LA2, PE2.4
Transcript of LA2, PE2.4
LA2, PE2.4 ALTERNATIVES ASSISTENCIALS EN EL MARC D’UN SISTEMA INTEGRAT Reordenació de la xarxa sociosanitària Versió 2.1. Agost de 2012
PPAC 2012. Reordenació de la xarxa sociosanitària
2 de 21
Sumari
INTRODUCCIÓ ...................................................................................................................................3
1. INTERNAMENT: SUBAGUTS, POSTAGUTS I LLARGA ESTADA ............................................... 5
1.1 Atenció intermèdia: subaguts i postaguts ........................................................................... 5
1.1.1 Postaguts ................................................................................................................. 6
1.1.2 Subaguts.................................................................................................................... 7
1.2 Llarga estada sociosanitària ............................................................................................. 11
2. HOSPITAL DE DIA SOCIOSANITARI.......................................................................................... 13
2.1 Hospital de dia avaluador ................................................................................................. 15
2.2 Hospital de dia terapèutic ................................................................................................. 16
3. EQUIPS D’AVALUACIÓ INTEGRAL AMBULATÒRIA INTEGRAL (EAIA).................................. 17
4. BIBLIOGRAFIA ............................................................................................................................ 19
5. COL·LABORADORS.................................................................................................................... 20
PPAC 2012. Reordenació de la xarxa sociosanitària
3 de 21
INTRODUCCIÓ
L’any 1986 el Departament de Salut va crear el programa «Vida als Anys» per millorar
l’atenció de persones grans malaltes, amb malaltia crònica i en situació de final de vida. Es va
establir un model d’atenció integral, integrat i interdisciplinari, centrat en la persona i la seva
família, per tal de garantir l’accessibilitat i l’equitat territorial. L’atenció en els diferents
recursos sociosanitaris s’ha basat en la competència dels professionals: s’han aconseguit
bons resultats assistencials i un alt grau de satisfacció dels usuaris. El Pla director
sociosanitari, creat el 2006, ha seguit potenciant el mateix model d’atenció en les seves línies
estratègiques: l’atenció geriàtrica, l’atenció a persones amb malaltia d’Alzheimer i altres
demències, l’atenció a persones amb altres malalties neurològiques que poden cursar en
discapacitat i l’atenció a persones en situació de final de la vida.
El ventall de diferents recursos sociosanitaris existents manté una distribució territorial àmplia
i equilibrada, en coordinació amb la resta de recursos d’atenció primària i d’atenció
especialitzada. La cartera de serveis sociosanitaris disposa de serveis d’hospitalització (llarga
estada i mitjana estada, amb convalescència i cures pal·liatives), serveis d’atenció diürna
ambulatòria (hospitals de dia i equips d’atenció integral ambulatòria) i equips de valoració i
suport (UFISS i PADES).
Actualment, el desenvolupament del Programa de prevenció i atenció a la cronicitat i del Pla
de salut 2011-2015 ofereix l’oportunitat d’estendre el model sociosanitari, amb la seva
expertesa en l’atenció integral i interdisciplinària, a altres línies assistencials, així com
adequar la xarxa i els recursos sociosanitaris a les necessitats sanitàries detectades en
aquest nou marc i a l’evidència disponible de formes organitzatives innovadores.
La tendència de la xarxa sociosanitària és impulsar dispositius assistencials alternatius a
l’hospitalització convencional, de menys intensitat sanitària, com són les unitats de subaguts i
postaguts, en què es treballa amb plans terapèutics interdisciplinaris per donar resposta a les
múltiples i complexes necessitats que tenen els pacients amb malalties cròniques.
Així mateix, l’orientació de la llarga estada segueix la tendència d’altres països, en què es
produeix una reducció o desaparició d’aquest recurs i es potencien entorns més residencials,
habitatges amb recursos sanitaris o altres de similars.
Els recursos sociosanitaris sense internament disposen de professionals sanitaris qualificats
amb capacitat per assumir l’activitat avaluadora interdisciplinària, l’atenció mèdica i
d’infermeria de síndromes geriàtriques i malalties cròniques, així com per fer rehabilitació en
períodes curts de temps per a la millora funcional o la rehabilitació de llarga durada per evitar
el deteriorament funcional.
PPAC 2012. Reordenació de la xarxa sociosanitària
4 de 21
Els recursos de mitjana estada de convalescència, que han mostrat bons resultats, es
mantenen a la xarxa sanitària. Així mateix, l’adaptació i l’adequació dels equips hospitalaris de
suport hospitalari, dels equips de suport domiciliari i de l’atenció al final de la vida es tracten
en diferents grups de treball (hospitals d’aguts, atenció integrada domiciliària i atenció als
centres d’acolliment residencial) per incorporar aquelles accions prioritàries, per millorar-ne la
qualitat i els resultats.
PPAC 2012. Reordenació de la xarxa sociosanitària
5 de 21
1. INTERNAMENT: SUBAGUTS, POSTAGUTS I LLARGA ESTADA
1.1 Atenció intermèdia: subaguts i postaguts
Justificació
Diversos estudis demostren que un alt percentatge de persones ingressades en hospitals
d’aguts podrien ser ateses en altres dispositius assistencials alternatius de menys intensitat
sanitària. Les hospitalitzacions de malalts grans fràgils o de persones amb malalties cròniques
poden ocasionar diverses complicacions, a més de representar un cost sanitari elevat.
L’hospitalització de subaguts pot ser una alternativa a l’hospitalització convencional, amb
l’aportació de plans terapèutics interdisciplinaris a les complexes necessitats que tenen els
pacients amb malalties cròniques. Són persones que requereixen una atenció centrada en el
pacient, més enllà de la gestió de la malaltia.
Les persones que necessiten hospitalització per rehabilitació en períodes inferiors a 15 dies
poden ser derivades a unitats de postaguts. En aquest entorn es poden aplicar les teràpies de
rehabilitació que necessiten, amb un enfocament d’atenció integral i a més baix cost, amb una
millora en els resultats de salut: millora funcional, menys institucionalització, etc.
Objectius d’aquests serveis
Millorar l’atenció a les persones amb malalties cròniques complexes, en el context
d’una atenció integral i integrada.
Evitar la freqüentació als serveis d’urgències d’aquests malalts.
Evitar l’ingrés o la permanència en l’hospital d’aguts de pacients tributaris d’atenció
intermèdia.
Potenciar l’adequació de recursos i l’eficiència del sistema sanitari.
Tipologia d’usuaris. Definició
Postaguts: l’hospitalització es fa immediatament després de l’hospitalització d’aguts.
Subaguts: l’hospitalització es fa en lloc de l’hospitalització d’aguts.
PPAC 2012. Reordenació de la xarxa sociosanitària
6 de 21
1.1.1 Postaguts
Característiques generals de la població amb perfil postagut
Pacients amb la malaltia principal clarament diagnosticada i amb necessitat d’ingrés
per a rehabilitació intensiva.
Continuació de tractaments mèdics.
Estades previstes a la unitat no superiors a 12 dies.
Possibles diagnòstics
Patologia traumatològica: fractura de maluc, pròtesi de maluc o genoll, etc.
Patologia neurològica: ictus.
Patologia respiratòria: MPOC.
Patologia cardiològica: insuficiència cardíaca.
Patologies quirúrgiques o infeccioses.
Les patologies anteriors en pacients amb demències o malalties mentals
(preferentment en unitats específiques en aquells territoris en els quals hi hagi una
massa critica que ho justifiqui).
En general, totes les patologies que necessiten rehabilitació en règim d’internament o
tractaments mèdics amb previsió d’una estada aproximada de 12 dies.
Circuïts assistencials
Els pacients derivats amb criteris d’atenció postaguda hauran de ser valorats per un equip
interdisciplinari expert en geriatria i tenir un pla de tractament amb objectius clars
d’ingrés.
Cal que hi hagi uns criteris clars i uns protocols de derivació precoç per a les patologies
més freqüents: patologia traumatològica, ictus, patologia respiratòria i patologia cardíaca.
Previsió de comportament de les unitats de postaguts
Procedència: unitats hospitalàries en un 100%.
Estades mitjanes: inferiors a 12 dies.
Altes a domicili: 70-80%.
Altes a unitats sociosanitàries: inferiors al 15%.
Mortalitat: 10%.
Trasllats a urgències: inferiors al 10%.
PPAC 2012. Reordenació de la xarxa sociosanitària
7 de 21
S’espera una reducció de l’estada mitjana (80%) d’aquests pacients en l’hospital
d’aguts per sota de la mitjana del seu GRD.
1.1.2 Subaguts
Necessitats de les persones amb perfil subagut
Continuació de tractaments mèdics de pacients reaguditzats però ben diagnosticats en
persones amb:
o Malaltia crònica coneguda i ben diagnosticada.
o Estades previstes a la unitat no superiors a 12 dies.
Possibles diagnòstics i processos
Patologia respiratòria: MPOC.
Patologia cardiològica: insuficiència cardíaca.
Infeccions del tracte urinari, respiratori, etc.
Tractament endovenós 2 o més cops al dia.
Trastorns de conducta, en cas que hi hagi un volum important de pacients, en
unitats específiques de mitjana estada psicogeriàtrica.
Circuïts assistencials
Els pacients crònics que necessitin un ingrés en aquests tipus d’unitat i compleixin els
criteris establerts per accedir-hi hauran de rebre una avaluació clínica exhaustiva prèvia.
En funció de la situació clínica pot incloure la realització de proves complementàries com
analítica, gasometria, radiologia, etc. Per tant, es podran ingressar directament des
d’atenció primària, tot garantint que s’ha fet aquesta valoració del pacient, el contacte
personal o telefònic entre el metge o metgessa d’AP i el del centre on sigui la unitat i amb
les proves complementàries i els informes adients i pertinents.
Valoració de la necessitat d’ingrés a subaguts per part d’un equip interdisciplinari
expert o per professionals capacitats (sèniors o experts clínics).
Un element clau és l’agilitat de l’equip i fer la valoració de forma precoç.
Protocols per a les patologies més freqüents.
Poden ser derivats per l’hospital d’aguts, CUAP, hospital de dia d’aguts o en alguns
casos sociosanitaris o EAIA vinculats a aguts o dispositius amb capacitat de fer les
proves per al diagnòstic.
PPAC 2012. Reordenació de la xarxa sociosanitària
8 de 21
Directament per l’EAP o els serveis d’atenció domiciliària integrats (ATDOM, PADES,
HADO). En tot cas, es requereix valoració i orientació diagnòstica i terapèutica i,
conseqüentment, les exploracions complementàries (proves) necessàries per fer-ho.
En el cas de les residències de gent gran, els equips d’atenció domiciliària de suport
de la xarxa pública poden derivar casos segons els protocols establerts i en les
mateixes condicions anteriors.
Pel que fa als pacients psicogeriàtrics, igualment es requerirà valoració prèvia per part
d’un EAIA o hospital de dia específics.
Previsió de comportament
Procedència d’urgències hospitalàries: en un 80%, però la tendència hauria de ser a
disminuir i utilitzar alternatives a urgències per a l’avaluació d’aquests malalts (CUAP,
hospitals de dia, etc.). La previsió per a 2015 hauria d’estar al voltant del 50% de
pacients procedents d’urgències i la resta d’altres recursos.
Procedència des d’altres dispositius (CUAP, hospitals de dia d’aguts o sociosanitaris,
serveis d’atenció domiciliària, equips de suport a residències, etc.): en un 20% amb
una previsió el 2015 d’incrementar aquesta procedència fins al 50%.
Estades mitjanes: inferiors a 12 dies.
Altes a domicili habitual/residència: en un 70-80%.
Altes a unitats sociosanitàries: inferiors al 15%.
Mortalitat: 10%.
Trasllats a urgències: inferiors al 10%.
Criteris comuns a unitats de subaguts/postaguts
Accessibilitat 12 hores, 7 dies, amb tendència a 24 hores el 2015.
Metge 24 hores, amb presència física.
Equip interdisciplinari amb la dotació i la capacitació de personal necessàries per
atendre les càrregues assistencials derivades.
Capacitat de fer rehabilitació intensiva.
Possibilitat de fer en el mateix centre: anàlisis de sang i orina, gasometria arterial
(recomanable, o bé tenir-ne circuïts), pulsioximetria, ECG i radiologia urgent i
programada.
Accés a altres proves de forma programada dins o fora del centre: ecografia, TAC,
RMN.
Disponibilitat d’oxigenoteràpia, teràpia intravenosa i accés a circuït per fer transfusions
de forma programada.
PPAC 2012. Reordenació de la xarxa sociosanitària
9 de 21
Possibilitat d’interconsultes a altres especialitats en el mateix centre per evitar el
trasllat del malalt: neuròleg, traumatòleg, cardiòleg, pneumòleg (l’hospital de
referència pot donar suport per a consultes als especialistes, en línia o per telèfon. És
aconsellable crear aliances estratègiques per a aquestes consultes entre els hospitals
d’aguts i les unitats de subaguts).
Planificació a l’alta de seguiment domiciliari i/o control a l’ambulatori.
Accessibilitat a hospital d’aguts de referència: trasllat de malalts d’aguts i d’urgències,
accés ràpid de postaguts/subaguts al servei d’urgències.
Centres que poden fer subaguts/postaguts
Centres sociosanitaris vinculats o amb gran relació amb hospitals d’aguts que
compleixin les condicions anteriors.
o Han de tenir circuïts definits per a consultes de neuròleg, traumatòleg,
cardiòleg, pneumòleg, etc., sense necessitat de trasllat dels malalts.
o S’ha d’establir un circuït ràpid d’accés a l’hospital d’aguts en cas d’urgència.
Hospitals d’aguts comarcals. En aquests casos caldrà un equip multidisciplinari
capacitat i un model d’atenció integral i centrat en el pacient.
No es considera adequat crear unitats de subaguts en hospitals d’aguts d’alta
especialització.
Sistemes d’informació
El CMBD-SS no és adequat per a aquests malalts.
Cal avaluar la utilització del CMBD d’aguts afegint-hi una escala d’avaluació funcional i
cognitiva.
Indicadors de resultats
Objectius compartits per a tots els dispositius del territori.
Mortalitat.
Altes a domicili.
Reingressos postalta a 30 dies.
Taxa d’hospitalització a postaguts/subaguts.
Estades mitjanes.
Taxa d’hospitalització no programada.
Propostes de sistema de pagament
PPAC 2012. Reordenació de la xarxa sociosanitària
10 de 21
Pagament per activitat i per objectius.
Ajustar per complexitat (adaptar CMBD-AH, afegint-hi alguna escala d’avaluació
funcional i cognitiva).
Pagament variable lligat a l’acompliment d’indicadors i resultats (per centre) i també a
escala territorial (per integració de serveis).
PPAC 2012. Reordenació de la xarxa sociosanitària
11 de 21
1.2 Llarga estada sociosanitària
L’hospitalització de llarga estada està destinada a l’atenció continuada de persones amb
malalties o processos crònics i diferents nivells de dependència, amb diversos graus de
complexitat clínica, que no poden ser atesos al seu domicili. Les unitats tenen com a objectiu,
entre altres, millorar la qualitat de vida, la rehabilitació i el control de símptomes.
Actualment, hi ha 5.654 places de llarga estada sociosanitària a Catalunya, amb tendència a
disminuir en els darrers anys. Representa el 51,87% del volum total de la concertació
d’internament sociosanitària.
Pel que fa a la procedència dels ingressos, un 31% provenen de l’hospital d’aguts. En relació
amb els diagnòstics, ordenats per freqüència total, trobem les demències (20,1%), la malaltia
cerebrovascular aguda (9,1%) i l’admissió administrativa/social (7,2%).
De l’anàlisi del RUG III dels episodis atesos en la llarga estada sociosanitària s’identifiquen
els tipus següents:
25% mitjana estada (rehabilitació especial).
50% llarga estada (serveis extensius, cures especials, complexitat clínica).
25% residència (deteriorament cognitiu, trastorns de conducta, deteriorament
cognitiu).
La Llei d’autonomia personal i d’atenció a la dependència (LAPAD) garanteix una prestació de
servei o econòmica individual a les persones que reuneixen les característiques de
dependents segons els barems establerts. La seva aplicació ha significat que les persones
dependents, si no tenen altres necessites de cures complexes que els obligui a estar en un
entorn hospitalari, poden ser ateses normativament amb el desplegament de la llei.
Actualment, a Catalunya hi ha una proporció del 4-5% de persones de més de 64 anys
institucionalitzades, mentre que en altres països aquesta proporció és molt més baixa i es
potencien l’atenció domiciliària i els recursos socials més lleugers.
D’altra banda, hi ha factors que fan de barrera per a un model no institucionalitzador:
La manca d’integració de xarxes (sanitària i social) al territori.
La manca de suport sanitari suficient als centres residencials, que fa que molts no
s’adaptin a les condicions dels serveis socials actuals.
La contradicció entre el copagament en els serveis socials i sociosanitaris de llarga
estada i la gratuïtat de l’actual llarga estada psiquiàtrica.
La diferència entre els convenis col·lectius del sector sanitari i social.
PPAC 2012. Reordenació de la xarxa sociosanitària
12 de 21
Experiències nacionals i internacionals
L’escenari internacional i en altres comunitats autònomes evoluciona cap a noves fórmules
d’atenció de llarga durada. En general, la tendència és reduir els hospitals de llarga durada o
fins i tot de residències, i a incrementar els recursos socials a domicili.
País Basc: unitats sociosanitàries dins de les residències.
Regne Unit: disminució d’hospitals de llarga estada.
Suècia: atenció a domicili.
Alemanya: atenció a domicili i residències.
França: unitats hospitalàries de llarga estada.
Evolució dels models de llarga durada
+ sanitari + domicili
+ complexitat ‐ complexitat
Hospital de crònics
LTC hospital
Llarga estada
Sociosanitària
Nursing
home
Home care
Habitatge
s
Housing
Habitatges amb serveis
Pisos tutelats
Metge
Infermeria
Proves
complementàries
Infermeria Gerocultor/a
Cuidador/a
Infermeria
Cuidadors/ore
Reducció de la institucionalització ● Potenciar l’atenció domiciliària
● Potenciar recursos socials més lleugers
PPAC 2012. Reordenació de la xarxa sociosanitària
13 de 21
Atesa aquesta situació, s’imposa una reflexió sobre un model sociosanitari a Catalunya que
reordeni aquests serveis i que els adapti a la nova realitat que hi ha a Espanya i a Europa
sobre les cures de llarga durada, sense perdre capacitat d’actuació i qualitat de serveis.
Recomanacions
Creació d’un gran sector d’atenció de llarga durada que inclogui els centres
d’acolliment residencial per a gent gran i discapacitats i la llarga estada sociosanitària i
de salut mental amb un únic lideratge.
Integració dels actuals serveis de llarga estada, adaptant-ne la normativa i el sistema
de finançament.
Aquest procés ha de ser de transició progressiva (4-5 anys).
Crear o adaptar el mòdul sanitari actual com a part fonamental de la reconversió de la
llarga estada i també com a nova possibilitat d’augmentar els serveis sanitaris a
determinades residències en pacients amb més necessitats sanitàries. Això hauria
d’estar vinculat a les necessitats especials de les persones a les quals s’assigni i a
dispositius acreditats a prestar-les.
Dependència del Departament de Salut d’aquesta xarxa d’atenció de llarga durada, bé
en prestació directa a residència estàndard o bé en mòdul sanitari en persones amb
més necessitat.
El finançament hauria de ser participat per l’usuari (copagament).
Caldria considerar l’accessibilitat atès el temps que es requereix actualment per al
procediment de valoració i el PIA de la LAPAD (de 4 a 6 mesos).
S’hauria d’establir un sistema d’informació compartit pels serveis sanitaris i socials.
La reordenació s’ha de fer basant-se en criteris de planificació territorial.
2. Hospital de dia sociosanitari
Els hospitals de dia sociosanitaris de rehabilitació geriàtrica poden fer rehabilitació en
períodes curts de temps per a la millora funcional o la rehabilitació de llarga durada per evitar
deteriorament funcional. En els hospitals de dia de psicogeriatria també es fan llargs períodes
de tractament per evitar un major deteriorament cognitiu. De vegades, es difícil diferenciar els
tipus de pacients atesos en hospitals de dia i en centres de dia.
Aquest recurs disposa de professionals sanitaris qualificats i, per això, cal potenciar l’activitat
avaluadora interdisciplinària, l’atenció mèdica i d’infermeria de síndromes geriàtriques i
malalties cròniques.
PPAC 2012. Reordenació de la xarxa sociosanitària
14 de 21
Definició
Assistència, sobretot, a persones grans malaltes i a malalts crònics que requereixen mesures
integrals de suport, rehabilitació, tractament o diagnòstic i seguiment especialitzat en règim
diürn ambulatori.
Objectiu
Els objectius dels serveis d’atenció de dia poden ser l’avaluació integral, la rehabilitació i
l’atenció continuada de manteniment.
La seva utilització pot ser posterior a l’alta de l’internament sociosanitari. Per exemple, per
perllongar el tractament subministrat en una unitat de convalescència o per evitar l’ingrés
prematur en un centre sociosanitari, per ajustament i control farmacològic, avaluació del
pacient geriàtric, etc.
Hi ha unitats especifiques:
Hospital de dia terapèutic i rehabilitador.
Hospital de dia per a malaltia d’Alzheimer i altres demències.
Hospital de dia pal·liatiu.
Hospital de dia per a persones amb malalties neurodegeneratives i dany cerebral.
Es pot considerar un recurs alternatiu a l’internament, ja que és un dispositiu assistencial
interdisciplinari que atén pacients amb malaltia i incapacitat física o psíquica per rebre
tractament integral.
El tractament comprèn:
Cures d’infermeria.
Administració de medicació.
Reeducació de fisioteràpia.
Teràpia ocupacional.
Psicoestimulació.
Orientació a la realitat i teràpia recreativa.
A Catalunya hi ha 73 unitats, amb 1.988 places, i durant l’any 2010 es van dur a terme 5.503
episodis assistencials, amb una estada mitjana de 234,7 dies i una mediana de 152. Pel que
fa als diagnòstics principals, el 39% correspon a deliri, demència i altres trastorns cognitius i
amnèsics, el 18,8% a altres agrupacions diagnòstiques, l’11,8% a esclerosi múltiple, el 8,4% a
malaltia cerebrovascular aguda i el 4,5% a altres trastorns del sistema nerviós.
PPAC 2012. Reordenació de la xarxa sociosanitària
15 de 21
Cal definir el paper que pot tenir l’hospital de dia sociosanitari per donar resposta a situacions
de crisi i com a alternativa a l’hospitalització i la utilització d’urgències.
Processos assistencials
A l’hospital de dia sociosanitari es poden fer dos tipus de processos:
Avaluador.
Terapèutic.
2.1 Hospital de dia avaluador
Avaluació geriàtrica
− Pacients geriàtrics amb pèrdua funcional recent i/o acumulació de dèficits.
− Pacients amb necessitat d’una avaluació integral exhaustiva que no es pot fer en altres
nivells assistencials i que precisen proves diagnòstiques.
Avaluació de situacions de crisi
La intensitat sanitària en aquesta funció estarà vinculada a la dotació de dispositius
diagnòstics que es tingui en aquest nivell assistencial. En aquest sentit, si es vol utilitzar com
alternativa a urgències, cal dotar-los d’analítica i radiologia per a una avaluació clínica
correcta.
− Descompensacions de patologies de base ja filiades: insuficiència cardíaca, MPOC,
cirrosi (avaluació d’ingrés davant de la gestió ambulatòria al mateix hospital de dia).
− Mal control de símptomes en pacients en situació de malaltia avançada i terminal: dolor,
dispnea, etc.
− Trastorns de conducta en pacients diagnosticats de demència o patologia psiquiàtrica en
persones més grans de 65 anys. Necessitat d’augmentar la contenció dels malalts amb
demències avançades en el seu entorn habitual (domicili o residència) davant
complicacions mèdiques i/o psiquiàtriques.
− Valoració/revisió farmacològica de pacients amb comorbiditat i polifarmàcia quan es
sospiti que el problema que presenten està relacionat amb la medicació.
− Pacients institucionalitzats en residències: als hospitals de dia convenientment dotats de
dispositius diagnòstics, es poden derivar persones de residències que, independentment
del diagnòstic principal, necessitin que se’ls facin proves o assistència no urgents. Es
poden fer diverses proves en un sol dia: radiologia, laboratori, ECG, entre altres.
PPAC 2012. Reordenació de la xarxa sociosanitària
16 de 21
Les activitats avaluadores diagnòstiques en què es necessiten proves complementàries, com
en el cas dels pacients subaguts o el suport a les residències com a alternativa a urgències,
no es poden fer a tots els hospitals de dia sociosanitaris. Només es poden fer en aquells
hospitals de dia de centres vinculats a hospitals d’aguts, o que disposin de la tecnologia
necessària per fer aquestes avaluacions com a alternativa a les urgències hospitalàries.
Aquests hospitals de dia haurien d’estar vinculats a centres sociosanitaris que també facin
activitat de subaguts.
2.2 Hospital de dia terapèutic
Educació sanitària i cures d’infermeria: cura de nafres, ferides complexes.
− Tècniques específiques: paracentesi, toracocentesi, transfusions, etc.
− Instauració/monitoratge i control de fàrmacs en administració subcutània ambulatòria:
bombes de PCA, antibioteràpia ambulatòria, etc.
− Monitoratge i compliment de tractaments de llarga durada amb dificultat de seguiment.
- Retirada de fàrmacs.
− Psicoestimulació i programes d’adaptació de discapacitats en pacients amb deteriorament
cognitiu i demències.
− Rehabilitació ambulatòria de perfils específics (tallers setmanals):
- Abordatge de la dispnea. RHB cardíaca i respiratòria.
- RHB de trastorns de la marxa, caigudes.
- Ictus.
- Maneig d’ortesi en malalts amputats.
Consideracions sobre la psicoestimulació
La funció principal dels centres de dia que depenen del DBSiF és el manteniment de les
activitats de la vida diària, però l’alta prevalença de la demència en el nostre entorn ha fet
que molts d’ells facin activitats orientades a la psicoestimulació.
Hi ha evidència que les actuacions en aquest sentit són molt dependents dels terapeutes
que les facin i, per tant, el seu cessament acostuma a determinar una davallada en els
pacients.
D’altra banda, tot i que a nivell internacional hi ha una gran variabilitat, en molts llocs es
duu a terme en un context de centre de dia.
La possibilitat d’especialitzar els centres de dia és un tema molt debatut en el DBSiF, però
actualment la preferència és mantenir una oferta generalista. Malgrat això, és una qüestió
que cal considerar i que pot ser viable a llarg termini en determinats casos.
PPAC 2012. Reordenació de la xarxa sociosanitària
17 de 21
Recomanacions per a la implementació
Les actuacions de rehabilitació cognitiva en un context d’hospital de dia haurien de ser
puntuals i estar limitades en el temps.
L’abordatge de les alteracions de la conducta i de les demències en general, quan no es
pugui dur a terme en la comunitat, s’hauria de fer preferentment en hospitals de dia
específics per a psicogeriatria.
Caldria prestar atenció especial a grups de pacients joves.
Accessibilitat
Els hospitals de dia haurien de millorar l’accessibilitat, especialment en situacions de crisi o
en el cas de pacients crònics complexos.
Els metges de família haurien de poder derivar directament a un hospital de dia, però,
atesa la variabilitat, pel que fa a la formació en geriatria, s’hauria de crear la figura de
metge consultor que pot donar suport en àrees que agrupin diverses ABS.
D’altra banda, s’ha de potenciar el rol d’infermeria, que hauria d’adquirir més protagonisme
i un paper rellevant en l’atenció a la cronicitat en la comunitat.
Indicadors
Temps de resposta en situació de crisi (avaluador i terapèutic).
Guany funcional.
Nombre d’institucionalitzacions.
Mortalitat.
Taxa d’ingressos no programats.
Freqüentació a urgències.
Nombre de plans terapèutics avançats (avaluadors).
Satisfacció dels dispositius derivadors.
Indicadors de criteris apropiats dels fàrmacs amb què són tractats els pacients atesos.
Finançament
Per programes/processos/sessions.
Per procediments (CMBD-SS).
Cal tenir en compte com es pagaran determinats tractaments que tenen un cost alt.
PPAC 2012. Reordenació de la xarxa sociosanitària
18 de 21
3. Equips d’avaluació integral ambulatòria integral (EAIA)
És l’activitat per la qual s’arriba a un diagnòstic clínic que valora les capacitats i les
necessitats de determinats pacients, especialment dels que presenten símptomes complexos
i de difícil control, per tal de dissenyar un pla d’intervenció global.
Tipus
Consulta d’avaluació i seguiment, que ofereix una valoració i un seguiment
especialitzats, a càrrec d’un metge o un psicòleg, segons el motiu de la consulta.
Avaluació multidisciplinària, que ofereix la valoració mèdica i la valoració de les
funcions física, cognitiva i social del pacient, a càrrec d’un equip multidisciplinari.
EAIA en geriatria: el seu objectiu és l’avaluació, el diagnòstic i el seguiment de persones
grans fràgils o amb malalties evolutives o cròniques que poden beneficiar-se d’una intervenció
multidisciplinària per tal d’optimitzar-ne el nivell d’autonomia i de salut en general.
EAIA en trastorns cognitius: el seu objectiu és el diagnòstic de l’etiologia i les síndromes de
les persones amb demència i el seu tractament, a més del seguiment especialitzat dels
pacients que requereixen una atenció experta.
EAIA en cures pal·liatives: el seu objectiu és l’avaluació, el diagnòstic i el seguiment de
certs pacients, fonamentalment amb diagnòstic de càncer.
Aquesta activitat es va crear per tal que els centres sociosanitaris poguessin dur a terme una
activitat de consulta externa. No es disposa d’informació i tampoc no hi ha criteris clars de
planificació, la qual cosa determina una gran variabilitat en la distribució territorial i en l’oferta
assistencial. En demències sol haver-hi problemes per a l’accés (llistes d’espera).
Recomanacions
Redefinició de l’activitat dels EAIA:
o Diagnòstic: primera visita i una visita de seguiment com a màxim, amb derivació a
AP per seguiment.
o Avaluació: amb un procés diagnòstic i una única visita de seguiment per part dels
EAIA.
PPAC 2012. Reordenació de la xarxa sociosanitària
19 de 21
Diferenciar aquesta activitat de l’avaluació de l’hospital de dia avaluador, més centrat
en les situacions de crisi: avaluació geriàtrica en la davallada funcional recent,
avaluació de descompensacions de patologies cròniques, trastorns de conducta, etc.
El pagament podria ser per sessions o per programes específics.
Ha de ser un servei de suport especialitzat a l’AP.
Millorar-ne l’accessibilitat. Resposta ràpida i preferent en situació de crisi.
Incorporació d’aquests dispositius a les rutes assistencials de demències.
Cal incorporar l’avaluació geriàtrica bàsica en AP i derivar als EAIA els pacients amb
diverses síndromes geriàtriques.
Professionals sociosanitaris com a referents per AP en aquestes línies: geriatria,
demències i final de vida.
PPAC 2012. Reordenació de la xarxa sociosanitària
20 de 21
4. Bibliografia
Bachmann S, Finger C, Huss A, Egger M, Stuck AE. Inpatient rehabilitation specifically
designed for geriatric patients: systematic review and meta-analysis of randomised controlled
trials. BMJ 2010;340:c1718.
Brocklehurst JC. Geriatric day hospitals. Age Ageing 1995;24:89-90.
Healthcare strategies for an ageing society. The Economist Intelligence Unit Limited 2009.
Murray SA, Boyd K, Sheikh A. Palliative care in chronic illness. We need to move from
prognostic paralysis to active total care. BMJ 2005;330:611-2.
Penney C, Henry E. Improving performance management for delivering appropiate care for
patients no longer needing acute hospital care. Journal of Health Services & Police 2008;13
(Suppl 1), 30-4.
Pla director sociosanitari. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 2006.
Poteliakhoff E, Thompson J. The Kings Fund. Emergency bed use: what the numbers tell us.
December 2011.
Salvà-Casanovas A, Llevadot D, Miró M, Vilalta M, Rovira JC. La atención geriàtrica. Uno de
los grandes ejes de la atención sociosanitaria en Cataluña. Rev Esp Geriatr Gerontol
2001;39(2) 101-8.
Sadullah, et al. Skilled Nursing Facilities and Post Acute Care. J Gerontol Geriatric Res 2011,
1:1.
Yahya M. Skilled Nursing Facilities and Post Acute Care. J Gerontol Geriatr Res 2011, 1:101.
doi:10.4712/jggr.1000101.
Young J, Forster A. The geriatric day hospital: past, present and future. Age and Ageing
2008;37:613-5.
PPAC 2012. Reordenació de la xarxa sociosanitària
21 de 21
5. Col·laboradors
Líder: Pau Sánchez
Coordinació: Montserrat Puigdollers
Internament
Margarida Admetlla
Manuela Bonillo
Íngrid Bullich
Concepció Cabanes
Charo Casas
Marta Gabernet
Josep Ganduxé
J. Augusto García
Miquel Gusart
Carme Lacasa
Albert Ledesma
Fátima Prieto
Sebastià Riu
Pedro Roy
Toni Salvà
No internament
Agustí Aguiló
Emili Burdoy
Concepció Cabanes
Isabel Collado
David Clusa
Carme Ferrando
Benito Fontecha
Marta Gabernet
J. Augusto García
Reyes Gualda
Carme Lacasa
Albert Ledesma
Natàlia Marin
Yolanda Osorio
Sebastià Santaeugènia
Marcos Serrano