LA TORTUGA MEDITERRÀNIA

Núria Vàzquez

Ariadna Vega

Pau Roset

Guillem Travé

El nom científic de la tortuga mediterrània o tortuga de terra és Testudo

Hermanni. És una de les vuit espècies de tortuga classificades

tradicionalment dins el gènere testudo, juntament amb espècies properes

com la tortuga marginada.

Regne: Metazoa

Classe: Reptilia

Sèrie: Deuterostomia

Ordre: Chelonii

Família: Testudinidae

Gènere: Testudo

Espècie: Hermanni

La tortuga Mediterrània és una espècie paleàrtica que només

està al sud d’Europa. La regió en que viuen s’estén des de

Espanya fins a Romania, incloent-hi les illes del mar Mediterrani.

Habita en diferents zones d’Espanya, França, Itàlia, Bòsnia-

Hercegovina, Croàcia, Sèrbia, Montnegre, Macedònia,

Bulgària, Romania i Grècia.

Normalment, són grogues i negres. Les femelles són més

grosses que els mascles, tenen la cua més petita, i la zona

ventral de la closca és aplanada, mentre que la dels

mascles és còncava. Hivernen enterrades a la sorra o a llocs

amb vegetació abundant. Poden pesar fins a 2’5 kg.

Es tracta de rèptils purament herbívors. Els exemplars

salvatges viuen en un hàbitat que es caracteritza

per llargs períodes de sequera que els obliga a

alimentar-se d'herbes seques. En aquests casos,

complementen la seva dieta menjant-se artròpodes

o cargols; aquests últims se'ls mengen pel calci que

aporta la closca. A vegades també mengen

excrements o petits trossos de carronya. El seu

aliment és principalment vegetarià encara que la

complementa amb certs invertebrats

ocasionalment.

Són animals de gran longevitat, i se'n coneixen molts

exemplars centenaris. Arriben a la maduresa sexual

quan tenen aproximadament deu anys, els mascles

abans que les femelles. Les Testudo són ovípares que

ponen els ous en forats excavats al sòl per la femella

amb les potes del darrere. Les femelles de T.

hermanni ponen ous dues o tres vegades a l'any,

entre maig i juny. El nombre d'ous depèn de la mida

de l'exemplar, però són entre tres i vuit per posta.

Les tortugues mediterrànies corren el risc de

desaparèixer en estat salvatge sobretot a causa de

factors antropogènics com ara: l'agricultura

mecanitzada i l'ús de pesticides, el trànsit, els

incendis, la destrucció del medi ambient, la

urbanització, la captura il•legal i l'amenaça de nous

predadors (sobretot per culpa de la introducció als

anys vuitanta de senglars hongaresos, més grans

que els autòctons.

La captura de tortugues com a aliment per humans

sembla inexistent tot i que segons Vetter en algunes

regions rurals de Bulgària la tortuga mediterrània

encara forma part de la cuina local.

Un dels principals problemes de que es morin, és

culpa de la pèrdua o degradació dels hàbitats en

que viu a causa de incendis forestals, de manera

que perden el menjar, o es cremen a l’incendi.

També ha passat molt, que les tortugues hagin sigut

atropellades o esclafades per cotxes. Hi ha vegades

que s’han mort a causa de haver sigut animals de

companyia, quan els amos no les han cuidat bé o

venent-les il•legalment, perquè actualment, és difícil

poder tenir una tortuga mediterrània a casa. S’ha

demostrat que quan hi ha poblacions petites és

molt més fàcil que es morin totes. És difícil que siguin

devorades, ja que la seva closca és molt dura. Però

hi ha animals que són més llestos i es mengen només

unes parts, i deixen la closca. Aquests animals solen

ser les rates, els gats, les gavines....

Des de fa alguns anys, la prohibició de capturar

exemplars salvatges ha incitat els afeccionats a

dedicar-se a la cria de diverses espècies de Testudo i

avui en dia el nombre d'exemplars en captivitat és

molt superior al d'exemplars salvatges. Tanmateix, en

alguns països, els esforços dels criadors són en va a

causa d'una legislació que encara no ha canviat

per adaptar-se a aquesta nova situació.