l’autònoma 214

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA MAIG DE 2008

UNES 800 PERSONESAL DIA DE LA FAMÍLIA

El 26 d’abril va tenir lloc elDia de la Família a la UAB.En aquesta cinquena edició,hi van participar 350 famílies–800 persones en total–, quevan visitar les instal·lacionsde la UAB i es van informarsobre l’oferta acadèmicai de serveis. PÀG. 5

CREEN EL PRIMERNANOMOTOR TÈRMIC

Investigadors de la UAB, delCSIC i de l’Institut Català deNanotecnologia han construïtel primer nanomotorque es mou mitjançant lesdiferències de temperatura.Es tracta d’un nanotub decarboni capaç de desplaçarcàrregues i de girar. PÀG. 9

III SETMANADE LA COOPERACIÓ

L’edició d’enguany de laSetmana de la Cooperació,que va tenir lloc del 14al 18 d’abril, es va centraren el consum responsable.Al llarg de la setmana,s’hi van fer activitats comara xerrades, cinefòrums,teatre, debats, etc. PÀG. 13

Una nova oficina de la UAB a Xangai facilitarà l’intercanvi d’estudiants i d’investigadors amb les universitats xineses. PÀG. 3

ZAMORA

La UAB s’obre al mónLa UAB s’obre al món

02

CONSELL DE GOVERN

El rector de la UAB, Lluís Ferrer, va infor-mar el Consell de Govern sobre els fetsesdevinguts el 4 de març passat a la tardaa la Facultat de Filosofia i Lletres, que vanconsistir en l’ocupació forçada de laFacultat per part d’un grup de personesque van comminar els professors, el per-sonal d’administració i serveis i els alum-nes a sortir de l’edifici.

Després de gairebé set hores d’intentde negociació entre els ocupants i l’e-quip de govern i els deganats de lesfacultats de Filosofia i Lletres i de Psico-logia per posar fi a la situació, es vanexhaurir totes les vies de diàleg planteja-des. Aleshores, les forces de seguretatvan desallotjar per la força els ocupants.

El rector va comentar la «dificultat» quesuposa haver de prendre una decisió d’a-questa naturalesa, així com també la «sen-sació de frustració» que genera el fet de«no haver estat capaç d’arribar a acords».D’altra banda, Ferrer va afirmar que con-sidera que va actuar «de la manera mésconvenient en defensa de la universitat

El Consell de Govern dóna el seu suport al rectorEs compromet a seguir defensant una universitat pública de qualitat

El rector va recordar queuna comissió del Claustresobre l’EEES estudia lareforma dels plans d’estudis

INFORME DEL RECTOR

MÉS INFORMACIÓ: www.uab.cat/relacions-institucionals

ACORDS

ASSOCIACIÓ D’HOSPITALSVETERINARIS D’ESPANYAS’aprova la participació de la UAB a l’As-sociació d’Hospitals Veterinaris Univer-sitaris d’Espanya i elevar la proposta alConsell Social.

CONVOCATS ELS PREMIS A L’EX-CEL·LÈNCIA INVESTIGADORAS’acorda aprovar la convocatòria delprograma de premis a l’excel·lència in-vestigadora.

APROVACIÓ DE REGLAMENTSD’ESTRUCTURES BÀSIQUESEs ratifica la modificació de l’article 15del Reglament del Departament de Sani-tat i d’Anatomia Animal i l’aprovació delReglament del Centre d’Estudis sobreles Èpoques Franquista i Democràtica(CEFID).

CESSIÓ DE TERRENY A CERDANYOLAS’acorda autoritzar la cessió de terreny al’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

per a la construcció d’un dipòsit d’aiguai la seva posterior transmissió al Consor-ci Aigües Ter-Llobregat.

LIBERATED LEARNING CONSORTIUMS’aprova la participació de la UAB en elLiberated Learning Consortium (LLC).

NOU TRACTAMENT DE CÀRRECSACADÈMICSS’acorda aprovar el nou tractament decàrrecs acadèmics.

El Consell de Govern va aprovaruna declaració en defensa dela universitat pública i a favorde la tolerància i del diàleg

Lletres per part d’un grup d’estudiants iel posterior desallotjament forçat d’a-quests estudiants per part de les forcesde seguretat–, acorda:

1. Manifestar el seu suport a la decisiópresa pel rector de la Universitat, ambl’acord dels degans implicats, d’aplicarles mesures necessàries per tal de garan-tir l’accés a la Facultat.

2. Considerar que es tracta de fets ex-cepcionals i manifestar la voluntat reite-rada de la UAB per resoldre de maneradialogada, lliure i sense imposició qual-sevol qüestió que afecti la comunitatuniversitària.

3. Mantenir el compromís de seguirtreballant per defensar una universitatpública de qualitat.»

DOCÈNCIA I RECERCA DE QUALITATTot seguit, el rector va parlar del docu-ment presentat pel comitè de personaldocent i investigador laboral. Va insistirespecialment a destacar l’augment delfinançament de la universitat públicaperquè es garanteixi «una docència i unarecerca de qualitat».

També va recordar que hi ha una co-missió del Claustre General de la Uni-versitat, la Comissió d’Espai Europeud’Educació Superior, que treballa laqüestió de les reformes dels plans d’es-tudi i l’aplicació de les noves metodolo-gies docents que suposa el procés de Bo-lonya.

Pel que fa a la negociació del model decarrera acadèmica amb els represen-tants de tots els col·lectius implicats,va dir que cal «negociar tot el procésde transició» i analitzar «els supòsits deconsolidació».

pública», ja que no ha de «ser utilitzadaprivativament per un grup determinat».

Després d’un llarg debat sobre els fetssucceïts i sobre la necessitat que el Con-sell de Govern aprovi una declaració endefensa de la universitat pública i a fa-vor del diàleg i la tolerància com a viaper solucionar problemes, considerantalhora que hi ha situacions excepcionalsen què cal utilitzar altres mecanismes, elConsell va acordar l’aprovació de la de-claració següent:

«El Consell de Govern de la UAB, infor-mat dels fets esdevinguts ahir –l’ocupa-ció forçada de la Facultat de Filosofia i

CAMPUS

La UAB ha obert una oficina a la ciutat deXangai per tal de facilitar l’intercanvid’estudiants i d’investigadors amb lesuniversitats de la Xina. D’aquesta mane-ra, es vol enfortir l’estratègia de la Univer-sitat per obrir-se al món i ampliar les se-ves xarxes internacionals.

El continent asiàtic, i la Xina especial-ment, és un terreny cada cop més impor-tant en les relacions internacionals de laUAB. La Xina està vivint un boom econò-mic i, dins la seva societat, hi ha un inte-rès molt creixent per Europa, fet que estàapropant els estudiants xinesos a univer-sitats com l’Autònoma.

La UAB té, actualment, quinze acordsmarc bilaterals amb diferents universi-tats xineses (a més d’altres més especí-fics) que permeten establir l’intercanvid’estudiants en ambdues direccions. Enaquests moments, hi ha una comunitatd’uns 150 estudiants xinesos a la UAB,que representen entre un 10 % i un 12 %dels xinesos que arriben a Espanya perseguir estudis universitaris.

L’oficina de la UABa Xangai permet tenirun contacte regular ambles universitats de la Xina

Per tal d’agilitar aquesta relació amb laXina, s’ha creat l’oficina a Xangai, quedepèn del Vicerectorat de Relacions Exte-riors i de Cooperació i es dedica a pro-moure l’oferta de la UAB a la Xina. Està encontacte amb les universitats xineses idóna suport a les persones de la Univer-sitat que fan estades a la Xina. Aquestaoficina també tindrà aviat un web propi.

Les universitats xineses han mostratmolt interès a col·laborar amb la UAB enl’intercanvi tant de professors com d’es-tudiants. Els acords permetran posar enmarxa la «fórmula 2 + 2»: els estudiantsseguiran, els dos primers anys, unspotents cursos de llengua, a més d’unasèrie d’assignatures bàsiques, acordadesamb la facultat d’acollida, per preparar-

se per venir. I, els dos anys següents,continuaran els seus estudis a la UAB.

A més, la relació amb les universitat xi-neses es beneficia de l’acord de reconei-xement de titulacions entre ambdós paï-sos que va signar la ministra d’Educació,l’octubre del 2007, a Beijing.

Aquesta iniciativa enforteix la històricarelació de la UAB amb l’Àsia oriental. Elcurs 1988-1989, la UAB va crear el Centred’Estudis Xinesos, més tard integrat alCentre d’Estudis Internacionals i Inter-culturals. Des del 2003, la UAB ofereix,conjuntament amb la UPF, la llicenciatu-

Els prop de 150 estudiantsxinesos que hi ha a la UAB

sumen entre el 10 % i el 12 %dels que hi ha a tot Espanya

El continent asiàtic té un protagonisme especial en l’estratègia de relacions internacionals de la UAB.

L’Autònoma s’implanta amb força a la XinaUna oficina a Xangai facilitarà l’intercanvi amb universitats xineses

03

Un Institut Confuci a la UAB

S’ha creat el nou Institut Confuci de Barcelonaa partir d’un consorci format per la UAB, la UB,Casa Àsia i l’Oficina Nacional d’Ensenyamentdel Xinès com a Llengua Estrangera. La forma-ció d’aquest centre es va formalitzar amb unconveni, signat a Madrid, dins d’una trobada decentres de l’Institut i altres institucions sobrel’ensenyament del xinès a Espanya.Aquest institut promourà el coneixement del

mandarí i la cultura xinesa en general, d’una

manera similar a com actuen l’Instituto Cer-vantes o l’Institut Ramon Llull. L’Institut Con-fuci ja té seus a València, a Granada i a Ma-drid. El centre estarà vinculat a la ShanghaiInternational Studies University (SISU) i unade les seves seus estarà a la Facultat de Tra-ducció i d’Interpretació de la UAB. A més defomentar l’aprenentatge del mandarí, per-metrà portar professors xinesos, organitzaractivitats acadèmiques, etc.

ra d’Estudis de l’Àsia Oriental, la primeratitulació d’aquest tipus a l’Estat espanyol.

La UAB també té acords amb centresde Corea del Sud, del Japó, de Taiwan,d’Austràlia i de Nova Zelanda. Destaca larelació amb Corea del Sud, on professorsde l’ICTA donen assessorament per crearun institut tecnològic. Per la seva banda,la UAB participa en l’assessorament del’European Consortium of InnovativeUniversities (una associació internacio-nal d’onze universitats, entre les qualsl’Autònoma és l’única espanyola) a laUniversitat de Pyongtaek per crear lanova Universitat Europa-Àsia.

04 CAMPUS

L’estudiant Joan Serra,Premi Europeu de Periodisme

Romà Gubern, primer acadèmicde les Noves Arts de la Imatge

Lina Badimon repel premi Fundación Lilly

PREMIS

Lina Badimon, directora del Centre de RecercaCardiovascular de Barcelona, ha estat guardo-nada amb el Premi Fundación Lilly de RecercaBiomèdica Preclínica, que reconeix trajectò-ries d’excel·lència d’investigadors que mante-nen la seva activitat en institucions o centresd’Espanya. La doctora Badimon dedicarà elpremi a identificar dianes diagnòstiques i tera-pèutiques per combatre l’aterosclerosi i laisquèmia. Les activitats de recerca de Lina Ba-dimon estan centrades en l’aterosclerosi, latrombosi i la patologia vascular en el vessantde la malaltia isquèmica. És autora de més de400 articles entre revistes científiques i llibres.

Joan Serra, estudiant de quart curs de Perio-disme, ha estat el guanyador, a Espanya, delPremi Europeu de Periodisme sobre l’AmpliacióEuropea amb l’article «Los puentes de Fidan»,publicat a la revista El Campus de l’Autònoma.El premi li ha estat atorgat per la seva originalaproximació a l’ampliació de la UE com a enti-tat pacificadora i estabilitzadora. El premi elconvoca la Comissió Europea i s’adreça als es-tudiants i professionals d’entre 17 i 35 anys.S’hi han presentat 400 participants de 35 estatsdiferents amb l’objectiu d’animar els joves eu-ropeus a compartir les seves visions sobrel’ampliació de la UE.

Romà Gubern, catedràtic emèrit de la UAB, haestat elegit acadèmic de número de la ReialAcadèmia de Belles Arts de San Fernando.Gubern serà el primer acadèmic de les NovesArts de la Imatge d’aquesta institució i ha estatproposat per José Luis Borau, Tomás Marco iAlberto Schommer. És autor de textos de re-ferència sobre cinema i televisió i ha estat pro-fessor d’història del cinema a diverses univer-sitats del Estats Units. Ha fet recerca a l’InstitutTecnològic de Massachussets (EUA) i ha estatdirector de l’Instituto Cervantes de Roma. Desde fa dos anys, la UAB atorga el Premi RomàGubern de Cinema Assaig.

La Caixa i la UAB van subscriure, el 5 demaig, un conveni de col·laboració ques’estén a tots els àmbits de l’activitat uni-versitària, amb un èmfasi especial enl’impuls de les activitats del Parc de Re-cerca UAB i en la promoció d’accionseducatives i socials de la mà de l’ObraSocial de l’entitat financera. Segons l’a-cord, La Caixa aportarà més de 3,7 mi-lions d’euros els pròxims cinc anys.

El conveni, signat pel rector de la Uni-versitat, Lluís Ferrer, i pel president deLa Caixa i de la Fundació La Caixa, Isidre

Lluís Ferrer i Isidre Fainé.

Fainé, es concretarà amb la incorporacióde La Caixa a la Fundació Parc de Recer-ca UAB.

El conveni preveu el desenvolupamentde projectes socials, entre els quals desta-ca la millora de l’accessibilitat al campusde la UAB per permetre que les personesamb discapacitats accedeixin amb nor-malitat als estudis. Aquesta iniciativa esconcretarà en ajudes a la matrícula, la su-pressió de barreres arquitectòniques itecnològiques i serveis d’acompanya-ment amb voluntaris i professionals.

En segon lloc, l’Obra Social La Caixacol·laborarà en els programes de la Fun-dació Autònoma Solidària, com els devoluntariat hospitalari, el programade reinserció de presos i menors i el pro-grama perquè les persones immigradesfacin cursos de postgrau que els perme-tin integrar-se al mercat laboral.

El conveni també preveu la participa-ció de l’Obra Social en la millora del pro-grama de beques predoctorals de la UABper als estudiants que es troben en l’úl-tim període de formació.

El Parc de Recerca UAB tindràla col·laboració de La Caixa

Telefónica i la UABoferiran novesbeques de doctorat

La UAB i Telefónica oferiran beques a es-tudiants de doctorat que realitzin tesisdoctorals de qualitat. Ambdues institu-cions han acordat col·laborar per aprofi-tar al màxim els seus respectius poten-cials en benefici del desenvolupamentcientífic del país.

Aquesta col·laboració serà possiblegràcies al conveni que van signar, el 28d’abril passat, Lluís Ferrer, rector de laUAB, i Carlos Francisco Domingo, direc-tor del Centre de Barcelona, Internet,Multimèdia i Multilingüisme, de Telefó-nica Investigació i Desenvolupament(Telefónica I + D).

Aquestes beques s’adreçaran als estu-diants titulats de qualsevol universitatnacional o estrangera que presentin uncurrículum formatiu d’excel·lència en elsàmbits d’interès de la UAB i de Telefóni-ca I + D, sense cap restricció de naciona-litat, i que hagin estat admesos en undels programes de doctorat de la UAB.Les beques estaran regulades per la nor-mativa de beques de personal investiga-dor en formació de l’Autònoma.

CAMPUS 05

El 26 d’abril va tenir lloc el Dia de la Famí-lia. La UAB va obrir les portes de les sevesinstal·lacions a les famílies d’estudiantsde segon de batxillerat i de cicles forma-tius de grau superior. En aquesta cinque-na edició, hi van participar 350 famílies,un total de vuit-centes persones. La visitaa la Vila Universitària va atreure 390 per-sones. Com en les edicions anteriors, elbon temps va marcar la jornada.

Les famílies van arribar a les 10 del matía l’hotel Campus, el punt de trobada, onvan rebre com a obsequi una bossa imaterials amb informació sobre l’ofertaacadèmica i de serveis de la UAB. Dins del’hotel, el vicerector d’Estudiants i deCultura, Joan Carbonell, els va donar labenvinguda i va fer una breu presentacióde la Universitat als assistents, que pro-venien d’arreu de Catalunya, d’altrescomunitats autònomes de l’Estat (el País

Alumnes de batxillerati de cicles formatius i lesseves famílies van visitarles instal·lacions de la UAB

El Dia de la Família aplega vuit-centes persones

El vicerector Joan Carbonell va donar la benvinguda.

Van participar-hi 350 famílies.

Visita a la Facultat de Traducció i d’Interpretació. Es van utilitzar vint autocars per visitar el campus.

Basc, les Balears, Aragó i el País Valencià)i d’Andorra.

Carbonell va destacar que l’accés almón universitari suposa no només unpas endavant en la carrera dels estu-diants sinó també tot un «canvi vital».D’altra banda, va explicar als assistentsque la Universitat es troba en un mo-ment de canvis profunds deguts a laimplantació de l’espai europeu d’educa-ció superior.

Tot seguit, les famílies es van repartiren vint autocars per fer una volta pelcampus i conèixer les instal·lacions de laUAB. A més de conèixer els centres aca-dèmics i els serveis a la comunitat uni-versitària, van poder fer-se una idea de ladimensió del Parc de Recerca UAB men-tre veien les diferents estructures derecerca del campus que en formen part,a més de l’olivera commemorativa quevan plantar, en la inauguració del Parc, elpresident de la Generalitat, José Monti-lla, i el rector, Lluís Ferrer.

Després d’aquest passeig, van visitarles diferents facultats i escoles universi-tàries en funció dels estudis sobre elsquals es volguessin informar. Catorze

centres van obrir les seves portes. A ca-dascun, els esperaven els professors i elsresponsables dels centres, que els vandonar la benvinguda, els van mostrar lesinstal·lacions i els van explicar els objec-tius i les característiques de cada carrera.Els visitants van poder familiaritzar-seamb els laboratoris de pràctiques, les bi-blioteques, les aules informàtiques, etc.

INTERÈS PER LA VILAAltrament, l’important nombre de visi-tants procedents d’arreu de Catalunya ide la resta d’Espanya fa que la visita a laVila Universitària sigui un punt de crei-xent interès. Les famílies interessadesvan poder conèixer de primera mà l’ofer-ta residencial de la UAB visitant diferentsapartaments i informant-se sobre lescondicions d’accés. La Vila, a més, s’am-pliarà el proper curs amb gairebé tres-centes noves places d’habitatge.

El Dia de la Família va mobilitzar unequip de setanta-cinc persones entre elpersonal de les facultats i escoles visita-des (membres del PDI i del PAS) i els pro-fessionals i els becaris de l’Àrea deComunicació i de Promoció de la UAB.

Les famílies rebien una bossa amb material informatiu sobre l’oferta acadèmica i de serveis de la Universitat.

CAMPUS06

Les activitats de l’Anyde la Computació de la UABes van intensificar durantel mes d’abril passat

Bioinformàtica, traducció i criptologia

Les activitats de l’Any de la Computaciódel mes d’abril es van iniciar amb unajornada dedicada a la bioinformàtica.Roderic Guigó, investigador del Grup deRecerca en Informàtica Biomèdica delParc de Recerca Biomèdica de Barcelona,va oferir la conferència «La complexitattranscripcional del genoma humà desd’una perspectiva bioinformàtica», el 15d’abril, a la sala d’actes de les facultats deCiències i de Biociències.

Guigó va parlar dels darrers avençosque s’han fet amb l’anotació fina delgenoma dins del projecte internacionalENCODE, que tracta d’esbrinar tots elsseus elements funcionals. Aquests estu-dis bioinformàtics demostren la grancomplexitat de la transcripció de la infor-mació del nostre genoma.

Durant la jornada, es va organitzar l’ex-posició «Una invitació a la bioinformàti-ca», que permetia viatjar a través delgenoma humà, tafanejar l’ADN de JamesD. Watson, explorar els secrets del colordels ulls, descobrir alguns dels canvisgenètics que ens fan humans i fer unaullada al passat per saber de quin colortenien el pèl els mamuts o l’home deNeandertal, entre altres experiències.

A l’exposició es mostraven les activitatsdels grups de la UAB que utilitzen la bio-informàtica en el seu dia a dia: el Grup deBioinformàtica de la Variació Genètica, elGrup de Biologia Computacional, el La-

boratori de Medicina Computacional i laPlataforma Bioinformàtica de la UAB. Unvídeo presentava el protagonisme de labioinformàtica en la recerca en genòmi-ca i el visitant podia experimentar ambles eines bioinformàtiques que utilitzenels investigadors.

El Mas Silvestre de Canyamars va acollir,el 25 i el 26 d’abril, la III Trobada de JovesLectors. Aquesta estada, organitzada perla Fundació Premsa Comarcal amb lacol·laboració de la Xarxa Joan Lluís Vivesd’Universitats, tenia la finalitat d’estu-diar els models de premsa de proximitatque fomentin la lectura dels periòdics,particularment dels de pagament.

La proposta de participació en aquestessessions de treball era temptadora:

Alumnes i professors de la UAB, a la III Trobada de Joves Lectors

a través d’una subvenció de la Gene-ralitat, l’Associació Catalana de la PremsaComarcal oferia gratuïtament el trans-port, l’estada i les dietes al centenar d’a-lumnes de les facultats de Comunicacióde les universitats adherides a la XarxaJoan Lluís Vives. Hi havia cinc seminarisconduïts pels alumnes que exploravenles noves estratègies i tàctiques de quèdisposa la premsa de proximitat per vin-cular-se amb una generació acostumada

Exposició «Una invitació a la bioinformàtica».

Roderic Guigó durant la seva intervenció, el 15 d’abril.

Bruce Schneier, a l’ETSE, el 24 d’abril.

a satisfer les necessitats informatives a laseva manera i a través de mitjans fins arano tradicionals.

Les conclusions de la jornada es faranservir per al projecte estratègic que pre-para l’Associació Catalana de la PremsaComarcal sobre el que sabem i el que calsaber sobre aquestes estratègies eficacesque poden adoptar els periòdics catalansde comarques per relacionar-se amb elsjoves i incorporar-los com a lectors.

El dia 22 d’abril va tenir lloc una taularodona sobre «La traducció automàticacom a instrument al servei del multilin-güisme», amb la participació d’Alan K.Melby, lingüista computacional de laBrigham Young University (EUA); DavidFarwell, lingüista computacional de laNew Mexico State University i de la Uni-versitat Politècnica de Catalunya; Joan A.Argenter, director de la Càtedra de laUNESCO de Llengües i Educació a l’Ins-titut d’Estudis Catalans; i Johan Hägg-man, membre del Gabinet del Comissa-riat de la UE responsable de multilin-güisme. Pilar Sánchez Gijón, professoradel Departament de Traducció i d’Inter-pretació de la UAB, va moderar la taula.

GURU DE LA CRIPTOLOGIALa sala de graus de l’ETSE va acollir, el 24d’abril, la conferència «Criptologia icomputació», a càrrec de Bruce Schneier,guru de la seguretat computacional i cre-ador d’importants algoritmes d’encrip-tació. El seu primer llibre, Applied cryp-tography, tot un èxit de vendes, explicavacom la ciència arcaica de codis secretssegueix vigent. Schneier va parlar de lacomputació i de les xarxes de seguretat,així com també dels problemes de segu-retat que existeixen a totes les escales,des de l’àmbit de la seguretat personalfins al crim, la seguretat de les corpora-cions i la seguretat nacional.

La programació cultural de l’Any de laComputació del mes d’abril es va centraren la projecció de pel·lícules com Matrix,Ghost in the Shell, Piratas de SiliconValley, IA Intel·ligència Artificial o Cons-piración en la Red, dins el cicle ElCinema i la Computació.

CAMPUS 07

BREUS

La qualitat esdevé el tema central de lacinquena edició del Workshop EPSI

Estudiants d’empresarialspremiats a Sabadell

La Fundació Biblioteca Josep Laporte ja téun canal de televisió. El canal en línia FJLTVes va presentar el Dia Europeu dels Dretsdels Pacients a UAB Casa Convalescència,amb la presència d’Albert Jovell, director dela Fundació i president del Foro Español dePacientes, M. Dolors Navarro, sotsdirectorade la Fundació i directora acadèmica de laUniversitat dels Pacients, i Enric Pineda,responsable del nou portal de televisió.La FJLTV vol convertir el mitjà en un espaide trobada i d’actualitat sobre temes sanitaris,amb un enfocament didàctic i pedagògic.El portal ha estat dissenyat d’acord amb lapluralitat de necessitats de la seva audiènciai té un enfocament didàctic i pedagògic.

Neix un canal de televisióde la Fundació Josep Laporte

El 16 de maig va tenir lloc la XIV Trobadade Centres d’Autoaprenentatge sota el títol«Autoaprenentatge, distància i virtualitat».El Servei de Llengües de la UAB hi va oferir untaller sobre un programa d’autoaprenentatge,l’Argumenta. El taller, dirigit per Andreu Ayatsi Ester Tur, es titulava «Com millorar lesdestreses comunicatives amb l’Argumenta».L’objectiu d’aquesta trobada és crear un espaide formació i d’intercanvi d’experiències entreespecialistes, responsables i assessors delscentres. Enguany hi han assistit mésde 200 persones. La trobada ha estatorganitzada per la Secretaria de PolíticaLingüística de la Generalitat i pel Consorciper a la Normalització Lingüística.

El Servei de Llengües ofereixun taller sobre Argumenta

Estudiants de l'Escola Universitària d'EstudisEmpresarials de la UAB han estat guardonatsals Premis Sabadell, Ciutat Emprenedora,que convoca l’Ajuntament de Sabadella través de l’agència Vaporlloch. El Premial Millor Projecte Empresarial Universitari,dotat amb 3.000 euros, ha estat per a SamuelCarreño pel projecte VICI, basat en el mercatde les bicicletes i en els esports de lleureassociats. L’Accèssit al 2n Millor ProjecteEmpresarial Universitari, dotat amb 1.500euros, ha estat per a Esther Capellas i AlbaPrat pel projecte ALBEST, referent al'organització d'activitats enfocades al sistemacognitiu i psicomotriu de les persones grans.

La campanya contra el comerç d’armesimpulsada pel professor Vicenç Fisas ipromoguda per Amnistia Internacional,Greenpeace, Intermón Oxfam i la Funda-ció per la Pau ha estat guardonada amb elpremi Iniciativa Solidària 2007 que atorgaEl Periódico de Catalunya.

El desembre del 2007, el Congrés delsDiputats va aprovar per consens la Llei decomerç d’armes. Aquesta normativa obli-garà el govern a aplicar els criteris del co-di de conducta de la UE, que no perme-ten transferències d’armes a països enconflicte o en què es violin els drets hu-mans. Un dels punts forts de la llei és queles sol·licituds d’armes han d’aportar mésinformació de control, com per exemplequi les farà servir. Així mateix, també hiha clàusules de no-reexportació i infor-mació sobre els països de trànsit.

Els representants de les organitzacionsimplicades es mostren satisfets amb l’a-provació. «És una bona llei. No és la queens hauria agradat, però s’ha millorat

El professorVicençFisasrepel premi Iniciativa Solidària

El 25 d’abril, l’Escola de Prevenció i deSeguretat Integral de la UAB (EPSI) va dura terme, a l’Hotel Serhs Campus, la cin-quena edició del workshop, una trobadaentre escola i empresa que té com a objec-tiu establir contactes adreçats a la inserciólaboral dels titulats i que inclou un debatentre representants d’institucions i em-preses capdavanteres del sector.

Enguany, les ponències van versar so-bre el tema «Inversió en seguretat. Inver-sió en qualitat». La conferència inaugu-ral va anar a càrrec de Joan Ras, presi-dent de l’associació Qualicat (AssociacióCatalana per a l’Excel·lència) i soci d’Au-ren Consultors. Altres ponents van serXavier Llebaria, de l’Àrea de Qualitat iProcediments de l’Agència Catalana deCertificació; Héctor Armesto, cap del De-partament de Prevenció del Servei dePrevenció Gaudí i president de l’AGEPSI;José Juan Rodríguez, director de l’Obser-vatori de Seguretat Alimentària de laUAB; José Miguel Costa, també d’Auren

molt en transparència», afirma el direc-tor d’Intermón Oxfam a Catalunya, Fran-cesc Mateu. Mabel González, responsa-ble de la campanya a Greenpeace, desta-ca que «s’ha fet un gran pas, ja que s’hanaconseguit avenços en transparència icontrol». «És important que s’hagi regu-lat la matèria per llei, és això el que lidóna la importància política que té», afe-geix. Per aconseguir-ho, les organitza-cions han fet un treball parlamentari in-tens, amb reunions amb tots els grupsque han donat com a resultat el consens.

L’Escola de Cultura de Pau, dirigida pelprofessor Fisas, es va crear el 1999 pertreballar per a la cultura de pau, els dretshumans, l’anàlisi de conflictes i dels pro-cessos de pau, el desarmament i la pre-venció dels conflictes. Els seus objectiussón estendre el missatge de la cultura depau i intervenir en temes relacionatsamb els conflictes, els processos de pau,la rehabilitació postbèl·lica, el comerçd’armes i la diplomàcia paral·lela.

Els alumnes prenen contacte amb les empreses.

Consultors; Laura Moreno, directora dePrevenció de Ficosa International; iFrancesc Santasusana, del Grup Santa-susana. El taller pràctic es va centrar enl’enginyeria aplicada als plans d’emer-gència.

Abans de finalitzar l’acte, 55 alumnesvan tenir l’oportunitat d’entrevistar-seamb responsables de 20 empreses desta-cades del sector. Manuel Ballbé, delegatdel rector a l’EPSI i catedràtic de DretAdministratiu de la UAB, va ser l’encarre-gat de clausurar la jornada.

CAMPUS08

El Premi de Cinema Assaig de la UAB esconsolida. D’una banda, el 27 d’abril pas-sat es va saber el nom dels guanyadors dela segona edició del guardó. Altrament, latercera edició va ser presentada oficial-ment el 12 d’abril al CaixaFòrum. A l’acteva ser-hi present el realitzador nord-ame-ricà Alan Berliner, que va impartir unaclasse magistral.

El jurat del II Premi de Cinema Assaig,format per Josetxo Cerdán, professor dela URV, Miguel Ángel Martín, realitzadorde TVE, i Antoni Pinent, programador alCCCB, va premiar La cosa nuestra, de lavideoartista sevillana María Cañas, iBs. As., del realitzador gallec AlbertePagán, dos films considerats «radical-ment transgressors» pel jurat.

Els dos films es van repartir els 4.000 €del premi. El jurat també va atorgar duesmencions: al film Wide Awake, d’AlanBerliner, i a De la hospitalidad, derecho deautor, d’Oriol Sánchez i Miguel Amorim.Entre els disset finalistes hi havia films del’Argentina, els Països Baixos, Mèxic, Suè-cia, Suïssa i els EUA. Aquesta segona edi-ció ha suposat la consolidació del premi,

El director Alan Berlinerva visitar l’Autònoma perparticipar a la presentacióde la 3a edició del guardó

El Premi de Cinema Assaigreconeix dos films trangressors

http://www.uab.cat/servei-llengues

El Servei de Llengües de la UAB ha estrenat web. És una pàgina conce-buda com el gran portal de les llengües a l’Autònoma, adreçada a lacomunitat universitària i als públics externs.Aglutina tots els serveis del’àmbit de les llengües, que fins ara s’oferien disgregats. Els continguts il’estructura són fruit de la nova estructura organitzativa del Servei deLlengües.Així, coma àrees temàtiques principals trobemels cursos queofereix UAB Idiomes, el servei de traducció i revisió, les eines de suportlingüístic, els serveis per a empreses i els projectes a mida. En la seccióde «Destacats» figura l’«Assessoria professional», les «Proves de nivell»,els «Certificats», els «Crèdits de lliure elecció», les «Preguntes més fre-qüents», les «Dates clau» i «Treballa amb nosaltres». La pàgina inclounotícies d’actualitat i webs relacionats amb el Servei i les llengües.

EL WEB

Rosa Cullell és escollidadirectora general de la CCMA

NOMENAMENTS

BREUS

La presidenta del Consell Social de la UAB,Rosa Cullell, serà la nova directora generalde la Corporació Catalana de MitjansAudiovisuals (CCMA). Cullell (Barcelona,1958) es va llicenciar en Ciències de laInformació a la UAB i es va diplomaren Alta Direcció a l’IESE. Va treballara mitjans com Mundo Diario, TVE, BBCo El País. Ha ocupat diversos càrrecsa La Caixa i ha estat consellera delegadadel Grup 62, portaveu de la plataforma«Estatut, jo sí», membre del conselleditorial del diari Avui i directora del Liceu.

Director del Departament deMedicina i Cirurgia AnimalsEn l’àmbit del col·lectiu del personal docenti investigador (PDI), el doctor Félix ÁngelGarcía Arnas ocupa el càrrec de directordel Departament de Medicina i CirurgiaAnimals des del dia 1 d’abril d’enguany.

Alan Berliner, Josep Maria Català i Esteve Riambau.

tant per les més de seixanta obres pre-sentades com per la seva qualitat.

El documentalista Alan Berliner va par-ticipar en la presentació de la terceraedició del premi i va ser present a la SalaCinema de l’Edifici d’Estudiants de laUAB, el 10 d’abril, amb motiu de la pre-sentació d’una nova categoria dirigida aestudiants i antics estudiants de la UAB.A l’acte, Berliner també hi va presentar laseva última pel·lícula, Wide Awake, guar-donada a la segona edició del premi.

Aquest premi té com a objectiu fomen-tar la creació d’aquesta modalitat híbridadel documental en la qual es reflexiona através de la imatge i del so. És el primerguardó d’aquestes característiques. Elprocés de rebuda de pel·lícules es tancaràel febrer de 2009 i el premi s’atorgarà l’a-bril del mateix any. Més informació a lacontraportada.

09

RECERCA

Investigadors del Consell Superior d’In-vestigacions Científiques (CSIC), de laUniversitat Autònoma de Barcelona i del’Institut Català de Nanotecnologia (ICN)han construït el primer nanomotor quees mou mitjançant les diferències detemperatura. Es tracta d’un nanotub decarboni capaç de desplaçar càrregues i degirar com un motor convencional, peròamb la característica de ser un milió devegades més petit que el forat d’una agu-lla. Aquesta recerca obre les portes a lacreació de nous dispositius nanomètricscapaços de fer tasques mecàniques quepodrien tenir futures aplicacions en àm-bits tan diversos com la biomedicina o eldisseny de nous materials.

El nanotransbordador consisteix en unnanotub de carboni –és a dir, una molè-cula formada per àtoms de carboni dis-

Es tracta d’un nanotub decarboni amb una mida unmilió de vegades més petitaque la del forat d’una agulla

posats en forma de neula– i un altrenanotub al seu damunt, concèntric i méscurt, que es pot desplaçar o bé girar sobreell mateix fent la tasca de rotor. Al nano-tub curt se li pot afegir una càrrega me-tàl·lica, de manera que el dispositiu per-met transportar aquesta càrrega d’un ex-trem a l’altre del nanotub llarg, i tambéfer-la girar al voltant de l’eix del tub,sense desplaçar-se.

Els investigadors han aconseguit con-trolar aquests moviments aplicant unadiferència de temperatura als extrems delnanotub llarg. El nanotub mòbil es des-plaça de la zona més calenta a la mésfreda, de manera similar a com succeeix

amb l’aire al voltant d’una estufa. Estracta de la primera vegada que s’acon-segueix crear un motor d’escalananomètrica que utilitza diferències detemperatura per generar i controlar elmoviment.

La intenció original dels investigadorsera estudiar, tal com s’havia fet en altresexperiments, com l’aplicació d’un campelèctric entre els dos extrems del tub mésllarg provocava el moviment del tubmés curt. En aquesta recerca van desco-brir, però, que l’origen del moviment noera en realitat el camp elèctric, sinó l’in-crement de temperatura.

Els investigadors van observarque el moviment no es produeixgràcies al camp elèctric sinó al’increment de la temperatura

Creen el primer nanomotor tèrmicEl motor actua com un nanotransbordador

A i B: Imatges de microscopi electrònic on s’apreciael moviment d’una làmina d’or sobre el nanotub decarboni. C: Representació esquemàtica del dispositiu.

Col·laboració estreta dels centres de recerca

El nanomotor tèrmic és fruit d’unacol·laboració estreta entre diversos centres derecerca capdavanters en la investigació sobrenanociència i nanotecnologia. Aquests centresestan situats al campus de la Universitat iestan vinculats al Parc de Recerca UAB: l’Ins-titut Català de Nanotecnologia (ICN), una fun-dació de capital públic constituïda per la Gene-ralitat de Catalunya i la Universitat Autònomade Barcelona que va ser inaugurada el julioldel 2003; el Departament d’Enginyeria Electrò-nica de la UAB, l’Escola Tècnica Superior d’En-

ginyeria (ETSE); el Centre d’Investigacions enNanociència i Nanotecnologia (CIN2), institutde recerca conjunt integrat pel Consell Supe-rior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Ins-titut Català de Nanotecnologia (ICN); el CentreNacional de Microelectrònica (CNM), centrede recerca del CSIC; i l’Institut de Ciència deMaterials (ICMAB), que també és un centre derecerca del CSIC.A més, també hi han participat diversos

científics de la Universitat de Viena (Àustria) ide la Universitat de Lausana (Suïssa).

Amb aquesta tècnica, la precisió ambquè es poden controlar els desplaça-ments al llarg del tub arriba a distànciesinferiors al diàmetre d’un àtom. Aquestacapacitat de controlar el moviment d’ob-jectes a escala del nanòmetre pot ser degran utilitat en futures aplicacions de lananotecnologia per al disseny de siste-mes nanoelectromecànics amb un granpotencial tecnològic en àmbits com labiomedicina o els nous materials.

Pel que fa a una possible aplicació enl’àmbit de la computació, els investiga-dors destaquen que aquest nanomotortreballa pràcticament sense fricció i, pertant, obre les portes a la construcció denous mecanismes de computació quenecessitarien menys energia que els ac-tuals per funcionar.

PUBLICAT A SCIENCELa recerca, publicada a la revista Science,està liderada per Adrian Bachtold, inves-tigador del CIN2 (Centre d’Investiga-cions en Nanociència i NanotecnologiaCSIC-Institut Català de Nanotecnologia)i del CNM (Centre Nacional de Micro-electrònica, del CSIC), i per EduardoHernández, de l’ICMAB (Institut deCiència de Materials del CSIC). Hi hanparticipat Riccardo Rurali, del Departa-ment d’Enginyeria Electrònica de laUAB, Amelia Barreiro, del CIN2 (CSIC-ICN) i autora principal de l’article, i JoelMoser, també del CIN2 (CSIC-ICN).

10 RECERCA

Estudia com fer que elsalumnes aprenguin millori que els professorsensenyin d’una manera més

GRUP DE RECERCA

actuen com a autèntics assessors.«Intentem que la pràctica professionalentri a les aules», explica Monereo.

El SINTE es va formar cap al 1990.Algunes de les primeres recerques estu-diaven, per exemple, la presa d’apunts.Entre les conclusions d’aquests treballsdestaca el fet que la majoria d’alumnesfan de «copistes», ja que reprodueixen,gairebé al peu de la lletra, les paraulesdel professor. Segons Monereo, «aquesttipus d’apunts no ajuda a aprendre».

El grup s’ha preocupat per convertir elsapunts en una eina d’aprenentatge. Hadut a terme recerques en què els alum-nes han d’elaborar un dossier, en grupsde tres o quatre, cobrint objectius, intro-duint elements d’altres assignatures,fent una anàlisi crítica de la informació,etc. El professor fa el seguiment de cada

El SINTE té una publicació periòdica anomenada E-strategic, que es pot consultar al web del grup (www.sinte.es).

grup. Els resultats mostren una millorqualitat dels aprenentatges, més motiva-ció dels estudiants i més competènciesrelacionades amb el treball en equip.

D’altra banda, el SINTE ha desenvolu-pat un practicum interprofessional onestudiants de diferents facultats treba-llen junts, atès que, en el món professio-nal, també ho faran. Han coordinat fu-turs mestres i psicopedagogs, però l’ex-periència és traslladable a infermers imetges, aparelladors i arquitectes, etc.

A més de les estratègies d’aprenentatge,el SINTE s’interessa per l’ensenyament il’avaluació. Com diu Monereo: «Digues-

Un estudiant de psicopedagogia entre-vista una professora d’institut que ha tin-gut un problema amb un alumne. La pro-fessora comença a plorar i l’estudiant,que tot just està aprenent a fer entrevis-tes, ha de reaccionar. La professora, noobstant això, és una actriu. L’entrevistaha estat gravada per investigadors per seranalitzada i per ensenyar a l’estudiant,futur psicòleg escolar, què és el que s’hade fer en aquesta situació i per què.

La generació d’incidents –simulacreson els alumnes han d’afrontar situacionsproperes a les que es trobaran en la vidaprofessional– forma part de les recerquesdel Seminari Interuniversitari sobre Es-tratègies d’Ensenyament i Aprenentatge(SINTE), un grup de recerca consolidat,integrat per una cinquantena de mem-bres de la UAB, de la URL, de la UdG i dela UOC. El nucli de la UAB, encapçalat pelprofessor Carles Monereo, qui coordinael grup, estudia com afavorir que elsalumnes aprenguin millor i que els pro-fessors ensenyin més eficaçment, tant enl’àmbit universitari com a secundària.

En el treball del SINTE, la recerca, la in-novació docent i l’assessorament esdonen la mà. A vegades, per exemple,porten a una classe un professional queexplica un problema real i els alumnes

A vegades, el SINTE portaa una classe un professional queexplica un problema real i els

alumnes actuen com a assessors

me com avalues els teus alumnes i et dirécom aprenen. Si fas un examen moltmemorístic, l’estudiant empolla. Però, sien fas un que obliga a relacionar concep-tes, l’estudiant ho intenta».

Entre els projectes que desenvolupa elSINTE per ajudar els alumnes a aprendredestaquen les estratègies per cercarinformació en entorns virtuals, la millorade la comprensió lectora a partir de latutoria entre iguals, la facilitació d’es-tratègies d’escriptura de textos acadè-mics o l’estudi de com els alumnes cons-trueixen coneixement professional.

En el context universitari, el SINTE s’hacentrat a fer que l’alumne aprengui sobrela base de problemes reals o «autèntics»i que sigui més autònom aprenent, se-guint la filosofia de l’EEES. El treball permòduls n’és un exemple: dues o tres as-signatures s’ajunten per plantejar proble-mes reals i els professors s’han de posard’acord per fer que els alumnes puguinresoldre un grapat de problemes, tantprototípics com emergents, de la sevafutura professió. Els membres de SINTEassessoren diferents universitats per tal

Treballar per a l’adaptació a Bolonya

de desenvolupar projectes curricularsbasats en problemes i competències(www.coesun.com/).Segons Monereo, «el grau hauria de

formar la gent per resoldre problemesreals. L’especialització i l’aprofundimentteòric haurien de passar als màsters idoctorats. La nostra recerca demostraque, amb l’ús de mètodes d’ensenyamenti d’aprenentatge més actius i autèntics,els professors perceben que donen unaformació més útil i els alumnes pensenque val la pena anar a classe».

Seminari Interuniversitari sobre Estratègiesd’Ensenyament i Aprenentatge (SINTE)

11RECERCA

El diòxid de carboni (CO2), principal gasresponsable de l’escalfament del planeta,amb un 84 % del total d’emissions de ga-sos a l’atmosfera amb efecte hivernacle, espot emmagatzemar, convertir en altresmaterials i reutilitzar. Així ho va explicar,el 24 d’abril passat, Mercedes Maroto-Va-ler, directora del Center for Innovation inCarbon Capture and Storage (CICCS) de laUniversitat de Nottingham (Regne Unit),en un seminari temàtic organitzat perMatGas a les seves instal·lacions, al Parcde Recerca UAB, per donar a conèixer l’es-tat actual de la recerca en les tecnologiesCCS (carbon capture and storage).

L’opció més avançada tecnològicamenten aquests moments, que es podria apli-car en un termini relativament curt, ésl’emmagatzematge de CO2 en dipòsitsmarins, ubicats al mar del Nord a mésd’un quilòmetre de profunditat. Pertransportar-lo cal construir una xarxa degasoductes que el portin des dels princi-pals punts emissors, com ara les centralselèctriques, les cimenteres i les indústriespetrolieres. Maroto-Valer va mostrar unaproposta per als països europeus queconsisteix en uns 150.000 quilòmetres decanonades, una de les quals sortiria desde la important zona d’indústries quími-ques de Tarragona.

Noves tecnologies per lluitarcontra el canvi climàtic

BREUS

Científics de MatGasi del Center of Innovationin Carbon Capture Storagecol·laboren en la recerca

Mercedes Maroto-Valer, directora del Center of Innovation in Carbon Capture and Storage (CICCS).

Un altre procés en el qual el CICCSinvestiga amb la col·laboració de MatGasés la conversió de CO2 en metà mit-jançant un procés semblant a la fotosín-tesi de les plantes. Els investigadors uti-litzen CO2, aigua, llum i catalitzadors perobtenir gas natural que, quan es fa servir,produeix CO2 que torna a ser capturatper produir més gas natural. Es pro-dueix, així, un cicle d’energia tancat, unasolució perfecta per minimitzar les emis-sions de CO2 i que cal continuar desen-volupant, va explicar Maroto-Valer.

Finalment, els científics investiguentambé sistemes per convertir CO2 en mi-nerals per a la construcció. Fent-lo reac-cionar barrejant-lo amb altres gasos, ai-gua i roques silícies es poden obtenircarbonats en què el CO2 queda atrapat.Mercedes Maroto-Valer va mostrar unexemple per il·lustrar-ho: una pedra de lamida d’una fitxa de dominó on hi haviacapturats tres litres de CO2. Aquest pro-cés es dóna a la natura, però triga segles.El que volen aconseguir els investigadorsés produir-lo en només unes hores.

Cadascun d’aquests processos pot seraplicat a diferents nivells a cada país, enfunció del volum de CO2 generat per laseva indústria, les seves condicions eco-nòmiques, les infrastructures, etc. El quecal és investigar-les per posar-les enpràctica al més aviat possible, perquè«són l’única solució possible per lluitarcontra el canvi climàtic si es vol conti-nuar mantenint el sistema industrial ieconòmic actual», va concloure la profes-sora Maroto-Valer en la seva intervenció.

La malaltia de la fronteras’instal·la al Pirineu català

Els cristalls líquids iònics estan formatsper ions. Són interessants perquè sumenles seves propietats de cristall líquid a laconductivitat dels líquids iònics. El cristalllíquid és una fase intermèdia entre l’estatsòlid i l’estat líquid que manté característiquesd’ambdós; els cristalls líquids s’utilitzen,per exemple, per fabricar pantalles.Els líquids iònics es consideren uns possiblessubstituts dels dissolvents orgànicsconvencionals que serien més respectuososamb el medi ambient. S’han preparat duesnoves famílies de molècules amb aquestescaracterístiques gràcies a una recercapublicada a Langmuir en què han participatinvestigadors del Departament de Química.

Molècules amb propietatsde cristalls líquids iònics

Les torres de refrigeració estan implicadesen la majoria de brots comunitaris delegionel·losi. En una recerca publicada aEnvironmental Microbiology s’ha estudiat lavariabilitat genotípica dels patrons molecularsde Legionella pneumophila en 34 torres derefrigeració. S’hi va observar una grandiversitat genotípica i es va comprovar queels patrons moleculars persistien en el 79 %de les torres de refrigeració entre sis mesosi cinc anys. Aquesta gran diversitat genotípicaobservada en les torres de refrigeració ajudaa la recerca en el brots de legionel·losi.En la recerca han participat membresde la Unitat de Malalties Infeccioses del’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

Estudien els diferents patronsmoleculars de Legionella

El virus de la malaltia de la frontera,que afecta principalment ovelles i cabres,produeix pèrdues econòmiques importants.Entre el 2001 i el 2002 es va descriureun brot a l’isard del Pirineu català.Investigadors del Servei d’Ecopatologiade Fauna Salvatge de la UAB han publicatun estudi a la revista Veterinary Microbiologyon es presenta l’anàlisi de mostres de teixitsd’isards d’aquesta zona entre els anys 2002i 2006. Els resultats de la recerca indiquenque la infecció pel virus de la malaltiade la frontera s’ha convertit en endèmicaentre la població d’isards del Pirineu català i,per tant, pot tenir un impacte significatiuen la dinàmica de la població.

12 RECERCA

Congrés de laSocietat Europea deCirurgia Endocrina

Científics de la UAB, del’IMIM i de la UB estudienel cas d’un menorquíque va arribar als 114 anys

El secret de la longevitatpodria no estar en els gens

Un estudi sobre la salut de qui va ser unade les persones més velles del món, mor-ta recentment als 114 anys, conclou queno tenia variacions genètiques que afa-vorissin la seva longevitat. Els investiga-dors destaquen l’estil de vida saludable,la dieta mediterrània, el clima moderat il’activitat física regular com els possiblescondicionants de la seva salut excel·lent.

Els investigadors van estudiar la massaòssia i van fer l’anàlisi genètica d’un ho-me de salut envejable, quan comptava113 anys, i de quatre membres de la sevafamília, nascuts i residents en un petitpoble de Menorca. Els resultats de l’estu-di, publicat recentment a Journal of Ge-rontology, mostren que l’estat dels ossosera excel·lent: l’índex de massa òssia erabo, no tenien cap curvatura anòmala i nohavien patit mai cap fractura.

Pel que fa a l’anàlisi genètica, els cientí-fics van cercar sense èxit mutacions enun gen, el klotho, que generalment estanrelacionades amb una bona densitat deminerals i, per tant, amb una bona salutals ossos, i també en el gen LRP5, muta-cions associades amb la longevitat. Cap

Del 24 al 26 d’abril va tenir lloc, al Centrede Convencions Internacionals de Bar-celona, el tercer Congrés de la SocietatEuropea de Cirurgia Endocrina, amb laparticipació de 350 especialistes de mésd’una vintena de països.

El comitè organitzador va ser presiditper Antonio Sitges Serra, catedràtic deCirurgia de la UAB i cap del Departa-ment de Cirurgia de l’Hospital del Mar.L’organització del Congrés va ser encar-regada al seu grup de recerca fa dos anys,en la darrera reunió bianual, com a reco-neixement a la seva tasca de recerca clí-nica en el camp de la cirurgia endocrina.La Societat Europea de Cirurgia Endocri-na va ser fundada el 2003. Va celebrar elseu primer congrés a Pisa el 2004 i el se-gon a Cracòvia dos anys més tard.

Al Congrés es van presentar 33 comu-nicacions orals, 130 pòsters, un simposisobre càncer de tiroide i una conferènciamagistral a càrrec de Jean-François Hen-ry, de l’Hospital de la Timone de Marse-lla, sobre el paper actual de les tècniquesd’obtenció d’imatges en la cirurgia d’hi-perparatiroïdisme primari.

El Congrés ha coincidit amb la sisenaedició dels exàmens de l’European Boardof Endocrine Surgery, a l’Hospital delMar, que pretén ajudar a garantir la qua-litat, l’homogeneïtat i la millora dels es-tàndards de l’atenció sanitària en l’àmbitde la cirurgia endocrina a Europa.

Investigadors de l’Institut de Biotecnolo-gia i de Biomedicina i del Departament deBioquímica i de Biologia Molecular de laUAB, en col·laboració amb investigadorsde la Universitat de Saragossa, han desco-bert una de les causes que provoquen lahipercolesterolèmia familiar (FH), unamalaltia genètica que pateix un de cadacinc-cents individus. La recerca, publica-da al Journal of Biological Chemistry,revela el funcionament incorrecte d’unaproteïna associada a aquesta malaltia.

La FH és causada per defectes en lafunció del receptor de lipoproteïnes debaixa densitat (LDL), que regula el pas de

Descobreixen una de les causes de la hipercolesterolèmia familiar

proteïnes portadores de colesterol de lacirculació als teixits. La FH provoca, en elseu vessant més lleu, elevats nivells decolesterol a la sang i, per tant, un majorrisc de patir arteriosclerosi i problemescardíacs; i en els casos més agressius,una arteriosclerosi molt severa que potportar a una mort molt prematura.

Moltes mutacions genètiques que pro-voquen la FH es produeixen en la regiómodular LA5 del receptor LDL. Els inves-tigadors han estudiat el plegament del’LA5 (el procés en què es «plega» peradoptar la seva estructura final) en perso-nes sanes i en persones amb la mutació

genètica que causa la FH. Han trobatque, durant el procés, la formació d’unaforma no funcional i la de la forma activade la proteïna competeixen, i que aques-ta última és la que finalment s’assoleixquan el procés es completa correcta-ment.

Els investigadors han comprovat que,en les formes associades a la malaltia,predomina la forma no funcional. Peròtambé han descobert que l’estat d’a-questa forma és reversible i pot esdeve-nir activa, cosa que els ha portat a consi-derar la possibilitat de crear fàrmacs efi-caços que estabilitzin aquesta forma

Adolfo Díez Pérez (tercer per l’esquerra) i el seu equip.

dels membres de la família estudiadatenien mutacions en aquests gens.

Tot i que, a partir dels resultats obtin-guts, no es pot descartar la implicaciód’altres mutacions genètiques, els inves-tigadors destaquen que l’excel·lent estatde salut va ser probablement degut a ladieta mediterrània, al clima moderat del’illa, a l’absència d’estrès i a l’activitatfísica regular. L’estudi destaca que l’homeva anar tots els dies en bicicleta, fins als102 anys d’edat, a cuidar l’hort familiar.

L’estudi ha estat dirigit pel professor dela UAB Adolfo Díez Pérez, investigadorde l’Institut Municipal d’InvestigacionsMèdiques (IMIM) i metge de l’Hospitaldel Mar, i hi han participat els investiga-dors de l’IMIM Leonardo Mellibovsky,Pau Lluch i Xavier Nogués i els investiga-dors del Departament de Genètica de laUB Mariona Bustamante, Susana Bal-cells i Daniel Grinberg.

13

COMUNITAT

Bona oferta d’actes, millor participació

Més de 650 membres de la comunitat univer-sitària van informar-se sobre el vincle entre elpoder econòmic i els ciutadans, van conèixertotes les facetes del consum i van esgarrifar-se davant d’algunes xifres com les que l’eco-nomista Arcadi Oliveres va tractar en la sevaconferència, «Globalització, comerç interna-cional i pobresa». Xifres que mostren que almón hi ha 2.700 milions de persones queguanyen entre 0 i 2 dòlars al dia, o que els in-gressos d’un ciutadà del nord d’Europa sónmés de cent vegades superiors als d’un africà.

No només les xerrades van tenir bona partici-pació. A l’organització estan satisfets de l’ac-ceptació general que ha tingut tot el programa idestaquen la sessió de cinefòrum, en què es vaprojectar el film Oro negro (Black gold), per laquantitat d’espectadors i la qualitat d el debatposterior. Unes setanta persones van assistir aldinar popular que es va fer a la plaça Cívica imés de quaranta alumnes van participar regu-larment en totes les activitats del programa dela Setmana de la Cooperació, que, a més, podenser reconegudes com a crèdits de lliure elecció.

Arcadi Oliveres va parlar de comerç i pobresa.

Va haver-hi una bona participació a les xerrades.

Qui més qui menys sap que el nostre con-sum té repercussions a escala global. Arabé, fins a quin punt és injust el comerçinternacional o quin grau de responsabi-litat tenim cadascú de nosaltres? No hi hauna definició clara. Per això, i amb laintenció d’analitzar les necessitats reals iles fictícies, la III Setmana de la Coopera-ció presentava una programació dedica-da a debatre i a treballar al voltant delconsum responsable. Sota el lema Accióconscient, consum conscient!, durant lasetmana del 14 al 18 d’abril, la FundacióAutònoma Solidària (FAS) va oferir xerra-des, debats, cinefòrums, teatre, etc.

La III Setmana de la Cooperació, orga-nitzada per la FAS per tercer any consecu-tiu, s’ha dut a terme gràcies a la col·labo-ració de diferents col·lectius d’estudiants.L’Assemblea d’Econòmiques i la de Co-municació, el Grup de Voluntaris d’Inter-món Oxfam i el Grup de Voluntaris de laFAS són alguns dels col·lectius que s’hanimplicat en la preparació d’aquestes jor-

La Fundació AutònomaSolidària organitza aquestaactivitat, que enguany haarribat a la tercera edició

nades, que han resultat ser un èxit. Partdel secret d’aquest èxit, possiblement, rauen la diversitat d’aspectes relacionatsamb el consum i la varietat en el seu trac-tament, perquè amb una oferta àmplia ésmés fàcil que tothom acabi trobant unaactivitat que li cridi l’atenció.

Els objectius eren sensibilitzar la comu-nitat universitària sobre les situacions dedesigualtat, gestionar el Fons de Solidari-tat de la UAB, promoure la participació ac-tiva i la implicació en projectes de co-operació o proporcionar suport a la comu-nitat en l’execució de projectes de coope-

ració per al desenvolupament. I, gràciesa la correcta definició d’aquestes fites,s’han aconseguit unes conclusions grati-ficants: l’organització es congratula d’ha-ver sensibilitzat bona part de la comuni-tat universitària sobre les conseqüènciesde l’actual model de consum, de fomen-tar la reflexió entorn de les desigualtatsmundials que genera i de proposar al-ternatives des del consum conscient,tant individualment com col·lectivament.Amb tot això, doncs, s’ha aconseguit unavaloració positiva que encoratja la FAS aseguir amb aquesta iniciativa.

L’objectiu és sensibilitzar la comunitat universitària i promoure la implicació en iniciatives de solidaritat i de cooperació.

El consum conscient protagonitza les activitatsde la III Setmana de la Cooperació a laUAB

El 17 d’abril va tenir lloc la Jornada d’Ac-tors de Cooperació al Desenvolupamentde la UAB. Organitzat per la Fundació Au-tònoma Solidària (FAS), aquest acte vaservir per repassar les iniciatives que esprenen a la UAB i discutir les prioritats dela cooperació universitària per al desen-volupament. Una vintena de personesvan explicar les seves experiències al’Amèrica del Sud i a l’Àfrica.

A la inauguració de la Jornada, el rectorde la UAB, Lluís Ferrer, va afirmar que l’ac-ció solidària ha de ser «transversal» i queha d’implicar no només la FAS sinó també«molta gent de la comunitat università-ria». La vicerectora de Relacions Exteriorsi de Cooperació, Mercedes Unzeta, va des-tacar que la Jornada vol «establir sinergiesentre la gent implicada» en les accions decooperació, i la directora de la FAS, Bego-ña Navarrete, va explicar-ne el funciona-ment. Per la seva banda, el secretari gene-ral de la UAB, Rafael Grasa, va explicar quela cooperació està «acceptada i garantida»en l’entorn universitari, i va presentar elCodi de Conducta en Matèria de Coope-ració al Desenvolupament, aprovat per lesuniversitats espanyoles, al qual la UABestà adherida.

«La UAB ha de definir una política clarai compromesa de cooperació al desenvo-

Una vintena d’«actors»van exposar les sevesexperiències de cooperacióa Sud-amèrica i a l’Àfrica

BREUS

COMUNITAT14

Nova edició dels cursos deconducció eficient de la UAB

Un concurs amb cent premisper celebrar el Dia d’Europa

Dins el marc de l’LLP Erasmus Programme,l’Àrea de Relacions Internacionals de la UABva organitzar, del 19 al 23 de maig,la primera estada formativa per a personald’administració i serveis d’altres universitatseuropees. L’objectiu de la mobilitat Erasmusper al PAS és que els beneficiaris aprenguinde les experiències i bones pràctiques dela institució de destí. Fins ara, la UAB haparticipat en el programa amb nou membresdel PAS, que han fet una estada a universitatsde Noruega, Suècia, Finlàndia, Gran Bretanya,Itàlia i Grècia. De les universitats estrangeres,hi participen vint persones de nou països.A la UAB, hi col·laboren dinou membresde diverses àrees i serveis.

Primera estada formativa peral PAS d’altres països d’Europa

Durant els mesos de maig i juny, la UABha reeditat els Cursos de Conducció Eficient,en col·laboració amb l’Institut Catalàde l’Energia. L’objectiu és donar a conèixerels beneficis ambientals i econòmics de laconducció eficient de vehicles i ensenyar lestècniques de conducció eficient als membresde la comunitat universitària. Els cursosestan dirigits a tota la comunitat universitàriai tenen una durada de quatre hores. Inclouenl’ensenyament de conceptes teòrics demobilitat sostenible i conducció econòmicai dues pràctiques de conducció. Les placessón limitades i s’adjudiquen per ordrede sol·licitud. Per fer una reserva cal enviaruna sol·licitud a l’adreça mobilitat@uab.cat.

El Centre de Documentació Europeade la UAB ofereix enguany, per celebrar elDia d’Europa (que va tenir lloc el 9 de maig),un concurs sobre la Unió Europea. Es tractad’un joc de mots encreuats que té com apremis cent lots formats per llibres, articlesde regal amb el logo de la UE i fullets turísticsdels estats membres. El joc està disponibleal web de la UAB. Les persones que l’omplincorrectament podran participar en el sorteigdels cent lots. No són preguntes fàcils derespondre per a un públic no expert en la UEi, per tant, caldrà consultar les fontsd’informació de les institucions europees,que és, de fet, l’objectiu d’aquesta activitat.

La UAB analitza la seva acciód’ajuda al desenvolupament

Begoña Navarrete, Mercedes Unzeta, Lluís Ferrer i Rafael Grasa durant la presentació de la Jornada.

lupament». Aquest seria l’aspecte clauque convé millorar a la UAB, segons lesconclusions a què es van arribar a laJornada. A banda, però, també s’ha con-siderat la necessitat de crear allotja-ments estables (cases o apartaments) alscampus de les universitats on es duen aterme accions de cooperació al desen-volupament per poder allotjar-hi pro-fessors visitants, així com també lanecessitat de reconèixer contraparts nouniversitàries per als projectes.

A més, s’ha de garantir que les accionses duguin a terme en universitats ambconvenis marc amb la UAB per facilitarles gestions; s’ha de millorar lacol·laboració dins la UAB entre els dife-rents projectes de cooperació i les perso-nes implicades haurien de rebre méssuport.

LLEGIR TESIS AL SUDTambé es va considerar necessari facili-tar la incorporació de la gent jove com aactors de la cooperació universitària ireconèixer l’activitat docent realitzadaen països del sud en el marc de la coope-ració al desenvolupament. Pel que fa ales tesis doctorals, es va parlar de laimportància de poder-ne llegir a païsosdel sud facilitant la participació de pro-fessors de la UAB.

Aquestes són només algunes de lesconclusions a què van arribar els partici-pants a la Jornada. La valoració generald’aquesta trobada s’ha considerat «opor-tuna i productiva» i s’ha plantejat la pos-sibilitat de donar continuïtat a aquesta

COMUNITAT 15

Es posa en marxa el nou web delDepartament de Matemàtiques

PUBLICACIONS

CÁNCER. Biografía de una supervivencia.Albert J. Jovell. Barcelona: Planeta, 2008.En aquesta obra es descriu l’esperançadortestimoni d’un metge malalt de cànceri s’hi plantegen algunes preguntes.Segons l’autor, el càncer és una malaltiai un itinerari que els pacients han de recórrer.Aquest itinerari s’anomena supervivènciai és ple d’obstacles i reptes. Considera queen aquesta malaltia n’hi ha tres: una de física,una d’emocional i una de social. Cadascunaté els seus moments i les seves estratègiesper enfrontar-s’hi. Jovell contempla lamalaltia des d’ambdues bandes de la relaciómetge-pacient. Des d’aquest posicionamentel càncer es veu d’una manera diferent.

Es preveu que, al llargde l’any, deu departamentsmés de la Universitatestrenaran web

Dins la línia de renovació i d’actualitzacióde les diferents pàgines del portal de laUAB, ara els ha arribat el torn als departa-ments, estructures molt potents de do-cència i d’investigació de què disposa laUniversitat. De la mateixa manera ques’ha fet amb els webs de les facultats,aquestes pàgines responen a un nou con-cepte tant d’estructura de la informaciócom de disseny i suposen un salt qualita-tiu en la millora tecnològica i de la infor-mació de la Universitat.

Els webs dels departaments es creenseguint l’estructura i el disseny corpora-tiu del web de la UAB i s’adeqüen a lesparticularitats i a la naturalesa de cadadepartament.

El primer web desenvolupat ha estat eldel Departament de Matemàtiques de laUAB (www.uab.cat/matematiques), fruitd’una prova pilot en què els membres delDepartament han treballat conjunta-ment amb els de l’Àrea de Comunicació iPromoció. Es preveu que, al llarg d’aquestany, deu departaments més renovaran elseu web.

Aquest web té una estructura de navega-ció bàsica formada per «El departament»(organització, equipaments i xifres), «La

docència» (estudis de grau i de postgrau) i«La investigació» (grups, projectes, semi-naris...). A més, disposa de dos espaisespecífics del Departament: «R + D + I»(consultoria, pràctiques, serveis empresa-rials, serveis als investigadors, institu-cions) i «Divulgació» (activitats com elDissabte de les Matemàtiques, el Progra-ma Argó o les proves Cangur, entre d’al-tres; i publicacions). També té notícies,destacats i enllaços directes.

Així, al web es pot trobar informació deqüestions que afecten aquest departa-ment, com ara el projecte de mobilitatImageen, les beques Pere Menal per aestudiants de Matemàtiques o l’impor-tant volum d’articles, llibres i revistesque produeix el Departament.

EINES ÚTILSTambé s’hi troba tot un seguit de serveisque genera el web institucional i queaquest web recupera, ja que són moltútils per als seus usuaris, com ara UABDivulga, el Parc de Recerca o l’Observa-tori de Graduats, entre d’altres.

Pel que fa al disseny, s’ha personalitzatel bàner principal de la pàgina i s’ha uti-litzat a tot el web el color de la branca deconeixement a la qual pertany el Depar-tament, el taronja. Unes característiquesque també tindran la resta de webs delsdepartaments.

Es preveu que el web també estarà dis-ponible en castellà i en anglès aquestsetembre.

El nou web del Departament de Matemàtiques, una eina imprescindible per als professors i investigadors.

DEU ANYS DEL SEMINARI SOBRE DRETI LLENGUA. Facultat de Dret i Servei de Llen-gües de la UAB. Bellaterra: Servei deLlengües, 2007.En aquest llibre es troba la informacióde les deu edicions del Seminari sobre Dreti Llengua, que ha estat un dels eixos centralsde la Comissió de Dinamització Lingüísticade la Facultat de Dret i que s’han organitzatconjuntament amb el Servei de Llengüesde la UAB. El llibre recull les reflexions delsparticipants, on es palesa que la relacióentre el dret i la llengua és una peça clauen la seguretat jurídica, fins al punt que eldret no s’entendria sense la llengua.En la part final es troba la Memòriadel Seminari amb els programes deles deu edicions.

L’AUTÒNOMA ha parlatamb aquest documentalista,observador de la naturalesade les relacions familiars

L’ENTREVISTA16

Què és, per a vostè, el cinema assaig?Qualsevol film. Les millors pel·lícules ensplantegen preguntes sobre la nostraidentitat: qui som, d’on venim, què po-dem ser. De la pantalla, en fan un mirallon l’espectador s’observa a ell mateix.

Es parla d’un esvaïment de la fronteraentre el documental i la ficció.M’agrada bastir ponts i crearmaneres dife-rents d’explicar històries, combinar cosesque mantenen les seves formes documen-tals, narratives o de ficció, però que a l’ho-ra obren la possibilitat d’una tercera cosa,una cosa que encara no hem vist.

Els museus són un nou espai adequatper a la projecció de pel·lícules?M’agrada que les meves pel·lícules siguinvistes en un context artístic perquè és el

Alan Berliner

l’autònoma

L’AUTÒNOMA Publicació de la UAB

EDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: E. Borreda, M. J. Delgado,M. A. Linares, O. López, A. Merino,S. Perelló, V. Salvador, L. Santosi C. Valls

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Montserrat Benito,Antonio Zamora, Pierre Caufapéi Jordi Pareto

Maig de 2008. Núm. 214Les opinions expressades pels entrevistatsreflecteixen únicament les seves idees.Està prohibida la reproducció totalo parcial dels continguts d’aquesta revistasense l’autorització escrita de l’editor.L’AUTÒNOMA es pot imprimir en formatAcrobat via Internet a: www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMADE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.catg.premsa@uab.cat

mitjà al qual realment pertanyo. Hi hanomés un problema: els visitants d’unmuseu estan «programats». En un museu,empres un temps en una pintura i des-prés vas a veure’n una altra, i una altra,etc. Sovint, quan s’hi exhibeix una pel·lí-cula, la gent va entrant i sortint de la sala.

Els seus films busquen alguna cosa queno es veu a les pel·lícules casolanesnormals?Ho intento. Durant un temps, vaig veuremés pel·lícules casolanes que ningú, inomés vaig veure plorar una sola perso-na. Hi ha més del que veuen els ulls enuna pel·lícula casolana: històries darrereles imatges, fora de camp. Les pel·lículescapten la realitat fortuïtament. A vega-des, el que veiem és lleig; d’altres, és di-vertit; però sempre ens fa pensar.

Per què va decidir passar dels collages,a partir de material aliè, a fer pel·lícu-les sobre vostè i el seu entorn familiar?El meu avi va morir quan escrivia la sevaautobiografia, setze anys abans que jo

acabés The family album. Havia deixatcaixes i més caixes que ningú no haviatocat mai. Vaig decidir obrir-les i vaigtrobar-hi un tresor magnífic per fer unapel·lícula sobre la meva família.

«El pla és una qüestió moral» (Jean-LucGodard). Aquesta dimensió moralse situa al rodatge o al muntatge?Absolutament a tots dos llocs. Res noexisteix fora d’un context. Quan captesimatges amb la càmera, estàs «fent» unarealitat, l’emmarques. I ho fas tambéquan col·loques una imatge dins el fluxd’una pel·lícula, la «recontextualitzes».

El cinema està morint o s’està renovant?Crec que res no està morint, sinó can-viant. Hi ha noves càmeres més petites,noves taules de muntatge, etc. Tot s’estàtornant més manejable. També la distri-bució a través d’Internet transformarà laproducció mediàtica. La tecnologia cadavegada és més sofisticada, però la utilit-za cada cop més gent, i gent més jove. Javeurem què passa. És un final obert.

«Darrere d’una pel·lícula casolanahi ha més del que veuen els ulls»

ZAMORA

El director de cinema Alan Berliner ésun dels documentalistes nord-americansmés destacats de l’actualitat. Especialistaen el muntatge i l’ús de material d’arxiu(a The family album va utilitzarexclusivament fragments de pel·lículescasolanes alienes), s’ha destacat perindagar la naturalesa de les relacionsfamiliars i, en els seus últims films, hadesenvolupat un innovador cinema enprimera persona on ell mateix i la sevafamília tenen el protagonisme. Ha rebutpremis i distincions arreu del món i laseva obra s’ha revisat en retrospectivesal Museu d’Art Modern de Nova Yorki a diferents festivals internacionals.Berliner va presentar la seva últimapel·lícula, Wide awake, al cinema de laplaça Cívica, i va impartir una classemagistral en el marc de la tercera ediciódel Premi de Cinema Assaig de la UAB.