CO

NC

HA

LÓPEZ

NA

RVÁ

EZL’A

nd

rea i l’A

nd

reu

CONCHA LÓPEZ NARVÁEZ

Andrea

AndreuiL’Andrea i l’Andreu es

troben un dia de tempesta

a l’interior d’una cova.

Parlen, canten i

s’enamoren; però no es

veuen, perquè la cova

està molt fosca.

I després… com és

l’Andreu? Com és

l’Andrea? …

Aquest és el problema.

Però què importa com és

ella? Què importa com és

ell?

55

L’

l’

LIS

BN

978

-84-

1596

0-11

-9

7

1El Ratolí Andreu

El Ratolí Andreu va sortir de casa tot just després de dinar. Havia acabat la seva feina durant el matí. Ara li sobra-va el temps i li venia de gust fer una passejada llarga.El Ratolí Andreu caminava tranquil-lament; duia les mans a les butxaques i xiulava.Era primavera. Els arbres estaven co-berts de fulles noves i hi havia flors als prats, flors de moltes classes i colors.A més, el cel estava completament blau i l’aire bufava amb suavitat. «Quina tarda més meravellosa!», va pensar el Ratolí Andreu i es va sentir alegre.

8

«Cap a on em dirigeixo?», es va pre-guntar.«És igual, perquè em sobra el temps. Aniré cap a on em condueixin les me-ves passes», es va respondre, i va co-mençar a caminar sense rumb.Les seves passes el van conduir cap al bosc.Al bosc hi havia centenars i centenars d’arbres. Es deien fajos, bedolls, au-rons, pollancres, àlbers… Eren alts i creixien ordenadament, com si algú els hagués posat en fila.«Semblen soldats», va pensar el Ratolí Andreu, «soldats que estan contents perquè no van a la guerra».Entre els arbres ordenats i alts corria un riu, petit, saltador i remorós, que també estava content.Al bosc els ocells feien els seus nius: el corb, la merla, el pit-roig, el pigot…I mentre els feien, no paraven de can-tar.

9

10

«Quina tarda més meravellosa!», va tornar a pensar el Ratolí Andreu i va continuar caminant pel bosc.Caminant, caminant, amb les mans dins de les butxaques, mentre xiulava i se sentia alegre, el Ratolí Andreu es va allunyar molt de casa. Però això no el preocupava gens ni mica, perquè li sobrava el temps i tenia tota la tarda per a passejar.De sobte es va aturar, sorprès. I es va preguntar què podia ser aquella cosa petita i humida que li acabava de cau-re damunt de l’orella esquerra.Qualsevol hagués dit que es tractava d’una gota de pluja.«No pot ser una gota de pluja, perquè aquesta és una meravellosa tarda de primavera», va pensar el Ratolí Andreu i va seguir el seu passeig.No havia fet tres passes quan tornà a aturar-se. Què devia ser allò petit i hu-mit que li havia anat a parar a l’orella dreta?

11

Una gota de pluja no, tot i que ho sem-blés, perquè aquella era una merave-llosa tarda primaveral.Però una altra cosa petita i humida li va caure al cap. I de seguida alguna cosa també petita i humida li va anar a caure a una de les mans.El Ratolí Andreu es va contemplar la mà amb sorpresa: el que hi havia era, sens dubte, una gota de pluja, dues gotes de pluja!…, tres gotes de plu-ja!…El Ratolí Andreu no s’ho podia creure: però si estava plovent!…El Ratolí Andreu va alçar els ulls i va mirar el cel. Per damunt de les capça-des dels alts fajos i dels alts bedolls i dels alts pollancres i àlbers, el cel apa-reixia gris i fosc.«On és el sol? Però on s’ha ficat?», es va preguntar perplex el Ratolí Andreu.El sol estava amagat darrere dels nú-vols grans i negres que a poc a poc havien cobert el cel. Això havia ocorre-

12

gut mentre el Ratolí Andreu caminava tranquil·lament pel bosc, xiulant i amb les mans a les butxaques.«Quina punyeta! M’embrutaré tot. He de tornar a casa a corre-cuita», va pen-sar el Ratolí Andreu i, ràpidament, va fer mitja volta. Però casa seva estava lluny.No havia fet ni mig camí quan els nú-vols negres i grans es van obrir i el llamp va saltar a la terra.El llamp semblava un fuet de foc.De seguida va esclafir el tro. Era com si darrere dels núvols hi hagués cent tambors ressonant furiosos.I després un altre llamp, i un altre, i un altre… I un altre tro, i un altre, i un al-tre…Després es va girar vent i els núvols van xocar els uns contra els altres. Al cel hi havia guerra de núvols.

I quina manera de ploure!