La sessió i recursos metodològics
Transcript of La sessió i recursos metodològics
ESTADIS EVOLUTIUS ESTADIS EVOLUTIUS DELS CONTIGUTS I DELS CONTIGUTS I ESTRUCTURA DE ESTRUCTURA DE
L’ENTRENAMENT FÍSICL’ENTRENAMENT FÍSIC
JOC LLIURE
JOC DELIBERAT
ENTRENAMENT ESTRUCTURAT
ENTRENAMENT DELIBERAT
Côte (1999)
6-10 ANYS6-10 ANYSAugment de l’esquelet (extremitats inferiors).
No hi ha diferències significatives segons sexe.
Consolidació de la sociabilitat (deixa de ser
egocèntric).
11-13 ANYS (pubertat)11-13 ANYS (pubertat)
Increment del teixit muscular en els nois, augmentant el perímetre escapular, i de l’adipós en les noies, augmentant el perímetre dels malucs.
Augment de les hormones sexuals
14-17 ANYS (adolescència)14-17 ANYS (adolescència)
Dinàmica de grups intensa, rica, i conflictiva
Zbigniew Haber
(entrenador de l’equip espanyol de tir olímpic; Diario El Correo 19-09-00)
ETAPES EVOLUTIVES PIAGET
Estableix quatre estadis en funció del desenvolupament cognitiu del nen (canvis qualitatius en la
formació mental)
Sensorio-motor Dels 0 al 2 anys
Preoperatoria Dels 2 al 7 anys
En aquesta fase hi podem incloure els “famosos” jugadors d’escoleta i el de la categoria pre-benjamí (6-7 anys)
A nivell cognitiu té capacitat de reflexió sobre el seu comportament. El pensament va més enllà dels actes i fets inmediats.
A nivell afectiu es mostra egocèntric. Actua segons les seves pròpies necessitats!. Primera reflexió: És viable entrenar conceptes tàctics en
aquesta edat?
A nivell simbòlic el nen és capaç de fer una representació mental del què l’envolta…permet desenvolupar el llenguatge, el joc, la imitació, el dibuix
Operatori concret Dels 7 al 12 anys (benjamí, aleví, infantil)
Disminució gradual del pensament egocèntric (participar en fins comuns…una mica aquesta és la idea dels esports col·lectius).
Apareixen els esquemes lògics de seriació, ordenació mental dels conjunts (sap agrupar…exemple de l’arbre…això permet interpretar la lògica interna
del joc), i la classificació dels conceptes espai, temps i velocitat
Operatori formal Dels 13 al 17 anys (cadet, juvenil)
Utilitza el raonament lògic inductiu i deductiu. És capaç de formular pensaments abstractes. Hi ha un major desenvolupament dels conceptes
morals.
Unitat bàsica i operativa del procés d’entrenament.
A partir d’ella que podem aconseguir els objectius proposats en els diferents nivells de programació.
És l’espai de temps en el qual es porten a terme les activitats
TRADICIONAL
TRES PARTS:
ACTIVACÍÓ
PART PRINCIPAL
TORNADA A LA CALMA
CRITERIS FISIOLÒGICS
MODERNA
CINC PARTS:
ACTIVACIÓ- ESCALFAMENT
PART PRINCIPAL (assoliment objectius)
TORNADA A LA CALMA
INFORMACIÓ
ANÀLISI RESULTATS
Amb la finalitat d’informar als jugadors dels
objectius que es volen aconseguir i de les activitats que es portaran a terme. Aquesta fase ha de reunir les característiques de brevetat, simplicitat i claredat. També hem de tenir clar que és el primer mitjà que
utilitza l’entrenador per motivar als seus jugadors, i que la informació cal adaptar-la a les condicions i característiques del grup.
En ella hi portarem a terme el treball principal de la sessió, amb la finalitat d’assolir els objectius principals i secundaris que ens hem plantejat
Estiraments, recuperació i relaxació
Presenta diverses possibilitats, des d’un comentari breu del que ha passat a la sessió, fins a un procés de reflexió, anàlisi i discussió. És important que els jugadors acabin motivats.
1- CAL TENIR PENSADA I ESCRITA LA SESSIÓ!!!!!
2- NO M’AGRADA PERDRE EL TEMPS…ORGANITZACIÓ
( arribar amb temps, muntar els exercicis, preparar el material…)
3- FORMACIÓ DE GRUPS…opcions:
(decideix l’entrenador, decideixen els jugadors, decideix l’atzar…)
4- INSTAL·LACIONS I MATERIAL
(no deixar pilotes al camp, qui es fa responsable del material?, atenció amb el material fix!…)
EXEMPLE
EN FUNCIÓ DE:
CONCEPTES CLAUS… que marcaran el desenvolupament de la sessió
El grau en què els membres d’un grup el troben atractiu.
Es basa en una semblança percebuda entre les persones.
Els grups que tenen poca cohesió han de mantenir-se mitjançant
alguna pressió externa...ex: club de futbol, centre escolar...a diferència
de la família, amistats...
La barreja del sentiment de confiança i optimisme de cadascun dels membres del grup...i depèn, en gran part, de la cohesió
Qualsevol frustració o problema influirà sobre la moral del grup
Ve determinat per “l’atmosfera emocional” que preval en un determinat grup. Pot ser cordial, fred, amigable, hostil, tranquil,
tibat...
3 OPCIONS
Professor i classeEl professor escull Els alumnes escullen
Petits o dif. integració
Óptim per posar en marxa la formació de grups
Bàsic en el rendiment esportiu
Normalment inconvenients
Cal molt bona cohesió
Bot de confiança als alumnes....
PERÒ...
A L’ATZAR
No hi ha motiu específic
És el recurs més utilitzat en la vessant lúdica, o davant el desconeixement del grup
QUINES OPCIONS CONEIXEU?
QUINS AVENTATGES I INCOVENIENTS HI TROBEU?
Ordre llista, colors samarreta, 1-2 (trampa)...(pràctica), en funció de la distribució del grup
Ràpid i funcional, desigualtat
EMOCIONALS
Elecció segons afinitat per amistat, concepte de si
mateixos (bons o dolents), relació familiar...
Sol ser més habitual en les primeres edats...tot i que
aquesta afinitat emocional sempre perdura.
ATENCIÓ...POSSIBLE FONT DE CONFLICTES
FUNCIONALS
Segons criteris d’igualtat o desigualtat. Es pot utilitzar per evitar desequilibris en les formes jugades, o bé per atendre la diversitat
Es poden formar en funció de: l’edat, el sexe, la talla, el pes, la força, l’actitud, l’aptitud...
HOMOGENIS HETEROGENIS
2.1- LES INSTAL·LACIONS
Quan programem una sessió d’activitat física hem de tenir en compte la instal·lació disponible
CAL: -Un manteniment satisfactori
-Una utilització màxima
-La incorporació de nous usos
-Creació de noves instal·lacions
2.2- EL MATERIAL
LA SEVA IMPORTÀNCIA RAU EN:
FACILITA L’ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS
FACILITA LA MOTIVACIÓ
FACILITA L’ORGANITZACIÓ I EL CONTROL DE LA SESSIÓ (¿?)
FACILITA EL PROCÉS SOCIAL DE L’ALUMNE
Organització
Tenir previst el material que utilitzarem. (Preparació)
Organitzar el transport, muntatge i recollida del material (col·laboració dels participants... Cal tenir-ho previst abans)
Cal tenir en compte les mesures de seguretat (lesions per mal ús... xuts incontrolats, entrebancades...)
Facilitat de circulació. El material no pot dificultar el desplaçament dels participants.
Emmagatzematge
Si disposem de sala de material: cal que sigui pròxima al lloc de l’activitat, amb sortida amplia, i espai suficient per a la bona
distribució.
Cal ordenar el material per especialitat.
Es recomanable guardar-lo en carros enreixats (facilitat de transport i observació del deteriorament)
Si som responsables del material cal realitzar un inventari (i tenir-lo al dia).
2.3- ELS FACTORS AMBIENTALS
Climatologia de la sessió
Prenen rellevància quan no disposem d’una instal·lació coberta. Així hem de tenir en compte situacions com:
- PLUJA: cal tenir recursos com la utilització dels mitjans audiovisuals o el treball dels valors (nens)
- FRED: màxim dinamisme, evitant els temps d’espera
- VENT: no es pot treballar amb material lleuger (ex. Pilotes...)
- HUMITAT: incrementa el risc de caigudes
SEMPRE CAL TENIR UN PLA B
L’hora del dia
Cal tenir presents els ritmes circadians, també anomenat rellotge biològic. Consisteix en el ritme biològic d’aproximadament 24 hores.
Aquest ritme proporciona la sincronització de la nostra conducta i dels nostres estats corporals.
2.4- LA DURADA DE LA SESSIÓ
Hem d’aconseguir el màxim temps de pràctica possible.
Factors que al condicionaran:
Organització i control de les normes. (Desplaçaments, canviar-se, compliment d’horaris, ordre...)
El desenvolupament de la sessió (massa informació, masses correccions tècniques, transport i muntatge del material...)
3.1- QUÈ CAL CONTROLAR I QUAN FER-HO
ABANS DE LA SESSIÓ
- Aspectes formals: desplaçaments, vestuaris, puntualitat, equipació.
- Aspectes tècnics-pedagògics: previsió del que es vol fer i com fer-ho.
Objectius, continguts i tasques. Previsió de les estratègies pedagògiques. Atenció preferent als criteris d’organització (formació de grups, preparació de les instal·lacions i el material, distribució del temps...)
DURANT LA SESSIÓ
Adaptacions de que estava previst a les situacions reals (disposició dels alumnes, factors ambientals, situacions imprevistes...)
3.2- QUI CONTROLA?
- EL PROFESSOR: li corresponen totes les qüestions bàsiques. No necessàriament ha de ser l’únic actor protagonista
- L’ ALUMNE: responsabilitat personal
- EL GRUP: pot ser un bon mitjà de control i organització
- LA SITUACIÓ DE PRÀCTICA: l’organització dels grups, la distribució del material, l’ocupació de l’espai, la pràctica de tasques
- LA MOTIVACIÓ: elimina els problemes
LA MOTIVACIÓ
Tot allò que ens impulsa a fer qualsevol tipus d’activitat (física i/o cognitiva)
Sentiment d’inferioritat
Rendiment
FrustracióObjectius reals
Tasques significatives
InteressosEmpatia
Es pot definir també com: “el mecanisme intern o extern que dirigeix la conducta”. És com una força interna que ens provoca actuar, que ens mou, i que
ens manté en l’acció.
En l’àmbit esportiu, la motivació és un producte d’un conjunt de variables socials, ambientals, i individuals, que determinen la intensitat en la
pràctica, la persistència i el rendiment.
MOTIVACIÓ DURANT L’ENTRENAMENT
RECURSOS
FORMES JUGADES
AMBIENT DE TREBALL
TASQUES SIGNIFICATIVES
RECOLZAMENT VERBALMOTIVACIÓ ENTRENADOR
VARIABILITAT
MOTIVACIÓ INTRÍNSECA
Lligada a l’activitat i a la pròpia personalitat
JOC
Agonisme
MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA
Lligada a la relació social i l’entorn
Éxit
Associació
Estètica
BÀSICA
QUOTIDIANA
MOTIVACIÓ BÀSICA
DETERMINA EL COMPROMÍS DE L’ESPORTISTA AMB L’ACTIVITAT. (diners, prestigi, satisfacció personal, amistats...)
GUARDA RELACIÓ AMB L’INTERÈS I L’AMBICIÓ DELS JUGADORS PELS RESULTATS ESPORTIUS, EL SEU RENDIMENTS PERSONAL, I LES CONSEQÜÈNCIES
BENEFICIOSES D’AMBDÓS (contractes, victòries, campionats...)
EX: ANY DE MUNDIAL...
MOTIVACIÓ QUOTIDIANA
INTERÈS DE L’ESPORTISTA PER L’ACTIVITAT DIÀRIA I LA GRATIFICACIÓ IMMEDIATA.
GUARDA RELACIÓ AMB L’ACTRACTIU DE L’AMBIENT DE TREBALL I LES TASQUES DIÀRIES (les relacions amb els
companys i el cos tècnic, els reptes que planteja l’entrenament, l’ambient de treball...), EL GAUDI, LA SATISFACCIÓ I EL RENDIMENT PERSONAL COTIDIANS (divertir-se jugant o
entrenant, sentir-se satisfet amb el què has fet, assolir reptes esportius concrets...); I L’OBTENCIÓ DE QUALSEVOL TIPUS DE GRATIFICACIÓ (atenció i reconeixement per part de l’entrenador,
petits premis materials...)
IMPORTANT!...Si no hi ha motivació bàsica, els esportistes no assoliran el nivell de compromís suficient per afrontar reptes
ambiciosos
Amb la motivació quotidiana...
Proposa una experiència diària més grata, però incrementa el risc de caure en un estat de conformisme que frena
l’interès i l’esforç per objectius esportius més ambiciosos.
Per tal d’assolir el màxim rendiment a l’entrenament cal:
-MOTIVACIÓ BÀSICA
-MOTIVACIÓ ESPECÍFICA PER A L’ACTIVITAT
L’estancament de molts esportistes (promeses i d’èlit) es produeix perquè la seva motivació bàsica per assolir els èxits esportius, que requereixen elevades dosis d’esforç, disciplina,
persistència i autocontrol, són insuficients.
Cal motivar per: obtenir el màxim benefici de l’entrenament, reduir l’absentisme, aprofitar el temps, implicació
dels esportistes...
APTITUD I PREDISPOSICIÓ DE L’ENTRENADOR... Si jo no estic motivat
no transmeto.
EVITAR LA MONOTONIA DE L’ESCALFAMENT... Variants: direcció de
les curses, treball coordinatiu, jocs, d’inici amb pilota, per parelles, segons estil
tradicional....+
LES ORDRES...feedback positiu, el to de veu, reforçar...
VARIABILITAT ENTRENAMENTS
L’AMBIENT DE TREBALL
PROPOSA ACTIVITATS.... *
LA MOTIVACIÓ COM A ELEMENT MULTIPLICADOR
Si tens un burro i el motives tindràs un burro motivat, però mai tindràs
un cavall de carreres.
PERÒ
Durant un partit, un futbolista haurà enfrontar-se a moltes dificultats (marcador en contra, arbitratge, fatiga, dolor físic,
ambient hostil...). Moltes vegades requerirà un sobreesforç que s'assoleix amb la motivació.
EP!, hi ha un risc... La motivació incontrolada ens pot conduir a accions impulsives inadequades, perdent el referent tàctic i/o la
concentració en l’objectiu.
Quan és especialment important incrementar la motivació quotidiana?....En els partits “fàcils”
PER
Recuperar física i psicològicament els jugadors... Sobretot quan el resultat no ha sigut satisfactori
Important en esports col·lectius
Al cap de poc temps tornen a tenir partits. Hem de recuperar la il·lusió i el rumb.
MOTIVACIÓ EN ELS ESPORT D’EQUIPLA MOTIVACIÓ INDIVIDUAL HA D’ANAR
COORDINADA AMB ELS INTERESOS COL·LECTIUS
Cal que l’equip tingui uns objectius atractius, i que cada jugador tingui uns objectius individuals, que els percebi relacionats amb els objectius del conjunt, i que aquest
beneficis col·lectius li proporcionin beneficis individuals.
LES NECESSITATS DE LES PERSONES INFLUEIXEN EN LA MOTIVACIÓ.
LA MOTIVACIÓ DEPÈN, EN GRAN MESURA, DE L’ACTRACTIU DELS BENEFICIS (diners, prestigi, satisfacció personal, diversió...), DELS COSTOS NECESSARIS PER ASSOLIR AQUESTS BENEFICIS
(hores d’entrenament, esforç físic i psicològic, patiment, disciplina...), I DE LA RELACIÓ ENTRE BENEFICIS I COSTOS
Exemple típic: equip de regional on els jugadors no cobren...
IMPORTANT: No es pot motivar als jugadors parlant tan sols dels
beneficis, han de conèixer els costos.
QUAN MÉS PETITS SIGUIN ELS COSTOS MÉS GRAN SERÀ LA MOTIVACIÓ?
NO, els costos han de ser suficientment alts per tal que l’esportista valori la importància de l’esforç personal, però proporcional al
possible benefici i, evidentment, viable per l’esportista en funció de la seva disponibilitat i les seves possibilitats reals.
ELS JUGADORS HAN D’ADQUIRIR EL COMPROMÍS D’ASSOLIR ELS BENEFICIS AFRONTANT ELS COSTOS
Exemple: jugador que vol ser titular
PER ACONSEGUIR AQUEST COMPROMÍS CAL ESCOLTAR ELS DESITJOS I LES OPINIONS DELS JUGADORS... Entrenem el
dissabte amb matí per...
Calen reunions individuals...i reunions col·lectives (fins i tot per zones)...però han de ser poques si volem que siguin efectives
CRIDAR L’ATENCIÓ
DEMOSTRACIÓ + EXPLICACIÓ
REPETIR EL MÉS IMPORTANT
FER QUE ELS ALUMNES S’EXPRESSIN
ATENCIÓ PERSONALITZADA
ACONSEGUIR EL NIVELL D’ACTIVACIÓ ÒPTIM
ESTRÈSESTRÈS MOTIVACIÓMOTIVACIÓ
VERBAL
SANCIONAR
ENTORN
VERBAL
JOC
AMBIENT TREBALL
CORREGIR L’ERRADA
FEEDBACKFEEDBACK
CONTINU
CONSECUTIU
IMMEDIAT
RETARDAT
HA DE CONÈIXER ELS RESULTATS
L’alumne necessita conèixer el resultat d’allò que ha practicat, i el professor ha de trobar els errors i els
encerts per tal d’informar a l’alumne.
EL CÀSTIGEL CÀSTIGÉs la pràctica d’imposar
quelcom desagradable a una persona que ha fet algun acte
no convenient
¿?¿?MAI CASTIGAR FÍSICAMENTE
MAI AGREDIR VERBALMENT
Conjunt d’exercicis que realitzem per preparar a l’organisme per realitzar una activitat física.
1-Prevenir possibles lesions originades per la realització
d’esforços violents.2- Posar l’organisme en disposició per a realitzar el màxim rendiment.
3- Preparar psicològicament l’esportista per l’exercici que
realitzarà.4- Recordar el treball tècnic aconseguit; i aprenentatge
d’habilitats senzilles
Augment de la temperatura corporal:Augmenta la irrigació sanguínia per vasodilatacióDisminueix la viscositat muscular i això farà millora la contracció - relaxacióAugment de les capacitats elàstiques del múscul de l’ individuMillora la coordinació muscularAugment potencial o d’acció dels enzims que accelera l’ inici de les viesenergètiques
Activació dels aparells cardiovascular i respiratori:Arribarem a un nivell òptim cardiorespiratori per realitzar l’activitat físicaposterior
Activació del sistema nerviós central i perifèric:Augmenta la coordinacióAccelera la velocitat de reacció (capacitat de respondre a un estímul en el menor temps possible)Estimula la destresa i habilitatAugmenta l’agilitat
Existeixen diferències significatives entre
l’escalfament que ha de fer un adult i el que ha de fer un
nen en formació
Gràcies al funcionament del sistema biològic del nen, aquest (ex:12 anys) està predisposat per fer un
exercici sense necessitat de realitzar un escalfament
basat en la repetició de gestos analítics.
En categories prebenjamí, benjamí, i aleví, ens trobem amb nens que tenen una temperatura corporal superior
a la d’un adult (Wilmore y Costill, 1998). Així, els nens requereixen 2 minuts per arribar a la seva fase estable,
mentre els adults en necessiten quatre.
NO ÉS NECESSARI REALITZAR EXERCICIS ANALÍTICS DE REPETICIÓ
Aprendre a mentalitzar-se i motivar-se dins de l’escalfament.
SEGONS LA SEVA ORIENTACIÓ:
GENERAL: va dirigit a posar en marxa el nostre organisme: músculs, articulacions, sistema cardiorespiratori,... (ex: cursa contínua, moviments articulars...)
ESPECÍFIC: es realitza després de l’escalfament general, i va dirigit a les parts de l’organisme que més directament intervenen en l’activitat posterior. (introducció d’aspectes tècnics i/o tàctics)
DE COMPETICIÓ: es realitza abans de la competició i deixa l’esportista en condicions per rendir al màxim.
D’ENTRENAMENT: precedeix l’entrenament i deixa l’esportista preparat per suportar la càrrega de la sessió. En funció de la càrrega haurà de ser més o menys intens.
SEGONS L’ACTIVITAT POSTERIOR:
SEGONS L’ACTUACIÓ DE L’ESPORTISTA:
ACTIU: és el que fa l’esportista amb la seva activitat física movent-se abans de realitzar l’activitat posterior.
PASSIU: són tasques fetes prèviament a l’activitat no realitzades per l’esportista (Ex: massatges, banys d’aigua calenta, diatèrmia (mitjançant infrarojos),...). És un complement de l’actiu, però per si sòl no és suficient.
A DISTÀNCIA: es realitza 3-4 hores abans de la competició. És semblant a l’actiu però només a nivell general. S’utilitza en dues situacions:• Abans d’una prova de llarga durada que requereix un gran desgast energètic, així és dóna temps a recuperar l’energia gastada per l’escalfament• Per reduir l’angoixa psicològica.
1- INDIVIDUALITZACIÓ: cada esport és diferent, cada esportista
és diferent...
2- GLOBALITAT: existeixen tasques globals d’escalfament on els esportistes treballen diferents
grups musculars. Bàsic en categories inferiors.
3- VARIETAT: provoca una major motivació
4- ESPECIFICITAT: són preferibles exercicis, l’estructura coordinativa dels quals coincideixi amb
l’entrenament principal o el partit.
5- PROGRESSIÓ: cal incrementar la intensitat des del principi fins al final (del 30-40% al 80%) (Padial,1999). Cal fer-ho sense acumular fatiga, i podem incloure fases
intenses d’uns 6-7”. També cal progressar en la dificultat dels exercicis, així com partir de tasques més
analítiques i finalitzar amb globals.
6- DURADA: a de durar com a mínim 10 minuts per tal que els jugadors obtinguin el màxim benefici possible de l’increment de la temperatura corporal. (variable en
funció de l’exercici posterior).
7- DIVERSIÓ: sobretot en etapa de formació, la diversió ha de ser
el principi rector de la pràctica esportiva.
8- FUNCIÓ D’APRENENTATGE: per una banda trobem els objectius
psico-fisiológics, i per l’altre la integració dels continguts tècnics-
tàctics de la part principal.
L’EDAT: Els nens requereixen menys temps d’escalfament
TIPOLOGIA D’ENTRENAMENT: Entrenaments d’intensitat alta han d’incloure un escalfament exigent.
EL BIORITME: L’escalfament del matí ha de ser més llarg i progressiu que el de la tarda.
LA TEMPERATURA: Els dies de fred l’escalfament pren major rellevància.
LA MODALITAT ESPORTIVA: La durada de l’escalfament és inversament proporcional a la de l’activitat.
Posada en acció
Estiraments
Exercicis genèrics
Exercicis específics
Recuperació
Orientat a esports col·lectius i pensant en el futbol
Resum del model d’escalfament en el futbol (Fernández Pombo i Da Silva, 1997a).
Cursa contínua + moviments articulars (5’)+ estiraments (2’) + exercicis tècnics (5’) + exercicis tècnic-tàctics (7-
8’) + sortides explosives (1’)
Dificultats que ens podem trobar:
- Manca de pilotes: si cal portem pilotes pròpies...picaresca
- Endarreriment d’algun jugador: si cal portem pilotes pròpies...
- Manca de roba de recanvi i d’abric
- Modificació de l’hora d’inici del partit
- No disposar de camp per a l’escalfament
- Escalfen els titulars o escalfen tots els jugadors?
En els partits és bo repetir la mateixa rutina
Hem de ser creatius...podem combinar l’escalfament clàssic
amb propostes més globals, jocs, exercicis tècnics-tàctics, prevenció de lesions...
En la base l’escalfament s’ha de centrar en activitats lúdiques i
recreatives amb pilota.
I quan plou?...podem treball en els vestuarisI si fa fred?...
No existeix una evidència científica ferma que sostingui
l'eficàcia de l’escalfament en la prevenció de lesions. (Stewart i
Sleivert,1998; Safran i cols., 1988,1989; Fradkin i cols. 2001...)
Els efectes dels estiraments tenen incidència en les
lesions? Investigació de Pope i cols. (2000). NO hi ha
evidències que un estirament previ a l’exercici redueixi el
risc de lesió.
QUÈ HEM DE FER AMB BENJAMINS?
ÉS TAN IMPORANT L’ESCALFAMENT?
CAL SEGUIR EL PRINCIPI DE LA INDIVIDUALITZACIÓ EN ELS ESPORTS COL·LECTIUS?
QUIN MÈTODE D’ENSENYAMENT HEM D’APLICAR A L’ESCALFAMENT?
COM CARAI PUC SORTIR DE LA RUTINA...