LA VENTAFOCS

ALLISON

ARCADI

Hi havia una vegada una noia que se li va morir el pare i es va quedar amb la seva madrastra i les seves dues filles. Aquella senyora era molt antipàtica i les seves dues filles encara ho eren més. L’obligaven a netejar la casa.

Un bon dia un missatger del rei va anunciar que hi hauria un ball a les deu de la nit al palau reial perquè el príncep volia conèixer alguna dama per de casar-s’hi. La madrastra li va preguntar si hi volia anar i la ventafocs li va contestar sí. Però la madrastra, de cop i volta, li va prohibir anar al ball.

Al cap d’una estona la Ventafocs va notar que hi havia algú a

l’entrada de la cuina i va veure una llum blanca. De cop hi volta es va

adonar que era una fada padrina hi la fada li va dir:

-Hola bonica!I la ventafocs li va preguntar:-Qui ets?-Jo sóc la teva fada padrina.-Que et passa? Per que estàs trista? Va dir la fada.I la Ventafocs va respondre: - Estic trista perquè no puc anar al ball.- No et preocupis, jo t’ajudaré. Et portaré al ball. – va dir la fada

Així va ser. La fada va ajudar a la Ventafocs, convertint una carabassa en una carrossa , a dues granotes les va transformar en dos cavalls, a un esquirol en un xofer i a la ventafocs en una princesa.

La Ventafocs va pujar a la carrossa i la fada li va dir que havia tornar abans de les dotze perquè tot sortís bé, si no, tot tornaria a ser com abans.

I així es va fer. La Ventafocs va anar al ball i va ballar amb el príncep, quan eren les onze i cinquanta-nou la Ventafocs va sortir corrents però a mitja escala l’hi va

caure una sabata de cristall. El príncep la va perseguir a la noia fins que la va perdre de vista, la noia va tornar com era abans .

El príncep va anar mirant casa per casa els peus de les dames, però cap peu cabia a la sabata fins que va arribar a la casa de la Ventafocs i el peu va encaixar a la perfecció i el príncep es van casar amb la Ventafocs. Van menjar anissos i van viure feliços.