2

3

PER UNS PRESSUPOS-TOS SOCIALS I PARTICIPATIUS

La CUP La Canonja presenta un seguit de propostes i rebutja aprovar els pressupostos.

El passat novembre es van aprovar els pressupostos per l’any 2016. La CUP La Canonja va votar-hi en contra ja que con-siderem que d’entrada eren uns pressupos-tos fets d’esquena als ciutadans i sense te-nir en compte la seva participació. Aquest mateix any, la partida de participació és ridícula, només 8.500 euros que es desti-nen gairebé integrament a les enquestes online, estratègia que per la CUP té més una intencionalitat de propaganda i imat-ge que no pas de veritable transformació.

A part de les reflexions i propostes que vam presentar a l’equip de govern per tal que la CUP pogués donar suport als pres-supostos i que no van ser acceptades, des de la CUP, crítiquem l’actitud poc res-ponsable d’alguns regidors que no tenien ni una visió aproximada dels comptes de les seves pròpies regidories.

La CUP La Canonja va posar damunt la taula un seguit de reflexions. En primer lloc, vam destacar l’excessiva dependèn-cia dels impostos de la petroquímica i que sabent aquesta dependència no s’apor-tin estratègies per reconfigurar l’economia a mig termini. També vam demanar que és reconsiderés la reducció del consum d’equipaments municipals com el gas a l’escola o la factura de l’enllumenat públic.

Creiem que la partida de Joventut era insuficient davant els reptes que hauriem d’adquirir amb plans i tallers d’ocupació. En aquest sentit també vam expressar que les partides socials eren curtes en com-paració amb altres municipis de la nos-tra població. També vam recriminar que l’Ajuntament no inclogués en un principi la partida d’urgències socials.

Vam estar d’acord en què es pagués el 100% del deute a les entitats bancàries, sempre que això anés acompanyat per un pla que estableixi una transició cap a la banca ètica. Finalment no podem estar d’acord en què la partida per òrgans de govern representi gairebé 250.000 euros, dels quals 30.000 són per atencions proto-colàries. No podem dir que no hi ha diners per altres partides, mentre ens gastem un 2,3% del pressupost en aquesta partida.

Les classes, la lluita de classes i la lluita pel socialismeLa dialèctica, instrument per l’anàlisi.Les ideologies i els modus de producció.El valor, valor d’ús i valor de canvi.L’acumulació, la plusvàlua i la globalitza-ció financera.Els sistemes educatius i la valorització del capitalSeminari sobre els Manuscrits del 44.

5 de març

12 de març2 d’abril16 d’abril30 d’abril

14 de maig

28 de maig

Totes les sessions es duran a terme al Casal Sageta de Foc.

Com valores els tres mesos de negociació amb Junts pel Sí?Doncs com una pèrdua de temps. S’ha desaprofitat l’ocasió de bastir un acord molt més sòlid, pro-fund i amb compromisos ferms. Al final, en l’àmbit de JxS (especialment el sector de CDC) han prevalgut més les quotes de poder que parlar del programa polític, així com voler mantenir fins al final un president que no era de consens. S’ha acabat resolent en els àmbits i temps propis de la vella política: a darrera hora, a correcuita, i d’amagat. Això ha desgastat en excés a la ciutadania i als propis partits i organitzacions polítiques. I la CUP en fem autocrítica.

Creus que en aquest marc, la CUP serà capaç de traslladar la seva proposta de ruptura?Sí, perquè l’acord final deixa marge per a què cada organització política aporti els seus posiciona-ments. De fet, diria que la CUP serem un dels tractors de la ruptura davant les vacil·lacions que tingui JxS.

Com a independent dins de la CUP, quina autocrítica fas d’aquests darrers mesos?En el camp de l’autocrítica personal, el fet de no conèixer totes les dinàmiques pròpies de l’orga-nització i ser una persona no excessivament polititzada (en el sentit de no formar part de cap partit ni organització política), ha fet que en alguns moments no hagi aportat tot el que hauria. Com a autocrítica de l’organització, potser la manca de fluïdesa en la comunicació, tan interna com externa, en alguns moments del procés de converses amb JxS. Aquest és el parer que hem recollit també en les diverses assemblees per explicar l’acord que s’han celebrat en les darreres setmanes.

Tothom diu que cal ampliar la base social partidària al procés independentista. Com creus que s’hauria d’articular? Personalment, què n’esperes d’aquests propers 18 mesos?Doncs a dos nivells. Per una banda, amb un bon pla de xoc per fer front a l’emergència social, que hauria de permetre millorar les condicions materials de vida de bona part de la població. Per altrabanda, a través d’un procés participatiu obert i extens per tal de configurar la nova constitució de la República catalana. Totes dues accions estic convençut que ajudarien a ampliar la base social de l’independentisme.

Personalment, què n’esperes d’aquests propers 18 mesos?Doncs una actitud decidida, del Govern i el Parlament, però també del conjunt de la societat, per avançar cap a la independència sense renúncies ni marxa enrere.

Tu has sortit escollit diputat per la demarcació de Tarragona. Quins són els principals reptes que té el Parlament sobre la taula i que afectaran el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre? Quina resposta hi donareu a través de la CUP?Doncs diversos. Per començar hi ha qüestions urgents com fer front al projecte de BCNWorld, a la descontaminació de Flix, o al transvasament de l’Ebre. En general, però al Parlament com a CUP hi portarem totes aquelles demandes dels moviments socials amb els quals compartim espais de lluita i reivindicació. El Parlament ha de ser un complement de les lluites, mai un espai per portar-hi reivindicacions si darrere no hi ha suport i mobilització social. En això, tenim maneres de funcionar bastant diferents a les d’altres partits.