La poesia trobadoresca
description
Transcript of La poesia trobadoresca
![Page 1: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/1.jpg)
La poesia trobadoresca
![Page 2: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/2.jpg)
La primera manifestació literària en llengua catalana va ser la poesia lírica popular, en llengua catalana.
Pel que fa a la lírica culta, fins al segle XII, en llatí, de temàtica religiosa.
Lírica popular i lírica culta
![Page 3: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/3.jpg)
En el segle XII neix la primera poesia lírica culta escrita en una llengua romànica: la poesia trobadoresca, en occità.
Aquesta poesia, apareguda al sud del territori de l’antiga Gàl·lia. Al segle XIII arribarà a la Corona d’Aragó i el nord d’Itàlia.
Els trobadors catalans copiaran la forma, la temàtica i també la llengua.
![Page 4: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/4.jpg)
La poesia lírica culta a Catalunya des del XIII al XV serà en llengua occitana.
Ausiàs March, el primer que farà lírica culta en català, ja al XV.
Pel que fa a la prosa, serà escrita en llatí o en català.
Els autors de lírica culta en llatí rebran el nom de POETES. Aquells qui escrivien lírica culta en occità s’anomenaven TROBADORS.
![Page 5: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/5.jpg)
Per tant, la poesia trobadoresca:oÉs la primera poesia lírica culta escrita en
llengua romànica (l’occità)
oÉs, en la majoria dels casos, d’autor conegut.
![Page 6: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/6.jpg)
La poesia trobadoresca va néixer a la primera meitat del segle XII al sud de la Gàl·lia (a la zona coneguda com a "Provença", "Occitània" o "Llenguadoc"), és a dir, al sud de l'actual Estat francès. La llengua pròpia d’aquest territori és l’occità, també conegut com provençal o llengua d’oc.
Context geogràfic
![Page 7: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/7.jpg)
![Page 8: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/8.jpg)
En el segle XII, Occitània estava dividida en territoris independents governats per senyors feudals (Aquitània, Gascunya, Montpeller, Provença, etc).
Al sud d’aquest territori hi havia el regne de Catalunya i Aragó i al nord, el regne de França.
Alguns dels nobles feudals occitans eren més poderosos que el mateix rei de França.
Context polític
![Page 9: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/9.jpg)
![Page 10: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/10.jpg)
Les raons per les quals les primeres manifestacions de lírica culta als territoris de la Corona Catalanoaragonesa foren en llengua occitana i no en català són diverses:
La poesia trobadoresca va assolir un gran èxit arreu d'Europa occidental i els poetes d'altres terres (sobretot del nord d'Itàlia i de Catalunya) van copiar no només el model poètic, sinó també la llengua.
Poesia en occità en territoris catalans
![Page 11: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/11.jpg)
La proximitat geogràfica va afavorir les relacions polítiques, comercials, culturals i econòmiques entre Occitània i els comtats catalans.
Les relacions polítiques entre Catalunya i Occitània havien estat sempre molt estretes i es van consolidar amb el casament del comte Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença l'any 1112.
La similitud entre les llengües catalana i occitana va afavorir que aquesta última pogués ser usada pels trobadors catalans i entesa a la Corona d'Aragó.
![Page 12: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/12.jpg)
Els senyors feudals occitans eren, en la seva majoria, vassalls del rei de Catalunya i Aragó.
Tant França com la Corona d’Aragó aspiraven a expansionar-se i a annexionar-se els territoris occitans.
Catalunya, durant dos segles, va mantenir estretes relacions amb Occitània.
Les aspiracions polítiques dels regnes de França i d’Aragó envers
Occitània
![Page 13: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/13.jpg)
A principis del segle XIII, el rei de França, Felip August, decideix una expansió cap al sud dels seus territoris, per afegir Occitània a les seves possessions i acabar amb la independència dels poderosos nobles feudals occitans.
El rei de França buscarà una excusa de caràcter religiós per dur a terme la seva expansió. Aprofitant que la majoria de la població occitana, inclosos molts dels senyors, professava el catarisme, considrada una heretgia per l’Església, convocà una croada amb l’ajuda dels exèrcits del Papa.
![Page 14: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/14.jpg)
Els nobles occitans demanaran l’ajuda del seu senyor, el rei de Catalunya i Aragó Pere el Catòlic (pare de Jaume I el Conqueridor) per combatre els exèrcits croats.
Pere el Catòlic mor l’any 1213 a la batalla de Muret defensant els seus vassalls occitans.
S’acaben aquí les aspiracions de la Corona d’Aragó d’expansionar-se cap al nord. El fill de Pere el Catòlic, Jaume I, augmentarà els seus territoris cap al sud, conquerint terres musulmanes.
![Page 15: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/15.jpg)
Molts occitans acusats de càtars, entre ells trobadors, buscaran refugi en terres catalanes, en les corts dels nobles catalans, on portaran el model de la poesia trobadoresca que començarà a ser conreada a la Corona d’Aragó per trobadors catalans.
![Page 16: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/16.jpg)
El trobador
![Page 17: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/17.jpg)
Anomenem "trobadors" als autors de la poesia lírica provençal entre els segles XII i XIII, primer a Occitània, i després a Catalunya i al nord d'Itàlia.
El seu nom deriva del verb "trobar", en el sentit de "crear literàriament". “Poeta" estava reservada per als autors de poesia culta en llatí.
![Page 18: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/18.jpg)
Es recitava acompanyada de música. El trobador era l’autor tant de la lletra com de l’acompanyament musical. Per tant, havia de ser un home culte, ja que sabia llegir i escriure i, a més, música.
Molts trobadors eren nobles o, fins i tot, reis. També hi havia trobadors de condició social més baixa.
La poesia dels trobadors ens ha arribat recollida en “cançoners”.
![Page 19: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/19.jpg)
En els cançoners trobem la lletra i la notació musical d’aquestes poesies.
![Page 20: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/20.jpg)
En els cançoners també s’hi incloïen les “Vidas” i les “Razós”
El trobador, doncs, escrivia la lletra de la poesia i en composava la música per tal que la recitació anés acompanyada pel so d’un instrument.
![Page 21: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/21.jpg)
El joglar
![Page 22: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/22.jpg)
Existeix una diferència clara entre “trobador” i “joglar”:
TROBADOR: Autor de poemes musicals en
llengua occitana. Podia ser de classe alta (reis, senyors feudals...) o baixa. En el segon cas, es convertien en professionals i vivien d'aquest art (per exemple, Bernat de Ventadorn). Per als trobadors nobles, en canvi, trobar era una distracció, un complement per a la seva personalitat (és el cas de Guillem IX d'Aquitània).
![Page 23: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/23.jpg)
JOGLAR: Recitava en públic els poemes compostos pels trobadors. Era d'estament social baix i es dedicava professionalment a aquesta activitat.
Els joglars especialitzats en la recitació de la poesia trobadoresca s'anomenaven joglars lírics, mentre que els que es dedicaven a la recitació dels cantars de gesta rebien el nom de joglars èpics.
![Page 24: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/24.jpg)
La poesia trobadoresca, poesia cortesana
![Page 25: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/25.jpg)
Diem que la poesia trobadoresca és una “poesia cortesana” perquè es desenvolupa a les corts dels nobles i dels reis, primer a Occitània i després, a Catalunya i al nord d’Itàlia.
Per tant, era una poesia feta per a la noblesa i tractava dels temes que podien interessar a aquest grup social: l’amor, la guerra, l’honor…
Els trobadors d’extracció social humil vivien a les corts dels nobles dels quals rebien una remuneració econòmica pels seus serveis.
![Page 26: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/26.jpg)
Durant els segles de la poesia trobadoresca, l’occident europeu viu sota el sistema social anomenat FEUDALISME.
La societat feudal estava estructurada d'una manera jeràrquica i ordenada en el sentit d'una piràmide, l'esquema bàsic de la qual era la relació senyor-vassall. El vèrtex d'aquesta piràmide era el monarca (el poder del qual era més nominal que efectiu).
La poesia trobadoresca, poesia feudal
![Page 27: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/27.jpg)
![Page 28: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/28.jpg)
Els estaments socials que tenien un graó d’aquesta piràmide social per sobre, eren vassalls d’aquells que ocupaven l’estament superior. Però, a la vegada, podien ser senyors dels que estaven en un graó inferior de la piràmide.
En el feudalisme s’establia una relació o pacte de vassallatge: entre el senyor i el vassall s’establien un seguit d’obligacions.
![Page 29: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/29.jpg)
![Page 30: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/30.jpg)
Bàsicament, el senyor oferia PROTECCIÓ al vassall i aquest estava obligat a donar-li un SERVEI, ja fos militar o econòmic.
![Page 31: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/31.jpg)
Per què diem que la poesia trobadoresca és una “poesia feudal”? Perquè traslladarà les relacions feudals entre un senyor i un vassall a la temàtica amorosa.
DAMA: anomenada en la poesia trobadoresca “midons”, que vol dir “el meu senyor”. Serà com el senyor feudal en un pacte de vassallatge.
TROBADOR: anomenat “om”, que vol dir “vassall”. Haurà de servir la dama, estarà obligat a ser-li fidel i lleial i a lloar-la en les seves poesies.
![Page 32: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/32.jpg)
![Page 33: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/33.jpg)
VASSALLATGE FEUDAL El senyor feudal té una situació social clarament
superior a la del vassall, a qui deu protecció. El vassall jura fidelitat i lleialtat al seu senyor, a
qui defensarà amb les armes, si és necessari. Depèn totalment dels favors del senyor feudal.
POESIA TROBADORESCA La dama, la midons, és equivalent al senyor, és
un ésser excel·lent: noble i poderosa, rica, bonica i bona. Socialment estava per sobre del seu estimat. Havia de ser casada (podia ser l'esposa d'un rei o senyor feudal) i, per tant, amb drets jurídics propis.
![Page 34: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/34.jpg)
El trobador adopta una actitud suplicant envers la dama: és l’om, el vassall, mentre que la dama és el senyor. Li jura servei amorós, fidelitat i l'honora amb els seus poemes. Demana els favors de la dama.
El trobador obeirà la dama, perquè ella és la seva senyora i ell és el seu servent en l’amor.
La dama exigirà fidelitat al trobador, com si fos un senyor feudal.
El trobador li jurarà servir-la, lloar-la i honorar-la, com feien els vassalls en el pacte de vassallatge.
![Page 35: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/35.jpg)
El tema central de la poesia dels trobadors és l'amor cortès. Es considera que el concepte d'amor actual a Occident prové de la idea d'amor desenvolupada en les poesies dels trobadors.
En aquest tipus d’amor, la dama serà superior al seu enamorat, sigui quina sigui la posició social d’aquest.
La dama es pot mostrar distant, mentre que el trobador, el seu enamorat, li suplica els seus favors.
L’amor cortès o fin’amors
![Page 36: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/36.jpg)
DAMA I TROBADOR
![Page 37: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/37.jpg)
Segons el concepte d’amor cortès, l’amor no és possible dins del matrimoni, que entre els nobles acostumava a ser concertat per les famílies. El veritable amor només podien viure’l els amants.
![Page 38: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/38.jpg)
![Page 39: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/39.jpg)
El trobador (om): És el vassall de la dama, el seu servidor. Li devia fidelitat, servei amorós, lleialtat.
Els personatges de la poesia trobadoresca amorosa
![Page 40: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/40.jpg)
El trobador, que ofereix el seu servei amorós a la dama (sempre casada), ha de passar per quatre fases abans d’aconseguir que ella li lliuri el seu amor:
fenhedor (tímid): el trobador-enamorat no s'atreveix a dirigir-se a la dama que estima.
pregador (suplicant): el trobador-enamorat passa a aquesta segona etapa si la dama ha mostrat interès per ell i li ha permès que li expressi el seu amor a través de la poesia.
entendedor: entre la dama i el trobador- enamorat s'estableix una relació de "complicitat". Ella accepta els seus poemes de servei amorós i els seus juraments de fidelitat. A canvi, li dóna penyores del seu amor (una cinta, un mocador, un cinturó, un floc de cabells...) o diners ("aver").
![Page 41: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/41.jpg)
drutz (amant): el trobador-enamorat es converteix en "drutz" si arriba a l'amor físic i total amb la dama.
Alguns estudiosos de la poesia trobadoresca consideren que, malgrat aquesta classificació, l'amor entre la dama i el trobador, la fin'amors, era bàsicament platònica. Aquesta afirmació és vàlida per a alguns trobadors, però no es pot acceptar de manera general, ja que altres trobadors pretenien o van arribar a l'amor físic amb les dames a qui adreçaven les seves poesies.
![Page 42: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/42.jpg)
La dama o midons: era la senyora feudal, la "domina". Amb freqüència, rep el nom de midons, "senyor meu", en masculí, que mostra que el trobador-enamorat ha de ser submís a la dama com si es tractés d'un senyor feudal. La dama de la poesia trobadoresca ha de ser casada.
Per tant, la relació amorosa entre la dama i el trobador era adúltera. Com que la dama era casada, el trobador havia de referir-se a ella amb un pseudònim, anomenat senyal.
![Page 43: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/43.jpg)
El marit o gilós: si la dama està casada, el marit es converteix en el "gilós". Per això apareix sempre en aquestes poesies com un ésser roí, malvat, del qual s'han d'amagar. Existeix la idea en aquesta poesia que la dama no pot ser feliç amb el marit, ja que no l'ha triat lliurement, el seu amor és fruit de l'interès i de la imposició.
![Page 44: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/44.jpg)
Els envejosos maldients o lauzangiers: com que el marit de la dama és un gran senyor feudal, viu envoltat d'un seguit de cortesans, aduladors que per aconseguir el favor del senyor, espien la relació entre el trobador i la dama, sempre atents a qualsevol infidelitat que pugui cometre la dama per anar-la a explicar al senyor. Per tant, juntament amb el senyor, els lauzangiers es converteixen en enemics del trobador.
![Page 45: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/45.jpg)
De temàtica amorosa:
La cançó: serveix per expressar les lloances a la dama segons les pautes de l'amor cortès, és a dir, representa la trasposició de les relacions de vassallatge del feudalisme a la poesia amorosa.
Pastorel·la: és el diàleg amorós entre un cavaller i una pastora (que té totes les característiques i les qualitats d'una dama noble), a la qual pretén enamorar.
Gèneres de la poesia trobadoresca
![Page 46: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/46.jpg)
Alba: poesia que canta el trobador queixant-se de l'arribada del dia després d'haver passat la nit amb la seva dama, perquè l'alba representa la separació, ja que poden descobrir-los junts. En aquestes composicions apareix un nou personatge, el gaita (el vigilant, el guaita), amic del trobador que vigila que no arribi el senyor o els lauzangiers mentre els amants estan junts.
![Page 47: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/47.jpg)
Poesia d’atac personal Sirventès: és una poesia d'atac, de crítica a un
personatge, a la vegada que serveixen per fer propaganda de les idees del trobador sobre aquest personatge.
Altres temes El plany: composició en què el poeta lamenta la
mort d'algun personatge important o d'un amic. La cançó de croada: composició que el trobador fa
per donar ànims als soldats que anaven a lluitar a les croades.
La tensó: debat o discussió entre dos trobadors sobre temes diversos (qüestions amoroses, literàties o polítiques).
![Page 48: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/48.jpg)
OCCITANSGuillem IX d’Aquitània Jaufré RaudelArnaut DanielMarcabrúCercamónBernat de VentadornGiraut de BornelhRaimbaut d’Aurenga
Principals trobadors
![Page 49: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/49.jpg)
CATALANSAlfons el CastPere el CatòlicGuillem de BerguedàGuillem de CabestanyGuillem de Cervera (Cerverí de Girona)Berenguer de Palol
![Page 50: La poesia trobadoresca](https://reader036.fdocument.pub/reader036/viewer/2022062305/56816721550346895ddba7ac/html5/thumbnails/50.jpg)