deficient,vegeu el text Ybarra: correcta

Correcta

Correcta

Correcta

Correcta

Correcta

Plantes deproducció

8 a Espanya i 1 aRússia

20 (14 a Espanya, 2 aMèxic i Portugal, 1 aTuníssia i Itàlia)

1 a Les BorgesBlanques`

1 a Alfaro

1 a Sarroca de Lleida

1 celler a Vallbona deles Monges

3 a Andalusia, 1 a Cuenca, Madrid,Toledo i Síria

1 a Ulldemolins

Migasa: 4 a SevillaYbarra: 1 a DosHermanas i 1 a Navarra

Cap

1 a Flix i 1 aMequinensa

Cap

1 envasadora aPuente de Génave

1 a Los Navalmorales

Mercat

48% Espanya, 52% més de 70països

60% Espanya, 40% més de 70països

35% Catalunya, 30% Espanya,35% exportació (Europa, EUA,Japó…)

20% La Rioja, 70% restad’Espanya, 10% exportació(Alemanya i França)

3% Catalunya, 17% Espanya, 80%exportació (EUA, Japó, Europa…)

85% Catalunya, 7’5% restad’Espanya, 7’5% exportació(Europa)

55% Espanya, 45% més de 65països

Majoria Catalunya

La Masía només es ven a Espanya.Migasa exporta oli a molts païsosYbarra: 80% Espanya, 20% 65 països

63% Catalunya, 17% Espanya,20% exportació (Europa,Austràlia, Japó…)

20% pròpia comarca, 65% restad’Espanya, 15% exportació(Alemanya, Suïssa, EUA…)

Espanya

25% Andalusia, 35% restad’Espanya, 40% exportació(Europa, EUA, Àsia…)

10% Castella La Manxa, 85% res-ta d’Espanya, 5% Europa

Punts de venda

Tot tipus de comer-ços, hosteleria, pas-tisseries, màquines

de vending

Tot tipus de comerços

Supermercats i granssuperfícies

Botigues ecològiquesi gurmet

Botigues especialitza-des i restaurants de

gamma alta

Botigues especialitza-des i restauració de

gamma mitja-alta

Tot tipus de comerços

Venda directa, coope-rativa de segon grau,cooperatives de con-

sum ecològic

Supermercats, granssuperfícies i hosteleria

Botigues gurmet,supermercats i grans

superfícies

Venda directa i adomicili i botigues

ecològiques

Venda a domicili, perinternet i en botigues

gurmet

Tot tipus de comerços,venda directa, venda a

granel

Venda directa, grupsde consum ecològic,

botigues eccològi-ques i gurmet

Beneficis 2002(milers d’euros)

No ho revela

0’669

15

Preveu pèrduesfins al 2004

No ho revela

16’5

No contesta

No ho revela

No ho revela

No ho revela

No ho revela

5,7

120

Encara no elsha calculat

L’EstornellAquesta marca pertany a l’empresa Veá.Va començar a cultivar oliveres i extreu-re’n oli el 1913, i des de llavors ha fetsempre oli de gamma alta, destinat abotigues i restaurants gurmet de tot elmón (exporta el 80% de la producció).També elabora vinagre i comercialitzaolives i tàperes.

Té una almàssera on es molen olivescultivades al Segrià i les Garrigues; tambécompra oli a Aragó i Alacant. Per a l’ex-tracció d’oli fa servir la tècnica anomena-da sinolea; consisteix en un gran nombrede petites ganivetes que van entrant i sor-tint de la pasta d’olives i l’oli va caientgota a gota. Així s’extreu la meitat de l’oli,i la pasta resultant es fa passar per unmolí continu de tres fases. Els olis obtin-guts de cadascuna de les maneres s’enva-sen amb marques diferents; la primera(Lerida-VEÁ) duu la inscripció extraccióen fred i sense pressió i és força més car.En el cas de l’oli ecològic es barregen elsolis obtinguts de les dues maneres, per-què el volum és molt petit.

• Tots els cultius propis (aporten un20% de les olives) són ecològics; lazona hi ajuda, perquè hi fa força fred.L’empresa anima els seus proveïdorsd’oli que es passin al cultiu ecològic. El60% de la collita es fa a mà.

• L’aigua residual de l’almàssera es faservir per fer un reg de suport al 20%dels cultius. Les fulles que es recullenen netejar les olives es fan servir peralimentar animals.

L’OliveraL’Olivera és una cooperativa de treballque va néixer el 1974 amb dos objectius:ajudar que persones amb discapacitats osituacions socials desfavorides pogues-sin tenir una integració normal en la vidacomunitària, i emprendre una activitateconòmica viable en una zona rural ambuna forta immigració cap a les ciutats.Per aconseguir-los desenvolupa duesactivitats: ofereix serveis socials (educa-ció, teràpies, formació) en una residèn-cia i un centre ocupacional per a dismi-nuïts (treballa per a la Generalitat), ielabora vi procedent de les vinyes prò-pies. A L’Olivera hi viuen quinze perso-nes disminuïdes, set de les quals tenencapacitat laboral i treballen al camp i alceller de l’empresa.

També conrea oliveres. Les olives esvenen a la cooperativa de Vallbona de lesMonges, però l’oli amb marca L’Olivera ésenvasat per la cooperativa d’Arbeca. Lacomercialització d’oli només aporta un9% a la facturació total de l’empresa.

7 MAIG/JUNY 2003

16

IsulÉs la marca d’Almazara Ecológica de LaRioja, una petita empresa familiar. El1996 va fer una plantació d’oliveres, el1997 va començar a cultivar-les demanera ecològica, i el 1999 va construiruna almàssera i va començar a vendreoli. Recull tres quartes parts de la collitaa màquina.

L’empresa és molt jove i encara estàen fase d’arrencada; preveu que tindràpèrdues fins al 2004.

• L’empresa és pionera en la produccióecològica a la seva comarca i col·labo-ra amb l’Administració i institucionseducatives locals per donar a conèixerel cultiu ecològic; tot l’oli que fa ésecològic.

• L’aigua residual de la planta de pro-ducció es depura i s’usa per regar elscultius.

MEDI AMBIENT

MEDI AMBIENTLES COOPERATIVES AGRÀRIES

Les cooperatives agràries es van començar a for-mar a principis del segle XX, en un moment en quèla terra era propietat de grans senyors que s’en-duien els beneficis de la feina dels pagesos que tre-ballaven per a ells, generalment en condicions d’ex-plotació. Els pagesos es van anar organitzant perlluitar pels seus drets i va néixer la fórmula de lacooperativa. L’església va ajudar bastant en aquestprocés, i per això moltes cooperatives agràries duenel nom d’algun sant.

El paper de la cooperativa és transformar icomercialitzar els fruits del camp i oferir als socisserveis com la distribució d’adobs i productes fito-sanitaris. Les cooperatives pertanyen als socis, iper tant defensen els interessos de tots ells: possi-biliten que la riquesa es distribueixi entre els quela generen i que es mantingui l’activitat rural decada comarca. Cada cop més, les cooperatives s’a-grupen en cooperatives de segon grau (cooperati-ves de cooperatives) per ajuntar esforços i obtenirun avantatge comú.

En el cas de l’oli, les cooperatives tenen lesalmàsseres on cada agricultor duu les olives permoldre-les (també solen assecar fruites seques iprocessar la verema). Es registra la quantitat d’o-lives aportades i la qualitat, i en general el pagèscobra durant la temporada següent al preu queindiqui el mercat, que varia entre temporades. Alvoltant d’un 25% del consum d’oli es fa anant acomprar directament a les cooperatives, unapràctica que ens permet tenir un contacte amb elmón rural i conèixer l’origen de l’aliment queconsumim.

L’O L I V E RA

Fins fa pocs anys laproducció d’oli a La

Rioja era molt escas-sa, però ara el govern

autonòmic l’estàpotenciant.

7 MAIG/JUNY 2003

17

7 MAIG/JUNY 2003

També ven olives i productes selectes dela zona i de comerç just, en botiguesespecialitzades; un 85% de la produccióes ven a Catalunya.

• L’Olivera forma part de diverses orga-nitzacions per a la promoció de l’eco-nomia social, com ara FETS(Finançament Ètic i Solidari) o Coop57 (una cooperativa de serveis finan-cers per a empreses d’economiasocial) o la Xarxa Global deSocioeconomia Solidària.

La EspañolaAquesta marca pertany a Aceites delSur, una empresa fundada a Sevilla aprincipis del segle XIX. És la sòcia majori-tària (80%) d’un consorci empresarialque el maig passat va comprar la majo-ria de Coosur, l’última empresa oliaireque era de propietat pública, amb la qualcosa Aceites del Sur va esdevenir lasegona envasadora mundial d’oli (des-

18

prés de Sos Cuétara); a Espanya té unaquota de mercat del 10%. Un dels seusobjectius és expandir-se en el mercatinternacional; és sòcia de dues platafor-mes industrials espanyoles creades perfacilitar la comercialització a Rússia i alSud-est Asiàtic, i fa poc ha obert unaalmàssera a Síria per guanyar mercat al’Orient Mitjà.

Ofereix tot tipus d’olis vegetals (enva-sats i a granel) i comercialitza olives,vinagres i maioneses. Fa poc ha tret unalínia de verge extra i una de verge extraecològic.

• Aceites del Sur no ha volgut mantenirdiàleg amb nosaltres. Té una webactualitzada.

La LlenaÉs la marca que produeix la CooperativaAgrícola Sant Jaume Apòstold’Ulldemolins, un poblet entre elMontsant i la serra de la Llena, al

ASPECTES SOCIALS

ASPECTES SOCIALS

Empresa

Grupo Borges

SOS Cuétara

Agrolés

Almazara Ecológica de la Rioja

Veá

Agropecuària L’Olivera

Aceites del Sur

Cooperativa Agrícola SantJaume Apòstol

Migasa, Grupo Ybarra

Olis de Catalunya

Oliflix

Olivalls

Olivar de Segura

La Labranza Toledana

Marca% que l’oli apor-ta a la facturació

50%

No ho revela

50%

100%

80%

9%

No contesta

70%

Migasa 100%Ybarra 50%

100%

100%

100%

100%

90%

Té cultiupropi?

No

No

Sí

Sí

Sí

Sí

No contesta

Sí

No

No

Sí

Sí

Sí

Sí

Localitat de la producció

Compra oli procedent sobretot d’Andalusia, i també de Catalunya i Castella laManxa. Es refina i s’envasa a Tàrrega

El 80% de l’oli procedeix d’Andalusia, el 20% de la resta d’Espanya. Es refina aAlcolea (Córdoba) i s’envasa a Alcolea i Andújar (Jaén)

El 40% de l’oli procedeix de Catalunya i s’extreu a Móra la Nova (Riberad’Ebre). El 60% procedeix d’Andalusia, Aragó, La Rioja i Navarra. Tot s’envasaa Les Borges Blanques.

El cultiu, l’extracció i l’envasament es fan a Alfaro

Un 20% de l’oli es compra a l’Aragó i Alacant, la resta s’obté de cultius a LesGarrigues i el Segrià i s’extreu a Sarroca de Lleida. Tot s’envasa a Sarroca deLleida

Les olives provenen de la DO Garrigues. L’oli s’extreu i s’envasa a Arbeca

No contesta

Les olives provenen de la DO Siurana. L’oli s’extreu i s’envasa a Ulldemolins

El 95% de l’oli procedeix d’Andalusia i el 5% deCatalunya. Es refina i s’envasa aDos Hermanas

El cultiu i l’extracció el fan cooperatives de les DO Garrigues i Siurana. L’olis’envasa a Vilallonga del Camp (Baix Camp) i Cervià (Les Garrigues)

El cultiu, l’extracció i l’envasament es fan a Flix i Mequinensa (Zaragoza)

El cultiu és a Valls. L’oli s’extreu i s’envasa a Llorenç del Penedès (BaixPenedès)

El cultiu i l’extracció el fan cooperatives de la Sierra de Segura. L’oli s’envasa aPuente de Génave

El cultiu, l’extracció i l’envasament es fan a Los Navalmorales

Proporció d’oliecològic

No ho revela

1%

10%

100%

25%

0%

No contesta

25%

0%

3%

25%

0%

20%

100%

Font de les dades: les mateixes empreses. No contesta indica que l’empresa no dialoga amb nosaltres. No ho revela vol dir que prefereix que no es publiqui la dada.

L’O L I V E RA

7 MAIG/JUNY 2003

La Masía, YbarraLa marca La Masía pertany al grupMigasa (Miguel Gallego S.A.), i Ybarra aGrupo Ybarra. Hi ha un acord entre lesdues empreses per col·laborar en l’activi-tat oleícola, de manera que les filials ques’hi dediquen (Oleomasía i AceitesYbarra) són propietat dels dos grups aparts iguals.

La Masía era inicialment una empresafamiliar de Gandia. Després va pertànyerdurant molts anys a la multinacionalUnilever, i el 2001 la va comprar Migasa.És un dels principals comerciants d’olidel món; compra i ven a granel en dife-rents països olis diversos, i també refinaoli, cultiva diferents varietats de llavors ifa farina de gira-sol.

Els orígens de Grupo Ybarra són del1842; el 1870 ja venia oli per tota lapenínsula i Amèrica. Envasa olis de tottipus, vinagres, olives i sal, i fabricamaioneses i altres salses i conserves deverdures. L’equip de catadors seleccionacada setmana els olis que es compren icom es lligaran; un dels seus objectiusés que el gust de l’oli que ofereix al con-sumidor no variï.

• Ybarra és de les poques marques d’olique es poden trobar envasades entetrabric.

• Migasa és una empresa que defuig lapresència a la premsa. Té contractatun servei de relacions públiques, perònomés per a les qüestions comercialsrelacionades amb la marca La Masía.

OleastrumLa marca Oleastrum pertany a Olis deCatalunya, una empresa que va impulsarla Generalitat l’any 1993 per donar suporta la comercialització de la producció demoltes cooperatives petites amb unamarca conjunta. Més tard la Generalitatva vendre la seva participació en l’empre-sa, i actualment els accionistes majorita-ris són Finaf 92 i Unió AgràriaCooperativa, una cooperativa de segongrau de les comarques tarragonines.

Finaf 92 és la filial financera per aEspanya i Portugal del grup italiàAngelini, present en diversos sectors;Finaf 92 busca inversions per al grup i téuna divisió immobiliària (posseeix nouedificis a Barcelona, principalment al’Eixample, per un valor total de 70milions d’euros). Angelini té un 50%d’Arbora Ausonia (Ausonia, Evax, Dodot,Dodotis, Lindor), un 5% dels hotels NH,una distribuïdora de cosmètica i perfums(Armand Basi, Women’s Secret), i el 1999va comprar Laboratorios Juanola. Té

Priorat. La cooperativa es va formar el1924 i avui té 187 socis; també esclofollaametlla i fa una mica de vi amb DOMontsant.

Ulldemolins és un poble d’uns500 habitants sense indústria i ambpoca oferta social i comercial. Elsingressos que dóna la feina al campsón poc estables, i la majoria delsjoves del poble marxen cap a lesciutats a treballar; a la cooperativanomés hi ha nou socis amb menysde 35 anys. La producció d’oli, ambDO Siurana, constitueix un 70% del’activitat econòmica del poble.

El conreu és de muntanya i de secà.Un 20% de l’oli convencional es ven a lamateixa cooperativa i la resta a una coo-perativa de segon grau.

• Un 25% de l’oli és ecològic (és l’únicacooperativa catalana que en fa). Lamajor part es ven a cooperatives deconsumidors de productes ecològics.

19

MEDI AMBIENT

MEDI AMBIENT

ASPECTES SOCIALS

Què se’n fa de la sansa1

No ho sap

No ho sap

Es ven a una extractora d’oli de sansa

Es composta barrejant-la amb fems

La pinyola es ven a una extractora d’oli de sansa, i elresidu d’aquesta es fa servir a l’almàssera pròpia coma combustible, junt amb clofolla d’ametlla. Les olias-ses es fan servir per regar els cultius propis

Es ven a una extractora d’oli de sansa

No contesta

Es ven a una extractora d’oli de sansa

No ho sap

No ho sap

Les oliasses s’usen com a fertilitzant. Part de lasansa es ven a extractors d’oli de sansa i part s’usacom a combustible

La part sòlida es fa servir com a combustible per ala calefacció de l’almassera. Les oliasses es tractenen una planta especialitzada

Es porta a una planta de residus on fermenta igenera biogàs i electricitat

Es composta barrejant-la amb fems

Material dels envasos de fins a 1 litre

Plàstic, vidre (no revela la proporció)

Plàstic, 12% vidre

Vidre

Vidre

Vidre (no fa servir capenvàs de plàstic)

Vidre

Plàstic, vidre i llauna

Vidre

La Masía: plàstic. Ybarra:85% tetrabric, 15% plàstic

Vidre

Vidre

Vidre

60% plàstic, 30% vidre,10% llauna

Vidre

1. La sansa conté també les oliasses en tots els casos excepte en els casos deL’Estornell, Olivalls i Oliflix, que obtenen pinyola i oliasses per separat. Les empresesrefinadores i/o envasadores no poden saber què se’n fa de la sansa perquè no sabenon s’ha fet l’extracció de la major part de l’oli que compren.

7 MAIG/JUNY 2003

plantes industrials químiques a Barberàdel Vallès i Banyeres del Penedès.

Olis de Catalunya comercialitza oliprocedent d’una vuitantena de coopera-tives catalanes i alguna d’Aragó i el PaísValencià. Un 3 % de l’oli és ecològic.

OliflixL’empresa Oliflix, de Flix (la Riberad’Ebre), fa oli amb el mètode tradicional.El propietari va condicionar dos molins,un amb pedres del segle XVII. Les olivesprovenen d’alguns oliverars que l’em-presa té arrendats i d’altres agricultorsde la zona; un 75% es cultiven sensereg. La major part de la comercialitzacióes fa a la mateixa almàssera i per vendaa domicili.

• Va ser el primer productor d’oli inscrital Consell Regulador de l’AgriculturaEcològica, el 1989; actualment és ecolò-gica una quarta part de la producció.

• Per a la feina en la temporada de lacollita i la mòlta agafa persones delpoble de condició humil i contracta unaempresa perquè els doni formació.

OlivallsAquesta marca és d’una empresa uniper-sonal del mateix nom. El 1997, AntonioPujalte va comprar una finca al termemunicipal de Valls (Alt Camp), la va con-dicionar i l’any següent hi va plantar mésde 3.000 plançons d’olivera, que vancomençar a donar fruit el 2000.

El propietari no és d’origen pagès peròdirigeix el conreu, que es fa en la mesuradel possible seguint les directrius de laproducció integrada (bàsicament consis-teix a restringir al màxim l’ús de fitosani-taris de síntesi). Per a la poda i larecol·lecció contracta personal a travésd’una empresa de serveis a l’agricultura, ila mòlta i l’envasament es fan en una coo-perativa de segon grau propera. Olivalls fatota la comercialització a través de vendadirecta amb servei a domicili, internet ialgunes botigues de productes selectes.

Oro de Génave, Señorío de SeguraOlivar de Segura és una cooperativa desegon grau que es va formar el 1988 a laSierra de Segura (Jaén), en una zona queés parc natural. Al principi només comer-cialitzava a granel l’oli de les quinze coo-peratives de primer grau sòcies, i el 1992va obrir una planta d’envasament.Actualment agrupa uns 5.000 productorsi té una quinzena de marques pròpies, deles quals dues tenen DO Sierra de Segurai algunes es destinen només a granssuperfícies (i s’envasen en plàstic). Tambéven oli a granel a altres envasadores.

És una empresa que només ven oli dela Sierra de Segura i té 14 treballadors,però el volum de facturació és considera-ble (és la 18ena espanyola, segons lapublicació Alimarket). Exporta un 40%de la producció.

El 90% de les oliveres es cultiven sen-se regar-les. Una de les cooperativessòcies produeix i envasa oli ecològic.

Umbría OretanaCordillera Oretana és l’antiga denominaciódels Monts de Toledo, una comarca on desde l’antiguitat s’han cultivat oliveres de lavarietat cornicabra. La marca UmbríaOretana pertany a La Labranza Toledana,una petita empresa fundada el 1999 a LosNavalmorales (Toledo) per una família d’a-gricultors. La generació actual consideraque basar l’agricultura només en augmen-tar la producció i el rendiment sense teniren compte la qualitat dels productes nil’àmbit rural i laboral on es produeixen ésincoherent i obsolet, i per això han recon-vertit el cultiu en ecològic.

L’empresa cultiva oliveres (sense rega-diu), ametlles, cereals i llegums, i dónacursos d’agricultura ecològica.

• En netejar les olives a l’almàssera, lesbranques i fulles es recullen, es trinxeni es porten al sòl de l’oliverar.

• Es duu un control de les poblacionsd’insectes de la zona per no haver d’a-plicar tractaments sistemàtics, ni tansols ecològics.

• Un dels objectius de l’empresa és afa-vorir el desenvolupament social i eco-nòmic del món rural. Per això la meitatde la collita de les olives es fa a mà.

• Els propietaris de l’em-presa han impulsat laformació d’associa-cions de productors iconsumidors de pro-ductes ecològics aCiudad Real i Toledo.

MEDI AMBIENT

MEDI AMBIENT

20ASPECTES SOCIALS

ASPECTES SOCIALS

7 MAIG/JUNY 2003

Veure créixer una hortalissa i, finalment,degustar-ne el tast únic és un plaer queens poden oferir uns quants testos albalcó, al terrat, a la finestra o al pati decasa; qualsevol racó pot ser adaptat perconrear plantes comestibles o medici-nals. Una llavor, terra, aigua i sol és elque cal perquè, després d’uns mesos,tinguem una planta.

Es tracta d’un gest senzill i didàctic.Tan senzill com plantar una llavor detomàquet, tan estimulant com veure latransformació de la flor d’un carbassóen un fruit carnós i olorós, tan delicióscom degustar una tapa de pebrotetsde Padrón a la paella collits una esto-na abans al terrat de casa. La varietatd’hortalisses senzilles per fer créixeren un espai reduït a casa és molt gran.A més, en aquests moments al mercathi ha llavors ecològiques obtingudesde plantes que no han estat tractadesamb productes químics ni produïdesper grans multinacionals agroquími-ques.

Podem fer servir testos o reutilitzargarrafes o ampolles de plàstic (que nosigui PVC), galledes, pneumàtics... Ipodem construir-nos jardineres ambfusta de paletes (n’hi ha d’abandona-des al costat dels contenidors de labrossa), caixes de fruita o fins i tot elsmateixos sacs de terra. Sempre cal ferforats al fons i, si pot ser, posar-hi unacapa de graveta o alguns trossos detestos trencats, almenys sobre elsforats, perquè hi hagi un bon drenatge.Les plantes agrairan que les reguemamb aigua de pluja guardada. Alsdibuixos podeu veure algunes ideesper aprofitar l’espai.

Mantenir un racó comestible a casaés també una oportunitat per interes-sar-nos per l’agricultura ecològica. Ésa dir, per conrear sense emprar pro-ductes químics sintè-tics, ja siguin fertilit-zants o plaguicides. Lamatèria orgànica per al’adob la podem obte-nir de compostar lesrestes del menjar, i depassada reduïm elvolum de deixalles quegenerem.

En diverses ciutatseuropees algunes enti-tats promouen des de fatemps una campanya afavor del racó comesti-ble, i en moltes ja és unfet. Només cal posar-s’hi per anar agafantpràctica i obtenir resul-tats gratificants. n

21

Idee s

Per consumir d’una altrama

nera

JO R D I MI RA L L E S

L’hort al terrat

Menjar fresc sense sortir de casa

Per fer de torratxapodem aprofitar resi-dus com ara pneumà-tics, fusta de paletes,garrafes...

Per treure més profitde l’espai disponiblepodem apilar testos ofer forats a les paretsd’un bidó i posar-hiplantes petites, commaduixes o herbes.

Per a més informació: El rebost de la ciutat, de JordiRomero. Ed. Fundació Terra 2002.

Es poden retallar una odues finestres en un sacde terra (preferentmentde 80 litres) i plantar-hidirectament.

Què podem plantar al racó comestible

Herbes aromàtiques i medicinalsEn general necessiten poca terra i es poden tenir en testospetits; o podem posar-ne unes quantes en testos amb mésterra. Alfàbrega, camamilla, llorer, menta, romaní, farigola,marialluïsa...

HortalissesSi la terra té prou nutrients no en cal gaire. La majoria sónanuals, de manera que cada temporada es pot variar o rotarel cultiu i així mantenim la terra en bones condicions. Podemposar-hi de tot: carbassons, enciams, maduixes, mongetes,pastanagues, pebrots, tomaqueres, albergínies...

Petits arbresS’han d’escollir arbres que no requereixin gaire profunditatde sòl per desenvolupar-se bé, com ara molts dels fruitersmés comuns: llimoners, tarongers, pereres, figueres…

7 MAIG/JUNY 2003

Es consideren substàncies tòxiquesaquelles que en contacte amb el cosens poden ocasionar algun mal. En elmercat europeu es comercialitzen100.000 substàncies químiques i unmilió de preparats. Quines d'aquestessubstàncies o preparats són tòxics?Què en sabem?

És sorprenent la poca informació quetenen d’aquest camp les autoritats enca-rregades de protegir el medi ambient i lasalut dels ciutadans. Així, d’aquestes100.000 substàncies químiques, l'any2001 només existien avaluacions de risccompletes i disponibles al públic de sissubstàncies. Això en part és degut al fetque no es tenen les dades que permetenavaluar-ne els riscos; així, el 2001 noméses disposava de dades sobre el caràctercancerigen d'un 15% de les substànciesd'alt volum de producció (les comercia-litzades a la Unió Europea en quantitatssuperiors a 1.000 tones anuals per pro-ductor o per importador), i eren encaramenys les substàncies de les quals estenien dades sobre els seus efectes enels ecosistemes terrestres.

En definitiva, no sabem com afectenen la salut i el medi ambient ni com s'u-sen la majoria de substàncies i prepa-rats químics que hi ha al mercat, tal comreconeix la Comissió Europea en el llibreblanc Estratègia per a la futura políticaen matèria de substàncies i preparatsquímics (2001). Fins l'any 1981 les indús-tries químiques podien introduir subs-tàncies al mercat europeu sense neces-sitat de demostrar-ne la innocuïtat; erenles autoritats sanitàries les responsa-bles de comprovar si ocasionaven riscosinacceptables per a la salut i el mediambient i, en cas afirmatiu, retirar-lesdel mercat. Els processos d'avaluaciósón molt costosos i lents, i els fabricantsprovoquen que s'allarguin quan presen-ten estudis amb resultats contradictorissobre els efectes tòxics de les substàn-cies.

22

Eine s

Per anar a comprar

MAG DA L E N A RI BA S,DO LO R ES RO M A N O

Productestòxics a casaReconèixer-los i evitar-los

Hi ha un gran

desconeixement sobre com

afecten en la salut i el medi

ambient la majoria

de substàncies químiques

presents en el mercat.

Els mals que ens poden

causar van des d'una lleu

molèstia fins a malalties

greus. El principi de

precaució ens duu a reduir

al màxim l'ús de productes

químics sintètics i a triar

productes i materials

ecològics i naturals.

Quins malspoden causarles substànciestòxiques?

Els efectes conegutsd'aquestes substàn-cies sobre la salutsón molt variats idepenen de la salutde la persona, deltemps i freqüènciad'exposició i de si lasubstància s'acumu-la o no en l'organis-me. Ens poden cau-sar des d'una lleumolèstia –marejos,mal de cap- fins aefectes acumulatiusa llarg termini comel càncer.

A més dels possi-bles danys que enspoden causar anosaltres com usua-ris, aquestes subs-tàncies tambépoden ser perjudi-cials per al mediambient en tot elseu cicle de vida(des de la fabricaciófins a esdevenirresidu) i per a lespersones que lesfabriquen o mani-pulen.

A la vista d'a-quests possiblesmals, la millor opcióés seguir el principide precaució: evitaro reduir al màximl'ús de productesquímics dels qualsno coneixem la toxi-

Per a més informació:www.farmacia.us.es/toxicologia.htmwww.mtas.es/insht/ipcsnspn/spanish.htmwww.epa.gov/chimfact (en anglès)

100.000 substàncies químiques en el mercat europeu75.000 substàncies químiques amb poques dades o cap sobre la seva toxicitat25.000 substàncies químiques amb informació limitada sobre la seva toxicitat

2.500 substàncies d'alt volum de producció (més de 1.000 tones/any per productor o per importador)

10.000 substàncies amb una avaluació de risc que la Unió Europea considera prioritària

22 avaluacions de risc completades el 20004 avaluacions de risc disponibles al públic el 20006 avaluacions de risc disponibles al públic el 2001

E explosiu

X nociu - Xi irritant

C corrosiu

O comburent

T tòxic

F inflamable

N perill per almedi ambient

Què coneixem de les substàncies amb què convivim?

Font: Estrategia de productos químicos de la Unión Europea, D. Jiménez (director de l'Agència Europeadel Medi ambient), ponència en el curs d'estiu d’El Escorial Riesgo tóxico, protección ambiental, saludlaboral y seguridad alimentaria, 2001.

7 MAIG/JUNY 2003

23

citat i escollir productes i materials ecològics o naturals, talcom se suggereix a la taula.

Com reconèixer els productes perillosos?Una primera forma d'identificar si un producte és perillós ésmirar a l'etiqueta si apareix algun dels pictogrames que esmostren a la pàgina anterior.

Però no tots els productes perillosos estan etiquetats, per-què el Reial Decret RD 363/1995, sobre la notificació de subs-tàncies noves i classificació, i envasament i etiquetatge desubstàncies perilloses, inclou una llista limitada de substànciessobre les quals és obligatori informar en l'etiqueta. Així, undetergent pot contenir nonilfenols, una substància que alterael sistema hormonal i és perillosa per al medi ambient, i noobstant això no venir etiquetat com a perillós. n

El biodièsel, un bonfinal per a l’oli usat

Pos s ibi l itatsUtopies que es fan reali

tat

El model energètic actual es fonamenta sobreel petroli. A Opcions ja hem parlat en diversesocasions dels greus perjudicis socials i me-diambientals que es deriven del petroli.

El transport és un dels sectors que mésdependència té del petroli. Segons diversosorganismes oficials, s’abasteix en un 99%de derivats del petroli i origina el 43% deles emissions de CO2 a Espanya; el trans-port per carretera representa prop del 80%del consum d’energia del sector.

Sí, fent servir biodièsel. És un combustiblefet a base d’olis vegetals que es pot posar envehicles dièsel. El seu ús redueix l’emissió degasos i partícules a l’atmosfera, no generasofre ni metalls pesants perjudicials per a lanostra salut i es degrada totalment de formanatural en 28 dies; en canvi, un litre de petro-li pot contaminar un milió de litres d’aigua.

El procés d’obtenció no requereix gaireenergia i no genera subproductes nocius.Els olis vegetals es poden extreure de lasansa o de les llavors d’unes 300 espèciesvegetals (colza, coco, etc.), o poden ser olisusats als habitatges, restaurants o indús-tries. Podem col·laborar a facilitar l’ús delbiodièsel portant l’oli usat a les deixalleries.

La primera gasolinera amb biodièsel deCatalunya, a Tàrrega, fa servir una barreja d’o-lis vegetals (30%) i gasoil, menys contaminantque el gasoil convencional. Una directiva euro-pea estableix que el 2010 un 5’75% del carbu-rant usat en vehicles ha de ser biodièsel; aEspanya diverses gasolineres en vendran aviat.

Trobar solucions a les emissions contami-nants que generen els cotxes és possible.Trobar-ne per frenar l’excés de trànsit i la pro-liferació de carreteres també ho ha de ser. n

És possible reduir la contaminaciócausada pels vehicles?

ALGUNES DE LES SUBSTÀNCIES TÒXIQUES QUE PODEM TROBAR A CASA

Alternativa*

• Equips que no continguin aquestessubstàncies (vegeu Opcions núm.6 per al cas dels ordinadors)

• Consumir aliments ecològics• Moderar el consum de greixos ani-

mals (on s'acumulen organoclorats)• Evitar la necessitat de plaguicides

amb tècniques de control integrat,com per exemple no deixar cap res-ta de menjar a l’abast d’insectes

• Usar plaguicides naturals

• Mobles que no estiguin tractatsamb formaldehid

• Evitar-ne l’ús• Escollir materials naturals• Fer servir envasos de vidre, paper

o metall

• Evitar-ne l’ús• Escollir materials no plàstics

• Pintures naturals• Pintures basades en aigua

• Escollir productes amb fórmulessenzilles

• Fer-los amb productes naturals:sabó de sosa, vinagre, llimona,bicarbonat (vegeu Opcions núm. 2pàg. 21)

• Evitar el clor

• Desinfectar amb vinagre

• Evitar-ne l’ús• Escollir productes naturals

• No fumar• Evitar respirar a prop

d’un cigarret encès

Alguns tòxics que conté

PBDE i PBB (retardantsde flama per prevenirl'incendi de l'aparell)

Organofosforats, organoclorats

Formaldehid

Ftalats (plastificantsper donar flexibilitat)

Estirè (dissolvent)

Ftalats (plastificants),organoclorats i toluè(dissolvents)

Organoclorats, formal-dehids, alquilfenols,fosfats, naftalina,alcohol butílic, xilè,toluè

Hipoclorit sòdic

Ftalats, organoclorats,formaldehid (conser-vant en el xampú),toluè (dissolvent)

Quitrà, nicotina, fenols,fitosterols, pirè, formaldehid

Font

Aparells elèctrics: ordinadors, televisors

Aliments, plaguicidesd'ús domèstic

Mobles: taulers de fusta, conglomerats icontraxapats

Productes de PVC tous:joguines, roba, cortinesde bany, paper pintat,envasos, film d'ús ali-mentari

Envasos de poliestirè:safates de porexpan

Pintures

Productes de neteja

Lleixiu

Cosmètica: sabó, xam-pú, laca per als cabells,esmalt d'ungles

Tabac

* En números propers anirem parlant de com identificar i on trobar productes ecològics queno són d’alimentació.

7 MAIG/JUNY 2003

ÁLVA RO PO R RO GO N Z Á L E Z

El Prestige:una plujad’estrelles

Les pluges d’estrelles

són ramats d’asteroides

que solquen en tot moment

l’Univers però només es fan

visibles a simple vista

de tant en tant.

De la mateixa manera,

la catàstrofe del Prestige

fa visible temporalment

el que en realitat ocorre cada

minut de les nostres vides:

la injusta tragèdia constant

de l’imperi del mercat

neoliberal i la insostenibilitat,

centralitat i dependència

del model energètic actual.

Aquests últims mesos no hem parat desentir parlar de les responsabilitats delgovern en la marea negra provocada pelnaufragi del Prestige, de la falta i la mani-pulació de la informació, de com l’adminis-tració ambiental es dedica més a camuflarimpactes ambientals que a prevenir-los,de la manca de mitjans per resoldre elproblema, de les males decisions preses,del desconeixement i falta de preparació,etc. També hem vist la riuades de volunta-ris que han anat d’arreu d’Espanya a nete-jar les platges davant la crida de la socie-tat civil gallega que s’ha autoorganitzat.

Tot això són veritats com temples i laseva importància no és gens menyspre-able, però podem fer una reflexió mésprofunda. No sobre el que ha passat,sinó sobre el que ocorre cada dia i cadaminut de les nostres vides, però noméses veu quan ocorren accidents com eldel Prestige (com les pluges d’estrelles:ramats d’asteroides que solquen en totmoment l’Univers però només de tanten tant, per circumstàncies diverses, esfan visibles a simple vista). Una reflexióprofunda que ens faci arribar a les cau-ses, a les nostres responsabilitats, alnostre consum i a les estructures quefaciliten aquests esdeveniments.

Trobo dos aspectes importants del nos-tre present que s’han fet especialmentvisibles amb la marea negra del Prestige.

Poder i impunitatEn primer lloc, la total dictadura delmercat, i per tant dels que hi són mésben situats, sobre l’esdevenir de les nos-tres societats. Dictadura expressada perun model econòmic neoliberal que per-met el lliure saqueig de la natura i elsciutadans i la impunitat de les empresesen pro de l’acumulació de capital.

En aquest mercat desregulat i salvat-ge s’atorga un poder molt gran a lesempreses i un tremend xec en blanc a lairresponsabilitat. En l’entramat darreredel Prestige entreveiem el bufet lliureque la globalització posa a la disposicióde les grans empreses a l’hora decomerciar mundialment: • Mà d’obra barata: s’aconsegueix allis-

tant la tripulació a Filipines i Romania.• Irresponsabilitat legalitzada: s’abande-

ra la nau amb una bandera de conve-niència, en aquest cas de les Bahames.Es tracta d’escollir algun dels peculiarsestats que ofereixen avantatges fiscals(són paradisos fiscals), exerceixenmenys controls sobre la seguretat iedat dels vaixells, o no han signatacords internacionals sobre la protec-ció del medi ambient, el transportmarítim o els drets dels treballadors.Les Illes Caiman, per exemple: 35.000

habitants, 20.000 empre-ses inscrites, 507 bancs(dels quals només 106 hisón físicament presents)que gestionen 460 bilionsd’euros (gairebé el dobledel pressupost nacional deFrança), donant lloc en l’ar-xipèlag a una renda percàpita de 12.800 milionsd’euros. En general elsparadisos fiscals són unfenomen en creixementque permet que els privile-giats no paguin impostosper les seves immensesacumulacions de capital; segons uninforme per a l’ONU, els últims 10 anysel volum de capital que hi resideix s’hamultiplicat entre 6 i 9 vegades.

El 90% del petroli viatja en vaixellsamb banderes de conveniència. La UnióEuropea té el 65% dels vaixells reaban-derats en banderes de conveniència.Dintre de la flota mercant espanyola,amb unes 330 naus, al voltant del 54%té banderes estrangeres i un altre 45%s’ha reabanderat al “registre especial”de les Canàries (també ofereix legislaciómés laxa, igual que Gibraltar), de mane-ra que el 99% de les seves embarca-cions tenen banderes de conveniència.

• Opacitat: l’empresa propietària delPrestige va establir la seu a Libèria, unpaís les lleis del qual no permeten arri-bar amb seguretat a la identitat delsaccionistes. Respecte al carregament, elpetroli pertany a una companyia regis-trada a Gibraltar (un altre paradís fiscal)que forma part d’un entramat empresa-rial rus tremendament imbricat i acusatde relacions amb màfies, ús de la violèn-cia, falsificació, narcotràfic, fraus, etc., ia qui fins i tot el Banc Mundial té a lallista d’empreses vetades.

• Aplicar la lògica de mercat per a totaacció, per urgent que sigui: mentre unvaixell esquerdat naufraga amb80.000 tones de fuel especialmenttòxic, es fa un subhasta internacionalentre companyies remolcadores en laqual es posa preu al “salvament”, ipotser la guanyadora haurà de mobi-litzar-se des d’un altre continent (enaquest cas hi va anar des d’Holanda).

I és que en aquest imperi del mercatles empreses multinacionals, i especial-ment les petrolieres, creixen i creixenacumulant un poder immens que els per-met exercir una tremenda influènciapolítica en el Nord i en el Sud. Sóngegants econòmics amb facturacionsmés grans que el PIB de molts països(Exxon, la més gran del món, té una xifra

24

Tram

pes

Allò que no es veu

La tragèdiadel petroli ésuna tragèdiaconstant,silenciada isilenciosa,que afectade maneramolt desigualla poblaciómundial

Altres lecturesLas guerras del petróleo, d'EduardoGiordano. Icaria editorial 2002. Revista El Ecologista núm. 34.

7 MAIG/JUNY 2003

25

A més el mercat del petroli té unescaracterístiques molt especials: integratverticalment (una mateixa petroliera fades de les prospeccions de pous fins a ladistribució al consumidor) i horitzontal-ment (es fusionen entre elles), és alhoratremendament volàtil. De fet s’assemblaals mercats especulatius financers: unmateix carregament ja en ruta pot can-viar de propietari en els mercats defuturs de petroli moltes vegades fins a laseva destinació final. Per exemple, elpetroli de no gaire qualitat que ve deRússia—com el del Prestige— arriba acanviar de mà 30 o 40 vegades durantel trajecte.

Petrodependènciai insostenibilitatLa segona gran revelació d’aquesta “plu-ja d’estrelles” ha estat la insostenibilitat,centralitat i dependència del nostremodel energètic, particularment quant al’ús de combustibles fòssils. La nostrapetrodependència i petromalbaratamentgeneren un impacte sobre el mediambient d’escala planetària i conseqüèn-cies imprevisibles. Cada dia creuen elsoceans 6.000 petroliers amb 4 milionsde tones de petroli provocant una mitja-na de 25 accidents a l’any, en els qualss’aboquen 600.000 tones de cru al mar.No obstant això, aquest no és l’origenprincipal d’abocaments: els oleoductes,les operacions d’extracció, la neteja debodegues, etc., aboquen entre 5 i 8milions de tones anualment.

La tragèdia del petroli és una tragèdiaconstant, silenciada i silenciosa, queafecta de manera molt desigual la pobla-ció mundial. El canvi climàtic, els movi-

ments geoestratègics militars, l’augmentdel transport de persones i mercaderies idel consum individual constantment, l’im-pacte ambiental i social del cicle de vidaútil del petroli sobre ecosistemes, poblesindígenes, minories... mostren les terri-bles conseqüències d’un model insosteni-ble. La cobdícia humana canvia els ter-mes de la pregunta: s’acabarà el petrolide la Terra? per acabarà el petroli amb laTerra? En propers números parlaremmés àmpliament d’aquest segon aspecte.

Ara bé: al final de tot aquest procés hisom nosaltres, directament o indirecta-ment, amb la calefacció de les nostrescases, l’ús dels nostres cotxes, els viatges

en avió, els mil i un consums de plàstic quefem, l’electricitat que consumim en electro-domèstics, ascensors, llums, aparells elèc-trics que inunden les nostres cases... i pràc-ticament qualsevol producte que durant elseu procés de producció i distribució haconsumit petroli considerablement.

Per tant, no podem mirar exclusiva-ment cap al govern buscant responsabili-tats, o cap als armadors d’aquesta bom-ba ecològica flotant. Nosaltres juguem unpaper essencial en aquest cicle. Simplescanvis en el nostre consum, com els reco-manava en l’editorial del número ante-rior, marcarien la veritable diferència.Alhora que continuem exigint responsa-bilitats i assenyalant amb el dit els actorsmés beneficiats de l’orgia petroliera, hemde replantejar-nos els nostres hàbits devida i consum per alliberar-nos d’aquestapetrodependència i de tot aquest chapa-pote social, ecològic i polític que genera.Per aquí creiem que ha de passar el veri-table Nunca Máis. n

Alhora que exigimresponsabilitats i assenyalem amb el ditels més beneficiats de l’orgia petroliera, hemde replantejar-nos els nostres hàbits de vida i de consum per alliberar-nos de la petrodependència i del chapapote social,ecològic i polític que genera. Per aquícreiem que ha de passarel veritable Nunca Máis.

de vendes més gran que el PIB d’Àustria,Polònia, Aràbia Saudita o Dinamarca, iTotal Elf, la cinquena, més gran queColòmbia, Singapur, Xile oTxecoslovàquia). Aquestes empreses elu-deixen gran part de la responsabilitatd’aquestes catàstrofes, dels impactessocials i mediambientals de les perfora-cions, dels problemes ambientals deri-vats del consum, etc. En desastres comel del Prestige, qui paga els danys sónl’assegurança de l’armador del vaixell(fins a 80 milions d’euros) i un fonsinternacional d’assegurança finançatamb diners públics (fins a 180 milionsd’euros).

7 MAIG/JUNY 2003

A Catalunya quasi tots els partits hanobert el que en diuen oficines parlamen-tàries. Estan pensades, diuen, per millo-rar el contacte entre l’elector i l’elegit,però solen ser un acte estrictament depropaganda. S’inauguren un dia, es fanles fotos de rigor, surt a la premsa del’endemà i s’ha acabat. La seva eficàcia,amb rares excepcions, és molt limitada.

En canvi, hi ha alguns despatxos pri-vats (d’advocats, consultors, etc.) ambuna gran “rendibilitat”. Alguns els tenenoberts fins i tot diputats. No vulnerencap incompatibilitat legal, però facturena clients del mateix ram del qual s’ocu-pen a la Cambra. Un dels ponents d’unallei reguladora del comerç, aprovadaaquesta legislatura, tenia entre la carte-ra de clients del seu despatx particularuna de les patronals del sector. Això síque és una bona oficina parlamentària!El teòric conflicte de ser jutge i part–legislador i alhora representant d’inte-ressos privats— no li va suposar cap pro-blema en la seva carrera política. Mésaviat al contrari: avui ja és conseller(Antoni Fernández Teixidó, conseller detreball).

De casos com aquest n’hi ha algunaltre, tot i que els despatxos de diputatsdel Parlament són només la xocolata dellloro. Els mateixos serveis jurídics de laGeneralitat estan dirigits per AlbertRaventós, soci en excedència d’unimportant bufet de Barcelona (el bufetCuatrecasas). Els interessos públics esta-ran ben defensats quan la Generalitathagi de litigar amb aquest bufet d’advo-cats? Els dubtes semblen, com a mínim,raonables.

En l’etapa final del pujolisme, diversosfills del president de la Generalitat s’hanrevelat com alguns dels millors lobbyis-tes del govern català. Contactar-hi ésgarantia d’èxit, no necessàriament enbenefici dels interessos públics. Duesimportants consultores vinculades a fillsdel president –Entorn i Europraxi- en sónbons exemples.

Entorn és una consultora per aassumptes de medi ambient. La seva pro-fessionalitat està fora de dubte, per béque en algunes ocasions tanta “profes-sionalitat” ha estat fins i tot sospitosa.Pels promotors privats que necessiten elvist-i-plau del Departament de MediAmbient, Entorn és una garantia d’èxit.

26

Qui té més força a l’hora de decidir lespolítiques que es fan, una persona o des-enes de milers? Depèn. Però trobar lapersona adequada en el moment oportúés amb tota seguretat més rendible pertirar endavant determinada política queno pas presentar al Parlament centenarsde milers de firmes en forma d’IniciativaLegislativa Popular (ILP). La personaamb contactes obrirà les portes ques’hagin trucat i després passarà el rebut.La ILP és gratis, però el més probable ésque les firmes acabin a la paperera oque serveixin fins i tot perquè es faci elcontrari del que pretenien els firmants.A Catalunya, com a tot el món, determi-nats lobbys de pressió compten bastantmés que els ciutadans, que es limiten avotar cada quatre anys.

La ILP està reconeguda a laConstitució i en teoria permet que qual-sevol persona pugui influir en la presa dedecisions dels polítics entre elecció ielecció. Hi ha restriccions –calen unmunt de firmes perquè la iniciativa espugui presentar—, però la teoria estàmolt bé. La teoria, perquè la pràctica jaés una altra cosa: un cop entrada a laCambra, els que l’han impulsat en per-den el control. Aquesta legislatura elParlament de Catalunya n’ha mostrattotes les mancances: es va presentaruna iniciativa contra la incineració deresidus, avalada, tal com toca, per mésde 300.000 firmes. El Parlament la vaacceptar a tràmit i la va debatre. Elresultat, però, va ser ben diferent delque es buscava: es va aprovar unapaquet normatiu no pas per prohibir laincineració, sinó per regular-la.

Millor els hauria anat als promotors dela iniciativa buscar-se un bon lobbyista,encara que segurament no hauriensabut on trobar-lo. No s’anuncien als dia-ris ni enlloc, però com les meigas, haber-los haylos. Els partidaris de la incinera-ció segur que van saber on trucar.

Als països anglosaxons els grups depressió són molt més explícits i accep-tats. Són la base del sistema de finança-ment de la política. Els candidats han derecollir personalment diners d’aquí i d’a-llà i després, lògicament, els grups quehan ajudat a guanyar l’escó o el càrrecs’ho cobren. Això té innegables repercus-sions en les polítiques que es practiquen.Si Microsoft hagués estat més generosaamb els demòcrates, possiblement s’hau-ria estalviat el tràngol del procés antimo-nopoli que se li va muntar. I el cas contra-ri: si Enron no hagués estat tanesplèndida amb els republicans no hauriapas pogut maquillar tan a fons els núme-ros, per molt expert en comptabilitat cre-ativa que tingués.

L lig

ams

De la botiga al Parlament

FRA N C ES C AY U B

Els lobbiesa casa

Quan parlem dels lobbies,

aquests grups empresarials

que influeixen tant sobre

les decisions que prenen

els polítics, pensem en la seva

presència en esferes llunyanes

com la Unió Europea o les

cimeres intergovernamentals.

Però als nostres governs locals

també s’hi accedeix

més fàcilment des de

determinats sectors.

Els lobbyistes nos’anuncien als diaris ni

enlloc, però com lesmeigas, haberlos haylos

7 MAIG/JUNY 2003

27

derar superior al que li corresponia; enmolts casos el que es paga també és lacapacitat d’influència de la marca enqüestió. En la polèmica deslocalitzacióde la planta de Lear a Cervera –la multi-nacional va decidir traslladar la produc-ció a Polònia, buscant mà d’obra mésbarata- es va tornar a posar de manifestla fina línia que separa de vegades elsinteressos públics dels privats. La con-sultora que va pilotar el tancament deLear va ser Europraxis, amb projectesd’expansió precisament a Polònia. Undels principals actors de la Generalitaten el conflicte va ser un altre fill dePujol, al capdavant de la secretaria

Llavors biològiques de vegetals,flors, plantes aromàtiquesi per germinar

Plaça Vella, 1008183 Castellterçol(Barcelona)Tel. 93 862 47 00Fax 93 862 43 01

general del departament d’Indústria dela Generalitat. I Polònia va ser un delspaïsos que el mateix president de laGeneralitat va visitar oficialment pocdesprés del conflicte.

Després de 23 anys de govern nacio-nalista s’ha creat una complexa teran-

yina d’interessos entorn de CiU, però elPartit dels Socialistes, que es perfilacom a probable guanyador de les auto-nòmiques de la tardor, també es troba-rà molt condicionat pels interessos pri-vats a l’hora d’establir les sevespolítiques. Els mateixos informes delTribunal de Comptes detallen queaquest partit té un deute de 2.500milions de pessetes amb una entitatbancària –el Tribunal no revela quina-que vencia l’any 1994. Fa nou anys queaquests diners s’haurien d’haver tor-nat, encara es deuen i l’entitat enqüestió –que té participacions i inte-ressos en altres empreses privades- noels reclama.

De ben segur que a la pròxima legisla-tura el director general d’aquesta entitatpesarà bastant més a l’hora de decidirdeterminades polítiques que qualsevoliniciativa legislativa popular que espugui presentar. n

Ben clar ho van tenir els promotorsd’un polèmic projecte per construir uncamp de golf a Vilanera (L’Escala), l’anypassat. Medi Ambient no els va aprovarl’estudi d’impacte ambiental i llavors vancontactar amb aquesta consultora, queen va elaborar un de nou, molt similar,que sí que va rebre la llum verda de laGeneralitat. Molts projectes mediambien-tals busquen l’aval d’aquesta consultora–particularment els promotors de parcseòlics- com a garantia més segura pertirar endavant.

Per la seva banda, Europraxis va sercomprada per la multinacional Indra aun preu que alguns analistes van consi-

El teòric conflicte de serjutge i part —legislador i alhorarepresentant d’interessosprivats— no sol suposarproblemes en les carrerespolítiques

Com hotenim, allònostre?

Horitzontals1. Varietat d'oliva típica de Catalunya. 2. Que no és eclesiàstic. Forma medica-mentosa que travessa l'esfínter anal. 3. El que fan els gats a la lluna (i a altrescoses). A l’inrevés, lloc d'esbarjo on serveixen begudes. 4. Un món possible. 5. Pluralitza. A l’inrevés, relatiu als porcs. Nas descentrat. 6. Infecciós. Ja vindrà. 7. Pronom de primera. Sigla de companyia aèria. Lliure de núvols,boira i alcohol. 8. Es desprenen d'una cosa en gratar-la. 9. Qui dia passa, aixòempeny. Grau jeràrquic. Infusió d'una lletra. 10. Adéu, veí del nord. Període de temps indefinit.

Verticals1. Molí d'oli. 2. Camí d'acer. Emet partícules subtils. 3. Grups d’individus genèticament idèntics. Nom anglès. 4. Escull el millor de cada casa. Un romà. 5. Segueix la pe. Aconseguiré fer-ho a temps. 6. A l’inrevés, el que s'ha de fer al'olivera (i d'altres) per obtenir-ne un profit més gran que en el desenvolupa-ment espontani de la natura. Hexàedre aleatori. 7. Prefix que indica absència o negació. A l’inrevés, per sucar-hi. Del dret és un sol anglès, a l’inrevés unentrellaçament estret. 8. A l’inrevés, camina sobre els rails. Oli que no ha estattractat. 9. Abaixaré les veles. La parra la repeteix (per no fer-la tan fàcil...). 10. Acostuma a seguir l'ús. Hi és.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

7 MAIG/JUNY 2003

28

Entr

eteni

ments

Jocs, humor, pensamen

ts

Savieses

Mots encreuats David López

Només els peus del viatgerconeixen el camí.

Proverbi de la regió del Nil

Eduqueu els nens i no caldràcastigar els homes.

Pitàgoras

7 MAIG/JUNY 2003

Mira

de s

De gent, sobre coses

29

Si entres en un espai que fa temps queestà buit amb intenció d'alliberar-lo deldesús per crear-hi alguna cosa, ja siguiun habitatge o un centre social o simple-ment un somni, ja estàs okupant. La res-ta ho posa cadascú, i és que dins de l’o-kupació hi ha molts tipus d'inquietuds ipràctiques.

Okupar és un acte de desobediènciaencaminat a combatre per mitjà dels fetsla falta d'accés a l'habitatge. És discutir el“dret” a la propietat privada atacant-lo.Però distingim dret i abús: tenir un títol depropietat d'un immoble significa que potsfer-ne el que vulguis, fins i tot tenir-lo tan-cat i en desús? Segons l'Institut Nacionald'Estadística, el 1997 hi havia 70.000immobles buits a Barcelona;el 2002 el “superministre”Rato va reconèixer que hihavia dos milions de casesbuides a l'Estat espanyol.Mentrestant, hem experi-mentat que en els últimsvint anys el preu de l'habi-tatge a Espanya ha aug-mentat vuit vegades mésque a la mitjana de païsosde l'OCDE. En canvi, elssalaris decreixen en termesreals. Ha arribat l'era de leshipoteques a trenta anysavalades pel pis dels teuspares i pagades amb el50% d'un sou precari ambcontracte temporal sensesubsidi d'atur.L'endeutament inevitableque provoca l'encarimentbrutal d'un bé tan bàsicpermet un model de “neo-esclavitud bancària” quegaranteix la nostra permis-sivitat i fidelitat a la preca-rietat laboral, de la qualgaudirem fins a la nostrajubilació.

Al cap i a la fi, els queokupem cases no fem unaanàlisi de la realitat gairediferent de la de moltaaltra gent. La diferènciarau en les conclusions queen traiem i en les accionsque en derivem. I és queés quelcom més que unproblema d'accés a l'habitatge. És lamediatització de tota relació social pelsdiners i el poder. És el somni del mercat...que engendra monstres. La salut de lasocietat necessita espais que segueixinlògiques diferents de les del mercat i lesadministracions públiques. Per això l’oku-pació estira el fil i, a partir del rebuig del'especulació, articula una actitud que va

Ocupats ambl’Okupació

L A M I R A D A

D E Peta

Okupar és entrar en un espai

que fa temps que està buit

amb la intenció de crear-hi

alguna cosa. Davant

l’especulació immobiliària,

que es veu com un aspecte

més de la subordinació de

tot als diners i al poder,

l’okupació articula una

actitud d’acció directa: no es

demana sinó que es pren, i

es busquen dinàmiques que

no ens asfixiïn assajant

lògiques diferents de les del

mercat i les administracions

públiques.

més enllà. No es demana res: es pren.Per buscar sostre, per pressionar propie-taris i especuladors... Però es pren tambéper buscar formes d'alliberar-se, experi-mentar, crear, somniar, no participar endinàmiques que ens asfixien... S’okupamoltes vegades per donar parets a expe-riències autònomes que busquen altresformes de relació amb la propietat, lanatura, el consum, entre persones, lapolítica, l'art, la nostra salut, els diners, eltreball, l'autoritat, el gènere... Participarde la vida del barri i recuperar dinàmi-ques comunitàries lluitant pel benestardels que hi viuen; viure de manera soste-nible renegant de l'espiral de malbarata-ment i consum; donar espai a moviments

socials i participar-hi;generar formes d'autoocu-pació, alternatives d'oci ide formació autogestiona-da, nuclis d'informacióalternativa; donar sortidaa l'art que no encaixa en elmercat…

Fer totes aquestes cosesa més de rehabilitar elsedificis fent-los habitables,sense recursos, a l’estil“fes-t’ho tu mateix amb elque trobis”, la batallalegal... tot això és molta fei-na, encara que no es remu-neri. I a més al final ensdesallotjaran, perquè noens n’anirem. Pot ser quehi hagi pinyes i arrestos,segur: judicis, antecedents,multes... i sobretot un pro-jecte, un somni, un espaialliberat menys i unsquants sense casa. No obs-tant això, un cert nomadis-me i despreocupació pelproducte acumulable delnostre esforç ens educadavant de l'obsessió per laseguretat i l'estabilitat i lainfravaloració dels proces-sos respecte als productes.Davant el malbaratamentd'aquesta societat mate-rialment opulenta, usar-neels espais buits i aprofitar-ne els mobles i materialsrebutjats, l’excedent de

menjar i roba... és gairebé una obligaciómoral i no pas una forma de viure a l’es-quena dels altres.

De totes maneres, el millor per saberquè és okupar és visitar i participar delscentres socials okupats, i sobretot oku-par. Això sí, t'adonaràs que no és tantque “ocupem un casa sinó que és ella laque ens ocupa”. n

Peta està relacionat amb l’okupació a Madrid i Àmsterdam, i actualment està ocupat okupant a Barcelona.

Davant delmalbaratament

d'aquesta societatmaterialment

opulenta, usar-neels espais buits iaprofitar-ne les

deixalles iexcedents ésgairebé una

obligació moral i nopas una forma deviure a l’esquena

dels altres

7 MAIG/JUNY 2003

culturals i humans altament desenvolu-pats. Políticament, aquests pobles es vanorganitzar en estats, regnes i imperis, ivan entrar en contacte tant amb elsàrabs com amb els europeus. A l'ÀfricaOccidental destaquen els imperis deGhana, Mali i Songhay; a l'Àfrica Centralels regnes de Kamen-Bornu, Benin iKongo, i a l'Àfrica Austral Zimbabwe-Monomotapa, entre altres.

En la mateixa èpocatambé van sorgir zonesculturalment intermèdies,caracteritzades per lainfluència de l'islam i lesrelacions de mestissatgeentre pobles nord-afri-cans i negres. Elshabitants d'aqueststerritoris, quesabien obrir-se alscanvis sense per-dre el llegatlocal, van fomen-tar el gran dina-misme comercialde l'època. Elsswahilis en sónun exemple.

Tot i que avuidia associem elterme swahili aun idioma parlatper més de 60milions d'afri-cans aTanzània,Kenya, Zairei altres paï-sos, es tractad'una derivaciódel plural de laparaula àrabsahel, que signifi-ca "costa" i fa refe-rència al conjuntcultural aràbigo-bantú desenvolu-pat a partir delsegle IX al litoraloriental africà,relacionat ambel comerç, lafundació denoves ciutats(Kilwa,Mombassa,Sofala...) i el mar.Al món swahili con-flueixen elszanj (negresno musul-mans de lacosta) i elsadeptes a

Fins al Dr. Livingstone, es pot dir que l'À-frica no havia tingut història. La majoriadels seus habitants havien quedat, alllarg del temps, immersos en la barbàrie.Estaven estancats, sense avançar niretrocedir. La frase va ser escrita el 1928per l'historiador britànic Sir ReginaldCoupland en un manual sobre l'ÀfricaOriental. Forma part del fals mite sobrela passivitat històrica dels pobles afri-cans, el mateix que atribueix els mèrits ila riquesa del continent a la penetració iocupació de les potències europees ique alguns s'han atrevit a utilitzar perlegitimar la colonització i les sevesseqüeles. Però el cert és que la històriaprecolonial de l'Àfrica és tan antiga,extensa i complexa com desconegudaper a nosaltres, i l'establiment dels euro-peus a partir del segle XVI va ser, preci-sament, el fet que va marcar l'inici deldeclivi d'una època daurada.

Diversos historiadors coincideixen aqualificar el període comprès entre elssegles VII i XVI com un dels més esplen-dorosos del continent africà, caracterit-zat pel desenvolupament de culturesoriginals i l'assimilació d'influènciesexteriors, sense perdre la pròpia perso-nalitat. L'auge econòmic, polític i cultu-ral d'aquests anys va ser fruit de tressèries d'esdeveniments: l'expansió del'islam a bona part del continent des delsegle VII, la formació i organització delsgrans regnes i imperis negreafricansentre els segles IX i XVI, i l'extraordinaridesenvolupament de les relacionscomercials.

L'expansió i la conquesta dels àrabsdurant el segle VII va suposar la incor-poració de la cultura de l'islam alsterritoris i pobles de l'Àfrica del Nord,fins aleshores d'influència cristiana, ipart de l'Est. D'una banda, al llarg del'Àfrica mediterrània, des del Nil fins alMagrib, on van sorgir estats, ciutats iregnes com el del Marroc, amb dife-rents evolucions històriques. D'altrabanda, l'islam va penetrar des del Nilfins a la banya d'Àfrica i Tanganyika,per la costa de l'Oceà Índic. Egipcis,somalis, berbers i tuaregs es van isla-mitzar, mentre que nubis i abissinis esvan aïllar de l'exterior, formant els reg-nes cristians de Núbia i Etiòpia.

Des del sud del Sàhara fins a l'ÀfricaAustral, ocupant la part més extensa delcontinent, hi vivien els pobles negres,diversos en cultures i sistemes d'organit-zació, però amb uns grans trets bàsicscomuns: economies de subsistència debase agrícola i ramadera amb pràctiquesde comerç d'intercanvi, jerarquitzaciósocial amb predomini de les comunitatstribals i de les poblacions rurals, i valors

30

CA R LOTA FRA N CO

L’Àfrica per descobrir

Als llibres d’història, escolars

o de divulgació, Àfrica

“comença a existir” quan la

descobreixen els europeus, i

tenim la idea que abans “no

hi passava res”, com si els

seus habitants necessitessin

un agent extern per

“començar a viure”. Però

durant els segles en què als

nostres ulls Àfrica no existia

hi passaven tantes coses com

a qualsevol altre punt del

planeta.

V iat

ge s

Per obrir la perspectiva

El viatge virtual www.telcom.es/cmunsa/curs21.htmBibliografia África también tiene una historia,ConcertacioN/S-Frères de HommesEuropa (Icaria editorial 1998)Kuma. Historia del África Negra, FerranIniesta (Edicions Bellaterra 1998)

Muhammad, i les aristocràcies locals esfonen per matrimonis mixtes amb indis,perses i aràbs, donant lloc a una novaestructura política africana i islàmica.

Les ciutats swahili, políticamentindependents, estaven governades pergrups aristocràtics mercantils formatsper famílies de prínceps, amb un sultà

Nom i cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Domicili . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Codi postal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Adreça electrònica o telèfon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vull subscriurem a Opcions: en català en castellà a partir del número. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Forma de pagament: Taló a nom de CRIC (18 euros) Domiciliació bancària:

Titular del compte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . NIF . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Banc o Caixa d’Estalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Número de compte: Entitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Oficina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . D.C. . . . . . . . . . . . . . . . . Núm. llibreta o CC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Domicili de la sucursal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vull col·laborar amb el CRIC mitjançant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

SUBSCRIPCIONS I COL·LABORACIONSCopia o retalla aquesta butlleta,omple-la i envia’ns-la:

CRIC Ausiàs March 16, 3er 2a08010 Barcelona

També pots enviar les dadesper correu electrònic a

cric@pangea.org

Preu de la subscripció anual (6 números): 18 euros.

Per a entitats i institucions, es fan descomptes per subscripcions massives.

o mfalme al capdavant. El comerç erala principal activitat econòmica, iaquests centres urbans actuaven coma intermediaris entre l'interior del con-tinent africà, d'on s'obtenien matèriesprimeres com ferro, fusta, ivori i orque s’exportaven cap a ultramar, il'Oceà Índic, que proporcionava seda,porcellana, ceràmica esmaltada i altresmanufactures dels països àrabs, l'Índiai la Xina. També es comerciava ambperles, coralls, àgates i teixits de cotó ifil, i se sap que en aquesta època jaexistia el tràfic d'esclaus. La basesocial servia l'aristocràcia i es dedica-va a la pesca i a l'agricultura. L'espais'articulava al voltant de la mesquita ila plaça del mercat, davant del palaudel sultà, que sempre era a prop delport i dels magatzems custodiats perpetites guarnicions militars. Les ciu-tats swahili posen de manifest com elsintensos contactes entre els habitantsde l'Àfrica negra i poblacions tan dife-rents com les àrabo-berbers o les asià-tiques van afavorir la incorporació deconcepcions i estructures innovadoresen les societats africanes de l'èpocaprecolonial.

La desintegració va arribar a partirdel segle XVI, amb la política cada copmés intervencionista dels europeus quees van establir a la costa per explotareconòmicament el territori i la pròpiaevolució interna (descomposició delsregnes africans, expansionisme musul-mà...). Començava així una nova i foscaèpoca en la història de l'Àfrica, que des-embocaria en la imposició del colonialis-me modern. Des d'aleshores, i durantsegles, l'Àfrica ha estat i és un continentmaltractat que ha hagut d'esperar fins ala segona meitat del segle XX percomençar a recuperar la seva autono-mia. n

KAMEN-BORNU

SONGHAY

MALI

GHANA

BENIN

KONGOZAIRE

Mombasa

Kilwa

Sofala

ZIMBABWE-MONOMOTAPA

KENYA

ABISSÍNIA

NÚBIA

SOM

ÀLI

A

Kilimanjaro

EGIPTE

Congo

Zambesi

O C E À

A T L À N T I C

O C E À

Í N D I C

MA

GR

IB

tu

ar

eg

s

be r b e r

s

Nil

Victòria

TANGANYICA

Níger

Txad

L’arribada dels europeus el segle XVI va ser,precisament, el fet que va marcar l'inici del declivid'una època daurada a l’Àfrica