La Paeria Nº273

aeriala

www.paeria.cat PUBLICACIÓ DE L’ AJUNTAMENT DE LLEIDA • MARÇ 16 NÚM. 273

pPremis a l’excel·lència

comercial i turística

Campanya per afrontar la pobresa energètica i les dificultats de pagament de l’habitatge. P. 3

Més de 6.000 lleidatans i lleidatanes participen a la festa solidària “Posa’t la gorra”. P. 6

Distinció a 29 empreses sensibles a les necessi-tats de les entitats d’acció social. P. 8

La Paeria • Ajuntament de Lleida2

Gest

ió d

e pu

blic

itat:

tel.

973

22 1

5 96

MarçDestacats

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 LleidaD.L.: 235-1985

Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de LleidaEstabliment de trucada: 0,34 eurosMinut: 0,26 euros

AJUNTAMENT DE LLEIDACENTRALETA973 700 [email protected]

010

URBANISMERehabilitació de les muralles de la Seu Vella ............................................ 5

MOBILITATObert un nou període per recarregar la targeta “Hores Blaves” ........ 7

HORTARecuperació de l’entorn natural i productiu de l’Horta ........................ 7

PROJECCIÓ EXTERIORIsidre Esteve renova com a ambaixador de Lleida ................................. 7

CULTURAPremi Josep Pernau de Periodisme .............................................................. 9

JOVENTUTEl Servei de Salut Jove atén 630 persones ................................................. 9

COMUNICACIÓConstituït el Consell Editorial de la Paeria ............................................... 10

OCUPACIÓTercera edició de la Llançadora d’Ocupació ........................................... 11

EDUCACIÓLleida, ciutat amb baix absentisme escolar ........................................... 11

HABITATGEMés de 2.000 beneficiaris d’habitatge social .................................. 12-13

TURISMEPremis de Turisme i de Comerç “Ciutat de Lleida” ................................ 15

OCI Agenda cultural ........................................................................................ 17

OPINIÓ dels Grups Municipals i de la FAVLL ................................... 18-21

PACTE SOCIAL PER A LA CIUTADANIAArticle CCOO ...................................................................................................... 22

04 Campanya de plantació i reposició d’uns 600 arbres, de més de 50 espècies diferents, a un centenar de carrers i places.

Acabada la renovació del clavegueram del pas-seig de Ronda, que permet augmentar la capa-citat d’evacuació d’aigües pluvials.

El Saló F&T, que tindrà lloc del 14 al 16 d’abril, reuneix tota l’oferta formativa de la formació professional de les comarques de Lleida.

05

09Edicions

• 93 799 07 07

Març de 2016 • Drets de les Persones

Ajuntament de Lleida • La Paeria 3

• Per garantir el subministrament de l’aigua, la llum i el gas i facilitar l’accés a un lloguer socialCampanya contra la pobresa energètica

La campanya vol garantir que les famílies disposin dels subministraments bàsics. © S. C.

La Paeria afronta les emergències de pobresa energètica i habitatge. © Paeria

L’Ajuntament de Lleida es posa a disposició dels ciutadans i les ciutadanes per afrontar emergències de pobresa energètica i difi-cultats de pagament de l’habitatge habi-tual, a les quals fa referència la llei 24/2015.

La Paeria té en marxa des del mes de de-sembre passat un espai on line que informa dels drets de les persones en situació de risc de pobresa energètica per garantir els subministraments bàsics d’aigua potable, llum i gas, o que estiguin en risc de pèrdua de l’habitatge habitual per dificultats de pagament dels préstecs, els crèdits hipote-caris o les quotes de lloguer.

Aquesta informació es pot demanar gratuïtament al telèfon 900 84 42 53 (l’ho-rari d’atenció és de dilluns a divendres, de 9.00 h a 18.00 h) o també presencialment a les oficines de serveis socials dels dife-rents barris.

Els serveis socials municipals vetllen per prevenir situacions de pèrdues d’habitat-ge i de talls de subministraments bàsics, tant per mitjà d’ajuts urgents com els de la taula d’emergència en habitatge, facilitant contractes de pisos socials. La Paeria acon-sella que si alguna persona té deutes de subministrament i/o ha rebut avís de tall, té impagaments de lloguer o ha rebut avís de desnonament, es posi en contacte amb els serveis socials del seu barri com abans millor, sense esperar a l’últim moment, per tramitar els recursos més oportuns.

La Llei 24/2015 inclou mesures com ara la prevenció de la pèrdua de l’habitatge, fa-cilitar l’accés a un lloguer social quan no es

L’OMIC ha aconseguit en

els darrers cinc mesos restablir els serveis bàsics a 34

famílies

pot fer front als deute d’hipoteca o lloguer i evitar els talls en els subministraments bàsics (aigua potable, llum i gas) a aquelles persones que es troben en situació de risc d’exclusió residencial.

Uns 160 expedientsL’Oficina Municipal d’In-

formació als Consumidors (OMIC) ha atès 160 expe-dients en els darrers cinc mesos per temes de po-bresa energètica derivats dels serveis socials. Del total d’assumptes, en 34 casos s’han produït talls de subministrament per impagament de les factures, i la interven-

ció de l’OMIC ha permès el restabliment del servei.

Els casos arriben majoritàriament per mitjà de les àrees dels serveis socials dels

barris i, alguns, pels mateixos afec-tats. La intervenció que es fa

des de consum consisteix a contactar directament amb l’empresa subministradora o amb l’Agència Catalana de Consum, per tal d’aconse-

guir que es restableixi el sub-ministrament a les llars afecta-

des, en els supòsits en què hi havia un informe previ de vulnerabilitat.

La resta, 126 expedients, són avisos de tall en el subministrament que s’han pogut paralitzar gràcies que s’ha enviat la docu-mentació preceptiva amb l’informe de vul-nerabilitat de les famílies afectades.

Pròximament l’OMIC iniciarà un seguit de xerrades informatives de la campanya en col·laboració amb diverses entitats. •••

Més informació:Tel. 900 84 42 53.OMIC. Tel. 973 70 04 24 [email protected]

4

Urbanisme• Març de 2016

La Paeria • Ajuntament de Lleida

• De més de 50 espècies diferents en gairebé un centenar de carrers i placesPlantació de 600 exemplars d’arbres

Es plantaran 9.000 arbres en els pròxims 4 anys. © H. S.

La campanya de plantació i reposició d’uns 600 arbres, de més de 50 espècies diferents, en gairebé un centenar de carrers i places de la ciutat es perllongarà fins al mes de març. L’objectiu de la Paeria és col·locar en

els pròxims 4 anys uns 9.000 exemplars. Dos grups de treball executen les tasques de plantació en zones i barris com el Cen-tre Històric, Pardinyes, la Bordeta, Balàfia, la Mariola, Joc de la Bola i Alcalde Areny.

Les espècies que s’utilitzen en aquesta replantació són el lledoner (Celtis australis), el negundo (Acer negundo), l’auró blanc

(Acer campestre), l’arbre de l’amor o ar-bre de Judea (Cercis siliquastrum),

el xiprer de Leyland (Cupres-socyparis leylandii), el tulíper

de Virgínia (Liriodentron tu-lipifera), el cirerer del Japó (Prunus serrulata kanzan), la prunera de fulles ver-

melles (Prunus cerasifera), la morera (Morus alba fruitless) el

plataner (Platanus hispanica) i la magnòlia comuna (Magnolia grandiflo-

ra), entre d’altres.

A Lleida hi ha més de 40.000 arbres a les vies urbanes, que contribueixen a millorar la qualitat de l’aire, creen ombres que aju-den a disminuir les temperatures extremes de l’estiu, embelleixen el paisatge amb les floracions d’estiu i els colors del fullatge de tardor i milloren la biodiversitat. •••

Ajuden a millorrar la

qualitat de l’aire, creen ombres i embelleixen el

paisatge


Març de 2016 • Urbanisme

Ajuntament de Lleida • La Paeria

• Permet augmentar la capacitat d’evacuació d’aigües pluvials i evitar els problemes d’inundacions

• També es crearan dos passejos circulars per a vianants al voltant del sistema defensiu

Renovació del clavegueram del passeig de Ronda

Millora de les muralles de la Seu Vella

L’actuació beneficia unes 2.000 famílies de Lleida. © Paeria

Les obres tenen en compte aspectes per millorar la mobilitat. © H. S.

L’actuació ha duplicat

la capacitat del col·lector amb la

instal·lació de 330 m de canonades

noves

Les obres de renovació de la xarxa de cla-vegueram del passeig de Ronda han fina-litzat. L’actuació, que beneficia unes 2.000 famílies de Lleida, permet incrementar la capacitat d’evacuació d’aigües pluvials a la zona de Ronda, Doctor Fleming, Cristòfol de Boleda, Segrià i Segòvia i resol els pro-blemes d’inundacions que es generaven en cas de pluges d’intensitat elevada.

L’Ajuntament de Lleida inverteix de manera continua en la millo-ra de la xarxa de sanejament de la ciutat.

En el cas de les obres de renovació de la xarxa de clavegueram del passeig de Ronda, s’ha duplicat la capacitat del col·lector existent gràcies a la instal·lació d’un total de 330 metres de canonades noves, amb dià-metres d’entre 600 i 1.000 mil·límetres. Les canalitzacions noves, que s’han col·locat

entre 2 i 4 metres de profunditat, són de formigó armat amb junta elàstica, la qual cosa els aporta una gran resistència i en garanteix l’estanquitat. La inversió, que ha anat a càrrec de FCC Aqualia, ha estat de 405.556,14 euros.

L’Ajuntament ha vetllat en tot moment per la seguretat de l’obra i perquè les afec-tacions al trànsit rodat hagin generat el mí-nim impacte possible als veïns i les veïnes i als establiments comercials de la zona i als seus clients. •••

Les muralles de la zona nord-oest del Turó de la Seu Vella, coneguda com el Baluard del Rei, es rehabilitaran i també es crearan dos passejos circulars per a vianants al vol-tant del sistema defensiu del monument per sumar un atractiu turístic. Els treballs es faran en unes murades on no s’ha actuat

mai i que formen part de la ciutadella, dels segles XVII i XVIII, i que en aquests moments requereixen treballs de consolidació.

El projecte que s’ha de dur a terme in-clourà aspectes relatius a la mobilitat del mateix recinte murallat i la seva connexió

amb la ciutat, especialment en els acces-sos als carrers Sant Martí i Camp de Mart i l’avinguda Prat de la Riba, entre d’altres. També s’inclouen diverses rutes per a via-nants a diferents cotes amb l’objectiu de sumar un atractiu turístic més al monu-ment, que opta a ser Patrimoni Mundial de

la Unesco.

Dos recorregutsUn dels recorreguts con-

nectarà amb els espais na-turals que envolten el Turó de la Seu Vella i una altra ronda per a vianants, situ-

ada en una altura superior, enllaçarà amb els espais pa-

trimonials amb unes grans vistes panoràmiques de la ciutat. Els itineraris

tindran dos punts d’ancoratge amb el cen-tre urbà, l’un a Prat de la Riba pel carrer que puja del col·legi Lestonnac i l’altre, per l’es-glésia de Sant Martí, que l’unirà amb l’altra ronda de passeig i tindrà un pendent més pronunciat. •••

L’actuació es farà a la

zona nord-oest del Turó, coneguda com el Baluard del Rei, dels segles XVII

i XVIII

6 La Paeria • Ajuntament de Lleida

Salut Pública • Març de 2016

• El públic gaudeix de tallers, actuacions de dansa i gimnàstica i espectacles, organitzats per Afanoc

La festa del ‘Posa’t la gorra’ reuneix 6.000 persones

Nombroses autoritats van assistir a la festa solidària celebrada a la Seu Vella . © Paeria

Més de 6.000 lleidatans i lleidatanes es van solidaritzar per tercer any consecutiu amb la campanya “Posa’t la gorra”, que impulsa l’Associació de Famílies i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (Afanoc) per tal de millorar la qualitat de vida dels infants

malalts de càncer i de les seves famílies. A la festa celebrada a la Seu Vella hi va assistir el conseller de Salut, Antoni Comín, en la que va ser la seva primera visita a les comarques de Ponent des que és al càrrec.

La recaptació d’aquesta iniciativa –set euros per gorra venuda, que ha estat disse-

nyada per la il·lustradora Roser Capde-vila– ajuda a sufragar els serveis

que ofereixen, com voluntaris a l’hospital i conferències, a

més de la Casa dels Xuklis on viuen les famílies men-tre dura el tractament de l’infant a Barcelona.

Dues nenes amb una ger-mana malalta de càncer van llegir

un manifest, agraint l’ajuda d’aquesta entitat, que atén trenta famílies de Lleida en aquesta situació. Els participants de la festa solidària van gaudir d’una vintena de tallers amb l’esport com a protagonista. Hi va haver actuacions de gimnàstica, dansa o zumba i també espectacles de màgia, de clown o contacontes. L’entrada també va donar dret a participar en el sorteig d’un regal del motociclista de Cervera Àlex Màr-quez, que també va ser present a la festa. •••

El pilot Àlex Màrquez, ambaixador de

Lleida, participa a la festa solidària a la

Seu Vella

7Ajuntament de Lleida • La Paeria

Març de 2016 • Mobilitat

• En el primer any de funcionament de la campanya s’han expedit 15.743 targetes ‘Hores Blaves’

• El projecte també proposa la millora de la mobilitat i la creació d’oportunitats empresarials i ocupació

• Per difondre els valors turístics i culturals de la ciutat en els esdeveniments esportius d’arreu del món

Zona blava gratuïta per als bons conductors

Pla per potenciar una Horta més sostenible

Isidre Esteve renova com a ambaixador de Lleida

Paisatge de l’Horta de Lleida. © Paeria

Signatura de la renovació del conveni. © H. S.

Els conductors sense sancions de trànsit continuaran gaudint durant l’any 2016 d’hores gra-tuïtes per aparcar a la zona bla-va. La campanya de la Paeria ofereix 12 hores i mitja d’apar-cament gratuït cada tres me-sos si no es tenen sancions. Cal dir que els lleidatans i les llei-datanes van gaudir de 425.575 hores sense cost durant el seu primer any de funcionament i es van expedir 15.743 targetes “Hores Blaves”. El 29 de febrer es va tancar un nou període

d’avaluació que dóna dret a gaudir de les 12 hores i mitja d”’hores blaves”. Els següents períodes d’avaluació que com-putaran aquest any seran de l’1 de març al 31 de maig, de l’1 de juny al 31 d’agost i de l’1 de se-tembre al 30 de novembre. Qui tingui dret a gaudir d’aquesta bonificació haurà de recarregar la targeta a les oficines d’EYSA (plaça Blas Infante, 2), de dilluns a divendres, de 9 a 14 h i de 17 a 20 h. Allà també s’expedeix el document. •••

Horta

Projecció Exterior

La recuperació de l’entorn natural i pro-ductiu de l’Horta és el pilar bàsic per al creixement de Lleida com a ciutat soste-nible. Aquest és l’objectiu que planteja l’Ajuntament de Lleida en el projecte “Llei-da i Horta: Una estratègia de transforma-ció urbana a través de la valorització de l’entorn periurbà i rural” que ha presentat a la convocatòria “Desarrollo urbano sos-tenible integrado” dels Fons Feder del Mi-nisteri de Foment. Les prioritats d’aquest programa, que amplia el treball que s’es-

tà duent a terme amb el Pla Operatiu de l’Horta, se centren en la millora de la connectivitat en l’entorn rural (mobilitat, accessibilitat i ús de les TIC); aconseguir una ciutat més sostenible; una Horta més productiva que serveixi com a rebost de Lleida; aprofitar els recursos energètics de l’Horta, com la biomassa o les plaques fotovoltaiques, i assegurar el creixement econòmic amb els models empresarials del futur per crear oportunitats i ocupació per a tota la població. •••

El pilot Isidre Esteve va signar el conveni de patrocini amb l’Ajuntament de Lleida per continuar essent ambaixador de Lleida i contribuir a la difusió nacional i interna-cional dels valors turístics i culturals de la ciutat. Aquesta col·laboració s’emmarca en les accions de la campanya “Lleida Sport & Emotion”, que promou potenciar Lleida com a seu d’esdeveniments esportius i vin-cular els ambaixadors a les línies de treball de promoció turística de la ciutat.

L’acord estableix que Turisme de Lleida patrocina i ajuda els esportistes en la difu-

sió de l’activitat professional. Així mateix, el document preveu que l’esportista patroci-nat és representant de Lleida en les campa-nyes i els esdeveniments organitzats on hi participi Turisme de Lleida, la cessió de la seva imatge per a les campanyes de comu-nicació i presència en els esdeveniments públics de Turisme de Lleida i la inclusió dels elements publicitaris de Lleida en el seu equipament esportiu. A més d’Isidre Esteve, també són ambaixadors de Lleida el golfista Carles Pigem, el motorista Àlex Màrquez, el piragüista Saúl Craviotto i el ju-gador de pàdel Xavi Colomina. •••


Drets de les Persones • Març de 2016

Més informació:Drets de les Persones. Tel. 973 70 03 06 [email protected]

• Premi pel suport a les entitats locals del tercer sector d’acció social, de solidaritat i de cooperacióDistinció a 29 empreses solidàries

Foto de família dels representants de les empreses guardonades. © H. S.

El Saló de Sessions de la Paeria va ser l’es-cenari de l’acte de lliurament de la quarta edició dels guardons “Empresa Solidària” a 29 empreses que han mostrat una sen-sibilitat especial davant les necessitats de les entitats locals del tercer sector d’acció

social, de solidaritat, de cooperació i desen-volupament.

Els guardonats amb el reconeixement d’Empresa Solidària 2016 són AEM, Aula Municipal de Teatre, Balàfia Club Unió Es-

portiva, BBVA, Club de Tennis Taula Lleida, Comercial Pintures, Consum S. Coopera-

tiva, Cooperativa del Camp Sant Gaietà SCCL, Corinsa, Depastademonia-

to, Escola Art el Traç, Fundació Verge Blanca, Gimnàs Lleida-

EKKE TRS, Gremi Ceramis-tes de Lleida, Grup Narcís, Hort Calvís, MRW-Furgo Directa SLU, Orfeó Lleidatà,

Panivasa, Pardinyes Club de Futbol, Poly Lleida, Rodi Metro

SL, SUPSA Supermercats Pujol SL, Tallers Antoni Miquel SL, Torrons i

Mel Alemany, Transport Falcó, UE Gardeny, Unió Esportiva Bordeta i Vithas Lleida. En aquests quatre anys, 112 firmes han rebut el reconeixement d’empresa solidària. •••

En els darrers quatre anys, 112 firmes han rebut el reconeixement

de la Paeria


Març de 2016 • Cultura

• Esther Charles, Mar Burgés i Mar Millat, de l’Institut Gili i Gaya, guardonats pels seus articles periodístics

• El 83% de les consultes estan relacionades amb el suport psicològic i les addiccions

• El saló acollirà una vintena d’empreses i tindrà 25 disciplines representades

Premi Josep Pernau de Periodisme

Salut Jove atén 630 persones l’any passat

Tota l’oferta de Formació Professional, a la Fira de Lleida

Els joves premiats en el decurs del lliurament dels guardons al Palau de la Paeria. © Hermínia Sirvent

El servei de Salut Jove és gratuït. © Paeria

Visitants de l’F&T de l’edició del 2015. © S. C.

Més informació:Promoció de la Salut. Tel. 973 70 06 31 - [email protected]

Esther Charles, Mar Burgués i Mar Mi-llat, de l’Institut Gili i Gaya, han estat les guanyadores de les tres categories del X concurs periodístic Josep Pernau, amb les obres “El joc de les formigues”, “El camí dels nombres” i “Bach sota el cel de Síria”, respectivament. En aquesta edició s’hi han presentat 270 treballs (cartes al director i articles d’opinió), dels quals 79 són de 1r cicle d’ESO; 103, de 2n cicle d’ESO, i 88, de Batxillerat i Cicles Formatius. Enguany, hi han participat un total de 18 centres edu-catius d’ensenyament secundari, públics i concertats o privats i 39 professors de llen-gua catalana i castellana.

Quant als accèssits, en la categoria de cartes al director (1r cicle ESO) s’han con-cedit a Benet Fité, Óscar Palacio i Xènia Ris. En la categoria de cartes al director (2n cicle ESO), per a Ester Gil, Maria Bor-rell i Mireia Pifarré. I en la tercera catego-ria d’articles d’opinió (Batxillerat i Cicles Formatius) els accèssits han estat per a Olga Ramon, Júlia Freixes i Laia Aran. Els mitjans de comunicació locals col-laboren amb el concurs de manera que els treballs guanyadors i els finalistes es publiquen als diaris locals de Lleida i també se’n fa difusió a les emissores de ràdio. •••

Joventut

Fires

El Servei de Salut Jove de l’Ajuntament va fer el 2015 un total de 630 sessions d’aten-ció a la seva oficina, situada a Palma-Cen-tre de Recursos Juvenils. El 83% de les con-sultes estan relacionades amb el suport psicològic i les addiccions; prop d’un 8%, amb les relacions de parella o familiars, i la resta, amb temes d’afectivitat i sexualitat.

S’ofereix un enfocament integral de la salut als joves de 13 a 30 anys i als seus educadors i les famílies, entesa com a be-

nestar biopsicosocial. L’atenció es tanca en poques sessions, orientant la persona sobre com pot resoldre la situació plante-jada, o bé derivant-la a d’altres serveis es-pecialitzats. L’horari del servei és de 16.30 a 19.30 hores. •••

La Formació Professional s’ha anat conso-lidant en els darrers anys com una de les opcions formatives de futur més atractives per als joves que volen entrar al món la-boral. La importància d’aquesta opció for-mativa queda ben palesa en la celebració del Saló de Formació Professional i Treball (F&T), fira que enguany tindrà lloc del 14 al 16 d’abril al Pavelló 4 de Fira de Lleida.

El certamen acollirà una vintena d’em-preses i 25 disciplines representades, cosa que aportarà als visitants una àmplia pano-ràmica de les possiblilitats que ofereix avui

dia la FP. La fira també serà el marc d’activi-tats com xerrades, tallers i demostracions.

Prèviament, els dies 2 i 3 d’abril tindran lloc els salons Petitàlia i Mascota’m, dedi-cats respectivament als serveis i equipa-ments per als infants, la primera, i als ani-mals de companyia, la segona. •••

Més informació:Fira de Lleida. Tel. 973 70 50 00 - www.firadelleida.com


Comunicació • Març de 2016

10

• Integrat per representants dels diferents grups polítics

Constituït el Consell Editorial de la Paeria

Reunió constitutiva del Consell Editorial de la Paeria. © H. Sirvent

L’Ajuntament de Lleida va constituir el proppassat 9 de febrer el seu Consell Edi-torial, integrat per 7 periodistes, represen-tants de cadascun dels grups polítics que

componen la corporació municipal. En la primera reunió, presidida pel paer en cap, Àngel Ros, es van posar les bases per començar a tre-

ballar en els aspectes de comunicació del consistori que fixa el cartipàs que són

de la competència del Consell Editorial i es va acordar l’ela-

boració d’un reglament de funcionament intern.

Integren el Consell Edi-torial l’alcalde de Lleida,

Àngel Ros; Ramon Redon-do, en representació del PSC;

Manel Tahull, en representació de CiU; Gerard Martínez, en representació de Ciutadans; Joan Vilella, en representa-ció del PP; Anna Jordà, en representació d’ERC- Avancem; Joana Soto, en represen-tació de la Crida-CUP, i Laura Bergés, en representació d’El Comú.

També hi són presents el cap de gabi-net d’alcaldia, José Crespín, i Yolanda Ji-ménez, assessora tècnica especial del Ga-binet d’Alcaldia, aquests darrers amb veu i sense vot. •••

L’ens treballarà

en els aspectes de comunicació

del consistori que fixa el cartipàs

municipal


Març de 2016 • Ocupació

Més informació:IMO. Pare Palau, 5. Tel. 973 24 20 00 - [email protected]

• Per ajudar 25 joves a fer una recerca activa de feina en equip i facilitar-los la inserció laboral

• Més de 500 nens i nenes participen en el programa educatiu municipal Família i Ludoteca (FIL)

Tercera edició de la Llançadora d’Ocupació

Baix nivell d’absentisme escolar a Lleida

La nova llançadora estarà integrada per 25 joves en situació d’atur. © IMO

Les sessions a les ludoteques tenen lloc amb els familiars i els fills menors de 3 anys. © Educació

La Paeria, la Fundació Telefónica i la Fun-dació Santa María la Real uneixen els seus esforços en la lluita contra la desocupació juvenil promovent la 3a edició de la Llançadora d’Ocupació a la ciutat, la qual servirà per aju-dar 25 nois i noies que es troben en situació d’atur a entrenar una nova recerca activa de feina en equip, reforçar les seves compe-tències professionals, millorar la seva ocupabilitat i disposar de noves possibilitats d’inserció laboral.

Els 25 joves es reuniran diversos dies a la setmana. Tindran un coordinador o coach, el qual establirà un calendari d’activitats per millorar la seva ocupabilitat. Duran a terme sessions de coaching i intel·ligència emocional, dinàmiques de comunicació, marca personal i recerca de feina 2.0, en-trenament d’entrevistes personals, ela-boració de mapes d’ocupabilitat, visites a

empreses, reunions amb emprenedors i processos d’intermediació laboral amb res-ponsables de Recursos Humans. Les dues llançadores anteriors van aplegar 45 perso-nes aturades. •••

Els alumnes

faran sessions de coaching i entrenament d’entrevistes

personals

És la ciutat

catalana en què els alumnes tenen

una major asistència diària als centres

educatius

Educació

Més de 500 nens i nenes participen cada any en el programa educatiu municipal FIL –Família i Ludoteca–, que impulsa el Servei d’Educació de l’Ajuntament de Llei-da. Aquest projecte, que es desenvolupa des d’octubre fins al juny a les ludoteques

de Balàfia, la Bordeta, Centre Històric, Cap-pont i Parc de Gardeny, és un espai on els pares, les mares i els familiars, que esdevenen els educadors, com-parteixen joc amb els seus fills menors de 3 anys i té

com a objectiu esdevenir un complement a la tasca quotidiana del treball que es du

a terme a la xarxa de ludoteques municipals.

Consell escolarDurant la reunió del con-sell escolar municipal, l’al-calde de Lleida, Àngel Ros,

va destacar que Lleida és la ciutat catalana amb me-

nor nivell d’absentisme escolar, només un 1,52 %, “molt per sota de

la mitjana del país”, que se situa al voltant del 5 %. Segons va dir el paer en cap, això és el resultat dels esforços que la comuni-tat educativa i les administracions fan en aquesta direcció, fent una aposta ferma per l’educació. La comissió d’absentisme té controlats 329 menors que no assisteixen sempre a classe. Un altre dels aspectes que l’alcalde va remarcar durant la reunió és el fet que Lleida presideix fins al 2017 la Xarxa de Ciutats Educadores. •••

Habitatge • Març de 2016


Visita a un dels habitatges cedits pel Banc Mare Nostrum a la Paeria. © H. Sirvent

Habitatge de lloguer social a la Bordeta. © H. S. Tasques de neteja d’un pis de lloguer social a la Mariola. © H. S.

• La ciutat de Lleida disposarà aquest any de 700 pisos que es destinaran als col·lectius més vulnerables

Més de 2.000 beneficiaris d’habitatge social

Més de 2.000 persones es be-neficien actualment d’habitat-ge social municipal a Lleida, una xifra que s’incrementarà significativament d’aquí a finals d’any amb els acords de cessió o compra de 200 pisos a en-titats bancàries que impulsa la Paeria, que se sumaran als aproximadament 500 immo-bles que ja formen part de la Borsa Municipal d’Habitatge.

“Lleida tindrà enguany un total de 700 habitatges muni-cipals que cobriran les neces-sitats d’habitatge social de la ciutat, prioritzant els col·lectius més vulnerables”, va explicar l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, en el decurs d’una visita a diver-sos allotjaments situats al barri de la Bordeta que el Banc Mare Nostrum ha cedit recentment a l’Ajuntament de Lleida. Tam-

bé va destacar que “la política d’habitatge municipal passa en aquests moments per la re-conversió de pisos de banc en immobles socials” i que “la Pae-ria està negociant amb totes les entitats bancàries presents a la ciutat”.

L’Ajuntament de Lleida i el Banc Mare Nostrum van signar un conveni per a la cessió de 24

allotjaments per a lloguer so-cial propietat de l’entitat ban-cària. Set dels immobles cedits són tipus estudi i la resta tenen un dormitori, amb una superfí-cie que oscil·la entre els 37 i els 40 metres quadrats. Els habitat-ges s’han assignat a col·lectius especialment vulnerables.

D’altra banda, l’EMU, que dis-posa de 250 pisos en propietat,

Immobles provinents del

Banc Mare Nostrum i Ibercaja s’afegeixen

al parc de lloguer barat

Març de 2016 • Habitatge


Interior d’un dels nous pisos socials del Centre Històric . © Hermínia Sirvent

Detall dels pisos socials habilitats al carrer Lluís Besa, 6-8. © Hermínia Sirvent

va adquirir a Ibercaja 11 habitatges per un import total de 241.025 euros per desti-nar-los prioritàriament a les famílies amb fills que s’atenen des de la Mesa d’Emer-gència Social de l’Habitatge, que és un òrgan format per representants de l’EMU, de l’Agència de l’Habitatge i de Serveis Per-sonals de l’Ajuntament de Lleida. Els pisos es troben situats a Balàfia, la Bordeta, la Mariola i el Secà de Sant Pere. La idea de comprar pisos en diversos barris és que les famílies amb problemes puguin quedar-se a viure al seu lloc habitual.

Segons preveu el Reglament del Registre de Sol·licitants d’HPO de Lleida es crea un fons d’habitatge social destinat a cobrir les situacions socials greus i les emergències en matèria d’habitatge, de manera que, a partir d’un informe social de valoració de la situació de cada unitat familiar, s’adjudica de forma directa un habitatge, mitjançant la cessió d’ús temporal –1 any, prorrogable any a any si la situació que motiva l’emer-gència es manté– i amb una renda assequi-ble per als ingressos de la família.

Bonificació del rebut de l’IBI La Comissió Informativa de la Gestió de

Recursos Municipals, de la Hisenda Munici-pal i de la Transparència va aprovar les bo-nificacions del 50% del rebut de l’Impost de Béns Immobles (IBI) per als propietaris d’habitatges que els han cedit per a lloguer social.

El 2016 se’n beneficiaran 52 pisos que, junts, sumen bonificacions per valor de 9.549 euros. L’any anterior es van tramitar 30 expedients, amb un valor total de 5.793 euros. En aquest nou exercici s’han su-mat 22 llars més a aquesta mesu-ra que vol incentivar la cessió de pisos per al lloguer social. Els propietaris es compro-meten a posar-los a dispo-sició de la Borsa Municipal d’Habitatge per espai de tres anys.

Codi de Bones Pràctiques Lleida disposa d’un Codi de Bones

Pràctiques per a l’Habitatge, una iniciativa que converteix la Paeria en un dels primers consistoris de l’Estat en impulsar una eina d’aquestes característiques. Neix amb l’ob-jectiu d’informar sobre les polítiques i els procediments en matèria d’habitatge que empra l’Ajuntament de Lleida i que són

pròpies o en col·laboració amb altres admi-nistracions, com per exemple el cens d’ha-bitatges buits, la comissió tècnica d’habi-

tatge, la borsa municipal d’habitatge, els criteris d’adjudicacions, el re-

gistre de sol·licitants de pisos de protecció oficial a Lleida,

el funcionament de la xarxa de mediació per al lloguer social, la mesa de valoració per a l’adjudicació d’habi-

tatges per emergències so-cials, els incentius fiscals i les

bonificacions relatives a lloguer social existents.

També exposa les irregularitats en l’ús dels allotjaments, detalla el règim i el pro-cediment sancionador per habitatges de-socupats i informa dels recursos munici-pals que existeixen per fer front a dificultats en el pagament.

Ferma aposta de la Paeria“El Codi de Bones Pràctiques és un pas

més en la ferma aposta de la Paeria per les polítiques d’habitatge, que se suma a diver-ses iniciatives posades en marxa els darrers mesos com ara el dret de tempteig exercit en pisos provinents d’execucions hipote-càries, les cessions d’immobles d’entitats bancàries per destinar-los a lloguer social, la compra d’alguns d’aquests habitatges, la creació de la comissió municipal d’habitat-ge o les inspeccions fetes per l’Ajuntament de Lleida per corroborar l’existència de pisos buits d’entitats financeres, que per-meten aplicar les taxes corresponents”, va explicar el paer en cap. •••

Lleida disposa d’un

Codi de Bones Pràctiques per a

l’Habitatge, que és pioner a l’Estat

Més informació:Drets de les Persones. Tel. 973 70 03 06 - [email protected]


Publicitat • Març de 2016


Març de 2016 • Turisme

• El guardó a la millor empresa comercial ha estat per a la botiga de moda GoumarPremis de Turisme i de Comerç ‘Ciutat de Lleida’

Els grans triomfadors de la gala celebrada a La Llotja. © H. Sirvent

La gala de lliurament de les

distincions s’ha fet a La Llotja, amb la presència de 300

persones

Els Premis de Turisme i de Comerç “Ciutat de Lleida” es van lliurar a La Llotja de Llei-da en una gala amb l’assistència de més de 300 persones, que va incloure un so-par degustació d’alt nivell gastro-nòmic. Els guardons van rebre 28 candidatures.

El premi al millor comerç de l’any ha estat per a Gou-mar i el guardó al millor ve-nedor de l’any ha recaigut en Vicens Garcia, de la Joieria Tous. En l’apartat del premi a tota una vida dedicada al comerç, els distingits han estat Enric Aresté, de Perfumeries La Primave-ra; Enriqueta Ocaña, de Perruqueria Bis, i Obdúlia Espuña, de Sabateria Espuña. Ri-card Novell, de Pastisseria Canigó, s’ha en-dut la menció especial.

En la modalitat de turisme, l’Associació de la Ruta del Vi de Lleida ha estat guar-donada amb el premi a la iniciativa en

relació a la promoció i/o comercialització del producte turístic. L’empresa Nomon Turisme Cultural s’ha endut el premi a la

innovació i l’emprenedoria turística i el restaurant La Huerta ha es-

tat reconegut amb el premi a la trajectòria personal i

empresarial. Durant el decurs de la gala també s’ha fet el lliurament de premis del Concurs de Joves Cuiners Àngel Mon-cusí, que en aquesta 27a edició han re-caigut en Albert Capdevila, del Palau de Margalef, i en Genís Costa, del restaurant Níam de Tàrrega. •••

17

Agenda Cultural

El pianista José Menor va posar dempeus el públic del Carnegie Hall de Nova York en el recital (foto de Jiyang Chen) que es va celebrar el 24 de març, el mateix dia que es complia el centenari de la desa-parició del compositor lleidatà Enric Granados. El concert d’homenatge va omplir el Weill Recital Hall i els assistents van dedicar una llarga ovació a la in-terpretació que José Menor va oferir de Goyescas, dels valsos poètics i d’altres peces de Granados. En la vetllada es van estrenar també unes improvisaci-ons, obra de Menor sobre El Pelele.

El recital forma part dels actes que coordina la Comissió de l’Any Granados que va constituir l’Ajuntament de Lleida i que reuneix les principals institucions culturals i musicals del país. L’organit-zació del concert a Nova York ha comptat amb el suport de l’Institut Ramon Llull. •••

AGENDAL’ESCORXADOR

Los Titiriteros de Binéfar re-presentaran el 2 i el 3 d’abril (a les 18.00 i a les 12.00 h, respectivament) al Teatre Municipal de l’Escorxador l’obra “El Bandido Cuca-racha”, un espectacle amb música en directe d’instru-ments tradicionals arago-nesos. Els dies 16 i 17 d’abril (a les 20.30 i a les 19.00 h) les Dimitri Ialta posaran en escena l’espectacle “La coro-nació de Barbarella”. •••

LLEIDA CAMINA

Dins del projecte “Lleida Camina”, el dia 3 d’abril tin-drà lloc la Marxa Popular del Segrià, amb tres recor-reguts de 14, 21 i 32 km. El 10 d’abril se celebrarà la Caminada popular “Peus ac-tius” de 9 km. El 17 d’abril es desenvoluparà la Caminada popular “El voluntariat en marxa” de 10 km. •••

MERCAT DE LES IDEES

El 10è Mercat de les Idees se celebrarà el dissabte 9 d’abril, de les 10 a les 21 h, a la plaça de la Catedral (car-rer Major), on s’instal·laran 12 envelats per donar cabu-da a 24 artistes de 16 a 35 anys o col·lectius residents, estudiants o que treballin a la ciutat. Hi haurà parades amb obres fetes a mà de di-ferents modalitats d’art. •••

CONCERT D’HOMENATGE A GRANADOS A NOVA YORK

L’Auditori Municipal Enric Granados acull el diumenge 3 d’abril, a les 19.00 h, el concert de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida titulat “Cordes de pri-mavera”. L’OJC oferirà el neobarroquisme de Respighi, el romanticisme d’Elgar i les visions cinematogràfiques per a cordes que Joan Es-pina ens suggerirà des del violí de diverses bandes sonores de pel·lícules com “Psicosi”, “La llista d’Schindler”, “El violinista a la teula-da” i moltes altres arranjades per ell mateix.

El guitarrista Carlet Trepat farà gaudir el públic, el divendres 8 d’abril, a les 20.30 h, del concert “Granados-Llobet: 100 anys d’un viatge”. Aquest concert fa memòria de la tra-vessia que els dos músics van fer junts rumb a Nova York. És un homenatge a Granados i també un reconeixement a la gran tasca que Miquel Llobet va fer, ara fa també cent anys, en adaptar per primera vegada a la guitarra la música del compositor lleidatà. L’ èxit de les transcripcions de Llobet sobre música de Granados ha convertit aquestes obres en clàssics del repertori de l’instrument.

La soprano Marta Matheu i el pianista Albert Guinovart interpretaran el concert “Poesia i música de la Reinaxença al Noucen-tisme” el divendres 22 d’abril, a les 20.30 h.

‘EL PETIT PIANO’, A L’AUDITORI

La poesia en català fou el principal gènere li-terari de la Renaixença. Amb aquest concert també es comptarà amb el poeta de la mú-sica, Granados, de qui se sentiran diferents cançons interpretades pels reconeguts mú-sics Marta Matheu i Albert Guinovart.

El dissabte 30 d’abril, a les 17.30 h, es viurà l’estrena absoluta d’“El petit piano”, a càrrec de Lleidart Ensemble i el Centre de Titelles de Lleida. Per mitjà de la seva música, recrea-da en viu per tres concertistes i de les mans d’una actriu i un actor, tots dos titellaires, el públic pot endinsar-se en el joc escènic d’uns titelles i d’uns dibuixos animats que evoquen i descriuen, d’una manera amena i divertida, el perfil artístic i humà d’Enric Granados. •••

18La Paeria • Ajuntament de Lleida

Opinió • Març de 2016

José Luis Osorio

Protocol d’actuació contra la transfòbia

El grup municipal de Ciutadans (C’s), en consens amb els altres grups de la corporació, ha aconseguit tirar enda-vant per unanimitat la implantació d’un protocol educatiu contra la transfòbia i l’assetjament escolar per identitat de gènere durant el ple ordinari del mes de febrer.

La iniciativa és fruit dún document que té com a objecte garantir les lliber-

Des de la defensa del lliure desenvolupament de la personalitat i la dignitat, els infants mereixen especial protecció

Cultura i educació són elements essen-cials per tenir unes persones més lliu-res, una societat més justa i una ciutat més pròspera. Amb aquesta convicció, a ERC-Avancem hem traçat com a línia prioritària de treball promoure políti-ques públiques que garanteixin i facili-tin l’accés de la ciutadania a la cultura i a l’educació.

Crear les condicions i els elements ne-cessaris per fer-ho efectiu. I els equipa-ments educatius i culturals en són uns de fonamentals: sense espais ni recur-sos materials adequats, és tot gairebé impossible. Per sort, en tenim, de pú-blics i de privats. Però encara en falten. És el cas de la formació musical.

Lleida té una llarga trajectòria en for-mació musical. Tenim centres de pres-tigi, però cap d’ells d’estudis superiors, per això els nostres estudiants de mú-sica han de marxar si volen avançar en la seua formació musical, amb el Grau Superior de música (equiparable a un grau universitari). Calia esmenar-ho. I en el Ple de la Paeria del proppassat febrer, a proposta nostra, ho vam fer.

Tots els grups municipals vam acordar la creació d’un Conservatori Superior de Música municipal. Gran notícia, perquè eixugava un dèficit. Amb l’afegit que serà el primer conservatori superior pú-blic de Catalunya. Comencem a exercir de capital de la Catalunya interior.

Tenim el lloc: a les instal·lacions on hi ha l’Escola de Música i el Conservatori Professional municipals, adequant uns petits detalls, hi caben també les del Conservatori Superior.

Aquest any s’escau el centenari de la mort i el cent cinquantè aniversari del naixement d’Enric Granados. I també el centenari de creació del Conservatori de grau mitjà. Dos efemèrides impor-tants que calia aprofitar per crear siner-gies a l’entorn de la música. Si les coses van com han d’anar, es podrien inici-ar els estudis superiors el pròxim curs 2017/2018. Vetllarem perquè no quedi, com tantes coses abans, en bones inten-cions.

A Lleida, crearem el primer conservatori superior públic de Catalunya

Carles Vega

tats individuals de tots els alumnes i im-plantar mesures de prevenció i detecció davant possibles casos de discriminació, com també pautes d’intervenció per a l’adequada atenció educativa de l’alum-nat menor d’edat no conforme amb la seva identitat de gènere.

La moció insta la Conselleria d’Edu-cació a desenvolupar una estratègia de prevenció de la violència de gènere als centres educatius i als espais d’oci juve-nils i es farà extensible també en l’àmbit d’actuació municipal dependent de la Regidoria d’Educació: consells escolars, xarxes d’aules, escoles municipals i pro-grames de suport impulsats des de la regidoria.

Per fi, estudis superiors de música

Volem convidar també les AMPA, a les entitats i a tota la ciutadania a fer apor-tacions a lésborrany que inclou la mo-ció d’aquest protocol.

Des de la defensa del lliure desenvo-lupament de la personalitat i la dignitat, els infants mereixen especial protecció.

Com a societat no ens podem per-metre que encara avui dia molts alum-nes reconeguin que són víctimes, per raons d’identitat de gènere, d’agressi-ons físiques o psíquiques o que fins i tot es plantegin canviar de centre.

La manifestació de disconformitat amb el gènere assignat en néixer pot generar en l’infant una situació d’es-pecial vulnerabilitat i és aquí on els professionals de léducació han de do-tar-se déines d’actuació en la resolució dels possibles conflictes que es puguin generar. Per tant és fonamental la co-operació entre institucions i entitats en matèria d’assessorament i suport a l’alumnat, a les famílies i a la comunitat educativa.


Març de 2016 • Opinió

Per una Lleida ben il·luminada

Toni Postius

Han passat quatre mesos des que els regi-dors del Grup Municipal de Convergència i Unió vam engegar la campanya Lleida Fosca per detectar i proposar solucions a les mancances lumíniques als carrers de Lleida. Tanmateix, la il·luminació defi-cient continua sent, encara a hores d’ara, la principal queixa que rebem de veïns i comerciants.

Perquè el cert és que la privatització del servei l’any 2014 no s’ha traduït ni en un es-talvi econòmic per a la butxaca del ciutadà ni en un increment de llum als carrers.

Sent conscients com som que aquest és un problema que preocupa, i molt, als lleidatans, no ens hem quedat de braços plegats. No deixa de ser xocant, però, que hagi de ser l’oposició qui faci la feina que li pertocaria efectuar a l’equip de govern de la Paeria.

És així que, després de gestionar prop de 500 queixes ciutadanes i d’haver de-

La il·luminació deficient dels carrers segueix sent la principal queixa que rebem de veïns i comerciants

tectat 200 punts per sota dels mínims d’intensitat legalment recomanats, vam aconseguir incloure en els pressupostos del 2016 una partida econòmica per re-

forçar la qualitat lumínica de la ciutat, que instem a utilitzar amb caràcter d’urgència. Al mateix temps, hem presentat una pro-posta a l’executiu municipal perquè faci complir el contracte de l’enllumenat de forma estricta amb l’objectiu de garantir una il·luminació adequada que contribu-eixi a una via pública endreçada i segura durant les hores de foscor.

Insistim que els veïns de Lleida mereixen una prestació del servei a l’altura del nivell d’impostos que paguen.

Des del Grup de Convergència i Unió continuarem endavant amb el compro-mís de situar en el centre d’atenció les vostres queixes i preocupacions. Si voleu fer sentir la vostra veu a l’Ajuntament de Lleida, contacteu-nos per mitjà del nostre web www.tonipostius.cat. Treballem per a vosaltres!

L’habitatge és un dret Un total de 52 habitatges de lloguer social es beneficiaran aquest any de la bonificació del 50% del rebut de l’IBI

La ciutat de Lleida disposarà aquest any de 700 habitatges socials muni-cipals que aniran donant cobertura a més de 2.000 persones. Treballem per garantir habitatges de lloguer social a col·lectius especialment vulnerables com ara les persones menors de 35 anys. Aquest seria el cas, majoritària-ment, dels pisos i estudis nous, cedits per una entitat bancària, al barri de la Bordeta, que tenen fins a 40 metres quadrats, moblats i dotats d’aire condi-cionat per un preu mensual màxim de 195 €.

S’ha de dir que l’Ajuntament de Llei-da gestiona aquest conjunt de pisos des de l’Oficina Local d’Habitatge per mitjà de la Xarxa de Mediació per al llo-guer social.

Aquest és el fruit real i constatable de la política d’habitatge municipal que portem a terme des de l’equip de govern de la Paeria i que passa per la necessària reconversió de pisos buits en habitatges socials. Per això, conti-nuem negociant amb totes les entitats

Montse Mínguez

bancàries de la ciutat i, quan cal, obrim expedients que permeten iniciar l’acció sancionadora corresponent.

També són reals els 52 habitatges de lloguer social que aquest any es benefi-ciaran de la bonificació del 50% del rebut de l’IBI i que posen les coses més fàcils als propietaris que destinin pisos al lloguer social durant tres anys per mitjà de la Bor-sa Municipal d’Habitatge.

I encara més, la Paeria impulsa el Codi de Bones Pràctiques per a l’Habi-tatge a Lleida, que ens converteix en pioners i actius en la ferma aposta per les polítiques d’habitatge.

A aquestes polítiques, a més, s’hi su-men iniciatives ja en marxa, com ara

el dret de tempteig exercit en pisos provinents d’execucions hipotecàries, les cessions de pisos d’entitats bancà-ries per destinar-los a lloguer social, la compra d’alguns d’aquests habitatges, la creació de la comissió municipal d’habitatge o les inspeccions dutes a terme per l’Ajuntament per corroborar l’existència de pisos buits d’entitats fi-nanceres, que permeten aplicar les ta-xes corresponents.

20

Opinió • Març de 2016

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Revista “La Paeria”, un conte de color rosa

Societat individualista

Des que tinc ús de memòria he escoltat la dita que “la unió fa la força”, però últi-mament aquesta societat cada vegada aposta més per la comoditat de l’indivi-dualisme, una societat en què les noves tecnologies indueixen a no sortir de casa, a no relacionar-nos entre veïns, ja no co-neixem el veí del davant i cada vegada ens costa més demanar aquests petits favors que antany tant ens ajudaven a es-trènyer llaços en les nostres comunitats.

Aquesta societat individualista ens ar-rossega sense adonar-nos a una solitud aterridora i a un egoisme extrem.

L’ individualisme és antinatural per a la humanitat. Provoca solitud, tristesa, de-pressió... no té futur.

D’aquí la importància de fomentar el món associatiu, i de la responsabilitat que tenim les associacions de veïns per buscar la relació entre les persones; as-sociant-nos trobem noves experiències, diversió, solució a problemes de convi-vència, suport en molts tràmits, activi-tats de tot tipus (culturals, esportives, lúdiques)... En resum, fomentem “vida” als nostres barris i a la nostra ciutat.

A Catalunya l’associacionisme mou mi-lions de persones i forma part de la nos-tra història i idiosincràsia, sent primordial per a la nostra convivència, i la FAVLL ha contribuït enormement en aquest as-pecte.

El nostre desig és que la FAVLL sigui un lloc de trobada en el qual les associaci-ons de veïns assoleixin el suport neces-sari per al seu propi funcionament, on puguem compartir les idees, el material, les capacitats, els coneixements, etc. que tanta falta ens fan en aquests temps tan difícils.

Des de la nova executiva de la FAVLL ens hem proposat fer realitat aquesta dita que he citat al començament del text, dinamitzant aquesta federació, acostant a totes les associacions perquè lluitem junts per aquests interessos co-muns que fan més agradable la convi-vència entre veïns... I d’aquesta manera, junts, podrem assolir els objectius que ens proposem.

L’ individualisme és anti-natural per a la humanitat. Provoca solitud, tristesa, depressió... no té futur

Juan Gallardo

Els 50.000 exemplars de la revista “La Paeria” costen cada mes 7.989 euros a l’erari públic i són un conte de color rosa sobre Lleida, amb la versió de l’equip de govern sobre algunes coses que passen a la ciutat.

El relat hegemònic del PSC només té 2 contrapunts: aquests breus articles dels grups municipals i les engrunes destinades a la “societat civil”, que per a aquest govern es restringeix a la FAVLL i

Paguem 8.000€/mes per aquesta revista i només s’hi veu un color. A Lleida no tot és de color rosa: cal usar tota la paleta cromàtica

un parell de sindicats. Tant de bo el Con-sell Editorial permeti que la comunica-ció es faci al servei de la comunitat i no del senyor Àngel Ros.

Els grups rebem abans de cada nú-mero la llista tancada dels temes que l’equip de govern publicarà, sense veu ni vot sobre què es tractarà i menys en-cara sobre la manera de tractar-ho. Tot s’ho cou l’equip de govern.

Per això sospitem que potser haureu llegit unes pàgines enrere els grans re-sultats de la campanya sobre pobresa energètica: un món rosa on no hi tenen cabuda els diversos casos de talls de subministrament perquè la Paeria no ha fet la feina de signar convenis amb

les subministradores per complir Llei 24/2015.

Potser heu llegit unes pàgines enrere que els lleidatans han gaudit de vora mig milió d’hores gratuïtes per aparcar a la zona blava. Potser ni teniu cotxe, o potser patiu les dificultats de bellugar- vos amb bici per Lleida.

O potser us pregunteu si la manera de millorar la mobilitat és regalar parquí-metre pagat amb diner públic.

Qui sap si fa unes pàgines us ha cridat l’atenció el projecte de recuperació de l’entorn natural i productiu de l’Horta que diu que té l’equip de govern. Al-tres grups estem treballant moltes pro-postes de l’Horta, i la mateixa gent de l’Horta tenen moltes coses a dir. No són dignes de figurar a la revista “La Paeria”?

Si hem de pagar cada mes 8.000 euros per donar informació de la ciutat, potser que no utilitzem només un color. A Llei-da no és tot de color rosa. Millor utilitzar tota la paleta cromàtica.

21

Març de 2016 • Opinió

Ajuntament de Lleida • La Paeria

Una plusvàlua més justa

Joan Vilella

L’impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, més conegut com a plusvàlua, és un tribut directe que grava l’increment del valor que experimenten els terrenys i que és fruit de les transmissions patrimonials. Per determinar aquest impost es té en compte el valor cadastral dels terrenys o de les finques.

La regulació actual penalitza les trans-missions patrimonials, malgrat que no s’hagi produït un increment del valor dels terrenys, i per evitar-ho des del Grup Municipal del Partit Popular hem presentat una proposta a l’Ajuntament de Lleida, aprovada per unanimitat, en la qual es demana al Govern de l’Estat que articuli els mecanismes necessaris perquè la base de l’impost de la plusvà-lua s’estableixi tenint en compte l’incre-ment real del valor dels terrenys.

Aquesta proposta té l’objectiu que no es penalitzin les transmissions en què no es produeixi un increment del valor d’aquests terrenys o finques.

No ens miris, uneix-te! Ja n’hi ha prou de ser còmplices, de minuts de silenci, d’estadístiques buides de contingut i d’anàlisi, de contrareformes maquillades, de viure en gàbies d’or

Tal com sabem que la unió fa la força, sa-bem que la millor ofensiva contra el patri-arcat és la unió i l’organització feminista. No t’espantis, el patriarcat ja s’ha valgut de la unió i l’organització masclista durant segles. Ha establert xarxes de dominació i violència cap a les dones de forma impu-ne (i també a aquelles que no encaixen en l’heteronormativisme i els rols tradicionals), sotmetent-les a una situació de discrimina-ció, desigualtat i precarietat estructurals.

Que la unió funciona ho hem pogut comprovar recentment, amb la suspen-sió de les 160 concentracions masclistes arreu del món (dirigides exclusivament a homes heteros). Sabem que hem de con-tinuar amb la denúncia d’atacs masclistes i retrocessos en drets conquerits legítima-ment. Sabem que la sororitat entre dones i la implicació dels homes compromesos amb l’equitat suma forces i crea xarxes d’un potencial extraordinari, arreu del món.

Per si cal recordar-ho, ser feminista és creure en l’equitat de les persones. Com va dir Angela Davis, “el feminisme és la

Els ciutadans de Lleida estan pagant un impost de plusvàlua escandalós que, en molts casos, no poden assumir

idea radical que sosté que les dones som persones”. En altres paraules, poder fer amb la teva vida i el teu cos el que vulguis, al marge d’estereotips, creences, imposi-cions...

El patriarcat continuarà fent de les se-ves si ens mantenim en silenci: anome-nant-nos bruixes, putes, amargades...; ens continuarà assassinant en l’anonimat; im-pedint-nos desenvolupar-nos plenament a escala professional; obligant-nos a ser mares o impedint-nos ser-ho, i un llarg etc.

Ja n’hi ha prou de ser còmplices, de mi-nuts de silenci, d’estadístiques buides de contingut i d’anàlisi, de contrareformes

[Espai cedit per la Crida per Lleida-CUP al Grup de Dones de Lleida]

maquillades, de viure en gàbies d’or. Un dia nosaltres ens vam unir per transformar la societat actual en una societat on cada persona sigui lliure, ciutadana i autòno-ma. I només amb una revolució feminista ho aconseguirem.

Necessitem la teva veu, la teva empen-ta, la teva solidaritat. Què esperes? Quan t’uneixes per desmantellar-ho juntes?

Contacte: [email protected]

Malgrat l’actualització cadastral duta a terme per l’Ajuntament de Lleida en el decurs dels anys 2015 i 2016, són encara moltes les transmissions patrimonials subjectes a un impost massa elevat i que no correspon a la valoració real dels terrenys.

Per això, la Paeria hauria d’adoptar les mesures correctores necessàries sobre el percentatge anual i el tipus de grava-men per adequar la plusvàlua al valor real dels terrenys o de les finques que siguin objecte de transmissions patri-monials.

Els ciutadans de Lleida, a més de l’Im-post sobre els Béns Immobles (IBI), es-

tan pagant un impost de plusvàlua es-candalós que, en molts casos, no poden assumir.

Com a conseqüència de tot això, és necessari establir uns mecanismes més efectius que determinin l’increment real dels terrenys al moment de la transmis-sió patrimonial per evitar el pagament de tributs excessius i injustos.


Pacte Social per a la Ciutadania • Març de 2016

Prou desigualtats, bretxes i pobresa

Premi Internacional Ciutat de Lleida

L’Ajuntament de Lleida ha convocat la vuitena edició del Premi Internacional Ciutat de Lleida per promoure la projecció internacional de Lleida i la seva àrea d’influència. El guardó reconeix públicament i institucional la trajectòria de perso-nes, entitats de la societat civil, empreses i/o institucions que hagin destacat per la seva aportació, per mitjà del seu treball acadèmic, científic, econòmic, social o cul-tural, a la visibilització, el coneixement o el ressò internacional de la ciutat de Lleida i el seu territori més proper. Les candidatures es poden presentar fins al 28 d’abril de 2016 per tres vies: presencialment a l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana de la Paeria, per correu postal a la mateixa oficina de la Paeria i per via telemàtica, mitjançant el web de la Paeria, accedint a l’apartat “Tràmits-Seu electrònica”. Més informació: www.paeria.cat/preminternacional. •••

Al voltant del 8 de març comen-cen a aflorar dades estadístiques que fan mal com a dona. L’ocupa-ció creix massa tímidament i és de pitjor qualitat, dia rere dia es destrueixen llocs de treball que, a poc a poc, se substitueixen per altres de precaris: sous baixos,

contractes temporals, a temps parcial, amb distribució irregular de la jornada, amb especial im-pacte en la qualitat de vida i la salut de les dones…

No podem més que indig-nar-nos quan veiem que a Cata-

lunya creix la inactivitat de les do-nes respecte a l’any anterior. Però el que veritablement sorprèn és que sovint això passa perquè han d’atendre necessitats de cura, criança i dependència, acti-vitats abans cobertes pel sistema públic, que ara tornen a l’àmbit privat no remunerat i tot el seu pes cau sobre les dones.

També hem de parlar de la do-ble presència, que és la situació en què sobre la mateixa persona recau la necessitat de respon-dre a les demandes del treball domèstic i familiar i del treball remunerat. Segons l’Enquesta de l’ús del temps (estadística de l’Idescat de la qual s’han fet dues edicions, la darrera els anys 2010 i 2011), el temps mitjà diari que una dona dedica a la llar i a la família és de 2 hores i 47 minuts, mentre que els homes hi dedi-quen 1 hora i 10 minuts. Aquest fet ens demostra, un cop més, la manca de coresponsabilitat i la desigualtat.

Partint d’aquesta condició de-sigual, el resultat que obtenim és que a les dones cada cop ens és més difícil ocupar posicions de lideratge i responsabilitat a les empreses, tenim menys temps per guanyar temps, tenim menys ingressos salarials, més impedi-ments per ascendir laboralment. Segons les dades publicades a l’Idescat, l’any 2013, la diferència entre la mitjana salarial anual a Catalunya entre els homes i les

dones, el que anomenem bretxa salarial, era d’un 19,9%, 1 punt per sobre de la mitjana estatal.

Aquesta discriminació salari-al, cada cop més crònica, tindrà unes conseqüències futures de les quals ara no ens adonem, ja que com més baixa sigui la co-tització de les dones, les pensi-ons que percebran i la prestació d’atur també seran més baixes.

Si ens basem en l’Informe del 8 de Març, que un any més ha ela-borat la Secretaria de la Dona de CCOO de Catalunya, es veu clara-ment que la situació de les dones a Catalunya es troba lluny d’un canvi de tendència cap a millor. Pel que fa a Lleida, la taxa d’acti-vitat de les dones està 13 punts per sota de la dels homes, la taxa d’atur femenina continua alta i són, majoritàriament, les dones les titulars de les prestacions so-cials més baixes pel tipus d’ocu-pacions a les quals accedeixen.

Davant d’aquest panorama desolador, CCOO té el compro-mís de continuar incidint en la importància de la negociació col·lectiva per eliminar les discri-minacions i aconseguir millors condicions laborals. Estem fent un gran esforç prioritzant, en les taules de negociació, l’eradicació de la bretxa salarial i combatent la violència masclista, l’assetja-ment sexual i l’assetjament per raó de sexe. Des de CCOO treba-llem cada dia per la igualtat real.

La Paeria Nº273

Documents

Transcript of La Paeria Nº273