L’economia de les Illes Balears: diagnòstic estratègic · balear del segle XXI. Per a...

C o l · l e c c i ó C o m u n i t a t s A u t ò n o m e s

L ’ e c o n o m i a d e l e s I l l e s B a l e a r s :d i a g n ò s t i c e s t r a t è g i c

S E R V E I D ’ E S T U D I S

C o l · l e c c i ó C o m u n i t a t s A u t ò n o m e s

"la Caixa"

Servei d’Estudis

Col·lecció Comunitats Autònomes

Direcció tècnicaJosé A. HerceConsultores de Administraciones PúblicasGrupo Analistas

Coordinació de l’edicióServei d’Estudis de "la Caixa"Av. Diagonal, 629, torre I, planta 608028 BARCELONATel. 93 404 76 82Fax 93 404 68 92www.laCaixa.es/estudiscorreu-e: [email protected].: 32.754-2007

La responsabilitat de les opinions emeses en els documentsd’aquesta col·lecció correspon exclusivament als seus autors.La CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA no s’identifica neces-sàriament amb les seves opinions.

© Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona - “la Caixa”, 2008

3L ’ e c o n o m i a d e l e s I l l e s B a l e a r s : d i a g n ò s t i c e s t r a t è g i c

Co n t i n g utPresentació ............................................................................................................................................... 5

1. Introducció ........................................................................................................................................... 7

2. Els Processos demogràfics, espacials, econòmics i institucionals ......................... 112.1. Població, poblament i dinàmica demogràfica ................................................................ 11

2.1.1. Evolució de la població ............................................................................................... 112.1.2. Variables demogràfiques ........................................................................................... 132.1.3. Processos migratoris i població estrangera ......................................................... 16

2.2. Processos espacials .................................................................................................................... 202.2.1. Sistema urbanoterritorial: transformacions recents ......................................... 212.2.2. Sistema de transports en una regió perifèrica i insular ................................... 25

2.3. Processos econòmics ................................................................................................................. 352.3.1. Evolució del PIB .............................................................................................................. 352.3.2. Evolució de l’ocupació ................................................................................................. 372.3.3. Sector exterior ................................................................................................................ 392.3.4. Inflació .............................................................................................................................. 42

2.4. Processos d’actors i normatius .............................................................................................. 432.4.1. Col·laboració entre el sector públic i el sector privat ....................................... 442.4.2. Col·laboració entre les diferents administracions públiques ........................ 472.4.3. Planificació territorial estratègica: autonòmica i Consells Insulars .......... 48

3. Sectors i àrees sensibles ................................................................................................................. 493.1. Creixement i cohesió ................................................................................................................. 49

3.1.1. Productivitat i ocupació ............................................................................................. 503.1.2. Contribució de la productivitat sectorial ............................................................. 513.1.3. Contribució dels recursos humans ......................................................................... 53

3.2. Empreses i emprenedors ......................................................................................................... 543.2.1. Composició de l’estructura empresarial ................................................................ 553.2.2. Dinàmica empresarial i capacitat per emprendre a les Illes Balears ........ 603.2.3. Estructura de la promoció a l’emprenedor a les Illes Balears:

organització i iniciatives destacades ..................................................................... 643.3. Clústers i vetes de mercat d’excel·lència............................................................................ 65

3.3.1. El clúster turístic balear. Un sector robust que s’ha de mantenir de manera sostenible .................................................................................................. 66

3.3.2. El clúster de les comunicacions i logística ............................................................ 68Transport aeronàutic i activitats relacionades............................................ 68Transport marítim i activitats relacionades ................................................. 69Derivades industrials i tecnològiques.............................................................. 71Derivades de mercat ............................................................................................... 71

3.3.3. Altres activitats susceptibles de clusterització ..................................................... 72Sector audiovisual ................................................................................................... 72Indústria del calçat.................................................................................................. 74Agroalimentari.......................................................................................................... 75

3.4. Societat del coneixement ........................................................................................................ 763.4.1. L’esforç en R+D a les Illes Balears ............................................................................. 773.4.2. El sistema balear d’R+D+i .......................................................................................... 803.4.3. Generació d’empreses de base tecnològica ......................................................... 83

3.5. Sostenibilitat ambiental .......................................................................................................... 833.5.1. Indicadors de sostenibilitat ....................................................................................... 833.5.2. Processos cap a la sostenibilitat .............................................................................. 88

4. Balanç estratègic i línies d’acció ............................................................................................... 914.1. Balanç de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats ...................................... 914.2. Estratègies DAFO i línies d’acció ........................................................................................... 96

5. Conclusions .......................................................................................................................................... 101

4 C o l · l e c c i ó C o m u n i t a t s A u t ò n o m e s

Presentació

La importància del sector turístic en l’economia de les Illes Balears és ben coneguda.Aquesta especialització ha comportat, sense cap mena de dubte, efectes molt positius:l’economia ha assolit un nivell relativament alt de renda per habitant dins de la UnióEuropea; crea ocupació fàcilment, la qual cosa es reflecteix en una taxa d’atur baixa; i haforjat les principals multinacionals espanyoles del sector. Però aquest predomini delsector turístic també implica uns riscos i uns reptes que l’economia ha d’afrontar, perexemple, pel que fa a la sostenibilitat mediambiental o la manca d’incentius a la inver-sió en capital humà per part dels joves.

Aquestes qüestions, que han centrat el debat entre agents econòmics, polítics i socialsde les Illes Balears en els darrers anys, són el punt de partida d’aquest diagnòsticestratègic de l’economia balear. L’estudi abasta, a més d’aspectes estrictamenteconòmics, els fenòmens demogràfics, espacials i institucionals que conformen unbalanç de debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats. A partir d’aquest balanç,l’anàlisi ofereix una sèrie de línies estratègiques possibles per impulsar l’economiabalear del segle XXI.

Per a l’elaboració d’aquest treball, que constitueix el segon volum de la «Col·leccióComunitats Autònomes», el Servei d’Estudis de "la Caixa" ha comptat amb la col·la-boració de Consultores de Administraciones Públicas (CAP), que pertany al GrupoAnalistas. José A. Herce, soci i director d’economia del Grupo Analistas, ha estat el direc-tor tècnic del projecte al capdavant d’un equip de consultors experts en diferents àreesd’anàlisi econòmica territorial. Confio que aquest estudi serà una aportació valuosa peral debat sobre la direcció estratègica de l’economia balear.

ISIDRE FAINÉPresident de "la Caixa"

L ’ e c o n o m i a d e l e s I l l e s B a l e a r s : d i a g n ò s t i c e s t r a t è g i c 5

C o l · l e c c i ó C o m u n i t a t s A u t ò n o m e s6

1. IntroduccióPoques regions espanyoles tenen una projeccióinternacional tan àmplia com les Illes Balears. Laseva especialització turística ha calat des de fadècades en l’imaginari de les classes mitjaneseuropees com a referent de qualitat i acollida.Aquesta mateixa especialització econòmica hapermès a l’arxipèlag fer un salt de gegant en elseu nivell de desenvolupament econòmic i social,en la segona meitat del segle XX, per constituirun imant per a la població activa de la resta d’Es-panya i, més recentment, de la immigració.

En l’estructura de valor del sector, a la qual hancontribuït també molts agents econòmics de laresta d’Europa, s’han forjat les principals multi-nacionals espanyoles i de les Balears de turismehoteler i, al mateix temps, els enllaços interin-dustrials del sector cobreixen el conjunt de l’eco-nomia regional de manera dominant.

En aquesta peculiar estructura econòmica radi-quen, doncs, les fortaleses de l’economia balear ialhora les seves principals debilitats. Qualsevoldiagnòstic estratègic de l’economia de la Comu-nitat Autònoma de les Illes Balears ha de partirdel reconeixement anterior i, juntament amb elcas de les Canàries, pocs exemples hi ha d’econo-mies regionals espanyoles tan centrades en elpredomini d’un sector econòmic particular.

No és nova la preocupació del conjunt delsagents econòmics, socials i polítics de la regiórespecte a les conseqüències a mitjà i a llarg ter-mini de la dependència que l’economia té delsector turístic i les maneres de superar aquestadependència conjurant els riscos que això impli-ca. Afortunadament, el fenomen turístic mun-dial és un cas de creixement continuat i l’atrac-tiu de la destinació balear s’ha mantingutrobust malgrat els alts i baixos conjunturals.Tanmateix, tot el debat socioeconòmic en laregió, sense que això sigui una sorpresa per aningú, se centra entorn d’aquesta qüestió, demanera preponderant.

En el pla econòmic general, com si els fets vol-guessin subratllar la transcendent qüestió ante-

rior, la trajectòria registrada per la regió des del’any 2000 ha mostrat un conjunt de facetes qued’una banda són estimulants, com el dinamismedemogràfic i l’eficiència dels seus mercats de tre-ball, que combinen taxes d’activitat elevadesamb taxes de desocupació reduïdes, tot això fruitde la facilitat amb què el sector turístic prodigaels llocs de treball i, de l’altra, facetes més proble-màtiques, com l’escàs progrés de la productivitatque ha dut la regió a perdre part de l’avantatjosadistància econòmica que mantenia, i que encaramanté, respecte al conjunt d’Espanya.

Enmig dels contrastos que viu l’economia balear,no ens ha d’estranyar que la societat, els seusrepresentants polítics i socials, també s’expressivivament i, fins i tot, de vegades, de manera for-tament contrastada. El debat sobre els riscos delmonocultiu turístic i els bloquejos que imposa al’assignació dels recursos productius (humans,capitals) ha calat profundament entre els agentsi algunes conclusions, que caracteritzaran demanera duradora la nova economia balear delsegle XXI, comencen a emergir.

Aquest diagnòstic estratègic de les Illes Balearsaborda totes aquestes qüestions. Des dels pro-cessos demogràfics o poblacionals fins als pro-cessos econòmics, passant per les dinàmiquesinstitucionals, empresarials, de societat delconeixement o d’emergència de noves vetes d’ac-tivitat que vehiculin aquesta tan anhelada diver-sificació de l’economia balear, concloent en unasèrie de propostes d’actuació estratègica queorientin addicionalment els esforços en curs delsagents regionals.

El capítol 2 comprèn el tractament d’una àmpliagamma de temes que van des dels processosdemogràfics fins als processos normatius i d’ac-tors, passant pels processos territorials i econò-mics. Justament, aquest capítol intenta mostrarel dinamisme recent de la comunitat autònoma,aquesta és la causa de l’èmfasi per presentarl’evidència de manera dinàmica i buscant les ten-dències que apunten, més que de manera estàti-ca o excessivament centrada, en la comparativaamb la resta de comunitats autònomes espanyo-les. Aquests temes tenen a veure amb la formi-dable dinàmica poblacional que, malgrat les difi-



cultats d’integració plena, combina poblaciónativa (poc més del 50%) amb altres espanyols, iamb estrangers comunitaris i de tercers països;amb la forta segmentació territorial que imposala insularitat, que valoritza el paper de les infraes-tructures, però que també ha fet sorgir un potentsector de serveis de transport i logística; o ambles dificultats que les institucions autonòmiquesi locals, dotades d’àmplies capacitats de govern,afronten per assegurar el desplegament dels ser-veis públics de tot tipus en una estructura terri-torial més complexa que la de la mitjana de lesregions espanyoles. També s’aborda en aquestcapítol la descripció d’un procés que ha de preo-cupar els agents balears, com ara el del retrocésrelatiu del PIB per habitant de la regió, fonamen-talment degut al pobre desenvolupament de laproductivitat els últims anys, malgrat la posicióavançada que la regió encara manté a Europa. Elfet que aquesta preocupació estigui donantfruits de cooperació institucional també és ob-jecte d’anàlisi en aquest capítol, en el quals’al·ludeix a la renovació estatutària i institucio-nal i a les nombroses iniciatives entre les institu-cions i els interlocutors socials per fer front alsproblemes esmentats.

En el capítol 3 de l’informe s’aborden tot unseguit de sectors o àrees sensibles de l’economiabalear. S’entén per àrees sensibles, les àrees en lesquals la regió es juga especialment el seu futureconòmic i en què els senyals de progrés s’han deveure com a especialment prometedors, mentreque els senyals de retrocés han d’induir a actua-cions estratègiques que gaudeixin del màximsuport per part de tots els agents de la regió. Així,es passa revista al procés de creixement i cohesió,que determina el progrés de convergència ambles regions més avançades d’Europa, l’emprene-doria, la dinàmica de clústers, la innovació o lasostenibilitat ambiental. Pel seu nivell de rendaper capita, les Illes Balears se situen per damuntdel conjunt d’Espanya, la UE25 i, fins i tot, la UE15.La població presenta una elevada participaciólaboral i taxes reduïdes d’atur, i la productivitatmitjana dels treballadors és similar a la d’Ale-manya. Però el dinamisme de la renda per capitaha estat més modest que el de la resta d’Espanya

els darrers anys, a causa de les vicissituds delturisme fins no fa gaire i per un rendiment pobrede la productivitat. Una conclusió que adverteixsobre com n’és, de sensible, l’economia balearrespecte a la marxa d’aquest sector. Si, no obs-tant això, tenim en compte el protagonismeturístic de l’arxipèlag, la renovació i la diversifica-ció de l’economia balear sorgirà de la renovaciód’aquest sector, de la seva «reinvenció», i de l’ex-tensió que les derivades de serveis que sorgeixendel turisme permetran assolir. Així, s’aborden elsdesenvolupaments que caldria esperar en el sec-tor del transport i les comunicacions, la logísticai l’audiovisual, entre altres activitats de futur.També s’ha d’entendre com a problemàtic que,recentment, el dinamisme empresarial a les Illess’ha mantingut per sota de l’espanyol, encara queles principals organitzacions empresarials de l’ar-xipèlag practiquin regularment polítiques i dis-posin d’eines per a l’emprenedoria i el suport ales empreses, tant per pròpia iniciativa com encol·laboració amb les administracions autonòmi-ques i els organismes estatals. A això s’afegeixque la regió no destaca per intensitat en R+D+i, sibé el Pla de Ciència i Tecnologia de les Balears2005-2008 ha començat a crear efectes dinamit-zadors rellevants en alguns dels indicadorsbàsics, com l’assignació de recursos pressuposta-ris autonòmics a les activitats d’R+D+i. Una àreaespecialment sensible en l’economia balear, a laqual també es passa revista en aquest diagnòs-tic, finalment, és la del medi ambient, caracterit-zada per tres elements determinants: la sensibili-tat dels ecosistemes, l’especificitat de lesactivitats turístiques, que en depenen i afectencríticament el medi, i una sensibilitat social moltdesenvolupada que hi ha a les Illes envers la sos-tenibilitat.

El capítol 4 conté, per fi, una reinterpretació detot el que s’ha tractat en els dos anteriors en claud’un balanç de Debilitats, Amenaces, Fortaleses iOportunitats (DAFO); que, en vista de les princi-pals conclusions del diagnòstic realitzat, ofereixuna bateria de línies estratègiques possibles i demesures que es podrien recomanar per assentarl’economia balear en les bases del seu progrés enles pròximes dècades. Aquestes mesures abun-

den en l’anticipació dels reptes, l’activació i lamillora dels recursos existents, la superació de lesdebilitats constatades i la identificació de lesoportunitats.

L’economia balear dins d’uns anys pot no sergaire diferent del que observem en l’actualitat, jaque els processos de canvi estructural com el queafronta les Balears no són ràpids, però si perseve-ra i aprofundeix en els processos més promete-dors que avui s’observen, i al mateix temps limi-ta o reverteix els manifestament desfavorables,també presents, desencadenant sinergies de mésqualitat, haurà consolidat una dinàmica doble-ment potent cap a la solució dels problemes queavui preocupen els seus actors rellevants. Peraconseguir-ho, el compromís entre tots ells ésdeterminant de la qualitat de les sinergies neces-sàries anteriorment evocada. Evocant un escena-ri d’aquesta naturalesa finalitza, en el capítol 5,aquest Diagnòstic Estratègic de les Illes Balears.


2. Els processosdemogràfics,espacials,econòmics i institucionals2.1. Població, poblament idinàmica demogràfica

2.1.1. Evolució de la població

A partir del remot boom turístic dels anys sei-xanta, les Balears van iniciar una senda de creixe-ment demogràfic accelerat. L’increment acumu-lat des del 1960 fins al 2006 assoleix el 125,8%, lasegona comunitat després de Madrid, és a dir,molt per damunt del conjunt espanyol, que sesitua en el 46,2% (vegeu el gràfic següent).

Actualment, l’expansió demogràfica no dónamostres d’esgotament. N’és prova el fet quedurant el període 1996-2007 les Illes Balears haestat la comunitat autònoma amb l’incrementmés destacat, 35,3%, seguida a gran distància deMúrcia, 26,8%, cosa que comporta un ritme decreixement de més del doble de la mitjanaespanyola, 13,7%. En termes absoluts, el creixe-ment ha estat de 268 mil habitants, la sisenacomunitat autònoma, però únicament per darre-re de comunitats amb una població netamentsuperior (Catalunya, Madrid, Comunitat Valencia-na, Andalusia i les Canàries).

Dins de l’arxipèlag, totes les illes han tingut uncomportament excel·lent, sobresurten de mane-ra particular Eivissa i Formentera, amb un creixe-ment acumulat durant el període 1996-2006 del44,4% i 48,6%, respectivament. En les altres illesl’augment va ser menor, 29,8% Mallorca i 32%Menorca, però també significatiu i molt superiora la mitjana espanyola, que va ser del 12,7%.

Font: Cens de Població i Padró Municipal, INE

Evolució de la població de les Illes Balears vs. Espanya (1960-2006)Variació % acumulada (1960 = 0)

125%

25%

0%

1960 1970 1981 2006

Illes BalearsEspanya

2001

50%

75%

100%

1991


D’aquesta manera, el dinamisme demogràficdóna mostres de més reequilibri territorial enl’actualitat, i contraresta la tradicional polaritza-ció de Mallorca.

A excepció d’Ariany, un petit municipi situat al’interior de l’illa de Mallorca, tots els municipisde les illes van augmentar la població durant elperíode 1996-2006. No obstant això, s’apreciendiferències sensibles en l’evolució demogràfica.Destaca el fortíssim creixement d’alguns munici-pis, per damunt del 50%, tots situats al litoral i/opròxims a la ciutat de Palma de Mallorca. La pro-liferació d’activitats turístiques i el paral·lel des-envolupament residencial de la costa explica elcreixement dels municipis costaners, com és elcas de Capdepera, situat al nord-est del litoralmallorquí, que va ser el segon municipi de lesBalears que més va créixer en termes relatius,75,2%.

L’altra zona de gran expansió es concentra enl’àmbit metropolità de Palma, amb Marratxí coma municipi que va enregistrar més creixementrelatiu de les illes, 83,8%. Els eixos radials decomunicació han possibilitat i estimulat aquestsprocessos de difusió urbana a escala metropoli-tana. D’aquesta manera, els municipis de l’entornde Palma es configuren com el suport dels nousespais urbans, tant residencials com per al des-envolupament d’activitats econòmiques i novesfuncions que reclamava la capital (campus uni-versitari, parc científic i tecnològic, polígonsindustrials, zones comercials, etc.). Alguns muni-cipis han conjugat de manera simultània un crei-xement associat a l’especialització turística i aldesenvolupament metropolità de la capitalmallorquina. És el cas de Calvià que va aconseguirl’increment absolut més elevat de les illes, 16.536habitants, immediatament per darrere de la ciu-tat de Palma.


Font: Padró Municipal, INE

Evolució de la població de les Illes Balears vs. Espanya (1996-2006)Variació % acumulada (1996 = 0)

50%

40%

30%

20%

10%

0%

1996

EivissaMallorca Menorca

2000 2002 2003 2004 20052001

EspanyaIlles Balears

1998 1999

Formentera

2006

2.1.2. Variables demogràfiques

Fins a mitjan anys noranta la dinàmica natural dela població balear era similar a la mitjana espa-nyola, és a dir, mostrava una tendència regressivalligada a l’acusada reducció de la taxa de natali-tat (de 12,8 per mil habitants el 1986 a 9,7 el 1995)i l’augment de la taxa de mortalitat per l’envelli-ment de la població. No obstant això, a partir d’a-questa data i fins a l’actualitat la taxa de natali-tat mostra signes evidents de recuperació, 11,6per mil habitants el 2006, mentre que la taxa demortalitat descendeix del 9 per mil habitants el1999 al 7,8 l’any 2006, i tot això condueix a unincrement sostingut del creixement natural de lapoblació balear, vegeu el gràfic següent, notable-

ment per damunt de la mitjana espanyola:durant el període 1995-2006 es va assolir unamitjana de 2,6 per mil habitants, per només 1 enel conjunt espanyol. Aquesta millora de la dinà-mica natural coincideix amb el fort incrementdels residents estrangers extracomunitaris, quehan contribuït a l’augment de la taxa de fecun-ditat.

D’altra banda, l’elevat dinamisme demogràfic i laforta atracció migratòria de les Illes donen lloc auna estructura demogràfica més jove que la mit-jana espanyola. Això es comprova en la piràmidede població, en la qual les generacions adultesjoves entre 25-39 anys de les Balears sobresurtenrespecte a la mitjana espanyola (27,8%, per


Evolució de la població: municipis de les Illes Balears (1996-2006)

Variació % 1996-2006

-4,4 / -0,10 / 1010,1 / 2525,1/ 5050,1 / 83,8

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró Municipal, INE

25,6%) i, en canvi, les generacions més grans sónmenys representatives (el 10% de la poblacióbalear té 70 i més anys, per 12,6% de la mitjanaespanyola).

La masculinització de més de tres punts de lapoblació de la regió en relació amb la mitjanaespanyola (100,8%, per 97,7%) és una de les pecu-liaritats demogràfiques. La gran atracció immi-gratòria balear, des de mitjan segle XX, influeixen un augment de les taxes de masculinització,ja que els homes, primer d’origen nacional i des-prés estrangers, són més propensos a emigrar(especialment en alguns col·lectius extracomuni-taris) i això es reflecteix en les importants gene-racions masculines en edat laboral (índex demasculinització del 107% en les generacions de25 a 49 anys). De manera secundària, el factorbiològic de més naixements de sexe masculís’observa en un pes superior dels homes en les

generacions infantils i joves. En el cas balear, ésnecessari esperar fins a l’edat de 65 i més anysperquè les dones, gràcies a la longevitat més dila-tada d’aquest sexe, superin els homes, és a dir, unretard de tres generacions respecte a Espanya (onles dones superen els homes a partir dels 50). Noobstant això, la masculinització característica deles poblacions que han rebut un gran nombred’immigrants de manera continuada podria sermés elevada en l’arxipèlag balear si no hi haguéshagut una intensa terciarització econòmica acausa de l’especialització turística, que tradicio-nalment ha ofert bones perspectives laborals ales dones.


Font: INE

Dinàmica natural de les Illes Balears vs. Espanya (1986-2006)Taxa de creixement vegetatiu anual per mil habitants

4

1

0

1986 1990 1994 2006


1998 2002

2

3

1992 20041988 1996 2000

Els indicadors demogràfics recollits en el quadrepermeten valorar els avantatges de l’estructurademogràfica balear (índexs de dependència ienvelliment més baixos i més maternitat que lamitjana espanyola) i, amb vista al futur, els

índexs de reemplaçament (la relació entre lapoblació jove de 20 a 29 anys i l’adulta-vella de 55a 64 anys) i la tendència (la relació entre lescohorts de 0-4 anys i 5-9 anys) brinden un horit-zó demogràfic més optimista per a les Balears.


Piràmide demogràfica de les Illes Balears vs. Espanya (2007)

85 i més80-8475-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-14

5-90-4

6% 6%0%

5% 3% 2% 1% 1% 2% 3% 4%

% Dones Illes Balears% Dones Espanya

% Homes Illes Balears% Homes Espanya

Font:Avanç del PadróMunicipal del 2007

4% 5%

Indicadors demogràfics (2007)

Illes Balears Espanya

Dependència 40,1% 44,8%

Envelliment 13,7% 16,7%

Reemplaçament 147,7% 137,0%

Maternitat 19,7% 19,1%

Tendència 106,2% 104,3%

Font: Avanç del Padró Municipal 2007, INE

2.1.3. Processos migratoris ipoblació estrangera

Durant la segona meitat del segle XX les Balearshan estat una de les regions de més atraccióimmigratòria. Gràcies al boom turístic i a laintensa demanda d’ocupació en el sector terciari,les Balears es van posicionar avantatjosament enels fluxos nacionals de migració interna. D’aques-ta manera, la immigració nacional es va erigircom el principal motor de creixement demogrà-fic de la segona meitat del segle XX. Atenent a l’o-rigen dels naixements i a partir del mapasegüent, es pot comprovar la gran atracció que

han exercit les Balears en totes les regionsespanyoles, fortament associada a la demandalaboral lligada al turisme, però que a més va ser-vir per cobrir el dèficit històric de titulats supe-riors de les illes (especialment dins del cos defuncionaris). Andalusia és la regió que més efec-tius demogràfics ha aportat, la qual cosa eviden-cia el protagonisme dels fluxos migratoris des deles zones rurals endarrerides cap a les zonesturístiques que brindaven més oportunitats eco-nòmiques, com ara l’arxipèlag balear. Els fortsvincles socioeconòmics amb Catalunya tambés’expressen en l’alta representativitat de la pobla-ció d’origen català.


Residents a les Illes Balears que van néixer en altres comunitats autònomes

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Padró Municipal 2006, INE

Amb el nou segle, la immigració estrangera esconverteix en el fenomen demogràfic més des-tacat a les Illes Balears. Els últims anys, elsguanys de població estrangera superen els d’ori-gen nacional, 57,2% davant de 42,8%, vegeu elgràfic següent, i en l’última variació interanual2006-2007 el 77,2% de l’increment d’habitantsde la regió va ser degut a les aportacions delsimmigrants estrangers. No obstant això, el ritmede creixement de la població nacional mostrasímptomes de recuperació des del 2005.

En l’actualitat (Avançament Padró 2007) elsestrangers sumen un total de 189.437, i és la pri-mera comunitat autònoma amb més pes deresidents forans, el 18,4% de la població balear,és a dir, gairebé el doble de la mitjana espanyola(9,9%). A més, l’evolució de la immigració exte-

rior dels últims anys, (vegeu gràfic a la pàginasegüent), reforça l’elevada capacitat d’atraccióde les Balears, en què els residents forans de paï-sos rics europeus van cedint el protagonisme alsimmigrants, el principal mòbil dels quals és tro-bar un lloc de treball. En aquest sentit, lademanda laboral del teixit econòmic balear hi témolt a dir.1 Per tot això, l’actual creixement de lapoblació a les Illes Balears es deu més a l’arriba-da d’immigrants adults que al naixement denens, i prova d’això és que el 83,2% dels 122 milnous residents entre el 2001 i el 2006 són pro-ducte del balanç migratori positiu de la regió,per només un 16,8% de la contribució del creixe-ment natural intern. I en un futur pròxim és pro-bable que els estrangers i els seus descendentssuperin en nombre els residents d’origen nacio-nal2.



Evolució de la població estrangera i nacional a les Illes Balears (1996-2007)Variació interanual absoluta

30.000

5.000

0

96/98 99/00 01/02 06/07

NacionalsEstrangers

03/04

15.000

25.000

00/0198/99 02/03 05/06

20.000

10.000

04/05

1 La intensitat de la immigració extracomunitària els últims anys es deriva de la gran oferta estacional d’ocupacióturística i l’empenta de la construcció, que han funcionat com a potents palanques d’atracció i, de vegades, d’«efectecrida».2 La Conselleria d’Economia del Govern del Pacte va estimar el gener del 2003 que en només deu anys la meitat dela població balear estaria formada per immigrants estrangers.

Dins dels estrangers, amb el 41,4%, el col·lectiumés destacat són els ciutadans de la Unió Euro-pea-25, que resideixen a les illes atrets per la qua-litat de vida i el clima, (vegeu següent mapa).Aquesta particularitat influeix en un menor pesrelatiu dels immigrants per motius laborals queen la mitjana espanyola, entre els quals sobresur-ten els d’origen llatinoamericà, 33,8%, seguitsdels marroquins amb un 9,1%, encara que com jas’ha apuntat, en pocs anys la tendència actualpot inclinar la balança a favor dels immigrantslaborals de països en vies de desenvolupament.L’adaptació i la convivència entre immigrants i lapoblació autòctona han estat bastant correctes;el bon clima de creixement i el desenvolupamenteconòmic han afavorit el procés. Els principalsproblemes d’inserció per part dels immigrantsestrangers es deriven del repte d’aconseguir elbilingüisme de l’arxipèlag. Existeix un tòpicgeneralitzat que tots els immigrants tenen unaformació escassa i que treballen exclusivament

en l’hostaleria i la construcció, i altres activitatsde baixa qualificació que la població autòctonarebutja; no obstant això, cada vegada és mésnotori l’ascens sociolaboral d’immigrants gràciesa la possessió d’envejables nivells de formació ititulacions que contribueixen a una millora qua-litativa de les activitats productives de les IllesBalears.

La seducció de les illes respecte als correntsmigratoris, tant nacionals com de l’exterior, esreflecteix en el peculiar al·loctonisme de lapoblació balear. Tenint com a referència les dadesde l’Avançament del Padró del 2007, vegeu el grà-fic següent, els nascuts en altres comunitatsautònomes i a l’estranger gairebé representen lameitat dels residents a les Illes Balears, una xifranetament superior a la mitjana espanyola del27,6%.



Evolució de la immigració exterior de les Illes Balears vs. Espanya (1997-2006)Variació % acumulada (1997 = 0)

1997 1999 2001 2006200320001998 2002 2005

800%

2004

Illes BalearsEspanya2.400%

2.000%

1.600%

1.200%

400%

0%


Distribució de la població estrangera de les Illes Balears vs. Espanya (2007)

41,4

%

5,4%

2,5%

9,1%

4,1%

33,8

%

2,9%

0,5%

0,1%

23,6

%

11,9%

4,3%

12,4

%

5,1%

37,0

%

5,0%

0,6%

0,1%

% Illes Balears

% Espanya

Amèrica Llatina

Unió Europea-25

Romania iBulgària

Resta d'Europa

Marroc

Amèrica del Nord

Àsia

Oceania

Resta d'Àfrica

Font: Elaboració pròpia

25%

50%

0%

75%


Nascuts a lamateixa CA

Nascuts enuna altra CA

Nascuts al'estranger


Origen de la població de les Illes Balears vs. Espanya (2007)Distribució %

72,5

55,6

1624

11,6

20,4

Hi ha un ampli consens sobre les bondats delprocés immigratori, tant en la revitalitzaciódemogràfica d’una societat que apuntava cap al’envelliment, com en el seu rol indiscutible en elcreixement productiu de la recent fase expansivade l’economia balear. Però també es plantegenmolts interrogants sobre si la regió podrà supor-tar aquests fluxos migratoris els pròxims anys, ifins i tot hi ha opinions que la capacitat de càrre-ga demogràfica de les illes ja s’ha superat i aixòplanteja problemes seriosos en la sostenibilitatsocioeconòmica i ambiental.

Els estrangers extracomunitaris, en gran mesura,substitueixen els treballadors procedents de lapenínsula, i aquesta circumstància fa que els flu-xos d’immigració estacional o temporal d’origennacional es canviïn per una immigració perma-nent d’estrangers, amb tot el que això comportade pressió per als serveis públics, en moltes oca-sions desbordats perquè no s’ha anticipat el fortcreixement demogràfic dels últims anys.

Els empresaris sovint es queixen de l’escassaqualificació dels immigrants però, d’altra banda,es detecta una falta d’aprofitament del capitalhumà que aporten els estrangers, per exemple deles destreses lingüístiques en una regió abocadaal turisme, i es troben amb importants taps perexercir les professions d’origen a causa de laincompatibilitat de les titulacions.

Els acusats contrastos de renda i sentiments depertinença divergents dificulten la cohesió i laintegració de la societat balear. Encara perviuenles diferències entre nadius bilingües i anticsimmigrants d’origen peninsular que no parlencatalà. És comú que els immigrants estrangers iels residents comunitaris estiguin incompleta-ment integrats en la societat i els costums de lesBalears. La segregació socioespacial s’està con-vertint en el principal obstacle a la integració, elsimmigrants per motius laborals es concentrenen les àrees urbanes i en els barris més degra-dats de Palma de Mallorca i el seu àmbit metro-polità, i això pot generar guetos d’exclusió i mar-ginalitat.

Pel que fa a l’economia, entre els interlocutorssocials es veu amb preocupació l’alta vulnerabili-tat que implica el model econòmic balear, espe-cialitzat en sectors exposats a crisis cícliques,com el turisme i la construcció. En la recent faseexpansiva els nivells d’inserció laboral i integra-ció social dels estrangers han estat bastantacceptables però, aleshores, què passaria en unafase de desacceleració econòmica?, està la regiópreparada per generar noves alternatives d’ocu-pació per als treballadors estrangers davantd’una hipotètica crisi dels sectors tradicionals?

En conclusió, el creixement demogràfic, els canvisen la composició sociològica de la població, lesdiferències culturals, la saturació dels equipa-ments educatius i sanitaris, els problemes deconvivència i integració, la necessitat d’apostarper la diversificació econòmica i afavorir el trans-vasament d’ocupació a nous sectors emergents,són aspectes prioritaris que exigeixen respostesràpides per part de les institucions i la societatbalear.

2.2. Processos espacialsLa principal particularitat d’aquesta regió és laseva condició d’arxipèlag, és a dir, un territorifragmentat en quatre illes principals, amb socie-tats marcades pel sentiment insular, diferentsestructures econòmiques i trets mediambientalspeculiars. La mar Mediterrània no només separa iimprimeix el fort caràcter insular, també uneix ifacilita les relacions amb l’exterior. Les Illes Bale-ars han desenvolupat un paper històric d’en-creuament o cruïlla de camins entre Orient iOccident, entre el Nord i el Sud.

El caràcter insular i el cost dels transports s’eri-geix en un factor limitador a la competitivitatempresarial balear. Aquest fet converteix lesinfraestructures de transport i comunicació en unfactor estratègic de primer ordre en l’economia, lasocietat i la integració regional de les Balears.

L’estructura urbanofuncional de les Balears haexperimentat un intens procés de transformació


d’acord amb els canvis induïts pel boom turístic,l’expansió urbana i la revolució dels transports ide les comunicacions, produïts de manera ininte-rrompuda durant els últims cinquanta anys.

2.2.1. Sistema urbanoterritorial:transformacions recents

Les Illes Balears es caracteritzen per un sistematerritorial preponderantment urbà, en què el84% de la població es concentra en municipis demés de deu mil habitants, per damunt de la pro-porció de la mitjana espanyola del 77,8%. Entotal es comptabilitzen vint-i-tres municipis

que compleixen aquestes característiques, ladistribució territorial dels quals es corresponamb la superfície i el pes socioeconòmic de cadailla (vegeu el mapa següent). Formentera, com-posta per un únic municipi, és l’única illa que nosupera aquest llindar. El volum mitjà de pobla-ció dels seixanta-set municipis és de 15.360habitants (atenent a les dades del padró del2007), una xifra que gairebé triplica la mitjanaespanyola de 5.561 habitants, cosa que eviden-cia una avantatjosa massa crítica i viabilitatsocioeconòmica pel que fa a la grandària delsmunicipis de les illes.


Jerarquia municipal a l’arxipèlag balear (2006)

AutoviesEixos de vertebració insularEixos comarcalsEixos locals

Xarxa viària

Municipis > 10.000 habitants

CiutadellaAlaior

Maó

EivissaSant Josep de sa Talaia

Sant Antoni de Portmany Santa Eulària del Riu

AndraitxCalvià Palma

Sóller

Pollença Alcúdia

Pobla (Sa)

Santa MargalidaInca

MarratxíManacor

Felanitx

Santanyí

Son Servera

375.000 h.

45.000 h.10.000 h.

Capdepera

Llucmajor

L’estructura municipal completa de les Illes Bale-ars es recull en el gràfic adjunt. Excloent el muni-cipi de Palma, perquè distorsionaria l’anàlisi,només els municipis de Calvià i Eivissa s’acostenal llindar de cinquanta mil habitants, xifra a par-tir de la qual es classifiquen els principals muni-cipis urbans del país. A continuació se situen setmunicipis entre els 25 i els 40 mil habitants,demogràficament rellevants per a les seves res-pectives illes: Manacor, Llucmajor, Marratxí i Incaa Mallorca, Santa Eulàlia a Eivissa, i Maó i Ciuta-della a Menorca. En l’interval següent es trobencinc municipis de 15 a 20 mil habitants, amb unsignificatiu pes funcional en el sistema territorialde les comarques de Mallorca, Felanitx, Pollença iAlcúdia, i de l’illa d’Eivissa, Sant Antoni de Port-many i Sant Josep. La resta de municipis quesuperen els deu mil habitants està composta perset municipis mallorquins: Sóller, Sa Pobla, San-tanyí, Capdepera, Son Servera, Andratx i Santa

Margalida. Per sota del llindar dels deu mil habi-tants, es poden identificar dos esglaons semiur-bans. El de rang superior, entre 5 i 10 mil habi-tants, es dóna en vuit municipis de Mallorca, tresde Menorca i el municipi de Formentera. El ranginferior, entre 2 i 5 mil habitants, està representaten totes les illes: quinze municipis a Mallorca, dosa Menorca i un a Eivissa. Els municipis pròpia-ment de tipus rural per sota dels 2 mil habitantstenen un nombre destacat, catorze a Mallorca,però el seu pes demogràfic és insignificant en elconjunt de les illes, un 1,4% de la població, i estàclarament per sota del 6,6% que correspon a lamitjana espanyola.

L’estructura de poblament de les Illes Balears ésmolt més complexa del que deixa entreveurel’escala municipal, i això es pot detectar en lagran varietat de formes d’assentament dels gai-rebé 400 nuclis habitats. En la taula següent


Fuente: INE

40

35

30

25

20

15

10

5

0

45

50

Mile

rs d

’hab

itant

s

4 10 16 22 28 34 40 43 46 49 527 13 19 31 37

Jerarquia municipal de les Illes Balears (2006)Exclosa la ciutat de Palma

Rang jeràrquic25

JerarquiaEivissa

JerarquiaMallorca

JerarquiaMenorca

JerarquiaFormentera

1

s’han classificat els nuclis de població depenentdel seu volum demogràfic; s’hi distingeixen vuitgrups, i a més inclou el seu pes demogràfic en elconjunt regional i la seva evolució demogràficaels últims anys. De l’anàlisi consegüent es podentriar valuoses conclusions territorials. La ciutat dePalma concentra gairebé un terç de la població i,malgrat els intensos processos de difusió resi-dencial i deslocalització d’activitats dels últimsanys en l’entorn metropolità, continua creixent aun bon ritme, 10,5%. No obstant això, altres grupsde població superen clarament Palma en aquestdinamisme, cosa que demostra els citats proces-sos de descentralització i, en certa manera, ree-quilibri territorial. En termes absoluts, són les ciu-tats petites, d’entre 10 i 50 mil habitants les queexperimenten un creixement més destacat. Peròtambé crida l’atenció el fort increment dels petitsnuclis de 501 a 2.500 habitants, resultat de l’acu-sada fase de periurbanització de l’entorn de lesciutats i de l’expansió turisticoresidencial enàmplies zones de les illes, cosa que contribueix al’atomització i la dispersió del poblament.

El mapa de la pàgina següent té com a objectiuclassificar els municipis depenent de la sevaorganització en nuclis de població, identificantdiverses categories que basculen entre l’extremaconcentració i la polarització de la població. L’hà-bitat molt concentrat en un únic nucli, que engeneral se correspondre amb la capçalera muni-cipal, s’identifica amb els municipis més petits imés rurals de l’illa de Mallorca i a Menorca, ambalgunes excepcions, com el municipi turístic iportuari de Sant Antoni a Eivissa. En canvi, elcaràcter polinuclear extrem es dóna en els muni-cipis turístics costaners d’Eivissa i Mallorca. Enaquest darrer cas, és oportú subratllar l’exemplede Calvià, on la seva capçalera interior nomésrepresenta el 4,9% de la seva població, i és supe-rada pel gran dinamisme d’altres nuclis costa-ners turístics com Santa Ponça, Palmanova, SonFerrer i Magaluf.


Nuclis de població a les Illes Balears: categories demogràfiques (2006)

Intervals Nuclis Habitants 2006 Evolució població 2000-2006demogràfics de població Total % Variació % Var. Absoluta

> 250.000 1 283.219 28,6% 10,47 26.834

50.000-10.001 10 210.096 21,2% 22,77 38.969

10.000-5.001 23 152.829 15,4% 18,63 23.999

5.000-2.501 32 117.978 11,9% 17,66 17.707

2.500-501 85 107.915 10,9% 24,59 21.300

500-251 68 25.305 2,6% 37,62 6.918

250-51 104 12.785 1,3% 45,30 3.986

50-1 52 1.166 0,1% 39,81 332

Hàbitat dispers 80.041 8,1% 23,51 15.235

Font: Nomenclàtor de Població, INE

Per entendre aquesta complexitat territorial, ésnecessari conèixer els intensos processos detransformació generats per l’expansió turística iurbana dels últims cinquanta anys que hanactuat sobre l’estructura històrica de poblament,prou diversa per si mateixa. Al marge de la ciutatde Palma, hi ha un total de set nuclis urbans depetit volum (per sota dels cinquanta mil habi-tants), distribuïts de manera equilibrada en elterritori. Les localitats d’Inca, Manacor i Sa Poblas’erigeixen com a centres urbans històrics quearticulen l’interior de Mallorca. Les altres ciutatses reparteixen en la mateixa proporció dos a dos,entre l’illa d’Eivissa, la capital i Sant Antoni dePortmany, i la de Menorca, Maó i Ciutadella. Elsignificat d’aquestes quatre ciutats es deriva deles seves funcions de ciutats portuàries i d’articu-lació territorial insular, reforçades les últimesdècades per l’especialització turística, de manera

particular en el cas eivissenc. Des del punt devista de l’articulació interior, Menorca respon aun model bicèfal on Maó articula l’orient de l’illai Ciutadella l’occident, mentre que la capital d’Ei-vissa, la segona ciutat de la regió, té un pes fun-cional i demogràfic preponderant, que eclipsa laresta dels centres de l’illa. A Mallorca hi ha unsaltres tres nuclis destacats, Pont d’Inca, al muni-cipi de Marratxí, i Sa Vileta-Son Rapinya i SantAgustí, al municipi de Palma de Mallorca, queencara que superin el llindar de deu mil habi-tants no es poden definir com a nuclis urbansindependents, ja que estan espacialment inte-grats a la ciutat de Palma i el seu actual pes resi-dencial és conseqüència d’una expansió metro-politana induïda per la capital, relativamentrecent en el temps. La població de l’àrea metro-politana, que comprèn altres municipis com Cal-vià, s’aproxima al mig milió d’habitants, cosa que


Sistema de poblament de les Illes Balears: categories municipals

Molt concentrat (> 85% a la capçalera)

Concentrat (> 75% a la capçalera i un altre nucli > 10%)

Centralitzat amb un 2n nucli destacat (la capçalera és el 1r nucli i ambdós reuneixen > 80%)

Dos centres (la capçalera és el 2n nucli i ambdós reuneixen > 70%)

Polinuclear amb capçalera destacada (la capçalera 40/60%)

Polinuclear extrem (capçalera < 30% i cap nucli no supera el 20%)

situa Palma entre les principals zones urbanesdel país (lloc 15 en el rànquing). D’aquesta mane-ra les Illes Balears, com moltes altres regionsd’Espanya, es caracteritzen per la macrocefàliaurbana de la seva capital, que concentra gairebéel 50% de la població en només un 14% del terri-tori.

2.2.2. Sistema de transports enuna regió perifèrica i insular

Gran part de l’esforç inversor de la regió durantl’última dècada ha intentat corregir les limita-cions en la comunicació derivades del factor d’in-sularitat i el dèficit d’infraestructures, la supera-

ció del qual sempre ha estat una prioritat en ter-mes de competitivitat i desenvolupament econò-mic per a les Balears.

En opinió de molts interlocutors regionals,aquest esforç inversor ha solucionat molts delsproblemes i les estrangulacions del sistema decomunicacions, tant a escala interna com ambl’exterior, però en contrapartida ha descuidataltres necessitats com els serveis públics, desbor-dats pel creixement demogràfic, i la innovació i ladiversificació productiva. A més, es critica el fetque les competències de transport i comunica-cions transferides a les Illes Balears s’hagin rea-litzat amb mitjans escassos i no tenen en comp-


Sistemes de transports a les Illes Balears

Ferreries

Mercadal (Es)

Sant Lluís

San Francescde Formentera

Sant Joan de Labritja

Banyalbufar

Deià

Algaida

Petra

Vilafranca deBonany

Campos delPort

Porto Petra

Artà

Arenal (El)

CiutadellaAlaior

Maó

Eivissa

Sant Josep de saTalaia

Sant Antoni de PortmanySanta Eulària des Rius

Andratx Calvià

Sóller

Pollença

Pobla (Sa)

Santa MargalidaInca

Alcudia

Marratxí

Manacor

Felanitx

Santanyí

Son Servera

Capdepera

LlucmajorPalma

Porto CalaRajada

Transport per carreteraAutoviesEixos de vertebració insularEixos comarcalsEixos locals

Nodes estructurals de població

Transport marítim “Autopistes marítimes interinsulars”Grans ports regionals i insularsAltres ports en el transport de passatgers

Transport aeriLa Savina

te les circumstàncies de l’arxipèlag: insularitatgeogràfica, el gran volum de població flotant delturisme hostaler i residencial, etc. Per això defen-sen una negociació de l’Estatut i del Règim Espe-cial de les Illes Balears, que pal·liï el denominatdèficit històric de l’Estat amb les Balears (entreallò que ha rebut i allò amb què ha contribuït).

En els epígrafs posteriors s’analitza el sistema detransport de les Illes Balears, que d’acord amb elmapa adjunt, es caracteritza per la complexitatde la seva densa malla i diversitat modal, aixícom per les particularitats de cada illa.

Transport i mobilitat terrestreLes enquestes de mobilitat dels anys 2000 i 2001realitzades pel Govern balear proporcionendades valuoses per conèixer les característiquesde la mobilitat de la població resident balear,vegeu el quadre següent.

La mobilitat terrestre està fortament desequili-brada per l’aclaparadora preponderància delsviatges en vehicle privat en totes les illes. El88,2% dels desplaçaments motoritzats van serde tipus privat. Per tant, les Illes Balears són lacomunitat amb la taxa més gran de motoritza-ció de la població, 828,4 vehicles per cada milhabitants, notablement superior als 697 de lamitjana espanyola (segons dades de la DireccióGeneral de Trànsit per al 2005). L’augment de l’úsde l’automòbil privat a costa dels desplaçamentsa peu i unes xifres exigües d’usuaris del trans-port públic es relaciona amb l’increment delpoder adquisitiu de la població, però també ambles transformacions territorials de l’expansióurbanística dels últims anys: procés de metropo-lització de Palma, noves àrees residencials i turís-tiques i segregació d’usos del sòl en totes lesilles. L’escàs ús del transport públic, només un11,8% dels desplaçaments, és comprensible en


Mobilitat de la població resident a les Illes Balears (2000-2001)Mallorca Menorca Pitiüses Total % Total

TOTAL VIATGES/DIA 1.481.570 158.526 212.937 1.853.033 100,0

NO MECANITZATS 496.692 63.760 93.331 653.783 35,3

A peu 483.798 62.111 90.843 636.752 34,4

En bicicleta 12.894 1.648 2.487 17.029 0,9

MECANITZATS PRIVATS 854.079 90.794 112.485 1.057.358 57,1

MECANITZATS PÚBLICS 130.799 3.973 7.121 141.893 7,7

Ferrocarril 7.378 0 0 7.378 0,4

Bus urbà-suburbà 89.719 246 1.821 91.786 5,0

Bus interurbà 15.025 1.710 3.227 19.962 1,1

Bus discrecional 6.861 1.375 1.608 9.844 0,5

Taxis, altres 11.816 642 465 12.923 0,7

VIATGES/HABITANT/DÍA 2,2 2,2 2,3 2,2

Mecanitzat privat 1,3 1,3 1,2 1,3

Mecanitzat públic 0,2 0,1 0,1 0,2

Font: SFM, Govern de les Illes Balears

les illes menors, per les limitacions dels serveispúblics i la dispersió territorial, però no a Mallor-ca, amb una gran concentració de població enl’àrea metropolitana de Palma i l’existènciad’una xarxa de transport públic més desenvolu-pada, cosa que evidencia l’altíssima dependèn-cia de l’automòbil privat de la població balear enperjudici de la mobilitat més sostenible. És pre-visible que les noves infraestructures de metroen l’aglomeració urbana de Palma afavoreixinun transvasament d’usuaris cap al transportpúblic, però abans s’han de corregir les deficièn-cies tècniques sorgides i promocionar-ne l’úsentre la població.

D’altra banda, la mobilitat de la població no resi-dent és un aspecte fonamental en una regióturística amb grans volums de població flotant.A causa d’una complexitat més gran i pel fet deno disposar d’estadístiques globals per al con-junt de les illes, conèixer la mobilitat dels noresidents sembla difícil. Encara que de maneraparcial, acudint a estudis locals, com per exem-ple l’anàlisi de la mobilitat dels turistes que pro-porciona l’Agenda 21 de Calvià, un dels municipismés turístics de Mallorca, podem treure’n algu-nes conclusions. En general, els turistes acostu-men a moure’s en un entorn més pròxim i aixòeleva el percentatge dels viatges a peu. A més, lautilització dels transports col·lectius és majorità-ria en els viatges a l’exterior de les zones turísti-ques on s’allotgen, cosa que contribueix demanera essencial3 a la demanda global de trans-port públic i, per tant, al seu finançament i viabi-litat. D’aquesta manera, i malgrat el constantincrement de l’ús dels automòbils de lloguer,4

els turistes no són els causants dels principals

problemes de trànsit de les illes i les seves pau-tes de mobilitat són més sostenibles que les dela població resident.

Fins al moment, per atendre aquesta mobilitatcreixent de la població, tant local com flotant delturisme, la resposta prioritària ha estat augmen-tar la capacitat o el desdoblament de les carrete-res, seguint una estratègia molt similar a les illesde Mallorca i Eivissa: connectar ambdues capitalsals dos aeroports i als principals nuclis de po-blació a través d’eixos que penetren en l’interiorde les illes de costa a costa (a Mallorca fins almoment aquest eix interior arriba a Inca, i quedaper resoldre el tram final fins a la costa a Alcúdia).Sens dubte, aquestes noves infraestructures hanresolt la saturació i el col·lapse d’aquestes artè-ries vitals per assegurar capacitat competitivadel sector turístic i de les empreses en general,però també és cert que han creat malestar en lapoblació per l’impacte ambiental (especialmenta Eivissa per les característiques de les vies i deltraçat triat) i els forts interessos del sector de laconstrucció que ha facilitat l’sprawl urbanísticdels últims anys. L’excepció a aquest model terri-torial han estat les illes de Menorca i Formentera,on es persegueix més un desenvolupament sos-tenible que preservi el territori. Així, en el cas deMenorca, s’ha renunciat a desdoblar l’eix de ver-tebració interior que comunica de costa a costales dues ciutats principals, Maó i Ciutadella, permotius tècnics i ambientals, i el Consell Insularha optat per carrils paral·lels i noves variants, fun-cionalment satisfactòries per a la vertebraciódels nuclis de població, juntament amb la poten-ciació del transport públic a través de les milloresdel servei de les línies d’autobús.


3 Segons fonts del Pla Director Sectorial del Transport Illes Balears, per a l’any 2000 es va estimar una demanda deturistes de 7,96 milions de viatges i va superar, per tant, la demanda dels residents, que va ser de 6,14 milions.4 No cal dir que l’increment del poder adquisitiu dels visitants, i l’augment de la seva inclinació per conèixer les illesdavant el tradicional format de turisme d’hotel, sol i platja, així com el constant creixement del turisme residencial,són factors que estan estimulant la demanda de vehicles de lloguer i, com a conseqüència, la mobilitat motoritza-da de les illes. En l’actualitat es calcula que els automòbils de lloguer representen un 8% del total de vehicles, encaraque, això sí, el seu ús es concentra bàsicament durant els mesos estivals, i l’activitat del sector de lloguer disminueixde manera dràstica durant els mesos hivernals.

En aquesta línia, l’actual Govern balear ha des-plegat una ambiciosa política de potenciació deles infraestructures i dels serveis ferroviaris deMallorca, per convertir aquest transport públicen una elecció modal privilegiada en les comuni-cacions interurbanes de les illes. Per ara, i segonsles dades anteriors de mobilitat, el tren és unmode de comunicació residual, poc competitiu icircumscrit a l’illa de Mallorca. Des de l’any 1994l’empresa pública Serveis Ferroviaris de Mallorca(SFM) gestiona l’explotació ferroviària de laregió.5 El transport públic ferroviari comunica

Palma amb algunes localitats de l’interior, el tra-jecte és comú fins a Inca, i a partir d’Enllaç esbifurca en dues direccions, cap a Sa Pobla oManacor. En ambdós trajectes els temps emple-ats ronden o superen una hora de temps, amb untotal de 18 i 19 parades, respectivament, cosa queconverteix el tren en un mode de comunicaciólent en comparació de l’automòbil privat (vegeula taula següent). No obstant això, l’SFM té com aobjectiu ampliar la xarxa ferroviària i millorar elsserveis que permetin dotar Mallorca d’un siste-ma ferroviari més modern i competitiu.


5 Les competències en matèria de transports per ferrocarril es van transferir a la Comunitat Autònoma de les IllesBalears per l’RD 2232/1993.

Transport ferroviari a Mallorca

Petra

Artà

SóllerPobla (Sa)

Inca

Marratxí

Manacor

Son Servera

Palma

Serveis Ferroviaris de MallorcaFerrocarril de Sóller (“tren turístic”)Línies ferroviàries no operatives

D’altra banda, el ferrocarril de via estreta entrePalma i Sóller, gestionat per l’empresa privadaFerrocarril de Sóller, SA, atén bàsicament lesdemandes d’interès turístic: gaudir dels paisat-ges mallorquins per mitjà d’un tren històric del1912, i l’accés al mar amb el trajecte en tramvia alport de Sóller.

Entre les actuals iniciatives per potenciar eltransport ferroviari, la Conselleria de Mobilitat iOrdenació del Territori s’ha proposat desdoblar acurt termini la via del ferrocarril entre Inca iEnllaç. L’eliminació d’aquest coll d’ampolla per-metrà millorar sensiblement les freqüències enel servei fins a Sa Pobla i Manacor. També elGovern balear està dissenyant ambiciosos pro-jectes per als pròxims anys de prolongació de lesvies del tren fins a Alcúdia i Cala Rajada, electrifi-cació dels serveis, així com la possibilitat de crearuna nova línia ferroviària per Santanyí i de metroper les badies de Palma i Alcúdia.

Transport aeri: el hub aeroportuari de lesBalearsL’extraordinari auge del sector turístic i el trans-port aeri durant la segona meitat del segle XX varevolucionar l’economia i la societat de les illes,que des d’aleshores s’han convertit en un privile-giat node europeu de comunicacions aeropor-tuàries, la qual cosa garanteix una alta accessibi-litat i connectivitat respecte als principalscentres urbans, tant nacionals com europeus,sense oblidar el seu paper crucial com a vector enles relacions interinsulars i, per això, contribuciódecisiva en la cohesió regional.

La magnitud de l’Aeroport de Palma de Mallorcaes pot comprovar en el nombre de passatgersque rep anualment: segons dades d’Aena, l’any2006 va tenir més de 22 milions de passatgers,cosa que el situa immediatament per darrere deMadrid i Barcelona en el rànquing nacional d’ae-roports. El sistema aeroportuari regional es com-pleta amb els aeroports d’Eivissa, que amb gaire-bé quatre milions i mig assoleix el desè lloc, perdarrere de València, i Menorca, amb dos milionsset-cents mil, també destacada en el rànquingamb la posició setzena. El total acumulat de 29,5milions de passatgers converteixen les Illes Bale-ars en la regió aeroportuària amb la ràtio mésgran de passatgers per mil habitants: 29.449, quesupera clarament els valors de Madrid, 7.582, iCatalunya, 4.907.

Atenent a la ubicació i l’especialització funcionaldels aeroports de les Balears, es comprova fàcil-ment el protagonisme del sector turístic enfocaten un producte massiu de “sol i platja” dins deldenominat sun-belt europeu: el 67,5% del flux depassatgers dels aeroports de les Balears són detipus internacional. En el mapa següent s’apreciala potència d’aquests fluxos aeris amb Europa, onsobresurten molt per damunt de la resta Ale-manya i el Regne Unit, és a dir, els mercats turís-tics emissors principals; ells sols concentren mésde la meitat dels fluxos aeris de passatgers.


Tren vs. automòbil: temps empleat en els desplaçaments des de PalmaMarratxi Inca Sa Pobla Manacor

Tren 15 m 40 m 1 h 1h 10 m

Automòbil 10 m 17 m 25 m 40 m

Diferencial 5 m 23 m 35 m 30 m


Pel que fa a les destinacions nacionals, se’n vanregistrar un total de nou milions i mig, que repre-senten un 32,5% del global de passatgers. Per ales Illes Balears, els aeroports de Barcelona iMadrid ostenten el primer i el segon lloc en el

nombre de passatgers amb origen i destinació, 3milions i mig, que constitueixen el 70% de totsels fluxos amb la península. Segons es desprènde l’anàlisi de les companyies aeroportuàries, espot afirmar que les Illes Balears tenen una acces-


8.339.21

6

6.802.579

9.568.644

ALEMANYA

Illes Balears

ESPANYA

REGNE UNIT

23,1%

1,1%

1,2%

0,8%

0,9%

0,7%1,1%

1,3%

1,3%

2,9%

2,0%

1,4%

28,3%

32,5%

IRLANDA

PORTUGAL

FRANÇA

DINAMARCA

SUÈCIA

ÀUSTRIA

HOLANDA

BÈLGICA

SUÏSSA

ITÀLIA

NORUEGA

866.675

393.474

383.1

52

31 3.803

202.123

251.505

226.952

333.990

367.27841

5.88

1

591 .

1 93

Restapaïsos

Total 14països

29.056.46598,6%

423.3381,4%

Trànsit aeri amb base a les Illes Balears: passatgers amb origen i destinació (2006)Trànsit de passatgers amborigen i destinació a les Balears

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d'AENA

sibilitat envejable amb la pràctica totalitat de lesciutats aeroportuàries del país. Això permet asse-gurar un flux constant de turistes peninsulars,que desenvolupen un paper cada vegada mésrellevant per al sector turístic, tant per volum inivells de despeses, com per la seva contribució ala desestacionalització i la capacitat de compen-sar les pèrdues d’altres mercats exteriors. Peròaquestes relacions no només tenen una em-premta turística, sinó que també alimentenaltres derivades socioeconòmiques i altres pro-cessos d’innovació crucials per a les illes, afavoritsper una densa connectivitat aèria respecte alsprincipals centres econòmics i de decisió del país.

Entre les illes hi ha diferències sensibles en la dis-tribució dels fluxos internacionals, nacionalsamb la península i interinsulars. Mentre que aPalma de Mallorca el pes dels passatgers interna-cionals és encara superior a la mitjana regional, ala resta de les illes la component nacional guan-ya pes fins al 43,7% a Eivissa, i el 47% a Menorca.Respecte a l’origen internacional, a Palma elsaeroports alemanys acaparen el 34% dels passat-

gers, però a Eivissa, i sobretot a Menorca, els bri-tànics són el primer origen-destinació, amb un26,6% i 38,4% de les quotes de passatgers res-pectives. A l’aeroport d’ Eivissa el trànsit amb Ità-lia ha experimentat un increment espectacular –ien l’actualitat s’equipara a l’alemany–, això evi-dencia que les illes Pitiüses s’han convertit enuna de les destinacions internacionals favoritesper als turistes italians.

L’especialització turística dels aeroports de lesBalears es tradueix en una forta estacionalitatdels fluxos turístics. Com es comprova en el grà-fic següent, la temporada turística s’inicia perSetmana Santa (finals de març o principis d’abril),i juliol i agost són els mesos de més afluència devisitants a les illes, i s’estén fins a finals de setem-bre, per després sofrir una brusca caiguda a octu-bre i novembre.

Dins dels vols nacionals cal diferenciar els fluxosinterns o interinsulars, que són quantitativamentmolt més discrets, un milió dos-cents mil i unaquota de només el 4,3%, encara que qualitativa-


Font: AENA, Ministeri de Foment

Evolució mensual del trànsit aeri als aeroports de les Illes Balears (2006)Pes % mensual

20%

5%

0%

GEN DES

10%

15%

FEBR ABR JUNY AGOMARÇ MAIG JUL SET OCT NOV

Eivissa Palma de MallorcaMenorca

ment desenvolupen una funció socioeconòmicacrucial per a la cohesió regional. La pràctica tota-litat d’aquests fluxos tenen com a origen o desti-nació Palma de Mallorca, mentre que el trànsitentre Eivissa i Menorca és irrellevant des del puntde vista estadístic (1.500 passatgers l’any 2006).

L’evolució del flux de passatgers els últims anysmostra un menor ritme de creixement a les illesque la mitjana espanyola, (vegeu gràfic adjunt).Aquest desfasament s’explica més per factorsexterns (la consolidació del hub aeroportuari deMadrid i l’arrencada dels aeroports regionals, quemoltes vegades partien de xifres molt modestes),que per la pròpia dinàmica interna. No obstantaixò, entre els aeroports insulars trobem un com-portament diferenciat: Palma, una vegada supe-rada la crisi entre el 2001 i el 2002, ha continuatcreixent a bon ritme, i per tant, tira del conjunt deles illes, mentre que Eivissa i Menorca mostrenuna tendència a l’estancament.

Transport marítimEl transport marítim de mercaderies i les activi-tats connexes de logística també acompleixenuna funció clau en l’economia balear, les activi-tats de la qual depenen molt dels subministra-ments exteriors. Els principals ports de les illesgestionats per l’Autoritat Portuària de les Balears,dependent del Ministeri de Foment són: Palma,Eivissa, Maó, Alcúdia i Savina a Formentera. Elvolum de mercaderies va ascendir a més de 13milions de tones per a l’any 2005, un indicadorclau per valorar el dinamisme de l’economia, iaixò representa un increment del 23% respecte al’any 1995. No obstant això, atenent a les xifres,els ports de les illes tenen un paper secundari:només representen un 2,9% del total de merca-deries transportades a Espanya, i a més mostrenmenys dinamisme davant del creixement de lamitjana nacional del 55% per al període 1995-2005. Aquest escàs significat es deriva de la fun-ció gairebé exclusiva d’importadors de béns de


Font: AENA, Ministeri de Foment

Evolució del trànsit aeri de passatgers:aeroports de les Illes Balears vs. Espanya (2001-2006)Increment % acumulat (2001 = 0)

40%

30%

20%

10%

0%

-10%

-20%

2001 2002 2003 2004 2005 2006

Eivissa MenorcaEspanyaIlles Balears

Palma de Mallorca

consums i matèries primeres per al mercat regio-nal i de la seva posició al marge de les grans rutesmediterrànies de trànsit mercant.

Pel que fa al transport de passatgers, el sectormarítim està molt lluny del lideratge aeri. Durantdècades, els avantatges del transport aeri entemps, comoditat i flexibilitat han minat pro-gressivament la participació del transport marí-tim en els desplaçaments interinsulars, excep-tuant únicament el lloc on no existeix ofertaaèria, l’illa de Formentera, les comunicacions dela qual depenen de manera absoluta del trans-port marítim amb Eivissa. No obstant això, elsdarrers anys aquest sector està experimentantun notable creixement a través de l’alta velocitati la renovació de les infraestructures portuàries,cosa que possibilita guanyar posicions en els flu-xos interinsulars i amb la península. El total depassatgers en vaixell ha experimentat un saltqualitatiu, i va arribar als 5 milions l’any 2005.Això representa un increment del 266% respectea l’any 2000, vegeu el gràfic següent, molt per

damunt del 38% que va correspondre a la mitja-na espanyola. D’aquesta manera, les Illes Balearsse situen amb força en el conjunt espanyol, enacaparar el 19% del total de passatgers —l’any2000 només representava el 7%. Una altra conse-qüència és que el transport marítim de passat-gers guanya pes en relació amb els fluxos aeris:d’un 4,8% l’any 2000 a un 18,1% el 2005.

El dinamisme del sector es fonamenta en elsavenços mostrats per les cinc navilieres operati-ves a les illes, que han ampliat rutes i freqüènciestant interinsulars com amb la península, i queestan apostant per la modernització de les flotesi la competitivitat de l’alta velocitat, així com pelfenomen de les “autopistes marítimes” i la versa-tilitat que proporciona la intermodalitat amb elsdesplaçaments per carretera que resolen l’efected’insularitat.

Respecte a la connectivitat del transport de pas-satgers i el nombre de rutes, vegeu el mapasegüent, destaquen quatre ports: Palma, en pri-


Font: Ministeri de Foment

Transport marítim de passatgers de les Illes Balears vs. Espanya (2000-2005)Increment % acumulat (2000 = 0)

2000 2001 200520032002

80%

2004

Illes BalearsEspanya280%

200%

160%

120%

40%

0%

240%

mera instància, Eivissa, Formentera i Maó, hege-mònics en les seves respectives illes. En segonterme, se situen els ports locals d’Alcúdia i CalaRajada, a l’illa mallorquina, Ciutadella a Menorcai Sant Antoni a Eivissa. Respecte a les connexionsamb la península, les ciutats portuàries de refe-rència són Barcelona i les llevantines de València,Dénia i Alacant.

En definitiva, les activitats portuàries de trans-port i logística constitueixen un clúster ambgrans possibilitats de creixement i potents deri-vades de desenvolupament econòmic en ter-mes d’ocupació i generació de riquesa per a lesIlles Balears.


Eivissa

Formentera

0 10 20km

Barcelona

Palma MaóValència

Alacant

Dénia

ormentF

Sant Antoni

CalaRatjada

CiutadellaAlcúdia

Eivissa

Connectivitat marítima de les Illes Balears:línies de trànsit de passatgers i navilieres operatives el 2007

Formentera

IscomarFerrysCape BalearTrasmapiMediterránea-Pitiusa

Baleària


Línies de navegació i navilieresTransmediterránea (Acciona)

2.3. Processos econòmics2.3.1. Evolució del PIB

L’economia balear ha mantingut un bon ritmede creixement durant els últims anys, i encaramés accelerat l’any 2006 amb un avenç del 3,5%segons la Comptabilitat Regional d’Espanya (enendavant, CRE) de l’INE. Aquesta reactivació delcreixement ha estat impulsada principalmentper la consolidació del sector serveis i pel pro-grés sostingut de la construcció. Però el dinamis-me del PIB a les Balears ha estat inferior al regis-trat en el conjunt d’Espanya.

Així, durant tot el període 2000-2006, mentrel’agregat nacional va créixer un 21,8% (un 3,3%de mitjana anual), la regió va registrar un avençdel 14,6% (un 2,3% de mitjana anual). D’aquestamanera, les Illes Balears se situen en l’últimaposició del rànquing de regions espanyolessegons l’increment de la producció generat enaquest període. Això resulta especialment con-trastat en el context de fort dinamisme pobla-

cional i del mercat de treball del qual s’ha bene-ficiat la regió, cosa que es tradueix en una preo-cupant regressió relativa del PIB per habitantrespecte al progrés registrat a la resta d’Espanya.

En efecte, el PIB per capita de les Balears el 2006es va situar en 24.456 euros a preus corrents,ocupant així el cinquè lloc dins del rànquing deregions espanyoles i un 4,0% inferior al registrat(a preus constants) per la regió l’any 2000. Coms’ha comentat, el PIB real no ha deixat de créixeren el període (un 14,6%). No obstant això, elnotable augment de la població del 19,4%,observat entre l’any 2000 i el 2006, ha influït enel fet que la renda per capita real hagi descenditen el període en la magnitud ressenyada.

L’efecte generat per l’entrada d’immigrants(16,8% de la població total el 2006) ha influït engran mesura perquè la regió presenti augmentsdemogràfics molt apreciables, un factor que ten-deix a deprimir la renda per capita si els nousentrants s’ocupen en tasques menys producti-ves. Així, partint d’un creixement de la població


Font: CRE. Base 2000 (INE)

3%

2%

1%

4%

2001

0%


Evolució del creixement del PIB: Illes Balears i Espanya% variació interanual

2002 2003 2004 2004

3,6

2,6 2,7

0,9

3,0

1,5

3,2

2,6

3,9 3,5

20062005

3,5

2,6

que supera la mitjana espanyola i d’un avenç dela producció menor al nacional, l’increment del’ingrés per habitant de la regió balear es posi-ciona per sota del conjunt d’Espanya, fruit d’unpatró de creixement específicament balear imolt centrat en l’expansió d’activitats de menorvalor afegit o poc propenses al creixement de laproductivitat.

Realitzant, al seu torn, la descomposició de lataxa de creixement del PIB per capita entre el2000 i el 2006 tant de les Illes Balears com d’Es-panya en les ràtios característiques de la produc-tivitat, l’ocupació i l’activitat, s’observa que elcreixement de la productivitat del treball a lesBalears ha estat desfavorable, ha assolit un -11,2%, mentre que el del conjunt d’Espanya haestat també desfavorable, però sensiblementmenys, ja que ha assolit el -3,9%.

D’altra banda, l’evolució de les taxes representa-tives de l’ocupació (referida al nombre d’actius),l’activitat efectiva (referida al nombre d’actiuspotencials) i l’activitat potencial (referida a lapoblació total), mostren un dinamisme diferen-cial respecte al conjunt d’Espanya i en conjuntinsuficient per compensar l’efecte del creixe-ment negatiu de la productivitat. Encara que elcreixement de l’ocupació balear hagi estat posi-tiu, la població activa ha crescut de maneratambé molt rellevant, cosa que ha determinatun avenç modest de la taxa entre ambduesmagnituds. En conseqüència, la taxa d’ocupacióha crescut en la regió un 1,3% davant del 5,9% aEspanya.

Finalment, l’evolució constatada per a la taxad’activitat efectiva i potencial, mostrada en elsquadres adjunts, reflecteix clarament que la for-


-4%

16%

Font: CRE. Base 2000 (INE)

PIB (volum) Població PIB per capita(volum/pobl.)

Creixement del PIB per capita i descomposició:Illes Balears i Espanya (2000-2006)% Variació acumulada

20%

24%

12%

4%

0%

8%

21,8

14,6

9,4

19,4

11,3

-4,0


midable embranzida poblacional registrada perles Illes Balears en el període analitzat s’hadegut a l’augment de la població potencialmentactiva, que s’ha postulat efectivament per ocu-par una feina i que l’ha trobat sense dificultats,cosa que posa en tensió el mercat de treball, pro-per a l’ocupació plena. La contrapartida d’aquestprocés molt eficient per la banda de l’ocupacióha estat, no obstant això, que aquestes feiness’han prodigat en sectors de baixa productivitatrelativa, per la qual cosa la productivitat del tre-ball ha disminuït i ha arrossegat així el PIB percapita, cosa que no ha passat en el conjuntespanyol, a causa dels marges d’ocupació i d’ac-tivitat superiors existents i la caiguda menor dela productivitat per empleat.

Més endavant analitzarem aquests desenvolu-paments sota el prisma del binomi creixement-cohesió basats respectivament en la productivi-tat i l’ocupació. Fixem-nos ara en l’evoluciórecent de l’ocupació en la regió.

2.3.2. Evolució de l’ocupació

En aquesta secció s’analitza el comportament delmercat laboral, comparant l’evolució de la mitja-na anual del nombre d’ocupats a les Illes Balearsi a Espanya, d’on s’extreu que la creació d’ocupa-ció en la regió mostra més dinamisme que l’agre-gat nacional durant el període comprés entre el1996 i el 2006. El nombre d’ocupats ha crescut el69,3% (un 5,4% de mitjana per any) mentre que aEspanya la taxa corresponent ha estat d’un 53,4%(un 4,4% a l’any).

De la mateixa manera, l’arribada de la poblacióimmigrant ha influït positivament en el nombred’actius de la comunitat autònoma, i el sectorturístic i la construcció han estat els sectors mésbeneficiats. Actualment, les Illes Balears són unade les regions espanyoles amb més taxa d’activi-tat i ocupació, amb un 64,1% i 60,0%, respectiva-ment.


Descomposició de la taxa de creixement del PIB per capita a les Illes Balearsvs. Espanya: evolució 2000-2006

PIB per Productivitat Taxa Taxa Taxa de poblaciócàpita del treball d’ocupació d’activitat potencialment activa

Illes Balears -4,0% => -11,2% 1,3% 6,4% 0,3%

Espanya 11,3% => -3,9% 5,9% 8,5% 0,7%

* Les taxes de creixement es dedueixen de la descomposició següent:

Població en edatPIB PIB Ocupats Actius de treballar

–––––––––––––––– = –––––––––––– x –––––––––– x –––––––––––––––––––– x –––––––––––––––––––– Població total Ocupats Actius Població en edat Població total

de treballar

La taxa de creixement del PIB per capita és (aproximadament) la suma de les taxes de creixementdels diferents factors de la descomposició

Font: INE, Comptabilitat Nacional Trimestral i EPA

D’altra banda, l’evolució de la taxa d’atur, malgratla gran variabilitat que presenta pel grau d’esta-cionalitat, es manté per sota de la registrada aEspanya. La regió va tancar el 2006 amb unataxa d’atur del 6,1%, a més ha presentat en el ter-cer trimestre del 2007 una taxa del 4,5%, virtualplena ocupació en el nostre país, mentre que en

l’agregat nacional es va situar en el 8,0%. La rea-litat turística marcarà activament l’evolució delmercat laboral de la regió balear en un futurimmediat, a més del comportament del sectorde la construcció, que continua avançant però aun ritme menys actiu que l’observat durant el2006.


Font: Enquesta de Població Activa (EPA)

Ocupats a les Illes Balears i Espanya(1996=100)

180

120

1998 2000 2006


2002 2004

140

160

1997 1999 2001 2003 2005

100

1996

L’acompliment anterior subratlla la posició de lesIlles Balears com una de les comunitats autò-nomes amb mercats de treball més eficients al’hora d’assignar recursos a activitats produc-tives, ja que combina taxes elevades d’activitatamb nivells baixos de taxa d’atur, un fenomenmés estrany d’observar en altres regions i en elqual té un paper determinant l’efecte estímulque sobre l’activitat de la població exerceix lareduïda taxa de desocupació. Això implica unaforta tensió en el mercat de treball i sobre lacapacitat activa de la població, però també, acausa de l’especialització econòmica de la regió,avenços molt problemàtics de la productivitat ila renda per capita a mesura que s’estenen lesfeines menys qualificades.

2.3.3. Sector exterior

És ben sabut que la principal “exportació” de lesBalears és el consum de serveis turístics que elsno residents en l’arxipèlag, tant espanyols comestrangers, realitzen sobre el terreny. Així, les IllesBalears són una de les comunitats autònomes

amb més superàvit comercial gràcies a l’afluèn-cia turística.

L’estudi Impactur 2006 de les Illes Balears elabo-rat per Exceltur estima la contribució directa oindirecta del turisme a l’economia de la regió enels 11.420 milions d’euros, cosa que representariauna aportació del turisme del 48% al PIB de laregió, davant del 10,8% que representa el sector aEspanya segons el Compte Satèl·lit de Turisme. Elgràfic següent mostra l’evolució de l’aportaciódel sector turístic al PIB a les Illes Balears en elperíode 2000-2006. La crisi de l’any 2000 va dura un retrocés del sector, amb una caiguda del PIBturístic en termes reals del -4,4%. Aquest sot haestat superat el 2005 i el 2006, en què s’hanaconseguit creixements del 4,4% i del 5,0%,respectivament. En aquest estudi també s’esti-ma la contribució del sector en altres variablesrellevants per a l’economia regional. Així doncs,xifra l’aportació del turisme a l’ocupació de lesilles el 2006 en el 31,5%, als impostos del 47,0% ia la inversió del 20,9%.


Font: Enquesta de Població Activa (EPA)

Taxa d’atur a les Illes Balears i Espanya% mitjana anual

25%

5%

0%

1996 1998 2000 2006


2002 2004

10%

15%

1997 1999 2001 2003 2005

20%

Però si ens limitem a l’anàlisi del comerç exteriorde productes, sense incloure-hi els serveis, l’esce-nari és diferent. Les exportacions espanyoles pre-senten un creixement sostingut des de l’any

1995, mentre que el comportament de les vendesa l’exterior de la regió balear mostra un compor-tament més volàtil.


Font: Elaboració pròpia a partir de dades d'Impactur 2006 (Exceltur)

Aportació del turisme al PIB a les Illes Balears i Espanya (2000-2006)En percentatge del PIB

49

45

44

2000 2001 2002


2003 2005

46

47

2004 2006

48

11,6

10,6

10,4

10,9

11,1

11,4

% P

IB Il

les B

alea

rs

% P

IB Es

pany

a11,1

10,910,8

11,5

10,9

11,0

11,6

48,0

47,2

46,346,5

46,0

48,2

48,8

Font: Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç

Creixement de les exportacions de les Balears i Espanyavariació interanual en %

1996 1998 2000 2006


2002 20041997 1999 2001 2003 2005

80%

60%

40%

20%

0%

-20%

-40%

L’any 2006, els intercanvis comercials de la regióbalear s’han vist afavorits per un dinamisme méselevat de les exportacions, amb un augment del10,8%, després de disminuir en un 11,1% l’anyanterior. De la mateixa manera, el creixement deles importacions ha estat positiu, tot i que unamica menys notable, amb un avenç del 4,9%.L’any 2007 es manté la tendència positiva de lesexportacions, cosa que ha reduït el dèficit comer-cial de la regió.

Analitzant les exportacions per sector econòmic,no es pot parlar d’homogeneïtat entre el com-portament de les vendes a l’exterior de les IllesBalears amb les del conjunt d’Espanya. L’estructu-ra de les exportacions de la regió es caracteritzaper un volum més elevat de vendes referents abéns d’equipament, especialment els relatius a lanavegació marítima i aèria (vaixells i aeronaus), amés d’un alt volum d’exportació de calçat dins deles manufactures de consum.

Particularment, la indústria del calçat a les IllesBalears es caracteritza per una gran activitatexportadora. El volum de les exportacions elsúltims anys supera àmpliament el de les impor-tacions. No obstant això, la taxa de creixementde les compres a l’exterior mostra més dinamis-me que les vendes, cosa que fa disminuir el dife-rencial entre ambdós volums de comercialització.Aquest fet es constata amb el creixement tant deles exportacions com de les importacions en elperíode 2000-2006 del 18,3% i 44,2%, respectiva-ment. Un dels factors que poden estar minvantl’evolució de les exportacions de calçat espanyo-les és la competència de països com la Xina, queofereixen aquest tipus de productes a preus méscompetitius. Juntament amb això, s’ha generatpèrdua d’ocupació derivada dels processos dedeslocalització productiva i de crisi recents en elsector.


Font: ICEX

Balança comercial de bénsacumulat 12 mesos

30%

-30%

-45%

2002

Exportacions (X)Importacions (M)

-15%

0%

15%

1,0

-1,0

-1,5

-0,5

0

0,5

Taxa

inte

ranu

al d

'M i X

(esc

. esq

.)

Sald

o co

mer

cial, m

iliar

ds d

'euro

s (es

c. dr

eta)45% 1,5

2003 2004 2005 2006 2007

Saldo comercial

2.3.4. Inflació

La inflació a les Illes Balears s’ha mantingutgeneralment per sota del 4% els últims anys. Afinals del 2003, com es mostra en el gràficsegüent, s’observa una tendència descendent enel creixement dels preus, més forta a les IllesBalears que per al conjunt espanyol, a causa prin-cipalment de la crisi que travessava el sectorturístic en la regió. No obstant això, durant elsdos anys següents s’observa una tendència a l’al-ça en el registre d’inflació, tant per a les Balearscom per a Espanya, deguda a les tensions geopo-lítiques generades internacionalment, que vancomportar augments considerables en el preudel petroli. Però, en general, el procés dels preusen ambdues economies ha estat molt semblanti es constata una mica més de moderació en l’ar-xipèlag durant els darrers anys.

En efecte, la tendència descendent de l’índex depreus del consum iniciada en la segona meitat

de l’any 2006 en el conjunt d’Espanya, s’hareflectit en la regió balear amb taxes de creixe-ment cada vegada menys accelerades. La inflacióva tancar l’any 2006 al mateix nivell que l’agre-gat nacional, en una taxa del 3,5%. L’any 2007continua aquesta tendència, i a l’agost registrauna taxa interanual del 2,2%, la taxa més baixades de l’any 2004. El diferencial de preus ambEspanya des de l’any 2004 s’ha situat a favor dela regió balear tot i que aquesta situació s’ha tor-nat a invertir lleument més recentment.

Per raó de la forta especialització turística, lesIlles Balears depenen críticament del fet que elspreus dels béns i dels serveis a l’abast dels seusresidents i visitants es mantinguin dins d’unescoordenades de competitivitat estretament refe-rides a l’oferta dels principals competidors d’a-questa destinació, molt característic de «sol iplatja».


Font: Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç

40%

30%

20%

10%

50%

60%

MatèriesprimeresAliments

Energia

Bénsd'equipament

Semi-manufact.

Consumdurador

Automòbil

Altresmercaderies

Manufact.consum

0%


Exportacions de les Illes Balears i Espanya per sector econòmic% sobre el total: gener-juliol 2007

13,6

3,8 4,49,8

2,0 2,0

25,7

3,6

21,719,1

54,0

4,0 3,0 2,88,6

18,4

2,0 1,6

2.4. Processos d’actors inormatiusMalgrat la lleu caiguda del PIB per capita elsúltims anys, les Illes Balears continuen sent unade les regions europees amb un nivell més alt dePIB per capita. No obstant això, hi ha alguns fac-tors interns que s’hauran de corregir per conti-nuar amb l’avenç econòmic que s’ha presentatfins ara. El canvi que ha sofert el model turísticbalear de ser hoteler a ser hoteler i residencial ésun dels nous reptes que haurà d’abordar ambèxit a causa de l’enorme dependència de l’econo-mia balear en aquest sector. Juntament ambaixò, existeix la necessitat de potenciar les activi-tats industrials tradicionals que han anat per-dent representativitat en l’economia balear, aixícom impulsar aquelles que estan tenint més

demanda. Tots aquests factors requereixen unacorrecta planificació estratègica del territori quecomporti més eficiència de la productivitat i decreixement econòmic i que constitueixi un àmbitfavorable per a l’activitat empresarial.

En aquest apartat s’exposa la importància que téla interlocució entre els agents regionals, nacio-nals i comunitaris, així com la col·laboració entreentitats públiques i privades per a la creació d’unmarc estable que garanteixi un avenç sostingutde l’economia balear, un bon ritme de creació d’o-cupació i més productivitat. Així mateix, es defi-neixen les principals actuacions portades aterme els darrers anys que han estat encamina-des a formar un teixit empresarial competitiu idinàmic.


Font: INE

IPC General a les Illes Balears i Espanyavariació interanual % de la mitjana anual en cada mes

4,0%

0,5%

0,0%

2000

2,0%

3,0%

0,3

-0,4

-0,5

-0,1

0,1

5,0% 0,5

4,5% 0,4

3,5% 0,2

2,5% 0,0

1,5% -0,2

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Illes BalearsEspanya Diferencial Balears-Espanya(escala dreta)

1,0% -0,3

2.4.1. Col·laboració entre elsector públic i el sector privat

Competitivitat i productivitat empresarialLes entitats empresarials desenvolupen unpaper important d’intermediació amb l’objectiude fomentar l’esperit empresarial i la competiti-vitat. Una de les organitzacions més representa-tives per la capacitat d’interlocució entre lesadministracions i els agents socials és la Con-federació d’Associacions Empresarials de lesBalears (CAEB). El seu principal objectiu és repre-sentar el món empresarial davant entitats iorganismes oficials per millorar l’entorn en quèes desenvolupen, donar suport a les seves nego-ciacions i informar-les sobre els temes quesiguin del seu interès. Es tracta d’afavorir la com-petitivitat i la creació d’empreses a les illes.

La Confederació representa més de 70 organit-zacions empresarials en diverses institucions ifòrums, participa en diferents organismes dedefensa dels interessos dels empresaris isegueix les actuacions de les administracionspúbliques, entre altres funcions. A més, resultaser una entitat fonamental per incrementar l’ac-tivitat de les empreses en l’economia regional iel bon desenvolupament del teixit empresarial.

Actualment, CAEB desenvolupa convenis ambdiverses empreses i institucions que comportenavantatges i serveis dirigits a les empreses en elfinançament bancari, projectes en R+D, comuni-cacions, etc. Un exemple n’és la Unitat de Pro-moció de la Innovació i les Noves Tecnologies(UPINT), que es crea amb la finalitat d’assessorarles empreses en la implantació de noves tecno-logies de manera que optimitzin les seves uni-tats de negoci i augmentin la competitivitat.A més, UPINT està integrada dins de la Xarxad’Antenes Tecnològiques, promoguda per laConselleria d’Economia, Hisenda i Innovació delGovern de les Illes Balears. El portal webwww.balearsinnova.net és un exemple d’eina degestió i comunicació per als agents d’innovacióde la regió que fomenten l’ús de noves tecno-logies.

Dins de les entitats més representatives de lapetita i mitjana empresa trobem PIME Menorca:Federació de la Petita i Mitjana Empresa deMenorca, que actua com a interlocutora delsempresaris menorquins establint convenis decol·laboració i oferint a les empreses una sèrie deserveis empresarials i financers. Actualmentcompta amb 1.900 empreses agrupades en 36associacions i es considera amb més presènciafins i tot que les cambres de comerç en tot elterritori balear.

Agents dinamitzadors de l’activitateconòmicaUnes altres institucions emergides de lacol·laboració entre sector públic i privat, i de granrellevància dins del món empresarial, són lesCambres de Comerç. Aquestes institucions sóngestionades per les empreses en col·laboracióamb les administracions públiques, i adminis-tren recursos públics i realitzen funcions publi-coadministratives amb criteris empresarials.Dins de les accions essencials de les tres Cam-bres de Comerç de la regió balear (CambraMallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) s’incloupromoure el foment econòmic i empresarial dela seva demarcació, oferint a les empreses ser-veis de consultoria orientats a incrementar lacompetitivitat.

La principal Cambra de Comerç de totes les illesés la de Mallorca, que es caracteritza per la sevaprojecció a escala autonòmica, per la influènciaque exerceix sobre les polítiques econòmiquesregionals i per la rellevància institucional que té.Avui dia es considera un referent de l’economiabalear amb setanta anys d’anàlisi de la conjun-tura econòmica regional. Alguns exemples de lesaccions que ha portat a terme en el foment delssectors econòmics de les Balears és el conveni decol·laboració amb l’Institut Municipal de Forma-ció, Ocupació i Foment (Imfof) per a una novaedició del Programa de suport a l’empresa. Aixímateix, la Cambra participa en el llançament delportal nàutic europeu (Insuleurnautic.com), queproporcionarà importants beneficis de promocióa la indústria nàutica local.


Innovació i desenvolupament tecnològicLa posició de la comunitat balear ha anat avan-çant en R+D però continua estant en desavan-tatge respecte a les altres comunitats espanyo-les. Per aquesta raó, les diferents organitzacionstant públiques com privades han posat especialinterès en la innovació i el desenvolupamenttecnològic de la regió.

Algunes de les infraestructures posades enmarxa els últims anys són el ParcBIT, Parc Baleard’Innovació Tecnològica i el CEEI d’Inca, CentreEuropeu d’Empreses Innovadores. El ParcBIT ésun projecte del Govern de les Illes Balears queresulta encoratjador per potenciar l’activitat derecerca i desenvolupament de les empreses imillorar la convergència de la regió. El Parc pre-tén “crear un punt d’atracció del talent innova-dor mitjançant la constitució de xarxes socialsde transferència tecnològica, a més d’impulsarel desenvolupament regional adaptant-lo a lesnoves formes de negoci”. L’opinió d’algunes insti-tucions és que el parc cientificotecnològic haaugmentat l’activitat durant els últims anys, noobstant això, recalquen que algunes empresesimplantades en el Parc es dediquen a altres acti-vitats que no tenen relació amb el concepteinnovador i tecnològic inicial del ParcBIT. Uncomunicat de la Conselleria d’Economia, Hisen-da i Innovació emfatitzava la necessitat que elsagents implicats reprenguin l’objectiu del Parcper continuar avançant amb una bona base tec-nològica. D’altra banda, el CEEI Balears, depen-dent de la Conselleria de Comerç, Indústria iEnergia del Govern de les Illes Balears, té planspropis i de col·laboració amb altres organismes,amb l’objectiu d’impulsar projectes empresa-rials innovadors, donar suport a la competitivitatempresarial i subministrar informació a lesempreses en temes d’innovació.

En l’actualitat, el Pla de Ciència, Tecnologia iInnovació de les Illes Balears 2005-2008 delGovern balear és una altra de les actuacionsencaminades a gestionar l’estratègia de la inno-vació i el desenvolupament tecnològic en l’arxi-pèlag. En el Pla s’hi exposen els avantatges que

hi ha en l’ús de la societat de la informació i elconeixement, fomentant l’impuls d’àrees priori-tàries identificades en el Pla: turisme, mediambient i salut. A més, es preveu la creació delCentre de Recerca i Desenvolupament Turístic(Cidtur) que estarà dedicat a impulsar la recercai la tecnologia aplicades al principal sector eco-nòmic de l’arxipèlag. El Pla Director Sectorial deTelecomunicacions de les Illes Balears és un delsresultats obtinguts d’aquesta iniciativa amb quèes pretén assegurar la igualtat d’oportunitats enl’accés als serveis de telecomunicacions i a lalliure competència.

Estratègies d’impuls i consolidació de lesprincipals activitats econòmiques regionalsEntre els objectius que es persegueixen amb lainterlocució entre institucions públiques i priva-des està enfortir les activitats industrials tradi-cionals de les illes com el calçat, la bijuteria i elmoble, a més de millorar la comercialització deproductes agroalimentaris i agropecuaris quehan reduït considerablement el seu significateconòmic els últims anys. En aquest sentit, s’es-tan portant a terme accions encaminades a lacreació i la consolidació d’empreses de calçat ales Balears. El Centre per al DesenvolupamentTecnològic Industrial (CDTI) està especialmentdisposat a finançar projectes empresarials quepromoguin la innovació i el desenvolupamenttecnològic del sector, i juntament amb l’InstitutTecnològic del Calçat i Connexes (INESCOP) ofe-reixen a les empreses l’assessoria necessària perelaborar-los. D’aquesta manera, es promou lamillora de la competitivitat de les empreses, l’è-xit dels seus processos productius i la inserció enel mercat exterior.

A més a més d’això, es pretén també impulsarels sectors clau per al dinamisme balear, com elturisme i la nàutica a través de la diversificacióde l’oferta turística, d’estratègies a mitjà terminique minimitzin els efectes d’estacionalitat i de laincorporació de noves tecnologies que garantei-xin el posicionament de les illes en aquestesactivitats. Amb vista a impulsar els serveis nàu-tics i optimitzar la competitivitat de la regió, sor-


geix el Pla Director d’Infraestructures del Port dePalma (2005-2025) exposat per l’Autoritat Por-tuària de les Balears per a l’ampliació del port.L’objectiu és millorar les infraestructures de l’illamitjançant la construcció d’un nou Dic de l’Oestamb l’objectiu de traslladar allí el trànsit de mer-caderies i passatgers, alliberant el Moll Vell i elMoll de Paraires de les activitats portuàries mésfeixugues. D’aquesta manera, els ports queda-ran destinats a iots i trànsit de creuers quedemanden una gran varietat de nous serveis.Amb aquestes actuacions es creen alternativesde desenvolupament econòmic i de garantia delideratge turístic que requereixen necessària-ment una participació directa de la iniciativa pri-vada i dels organismes públics que gestionen elPort de Palma per aconseguir aquests objectius.

Una altra de les infraestructures creades enaquesta línia és la intervenció en el Port d’Eivis-sa dins un projecte de reforma que durarà fins al2010 i que permetrà crear quatre nous molls enla zona de Botafoc, on es destinaria el tràfic decabotatge i el de creuers. Amb aquesta mesuras’espera un augment dels beneficis econòmicsper l’increment de l’arribada de creuers i per con-següent d’un nombre més gran de turistes a l’i-lla. Respecte al Port de Maó, es preveu fer unestudi de les necessitats per al creixement delport per fer front a la demanda potencial d’aquía vint anys.

Interlocució laboralDins de les institucions rellevants, en negocia-cions laborals es distingeixen la Unió General deTreballadors d’Espanya (UGT) i la ConfederacióSindical de Comissions Obreres (CCOO), per laseva forta implantació sindical a les Illes Balears.Ambdues acaparen el 75% de la representativitatde les eleccions sindicals.

Aquestes institucions exerceixen una forta pres-sió a les administracions públiques en temesrelacionats amb competitivitat d’empreses, des-envolupament tecnològic, innovació turística,impuls dels sectors tradicionals i moderns, etc. Amés, aposten per un model territorial més equi-

librat, amb repartiment dels beneficis del creixe-ment urbanístic i més consciència mediambien-tal per a la preservació del territori.

El sindicat UGT ha elaborat una sèrie de propos-tes dirigides als partits polítics perquè tinguin encompte les prioritats i les necessitats de la ciuta-dania balear en els programes electorals tant enl’àmbit econòmic com en el local. Les propostesapunten a l’atenció d’aspectes socials i d’assis-tència, ocupació i salut laboral, sanitat, educació,transport, habitabilitat, política tecnològica, sec-tor turístic, desenvolupament industrial i igual-tat entre homes i dones.

Com a exemple de conveni laboral sectorialrecent hi ha el Conveni Col·lectiu Laboral per alComerç de la Comunitat Autònoma de les Bale-ars (2006-2009) que concerneix les organitza-cions empresarials AFEDECO, PIMECO, ASCO-ME-PIME (Menorca), PIMEF (Eivissa); i per les re-presentacions sindicals UGT, CCOO i Unió Sindi-cal Obrera (USO). D’altra banda, en el sectorturístic trobem el XII Conveni Col·lectiu d’Hosta-leria de les Illes Balears (2005-2008) concernenta la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca,Federació Empresarial Hotelera d’Eivissa i For-mentera, Associació Hotelera de Menorca, Asso-ciació Empresarial de Restauració de Mallorca,Federació de PIME Restauració de Balears i Asso-ciació Provincial d’Empresaris de Sales de Festesde les Illes Balears; i en representació sindical: laFederació de Treballadors de Comerç, Hostaleria,Turisme i Joc de la Unió General de Treballadorsde les Illes Balears i Federació de Comerç, Hotele-ria i Turisme de CCOO de les Illes Balears.


2.4.2. Col·laboració entre lesdiferents administracions públiques

Entre el 1812 i el 1978 les illes van ser regides sotales institucions centralistes de la Diputació Pro-vincial de les Balears. El 1931, amb la II República esva intentar, sense èxit, aprovar un Estatut d’auto-nomia, però no és fins a la restauració democràti-ca amb la Constitució espanyola, després de ladissolució de la Diputació Provincial de les Balearsel juliol de 1978, quan s’aprova el règim de Con-sells Insulars: Mallorca, Menorca i Eivissa. La des-centralització administrativa s’amplia amb lareforma de l’Estatut del 2007 i la creació d’unquart consell a Formentera. El sistema institucio-nal actual de les Illes Balears està format pel Par-lament, el President, el Govern i els Consells Insu-lars.

El paper que desenvolupen els Consells dins de lacomunitat autònoma es caracteritza per l’autori-tat que exerceixen en la regió i la seva autonomiaterritorial. Cal indicar que en les eleccions demaig del 2007, per primera vegada s’ha votatdirectament als consells. Aquesta forma d’orga-nització mostra la descentralització administrati-va insular present en la comunitat autònoma,que representa una millor gestió de les compe-tències, més eficàcia en la prestació dels serveisdels habitants i l’adaptació a les necessitats par-ticulars de cadascuna de les illes.

Aquest procés de descentralització exigeix unesforç de col·laboració i coordinació entre lesadministracions locals i autonòmiques, necessariper assolir un desenvolupament sostingut a lesilles i per assegurar la cohesió territorial i la pro-tecció dels interessos dels ciutadans, i evitar laduplicitat de serveis entre el Govern balear i elsConsells Insulars.

Exemples d’aquesta col·laboració són els conve-nis turístics entre les administracions de les Bale-ars. El conveni de col·laboració entre l’InstitutBalear de Turisme (Ibatur) i el Consell de Mallorcaper al 2007 és una de les iniciatives que s’estanportant a terme per promoure el desenvolupa-ment econòmic insular. El conveni està pressu-

postat en 850.000 euros que aportarà Ibatur pera accions de promoció que posarà en marxa elConsell de Mallorca per al desenvolupamentturístic a l’illa.

Per part seva, el Govern de les Illes Balears, parti-cularment la Direcció General de Tecnologia iComunicacions de la Conselleria d’Economia,Hisenda i Innovació, va dissenyar un Pla Estratè-gic d’Implantació de l’Administració Electrònica ales Illes Balears per augmentar l’eficàcia i l’acces-sibilitat de l’Administració a partir de les TIC, mit-jançant l’impuls i la difusió de l’AdministracióDigital en el Govern de les Illes Balears.

D’altra banda, d’acord amb les iniciatives porta-des a terme en l’àmbit nacional, el Ministeri d’In-dústria i el Govern de les Illes Balears signen elconveni per al desenvolupament del Pla Avanza(2006-2010), un dels eixos del Programa Ingenio2010, posat en marxa pel Govern per impulsarl’R+D+i, que proposa un model d’execució basaten la cooperació i el cofinançament amb lescomunitats autònomes, a través de convenis con-sensuats amb cadascuna segons les seves priori-tats. La signatura d’aquest conveni en la Comuni-tat Autònoma de les Illes Balears possibilita lasubscripció de convenis específics, que permetenposar en marxa programes com Sanitat en línia iInternet a l’aula, que són plurianuals i cofinan-çats conjuntament. A més, les actuacions del PlaAvanza a les Balears es completen amb Préstecsa Llars, Préstecs a Universitaris i el Préstec Tecno-lògic, que són actuacions executades directa-ment pel Ministeri d’Indústria.

En el pla de les polítiques sectorials, una altra deles iniciatives portades a terme pel Govern bale-ar és el Pla d’Acció dels Ports de les Illes Balears2005-2007, que sorgeix amb la idea de marcar elrumb en la gestió portuària, en col·laboració ambles administracions insulars i locals. Per aconse-guir els seus objectius es van dissenyar sis àreesd’actuació basades en: millorar l’entorn insistinten l’impacte mediambiental i l’aportació de valoral ciutadà; millorar les infraestructures i disposard’instal·lacions modernes; oferir serveis de quali-tat i de valor afegit als usuaris; aconseguir efi-ciència econòmica, i perseguir l’eficiència admi-nistrativa i organitzativa.


2.4.3. Planificació territorialestratègica: autonòmica i Consells Insulars

El concepte de planificació territorial és cadavegada més comú entre la política pública de lesadministracions locals i regionals. Els últimsanys s’ha posat especial interès a regular els ins-truments necessaris per gestionar adequada-ment els recursos depenent del benestar delsciutadans i del desenvolupament sostenible ales Balears. Amb aquesta finalitat, es creen unsprincipis d’actuació de les administracionspúbliques que estableixen determinades direc-trius d’ordenació del territori.

Els tres instruments d’ordenació vigents enl’Administració autonòmica són: les Directriusd’Ordenació Territoria (DOT), els Plans TerritorialsInsulars i els Plans Directors Sectorials. Les DOTconstitueixen l’instrument superior i bàsic del’ordenació territorial de les Illes Balears. Desprésde la Llei 2/2001, de 7 de març, els Plans DirectorsSectorials, com a instruments d’ordenació, pas-sen a ser competència de cada Consell. D’aques-ta manera, s’adapten aspectes de la legislacióbalear a la condició pròpia de cadascuna de lesilles per desenvolupar en el seu àmbit respectiuun model territorial propi.

Entre els plans sectorials elaborats pel Governde les Illes Balears, que ha transferit perquè elsexecutin els Consells Insulars, destaquen elssegüents:

• Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística (POOT)• Pla Director Sectorial de Carreteres• Pla Director Sectorial de Camps de Golf• Pla Director Sectorial d’Equipaments Comer-

cials• Pla Director Sectorial de Canteres.

A més, hi ha Plans Territorials Insulars elaboratspels Consells com a instrument d’ordenació ge-neral de cada illa. Com a exemple recent tenim elPla d’Ordenació Territorial i la Planificació Turísti-ca del Consell de Menorca, en què es defensa unaplanificació i gestió ordenada de les activitatsque tenen com a objectiu la preservació de l’en-torn de l’illa davant el canvi del model turístic dela regió. A més, estableix una contenció del modelde creixement sense dificultats del format sol iplatja. El Pla Director de l’Aeroport de Menorca ésun altre exemple d’ordenació territorial insular.


3. Sectors i àreessensibles3.1. Creixement i cohesióEn aquesta secció ens ocupem d’analitzar elsdeterminants de la posició relativa de la regió entermes de renda per capita respecte a Espanya ila Unió Europea. Aquest és el primer pas perconèixer detalladament l’estructura econòmicade la regió.

L’any 2006, el PIB per capita de la regió a preuscorrents es va situar en els 24.456 euros segonsestimacions de la Comptabilitat Regional d’Es-panya, un 10,4% per damunt de la mitjanaespanyola. Aquesta xifra és superior també a lesobtingudes per a les mitjanes de la Unió Europeadels 15 i la Unió Europea dels 25. L’especialitzaciósectorial de la regió, amb un elevat pes del sectorserveis, i en particular del sector turístic, ha con-

tribuït a convertir les Balears en una de les re-gions espanyoles més desenvolupades.

No obstant això, l’elevat nivell de renda per capi-ta de la regió amaga carències i desequilibrissocials interns que estan afectant negativamentla competitivitat de la regió durant l’última dèca-da. L’evolució de l’economia balear els últims anysno ha estat del tot positiva. Malgrat el creixe-ment del 26,8% de la renda per capita en termesnominals entre els anys 2000-2006, en termesreals el creixement ha estat negatiu, del -4,0%. Elresultat ha estat una pèrdua de posicions respec-te a la mitjana espanyola. Aquestes xifres ens fanconsiderar que potser la regió hauria pogut créi-xer molt més durant aquests anys de bonançaeconòmica a Espanya. Sens dubte, la dinàmicalleugerament més negativa del sector turístic ales Balears els darrers anys, i el fort creixement dela població a la regió, han pesat sobre la dinàmi-ca de la renda per capita.


115

105

100

95

120

125

PIB

(var

iació

de

volu

m)

98 103 123113

Dinàmica de la població i el PIB de les Illes Balears vs. Espanya(2000=100)

Població118108

110

Font: INE


2006 (109,4; 121,7)

2006 (119,4; 114,6)

2000

Com podem comprovar en el gràfic anterior,mentre que a Espanya el PIB creixia en termesreals un 21,8% entre els anys 2000 i 2006, i lapoblació ho feia un 9,4%, a les Illes Balears el crei-xement del PIB es quedava en el 14,6%, amb uncreixement de la població del 19,4%. Se subratllaper tant, d’una banda, el menor creixement del’activitat productiva en la regió, entre altres fac-tors, com a conseqüència de la crisi del sectorturístic, i de l’altra, el fort dinamisme demogràfic,impulsat per l’arribada d’immigrants buscantfeina en el sector terciari, i l’assentament degrups de població europeus que busquen gaudirde les bondats de la regió.

Malgrat les males xifres dels últims anys en laregió, l’economia balear continua encara man-tenint un gap positiu significatiu en renda percapita, el principal indicador actual de desenvo-lupament econòmic. A continuació passarem acomprovar quins són els factors estructurals queincideixen en aquest gap positiu. Per fer-ho ensacostarem, d’una banda, a l’estudi de l’estructuraproductiva de la regió i la manera com afecta la

productivitat del treball, i de l’altra, al desenvolu-pament del mercat de treball i la seva incidènciasobre la capacitat de la regió d’assignar l’inputtreball a activitats productives.

3.1.1. Productivitat i ocupació

Podem descompondre la renda per capita balearen la multiplicació dels seus dos factors consti-tuents: la productivitat del treball i el percentat-ge de població ocupada.

Renda per capita = productivitat del treball * per-centatge de població ocupada

Utilitzant les dades de la Comptabilitat Regionald’Espanya per a l’any 2006, podem representar laposició relativa de les Illes Balears respecte aEspanya i Europa en aquestes variables. Els resul-tats es presenten en el gràfic adjunt. El nivell de

Font: INE

Descomposició de la renda per capita (2006)

60

50

40

30

35 40 45 50 55

80

Percentatge de població ocupada (2006)

Prod

uctiv

itat (

x100

0, P

PP, 2

006)

70

22.152 (ESP)

NOR33.363 (EUA)

ESP

IRL

BALGRE

AUSFRA

POR

HOLSUER.U.

BEL

DKITA

24.318 (UE 15)

UE15

ALEUE25

EUA

PIB PIB Ocupació––––––––––– = ––––––––––– x ––––––––––––––

Població Ocupació Població


renda per capita balear el 2006, superior al de laUnió Europea dels 15 i dels 25, se sustenta no tanten una productivitat superior del treball, sinó enun percentatge més alt de població ocupada. Elpercentatge d’ocupats és proper al 50%, ennivells similars als d’Alemanya, Suècia o el RegneUnit, i bastant més alts que els obtinguts per aEspanya. D’altra banda, la productivitat del tre-ball, si bé és superior a la de la Unió Europea dels25 o a la mitjana espanyola, es manté lleugera-ment per sota del valor obtingut per a la UnióEuropea dels 15.

En aquest sentit, la situació de la regió balears’assembla en termes agregats a la de païsoscom Alemanya, Suècia o el Regne Unit. No obs-tant això, hi ha diferències importants ambaquests països si fem una anàlisi més desagrega-da de l’estructura econòmica regional, i impor-tants diferències respecte a aquells països querepresenten l’avançada europea en progrés eco-nòmic i social. Amb aquestes vistes, l’economiabalear encara pot millorar el seu desenvolupa-ment econòmic apostant per ambdós vessants,productivitat i ocupació eficient de recursos.

En la resta de la secció analitzarem quins són elspilars que han determinat la posició de la comu-nitat balear en els dos components, productivitatdel treball i percentatge de població ocupada,factors determinants del nivell més alt de rendaper capita de la regió.

3.1.2. Contribució de laproductivitat sectorial

La productivitat del treball de la regió balear sesituava l’any 2006 en els 49.827 euros, una xifraun 5,8% per damunt de la mitjana espanyola, un2,4% superior a la Unió Europea dels 25, i un 3,7%inferior a la Unió Europea dels 15. Com comentà-vem anteriorment, més productivitat contribueixa mantenir un gap de renda per capita respecte ala Unió Europea dels 25 i Espanya, però el diferen-cial negatiu respecte a la Unió Europea dels 15minora el gap positiu en renda per capita respec-te a aquest agregat territorial.

Entre els principals factors explicatius dels resul-tats positius en productivitat del treball trobeml’especialització productiva de la regió. L’especia-lització més gran de la regió en el sector serveis,segon sector amb més productivitat mitjana,només per darrere del sector d’energia, i la pro-ductivitat balear més gran que la mitjana espan-yola dins d’aquest sector, contribueixen a elevarles xifres de VAB per treballador de la regió i asituar-les un 2,9% per damunt de la xifra espa-nyola el 2004.

Dins del sector serveis destaquen per l’elevadaproductivitat mitjana del treball, pràcticamenttots els sectors econòmics a excepció de les llarsque tenen personal domèstic, educació i altresserveis i activitats socials. L’especialització en elsector turístic contribueix a mantenir la produc-tivitat en nivells elevats. En els sectors d’hostale-ria, i transport i comunicacions, podem trobar un26,1% del total d’empleats de la regió. Aquestssectors, per tant, formen la pedra angular de l’e-conomia balear. Tenen un pes elevat dins de laregió; presenten una productivitat superior a lamitjana agregada de la regió; i són més produc-tius a la regió que en la mitjana espanyola delsector.

Les bones xifres en termes de productivitatobtingudes per al sector serveis contrasten ambels pitjors resultats obtinguts per als sectors de laconstrucció i de la indústria. En ambdós, la pro-ductivitat de la regió només assoleix un 75% de lamitjana espanyola. La contribució més negativas’observa en el sector de la construcció, en el quala més de presentar una menor productivitat mit-jana del treball, tant en termes relatius respectea la mitjana del sector a Espanya, com en relacióamb la productivitat mitjana balear, es destinauna important quantitat de recursos de la regió,ocupant un 15,3% del total d’ocupats.

El sector industrial té històricament un pesmenor en l’economia balear. En principi, en el sec-tor es troba un 7,2% de l’ocupació regional, ambun índex d’especialització respecte a Espanya del0,45, bastant allunyat de la unitat. Cal esmentarque normalment l’especialització de la comuni-


tat balear se sustenta en sectors tradicionals demenor productivitat mitjana del treball.

La baixa especialització industrial també incideixdirectament sobre la productivitat dins de cadasubsector. Així, tots els subsectors industrialstenen menys productivitat en la regió que en la

mitjana espanyola, cosa que redueix encara mésla seva contribució final a la renda regional.

Finalment, a causa del caràcter insular de la regió,no és estrany el menor pes relatiu que ha tingutsempre el sector de l’agricultura i de la pesca enla seva economia. L’any 2004, només un 2,1% dels

Productivitat i pesos sectorials a les Illes Balears (2004)

VAB/ocupació Balears Índex PesValor, En relació d’especia- del2004 amb Espanya lització sector

Total regional 44.733 102,9%

Agricultura, ramaderia i pesca 28.811 107,1% 0,39 2,1%

Energia 132.257 95,5% 0,82 0,6%

Indústria 29.068 75,9% 0,45 7,2%Indústria de l'alimentació, begudes i tabac 31.262 85,8% 0,50 1,2%Indústria del tèxtil, confecció, cuir i del calçat 17.919 79,7% 0,63 1,0%Indústria de la fusta i el suro 19.850 85,8% 0,94 0,6%Indústria del paper; edició i arts gràfiques 28.495 64,4% 0,55 0,7%Indústria química 48.900 75,1% 0,05 0,0%Indústria del cautxú i matèries plàstiques 31.708 77,6% 0,12 0,1%Altres productes minerals no metàl·lics 40.750 91,8% 0,55 0,6%Metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics 31.533 78,5% 0,37 1,0%Maquinària i equip mecànic 31,765 76,6% 0,28 0,3%Equip elèctric, electrònic i òptic 24.316 60,5% 0,16 0,1%Fabricació de material de transport 41.210 93,4% 0,37 0,6%

Indústries manufactureres diverses 25.245 107,9% 0,71 1,0%

Construcció 26.899 74,8% 1,31 15,3%

Serveis 43.623 109,7% 1,13 74,9%Comerç i reparació 28.958 101,4% 0,87 12,9%Hostaleria 49.344 107,4% 3,03 19,7%Transport i comunicacions 53.027 104,8% 1,14 6,4%Intermediació financera 100.747 107,6% 0,82 1,6%Immobiliàries i serveis empresarials 89.529 121,1% 0,87 7,4%Administració pública 41.068 121,1% 0,72 4,9%Educació 36.763 98,2% 0,87 4,4%Activitats sanitàries i veterinàries;serveis socials 43.617 122,1% 0,83 4,9%Altres serveis i activitats socials;serveis personals 26.072 77,4% 1,26 5,3%

Llars que utilitzen personal domèstic 5.249 98,7% 1,10 7,3%

Valor afegit brut total 40.241 102,9% 1,00 1,00

Font: Comptabilitat Regional d'Espanya, INE

Nota: El pes del sector s'ha comptabilitzat en termes d'ocupació. L'índex d'especialització es calcula dividint el pes relatiu del sectoren la regió pel pes del sector a Espanya


ocupats balears estaven treballant en aquestsector, davant de les xifres superiors al 4,0% de lamitjana espanyola. No obstant això, el sector pre-senta en la regió una productivitat lleugeramentsuperior a l’espanyola, amb un valor del VAB perempleat equivalent a un 107,1% del VAB perempleat espanyol. Unes productivitats menorsno serien rendibles en un entorn marcat per larendibilitat del sector serveis. Això ha dut a unaespecialització en productes agrícoles de mésproductivitat mitjana. No obstant això, a causade l’escàs pes en termes d’ocupació, i com que laproductivitat dins d’aquest sector no supera els29.000 euros, la contribució del sector primari ala renda regional és escassa.

3.1.3. Contribució dels recursoshumans

Com vèiem anteriorment, un dels factors fona-mentals de la renda per capita més alta de laregió balear és el percentatge superior de pobla-ció empleada. És a dir, el fet de ser més eficients al’hora d’assignar el recurs productiu treball a lageneració de noves activitats productives. Enaquest sentit, podem pensar que el funciona-ment del mercat de treball és molt més eficaç enla comunitat balear, que afavoreix més ajustentre demanda i oferta de treball.

El funcionament del mercat de treball es plasmaen els bons resultats obtinguts per a la taxa d’ac-tivitat, la taxa d’ocupació i la taxa d’atur, a partirde les dades de l’Enquesta de Població Activa del’INE. Amb un 53,3% de la població de la regió ensituació activa, davant d’un 49,2% per a Espanya o

Mercat de treball a les Illes Balears (2006)

Illes Balears Espanya UE-15 UE-25Taxa d’activitat

Total 53,3% 49,2% 48,3% 48,0%Dones 45,6% 40,8% 42,4% 42,1%

Edats >55 24,3% 19,6% 21,9% 21,5%

Taxa d’ocupacióTotal 60,0% 53,4% 53,3% 52,6%Dones 50,0% 42,4% 45,7% 45,1%

Edats >55 23,3% 18,6% 20,7% 20,3%

Taxa d’atur totalTotal 6,5% 8,5% 7,7% 8,2%Dones 8,3% 11,6% 8,6% 9,1%

Educació% població activa amb almenys estudissecundaris segona etapa 51,2% 55,2% 70,7% 73,5%

Temporalitat% assalariats amb contracte temporal 33,2% 34,0% 14,7% 14,9%

Temps parcial% assalariats amb temps parcial 10,8% 12,0% 20,8% 18,8%

Atur de llarga durada% desocupats 12,5% 21,7% 42,1% 44,9%

Font: INE


un 48,3% per a la Unió Europea dels 15, Balears ésuna de les regions europees més avançades al’hora d’incorporar recursos demogràfics al mer-cat de treball. Addicionalment, una vegadaimmersos en el mercat de treball, la possibilitatde trobar ocupació és molt més gran a la regió, talcom ho posa de manifest la taxa d’atur situada enel 6,5%, davant el 8,5% de la mitjana espanyola.L’atur de llarga durada es troba en xifres mínimesamb només un 12,6% dels aturats que fa més d’unany que no troben feina. Sens dubte, l’especialit-zació productiva de la regió, amb una estructuraeconòmica summament dependent del turisme,influeix positivament sobre el funcionamentagregat del mercat de treball.

Davant d’aquestes dades positives del mercatlaboral, contrasten els pitjors resultats en termesde flexibilitat del mercat de treball i d’estoc decapital humà, dimensions sobre les quals ésnecessari actuar. Només un 51,2% de la poblacióactiva de la comunitat tenia un nivell d’educaciód’almenys estudis secundaris segona etapa,davant del 55,2% per a la mitjana espanyola o73,5% de la Unió Europea dels 25. Tampoc no ésmolt favorable la situació en matèria de regene-ració de l’estoc de capital humà. El fracàs escolari l’abandó precoç, fomentat per l’estructura sec-torial de la regió, i la dèbil tradició universitària,incideixen sobre el ritme d’acumulació de noucapital humà.

D’altra banda, la temporalitat es col·loca en xifreselevades, amb un de cada 3 contractes signats decaràcter temporal, una xifra molt per damunt del14,9% obtingut per a la mitjana de la Unió Euro-pea dels 25. L’estabilitat i l’estacionalitat del sec-tor terciari, i en especial dels sectors associats al’hostaleria, incideix en els resultats en aquestadimensió dins de la comunitat balear. Addicional-ment, la precarietat laboral en molts àmbits del’estructura econòmica també és un elementcaracterístic de la regió en particular, i d’Espanyaen general.

Finalment, a la comunitat balear només un 10,8%dels assalariats tenen un contracte a temps par-cial, davant de xifres entorn del 20% a la UnióEuropea dels 15 i dels 25. No obstant això, s’hanestès, de vegades amb molt d’èxit, altres alterna-tives afavoridores de la flexibilitat laboral, comara l’èxit de la fórmula fix-discontinu dins del sec-tor terciari, que ajusta la demanda i l’oferta labo-ral en períodes i sectors de forta estacionalitat, iredueix la perniciosa temporalitat.

3.2. Empreses i emprenedorsPer aconseguir elevades cotes de prosperitat amitjà i a llarg termini, la capacitat per crearempreses es configura com un aspecte clau d’e-conomies modernes com la balear. Això és degutal mecanisme d’innovació i progrés tecnològicassociats a la creació empresarial i la capacitatper emprendre dels individus. Per aconseguir-ho,els individus a les Balears no només han de teniraptituds per portar a terme una activitat empre-sarial, també s’han de trobar amb poques travesburocràtiques i administratives. A més, és crucialque aquests emprenedors comptin a les Balearsamb el finançament adequat que acompanyi elseu esforç i la il·lusió personal per concretar elseu projecte.

Per tant, el repte de l’economia balear és, en pri-mer lloc, proporcionar aquesta massa crítica d’in-dividus preparats per assumir i afrontar riscos,que inclogui també aspectes com la superaciódels projectes sense èxit;6 en segon lloc, reduir almàxim les traves administratives i la regulacióassociada tant a la creació com al tancamentd’empreses, i finalment, crear un sistema finan-cer que permeti a inversors i a emprenedorscasar l’oferta i la demanda de les seves respecti-ves capacitats i necessitats de finançament.


6 En aquest sentit cal destacar l’últim comunicat de la Comissió Europea, COM (2007) 584 final, de 5 d’octubre de2007, titulat «Superar l’estigma del fracàs empresarial - per una política que ofereixi una segona oportunitat».

Per què són importants els emprenedors per ales BalearsLa teoria econòmica afirma que les grans empre-ses, en un context oligopolístic, innoven fona-mentalment per no perdre competitivitat i quotade mercat, adoptant una mena de rutina en elprocés d’innovació que és internalitzat en elsplans estratègics anuals.7 Així, en aquest context,la innovació s’acaba per sistematitzar com a pro-tecció natural davant la competència. En canvi,l’èxit en la innovació de l’emprenedor balearpodria arribar de la seva llibertat per innovarsense estar pressionat per la competència, bus-cant per a la seva innovació una sortida al mercatambiciosa i sense especular amb un llançamentdel producte o servei poc decidit, és a dir, correntmés riscos però esperant més retorns.

L’emergència d’emprenedors a les Balears es pro-duiria en permetre que la capacitat per empren-dre fluís, com un bé econòmic més, cap a vetes demercat on l’emprenedor esperés un retorn de lainversió superior. Així, els emprenedors darrerede les pimes innovadores a les Balears buscarienvetes de mercat amb alt potencial i lideratge tèc-nic. De fet, alguns estudis posen de manifest queles pimes són efectives en la innovació i a méssón més rellevants que les grans empreses en elprocés de canvi tecnològic d’un país o d’unaregió.8

Per tant, des d’un punt de vista de política econò-mica de les Balears, seria primordial eliminar lesbarreres que comportin coartar l’aparició depimes innovadores i la seva immersió en lesnoves tecnologies.

3.2.1. Composició de l’estructuraempresarial

El nombre d’empreses actives a les Illes Balearssegons l’INE (Directori Central d’Empreses, 2007)és de 91.254, cosa que representa el 2,7% del totald’empreses a Espanya. Segons el sector en quèdesenvolupen l’activitat, les empreses es distri-bueixen com mostra el gràfic de la pàginasegüent.

En comparació amb la distribució en el conjuntd’Espanya, s’aprecia una proporció superior d’em-preses en els sectors dins de l’epígraf denominat«lloguer i activitats empresarials». Concreta-ment, aquest epígraf representa més d’una quar-ta part del teixit empresarial balear i, al seu torn,està compost fonamentalment per dos sectorsque acaparen més del 80%. Es tracta d’«activitatsimmobiliàries» i «altres activitats empresarials»(serveis jurídics, de comptabilitat i consultoria,arquitectura i enginyeria, publicitat, recursoshumans, investigació i seguretat, neteja indus-trial i d’altres). El primer està estretament relacio-nat amb el turisme i el segon amb serveis asso-ciats a l’activitat empresarial immobiliària.

L’epígraf de «comerç» és el segon més importanta les Balears quant a nombre d’empreses, gairebéun 22%, compost majoritàriament pel comerç aldetall. El segueix «construcció» (17,3%) que, adiferència de l’anterior, mostra una marcadaespecialització empresarial en superar en gairebétres punts percentuals la proporció d’empresesd’aquest sector a Espanya. Aquest és també elcas d’«hostaleria» que, amb l’11,4% d’empreses ales Balears dedicades a aquesta activitat, mostrauna proporció més gran que el teixit empresarialespanyol d’aquest sector.


7 Un dels més actius respecte a aquesta teoria és el catedràtic de la Universitat de Nova York, William Baumol. Con-sulteu The Free-Market Innovation Machine: Analyzing the Growth Miracle of Capitalism, Princeton: Princeton Uni-versity Press, 2002.

8 La Small Business Administration dels Estats Units va realitzar el 2003 un estudi de les pimes innovadores a partird’enquestes. El resultat va mostrar que les patents més esmentades són les que han sortit de pimes; aquestes a mésprodueixen més patents per empleat i, de mitjana, són patents més rellevants des del punt de vista tècnic. D’altrabanda, també tenen més relació amb la tecnologia desenvolupada localment i en depenen més, a diferència de lesgrans empreses que tendeixen a elaborar la seva pròpia tecnologia.

Especialització empresarialAprofundint en l’anàlisi de l’especialització de l’e-conomia balear i tenint en compte el nombred’empreses en termes relatius, podem observar elpercentatge d’empreses per branques d’activitaten proporció al total nacional o regional, i com-parar ambdós percentatges. Aquells sectors quea les Balears comptin amb un percentatge d’em-preses més gran que a Espanya tindran un índexd’especialització9 superior.

Així, veiem en els gràfics següents la representa-ció del teixit empresarial per sectors d’especialit-zació en les branques d’activitat industrial i deserveis10 per als 53 sectors analitzats.

Concretament, per a la branca d’activitat indus-trial s’observa ràpidament que és el sector defabricació d’altre material de transport el quedestaca de manera molt significativa (índex d’es-pecialització del 7,7). Altres sectors amb un índexd’especialització més alt que 1 són el de la fusta iel suro, i el de l’adob. No obstant això, encara queaquests sectors, en proporció, presenten un nom-bre d’empreses superior al total nacional, el seugrau d’especialització no té en compte el nombred’empreses totals en el sector.

La taula que mostrem més avall reflecteixaquesta dada en la columna més a la dreta, cosaque dóna idea del volum en termes absoluts d’a-quests sectors amb més especialització. Cap


9 L’índex d’especialització mesura el grau d’especialització d’un determinat sector o activitat de la forma:Vi

B/VB

IEiB = ––––––– en què IE = índex d’especialització de l’activitat; V = nombre d’empreses; «i» = sector d’activitat;

ViE/VE

«B» = Balears i «E» = Espanya.

10 La branca de la construcció, per tant, no està representada però igualment compta amb un índex d’especialitzaciód’1,18 a les Balears.

Serveis públics

Lloguer i act.emp.

Font: DIRCE (INE)

Transport icomunicacions

Hostaleria

Comerç

Construcció

Indústria

Composició del teixit empresarial per sector d’activitat a les Illes Balearsvs. Espanya (2007)

Espanya Illes Balears0%

14,6

8,6

7,3

24,7

7,0

12,1

17,3

11,4

5,7

26,2

5,6

11,6

25,3 21,9

20%

40%

60%

100%

80%

d’ells no compta amb més de 620 empreses,cosa que evidencia la seva escassa rellevància enles més de 90.000 empreses de les Balears. De

fet, com hem vist prèviament, la branca d’indús-tria no té un gran pes en l’economia balear pernombre d’empreses.


Índex d’especialització de les branques d’activitat industrial a lesIlles Balears (2007)

Font: DIRCE 2007 (INE)

1

2 15 16

17

18

19

20

21

22

23

24

25 26 27

28

29

30

31

32

33

34

36

37

35

0

Rànquing Branques industrials Índex N. Empresesa les Balears

1 35 - Fabricació d'un altre material de transport 7,73 594

2 20 - Fusta i suro, excepte mobles 1,33 6163 19 - Adob i acabat cuir; fabric. art. marroquineria i viatge 1,22 2014 26 - Altres productes minerals no metàl·lics 0,88 299

5 36 - Fabricació de mobles; altres ind. manufactureres 0,87 6456 22 - Edició, arts gràfiques i reprod. de suports gravats 0,83 584

7 33 - Fabric. material medicoquirúrgic, precisió, òptica i rellotgeria 0,75 1248 28 - Productes metàl·lics, excepte maquinària i equip 0,65 817

9 17 - Indústria tèxtil 0,65 161

10 16 - Indústria del tabac 0,64 111 15 - Productes alimentaris i begudes 0,64 551

12 37 - Reciclatge 0,55 4


Una altra qüestió és l’anàlisi de l’especialitzacióde les empreses del sector serveis. En aquest cas,l’anàlisi del gràfic d’especialització de més avallmostra un nombre més gran de sectors amb uníndex superior a 1. Dos d’aquests sectors desta-quen molt clarament (transport marítim, i aeri i

espacial) però, no obstant això, no compten ambun nombre d’empreses realment significatiu.L’hostaleria i les activitats immobiliàries són elssectors amb més nombre d’empreses en xifresabsolutes i amb un índex d’especialització supe-rior a la unitat.


Índex d’especialització de les branques d’activitat de serveis a lesIlles Balears (2007)


50 51

52

55

60

61

62

63

64

65

66 67 70

72

73

74

80

85

90

91

92

93

1

2

71

0

Finalment, l’estructura empresarial a les IllesBalears es pot caracteritzar segons el volum deles empreses que la formen. Com sabem, Espan-ya està caracteritzada per un teixit empresarialbasat en pimes i, com es pot comprovar en el grà-fic següent, les Balears tampoc no es diferenciend’aquesta estructura. Per a les illes, la proporcióde microempreses (empreses amb menys de 10

empleats) és, fins i tot, un 3,4% superior que en elconjunt d’Espanya, mentre que, per a la restad’estrats, les Balears presenten una proporciómenor, i és especialment significatiu el cas de lesmitjanes empreses (de 50 a 200 empleats) ambmés d’un 25% d’empreses per sota del totalnacional.


Rànquing Branques de serveis Índex N. Empresesa les Balears

1 61 - Transport marítim i vies de navegació int. 5,56 67

2 62 - Transport aeri i espacial 2,87 203 71 - Lloguer maq. i eq. sense operari, personals i domèstics 2,14 1.535

4 55 - Hostaleria 1,32 10.3745 90 - Activitats de sanejament públic 1,27 198

6 70 - Activitats immobiliàries 1,21 7.222

7 63 - Act. annexes als transports; act. d'agències viatges 1,19 7918 92 - Activitats recreatives, culturals i esportives 1,12 2.396

9 67 - Activitats auxiliars a la intermediació financera 1,01 1.60110 93 - Activitats diverses de serveis personals 0,98 2.604

11 73 - Recerca i desenvolupament 0,96 460

12 85 - Activitats sanitàries i veterinàries, servei social 0,95 3.298



90

80

70

Senseassalariats

60

Índex d’empreses per dimensió a les Illes Balears(Espanya=100)

Menysde 10

De 10 a50

De 50 a200

2004

103,4

94,3

76,8

87,9

Més de200

100 98,1

3.2.2. Dinàmica empresarial icapacitat per emprendre a lesIlles Balears

Dinàmica empresarialLa capacitat d’un territori de crear empreses espot mesurar a partir de la comparació del nom-bre d’empreses comptabilitzades en diferentsperíodes de temps. Per al cas de les Illes Balears,com es veu en el gràfic de més avall, s’observa enel període analitzat una evolució particular quereflecteix dues qüestions rellevants:

– El patró de creixement del nombre d’empresesha estat similar al del conjunt d’Espanya en elperíode 2000-2007, mesurat en termes inter-anuals. S’observen comportaments cíclics simi-lars encara que amb diferències en la intensitatper períodes.

– Hi ha una clara discontinuïtat en la tendènciade creixement respecte al total de l’economiaen el període 2003-2004.

D’altra banda, la natalitat empresarial està nor-malment associada a l’afiliació a la seguretatsocial de treballadors per compte propi ja que,en la majoria dels casos, això comporta unaactivitat emprenedora que s’ha de veure reflec-tida necessàriament en l’evolució d’aquestaestadística.

Així, analitzant el creixement interanual delnombre d’afiliats per compte propi en el període2000-2007 (agost), amb dades mensuals, es potobservar una clara correlació amb la mateixavariable per al total nacional, i tres períodes bendiferenciats. En primer lloc, els dos primers anysde l’anàlisi mostren més dinamisme empresa-rial per part dels empresaris de les Balears queen el conjunt d’Espanya. A partir de l’any 2002,tanmateix, els papers s’intercanvien i observemun fre clar en el dinamisme balear respecte alnacional. No hem d’oblidar que aquests són elsanys de la crisi mundial després dels atemptatsde l’11-S als Estats Units, amb les implicacionscorresponents sobre determinades empreses i


Font: DIRCE

Evolució del n. d’empreses a les Illes Balears vs. Espanya (1999-2007)% de creixement anual

2000 2002 200720042001 2003 2006

4%

2005


10%

8%

6%

2%

0%

12%

regions molt exposades al turisme, com és elcas de les Balears. Finalment, hi ha un períodede gran dinamisme i posterior desacceleració el2004-2007, tenint en compte que des de finalsdel 2005, l’evolució és pràcticament igual a l’es-panyola.

Perspectives de la capacitat per emprendreEn molts casos, com s’ha comentat en la intro-ducció d’aquest epígraf, l’aparició d’emprenedorses constata a partir de les perspectives de negocio de les vetes de mercat que puguin resultar del’evolució econòmica de la regió. Per aquestmotiu, en aquest apartat s’analitzaran les pers-pectives empresarials a les Balears com a proxy(aproximació al valor d’una variable que no ésdirectament observable) de les oportunitats peremprendre en la regió.

En primer lloc, comparant la dada de les Illes Ba-lears amb la d’Espanya, observem que el 2007 lesperspectives d’augment de la xifra de negoci sónlleugerament superiors a les del conjunt d’Espan-ya. Respecte al 2006, tanmateix, veiem unaimportant reducció del percentatge d’empresa-ris, amb una perspectiva d’augment des del 81%fins al 65% el 2007. No obstant això, també s’ob-serva un percentatge menor d’empresaris a lesBalears que preveuen una reducció d’aquestavariable el 2007 (3%) respecte al 2006 (7%). Eltransvasament, per tant, ha estat d’empresarisque esperaven un augment el 2006 cap a unaprevisió de manteniment el 2007.


Font: INSS

Creixement del nombre d’afiliats per compte propi: Illes Balears vs. Espanya(2000-2007)

2000 2002 200720042001 2003 2006

2%

2005


4%

3%

1%

0%


Font: Perspectives Empresarials 2007. Cambra de Comerç

Reducció

Manteniment

Augment

Perspectives de xifra de negoci (2007)


20%

40%

60%

100%

80% 31

6

63

32

65

3


Reducció

Manteniment

Augment

Perspectives de xifra de negoci (2006)


70

20%

40%

60%

100%

80%

11 7

19

12

81

Respecte a la confiança empresarial expressadapels empresaris enquestats, s’observa una ten-dència similar a l’anterior, amb les Balears perdamunt de la mitjana espanyola en les respostesd’augment per a l’any 2007 (41% davant del 29%d’empresaris espanyols), mentre que hi ha menysde la meitat d’empresaris balears que apostenper una reducció respecte al total nacional (8% i19% respectivament). En aquest mateix epígraf,respecte al 2006, s’observa igualment una lleu-gera disminució en les respostes de reducció pera les Balears en un punt percentual. De nou, el

canvi més gran de perspectives en un any a lesilles es percep en el percentatge d’empresaris quehan passat d’esperar un augment en la confiançaempresarial (54% el 2006 a un 41% el 2007) a unmanteniment (37% el 2006 a un 51% el 2007).

En definitiva, l’oportunitat per emprendre a lesBalears, estimada a partir de les perspectivesempresarials a la regió, ha descendit respecte al’any 2006 però, d’altra banda, encara manté unavantatge considerable respecte a la mitjana delpaís.



Reducció

Manteniment

Augment

Confiança empresarial (2007)


20%

40%

60%

100%

80%

198

52

51

41

29

3.2.3. Estructura de la promoció al’emprenedor a les Illes Balears:organització i iniciativesdestacades

Com hem conclòs en l’epígraf anterior, tenint encompte les millors perspectives empresarials dela regió respecte a la mitjana espanyola, si lesIlles Balears comptessin amb una estructura pro-mocional amb la capacitat per emprendre ade-quada, això podria significar un avantatge relatiurespecte a altres àrees geogràfiques d’Espanyaper a l’entrada i l’emergència d’emprenedorsinnovadors a la regió.

En aquest apartat s’analitzen somerament al-guns elements clau del suport per a l’activitatemprenedora de les Balears, tenint en compteque en l’apartat 3.4.3 del capítol relatiu a la socie-tat del coneixement, es fa menció específica alsuport a les Balears a la generació d’empreses debase tecnològica.

Estructura de la promoció a l’emprenedoriaa les Illes Balears: organització i iniciativesdestacadesDes de la Conselleria de Comerç, Indústria i Ener-gia es gestionen ajuts a la creació de pimesindustrials mitjançant la subvenció per a l’adqui-sició d’equips, maquinària, instal·lacions, projec-tes i despeses de publicitat.

Els CEEI Balears són un dels principals referentsen la creació de noves petites i mitjanes empre-ses i/o activitats noves en les existents basant-seen elements innovadors amb potencial de desen-volupament. Les línies de suport són: les spin-off(empreses derivades) industrials, basades en lacreació de noves activitats econòmiques creadesen el si d’empreses existents; empreses innova-dores de base tecnològica sorgides d’universitats,centres tecnològics, laboratoris i departamentstècnics d’empreses; i les spin-off acadèmiques, apartir de l’endegament de projectes que sorgei-xen de l’entorn universitari.



Reducció

Manteniment

Augment

Confiança empresarial (2006)


20%

40%

60%

100%

80%

239

46

37

54

31

El portal a Internet www.balearsempren.com,organitzat pel CEEI Balears i CAEB, és una desta-cada plataforma d’informació de tot allò relatiu ala creació empresarial i suport a l’emprenedor.Compta amb el finançament del Govern balear através de tres de les seves conselleries: Treball,Indústria i Comerç, i Economia. També forneixd’aplicacions i eines per a la creació d’empresesaixí com manuals per emprendre, amb tots elspassos necessaris per fer-ho. Alberga a més unClub de l’emprenedor, que serveix de comunitatoberta per a usuaris del portal i com a market-place per connectar activitats, professionals iempreses.

La Finestreta Única Empresarial (FUE) de Palmade Mallorca és un dels organismes més eficaçosper a la promoció de l’emprenedoria a les Balears.Compta amb un equip d’experts que guia l’em-prenedor en les diferents fases de creació de laseva empresa, des de la definició del projecte finsa la posada en marxa definitiva. No obstant això,la FUE de Palma de Mallorca és de les poques enel territori nacional que no ofereix un servei d’as-sessorament via web, únicament és presencial iamb cita prèvia.

La Confederació Balear d’Associació d’Empreses,CAEB, compta amb un servei de creació d’empre-ses, i ofereix informació i assessorament per a laposada en marxa de negocis. Està integrada en laXarxa d’Orientació Laboral del Servei d’Ocupacióde les Illes Balears (SOIB). D’altra banda, l’altragran associació empresarial de les illes, Pimem,ha posat en marxa el servei Feim Empresa, d’in-formació i assessorament empresarial gratuïtper als emprenedors i les pimes, que compta ambdelegacions a Palma, Inca i Manacor.

L’Associació Joves Empresaris de les Balears dis-posa, així mateix, d’un servei d’assessoramentgratuït per a emprenedors, a través del Gabinetde Suport Integral a l’Emprenedor Jove, fruit deconvenis de col·laboració signats entre l’Associa-ció i la Direcció General de Joventut del Governbalear, amb el suport econòmic de l’INJUVE, i elConsell Insular d’Eivissa i Formentera. Aquestassessorament incorpora també un seguimentindividualitzat de l’empresa una vegada aquesta

ha començat a caminar, al llarg dels primers anysde vida.

La Societat de Garantia Recíproca de les Illes Bale-ars, ISBA SGR, per al finançament de petites i mit-janes empreses, té l’objectiu de facilitar l’accés alfinançament de projectes empresarials viablesen les millors condicions del mercat, indepen-dentment de les garanties aportades. Ofereixavals per a préstecs per a inversions en actiusfixos i, excepcionalment, en capital circulant, deles empreses de nova creació.

Finalment, la línia ICO-CAIB, creada el febrer del2006, és una línia de crèdit de l’ICO juntamentamb el Govern de les Illes Balears, amb una dota-ció de 40,0 milions d’euros per al 2007, i amb l’ob-jectiu de finançar les inversions efectuades a lesBalears. Dels 9,2 milions d’euros formalitzats alllarg de l’exercici, un 67,3% correspon a opera-cions portades a terme en els sectors del comerçi l’hostaleria. Aquesta línia engloba crèdits per adones emprenedores i professionals col·legiats.

3.3. Clústers i vetes de mercatd’excel·lènciaMalgrat el formidable èxit de l’economia balearen la transició de la seva economia durant lesúltimes dècades cap a una posició prominententre les diferents comunitats autònomesespanyoles, la trajectòria de convergència analit-zada en les seccions anteriors indica que ésnecessari avançar en el canvi dels fonamentseconòmics de la regió més ràpidament del ques’ha estat fent en el passat.

Per fonamentar aquesta trajectòria, res millorque generalitzar les diverses bones pràctiquesque es puguin estar donant en l’economia baleari en les altres esferes que determinen l’acompli-ment general de la regió. Però amb la simpleconstatació que aquestes bones pràctiques esdonen, no n’hi ha prou. Per descomptat, caldràconstatar també les deficiències i, al mateixtemps, indicar la manera de corregir-les.

Però pel que fa a tot això anterior, és necessarique l’articulació de les activitats econòmiques


més prometedores s’organitzi en un esquema derelacions interindustrials de qualitat, que multi-pliqui l’eficàcia de les empreses de la regió i elspermeti superar les limitacions associades a laseva reduïda escala mitjançant la cooperaciónecessària. Des d’una plataforma semblant, elssectors de l’economia balear, tant els consolidatscom els emergents, tindran l’abast global impres-cindible per a la competitivitat en el segle XXI.Una organització semblant del teixit empresariali de les activitats econòmiques és la que, junta-ment amb altres factors de competitivitat, enfor-teix les economies territorials sigui quina sigui laseva dimensió geogràfica.

L’existència d’aglomeracions d’activitats relacio-nades concentrades geogràficament (o demanera virtual, fins i tot), és a dir de clústers,determina decisivament la competitivitat d’unterritori. Tant els clústers consolidats com elsemergents han de ser objecte d’un seguiment iimpuls estret per part dels responsables polítics,però entendríem malament el concepte de clús-ter si penséssim que el seu èxit depèn de les ini-ciatives top-down que puguem prendre. L’aglo-meració d’activitats produeix millors efectes siés espontània i sorgeix bottom-up, encara queadmeti ajudes i estímuls institucionals.

Les Balears compten amb alguns clústers benestablerts, encara que no exempts de problemesde maduresa i orientació, com el turístic, i tenenelements en diversos altres camps d’activitat queindiquen que l’emergència o la consolidació declústers és viable, com és el cas dels transports iles comunicacions, o l’energia. Aquesta secció esdeté en l’anàlisi de la situació i les perspectivesen matèria d’aglomeració articulada d’activitats.

Com que la regió és una economia insular, moltesespecificitats s’associen al procés de clusteritza-ció que certes activitats puguin protagonitzar,però aquestes especificitats no han de jugar obli-gatòriament en contra del procés, més aviat alcontrari. Aquesta és la raó per la qual associem,en l’anàlisi posterior, una dimensió virtual de laclusterització (les connexions a distància i el tre-ball en xarxa) a la dimensió geogràfica i espacialestreta més comunament considerada.

3.3.1. El clúster turístic balear.Un sector robust que s’ha demantenir de manera sostenible

Com és ben sabut, el turisme ha estat durant lesúltimes dècades el motor de l’economia i el pro-grés de l’arxipèlag. Els grans èxits i les lliçonsmés amargues per a la regió han arribat a travésseu; i per la seva tracció o empenta la resta degrans sectors d’activitat i les connexions globalsde les quals les illes gaudeixen han quedat lli-gats d’una manera fins i tot excessiva a la sortd’aquest sector.

El turisme a les Illes Balears és més que un clús-ter. És una de les marques globals del turismeespanyol. En el seu si s’han forjat les multinacio-nals balears i espanyoles del sector i la seva refe-rència s’ha instal·lat en l’imaginari de desenes demilions de llars espanyoles i europees. Les sevesderivades són enormes, i les implicacions també.Així, l’assignació de recursos (capitals, ocupació) aquè el sector obliga al conjunt de l’economiaregional, la interrelació amb les grans xarxesmundials de comercialització de serveis turístics,el rebliment dels espais turístics i la mateixa rein-venció permanent del producte turístic balear,amb totes les seves especificitats, comportenllums i ombres, en el balanç de les quals, fins a ladata, la regió ha sabut trobar un formidable filóper al seu desenvolupament. Però convé no des-atendre els senyals que es perceben sobre que enalgunes de les partides d’aquest balanç els pas-sius comencen a pesar més que els actius.

L’esmentada assignació de recursos al sectorturístic i als seus encontorns, com ara la cons-trucció, pot haver evitat el desenvolupamentd’activitats alternatives que facilitessin la diversi-ficació de l’economia balear en una fase més pri-merenca. No és tant problema de finançament,que no ha faltat els darrers anys des de la incor-poració de l’economia espanyola a l’euro, sinó delfet que l’emergència d’altres activitats alternati-ves hagués pogut comptar amb empresaris con-vençuts de l’interès empresarial d’aquestes altresactivitats, o que els treballadors qualificats enhabilitats diferents de les requerides pel sectorturístic estiguessin disponibles, o que els proveï-


dors locals i les xarxes comercials d’abast ha-guessin pogut potenciar l’emergència d’aquestesaltres activitats. El turisme balear ha gaudit detal atractiu durant totes aquestes dècades que,malgrat els alts i baixos cíclics, ha mantingut entensió permanent la capacitat productiva delconjunt de la regió. Un dels exemples més cla-morosos d’intrusió en l’estructura de recursos dela regió, no precisament favorable, el trobem enel cas de l’educació, àmbit en el qual l’abandóescolar induït per la facilitat de trobar feina en elsector turístic està distorsionant la piràmide dequalificacions de la població. D’una banda,traient els nois dels esglaons formatius superiorsen l’educació secundària i terciària i determinantun nivell formatiu general més reduït i, de l’altra,induint un fort biaix en l’oferta global de capitalhumà a les illes cap a l’especialització en el sector,en detriment d’una oferta més variada.

La dominància de l’activitat turística no ha d’im-pedir que una part dels recursos productius de laregió, i els que puguin arribar des de fora, s’assig-nin a activitats alternatives en les quals tambéradica el futur econòmic i social de l’arxipèlag. Elsector necessita reestructuracions aquí i allà i, defet, el debat sobre la moratòria turística, perimperfecte i esbiaixat que encara es presenti,expressa eloqüentment la necessitat d’unapausa per respirar fondo, aprendre lliçons, perse-verar en les bones pràctiques i caminar cap a unadiversificació sostenible de les fonts de riquesaper al futur.

El clúster turístic balear és un clar exemple, comn’hi ha pocs en l’economia espanyola, de clústermadur que necessita una «reinvenció» estratègi-ca per diverses raons. Primer, per impulsar lesmillors realitzacions i crear la diferenciació queles faci visibles en el mercat global. Segon, perrevitalitzar la qualitat de l’entorn natural del qualdepèn críticament la supervivència del sector.Tercer, per alliberar recursos de tot tipus (empre-sarials, treball i capital) per a l’impuls de novesactivitats econòmiques a l’arxipèlag. Finalment,per repensar el producte turístic balear davantl’emergència de nous tipus de turistes globalsamb uns hàbits molt diferents dels de les gene-racions precedents.

Això anterior no deixa de ser un programa ambi-ciós que requereix una transició pausada i unconsens molt actiu entre tots els interlocutorsrellevants. El fet que aquesta transició s’acabi for-mulant com una autèntica «reinvenció», més quecom una «reconversió», dependrà de molts fac-tors, molts ja presents en el sector balear, i de lagestió que els agents amb interessos facin delsreptes als quals s’enfronta.

L’adaptació del variat producte turístic balear elsúltims anys ha estat portentosa, igual que ho haestat el desplegament multinacional de les sevesempreses emblemàtiques. També cal al·ludir a lainnovació que, amb totes les limitacions que sub-sisteixen, ha representat el perfeccionament dela figura laboral del fix-discontinu. Finalment,l’expansió del turisme residencial a les illes s’hade veure com una derivada natural de la immen-sa popularitat que la destinació balear ha tinguttotes aquestes dècades calant profundament enl’imaginari.

Aquest últim desenvolupament té derivades méso menys desitjables, depenent dels interessosque es considerin, i si, d’una banda, desplaça lademanda turística cap a l’allotjament extrahote-ler, amb la consegüent minva de l’activitat d’a-quest subsector, de l’altra genera un plus regularde població en les destinacions turístiques de lesilles, que manté una demanda de béns i serveisassociats a les residències que romanen activesen bona mesura durant les fases estacionals mésbaixes.

Afortunadament, el «sol i platja» ja no és l’únicaoferta turística disponible a les Balears, tot i quecontinua estant associat a la marca turística de laregió. Altres activitats turístiques comencen aproliferar a partir de les activitats nàutiques, golf,turisme d’interior i de natura, alhora que altresmercats emissors, com l’italià i el francès, com-plementen l’oferta. Però el primer continuaràmarcant durant molt de temps el to del sector.Per això és important renovar igualment aquestamateixa oferta de «sol i platja», a més de com-plementar-la.


La «reinvenció» d’aquest segment crucial ésdoncs un imperatiu. La qualitat dels establi-ments, del servei al turista, de l’entorn naturalimmediat als hotels, la densitat d’aquests, etc.,necessiten probablement una important posadaal dia de les exigències dels nombrosíssims turis-tes que busquen expressament aquesta fórmula,però que la troben cada vegada en més destina-cions competidores. Les Balears no han de deixard’oferir aquesta fórmula, però això es pot fer demaneres molt diferents.

El terme «moratòria» evoca immediatament laconfrontació radical de models turístics i, a més,des de posicions ideològiques també enfronta-des, sovint. Però cal fer algunes consideracionssobre la necessitat de parar-se a pensar sobre elmoment turístic balear en particular, i l’espanyolen general, mirant cap endavant al mateixtemps. Potser conciliar els interessos del sector,dels quals pengen, no ho oblidem, les ocupacionsi la supervivència del teixit productiu i comerciallocal, amb els interessos conservacionistes mésextrems sigui senzillament impossible, però elque no ho hauria de ser és la necessitat de man-tenir el sector en marxa dins d’un context soste-nible que sigui satisfactori per a totes les parts,excloent-hi els extrems, que en cap cas no hau-rien de ser considerats com a representatius del’interès general.

Quan parlem del turisme en el cas d’Espanya,hem de pensar que ens referim a la segona po-tència mundial per nombre de visitants estran-gers i per ingressos totals derivats. Tampoc no ésen absolut menyspreable l’aportació del turismeresident, tan important com l’estranger. Sota capconcepte no són acceptables, doncs, els experi-ments a escala real que arrisquin la solidesa delsector i la seva connexió amb la resta de l’econo-mia, però, ja que els reptes són també formida-bles, han de ser benvinguts els intents de formu-lar sobre bases sostenibles el desenvolupamentfutur d’una activitat amb la qual l’economia bale-ar haurà de continuar comptant en el futur dis-cernible.

3.3.2. El clúster de lescomunicacions i logística

Fruit de la combinació entre l’especialitzacióturística de l’economia balear i la insularitat, lesinfraestructures de transport i les comunicacionsi la corresponent gestió (logística) i la seva pròpiaregulació són crítiques per a un funcionamenteficient del sector turístic en particular i de l’eco-nomia balear en general. Aquesta obligació deservei eficient implica a més nombroses oportu-nitats per al mateix sector de les comunicacionsfísiques i lògiques i proporciona derivades denegoci propi i economies d’escala per estendreaquestes activitats més enllà del turisme i de laregió.

En efecte, les activitats de transport aeri i marí-tim no solament serveixen al turisme, tot i queho fan majoritàriament, sinó que ofereixen ver-satilitat i escala per proveir moltes altres activi-tats industrials i de serveis avançats en els altressectors de l’economia balear. Al seu voltant escreen les noves empreses que faciliten la diversi-ficació econòmica de l’arxipèlag i el seu concursés vital per assegurar l’eficiència territorial delconjunt d’economies insulars que la formen.

L’eficiència d’aquest clúster multimodal necessi-ta críticament modes de gestió d’aquesta capaci-tat que se suportin tant en les noves tecnologiescom en les regulacions de mercat únic especial-ment rellevants en un territori segmentat com ésel cas de les Balears.

Transport aeronàutic i activitatsrelacionadesEstretament lligat al turisme, però amb versatili-tat suficient com per desenvolupar activitats sec-torials diverses, aquest sector té una presènciadestacada en l’economia balear. La capacitat delsseus aeroports i les seves connexions determinenque multitud d’empreses aeronàutiques d’opera-ció global el puguin utilitzar per a les seves acti-vitats estiguin o no relacionades amb el turismeen la zona. Cada vegada més, els aeroports decerta capacitat i qualitat de servei canalitzen volsen trànsit intracontinental o intercontinental


que no tenen origen-destinació en les zonesimmediates en què s’ubiquen. Sens dubte, les fre-qüències i la gamma de destinacions dels volsque serveixen als aeroports de la regió, han cons-tituït en tots aquests anys un important recursper a les empreses no balears no pertanyents alsector turístic i per a les llars residents.

Moltes companyies aèries s’estan ubicant al llargde tota la Mediterrània aprofitant les creixentsrelacions comercials, empresarials i, per des-comptat, turístiques entre Europa i Àfrica. Elsaeroports balears podrien competir amb avan-tatge en aquest espai per atraure les companyiesde tot tipus perquè hi estableixin els seus centresde gestió o servei. L’hangar de manteniment deGlobalia a l’aeroport de Palma és una bona mos-tra d’aquesta capacitat. No obstant això, la com-petència en aquest terreny requereix molta mésllibertat per part dels gestors aeroportuaris perfixar les tarifes i definir les seves polítiquescomercials, cosa que el model aeroportuariespanyol no permet en l’actualitat, en clara diver-gència amb el que s’observa entre els competi-dors.

Juntament amb els atractius de les diferents illes,es troben serveis turístics menys convencionals,com els de salut o congressos, que podrien captarl’atenció de nombrosíssims visitants globals d’altvalor afegit, per a la qual cosa les infraestructuresper a la prestació d’aquests serveis també s’estanposant al dia a les illes.

La segmentació insular del territori balear impo-sa, d’altra banda, limitacions a la continuïtatterritorial i obliga a una definició versàtil i unagestió eficient de les infraestructures de trans-port aeri i marítim (vegeu més avall). També estàen joc la continuïtat geogràfica del mercat regio-nal i la seva connexió amb el mercat nacional. Aaquest respecte, els operadors que serveixin lesnecessitats d’aquests mercats han de poder fer-ho sense entrebancs regulatoris que no farienmés que exacerbar les limitacions físiques. Elstemps de viatge, el cost directe i el confort delsdesplaçaments interinsulars es poden escurçarconsiderablement mitjançant més competènciaentre companyies, els mitjans tècnics de les quals

són cada vegada més adaptables a les condicionsdels mercats segmentats geogràficament.

En definitiva, encara que costa imaginar que lesactivitats aeroportuàries i el negoci que es gene-ra al seu voltant a l’arxipèlag deixin d’estar majo-ritàriament lligades a l’activitat turística, res noha d’impedir la realització tan intensa com siguipossible d’escenaris d’activitat basats en el des-envolupament d’un altre tipus d’operacionsalternatives a les del turisme. Però fins i tot dinsde les activitats turístiques, la possibilitat que elsistema aeroportuari balear sigui un aeroport deconnexió eficient, ben connectat i flexible per a laubicació de centres de gestió i servei de les com-panyies aèries, s’ha de perseguir amb deler.

Transport marítim i activitats relacionadesDe nou, com en el cas aeronàutic, el transportmarítim és una constant en la regió i es troba lli-gat predominantment als fluxos turístics. Tot iaixí, té una capacitat que es pot fer molt més ver-sàtil i en la qual ja comencen a despuntar deriva-des molt prometedores.

Des del servei eficient fins a les necessitats detransport dels mateixos residents i de les empre-ses locals, passant per la canalització dels fluxosamb la península, la capacitat portuària i l’efi-ciència dels serveis de transport marítim baleardeterminen críticament la cohesió territorial i lanecessària unitat del mercat, per la qual cosa laregulació del sector ha de ser especialment sen-sible a les necessitats de l’economia balear.

Els ports de Illes Balears (vegeu el mapa següent)s’enfronten en l’actualitat a la seva adaptacióamb vista a potenciar els serveis convencionalsque presten, ampliats amb noves activitats turís-tiques de potencialitat espacial, com els fluxos decreuers. La formulació de les noves infraestructu-res, algunes urgents, com en el cas del Port dePalma, s’ha de fer de forma que la versatilitat d’o-peracions quedi garantida, així com la intermo-dalitat entre els diferents modes de transport.

El negoci portuari, de transport i logístic, les acti-vitats nàutiques en el seu doble vessant de turis-me i manufactura industrial, constitueixen un


sector en si mateix que pot arribar a ser moltpotent i significar un gran nombre de llocs de tre-ball i creació de riquesa, incorporant a més, fac-tors de producció altament capacitats i de tecno-logia avançada, així com intangibles (disseny)d’alt valor afegit.

No obstant això, l’expansió de la capacitat por-tuària, comercial, d’esbarjo o industrial s’ha deportar a terme mitjançant actuacions que pre-servin el litoral i els espais marins, crític per a l’a-tractiu turístic de l’illa, i que combinin els dis-senys tecnològicament avançats per minimitzarl’impacte amb la funcionalitat i l’eficiència per a

la seva operació. Qualsevol progrés en aquestamatèria establiria precedents molt visibles entota la zona de la Mediterrània, especialmentsensible a les actuacions desconsiderades enmatèria d’impacte, i crearia un actiu d’abast glo-bal molt valuós per a la regió i la seva atractivitaten matèria d’activitats avançades lligades al sec-tor.

Sobre la base d’un sistema portuari avançat, l’ar-xipèlag podria sustentar activitats molt diversifi-cades, portades a terme per empreses d’alt valorafegit, més o menys grans, i lligades a formes deturisme no convencional. Es tracta doncs d’un


Infraestructures portuàries de les Illes Balears

Sóller

Sant Antoni de Portmany

Eivissa

Palma

Alcúdia

Maó

AndratxClub deVela Port d’Andratx

Club Nàutic Sant AntoniPort Esportiu de Santa Eulària

Club Nàutic Santa PonçaPort Esportiu Port Adriano

Port Esportiu PortalsVells

Club Marítim Sant Antonide la Platja

Port EsportiuPuerto Portals

Club NàuticPalma Nova

Club Nàutic Cala Gamba

Club Nàutics'Arenal

Club Nàutics'Estanyol

Colònia de San JordiCala Figuera

Portocolom

PortopretoClub NàuticSa Ràpita

Club Nàutic Portocolom

Club Nàutic Porto Cristo

Club Nàutic Cala Rajada

Club Nàutic Colóniade Sant Pere

Club NàuticSerra Nova

Club Nàutic Port Pollença

Club Nàutic CiutadellaClub Nàutic Fornells

Port Esportiu Can Picafort

Pollença

Ciutadella

Fornells

Port Esportiu El Cocodrilo

Club Esportiu Cala'n Bosch

Port EsportiuCala'n Addaia

Marina de Cala d’Or

Reial Club Nàutic Portopreto

Porto Cristo

Porto Cala Rajada

Cala Bona

Gestió directaGestió indirecta

Autoritat Portuària deles Illes Balears(Ministeri de Foment)

Ports de les Illes Balears(Govern de les Illes Balears)

La Savina


poderós vector de renovació del turisme balear, eldesenvolupament del qual comparteix els condi-cionants de consens i sostenibilitat que envoltenel gran sector a què estaria inevitablement lligat.

Derivades industrials i tecnològiquesNo es concep en l’actualitat que el desenvolupa-ment dels modes de transport com els que hemdescrit en aquest apartat es realitzi al marge deles noves tecnologies de la informació i les comu-nicacions. Les grans infraestructures portuàries iaeroportuàries adquireixen eficiència en lamesura que la seva gestió, cada vegada més exi-gent, es porta a terme amb els millors mitjanstecnològics i el màxim abast de negoci possibles.Per això la diversificació d’activitats que es realit-zen amb el seu concurs és una garantia per almàxim aprofitament de les possibilitats de latecnologia. La infraestructura tecnològica i degestió se superposa a la infraestructura física.

Com abans es concebin aquestes infraestructu-res depenent de la seva aportació a horitzonsd’activitat industrial i de serveis avançats, a mésde les línies de diversificació del turisme conven-cional, més sinergies es crearan amb les iniciati-ves locals orientades cap a aquestes activitats.Que no siguin només les necessitats del turisme,que continuaran sent importants, les que justifi-quin els desenvolupaments infraestructurals,sinó que també es tingui en compte la necessitatperemptòria que la regió té de crear capacitatinfraestructural perquè les noves activitatspuguin emergir en un territori segmentat per lainsularitat, però farcit d’atractius i caps per lligarals quals aferrar-se.

La discussió sobre el biaix que el turisme intro-dueix en l’assignació dels recursos locals éstambé aplicable en aquest cas. En el sentit quequalsevol desenvolupament d’activitats diversifi-cades que despunti en la regió ha de ser molt tin-gut en compte a l’hora de renovar la dotacióinfraestructural i la seva capacitat per a la logísti-ca al servei d’aquestes noves activitats.

Derivades de mercatIgualment, les regulacions portuàries o aeropor-tuàries que imperen en la península poden no ser

tan eficients en la realitat insular. La determina-ció de tarifes dels serveis aeroportuaris o portua-ris, la gestió més flexible d’aquestes infraestruc-tures i la seva interconnexió amb les restants, potrequerir òrgans competencials o partenariatspublicoprivats que o bé no serien tan necessariscom en altres àmbits geogràfics o haurien de sermolt diferents. Penseu en la necessitat de supe-rar els diversos handicaps que afecten l’economiabalear, des de la segmentació insular fins a l’ele-vada estacionalitat de la seva activitat principal,passant per la fragilitat del medi natural.

Dins d’aquesta lògica, requereix atenció especialel problema sever de la formació i el capital humàen el context del peculiar mercat de treball bale-ar. Si es vol que altres activitats avançades es des-envolupin en la regió, al calor de la capacitatinfraestructural analitzada anteriorment i de lamà de les seves relacions més sofisticades ambl’atractiu turístic que indubtablement continuaràcaracteritzant la regió, no hi ha més remei quepotenciar una iniciativa àmplia sobre aquestaqüestió.

Ja no n’hi ha prou amb al·ludir cop rere cop el fetque la tensió en el mercat de treball i l’accésimmediat a l’activitat remunerada per als mésjoves són factors contra els quals és difícil com-petir des del sistema educatiu. Caldrà reformar elsistema educatiu perquè competeixi amb els fac-tors laborals esmentats. La formació per a les fei-nes futures, si les sinergies anteriorment explora-des quallen, és més que necessària i urgent, amés de constituir en si mateixa un factor decanalització de l’escenari evocat. I els efectessobre els joves balears poden ser espectaculars.

Parlem de formació per a l’ocupació, no d’un con-cepte formal i purament nominal de l’educaciómés o menys superior, que és el que ja existeixavui dia a la regió amb l’èxit constatat. Parlem d’i-dentificació bottom-up de necessitats i d’aliancesguanyadores entre els interlocutors socials. Par-lem, finalment, d’aliances guanyadores entre lesempreses i les institucions de formació, que pot-ser no haurien de ser les que actualment existei-xen sinó unes altres capaces d’oferir avantsalesformatives de qualitat per a les funcions tècni-


ques i professionals que els alumnes estarien cri-dats a complir una vegada finalitzat el seu cicleformatiu. Es requereixen solucions diferenciadesper a problemes tan específics com el de la for-mació i el capital humà a les Balears, en aquest imolts altres sectors que no siguin el turisme con-vencional en la regió.

En absència d’una reforma substancial que gene-ri els recursos humans que la regió necessitaràper a la seva diversificació, no s’hauria de dubtar aairejar la qualitat de vida que hi impera per atrau-re’ls des de fora. La captació de talents i creadorsés una obligació per a les empreses, vinguin d’onvinguin, i hi ha una àmplia oferta de professionalsjoves disposats a mudar-se de residència perguanyar qualitat de vida i perspectives professio-nals. La regió pot oferir ambdues coses, però lesseves empreses han d’estar disposades a integrarrecursos humans multinacionals, amb el que aixòimplica en matèria d’idiomes, habilitats intercul-turals i altres atributs que cada dia caracteritzenmillor l’empresa global. L’escala de les empresespot no ser tan determinant per a certes activitatsmentre les instàncies de cooperació empresarialfuncionin adequadament.

Segur que la joventut balear està considerant l’e-ventualitat de veure’s desplaçada cap a les feinesmediocres per aquest tipus d’«amenaces», al cap ia la fi les han viscut en el passat de manera més omenys intensa. No és dolent que s’intensifiquiaquest debat i que les empreses balears sàpiguenque si no troben en la regió els recursos quenecessiten, tot i que no sense esforç per part seva,podrien trobar-los en la resta del món. No serienprecisament dolentes les conseqüències de seguiraquest curs d’acció.

3.3.3. Altres activitats susceptiblesde clusterització

No tot és activitat turística o logística a la regió.La tradició agrícola i industrial de l’arxipèlag ésnotable, i motiu d’orgull, i no ha de quedar reduï-da a un museu etnogràfic per a visitants, sinóque des del realisme s’ha de renovar aprofitant lavisibilitat global que la regió té i el fet quemilions de residents estrangers es poden familia-

ritzar constantment amb aquesta oferta, en lamesura que es renovi i comercialitzi adequada-ment, si se’ls posa a l’abast amb motiu de la sevaestada a la regió.

Al mateix temps, les condicions naturals de l’arxi-pèlag constitueixen una excel·lent base perquèactivitats d’expressió global, molt flexibles i alta-ment productives, es puguin assentar en la regióaportant talent i noves formes de conjugar elgaudi dels atractius turístics amb les activitats denegoci o professionals. Pot ser que el recorregutd’algunes d’aquestes noves activitats sigui limi-tat, almenys a priori, però no es pot menysprearen absolut l’atractiu que poden exercir en un mónglobal en el qual la mobilitat i el treball en xarxacanalitzen creixents sumes de valor afegit.

Finalment, la sensibilitat que el medi naturalbalear mostra i les oportunitats que brinden lesnoves tecnologies energètiques, poden crear unacombinació perfecta per a l’exploració de noveslínies de negoci i activitat a les Illes que serveixende manteniment a incipients clústers de diversi-ficació econòmica a la regió.

No se li escaparà a ningú que els desenvolupa-ments als quals acabem d’al·ludir interpel·lenuna i una altra vegada la capacitat de les empre-ses locals i, especialment, l’adequació dels recur-sos humans.

Entre aquestes activitats susceptibles de cluste-rització es troben el sector audiovisual, el calçat ila indústria agroalimentària.

Sector audiovisualEl sector audiovisual ha assolit els últims anysuna posició preferent a les Balears, tant per raonsculturals (clau en el devenir identificador de lesilles), com econòmiques (un sector emergent defutur, de gran demanda i mercats creixents). Endefinitiva, la potenciació del sector contribueix aldesenvolupament d’una cultura moderna, ladifusió de la cultura pròpia i la normalització lin-güística, la creació d’ocupació de qualitat, el des-envolupament tecnològic i, en definitiva, la gene-ració d’un clúster quinari d’excel·lència a les IllesBalears.


Les dimensions i la complexitat del sector trans-cendeixen la mera combinació d’activitats decine i televisió, de disc i ràdio, i s’ha de considerartambé la formació i la gestió de tot el que signifi-quen la representació magnètica o electrònica del’espai i dels volums en forma d’imatges d’anima-ció i per a tot tipus de funcions (educatives, d’oci,formació empresarial, serveis, informació, màr-queting, preproducció, espectacle i producció). Ensentit ampli, la comunitat de negocis identificacada vegada més el sector audiovisual amb laindústria de continguts, el negoci i clúster de laqual consisteix en la integració dels segments decreació, producció, distribució i exhibició de con-tinguts en format àudio o vídeo en els diferentsformats d’emissió-recepció (TV, ràdio, cine, vídeo,àudio i Internet).

En el sector audiovisual balear s’observa l’exis-tència de quatre grans nuclis d’activitat: el que

pivota al voltant de la televisió i la publicitat, elque centra la seva activitat en l’àmbit cinemato-gràfic i, en un altre pla, els que pivoten al voltantde la ràdio i la indústria fonogràfica. En el gràficsegüent s’analitza el pes dels diferents subsec-tors audiovisuals de les Balears.

Pel que fa a l’activitat de producció de televisió,aquesta ha evolucionat molt. A les Balears la tele-visió pública, a través de la creació del canal IB3,ha exercit, com en moltes altres comunitats, lafunció de locomotora d’impuls i transformaciódel sector. D’altra banda, s’assisteix a un intensincrement de la competència, derivat tant del’adjudicació de nous canals privats estatals enobert, com de l’aparició de les plataformes detelevisió per satèl·lit i cable, cosa que està conso-lidant una estructura empresarial capaç de pro-duir continguts televisius de qualitat amb unaestructura de costos i temps molt competitiva.


Empreses audiovisuals a les Illes Balears

Serveis; 43; 25%

Productores; 77; 45%

Formació; 5; 3%Multimèdia; 8; 5%

Font: Cambra de Comerç de Balears, 2006

Emissió; 10; 6%

So i doblatge; 14; 8%

Animació; 9; 5%Distribuïdores, Exhibició; 6; 3%

Malgrat els grans avenços del sector i la genera-ció de moltes activitats pràcticament exnovo, elsector audiovisual balear ha d’afrontar gransesforços qualitatius i quantitatius que li perme-tin posicionar-se com un clúster de futur per al’economia balear, entre els quals cal assenyalar:l’obertura de nous mercats, la concentracióempresarial –davant l’actual atomització– i l’es-tratègia coordinada dels agents del sector –siner-gies i economies d’escala entre els subsectors–,l’optimització de les inversions, noves aplicacionstecnològiques i reforç de l’R+D+i, formació i reci-clatge dels professionals i empresaris, i la conjun-ció multilingüe dels aspectes locals i dels globals.Per sort, per afrontar aquests reptes tan ambicio-sos les Balears compten amb grans fortaleses ioportunitats, com la singularitat cultural de lesBalears i les seves illes, una climatologia i un sec-tor turístic de prestigi internacional, l’alta predis-posició de les empreses a assumir els esforços demanera conjunta, un suport d’instal·lacions físi-ques i tecnologia de primer nivell i el deciditsuport institucional autonòmic dins d’una estra-tègia d’impuls de la societat de la informació deles Balears, i el fort increment de la demandaaudiovisual (derivada de la creació dels canalsregionals i locals, i el futur dels canals temàtics,TDT, la interactivitat de la TV i la «banda ampla»d’Internet, etc.).

Indústria del calçatLes activitats industrials a les Illes Balears estanpatint des dels anys vuitanta un intens declivique amenaça la seva viabilitat futura. Per pal·liarels efectes d’aquesta crisi, adaptar-se a les novesdemandes –locals i globals– i millorar la capaci-tat competitiva, la política industrial balear haapostat fort per la innovació i el desenvolupa-ment tecnològic, dins de la denominada estratè-gia BIT. Aquestes polítiques comencen a recollirels seus fruits, com en el cas de la comarcamallorquina de Raiguer, que és el focus industrialmés destacat de les Illes, on la creació de serveisavançats impulsats por CDER està contribuint ala modernització i la millora de la competitivitatde les empreses.

Dins del teixit industrial balear, el calçat és unade les activitats amb més protagonisme en les

Illes, tant en termes d’ocupació, valor afegit, nom-bre d’empreses com de pes en les exportacions.Igual que la resta de les activitats industrials, elcalçat ha sofert durant les últimes dècades unaprofunda crisi estructural, els efectes de la quales tradueixen en el tancament d’empreses, lespèrdues d’ocupació i el trasllat de la producció al’exterior. L’excessiva atomització del sector fa queles petites empreses familiars siguin més vulne-rables, ja que per la seva limitada capacitat pergenerar marques de qualitat no es poden posi-cionar en els mercats a través del disseny i elmàrqueting o no compten amb els recursosfinancers suficients per reduir els costos de pro-ducció a través de l’externalització productiva i,en conseqüència, la seva supervivència moltesvegades depèn dels suports institucionals rebuts.Per pal·liar els efectes d’aquesta insuficientdimensió, les administracions públiques i elsagents econòmics de la regió (cambres decomerç i associacions empresarials) tracten d’in-suflar vocació exportadora a les empreses del cal-çat, injectant-hi inversions generoses tendents aafavorir el procés d’internacionalització de lesempreses, així com a enfortir la promoció i lacomercialització de marques de qualitat, partici-pant en fires nacionals i internacionals.

Però també hi ha casos de reconversió amb èxit,amb empreses que han aprés a equilibrar la des-localització d’activitats amb l’enfortiment delsprocessos essencials, conservant la identificacióde la marca. En aquest context, sobresurt l’exem-ple de Camper, que sense abandonar les sevessenyes d’identitat associada a les arrels de l’em-presa familiar a Inca (centre de la comarca de Rai-guer), va conjugar de manera brillant la interna-cionalització de la cadena de producció en païsoson els costos de mà d’obra permeten continuarsent competitius (la Xina i el Marroc), com tambéla potenciació de la marca a través de la qualitatdel disseny i l’R+D+i incorporat al producte, i l’a-gressiva estratègia de comercialització i màrque-ting. Els resultats avalen aquest esforç, i avuiCamper és un líder mundial en el mercat del cal-çat casual, amb una forta penetració en els mer-cats internacionals i grans projectes d’expansió acurt termini. Aquesta és una trajectòria difícil, enquè el sector del calçat continuarà aprimant,


però és probablement l’única via perquè lesempreses es mantinguin en la regió amarrades ales anelles nobles de la seva cadena de valor,avançar cap a un clúster d’excel·lència i poder sermés ambicioses que la mera subsistència.

AgroalimentariEncara que el seu pes en l’economia sigui exiguper a la regió en termes d’aportació al PIB i l’ocu-pació (2%), les activitats agropecuàries continuenordenant el territori balear. Per això, és necessaritranscendir aquesta funció merament producti-va i considerar la seva contribució al manteni-ment de la biodiversitat i la seva condició derecurs ecoturístic imprescindible per impulsaruna oferta turística sostenible, en què elsgenuïns paisatges mediterranis de les Illes sóncada vegada més apreciats i sol·licitats, senseoblidar les seves derivades en la qualitat de vida ipuntal de la identitat local.

Entre les produccions agrícoles sobresurten lespatates primerenques (molt valorades en elsmercats europeus), les hortalisses fresques, elsconreus llenyosos de vinya, olivera i arbres frui-ters, bàsicament enfocats a atendre les deman-des de la població local i flotant del turisme.Entre les produccions ramaderes, cal ressaltar lesgrans dimensions que assoleix la cabanya vacu-na menorquina, enfocada a la producció làctia,amb el formatge de Maó com a producte estrella,i les explotacions extensives de la qual imprimei-xen un caràcter peculiar al paisatge de l’illacaracteritzat pels camps arbrats de boscatge.Altres produccions ramaderes d’interès es deri-ven del porcí (una part és de raça ibèrica), delqual s’extrau la mantega per elaborar les famo-ses ensaïmades, i de la carn magra i part del porcs’elaboren les també preuades sobrassades bale-ars, així com el menys conegut embotit Camayot.El bestiar oví també proporciona formatges de


Denominacions d’origen i de qualitat diferenciada de les Illes Balears

Categoria Tipologies Productes

Denominacions d’origen Vins • BINISSALEM• PLA I LLEVANT

Denominacions d’origen Formatges • MAHÓN-MENORCA protegides Olis • OLI DE MALLORCA (*)Denominacions geogràfiques Begudes espirituoses • PALO DE MALLORCA

• HIERBAS IBICENCAS• GIN DE MENORCA• HERBES DE MALLORCA

Indicacions geogràfiques Embotits • SOBRASSADA DE MALLORCA (*)protegides Dolços • ENSAÏMADA DE MALLORCA (*)

Fotmatges • QUESO DE MALLORCA (**)Vins de la terra Vins • EIVISSA

• SERRA TRAMUNTANA-COSTA NORD• ISLA DE MENORCA• ILLES BALEARS• FORMENTERA

Marca col·lectiva de garantia Fruita seca • ALMENDRA MALLORQUINACarns fresques • CARNE DE CERDO SELECTA (PMS)

(*) Inscrita en el Registre de la UE. (**) Denominació en projecte

qualitat, el prestigi i la promoció dels quals estàcreixent.

Com a resultat de la diversitat agroambiental, lagamma de distintius agroalimentaris de qualitata la regió és relativament àmplia, (vegeu a la taulade la pàgina anterior). La consecució d’aquestesmarques reflecteix l’esforç realitzat per part delsproductors, les indústries de transformació i lesinstitucions, fortament sensibilitzats en la ne-cessitat de competir amb productes propis igenuïns. A més, les Balears també han aconseguitdotar-se de suports per difondre l’agricultura eco-lògica i la producció integrada, que són clau a l’ho-ra de subministrar aliments d’alta qualitat.

Per fer-nos una idea de la magnitud del sector ali-mentari de les Illes Balears, el seu pes en el con-junt de l’ocupació industrial és del 19,2%, quesupera clarament el 7,3% de la indústria del cal-çat. Les Balears, sense obviar la puixança del sub-sector d’aigües i begudes alcohòliques, tambécompta amb indústries càrnies, làcties i defleca/brioixeria que elaboren respectivamentembotits, formatges i ensaïmades. La indústriavitícola també té certa entitat i l’oleícola escomença a reactivar després de molts anys d’i-nactivitat.

No obstant això, la problemàtica estructural quearrossega el sector agropecuari, aguditzada peldinamisme i la competència d’altres sectors,implica un transvasament d’ocupació i usos delsòl difícil de contenir, i això agreuja negativa-ment les expectatives de desenvolupament deles indústries alimentàries especialitzades enproductes de qualitat. A això s’hi ha d’afegir lamanca d’empreses de transformació punteres il’excessiva atomització d’aquestes, així com lesdificultats a l’hora de posicionar-se amb unamarca balear comuna que reuneixi tots els pro-ductes, frens que exigeixen redoblar els esforços.

En suma, les illes compten amb una envejableoferta de recursos agroalimentaris, però tambéés cert que el manteniment –i encara més el crei-xement– d’aquestes activitats dependrà d’unaaposta ferma per l’acceleració dels processosd’integració i clusterització, que proporcionin

noves sinergies i capacitat d’expansió. És a dir, laformació i la professionalització dels agricultorscap a una mentalitat empresarial, el reconeixe-ment social i institucional de les funcions de l’a-gro en la preservació del medi que es tradueixi enuna ordenació del territori més sostenible, lageneració de béns-serveis ecoturístics, l’incre-ment del valor afegit a través de la transformacióagroalimentària, l’absorció de les demandes delmercat local i turístic, l’associació empresarial,l’augment de la dimensió de marca i promocióexterna dels aliments de les Balears, etc., són fac-tors interdependents i necessaris per a l’emer-gència d’un clúster pròpiament dit.

3.4. Societat del coneixementAmb una economia pròspera basada fortamenten els serveis i, particularment, en el turisme, latransició cap a la societat del coneixement resul-ta més complicada a les Illes Balears que enaltres regions espanyoles més industrialitzades.No obstant això, a llarg termini, el benestar eco-nòmic i social de la comunitat autònoma noméses pot garantir mitjançant la millora de la com-petitivitat de les empreses a través de la innova-ció en els serveis i mitjançant l’especialització dela recerca i el desenvolupament en àrees delconeixement d’interès estratègic per a les IllesBalears.

L’esforç de transformació en una societat delconeixement requereix la implicació dels agentspúblics i dels privats, començant per l’adopció deles noves tecnologies de la informació i les comu-nicacions per part de les empreses. En aquestapartat, el sector empresarial balear destaca perdamunt de la mitjana espanyola, per exemple,amb un 96,77% d’empreses que disposen d’accésa Internet (99,58% en el cas d’empreses de ser-veis), davant del 92,65% de la mitjana espanyola.La penetració del correu electrònic també sobre-passa la mitjana nacional, i el 47% de les empre-ses balears afirmen que aquest substitueix demanera significativa o total el correu tradicional,mentre que en el conjunt d’Espanya amb proufeines el 43,96% de les empreses enquestadesper l’INE respon el mateix.


Tal com es desprèn del Pla Balear de Ciència, Tec-nologia i Innovació 2005-2008, l’objectiu estratè-gic en aquests moments és aconseguir que lasocietat balear assoleixi un nivell de desenvolu-pament sostenible, no tan dependent d’un únicsector econòmic, que sigui capaç de generar persi mateixa una riquesa no estacional i no «deslo-calitzable», la qual cosa implica una societat ambmés proporció d’activitats lligades al coneixe-ment, tant en termes econòmics com socials.

3.4.1. L’esforç en R+D a les Illes Balears

La despesa en R+D realitzada a les Illes va ser de61,5 milions d’euros el 2005. Aquesta suma repre-senta un 0,6% de la despesa nacional en R+D(vegeu el següent gràfic) i tot just un 0,27% delPIB balear, encara lluny del 0,35% fixat com aobjectiu conservador per al 2009 pel Governbalear (l’objectiu optimista és del 0,40%).


Font: INE

40

30

20

10

50

60

2001

0

Evolució de la despesa interna en R+D a les Illes Balears (2001-2005)

0,60

0,58

0,56

0,54

0,62

0,52

0,64

70 0,66

2002 2003 2004 2005

Mili

ons d

'eur

os

Perc

enta

tge

del t

otal

nac

iona

l

38

45 46

62

55

Els darrers anys, les Balears han incrementat ladespesa en R+D en termes nominals (des dels38,4 milions d’euros destinats a aquest concepteel 2001), però el creixement ha estat similar al del

conjunt d’Espanya. En dades per habitant, les IllesBalears gasta gairebé la quarta part de la mitja-na espanyola (64,2 euros davant de 236,9), (vegeugràfics de la pàgina següent).


Font: INE

150

100

50

250

0


Despesa interna en R+D per habitant. Illes Balears vs. Espanya (2001-2005)

20042001

152,4

45,6

2002

175,6

51,9

2003

197,1

51,1

2004

211,3

58,7 64,2

2005

200

236,9

(Eur

os)

Font: INE

Evolució de la despesa interna en R+D a les Illes Balears vs. Espanya (2001-2005)Increment % acumulat (2001 = 0)

70%

10%

0%

2001 2002 2003 2005


2004

20%

30%

40%

60%

50%

Una dada positiva de l’esforç regional en R+D+i ésla producció científica i tecnològica de les Balearsen relació amb els recursos disponibles (tant eco-nòmics com de capital humà). El Pla Balear deCiència, Tecnologia i Innovació 2005-2008 es faressò d’un estudi realitzat pel Govern balear en elqual se sosté que la producció científica de lesBalears en bases de dades internacionals repre-senta l’1,1% del total espanyol, amb un 0,9% delsinvestigadors nacionals. L’any 2005, el nombred’investigadors treballant a les Illes Balears (enequivalència de jornada completa) va ser de 898,1professionals, amb un total de 1.283 personesdedicades a labors d’R+D.

Igualment prolífics són els inventors balears, sitenim en compte el nombre de sol·licituds depatents nacionals presentades a l’Oficina Espan-yola de Patents i Marques; el 2006 es van presen-tar 43 sol·licituds (41 el 2005), cosa que situa enmolt bon lloc les Illes, amb 72,46 sol·licituds percada 1.000 investigadors, davant de les 27,59sol·licituds per 1.000 investigadors de la mitjanaespanyola (vegeu gràfic següent).


Font: INE i OEPM

60

40

20

100

0


Sol·licituds de patents per 1.000 investigadors a les Illes Balears vs. Espanya(2001-2005)

20042001

30,9

44,2

2002

33,237,4

80

2004

28,4

57,1

72,5

2005

27,6

2003

30,3

94,8

(Sol

·licit

uds/

1.000

inve

stig

ador

s)

En qualsevol cas, l’absència de personal qualificaten matèria de recerca, desenvolupament i inno-vació tecnològica és una de les tasques pendentsde la comunitat autònoma i, com a tal, el Governbalear ho ha inclòs entre els seus objectius en elPla de Ciència, Tecnologia i Innovació 2005-2008.A aquest fet cal afegir-hi la dificultat que tenen

les empreses balears per contractar personalamb qualificació tecnològica. Aquest fet quedareflectit en l’enquesta de l’INE sobre ús TIC icomerç electrònic a les empreses, on el 21,45% deles empreses balears que van tenir dificultats percontractar personal amb coneixements TIC el2005 van manifestar no haver trobat candidats.

Durant anys, la mancança d’una estratègia bale-ar d’R+D+i ben definida es va plasmar en l’assig-nació de pressupostos massa escassos a la Direc-ció General d’R+D+i, dependent de la Conselleriad’Economia, Hisenda i Innovació. Entre el 2001 i el2004, coincidint amb l’aplicació del primer Plad’R+D i del Pla d’Innovació de les Illes Balears, elpressupost de la Direcció General d’R+D+i va

augmentar més del 100%. No obstant això, l’im-puls definitiu s’ha donat després de l’aprovaciódel Pla Balear de Ciència, Tecnologia i Innovació2005-2008, gràcies al qual el pressupost s’hamultiplicat per vuit respecte al 2001, i ha crescutquatre vegades més de pressa que els pressupos-tos generals de la Comunitat Autònoma (vegeugràfic adjunt).


Font: Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació

Evolució del pressupost de la Direcció General d’R+D+i i del pressupost de lesIlles Balears (2004-2007) Increment acumulat (2001 = 100)

900

200

100

2001 2002 2003 2007

CA Illes BalearsDG I+D+i

2005

300

400

500

700

600

800

20062004

3.4.2. El sistema balear d’R+D+i

La Comunitat Autònoma de les Illes Balearscompta amb diversos centres d’R+D+i, a mésd’un parc tecnològic i una Universitat amb cam-pus a Mallorca i seus a Eivissa i Menorca. Malgrataixò, les Balears han mancat durant molt detemps d’un veritable sistema integrat d’R+D+i inomés els recents plans de recerca, desenvolupa-ment i innovació han constatat una aposta deci-dida per la vertebració de tots els elements queformen part del sistema balear.

Amb una presència majoritària a l’illa de Mallor-ca, la Universitat de les Illes Balears (UIB) disposade 127 professors que imparteixen més de 40titulacions de grau a 11.466 alumnes (13.364,comptant els centres adscrits i els títols propis)distribuïts en diferents branques: experimentals,humanitats, salut, socials, jurídiques i tècniques.A més, la Universitat compta amb 4 programesoficials de postgrau i doctorat.

En l’àrea de les ciències de la salut, les Illes Bale-ars tenen diversos centres i fundacions, com l’Ins-titut Universitari d’Investigacions en Ciències dela Salut (adscrit a la UIB), la Unitat d’Investigacióde l’Hospital Universitari Son Dureta o les funda-cions Mateu Orfila, Kovacs i la del Banc de Sang iTeixits, cosa que demostra el gran interès estratè-gic que té aquesta àrea per a les illes.

La recerca científica balear també compta ambdiverses institucions de prestigi com l’IMEDEA(Institut Mediterrani d’Estudis Avançats), l’IFISC(Institut de Física Interdisciplinària i SistemesComplexos), l’estació d’aqüicultura d’Andratx o elcentre territorial de l’Institut Nacional de Meteo-rologia. En el camp de la tecnologia, la FundacióIBIT (Fundació Illes Balears Innovació Tecnològi-ca) promou la innovació tecnològica a través dela canalització d’ajudes a l’R+D+i, i està integrada

en el ParcBIT, un parc tecnològic en el qual esposen a disposició dels emprenedors i les empre-ses innovadores serveis de suport i espais per aldesenvolupament de les seves activitats. Igual-ment, dins del ParcBIT es troba INESTUR (Institutd’Estratègia Turística) i els pròxims mesos esposarà en marxa CIDTUR (Centre d’Investigació iDesenvolupament Turístic), un centre d’R+Despecialitzat a desenvolupar innovacions quepermetran millorar la competitivitat del sectorturístic balear.

La indústria balear també s’ha agrupat per poderinnovar i millorar els seus productes en centrescom ITEB (Institut Tecnològic de la Bijuteria) aMaó, CETEBAL (Centre Tecnològic Balear de laFusta) a Manacor, o la secció balear d’INESCOP(Institut Tecnològic del Calçat i Connexes) a Inca.


Suports R+D+i de les Illes Balears

71

Manacor

Maó

Andraitx

Eivissa

Palma

Inca

Centres tecnològics

Centre UniversitariCampus dependent

Parc Cientifico-Tecnològic

El Pla de ciència, tecnologia i innovació de lesIlles Balears 2005-2008Les necessitats de les Balears per esdevenir unasocietat del coneixement passen per estructurarels esforços públics i privats en R+D+i, de maneraque siguin coherents i contribueixin a fomentarla cultura del coneixement entre els ciutadans iles empreses. Partint d’aquesta base, el Pla deCiència, Tecnologia i Innovació 2005-2008 rebut-ja la separació prèvia entre R+D i innovació tec-nològica i planteja una estratègia conjunta ambels objectius següents:

1. Reforçar les capacitats del sistema d’innovacióde les Illes Balears.

2. Fomentar la recerca científica i tecnològicaamb especial èmfasi en àrees temàtiques d’in-terès estratègic per a les illes.

3. Promoure la innovació en les empreses locals.

4. Enfortir el capital social a les Illes, reforçant larelació entre els agents del sistema.

5. Fomentar la cultura científica i l’interès socialper la ciència, la tecnologia i la innovació.

Cadascun d’aquests objectius compta amb pro-grames específics destinats a aconseguir-ho, talcom figura en la taula següent.


Programes i objectius del Pla Balear de Ciència, Tecnologia i Innovació (2005-2008)

Objectius ProgramesRecursos Reforç Articulació Innovació Foment deHumans de la base del a les la cultura

científica sistema empreses científica

Reforç de les capacitatsdel sistema d’innovació X X X XFoment de l’R+D enàrees prioritàries X XPromoció de la innovacióa les empreses X X X XEnfortiment del capitalsocial X X XFoment de la culturacientífica X X

Font: Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació

Per assolir aquests objectius, el Govern autonò-mic ha decidit concentrar els seus recursos entres àrees prioritàries:

• Turisme. Es tracta de la principal font d’ingres-sos de les Balears i el principal sector d’ocupa-ció.

• Medi ambient. Relacionat amb el turisme, ellitoral balear és un ecosistema extremadamentfràgil on es concentra de manera directa o indi-recta entre el 60% i el 70% del PIB de la regió.

• Ciències de la salut. Es promou la connexió de larecerca biomèdica de caràcter més fonamentalamb la recerca clínica més pròpia del sistemahospitalari, en la qual les Balears compten ambexperiència prèvia.

3.4.3. Generació d’empreses debase tecnològica

LLa creació d’empreses de base tecnològica a lesBalears se sustenta sobre les infraestructures iels serveis disponibles al ParcBIT, situat prop dePalma de Mallorca, i el Centre BIT d’Inca, en elqual es troba el CEEI (Centre Europeu d’EmpresesInnovadores). Aquestes iniciatives, que de vega-des compten amb el suport del Govern balear,proporcionen emplaçaments i serveis d’ajuda a lacreació d’empreses tecnològiques en forma d’in-cubadores, clubs d’innovació, assessorament pro-fessional o captació d’idees innovadores. Elsrequisits exigits són únicament la capacitat d’in-novar i la presentació de plans de negoci viables.El suport als emprenedors i als innovadors escompleta amb diversos portals informatius comoBalearsempren.com (del CEEI, la UIB i la Confede-ració d’Associacions Empresarials de les Balears)o BalearsInnova.net (patrocinat pel Govern bale-ar, la Unió Europea i la Fundació IBIT).

3.5. Sostenibilitat ambientalLes fortes dinàmiques en el creixement de lapoblació i l’expansió urbana han d’anar acom-panyades d’una gestió racional en l’ús dels recur-sos de què disposa l’arxipèlag balear. La fragilitatdel territori insular i el fort impacte del modelturisticoresidencial vigent poden posar en risc elfutur econòmic d’aquest territori si la seva princi-pal font d’ingressos, el mateix sector turístic, esveu afectada. Només aconseguint un modelterritorial basat en l’ús correcte dels recursos i enla dissociació entre creixement econòmic i res-pecte al medi natural permetrà a les Illes Balearsmillorar el nivell de benestar social dels habitantsi visitants i deixar a les generacions futures insu-lars un territori equilibrat i saludable.

En aquest capítol es fa una anàlisi d’alguns indi-cadors i de processos cap a la sostenibilitatambiental, cosa que permet conèixer la situació iles perspectives per a un desenvolupament sos-tenible de l’arxipèlag balear.

3.5.1. Indicadors de sostenibilitat

Forta pressió urbanística L’expansió urbanística accelerada els últims anyses reflecteix en els canvis en els usos del sòl, lasobreexplotació d’aqüífers, l’erosió i la reduccióde la superfície forestal, l’increment dels riscosd’inundacions per ocupació de torrents, etc.

Malgrat els esforços per implantar una gestióresponsable del territori balear, l’increment netde la superfície artificial durant el període 1987-2000 ha estat un de les més elevades d’Espanya,amb 9.130 ha construïdes, cosa que representaun 41,4% més.

L’arxipèlag balear suporta una gran pressió urba-nística des dels anys seixanta, quan es conver-teix com a destinació turística de primer ordre.Aquest fet és el responsable de la disminució delsespais dedicats a l’agricultura i la massa forestal.L’augment de l’estoc d’habitatge vinculat al turis-me residencial, especialment a les illes de Mallor-ca i Eivissa, ha generat sobreoferta i l’ocupació


massiva del primer quilòmetre de costa que, a lesBalears, afecta el 15% de la franja costanera.

Aquesta intensa depredació territorial generadapel boom de la construcció incideix en la degra-dació paisatgística i la sobreexplotació dels prin-cipals atractius o recursos turístics, com la costa iles platges, i hipoteca el futur de les illes. Algunesiniciatives desenvolupades pel Govern balear hanintentat reduir l’impacte que aquest fenomenrepresenta per al medi ambient, com l’ecotaxa ola moratòria turística, però van tenir un alt costpolític pel seu caràcter intervencionista i les críti-ques rebudes per part dels agents socials i eco-nòmics locals.

Quant a la generació de residus, les Illes Balearsapareixen, juntament amb les Canàries, com lacomunitat que més residus produeix (més de600 kg/h./any). Aquesta situació es deu al fetque es comptabilitzen els residus produïts pelsturistes però no els individus, per tant, són elshabitants de les illes els que es carreguen ambels seus residus. Segons l’MMA, si en els càlculss’incorporessin els turistes, la ràtio actual espodria reduir un 15%.

Una dada positiva és la que llança ECOEMBES11

en l’últim informe sobre reciclatge. El 58% delsciutadans de les Illes afirmen que separen plàs-tics, llaunes i brics, i un 60% paper i cartró. Entotal, un 64% dels enquestats en l’estudi reconeixque separa algun dels residus, cosa que situa lesIlles Balears en una bona posició en aquest sentiten el conjunt d’Espanya.

Emissions de GEIMalgrat que durant l’any 2006 es va registrar unareducció del 4,1% de les emissions de gasos d’e-fecte d’hivernacle en l’àmbit nacional, Espanyacontinua entre els països més allunyats delsobjectius de Kyoto. La Comunitat Autònoma deles Illes Balears va emetre el 2004 unes 9,38 MtCO2 eq., és a dir, el 2,25% del total d’emissionsregistrades a Espanya aquell any (416,5 Mt CO2eq.). La seva estructura econòmica, basada en elsserveis, i en particular en el turisme, la situa entreles comunitats menys contaminants. No obstantaixò, ha estat una de les que ha registrat mésincrement d’emissions. Entre el 1990 i el 2005han augmentat un 62,12%, percentatge superioral de la mitjana nacional, ja prou alt per si mateix(52,8%). Aquest creixement es deu a les fonts degeneració d’energia elèctrica a les Illes,12 basadesprincipalment en els combustibles fòssils, i querepresenten al voltant del 52% de les emissions,així com al transport, un sector que representagairebé un 30%. Ambdós sectors són responsa-bles del 90% de l’augment de les emissions a lesBalears. El gràfic següent mostra la potència ins-tal·lada per a la producció d’electricitat a les illes.Es pot observar que l’aportació de les renovablesa l’oferta d’energia elèctrica encara és molt baixa.

Segons l’anàlisi d’ecoeficiència regional de l’Ob-servatori de Sostenibilitat d’Espanya, a les Bale-ars les emissions d’SOx han crescut per sota delVAB, les d’NOx, CH4 i NH3 creixen però a un ritmemenor que el PIB, i les emissions de CO2 i la gene-ració de residus urbans creixen per damunt delPIB regional. En síntesi, la tendència a les IllesBalears és que els indicadors creixen per sota delPIB regional, però continuen augmentant.


11 Ecoembes és una societat sense ànim de lucre que gestiona el Sistema Integrat de Gestió (SIG) d’envasos lleugersi de cartró i paper.

12 Centrals tèrmiques d’Es Murterar (Alcúdia), Son Reus (Palma), Maó, Eivissa i Formentera. La revisió del Pla Secto-rial Energètic de les illes de setembre del 2005 suprimeix els emplaçaments de les centrals tèrmiques de San Moli-ner i Sant Joan de Déu, ambdós al municipi de Palma.

Com ja hem comentat, la principal font d’emissióde GEI a les Illes Balears és el trànsit. Segons l’En-questa de Mobilitat dels Residents a Espanya del200013 que publica el Ministeri de Foment, el55,4% dels desplaçaments realitzats aquell anyes van fer en cotxe o moto, un percentatge sensi-blement per damunt de la mitjana espanyola,que se situa en el 48,6%. Aquesta dada es corres-pon amb un nombre reduït de desplaçaments entransport públic (autobusos urbans i interur-bans), que a les illes només representen el 4,9%davant el 10,8% del total nacional. Aquest úsmassiu del cotxe té uns efectes perjudicials sobreel paisatge, la qualitat de vida i el desenvolupa-ment sostenible de les illes. El turisme incremen-ta considerablement l’ús d’aquest tipus de vehi-cle a través del lloguer i el consegüent incrementd’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. L’ús

massiu del vehicle privat a Illes Balears està rela-cionat amb el model d’ocupació urbanística delterritori, de tipus dispers, i amb costums vincu-lats a la renda disponible, elevada a les illes.

Consum i preus de l’aiguaEls recursos hídrics disponibles a les Balears estroben la majoria al subsòl. Les limitades precipi-tacions i un territori predominantment calcari,amb intenses infiltracions càrstiques, limitenl’escolament superficial a rierols torrencials ovies naturals d’evacuació de les aigües de la plujacap al mar.

El 44% de les aigües disponibles per al consumper persona i dia procedeix dels aqüífers de lesilles. Aquest elevat percentatge és superat aEspanya només per Navarra (55,4%), Comunitat


Font: REE

Règim especial

Cicle combinat

Fuel/gas

Carbó

Potència instal·lada MW a les Illes BalearsPercentatge desembre 2006

0%

44,5

28,020%

40%

60%

100%

80%

25,2

2,3

Règim ordinari

13 Movilia 2000 ofereix les dades més actuals sobre la mobilitat a Espanya. Movilia 2006 veurà la llum a finalsd’aquest any.

Valenciana (63,1%) i Ceuta i Melilla (54,5%), i éssemblant a Castella-la Manxa, amb un 45% del’aigua disponible per persona i dia procedent delsubsòl. Les conseqüències més directes d’aquestadependència de les aigües subterrànies són,d’una banda, un preu més elevat de l’aigua i, del’altra, la sobreexplotació dels aqüífers més gransde les illes,14 amb la consegüent reducció de laqualitat de les aigües i la intrusió d’aigua marinaen alguns casos.

Els usos agrícoles i, molt especialment, el turismehan creat una demanda elevada d’aquest recurstan preuat, cosa que obliga no solament a gestio-

nar de manera intel·ligent els recursos propis,tant en volum com en qualitat, sinó també aimportar aigua des de la península o a comptaramb el costós dessalatge d’aigua del mar. És a dir,mentre que els recursos hídrics a les Balears sóncada vegada més escassos, la demanda augmen-ta a causa de l’increment de places hoteleres,camps de golf i urbanitzacions, cosa que obliga arealitzar grans inversions en infraestructures. ElGovern balear aposta per l’autoabastament i pro-jecta la construcció de noves dessaladores a lesIlles. Com s’observa en la gràfic següent, les Bale-ars són una de les comunitats espanyoles on mésdiners es paguen per l’aigua.


14 Segons el PHIB, els tres aqüífers més grans de l’illa de Mallorca, Inca-Sa Pobla, Pla de Palma i Llucmajor-Camposestan sobreexplotats. A Eivissa la situació dels aqüífers també és delicada.

Font: Indicadors sobre l'aigua, INE

0,4

Valor unitari total de l’aigua per comunitat autònoma (2004)Euros per m3

0,6

0,8

1,0

1,2

1,4

1,6

1,8

NavarraGalícia

Aragó

Catalunya La Rioja

Madrid

Illes Balears

Castella iLleó

Castella-la Manxa

Astúries

Cantàbria

Extremadura

País Basc

Ceuta iMelilla Andalusia Com.

Valenciana

Canàries

Múrcia

0,61 0,63 0,65 0,69 0,720,78 0,82 0,83

0,91 0,92 0,94 0,96 1,00

1,111,2

1,311,41

1,64

La proliferació de camps de golf durant elsdarrers anys a Mallorca i Eivissa s’identifica comuna de les principals causes de la sobreexplotaciói la salinització dels aqüífers d’aquestes illes.Actualment hi ha un total de 22 camps de golf(20 a Mallorca) als quals s’afegiran uns 13 mésprojectats en els PGOU d’alguns municipis, i que,majoritàriament, es continuen regant amb aiguapotable procedent dels pous.

BiodiversitatLa forta pressió sobre el territori afecta directa-ment la biodiversitat de les illes. Existeix unagran quantitat d’espècies d’avifauna, de les qualsun 20% està en perill d’extinció, com l’àguila pes-cadora, el falcó pelegrí i el falcó de la reina, l’au-frany, l’àguila calçada i el voltor negre, i mamíferscomo la marta i la geneta d’Eivissa, un endemis-me. Les illes destaquen per albergar un elevatnombre d’amfibis i rèptils (hi ha deu espècies desargantanes endèmiques i desenes de subespè-cies de sargantana Litford), tot i això, al voltantdel 40% d’aquestes espècies es troben amenaça-des. El Govern balear realitza alguns esforços persalvar aquestes espècies a través de l’organismeServei de Protecció d’Espècies adscrit a la DireccióGeneral de Biodiversitat de la Conselleria deMedi Ambient, i per mitjà de plans de recupera-ció, conservació o maneig d’espècies amenaçadescom els limonium endèmics, els ferrerets, l’àguilapescadora, la gavina corsa o el corb marí emplo-mallat.

La protecció d’amplis espais, tant terrestres commarins, permet ser optimista pel que fa a lareducció de la pèrdua de biodiversitat. Les illescompten amb un total de 34 Espais Naturals Pro-tegits (ENP) amb diferents figures de protecciód’àmbit nacional o autonòmic, que sumen unes36.746,80 ha de superfície terrestre i marina pro-tegida.15 La comunitat balear s’ha conscienciatels darrers anys sobre la necessitat de protegir elsespais naturals com a font de riquesa i d’identi-tat. Així, mentre el 1999 –deu anys després de

l’entrada en vigor de la Llei 1/1989, de 27 de març,de conservació dels espais naturals i de la flora ifauna silvestre– les illes només comptaven ambun 1% del territori sota alguna figura de protec-ció, el 2005 aquest percentatge ha passat a repre-sentar el 7,3%. Entre els ENP destaca el ParcNacional Arxipèlag de Cabrera amb 1.318 haterrestres i 8.703 ha marítimes protegides, aixícom cinc parcs naturals, dos monuments natu-rals i nombroses reserves naturals. Es troba enprojecte el Parc Natural de la Costa Sud deMenorca i el de Serra de Tramuntana, que incre-mentaran notablement la superfície i els ecosis-temes protegits. Quant a la legislació d’àmbiteuropeu, les illes compten amb 201.900 ha deLlocs d’Interès Comunitari (LIC), 122.136 ha deZones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) idos dels seus principals ENP catalogats comzones humides RAMSAR (les Salines d’Eivissa iFormentera de 1.620 ha, i S’ Albufera de Mallorca,de 1.700 ha).

L’arxipèlag balear conté una important varietatd’ambients d’alt valor ecològic i paisatgístic.Compten amb una prolongada línia de costa enrelació amb la superfície, a causa del seu caràcterretallat, esquitxada de platges i cales que esconstitueixen com un dels principals recursosturístics de l’arxipèlag. L’interès per conciliar laprotecció d’aquests espais naturals d’elevada fra-gilitat amb el turisme es concreta en la posadaen marxa de plans integrals d’ordenació de leszones turístiques més degradades, com el Pla deReconversió de la Platja de Palma, un ambiciósprojecte que pretén millorar la qualitat d’aquestrecurs turístic i el seu entorn, atenent tant alsseus elements humans com naturals. El SistemaIntegral de Neteja Litoral treballa pel manteni-ment i la qualitat dels arenals costaners i lesseves aigües marines immediates. De les 327platges existents en l’arxipèlag balear, 61 hanrebut l’ecoetiqueta «Bandera Blava» en 2007.També han estat premiades amb aquest guardó19 marines.


15 LLes dades procedeixen de l’anuari EUROPARC-España de l’estat dels espais naturals protegits 2005.

3.5.2. Processos cap a la sostenibilitat

Difusió de les Energies Renovables (ER)La disponibilitat energètica constitueix un factorfonamental en el desenvolupament econòmic ien la millora de la qualitat de vida dels territoris.La forta dependència de la comunitat balear res-pecte als combustibles fòssils per a la generaciód’energia converteix l’eficiència energètica i l’im-puls a les fonts de generació alternatives en dosrequisits clau del desenvolupament futur de l’ar-xipèlag. En aquest sentit, el Pla d’Impuls de lesEnergies Renovables (PIER) del Govern balear,posat en marxa l’any 2004, marca com a objectiutriplicar la producció energètica per mitjà de lestecnologies netes en l’horitzó temporal 2015 irepresenta una bona oportunitat per a les Bale-ars per posicionar-se entre els territoris líders enla producció d’energies renovables. D’entre totes,la solar és la que ha assolit un impuls més gran.

Segons l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvide l’Energia (IDEA), les Illes Balears són la comu-nitat autònoma amb més capacitat de producciód’energia solar per habitant (58 kW instal·lats percada 1.000 habitants). D’una superfície total ins-tal·lada a Espanya de 930.238 m2, les Illes Ba-lears comptaven l’any 2006 amb 86.244 m2 d’ins-tal·lacions d’energia solar tèrmica, i ocupaven latercera posició en el rànquing de comunitatsautònomes, per darrere de Catalunya (133.700m2) i Andalusia (292.895 m2). La generació deenergia solar fotovoltaica es desenvolupa tambéa bon ritme i assoleix, el 2006, els 2.606 kWp.

La regulació sectorial, com és el cas de la queafecta l’àmbit de les energies renovables, estàadquirint un grau d’importància creixent respec-te a la seva capacitat d’incidència sobre la in-versió regional en sectors especialitzats, propor-cionant un marc regulador transparent quegaranteixi el subministrament energètic i la rea-lització de noves inversions, i que assumeixi elscostos mediambientals. El nou Reial Decret661/2007, de 25 de maig, representa un impulsper poder assolir els objectius del Pla d’EnergiesRenovables 2005-2010, així com els objectiuscontrets per Espanya a escala comunitària. El noutext aposta per reequilibrar el desenvolupamentde les energies renovables, entenent com a taluna distribució més equitativa de la retribucióper tecnologies de generació. En aquest sentit,els increments de la tarifa regulada respecte a laprevista en l’anterior Reial Decret 436/2004 són,per a les instal·lacions eòliques, del 12%; per a leshidràuliques, d’entre el 7% i el 13%; per a les ter-moelèctriques, del 17%; per a les fotovoltaiquesde més de 100 kW, del 82%. Per a les biomasses,d’entre el 56% i el 113% (excepte les de residusindustrials forestals en què s’incrementa un 6%)i per al biogàs, entre un 16% i un 40%.

No hi ha dubte que aquesta renovada normativarepresentarà un bon impuls per a les energiesrenovables a les Illes. El Govern balear aposta peraixò i ho demostra amb la posada en marxa d’unnou pla experimental de conreus energètics per ala fabricació de biocombustibles.

Sensibilització ambiental dels empresarisEl sector empresarial constitueix un dels prin-cipals agents en el procés de canvi cap a la sos-tenibilitat. El desenvolupament sostenible i lacompetitivitat formen un binomi inseparable, iés aquí on poden sorgir iniciatives dirigides amillorar el comportament mediambiental deles empreses de les Illes. Els Sistemes de GestióMediambiental (SGMA) són una de les einesmés eficaces que, de manera voluntària, imple-menten les empreses amb l’objectiu d’aconse-guir minimitzar els impactes sobre el medi queels seus processos productius o productesgeneren.


Eòlica 4 MW

Solar tèrmica 81.532 m2

Solar fotovoltaica 1.425,6 kW

Biomasa 49.801 tep

Biogàs 49.801 tep

Font: IDAE

Fonts d'energia renovable desenvolupades a les Illes Balears a finals del 2005

La creixent preocupació del món empresarialbalear pel medi ambient es concreta en un ele-vat nombre de certificacions EMAS,16 especial-ment en el sector del turisme, que situa lacomunitat autònoma entre les quatre primeresen el marc estatal (vegeu gràfic adjunt).

No obstant això, és necessari un impuls mésgran de aquest tipus d’instruments de gestiómediambiental dins de les estratègies de res-ponsabilitat social corporativa de les empresesaixí com des de les polítiques de desenvolupa-ment sostenible del Govern balear. En aquestsentit, la Confederació d’Associacions Empresa-rials Balears (CAEB) compta des del 2005 amb elServei Empresarial de Gestió Mediambiental(SEGMA), les actuacions del qual van encamina-des a donar suport a les empreses de les Balears

en el compliment de la normativa i en la millorade l’acompliment ambiental.

Dins dels processos i les normatives dirigidescap a la sostenibilitat, l’arxipèlag balear destacaper haver estat la primera comunitat autònomaa Espanya que va aprovar un decret d’implanta-ció de l’Agenda Local 21 a escala regional, a tra-vés del qual, no només s’intentava incentivar elsmunicipis a posar en marxa processos d’AgendaLocal 21 establint una normativa comuna, sinóque a més, fomenta l’aplicació de polítiques desostenibilitat. El Decret 123/2002, de 4 d’octu-bre, sobre la implantació d’Agenda Local 21 enels municipis de les Illes, és un document pionerque emana de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de lesDirectrius d’Ordenació Territorial de les IllesBalears (DOIT) que estableix l’obligació del


Font: http://ec.europa.eu/

0

Nombre de certificacions EMAS: Illes Balears i resta de CA (juliol 2007)

50

100

150

200

250

Illes BalearsCastella-la Manxa

Astúries

Castellai Lleó Canàries

Andalusia

Catalunya

Ceuta iMelilla

La Rioja

Navarra

Extremadura

Aragó

Múrcia

Com.Valenciana País Basc Galícia Madrid

2 5 6 8 12 13 14 15 19 2230 36 41 47

98

187203

16 El sistema de gestió ambiental és conegut internacionalment com Eco-Management and Audit Scheme.

Govern balear d’aprovar les mesures necessà-ries per afavorir «l’aplicació, abans d’un any, del’Agenda Local 21 en els municipis i el nucli de lesIlles Balears, d’acord amb el Programa 21 de laConferència de Rio (1992)».

Es crea, així mateix, la Xarxa Balear de Sosteni-bilitat, que pretén establir processos d’intercan-vi d’informació i experiències entre els repre-sentants locals, així com prestar assistènciatècnica a tots els seus membres. En l’actualitat,només un municipi balear no ha signat la Cartad’Aalborg, i dels 66 restants, el 54,5% ja dispo-sen d’un Pla d’Acció ratificat per la ComissióBalear de Medi Ambient (CBMA).

Ordenació territorialEn l’aposta per un model territorial més equili-brat i sostenible és on pot sorgir una gestió pru-dent del territori. La Llei 14/2000, d’OrdenacióTerritorial de la Comunitat Autònoma de les IllesBalears, assenyala els diferents instruments d’or-denació, entre ells, els Plans Territorials Insulars

(PTI), l’àmbit d’ordenació dels quals per sota de lacomunitat autònoma és l’illa. Els PTI es concebencom a documents amb un marcat compromísambiental i l’objectiu principal del qual és la sos-tenibilitat territorial. En aquest sentit, el Pla Terri-torial Insular de Menorca, aprovat el 25 d’abril del2003, respon a les exigències d’una Reserva de laBiosfera i ofereix les claus per al desenvolupa-ment futur de Menorca, és a dir, un model terri-torial sostenible que a més, va ser consensuat pertots els agents locals implicats (administracionspúbliques, empresaris, sindicats, organitzacionsecologistes, etc.). Segons l’informe de seguimentdel Pla de l’any 2005, el Consell Insular de Menor-ca li atorga una valoració positiva que confirma elPTI com «un instrument clau per al futur deMenorca, que permet créixer en qualitat i soste-nibilitat gràcies a un model que aposta per unaeconomia sostenible, estable i diversificada i pergarantir el benestar de tota la gent que viu i tre-balla a l’illa».

No obstant això, els PTI de Mallorca i d’Eivissa iFormentera no compten amb el mateix consensque el PTI de Menorca. Els seus crítics denuncienque no resolen els veritables problemes territo-rials de les Illes ni les seves necessitats, ja que afa-voreixen el creixement urbanisticoresidencial ideroguen les moratòries sobre àmbits d’alt valorpaisatgístic i mediambiental.

El debat obert entre els ciutadans i els agentssocials i econòmics de les Illes posa de manifestla necessitat d’assolir un model territorial soste-nible, amb una gestió prudent dels recursos i unsprocessos d’urbanització responsables.


L'Agenda Local 21 a les Illes Balearsl'octubre del 2007

Situació N. MunicipisNo han iniciat l'AL21 1

Només adherits a la Carta d’Aalborg 5

Diagnòstic iniciat 8

Diagnòstic acabat 10

Pla d'acció iniciat 6

Pla d'acció acabat 1

Pla d'acció ratificatper CBMA 36

Font: Conselleria de Medi Ambient

4. Balançestratègic i líniesd’accióEls capítols precedents aporten materials abun-dants, més o menys coneguts, per al cas balear,però que permeten avançar un diagnòstic amplique transcendeix la centralitat que inevitable-ment té l’activitat turística. Es tracta ara d’orde-nar tots aquests elements molt sintèticament enun balanç de fortaleses i debilitats que es puguisotmetre al contrast d’amenaces i oportunitats aquè s’enfronta la regió a causa del seu posiciona-ment en el balanç anterior. D’aquest exercici sor-girà una invitació a l’acció. Una acció que ha deser estratègica i guiada per una racionalitzaciódel balanç conjunt de debilitats, fortaleses, ame-naces i oportunitats.

No es tracta només d’elaborar una mera llista d’e-lements DAFO, sinó d’extraure una visió articula-da de les vies de renovació de les actuacions pos-sibles a l’hora de perseverar en un camí deprogrés que les Balears han emprès fa temps, toti que ara s’ha de caminar per un paisatge can-viant, més ampli i estimulant, amb noves provi-sions per a cada jornada.

Les debilitats i les fortaleses són elements d’en-torn intern a la regió, que els agents locals podencontrolar, corregir o reforçar, mentre que les ame-naces i les oportunitats són elements d’entornextern aliens al control dels agents locals, peròque aquests poden evitar o dels quals es podenbeneficiar de manera activa adoptant les estratè-gies oportunes.

L’anàlisi DAFO s’aplicarà a les diferents dimen-sions de l’economia balear i els encontornsdemogràfics, territorials, institucionals i de sec-tors i àrees sensibles tal com s’han abordat enaquest informe. Amb l’objectiu de simplificar eltractament que continua reduint-lo a l’essencial,a causa de la variada gamma d’elements consi-derats en aquest diagnòstic, aquestes dimen-sions s’han agrupat de la manera següent: (i) po-blació, territori, infraestructures i medi ambient,

(ii) convergència i clusterització d’activitats pro-ductives i (iii) emprenedoria, estructura empresa-rial, innovació i societat del coneixement.

Un cop fet això, es formulen estratègies i líniesd’acció que tenen en compte aquest balançDAFO. Es proposen en forma de «programesestratègics» genèrics, compostos de mesuresmés detallades adaptades al cas de l’economiabalear.

4.1. Balanç de Debilitats,Amenaces, Fortaleses iOportunitatsLa gamma de debilitats que en l’actualitat pre-senta la Comunitat Autònoma de les Illes Balearsté uns orígens relativament recents i s’ha anatgestant en un context en què anticipar-ho no eraprecisament difícil. Una altra cosa és que la natu-ralesa d’aquestes debilitats, estretament associa-da a l’especialització turística de l’economiaregional, les fes fàcilment reversibles. El cert ésque s’han acumulat fins que l’evidència, unida aaltres circumstàncies conjunturals, i la maduresadel debat sobre tals debilitats, les exposa commai a l’acció correctora dels actors més directa-ment concernits.

Aquestes debilitats, ordenades en els tres àmbitsd’anàlisi adoptats per a aquesta secció, tenen aveure primerament, amb la formació del capitalhumà, afligit d’un fracàs escolar elevat, i la limi-tada oferta d’alternatives educatives. La població,molt dinàmica, s’organitza de manera menysarticulada del que seria desitjable tenint encompte l’existència de «divisòries» culturals o lin-güístiques entre diferents grups de població,molt variats per la presència de gairebé una mei-tat de residents no nascuts a les illes. Se sumen aaixò limitacions en l’accés a l’habitatge per alscol·lectius menys afavorits i per a la generalitza-ció de certs serveis públics resultat del dinamis-me anteriorment comentat. Pel que fa al plaestrictament econòmic, és àmpliament conegu-da, i interpretada com a tal, la debilitat que repre-senta l’excessiva dependència del turisme que elconjunt de l’economia balear té, encara que aixòdoni lloc a importants derivades. Aquesta cir-


cumstància ha pesat, sens dubte, en un punt queels darrers anys ha passat a ser també un tret dis-tintiu i problemàtic de l’economia balear, és a dir,el seu modest progrés en renda per capita, que liha fet perdre una part de l’avantatge que mante-nia davant la resta d’Espanya i el conjunt de laUE. També derivada del pes del sector turístic, estroba una marcada estacionalitat i temporalitatde l’ocupació, encara que aquestes siguin les úni-ques característiques problemàtiques que espuguin apuntar d’un mercat de treball, el balear,molt eficient en la majoria dels indicadors bàsics.Finalment, en el pla de l’emprenedoria i la inno-vació, els indicadors habituals mostren que eldinamisme empresarial és menor que a la restad’Espanya, l’R+D+i necessita encara un impulsapreciable i escassegen les empreses de base tec-nològica.

La majoria d’aquestes debilitats tenen, en el casbalear, com a contrapartida, fortaleses molt relle-vants. No en va, l’omnipresent influència del sec-tor turístic determina tant les unes com les altresen una complexa relació. El dinamisme demogrà-fic que ha registrat la regió, molt per damunt dela resta d’Espanya, ha ampliat, rejovenit, i pot dura iniciar, un patró més equilibrat de la població ales illes. L’atractiu natural de la regió, motor delturisme, i element sensible, és objecte en l’actua-litat d’un fort consens social i empresarial res-pecte a la seva conservació. Una aplicació avan-çada dels consensos subjacents es pot trobar aMenorca, no sense arestes, però definitivamentassumida. Ja s’ha esmentat el bon acomplimentdel mercat de treball regional, amb una ocupacióplena virtual i taxes altes d’activitat; o la qualitatdel procés de concertació social, que ha convertituna necessitat en una virtut mitjançant el des-envolupament de la figura laboral del fix-discon-tinu, que ha donat molta estabilitat social a laregió. També s’ha d’esmentar el potencial compe-titiu que la regió té en l’actualitat gràcies al des-envolupament de les infraestructures aeropor-tuàries i les xarxes de transport aeri i marítim,encara que subsisteixi desenvolupament perescometre, especialment en el Port de Palma deMallorca. D’altra banda, cal constatar algunsèxits en la manera com algunes indústries molt

característiques a la regió han sortejat els pro-cessos de deslocalització conservant els seg-ments més valuosos de les seves cadenes devalor. Fortalesa també, tot i la modesta emprene-doria, en l’emergència de grans multinacionalsbalears del sector turístic, amb importants rami-ficacions en altres ordres de l’economia balear.Fortaleses també en l’eficiència amb què elsescassos recursos per a l’R+D+i expressen la sevaproducció científica i tècnica i els centres tecno-lògics industrials sustenten l’activitat i frenen lesconseqüències de la deslocalització industrialfacilitant l’emergència de noves activitats en sec-tors fins ara poc presents en l’economia balear,com el programari, les energies alternatives, l’au-diovisual o altres.

Hi ha, així doncs, elements sobre els quals calabocar la capacitat de concertació dels agents,com ja s’està fent de fet, en la correcció de debili-tats i l’aprofundiment de les fortaleses. La carac-terística única que es dóna a les Balears, excep-tuant les Canàries possiblement, és que, comcomentàvem, bona part d’aquestes debilitats ifortaleses són cares d’una mateixa moneda quecircula al voltant del fenomen turístic. Això afe-geix complexitat, si volem, a l’organització de lesestratègies possibles, ja que els interessos sónmolt importants i el bloqueig assignatiu queimposa la predominança del sector, al qual tants’ha al·ludit en aquest informe, difícil de resoldre;però, al mateix temps, permet actuacions que, sisón encertades, poden arribar a ser fortamentsinèrgiques.

Aquestes actuacions, que s’analitzaran mésendavant, hauran d’estar també orientades pelbalanç d’amenaces i oportunitats present a laregió, que es resumeix seguidament.

En el pla demogràfic i territorial, inclòs el mediambient, les principals amenaces o riscos queafronta la regió es xifren en la saturació dels ser-veis públics a causa del creixement poblacional ila generalització de les pressions sobre el mediambient, incloent-hi el risc que la costa es vegienvaïda en excés pels models de poblament resi-dencial vigents, amb el consegüent efecte dis-


suasori sobre el turisme de certa qualitat. Unaaltra amenaça que continua estant vigent és lade la segmentació territorial de la regió i la difi-cultat que imposa a la continuïtat del mercatregional. La deslocalització d’activitats industrialscontinuarà pesant igualment en la competitivi-tat de la regió en el futur. Però més seriosa és l’a-menaça que el retrocés de la productivitat que haregistrat la regió representa per al mantenimentde la seva posició avantatjosa entre les regionseuropees avançades i la pèrdua de competitivitatdavant les més innovadores. Darrere d’això estroba tant la cohesió social i la reeixida integraciódels nous pobladors, com el creixement futur dela regió. Expressió, d’altra banda, d’un fenomenesmentat sovint en aquest informe, és a dir, el«cep» assignatiu que el turisme imposa a la regiói que determina resultats de tot signe sobre elmercat de treball, la formació, la productivitat, lesopcions productives de l’emprenedoria local, etc.,i les amenaces potencials del qual s’han de tenirmolt en compte en la planificació estratègicabalear. Riscos o amenaces també en la mesuraque els reptes de la societat del coneixement nosiguin degudament afrontats des de les institu-cions d’educació superior (universitat) existents ala regió.

Com a oportunitats que caracteritzen l’entorn enquè es desenvolupa l’economia balear, de nou entrobem moltes lligades a l’especialització turísti-ca de la regió. Ja que no en va, a escala mundial,el sector mantindrà un dinamisme molt rellevantsi adopta exigències creixents en matèria de qua-litat i diversitat de l’oferta turística i sostenibili-tat ambiental de les destinacions, i premiarà peraixò tant en termes monetaris com reputacio-nals les millors destinacions; cosa que la destina-ció balear té a l’abast de la mà aconseguir, enca-ra que no sense esforç. En el pla demogràfic,l’ascens sociolaboral dels immigrants és tambéuna bona font d’oportunitats per a la regió i laseva flexibilitat residencial pot ajudar a reequili-brar el polaritzat patró de poblament, especial-ment a Mallorca. La naturalesa i el clima dotenl’arxipèlag d’un immens atractiu locacional queno s’ha d’associar únicament al turisme, sinótambé a multitud d’activitats l’acompliment de

les quals es pugui portar a terme de manera fle-xible i descentralitzada, com el disseny, l’audiovi-sual, la cultura, la tecnologia. Aquest actiu gene-ra oportunitats que són més visibles ara queanteriorment. L’especialització turística brindaigualment oportunitats especialment assequi-bles per a la valorització mundial dels productesagroalimentaris balears, el consum ocasionaldels quals per part dels turistes, els converteix enambaixadors naturals, en la mesura que aquestsproductes compleixin els estàndards adequats.Oportunitats, finalment, per a la innovació, parti-cularment lligada a la «reinvenció» del «sol i plat-ja» que, no ho oblidem, continuarà sent l’espinadorsal del turisme balear i, per tant, de l’econo-mia regional, durant molts anys encara, per aixòesdevé tan necessari renovar-lo. La innovacióassociada seria una mena de segona onada d’in-ternacionalització de les multinacionals balears iespanyoles del sector, ja que no és solament ladestinació física la que s’ha de renovar, sinótambé la gestió i la tecnologia corresponents.Innovació, d’altra banda, associada a la gestió del’aigua, les energies renovables, que les illestenen condicions naturals per acollir. No faltasuport institucional a aquesta línia d’innovació i,en general, la regió compta amb un prometedordesenvolupament per a l’impuls tecnològic, queencara ha de mostrar tota la seva potencialitat,com és el ParcBIT.

El quadre següent presenta de manera esquemà-tica el balanç DAFO que s’acaba de comentar.



Població,territori,infraestructuresi medi ambient

Convergència iclusteritzaciód’activitats productives

• Divisòria cultural ilingüística de lapoblació. Escassaintegració dels residentscomunitaris.

• Elevat abandó escolar ilimitada ofertaeducativa superior iprofessional.

• Dificultat d’accés al’habitatge delscol·lectius mésvulnerables.

• Deficiències del Portde Palma per a lesnecessitats de lesempreses.

• Segmentació territorial.

• Escassa diversificaciósectorial.

• Excessiva estacionalitati temporalitat del’ocupació terciària.

• Escàs pes econòmic dela indústria, i declivi deles activitatsindustrials.

• Descens de laproductivitat i pèrduad’avantatge de rendaper capita.

• Saturació de lesxarxes de serveispúblics.

• Limitacionsterritorials.

• Medi ambientsensible i sotmèsa fortes pressions.

• Extensió delmodel vigent depoblamentresidencial entota la costa.

• Deslocalitzaciódels sectorsindustrialstradicionals(calçat, fusta, etc.).Pèrdua d’ocupacióqualificada.

• Aparició de novesdestinacions.

• Estancament dela productivitat.

• Bloqueigassignatiu enl’economia acausa de lapreponderànciadel sector turístic.

• Dinamismepoblacional irejoveniment.

• Model territorialsostenible iconsensuat aMenorca.

• Recursos ecoturístics,patrimoni cultural ibiodiversitat.

• Conscienciacióciutadana, delsempresaris i lesinstitucions cap auna gestió mésprudent i sostenibledel medi ambient.

• Transports aeris imarítims moltdesenvolupats.Infraestructures.

• PIB per capita superiora la mitjana espanyolai europea.

• Mercat laboral eficientamb taxes rècordd’atur (reduït),ocupació, activitat.

• Potencial competitiulligat aldesenvolupamentd’infraestructures.

• Concertació social iestabilitat laboral.

• Cert èxit davant ladeslocalitzaciósectorial (retenció del’R+D, disseny, direcció).

• Ascens sociolaboraldels immigrantsestrangers.

• Patró de doblamentmés equilibratincipient a l’interiorde Mallorca.

• Creixent apreciacióglobal dels atractiusnaturals i la reputacióde sostenibilitat delsterritoris.

• Àmplia demandaglobal de novesofertes turístiques.

• La internacionalitzacióde les empresesturístiques balearsobre altresoportunitats.

• Excel·lents recursos pera l’expansió delsclústers nàutic,audiovisual, cultural.

• Gran demandapotencial sobre elterreny de producteslocals de qualitat(agroalimentari, altres).

Balanç DAFO - Illes Balears

Debilitats Fortaleses Amenaces Oportunitats


Estructuraempresarial,emprenedoria iinnovació

• Escàs dinamismeempresarial els últimsanys.

• Esforç insuficient enR+D+i i dèficitd’investigadors ipersonal qualificat enTIC.

• Escassetat d’empresesde base tecnològica.

• Pèrdua decompetitivitat deles empresesbalears davantles de regionseuropees mésinnovadores.

• Inadequadaassumpció delsreptes de lasocietat delconeixement iposicionamentestratègic de laregió en l’arenaglobal,especialment desde les instànciesd’educaciósuperior.

• El turisme com abressol demultinacionals balearsdel sector.

• Bona adopció TIC entreles empreses balears.

• Bona producciócientífica i tecnològicaper unitat de recursdisponible.

• Existència de centresd’innovació relacionatsamb els sectorsindustrialstradicionals.

• Emergència de sectorsd’innovació:programari, imatge iso.

• Innovació lligada a la«reinvenció» del «sol iplatja».

• Innovació tecnològicaen la gestió sosteniblede l’aigua, suportinstitucional aldesenvolupament deles energies renovables.

• El Parc TecnològicParcBIT és la base deldesenvolupamenttecnològic balear, peròencara és unaoportunitat moltprimerenca.

Balanç DAFO - Illes Balears (Continuació)

Debilitats Fortaleses Amenaces Oportunitats

Les estratègies anteriorment descrites es concre-ten, per a la societat i l’economia de les illes, enuna sèrie de línies d’acció. Aquestes línies d’acciócomporten programes i mesures específiquesque els agents regionals haurien de debatre iconsensuar, precisar addicionalment i dotar derecursos i procediments d’instrumentació iseguiment.

A la vista del balanç DAFO elaborat per a les IllesBalears, les estratègies, els programes i les líniesd’acció (mesures) es podrien concretar il·lustrati-vament de la manera següent.

Una Estratègia Defensiva que, resolent progressi-vament els problemes de divisòria cultural i lin-güística i abandó escolar, les anelles dèbils de laxarxa d’infraestructures, l’escassa oferta de qua-lificacions, l’excessiu pes del sector turístic con-vencional, o revertint el curs negatiu de la pro-ductivitat estimulant la reduïda activitat d’R+D+ii la moderada emprenedoria, permeti fer front a

les amenaces que afronta la regió, com l’emer-gència d’altres destinacions turístiques i la deslo-calització industrial, la segmentació territorial i ladegradació del medi natural i costaner del quals’alimenta la principal indústria de la regió, o lapèrdua de competitivitat davant les regionseuropees més desenvolupades per l’estancamentde la productivitat. El Programa Estratègic en elqual cal concretar aquesta estratègia defensivaes podria orientar cap a una àmplia activació delsrecursos endògens de la regió que els allunyés deles inèrcies existents, en les quals maduren lesdebilitats, mitjançant incentius adequats, alhoraque caldria anticipar i entendre a fons les conse-qüències més indesitjables dels escenarisexterns desfavorables per a la regió. Aquest pro-grama d’«activació dels recursos endògens per al’anticipació d’escenaris desfavorables» s’instru-mentaria mitjançant mesures com les següents,enquadrant les iniciatives ja en curs d’aquesttipus en un marc coherent d’actuació de claravocació estratègica:


Fortaleses Debilitats

Estratègia Ofensiva Estratègia ProactivaConsisteix a orientar-se cap a Consisteix a treballar per superar

Oportunitats oportunitats seleccionades les debilitats aprofitant les que s’ajusten millor a les oportunitats existents

fortaleses existents

Estratègia Reactiva Estratègia DefensivaConsisteix a utilitzar les Consisteix a establir un «pla

Amenaces fortaleses per reduir la defensiu» per evitar lesvulnerabilitat davant les amenaces quan les

amenaces existents debilitats són insuperables

4.2. Estratègies DAFO ilínies d’accióDesprés d’exposar les principals debilitats i for-taleses que exhibeixen les Balears en els àmbitsque ens preocupen en aquest informe, així comles amenaces i oportunitats que defineixen l’en-torn en què s’insereix la regió, i que l’afecten de

manera diversa, es poden traçar algunes orienta-cions estratègiques de les quals sorgeixin les cor-responents línies d’acció.

Tenint en compte els parells debilitats/fortalesesi amenaces/oportunitats, es poden destriar qua-tre tipus d’estratègies, com es mostra en l’esque-ma adjunt.

• Anàlisi a fons de les debilitats que més crucial-ment exposen l’economia balear a les amena-ces externes i a l’establiment de línies d’antici-pació dels efectes menys desitjables.

• Programes d’integració lingüística i transcultu-ralitat de comunitats foranes arrelades en laregió, l’aportació de les quals a l’activitat econò-mica i la interacció social és cada dia més gran.Foment especialment intens en aquesta matè-ria de la igualtat d’oportunitats per als mésjoves des de l’escola, per facilitar la mobilitatsocioeconòmica característica dels col·lectiusimmigrants en societats obertes i flexibles.

• Programes de lluita contra l’abandó escolar mit-jançant una adequació de l’oferta educativa il’elevació de l’estàndard formatiu de les ocupa-cions del sector turístic. Formulació d’ofertes deformació professional i contínua dels treballa-dors, amb especial èmfasi en la formació en lesTIC, que contribueixin a compensar l’abandóprecoç dels estudis.

• Posada en marxa de plans integrals d’ordenacióde les zones turístiques més degradades, ambactuacions pilot d’esponjament en la costa quedemostrin la viabilitat d’una iniciativa àmpliade reconversió turística i proporcionin elementsaddicionals del nou model turístic balear.

• Dotació d’infraestructures i eines tecnològi-ques i de formació per a l’emprenedoria i la fle-xibilitat normativa per a l’obertura de negocisque facilitin la dinàmica empresarial i la diversi-ficació d’activitats.

Una Estratègia Proactiva s’orientaria cap a lesoportunitats que es podrien aprofitar millor desde la superació de les debilitats existents. S’haconstatat que el dinamisme poblacional recentregistrat per la regió, la demanda global de des-tinacions turístiques sostenibles o l’existènciade multinacionals balears susceptibles de diver-sificació funcional són oportunitats que lesBalears poden aprofitar si realitzen les tasquesadequades de millora dels seus recursos endò-gens i corregeixen aquelles debilitats que en

més mesura impedeixen que aquestes oportuni-tats puguin ser collides. Entre aquestes debili-tats hi ha la saturació dels serveis públics davantl’increment de població, la insuficiència decertes infraestructures portuàries, l’especial-ització turística, l’escassa emprenedoria i el malacompliment de la productivitat a causa del’escassetat d’inversions en R+D+i, així com lafalta d’empreses de base tecnològica. El Progra-ma Estratègic adequat per instrumentar aques-ta estratègia proactiva articularia accions eldenominador comú de les quals fos la identifi-cació clara d’una oportunitat determinada i lamillora de les debilitats associades mitjançantprotocols de dinamització d’actors i millora delsrecursos locals concernits. Un programa d’«acti-vació de recursos endògens per a la materia-lització d’oportunitats» que es podria basar enles línies d’acció següents:

• Millora dels equipaments educatius i sanitarisde manera acord amb l’increment demogràfic iles noves demandes d’una població molt hete-rogènia, reforçant la dimensió formativa de lesocupacions associades a la prestació d’aquestsserveis.

• Potenciació dels transports públics i la mobilitatsostenible a les Illes. Desenvolupament de laxarxa ferroviària a l’illa de Mallorca.

• Impuls de la diversificació econòmica, a travésde les grans empreses balears del turisme, ireconversió de l’ocupació a nous sectors emer-gents.

• Atracció d’empreses tecnològiques consolida-des i establiment d’incentius per a la creaciód’empreses de base tecnològica.

• Creació d’infraestructures tecnològiques quecompensin la segmentació territorial i esten-guin l’espai de col·laboració empresarial a lesIlles. Millora del Port de Palma de Mallorca per al’abast global de les empreses locals.


• Implicació de les empreses en la inversió enR+D+i mitjançant el llançament de programesespecífics de col·laboració publicoprivada amitjà i llarg termini. Programes orientats a lesnoves tecnologies del turisme, tant de gestió dela venda i empaquetament dels serveis turísticscom de gaudi.

Una Estratègia Reactiva, que utilitzés la posiciód’avantatge que la regió manté en els diversosàmbits analitzats, per conjurar les amenaces,eliminant els riscos associats o convertint-los enoportunitats. L’extensió i l’experiència acumula-da en el sector turístic balear és, clarament, unafortalesa de partida, així com el teixit empresa-rial que s’ha format tot al seu voltant, siguinmultinacionals turístiques o empreses de trans-port i logístiques, etc. També el dinamismepoblacional és el resultat de l’atracció de la regióper a treballadors forans. La regió continua sentuna regió avançada en termes de renda per capi-ta i té un medi natural variat i valuós que aMenorca, per exemple, ha donat lloc al naixe-ment d’interessants processos de conservació isostenibilitat d’interès global. També emergeix-en activitats noves amb suport rellevant de cen-tres d’innovació. Tot això hauria de permetreconjurar o compensar les amenaces identifi-cades anteriorment per a l’economia balear,especialment la de saturació de les xarxes deserveis públics, l’extensió de models residencialsinsostenibles, la deslocalització d’activitatsindustrials i la pèrdua de competitivitat de laregió davant els seus parells a la Unió Europea. ElPrograma Estratègic per instrumentar l’estratè-gia reactiva buscaria «posar en valor els recursosendògens per contrarestar les amenaces»,materialitzant els potencials existents en laregió i donant continuïtat a les millores pràc-tiques observades fins a la data mitjançant lesmesures següents:

• Contractació en origen d’immigrants qualifi-cats, amb l’objectiu de facilitar-los la integraciólaboral des de l’inici, així com la seva mobilitatsocioeconòmica.

• Plans d’Ordenació Territorial vinculant, que per-metin assolir un model territorial equilibrat isostenible, beneficiós per a la població en con-junt i visible i atractiu per al turisme i ambimatge de marca en tot el món. Es tracta decrear la base de la renovació del sector clau del’economia balear i, al mateix temps, de la imat-ge de marca global de la regió.

• Perfeccionament de les moratòries urbanísti-ques sobre àmbits d’alt valor paisatgístic imediambiental. Per perfeccionament s’ha d’en-tendre l’elaboració de compromisos comuna-ment assumits per a la protecció dels espaissensibles i l’ús econòmic simultani en els ter-mes adequats.

• Prevenció d’edificacions il·legals de la costa iprojectes pilot d’esponjament de les àreesturístiques degradades que demostrin que l’es-ponjament és possible. Incentius adequats al’esponjament i la col·laboració publicoprivadaper a la recuperació d’aquestes zones.

• Gestió ecològica integral dels camps de golf,especialment de l’aigua reciclada. Anàlisi delnombre òptim de camps a les illes amb l’objec-tiu de satisfer tant com sigui possible tots elsinteressos.

• Pacte de Competitivitat de les illes que freni eldeteriorament de la productivitat i mantinguila posició de la regió en el concert de les mésdesenvolupades de la Unió Europea basat en elcompromís dels agents socials i el llançamentd’una àmplia bateria de mesures a favor de lacompetitivitat de les empreses balears i l’atrac-tiu de la regió per a la inversió estrangera ennous sectors.

• Potenciació dels districtes o de les comarquesindustrials o de serveis de l’economia balearmitjançant la dotació de factors catalitzadorsde l’aglomeració d’activitats relacionades, lacol·laboració precompetitiva entre les empre-ses, la difusió d’innovacions, etc.


Una Estratègia Ofensiva, finalment, combinariaen el millor dels escenaris les diverses fortalesesdescrites anteriorment amb les oportunitats deles quals la regió podria treure un clar aprofita-ment. El turisme, una vegada més, és la gran for-talesa de la regió, però s’ha de renovar ja que lademanda global, tan intensa com mai, vol altresproductes i la regió està en condicions d’oferir-los. Les noves tecnologies i infraestructuresfísiques i logístiques s’alien naturalment ambuna regió segmentada territorialment i s’hand’aprofitar al màxim. Al mateix temps, unaestratègia ofensiva facilita l’emergència de novesactivitats d’àmplia demanda global, sense des-cuidar l’adaptació dels segments més tradi-cionals (agroalimentari) a aquesta demanda quevol qualitat i caràcter en el producte, una cosaque milions de turistes estrangers poden com-provar sobre el terreny cada any. El ProgramaEstratègic que expressés les possibilitats d’aque-sta estratègia ofensiva hauria de ser, de fet, una«aliança entre l’excel·lència i les oportunitatsper al lideratge econòmic» de la regió i es podriaarticular al voltant de les mesures següents:

• Visió integral de la política d’infraestructuresde transports a les Illes –amb èmfasi especialen la gestió aeroportuària– adaptada a lesnecessitats de l’economia i les empreses bale-ars. Això requerirà iniciatives noves de gestióprivada i pública compartida o especialitzada,amb un paper rellevant dels organismes auto-nòmics i els representants empresarials.

• Pla Estratègic del Turisme Balear, que abastiàmplies perspectives, des de la creació d’unaoferta turística complementària de qualitatfins a la «reinvenció» del producte «sol i platja»sobre noves bases i dirigit al client del segleXXI. El «sol i platja» és un concepte inherent al’activitat turística, però el seu gaudi avui, perpart de generacions de turistes molt diferentsde les precedents i sensibilitzades cap a la sos-tenibilitat, exigeix uns paràmetres de qualitatmolt diferents també.

• Pla de dinamització de districtes industrials ide serveis basats en la mà d’obra qualificada ila innovació, que contribueixi a la diversificacióde l’economia balear des de la iniciativa priva-da local i el suport institucional, sense deixarde banda l’ordenació i la millora dels atractiuslocacionals de l’arxipèlag per a la captació detalent i inversions foranes.

• Posada en marxa d’un centre especialitzat eninnovació turística (Cidtur) que doni suport al’estratègia del turisme balear. Innovació ensentit ampli, més enllà del que s’entén perinnovació de procés i producte en la indústriamanufacturera. Innovació de concepte i d’inte-gració del servei turístic amb les noves tecno-logies i amb altres serveis i productes.

• Elaboració d’un Pla Solar regional per a la pla-nificació d’aquest tipus de tecnologia que estàassolint uns nivells de potència i producciómolt elevats, per als quals la regió té condi-cions i que afegeixen sinergia a les nombrosesiniciatives que, en curs o potencials, acabarandonant a l’economia balear un marxamo d’eco-nomia (i societat) sostenible i avançada.

Convé insistir en el fet que els programes i leslínies d’acció estratègics esbossats en aquestasecció són il·lustratius del que s’hauria de fer,d’una banda, i del que, de l’altra, ja s’està fent enla regió per part dels actors més rellevants. Elvalor que aquesta ordenació aporta radica,creiem, en l’articulació estratègica de mitjans,vies i objectius al voltant d’aquest balanç dedebilitats i fortaleses, amenaces i oportunitats,detectat per al cas de les Illes Balears.

Com a recapitulació de les estratègies, pro-grames i mesures il·lustratius descrits en aques-ta secció, s’ofereix el quadre següent.



Programes i mesures estratègiques per al progrés de les Illes balears

Estratègia Defensiva Estratègia Proactiva Estratègia Reactiva Estratègia Ofensiva(Debilitats-Amenaces) (Debilitats-Oportunitats) (Fortaleses-Amenaces) (Fortaleses-Oportunitats)

Programa estratègic Programa estratègic programa estratègic Programa estratègicd’activació d’activació per a de posada en valor d’aliança excel·lència-

i anticipació les oportunitats davant els riscos oportunitats per al progrés

Mesures estratègiques• Anàlisi profunda de les

debilitats que méscrucialment exposenl’economia balear a lesamenaces externes iestabliment de líniesd’anticipació delsefectes menysdesitjables.

• Programes d’integraciólingüística itransculturalitat decomunitats foranes.

• Programes de lluitacontra l’abandó escolari la formacióprofessional i contínuadels treballadors.També en TIC.

• Posada en marxa dePlans Integralsd’ordenació de leszones turístiques mésdegradades, ambactuacionsd’esponjament en lacosta.

• Dotaciód’infraestructures ieines tecnològiques,de formació iemprenedoria iflexibilitat legislativaque facilitin ladinàmica empresariali la diversificaciód’activitats.

Mesures estratègiques• Millora dels equipaments

educatius i sanitaris,adaptats a l’incrementdemogràfic i a les novesdemandes socials.

• Inversió en els transportspúblics i la mobilitatsostenible a les illes.Desenvolupament de laxarxa ferroviària a l’illade Mallorca.

• Impuls de ladiversificació econòmicai reconversió del’ocupació a nous sectorsemergents.

• Atracció d’empresestecnològiquesconsolidades iestabliment d’incentiusper a la creaciód’empreses de basetecnològica.

• Creaciód’infraestructurestecnològiques quecompensin lasegmentació territorial iestenguin l’espai decol·laboració empresariala les illes. Millora del Portde Palma de Mallorca.

• Implicació de lesempreses en la inversióen R+D+i mitjançant elllançament deprogrames específics decol·laboraciópublicoprivada a mitjà illarg termini.

Mesures estratègiques• Visió integral de la

políticad’infraestructures detransports a les illes,amb especial èmfasien la gestióaeroportuària adapta-da a les necessitats del’economia balear.

• Pla Estratègic delTurisme Balear, des dela creació d’una ofertacomplementària dequalitat fins a la«reinvenció» del «sol iplatja» sobre novesbases i dirigit al clientdel segle XXI.

• Pla de dinamització dedistrictes industrials ide serveis basats en lamà d’obra qualificada ila innovació.

• Posada en marxa d’uncentre especialitzat eninnovació turística(Cidtur).

• Elaboració d’un PlaSolar regional per a laplanificació d’aquesttipus de tecnologiaque està assolint unsnivells de potència iproducció molt elevats.

Mesures estratègiques• Contractació en

origen d’immigrantsqualificats.

• Plans d’OrdenacióTerritorial vinculant,que permetin assolirun model territorialequilibrat isostenible, atractiuper al turisme i ambimatge de marca entot el món.

• Perfeccionament deles moratòriesurbanístiques sobreàmbits d’alt valorpaisatgístic imediambiental.

• Prevenciód’edificacionsil·legals de la costa iprojectes pilotd’esponjament de lesàrees turístiquesdegradades.

• Gestió ecològicaintegral dels campsde golf. Anàlisi delnombre òptim decamps a les illes.

• Pacte deCompetitivitat de lesilles que mantinguila posició avançadade la regió.

• Potenciació delsdistrictes ocomarquesindustrials o deserveis de l’economiabalear.

5. Conclusions El procés de contrast d’opinions entre els dife-rents agents de la regió adquireix un caràcter crí-tic i estratègic que els obliga a tots a la màximaconcertació per consolidar els fonaments del noumodel econòmic que a mitjà i llarg termini s’hau-rà d’obrir camí. Com en cap altre cas a Espanya,les opcions a l’abast dels agents econòmics s’ex-pressen marcadament en el cas de Illes Balears,com per exemple la necessitat d’aturar-se radi-calment a repensar les relacions entre el turisme,la construcció, la defensa del medi ambient, etc.Qüestions centrals quant a la vida socioeconòmi-ca de l’arxipèlag que, encara que de vegadespuguin adquirir matisos més o menys radicals oideològics, reflecteixen una preocupació viva isincera pel futur.

Afortunadament, ja fa temps que aquest debatsobre els riscos del monocultiu econòmic, i lesimplicacions constatades en l’assignació derecursos a les illes, o les disfuncions educatives isobre el capital humà, ha calat entre els seusagents més representatius i les solucions s’estanposant en marxa o es debaten intensament enl’actualitat. Però no convé «llençar el nen ambl’aigua de la gibrella», és a dir, el turisme, inclòs el«sol i la platja», continuarà sent l’espina dorsal del’economia de l’arxipèlag durant molt de temps.Les tendències globals garanteixen que les bonesdestinacions gaudiran, sense perjudici de la con-juntura, de dinamisme sobrat, ja que augmentasense parar el nombre de turistes estrangers i ladespesa turística. Es tracta d’una indústria glo-bal, molt competitiva, però molt visible i remune-radora per a les millors destinacions.

El dinamisme de la població balear ha estat moltnotable els últims anys, superat només pel de laComunitat de Madrid, i s’ha donat en gairebé totsels municipis de la regió, especialment en els dedimensió més reduïda i s’ha quasi duplicat enalguns durant l’última dècada. Aquestes novesaportacions han arribat fonamentalment a travésde la població estrangera, relativament esbiaixa-da cap a orígens comunitaris, que ha determinat

també un important augment del creixementvegetatiu i, per tant, una piràmide de poblaciórelativament jove si se la compara amb la del con-junt d’Espanya. En l’actualitat gairebé el 50% de lapoblació balear ha nascut fora de les illes.

La característica dominant en el pla territorial,com és ben evident, és la segmentació insular dela regió, per la qual cosa les infraestructures físi-ques de transport són un factor fortament condi-cionant de la competitivitat de les seves empre-ses i la cohesió entre els seus habitants en el plade l’accés a serveis, etc. El portentós desenvolu-pament dels transports aeris en la regió al ritmedel desenvolupament turístic indica que lesinfraestructures es poden desenvolupar demanera igualment ràpida i, amb les llacunes quesempre queden, l’avenç de la regió en aquestamatèria no ha pogut ser menys dinàmic. Es trac-ta de servir a una estructura urbana menys dis-persa que la que s’observa en la península, ambuna àmplia jerarquia de ciutats intermèdies pre-sents en les tres illes principals, però molt com-plexa per la confluència dels processos demogrà-fics i productius (turismes), tan intensos com elsque ha viscut l’arxipèlag en les dècades prece-dents. Una estructura a la qual, a més, se super-posa una població flotant molt considerable querequereix serveis de transport aeri de llarga dis-tància i una mobilitat molt capil·lar, i estacional,en l’interior de les illes basada en l’ús del vehicleprivat.

El desenvolupament de les infraestructures detransport, especialment durant l’última dècada,ha permès resoldre, en bona mesura, els proble-mes inherents a aquest complex desenvolupa-ment poblacional, però ha requerit tal concentra-ció d’esforços i prioritats, que els aspectes referitsa la dotació d’infraestructures d’un altre tipus(serveis socials) o la diversificació productivacomencen a cobrar un protagonisme que nohavien tingut fins ara. La capacitat de les institu-cions regionals, tan àmplia com la de la resta decomunitats autònomes espanyoles, s’ha vist cer-tament compromesa per afrontar amb els mit-jans adequats l’especificitat territorial de la regiói les exigències en les matèries comentades.


Un aspecte en què l’economia balear no ha avan-çat sinó que ha registrat el moviment contrari, haestat en l’evolució del PIB per habitant. Diversescircumstàncies s’han combinat de manera desfa-vorable. El PIB ha crescut modestament i lapoblació ho ha fet molt més. Però entre el PIB i lapoblació intervenen diverses categories d’efec-tius (en edat de treballar, actius i ocupats) lesràtios de les quals han tingut una evolució igual-ment modesta malgrat els importants augmentsabsoluts registrats en la població activa i l’ocupa-ció. A conseqüència d’això, la regió gaudeix d’unaelevada taxa d’activitat i d’una taxa de desocupa-ció més reduïda que la del conjunt espanyol. Laresta de condicions macroeconòmiques, cominflació i saldo de la balança de mercaderies, nodifereixen a penes de les que s’observen a escalade l’economia espanyola.

Davant els reptes socioeconòmics que té plante-jats la regió, especialment el de la represa de laconvergència amb les regions més avançadesd’Europa, la capitalització de la població activa ila diversificació de l’economia, la concertaciósocial i la presa d’iniciatives conjuntes per partdels principals agents de la regió és una de lesprincipals vies per aconseguir-ho. L’estructurainstitucional ha rebut un nou impuls amb l’en-trada en vigor de la reforma de l’Estatut el 2007,que ha reforçat el paper dels Consells Insulars, elnombre dels quals s’ha vist augmentat a quatreper incloure el de Formentera. La cooperació in-terinstitucional s’expressa en nombrosos conve-nis sectorials en els quals també participen elsinterlocutors socials (empresaris i sindicats) ambl’objectiu d’impulsar la diversificació de l’econo-mia balear, les dotacions d’infraestructures deserveis al ciutadà i a les empreses, i la innovació iel desenvolupament territorial. Aquests aspectesintangibles, si volem, acaben determinant enbona mesura l’èxit dels esforços dels agents pri-vats de l’economia per adquirir competitivitat enl’economia global.

Pel seu nivell de renda per capita, les Balears sesituen entre països com Alemanya, el Regne Unito Suècia, i per damunt del conjunt d’Espanya, laUE25 i fins i tot la UE15. La població presenta una

elevada participació laboral i reduïdes taxes d’a-tur i la productivitat mitjana dels treballadors ésalta, similar a la d’Alemanya, gràcies a l’elevadaproductivitat de les activitats de serveis. Però eldinamisme de la renda per capita ha estat mésmodest que el de la resta d’Espanya els últimsanys, a causa de les vicissituds del turisme fins fapoc. Un element que adverteix com n’és de sensi-ble l’economia balear a la marxa d’aquest sector.

El dinamisme empresarial a les illes s’ha mantin-gut per sota de l’espanyol, en general, des del2001, quan la desacceleració mundial de fa unsanys es va aferrissar especialment en el sectorturístic. No obstant això, les perspectives mésrecentment expressades pels empresaris balearssón més optimistes que en el conjunt d’Espanyarespecte a les oportunitats que afronten elsempresaris. Les principals organitzacions empre-sarials de l’arxipèlag practiquen regularmentpolítiques i disposen d’eines per a l’emprenedoriai el suport a les empreses, també en col·laboracióamb les administracions autonòmiques i elsorganismes estatals, des de finestretes úniquesfins a clubs d’empreses, passant per societats degarantia recíproca i avals. Són, per ara, les petitesempreses turístiques i comercials, les principalsusuàries d’aquests serveis. Però és crucial queaquesta estructura de foment a l’emprenedoriaes reorienti en estreta aliança amb els centresd’innovació i coneixement perquè l’estratègiaassumida pel conjunt d’actors de la regió, decrear una economia més diversificada, puguidonar el fruit desitjat.

El turisme i totes les altres activitats relacionadesformen a les illes un clúster de gran envergadurai projecció global. Sens dubte el més sofisticat,quant a ramificacions i extensió, de tots els sec-tors d’activitat de l’economia balear. Per això, laseva constant renovació és obligada, ja que nis’albira, ni seria desitjable, que altres activitatsreemplacin el protagonisme que aquesta té enl’actualitat. No obstant això, la forta presència deles activitats turístiques determina que l’assigna-ció de recursos productius i financers en l’econo-mia regional s’orienti més lentament cap a lesactivitats de futur. Tot i així, juntament amb els


senyals que el sector turístic està certamentafrontant aquesta renovació, es produeixenigualment senyals que altres activitats s’organit-zen gradualment en l’economia balear, de mane-ra que es pot parlar de clústers emergents en sec-tors que combinen la innovació amb els atractiusendògens de la regió. Alguns sectors industrials,com el calçat, han sofert processos de reconver-sió els últims anys, però han emergit en millorforma per afrontar la competència global. Però,sobretot, hi ha noves activitats que ofereixenoportunitats i sinergies de futur per a la regió,entre altres les de logística, fortament lligades al’especialització en transport aeri i marítim, laindústria audiovisual com a pivot de la societatdel coneixement, o les produccions agroalimen-tàries específiques del territori insular.

Justament, tant l’emprenedoria, a què s’al·ludiamés amunt, com l’emergència de nous clústersd’activitat, depenen críticament dels avenços queen matèria d’articulació del seu sistema d’inno-vació pugui fer la regió. No destaca aquestacomunitat per la seva intensitat en R+D+i, ja quela despesa o el personal en proporció a la rendaregional és més reduït que per al conjunt espan-yol; una altra de les servituds assignatives quel’especialització turística imposa. Tanmateix, laproductivitat dels investigadors i tecnòlegs bale-ars és més alta que la del conjunt espanyol si lamesurem per publicacions o patents. La capacitatuniversitària i dels parcs tecnològics es trobamajoritàriament centrada en l’illa de Mallorca. ElPla de Ciència i Tecnologia de les Balears 2005-2008 ha començat a tenir efectes dinamitzadorsrellevants en alguns dels indicadors bàsics, coml’assignació de recursos pressupostaris autonò-mics a les activitats d’R+D+i.

L’objectiu assumit per part de les administra-cions i dels agents econòmics de la regió d’avan-çar cap a un desenvolupament durador, qualita-tiu i sostenible implica una nova gestió ireinterpretació funcional del territori. En el campde la sostenibilitat, la regió combina tres ele-ments molt característics que es donen amb per-fils molt aguts respecte al que s’observa en altresregions espanyoles. En primer lloc, la sensibilitat

dels seus ecosistemes, entre els quals adquirei-xen una importància predominant els sistemescostaners i marítims. En segon lloc, per l’especifi-citat de les activitats econòmiques preponde-rants, el turisme, que depèn de la qualitat delmedi ambient perquè l’atractiu de les illes esmantingui però que, al mateix temps, l’afecta através de la mobilitat que imposa i la petjada quela construcció residencial comporta. Finalment, lasensibilitat social molt desenvolupada que exis-teix a les illes cap a la sostenibilitat, que tambécontribueix a la diversificació desitjada per a l’e-conomia balear. A més, les empreses balearssubscriuen amb més intensitat que en altresregions espanyoles els compromisos de sosteni-bilitat, així com les administracions públiques, elsmunicipis de les quals tenen en la pràctica totali-tat definides en una o una altra fase d’imple-mentació la seva respectiva Agenda Local 21. Lacerca de la sostenibilitat està caracteritzant,convé insistir-hi, els esforços de tots els agents dela regió per definir noves activitats econòmiquesi s’està produint enmig d’un debat amb perfilsmolt afilats, com els de les ecotaxes o la moratò-ria turística, que permetrà entreveure solucionsavançades tant pel nivell de compromís assumitper tots els agents com per la seva capacitat perresoldre els problemes de sostenibilitat sensepostergar el progrés material de la regió.

Finalment, es pot articular tot el que aquestdiagnòstic estratègic per a les Balears aporta enuna síntesi del que seria possible dur a terme elspròxims anys per poc que les voluntats delsagents de l’arxipèlag es conjuntessin per vèncerles limitacions impulsant les fortaleses, les vetesde mercat d’excel·lència i les bones pràctiquesconstatades en el context global que envolta l’e-conomia balear. Aquesta síntesi, en realitat, és unescenari, una visió possible i realista del que lacomunitat autònoma té al seu abast si adoptaaccions estratègiques decidides per conqueriruna nova frontera.

Si alguna cosa podem destacar a les Illes Balearsés el punt tan avançat en què es troba el debatsobre la sostenibilitat mediambiental. Això estradueix en postures potser més enfrontades,


però també més evolucionades i susceptibles deproduir una síntesi de més qualitat. Aquest vec-tor de transformació caracteritzarà definitiva-ment el curs del que l’economia balear hagi d’es-devenir durant les pròximes dècades.

Es pot concebre fàcilment que el procés de diver-sificació econòmica de la regió se suporti tant enla reinvenció del turisme com en l’emergènciad’altres noves activitats globals; tant en la crei-xent sofisticació dels seus recursos humans comen el perfeccionament dels consensos d’actorsper a la preservació dels recursos naturals quehan impulsat fins ara el benestar de la societatbalear. D’aquest procés resultarà la cohesiósocial, ja que es renovaran les bases que sostenenl’activitat de la població i les feines de qualitat.Noves activitats que la visibilitat global de lesBalears hauria de posar en el punt de mira d’in-versors domèstics i estrangers mitjançant lesmesures oportunes de promoció exterior. Millorsfeines per a millors recursos humans que lasocietat balear s’hauria d’entestar a desenvolu-par assumint els esforços formatius ara tan fàcil-ment menyspreats pel miratge de l’ocupació fàcilen activitats bàsiques.


AgraïmentsEn l’elaboració d’aquest informe s’ha comptatamb la col·laboració de les següents persones del’àmbit de les administracions públiques i d’em-preses privades de les Illes Balears, que han apor-tat proximitat a la realitat socioeconòmica de laregió, i així s’ha millorat el resultat final de l’estudi:

• Hble. Sr. Carles Manera, Conseller d’Economia,Hisenda i Innovació del Govern de les IllesBalears

• Hble. Sra. Joana M. Barceló, Presidenta delConsell Insular de Menorca

• Hble. Sr. Bartomeu Escandell, Consellerd’Economia del Consell Insular de Formentera

• Hble. Sr. Josep Mayans, Conseller de Turismedel Consell Insular de Formentera

• Sr. Josep Benedicto, Secretari General de CCOO,Illes Balears

• Sr. Lorenzo Bravo, Secretari General de UGT,Illes Balears

• Sr. Joan Gual, President de la Cambra deComerç de Mallorca

• Sra. Pilar Luque, Directora Finances deGLOBALIA

• Sr. Pedro Monjo, Secretari General de laCambra de Comerç de Menorca

• Sr. Josep Oliver, President de la Confederaciód’Associacions Empresarials de Balears (CAEB)

• Sr. Àngel Pujol, President de l’Institutd'Innovació Empresarial

• Sr. Gabriel Subirats, Director de ServeisGenerals i Treball del Consell Insular deMenorca

• Sr. Juan Tomás, Director Financer de Camper

• Sra. Margarita Tudurí, Presidenta de la SocietatCooperativa Insular Ramadera de Menorca -COINGA

• Sra. Mª Dolores Tur, Cap Tècnic de secretari dela Cambra de Comerç Eivissa i Formentera



Totes les publicacions estan disponibles aInternet:www.laCaixa.es/estudisCorreu electrònic:[email protected]

� INFORME MENSUALInforme sobre la situació econòmica(disponible també en anglès)

� ANUARIO ECONÓMICO DE ESPAÑA 2006Selección de indicadoresEdició completa disponible a Internet

� COL·LECCIÓ COMUNITATS AUTÒNOMES1. L’economia de Galícia: diagnòstic estratègic2. L’economia de les Illes Balears:diagnòstic estratègic

� DOCUMENTS D’ECONOMIA ”la Caixa”1. El problema de la productivitat aEspanya: Quin és el paper de la regulació?Jordi Gual, Sandra Jódar Rosell iÀlex Ruiz Posino2. L’ocupació a partir dels 55 anysMaria Gutiérrez-Domènech3. Offshoring i deslocalització: novestendències de l’economia internacionalClaudia Canals4. Xina: Quin és el potencial de comerçamb Espanya? Marta Noguer5. La sostenibilitat del dèficit exteriordels Estats Units Enric Fernández6. El temps amb els fills i l’activitatlaboral dels paresMaria Gutiérrez-Domènech7. La inversió estrangera directa aEspanya: què podem aprendre deltigre celta? Claudia Canals iMarta Noguer8. Telecomunicacions: som davant d’unanova etapa de fusions? Jordi Gual iSandra Jódar-Rosell9. L’enigmàtic món dels hedge funds:beneficis i riscos Marta Noguer10. Llums i ombres de la competitivitatexterior d’Espanya Claudia Canals iEnric Fernández

� ”la Caixa” ECONOMIC PAPERS1. Vertical industrial policy in the EU:An empirical analysis of the effectivenessof state aid Jordi Gual and Sandra Jódar-Rosell2. Explaining Inflation Differentialsbetween Spain and the Euro AreaPau Rabanal3. A Value Chain Analysis of ForeignDirect Investment Claudia Canals andMarta Noguer4. Time to Rethink Merger Policy?Jordi Gual5. Integrating regulated networkmarkets in Europe Jordi Gual

� ”la Caixa” WORKING PAPERSDisponible només en formatelectrònic: www.laCaixa.es/estudis03/2006. Outsourcing and yourCollar’s Color Claudia Canals04/2006. The Employment of OlderWorkers Maria Gutiérrez-Domènech05/2006. The Determinants ofCross-Border Investment: A Value ChainAnalysis Claudia Canals and MartaNoguer06/2006. Inflation Differentials in aCurrency Union: A DSGE PerspectivePau Rabanal01/2007. Parental Employment and Timewith Children in SpainMaria Gutiérrez-Domènech02/2007. Trade Patterns, Trade Balancesand Idiosyncratic shocksC. Canals, X. Gabaix, J. Vilarrubia andD. E. Weinstein03/2007. Non Tradable Goods and TheReal Exchange Rate Pau Rabanal andVicente Tuesta04/2007. European Telecoms Regulations:Past Performance and ProspectsJordi Gual and Sandra Jódar-Rosell01/2008. Offshoring and wage inequalityin the UK, 1992-2004 Claudia Canals

� ESTUDIS ECONÒMICS35. La generació de la transició: entre lafeina i la jubilació Víctor Pérez-Díaz i JuanCarlos Rodríguez

Consell Assessor

El Consell Assessor orienta el Servei d’Estudis en les tasques d’anàlisi de les polítiques econòmiques i socials que puguin ser més eficaces per alprogrés de la societat espanyola i europea.

Formen part del Consell:

• Carles BoixUniversity of Princeton

• Antonio CicconeICREA-Universitat Pompeu Fabra

• Juan José DoladoUniversidad Carlos III

• Jordi GalíCREI i Universitat Pompeu Fabra

• Mauro F. GuillénWharton School, University of Pennsylvania

• Inés Macho-StadlerUniversitat Autònoma de Barcelona

• Víctor Pérez DíazUniversidad Complutense

• Ginés de RusUniversidad de Las Palmas de Gran Canaria

• Robert TornabellESADE Business School

• Xavier VivesIESE Business School i UPF

Direcció• Jordi Gual

Sotsdirector General de “la Caixa”

Servei d’Estudis de ”la Caixa”Publicacions

S E R V E I D ’ E S T U D I SIm

près

am

bpa

per e

colò

gic

L’economia de les Illes Balears: diagnòstic estratègic · balear del segle XXI. Per a...

Documents

Transcript of L’economia de les Illes Balears: diagnòstic estratègic · balear del segle XXI. Per a...