Josep Calavera Espinach

3r ESO "D“

2013-2014

Professor: Josep Escoda

L’ANORÈXIA

ÍNDEX

1- Què és?2- Tipus d'anorèxia.3- Símptomes d'anorèxia.4- Tractament de l'anorèxia.5- Prevenció de l’anorèxia.

1- QUÈ ÉS?

L'anorèxia és un conjunt de trastorns greus de la conducta alimentària, i suposa una pèrdua de pes provocada pel propi malalt.

La majoria de casos són noies entre 17 i 20 anys.

Els pacients no són capaços de reconèixer la

seva malaltia.

Aquesta malaltia va lligada amb alteracions psicològiques greus, que provoquen canvis de comportament.

2- TIPUS D’ANORÈXIA

Anorèxia nerviosa restrictiva: és aquella en que els pacients aconsegueixen un pes baix, a través d'una dieta molt restrictiva: mengen molt poc, fan exercici excessiu...

Anorèxia nerviosa purgativa: són els pacients que mengen molt, però recorren a purgacions o laxants per tal d' eliminar el menjar.

3- SÍMPTOMES D'ANORÈXIA

Hi ha molts símptomes que fan sospitar que una persona pot estar patint anorèxia:

Pèrdua excessiva de pes en un curt espai de temps. Sentiment constant d'obesitat i desig d'aprimar-se. Retard del creixement i desenvolupament. Alteracions de la menstruació o absència. Realització d'exercici físic excessiu. Evitar àpats en companyia. Marxar de la taula després de dinar. Amagar el menjar. Evitar àpats en companyia. Tendència a la depressió i la ansietat . Pèrdua de vincles socials. Autoestima baixa. Pigmentació groguenca a la pell. Ungles trencades i pèrdua de cabell. Alteracions dentals, presència de càries. Etc.

4- TRACTAMENT DE L’ANORÈXIA

Els objectius principals del tractament són:

Augmentar el pes ràpidament. Tractar psicològicament al malalt.

És molt important la coordinació entre família i metges implicats.

L'ingrés en un centre mèdic és necessari quan:

La desnutrició és molt greu i hi ha alteracions en els

signes vitals.

Quan les relacions familiars són insostenibles i és

millor aïllar el pacient.

Quan s'agreugen els desordres psíquics.

5.- PREVENCIÓ DE L’ANORÈXIA.

Ensenyar als nens hàbits alimentaris.

Menjar en família.

Menjar variat, no excloure aliments.

Establir una bona comunicació dins l'àmbit familiar.

Els familiars han d'evitar fer comentaris despectius sobre l'aspecte físic d'altres persones.

Fomentar l’ autoestima i autonomia.

Facilitar les relacions socials, sentir-se integrat.