L’aigua, un recurs imprescindible -...
Transcript of L’aigua, un recurs imprescindible -...
Ningú avui dia posa en dubte de la importància que té l’aigua. Cons-
tantment llegim en els diaris o veiem a les notícies, els greus proble-
mes que ens amenacen a causa de l’escassetat creixent d’aquest recurs
essencial per la nostra vida.
Al nostre planeta, la distribució de les precipitacions és molt diferent
entre països. Les condicions climàtiques o el relleu són factors clau en
la quantitat de precipitacions anuals d’una regió. Fet que explica el pai-
satge i la forma de vida en moltes cultures que s’han adaptat històrica-
ment a la quantitatd d’aigua dolça disponible en la seva regió. A mateix
temps que hi ha un patró desigual de precipitacions, ens trobem que
ciertes zones del planeta són més propenses a patir catàstrofes natu-
rals com inundacions, sequera o huracans, que afecta a la quantitat i
capacitat de distribució de l’aigua dolça disponible.
A Catalunya podem trovar-nos amb una situació climàtica privilegiada
amb un patró de precipitacions adequat i escassa frequència de desas-
tres naturals. Ara bé, no podem oblidar que Catalunya es troba en una
zona de clima mediterrani on en l’època d’estiu hi ha un període de
sequera. Aquests períodes de sequera naturalss s’han vist agreujats pel
augment de la demanda d’aigua pel consum domèstic, agricultura i
indústria. Amb una demanda d’aigua superior a l’oferta natural de la
regió. Un dels principals problemes als que ens enfrontem a Catalunya
per garantitzar l’accés a l’aigua és: la concentració de personas a les
ciutats i els efectes del canvi climàtic. Amdues factors s’han posat de
manifest amb la sequera del 2008, quan es van duur a terme impor-
tants restriccions d’aigua a Barcelona que va provoca una important
tensió social i política a les regions de Catalunya i al territori nacional.
L’AIGUA AL MÓN I A CATALUNYA
Punts d’interès
especial:
L’aigua i els usos
Cicle de l’aigua
Petjada hídrica
Estalvi
Índex:
L’aigua al món i a
Catalunya
1
Què és l’aigua? 2
El planeta Tirra o
el planeta Aigua?
2
El viatge d’una
molècula d’aigua
3
Usos de l’aigua al
món i a
Catalunya
4
Petjada hídrica
dels aliments
5
El futur de
l’aigua, què po-
dem ferr?
7
La nova cultura
de l’aigua
7
Per saber-ne més 8
L’aigua, un recurs imprescindible
Fundació OndaBlue
L’aigua és l’element químic H2O, compost per dos àtoms d’hidrogen i un
d’oxigen.
A la Terra en podem trobar amb els tres estat de la matèria de forma na-
tural: sòlid, líquid i gas. L’aigua en el seu estat sòlid, com el gel dels cas-
quets polars, es troba a una temperatura per sota dels 0ºC. Al gel, les
molècules de H2O estan molt juntes unes de les altres. L’aigua en estat
líquid, com la que surt de la nostra aixeta, es troba entre els 0ºC i els
100ºC. En l’aigua que bevem les molècules es separen i s’ajunten cons-
tantment. Ja a partir dels 100ºC, trobem aquest element en estat gasós.
Quant bullim aigua per cuinar, el vapor que es desprèn de l’olla són molè-
cules que es mouen molt ràpidament perquè tenen molta energia.
El nostre cos està compost en un 60% d’aigua en forma liquida. L’aigua
que tenim dins permet es desenvolupin reaccions químiques que fan pos-
sible el funcionamient de la vida. Un vegada que ha complert la seva fun-
ció, l’aigua surt del organisme en forma líquida per l’orina i el suor o en
forma de vapor per la respiració i traspiración de la pell.
L’aigua gràcies a la seva capacitat per retenir el calor actua com un amor-
tidor de la temperatura i és capaç de dissoldre altres substàncies com
nutrients o toxines.
3. EL PLANETA TERRA O EL PLANETA AIGUA?
Quant els humans van arribar a la Lluna i van veure la Terra des d’allà,
van descobrir que el 70,8% de la superfície del planeta està coberta per
mars i oceans. Llavors, podríem pensar que els humans no tenim proble-
mes per aconseguir aigua per beure, cuinar o per donar beure al bestia.
Però, de tota la quantitat d’aigua que hi ha al planeta, el 97% és aigua
salda. Aquesta aigua no la podem consumir ni utilitzar en agricultura o
altres activitats sense un tractament previ que elimini la sal.
El 3% restant és aigua dolça i tan sols el 0.03% és aigua dolça accessible
pel nostre ús. Per què el 2.97% de l’aigua dolça no es accessible? Doncs,
perquè aquesta aigua es troba als casquets polars o en glacials de les
muntanyes en forma de gel o sota el sòl sense tindre accés a ella.
Sabies que…
La contaminació
de les aigües
subterrànies i
superficials està
disminuïnt
alarmantment la
quantitat d’aigua
accessible per
l’ús humà al
planeta.
Pàgina 2
L’aigua, un recurs imprescindible
2. QUÈ ÉS L’AIGUA?
Molècula d’aigua
H2O
Fa molts anys, els nostres avantpassats van entendre que els pobles i ciu-
tats on vivim necessiten acumular aigua de pluja o del riu per a poder rea-
litzar totes les nostres activitats.
Actualment, l’aigua que utilitzem s’acumula en els embassaments des d’on
es canalitza i tracta per arribar en bones condicions a les cases, industries,
etc. Les clavegueres recol·lecten tota l’aigua que utilitzem per a un tracta-
ment previ en una depuradora per posteriorment poder-la retornar al me-
di amb les millor condicions possibles.
QUIN ÉS EL PAPER DE L’ÉSSER HUMÀ EN EL CICLE
NATURAL DE L’AIGUA?
Sabies que….
Una gota d’aigua
pot estar de 8 a
10 dies a
l’atmosfera, de 2
a 3 setmanes al
curs d’un riu,
unsos 100 anys
en un glaciar, de
100 a 1.000 anys
en un llac i de
100 a 40.000
anys en un
aquífer.
Pàgina 3
Fundació OndaBlue
Les molècules d’aigua es mouen pels components terrestres i atmosfèrics
gràcies a l’efecte del sol, que esclafa i refreda les molècules. El sol al es-
calfar l’aigua líquida dels mars i oceans s’evapora, ascendeix per l’atm-
osfera i quan es refreda es condensa en petites molècules líquides. Quan
aquestes molècules s’agrupen formen els núvols. En ocasions, la quantitat
d’aigua dels núvols precipita en forma de pluja que a parar als mars, rius,
muntanyes i boscos. L’aigua recorre la superfície de la terra a través dels
rius que neixen a les muntanyes i desemboquen en llacs, mars i oceans.
Una part de l’aigua que precipita, s’infiltra pel sòl i s’acumula als aqüífers.
L’aigua d’aquests desemboca en riu, llacs i oceans, de tal forma que el ci-
cle natural de l’aigua es tanca.
4. EL VIAJE DE UNA MOLÉCULA AGUA POR LA TIERRA
El cicle de l’aigua
Sabies que….
Tan sols en el
curs del riu Ebre
hi ha 149
embassaments
en funcionament
Pàgina 4
L’aigua, un recurs imprescindible
5. USOS DE L’AIGUA AL MÓN I A CATALUNYA
A l’actualitat el ésser humà utiliza l’aigua dolça disponible per usos industrials, agrícoles i
domèstics. A l’agricultura s’utilitza la major part de l’aigua del planeta. Les proporcions d’aigua
destinades a diferents usos depenen molt de cada país, ja que en regions subdesenvolupades el
percentatge que correspon a l’agricultura és molt major, mentre que a la indústria i el consum
domèstic són molt més reduïts. D’altra banda, en països més desenvolupats s’utilitza molta més
aigua en la indústria i en consum domèstic. A Catalunya l’agricultura representa el 50% dels con-
sum total. Per exemple, per elaborar un pa de pagès d’1Kg es necessiten 1.600 litres d’aigua. A
més, els usos recreatius i lúdics com piscines, parcs aquàtics, etc. utilitzen grans quantitats d’a-
igua.
També es pot obtenir energia a partir de l’aigua com es el cas de les presses hidroelèctriques.
Funcionen bàsicament amb el moviment de les turbines al passar l’aigua a través d’elles, aquest
moviment generat es transforma en electricitat. L’aigua també és un mitja de transport des de
temps memorials, tenint en compte rutes comercials, tant de rius com d’oceans, de nord a sud i
d’est a oest.
El 70 % d’ús agrícola en ter-
mes generals augmenta a un 82% als
països subdesenvolupats i disminueix
a un 30% als desenvolupats, indicant
així la gran dependència d’importació
de cereals d’altres països.
L’ús domèstic de l’aigua en termes
generals es manté en un 8%, excep-
tuant l’augment al 11% dels països
desenvolupats com el nostre.
Pel que fa a l’ús industrial, el percentat-
ge general s’apropa al 22%, mentre que
baixa al 10% subdesenvolupats i aug-
menta al 59% en països desenvolupats.
Els habitants utilitzen una gran quantitat d’aigua per beure, cuinar i ren-
tar. Però utilitzen encara més en la producció d’altres productes com ali-
ments, paper o roba. La petjada hídrica és un indicador d’ús d’aigua que
té en compte tant l’ús directe com indirecte d’aigua per part d’un consumi-
dor o productor. La petjada hídrica d’un individu, comunitat o comerç és el
volum total d’aigua dolça que s’utilitza per produir els bens i serveis con-
sumits o produïts per ells mateixos.
PETJADA HÍDRICA DELS ALIMENTS
Una vegada l’aigua ha estat utilitzada a les cases o en una indústria, surt
més o menys bruta degut a les substàncies que pot duu com ara sabons,
productes químics, restes de menjar, etc. aquesta aigua s’anomena aigua
residual. Al medi natural, els rius, llacs i sobretot els mars són capaços de
realitzar la tasca de depuració quan la quantitat d’aigua residual és petita,
però quan aquesta és molt elevada s’ha de crear instal·lacions que la trac-
tin, i això ho fan les depuradores. Hi ha diferents maneres de depurar
l’aigua. El mètode escollit dependrà del tipus i quantitat de contaminant, la
temperatura, el tiemps que necessiti per a depurar-la o el ús que se li do-
narà desprès.
Desigualtat:
Per produir un
ou en un granja
industrial es
necessiten 180
litres d’aigua.
Mentre que un
habitant dÀfrica
subsahariana
disposa de 20
litres d’aigua
per tot un dia
Pàgina 5
Fundació OndaBlue
POTABILITZADORA DEPURADORA
A la naturalesa existeixen recursos naturals com fonts o aigües subterrà-
nies, on la qualitat de l’aigua és suficient per a poder-la veure sense que
això representi un perill per la nostra salut. No obstant, aquestes fonts
d’aigua potable son cada vegada més escasses, mentre que la demanda
va en augment pel creixement de la població i del estil de vida. La conta-
minació i la sobreexplotació de l’aigua, en qualsevol de les formes, fa que
en l’actualitat sigui molt difícil beure d’aquesta aigua sense fer-hi un trac-
tament anterior, per això s’ha d’aplicar a l’aigua una sèrie de processos
per a convertir-la en apta pel consum humà, és a dir, aigua potable.
Aquest procediment en el seu conjunt s’anomena potabilització.
ES POSSIBLE NETEJAR L’AIGUA?
Model de depuradora
d’aigües residuals.
Model de potabilitza-
dora d’aigua.
Consum mig d’aigua per persona/dia
Activitat Consum d’aigua (L) Rentar la roba 60 - 100 Netejar la casa
15 - 40
Posar el rentavaixelles 18 - 50
Netejar els plats a mà 100
Cuinar 6 - 8
Dutxar-se 35 - 70
Banyar-se 200
Rentar-se les dents 30
Rentar-se les dents (tancant l’aixeta) 1,5
Rentar-se les mans 1,5
Tirar de la cadena 10 - 15
Tira de la cadena (cisterna doble des-
càrrega) 6
Pàgina 6
L’aigua, un recurs imprescindible
La producció d’1 quilo de carn de vedella requereix 16.000 litres d’aigua. Aquesta aigua s’empra en
el cultiu de cereals, que posteriorment serà el pinso de la vaca. La vaca consumirà aigua al beure i
al menjar el pinso i filament, la indústria de la càrnica necessitarà certa quantitat d’aigua per fer
l’hamburguesa que trobem a qualsevol carnisseria i que ens menjarem a casa nostra.
La petjada hídrica de la població espanyola és de 2.325 m3/any per persona, és a dir, cada perso-
na a Espanya consumeix de mitja la quantitat d’aigua d’una piscina olímpica estàndard. D’aquesta
aigua, al voltant del 36% de la petjada hídrica s’origina fora d’Espanya per la importació de pro-
ductes. Altres països més industrialitzats tenen una petjada hídrica major com ara Alemanya, on
cada habitant consumeix una mica més del doble de la petjada hídrica espanyola.
El consum mitjà d’aigua per dia
i activitat com:
Pos estalviar més de
100 L si et dutxes
enlloc de banyar-te.
I fins a 9 litres si
descarregues a la
meitat la cisterna del
lavabo.
Tingues en compte, que un
habitant mitjà a Espanya
consumeix 157 litres diaris de
forma directa.
Cada vegada som més conscients de la importància de l’aigua per la vida
dels éssers humans i la resta de éssers vius. La contaminació o ús exces-
siu de l’aigua pels éssers humans és un dels problemes principals per a
garantir un abastiment d’aigua en bona quantitat i qualitat. Per la qual co-
sa, si canviem els nostres hàbits i comportaments en el consum d’aigua,
possiblement puguem mantenir un abastiment d’aigua de qualitat a llarg
termini. Per això, aquí us explicarem petits trucs que poden fer-te reduir
la teva petjada hídrica:
S’anomena així a un moviment social que ha sorgit un any enrere i que
diverses institucions han adoptat també com a pròpia. L’objectiu fonamen-
tal és canviar la manera de pensar de les persones respecte a l’aigua i
considerar-la com un recurs essencial, no tan sols econòmic sinó social i
ecològic.
EL FUTUR DE L’AIGUA, QUÈ PODEM FER?
LA CULTURA DE L’AIGUA
No usar el vàter com a paperera. Cada vegada que tires de la cadena
perdem de 4 a 8 L d’aigua
Quan et rentes les dents o les mans, tanca l’aixeta estalviaràs fins 10
L d’aigua
Recull l’aigua freda de la dutxa mentre esperes que surti aigua calen-
ta. Aquesta aigua la pots usar per fregar per regar les plantes.
No et banyis, dutxa’t. quan et dutxes intenta tancar l’aixeta si t’ens-
abones els cabells o el cos, així podràs estalviar més de 100L d’aigua.
Assegura’t que tanques bé les aixetes.
A l’estiu, utilitza gel per refredar l’aigua, no la deixis córrer.
Espera a que la rentadora estigui plena per connectar-la.
Rega al vespre per evitar la pèrdua d’aigua per evaporació.
No abuses dels sabons, detergents, i altres productes químics, conta-
minen les aigües i repercuteix en el medi ambient i en el cost de de-
puració.
Inquietant!
alguns estudis
preveuen que si
la població
mundial segueix
creixent al ritme
actual, es
possible que en
poques dècadas
necessitarem
tota l’aigua dolça
disponible del
planeta, i que
amb prou feines
en quedi per la
resta dels éssers
vius.
Pàgina 7
Fundació OndaBlue
ÀNIMS! En les mans de tot nosaltres està la possibilitat de gaudir d’una
aigua bona i neta en un futur pròxim.
I recorda, una
aixeta que goteja
perd 30 litres
diaris.
Seu principal:
Carretera Reial, 141, 143
08960 Sant Just Desvern,
Barcelona.
Telèfon: 555-555-5555 Fax: 555-555-5555 Correo: [email protected]
La Fundació OndaBlue és una iniciativa d’una petita empre-
sa líder en Self-storage: Bluespace, que té 20 centres a
Barcelona, Madrid i Valencia, comptant amb inversions in-
ternacionals.
Objetiu: Concienciar i educar a nens i nenes a cuidar el
medi ambient i invertir en projectes de construcció de pous
en països en vies de desenvolupament.
F U N D A C I Ó N
O N D A B L U E
Per obtenir més informació pot dirigir-se al Servei de Documentació d’Educació Ambiental de la
Societat Catalana d'Educació Ambiental (SCEA), on facilitaran informació i recursos educatius de
forma gratuïta .
Servei de Documentació d'Educació Ambiental
Carrer Nil Fabra, 20 baixos. C.P. 08012, Barcelona. Página web: www.scea.cat/
Societat Catalana d'Educació Ambiental
Carrer Aragó 281, 1r 1a. C.P. 08009 Barcelona. Teléfono: 93 488 29 79
Correo electrónico: [email protected]
Per saber més sobre els recursos educatius aquí descrits:
¡Estem a la Web!
Www.fundacionondablue.org
Fundació OndaBlue