Anlisi i producci de textos en catal

La propietat de l'adequaci
Text i context

Presentaci d'Alcia Mart reelaborada per al Curs Superior de Valenci per Antoni de la Torre

Text i context.Text s la unitat lingstica comunicativa fonamental, producte de lactivitat verbal humana, que posseeix sempre carcter social; est caracteritzada pel seu tancament semntic i comunicatiu, aix com per la seua coherncia profunda i superficial deguda a la intenci (comunicativa) del parlant de crear un text ntegre, i a lestructuraci per mitj de dos conjunts de regles: les prpies del nivell textual i les del sistema de la llengua.El context extralingstic s el conjunt delements extralingstics que condicionen la producci i la interpretaci del text (persona, temps, espai, coneixements, informacions implcites, ambient sociocultural...). En canvi, el context lingstic o cotext s el conjunt delements lingstics que acompanyen una part del text, s a dir, lentorn lingstic immediat respecte a una part en concret del text.

Exemples.Hi ha un cotxe aparcat a lentrada del garatge! pot tenir diverses interpretacions segons en quin context en pronuncie:No puc entrar al garatge.No puc eixir del garatge.Avise la grua ara mateix.El cotext contribueix a delimitar el significat de les paraules i oracions:No vaig poder arreglar la roda punxada perqu no vaig trobar el gat.No vaig poder dormir en tota la nit perqu se mhavia escapat el gat.

ADEQUACI1. mbit ds.2. Gnere.3. Tipologia textual i finalitat.4. Canal.5. Variaci lingstica.6. El text com a acte de parla.7. Veus del discurs.

1. mbit ds.s el conjunt de situacions socials en qu s usada la llengua, s a dir, el context comunicatiu en qu apareix un discurs.Periodstic: propi dels mitjans de comunicaci.Acadmic: propi de les institucions educatives i de la investigaci.Literari: en qu predomina la funci esttica.Administratiu: propi de les institucions pbliques i de les seues relacions amb els ciutadans.Colloquial: propi de les relacions interpersonals entre amics, companys, familiars...

mbit periodstic: notciaMilers de persones s'apleguen a Valncia en la manifestaci del Nou d'Octubre. Durant la process del mat, s'ha penjat una estelada a la plaa de l'ajuntament de Valncia. Milers de persones s'han aplegat a Valncia per a manifestar-se amb motiu de la diada del Nou d'Octubre. Tot i que a mig recorregut ha comenat a ploure fort, cosa que ha portat que alguns participants marxessin, la majoria de manifestants ha aguantat sota la pluja fins al final de la manifestaci. La Comissi 9 d'Octubre ha triat enguany el lema 'Pels nostres drets, pel nostre pas' per a denunciar la poltica del PP contra la llengua i els drets socials. Endavant, Maulets i CAJEI s'han manifestat sota el lema 'Els Pasos Catalans decidim independncia'.

mbit periodstic: notciaSindicats i Educaci miren dacostar posicions respecte l'assignatura de ciutadaniaEducaci sofereix a pactar unes noves instruccions que matisin com s'ha d'impartir.Representants sindicals i dEducaci es troben reunits des de les onze del migdia en el marc de la junta de portaveus de la mesa sectorial deducaci i miren de desencallar el conflicte originat per lobligaci d'impartir ciutadania en angls, que ha motivat la mobilitzaci de bona part de la comunitat educativa valenciana. Jaume Llopis (STEPV) explica que la Generalitat sha ofert a pactar unes noves instruccions que matisin com sha dimpartir lassignatura.

mbit acadmic: prembul de programaciEducaci per a la ciutadania.El programa deducaci per a la ciutadania t per objectiu promoure el desenvolupament dels valors democrtics, afavorir el coneixement dels drets humans, leducaci per la pau i la solidaritat, impulsant la participaci i el comproms dels joves a la societat.

mbit literari: fragment de narraciCada dia estava ms cansada. Els nens, quan entrava al pis, els trobava moltes vegades adormits. Els havia ests una flassada per terra al menjador, amb dos coixins, i els trobava adormits, de vegades molt acostadets i el nen amb un bra passat damunt de la Rita. Fins que no els vaig trobar ms adormits i la Rita, tan petitona, feia hiiii... hiiiii... hiiiiii... i es miraven amb el nen i el nen es posava un dit davant de la boca i li deia, calla. I la Rita tornava amb aquella mena de riure, hiiiii... hiiiii... hi... un riure molt estrany. I vaig voler saber qu passava. Un dia vaig crrer ms i no em vaig aturar enlloc i vaig arribar una mica ms d'hora, vaig obrir la porta del pis com si entrs a robar, aguantant-me la respiraci mentre feia girar la clau al pany. La galeria era plena de coloms i tamb n'hi havia al passads i els nens no eren enlloc

mbit literari: seqncia dialogada- Malparit! senutj Nevera-. Ens has fet treballar per quatre xavos en un assumpte que ens podria costar un grapat danys a lhotel.- B digu el detectiu a Barrera i Trilita-, ja sabeu per qu el buscaven.- Aquest tio s un inconscient fu Barrera assenyalant Culata-. Ha posat mitja humanitat en perill per omplir-se les butxaques. Et denunciar.

Activitat sobre lmbit dsClassifica els gneres segents dins dels mbits ds especificats en la graella.notcia, decret, examen, novella, entrada de diccionari, entrevista, poema, instncia, conte, exposici oral, acta de reuni, resum, article dopini, assaig, certificat, columna

2. El concepte de gnere literariEl gnere literari s un model estructural definit histricament per uns elements marcats i fixos que han anat evolucionant segons lpoca i el lloc.La classificaci tradicional dels gneres es deu a Aristtil, filsof grec del segle IV aC. Dacord amb la manera de representar la realitat, els mitjans emprats, el tipus de tema i les relacions de lautor amb el receptor i daquest amb lobra, distingeix entre pica, lrica i dramtica. Dins de la dramtica, hi trobem la tragdia, el drama i la comdia.pica: narraci de fets histrics des duna perspectiva heroica.Lrica: poesia en la qual predominen la subjectivitat, els tons afectius, sentimentals i emotius.Tragdia: composici teatral destil elevat que representa una acci seriosa i greu i en qu el protagonista s endut cap a la catstrofe per una passi o per la fatalitat.Drama: composici teatral considerada un gnere mixt entre la tragdia i la comdia, i en la qual lacci simposa a la narraci.Comdia: composici teatral caracteritzada pel desenlla feli i per la seua intenci, generalment crtica, moralitzadora o satrica.Aquesta classificaci dels gneres es mantingu intacta fins al Romanticisme, poca en qu van nixer noves formes de textualitzaci literria. A partir daquest moment es produeix una ruptura formal, una transgressi de les normes clssiques i, per tant, els gneres van tendir a barrejar-se.

Tipus de gneres literaris a l'actualitatModernament els gneres han evolucionat cap a una classificaci ms simple:Poesia: s el gnere literari mitjanant el qual sexpressen els sentiments, les experincies emocionals, tot all que pertany al mn personal i ntim de lautor o autora. Es val dun llenguatge complex i elaborat, i el significat no hi s evident.Narrativa: consisteix a explicar uns fets reals o ficticis que shan produt en un espai i en un temps determinat.Teatre: s un fet social de carcter espectacular, o ms concretament un art espectacular, perqu la recepci es produeix duna manera collectiva. Un art espectacular que, a ms, es caracteritza, a diferncia daltres, per la presncia efectiva i directa de lsser hum, per la presncia de la paraula i per la presncia de la faula o relat. Assaig: resultat dun individu capa de reflexionar sobre les coses del mn mitjanant criteris racionals, no dogmtics, que es caracteritza per la llibertat de pensament i la voluntat de traslladar al text el mateix procs per on passa la ment per a elaborar lassaig en qesti.

LElionor.L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "s, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l?Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia crrer l'escombra.
Els anys, per, a dins la fbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensaci de solitud.

Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt svia
predicci de les dones,
va crixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "s, senyor", i "bones tardes".

3. Tipologia textual i finalitat.Descriptiu.Narratiu.Expositiu o explicatiu.Argumentatiu.Instructiu.Conversacional.Retric.

El concepte de tipus de textEl concepte de tipus de text es basa en la funci o intenci comunicativa dels parlants. Entre les diferents tipologies, cal destacar la proposada pel lingista J. M. Adam, que classifica els textos, segons la intenci comunicativa bsica, en cinc tipus: el text descriptiu (descriure)el text narratiu (narrar)el text argumentatiu (argumentar)el text explicatiu (explicar)el text conversacional (dialogar)

Seqncia textual.Una de les principals objeccions que es fa a les tipologies s que difcilment es troben textos que es puguen encabir noms en algun dels tipus. Per aix Adam introdueix el concepte de seqncia, entesa com una unitat de significat dins del text, dextensi variable, que es caracteritza perqu expressa una funci comunicativa determinada. El concepte de seqncia dna compte del fet que els textos sn unitats complexes que poden incloure parts diferenciades per la funci comunicativa.

Aix, doncs, s important tenir en compte que en la realitat rarament es troben textos purs, textos que es poden adscriure plenament a un tipus o altre, sin que, de vegades, un text dun tipus determinat tindr trets dun altre tipus o inclour seqncies textuals variades. En aquests casos, ser la funci comunicativa predominant aquella que ens permetr classificar un text determinat en un tipus o en un altre.

Gnere textual. Semblant al gnere literari, amb aquest concepte agrupem textos que presenten unes caracterstiques formals determinades, socialment reconegudes. Per exemple, les cartes, les ressenyes, els informes, les receptes de cuina, els anuncis

4. Canal (o mode).s el mitj pel qual es transmet i ens arriba un text. Pot ser: Oral: recepci auditiva.Escrit: recepci visual.

Elements a tenir en compte:Temps i espai de lenunciaci.Grau despontanetat / preparaci prvia.Grau dinteracci del missatge.

41.pdf

5. Variaci lingstica.La llengua no s usada igual per tots els individus que pertanyen a una societat; fins i tot un mateix individu pot utilitzar la llengua de manera diferent en contextos distints.

Variaci lingstica: dna compte de les diferncies derivades dels usos diversos que qualsevol llengua presenta.

Tipus de variaci lingstica.Diacrnica o histrica (temps): cronolecte.Diatpica o geogrfica (lloc): dialecte.Diastrtica o social (grup social): sociolecte o argot.Diafsica o funcional (mbit ds): registre.

Variaci, varietat, variantVariaci: fenomen pel qual una llengua s diferent segons lpoca, el lloc i el grup social que la parla. Varietat: s especfic que es fa duna llengua dacord amb la procedncia geogrfica, histrica o social dels parlants o la funci comunicativa i que es caracteritza per una determinada concurrncia de variants lingstiques.Variant: una expressi diferent duna altra per la forma, s a dir, fa referncia a les diverses formes que pot adoptar una unitat lingstica.

Diacrnica o histrica (temps): cronolecte.Dna compte de les maneres distintes de parlar segons el moment histric.

En la nostra llengua podem distingir cinc etapes:catal preliterari (s. VIII-XIII).catal medieval (s. XIII-XV). catal de la Decadncia (s. XVI-XIX). catal de la Renaixena (s. XIX i primer quart del s. XX). catal actual.

Diatpica o geogrfica (lloc): dialecte.Configura unes maneres de parlar afins entre grups que conviuen per proximitat geogrfica.Dialecte: terme originari de la Grcia clssica.Elements que permeten ladscripci dun dialecte a una llengua determinada: les afinitats estructurals, la intercomprensi, la conscincia lingstica i la tradici histrica i literria.No t cap connotaci pejorativa.Les varietats dialectals sn les modalitats parlades en lmbit territorial duna llengua. Es caracteritzen pel fet de posseir alguns trets fontics, morfolgics, sintctics i lxics diferencials. Ning no parla la llengua.

Els dialectes geogrfics del catal.Bloc occidental.Catal nord-occidental.Valenci.Valenci septentrional.Castellonenc.Valenci apitxat.Valenci meridional. Alacant.Bloc oriental.Rossellons o catal septentrional.Catal central.Balear.Alguers.

Diastrtica o social
(grup social): sociolecte o argot.Es produeix en grups de parlants socialment afins que generen una fraseologia i unes maneres expressives significatives per al grup.

Aspectes: ledat, el sexe, lhbitat o la professi.

Diafsica o funcional (mbit ds): registre.La llengua presenta unes caracterstiques lingstiques relatives a un mbit o context ds determinat.

Tres factors bsics:Camp: tema general o especfic de qu tracta la comunicaci.Mode: canal oral o escrit de la comunicaci.To: nivell de formalitat del text.

El propsit de la comunicaci.

Tipus de registre:ColloquialEstndardAdministratiuLiterariCientfic

Activitats.1. Llegiu el text segent i digueu a quin registre pertany. Es lliga lhstia de fcil, mhavia dit el malparit del Miqui. I jo que s, que vaig entrar al Caf de la Mirada llambregant a banda i banda, amb ganes de gresca, o sigui amb bones intencions, cardar i tal (...) Per jo tranquil, noms em vaig cagar en el Miqui i prou. De moment, noms aix. Per s que memprenya que em tractin com si fos transparent.
Vaig seure a la primera taula buida que vaig trobar i ja em vaig enrabiar com una mona perqu lindocumentat ambientador de sala havia punxat la merda de Heroin com si all fos la Factory i aquells cabrons ens estiguessin invitant a tots a la Perdici Directa Intravenosa. s que a mi, sentir la Velvet em fa venir vomitera.
Jaume CABR, Viatge dhivern (2000).

A) literari

B) estndard

C) colloquial

D) cientfic

2. A quina varietat lingstica correspon la definici segent?Varietat lingstica que, per un procs espontani o dirigit, ha assolit un alt grau danivellaci, codificaci, confluncia i acceptaci social; en qu han estat eliminades al mxim les diferncies dialectals i que utilitzen normalment, en els diversos registres i nivells, els membres duna comunitat.

3. Llegiu el text segent i digueu de quina varietat dialectal es tracta.El padr de cal Pambarra era el vell ms vell de Vacalforges, un poblet de pags on la gent madura a trenta anys i la resta de la vida se la passen recordant la joventut. El padr de cal Pambarra, per, tenia noranta-no-s-quantes ms anyades i era el vell ms jove de tota la comarca. Anava cada dia al tros a podar les branques seques dels presseguers, a collir pomes, a plegar cargols entre lalfals... Molts joves li envejaven la cara rosada i la manca de gepa.-s que lo tros me done la vida, coi!I no hi havia ning que el deturs. Un cop shavia embolicat la faixa negra agafava la mangala i, cames tin-te-no-caiguis, cap a pasturar!(...)-Sc massa coses, xiquet...Lo noi de cal Setrill ha comenat a recordm que quan vai nixer ja era fill i germ desprs hai set primer lo proms i desprs lhome de la meua dona: en casm ja vai comenar a ser moltes ms coses com ara cunyat, parent...BARCEL, Miracles i Espectres (1977).A) de la balear B) de la valenciana C) de la nord-occidentalD) de la rossellonesa

4. Qu sn les varietats funcionals o registres? Sn aquell conjunt de trets lingstics que caracteritzen la manera de parlar duna zona del domini lingstic, duna poca o generaci o dun determinat grup social.Sn els usos lingstics condicionats per la situaci comunicativa. Cada situaci comunicativa requereix, unes determinades formulacions lingstiques, independents de la identitat del parlant. Sn els usos lingstics duna collectivitat condicionats per lorigen dels parlants, el seu nivell destudis, o b segons el grup social amb el qual es relacionen.Sn les diferents maneres de parlar de cada poca, condicionades segons els canvis lingstics produts pel pas del temps.

6. El text com a acte de parla.Acte locutiu.Acte de significat.Acte illocutiu.Acte perlocutiu.

Principis de cooperaci conversacional:Mxima de quantitat.Mxima de qualitat.Mxima de rellevncia.Mxima de manera.

Implicatura conversacional.

Tot acte de parla est conformat alhora pels segents actes: acte locutiu: construcci dun missatge amb elements fnics o grfics.acte de significat: informaci que el missatge transmet.acte illocutiu: intencionalitat de lemissor sobre el receptor. acte perlocutiu: reacci favorable del receptor.

Exemple.No faces les coses a la lleugera, que qui trenca el vidre, el paga.Acte locutiu: No faces les coses a la lleugera, que qui trenca el vidre, el paga.Acte illocutiu: amenaa.Acte perlocutiu: pot ser fer cas per temor a lamenaa, actuar amb ms prudncia o no fer gens de cas.

Principis de cooperaci conversacional.Perqu els discursos es transformen en actes de parla cal tenir en compte els principis de cooperaci conversacional (Paul Grice, 1975), s a dir, les condicions mitjanant les quals els parlants han dactuar per tal dassegurar lxit de la comunicaci.Els principis de cooperaci conversacional es basen en quatre mximes que han de respectar els participants en la comunicaci: mxima de qualitat.mxima de quantitat.mxima de rellevncia o pertinena.mxima de manera.

mxima de qualitat: all que es diu ha de ser cert. No hem de dir all que no sabem o creiem fals. Hem de dir el que creiem vertader.

Ex. Per favor, on hi ha una farmcia?a A la propera cantonada, a m dreta.b No ho s. Tinc pressa, perdone.

mxima de quantitat: cal donar el grau just dinformaci en funci de la situaci comunicativa, sense passar-sen ni fer-hi curt.

Ex. -Saps com es diu el nou company de classe?a -Marc.b -S.c -S, es diu Marc. El seu pare t una botiga de queviures i cada dia li prepara un entrep de pernil per esmorzar.

mxima de rellevncia o pertinena: la contribuci de lemissor ha de ser adient al discurs. Hem de donar informacions relacionades amb el tema de qu estem tractant. No hem de dir coses que no hi tinguen res a veure.

Ex. Creus que s una bona idea anar a rebre els teus pares a laeroport?a Doncs, la veritat s que no gaire.b Cada vegada magrada ms el Fora Bara.

mxima de manera: el discurs de lemissor ha de ser clar, precs, metdic i ordenat per tal que el discurs resulte efica. Hem devitar lobscuritat i lambigitat en lexpressi i hem de ser breus i ordenats.

Ex. a Magradaria que, si pots, vingues a veurem. b Magradaria que vingueres a veurem ja saps, si pogueres, el cas s que, potser s, o potser no, tampoc no s si vols, en aquest cas, vindre a veurem.

Si es transgredeixen les mximes conversacionals s perqu emissor i receptor comparteixen implicatures o perqu es pretn conferir ironia a lacte comunicatiu. El concepte dimplicatura conversacional dna compte de les transgressions daquest sistema ideal.

Ex. Vols portar-me les sabatilles? Em fan mal els peus. Men vaig a dutxar.

7. Veus del discurs.

42.pdf

Autor real / lector real.Autor model / lector model.Locutor / enunciador / alocutari.

Altres aspectes a tenir en compte:Pressuposicions.Coneixements enciclopdics.Referncies textuals.

Les veus del discurs, que expliquen la complexitat de lemissor i el receptor, inclouen diferents versions del jo i el tu: autor real (persona que escriu el text) / lector real (cadascun de nosaltres quan el llegim).autor model (la representaci mental, encertada o no, que el lector real es fa de lautor a travs de la lectura del text) / lector model (la imatge mental sobre el lector amb qu lautor real redacta el text).locutor (s aquell que parla, que ens transmet el text) / alocutari (s el destinatari implcit en el text); en els textos narratius el locutor se sol denominar narrador i lalocutari narratari.enunciadors (les altres veus que parlen en discurs directe o reportat).

Autor model / lector model.

Autor real / lector real.Oflia Dracs: fou un collectiu literari catal. Estava format per un nucli fix descriptors (Joan Rend, Joaquim Carb, Jaume Fuster, Maria Antnia Oliver, Joaquim Soler, Jaume Cabr, Vicen Villatoro i Josep Albanell) i daltres despordics (Isidre Grau, Quim Monz, Josep Maria Illa, Xavier Romeu, Margarida Aritzeta, Assumpci Cantalozella i Roser Vernet) que va apostar per aprofundir en la literatura de gnere (ertica, de misteri...), considerant que la literatura catalana tamb tenia dret a gaudir d'aquest tipus de narrativa com qualsevol altra llengua del mn. Darrere del collectiu descriptors Oflia Dracs shi amaguen les inicials dels membres fundadors: Miquel Desclot, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabr i Joaquim Soler.Lector real: qualsevol de nosaltres si el llegim, siga quina siga la nostra condici.

Altres aspectes de les veus del discurs.En la majoria dels intercanvis comunicatius, el text lingstic no recull de manera explcita tota la informaci que lemissor vol transmetre, sin que es deixa que el receptor la deduesca a partir dels seus coneixements de la llengua i del context. Les raons que justifiquen ls de limplcit sn diverses:El principi deconomia del llenguatge.Lexistncia dun conjunt important de tabs.Limplcit permet fer afirmacions sense assumir la responsabilitat dhaver-les fet. Tota la informaci explicitada es converteix en tema de possibles discussions.

Pressuposicions.Sn aquelles que deriven directament dels significats de les paraules i no de factors contextuals o situacionals. Per tant, la pressuposici o implicaci convencional s una inferncia inscrita en lenunciat independentment dels contextos enunciatius en qu puga aparixer.

Els elements lingstics amb valor pressuposicional sn diversos:Els verbs factius i contrafactius, que pressuposen la veritat o la falsedat de la completiva que introdueixen. Ex. Maria sap que Joan s metge.Els verbs subjectius (confessar, assassinar, ajusticiar), que impliquen un judici de valor sobre la completiva. Ex. Confesse que magraden les telenovelles.Verbs o marcadors aspectuals (deixar de, tamb, continuar, de nou). Ex. El Vila-real ha guanyat de nou el Bara al Camp Nou.Les nominalitzacions. Ex. Lactuaci de Sopa de Cabra.El SN definit, que pressuposa lexistncia o unicitat del referent. Ex. No magrada el rei de Frana.Les interrogacions parcials. Ex. Quan vas anar a Pars?Els eptets no restrictius i les oracions de relatiu explicatives amb el mateix valor. Ex. Les revistes del cor estan plenes dhistries sobre els elegants membres de laristocrcia.Els adjectius que indiquen la pertinena a una classe diferent daltres dins dun mateix grup de referncia o les oracions de relatiu especificatives amb el mateix valor. Ex. He comprat roses roges.

Coneixements enciclopdics.Els coneixements enciclopdics i el concepte de marc, que remet a aquelles dades que posseeixen lemissor i el receptor, les quals permeten construir i interpretar un text correctament i amb un esfor cognitiu mnim.coneixements enciclopdics: conjunt de referncies culturals en el sentit ms ampli del terme.marc: aspecte del concepte coneixements enciclopdics que designa determinades situacions estereotipades comunament acceptades. Per exemple, el marc platja activa una srie de referncies que ens fa imaginar un conjunt delements lligats a una situaci que qualsevol de nosaltres podem viure quan anem a la platja a lestiu: tovallola, sorra, para-sol, bronzejador, protector solar...gui: la seqncia daccions que es troba inclosa dins el marc.

Referncies textuals.Qualsevol tipus de relaci que un text presenta amb altres textos. Les ms habituals sn:relacions hipertextuals: un text pot partir dun text anterior i conferir-li les transgressions necessries perqu siga considerat diferent del text A, o hipertext, del qual parteix. Aquest text B o resultant sanomena hipotext. Per exemple, el recull Contes per a nens i nenes polticament correctes de lautor James Finn, que reescriu contes tradicionals incorporats als nostres coneixements enciclopdics.relacions metatextuals: en algunes ocasions, un text pot incloure comentaris daltres textos que, si no sn coneguts pel lector, dificultaran la comprensi global del text. Per exemple, si un professor ens compara el personatge del Curial amb el del Tirant haurem de tenir un coneixement mnim de tots dos personatges, perqu la recepci siga ladequada.relacions intertextuals: un text pot inserir un fragment o un text sencer provinent dun altre autor i que, en inclourel al nou text, passe a formar-ne part.relacions paratextuals: elements paratextuals, com ara ttols, remeten sovint a altres textos amb els quals mantenen diversos graus de relaci, o simplement sn utilitzats com a element dafinitat ideolgica, dadmiraci o de mestratge. Per exemple, lepgraf La carn vol carn que apareix al poema Els amants de Vicent Andrs Estells, en una clara allusi a Ausis March.