La nostra H

2 La nostra H

SU

MARI

SU

MARI

EDITORIAL........................................3 EDUCACIÓ INFANTIL Auxili!!!!!! Foc ................................4 CICLE INICIAL

El foc i l’aire a l’entorn més proper............................................12

Estudi del vent...............................14 Què ens ha interessat del foc..........16

L’aire.............................................18 Poema del foc.................................19

CICLE MITJÀ L’aire i el foc elements de la terra.............................................20 La força dels aerogeneradors..........22 Fem d’astronoms...........................23 Òndia com crema!.........................25

CICLE SUPERIOR Projecte aire..................................32 Estudi meteorològic........................34 L’energia eòlica..............................36 Estudi de la llum i el foc.................42

Aquesta revista ha estat possible gràcies a la col·laboració de tots els alumnes,

mestres i AMPA del CEIP Manuel Ortiz i Castelló . La podeu veure editada en

color a la web de l’escola: http://www.xtec.cat/ceip-orca/

Juneda, Sant Jordi 2010

3 La nostra H

ED

ITO

RIA

LED

ITO

RIA

L

A la nostra escola treballem anualment la sensibilització i respecte pel medi ambient.

Aquest curs 09/10, coincidint amb l’Any Internacional de l’Astronomia, i acabant amb

els quatre elements terra, aigua, aire i foc, hem fet un conjunt d’actuacions, des de

totes les àrees i a totes les etapes, per conscienciar l’alumnat sobre la importància de

tenir cura de la nostra Terra. Tanmateix es donen un seguit d’eines per tal d’adquirir

uns hàbits saludables envers el nostre entorn.

En un món tant canviant, obert, divers, com l’actual, creiem que hem de formar als in-

fants en la reflexió, la investigació, l’auto aprenentatge, la pràctica de treball en equip

i la interdisciplinarietat com a base de la comprensió d’una realitat complexa. Hem d’-

ajudar-los a formular-se preguntes, a buscar respostes coherents, a processar-les i

saber-les comunicar i transmetre de forma adequada. La nostra proposta es defineix

rotundament per la defensa i potenciació de l’esperit investigador que tenen tots els

infants en major o menor grau. Els mestres, han d’acompanyar, servir de guia, de su-

port, d’orientadors d’aquest procés.

En aquests projectes intentem desenvolupar les diferents competències:

Competència comunicativa lingüística i audiovisual

Transferir el que ha après en altres situacions. Cercar, triar i processar la informació

provinent de tot tipus de mitjans, convencionals o digitals.

Competència artística i cultural

Expressar-se mitjançant codis artístics.

Tractament de la informació i competència digital

Utilització de les tecnologies de la informació per cercar informació i seleccionar-la,

registrar-la i processar-la.

Competència matemàtica

Comprendre, utilitzar i relacionar: els números, les seves operacions bàsiques, els sím-

bols i les formes d’expressió i raonament matemàtic; per entendre i resoldre proble-

mes i situacions relacionades amb la vida quotidiana,

Competència d’aprendre a aprendre

Tenir consciència i regulació conscient de les capacitats que

entren en joc en l’aprenentatge: l’atenció, la concentració, la me-

mòria, la comprensió, l’expressió lingüística.

Fomentar el pensament creatiu, la curiositat de plantejar-se pre-

guntes, identificar i plantejar la diversitat de respostes possi-

bles.

Competència d’autonomia i iniciativa personal

Ser capaç d’imaginar, d’emprendre, desenvolupar i avaluar accions

o petits projectes - individuals o col·lectius- amb creativitat, con-

fiança, responsabilitat i sentit crític.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Aplicació de conceptes científics i tècnics, teories científi-

ques bàsiques:

L’ús responsable dels recursos naturals. La cura del medi ambient.

4 La nostra H

ED

UCACIÓ

IN

FAN

TIL

ED

UCACIÓ

IN

FAN

TIL

Auxili!!!!!! Foc!

Al parvulari hem centrat el tema del foc amb un projecte de la tasca dels

bombers.

5 La nostra H

ED

UCACIÓ

IN

FAN

TIL

ED

UCACIÓ

IN

FAN

TIL

Auxili !!!!!! Foc!

El que primer ens hem plantejat és : Què en sabem dels bombers? I han sortit

idees força curioses.

Els bombers tenen una sirena que fa “ nino nino...”

Porten disfresses.

Que apaguen el foc.

Quan es crema fan servir la mànega que fa “shhhhhh”.

Salven els gats.

Tenen una escala llarga per pujar a les teulades i apa-

gar el foc.

Porten emissores per parlar.

Els bombers ajuden en els accidents.

Tots plegats ens hem adonat que en sabem moltes coses,

però estem molt encuriosits i en volem saber més!

Per això hem decidit de buscar més informació. I on la po-

dríem trobar...? ( mirar llibres, material portat a classe, re-

cerca a internet, joguines...)

6 La nostra H

ED

UCACIÓ

IN

FAN

TIL

ED

UCACIÓ

IN

FAN

TIL

Auxili!!!!!! Foc!

I que més motivador que ens vingués a veure un bomber a l’ escola i ens aclarís

tots els dubtes que teníem.

Vam aprofitar que tenim 2 alumnes a Infantil que els seus pares són bombers.

Quan vam saber que vindrien a veuren’s entre tots vam fer un llistat de pregun-

tes.

A més de resoldre les preguntes que els hi vam fer, ens van ensenyar les eines i

el vestuari que utilitzen en cada cas. També ens van donar molts bons consells

per tal de que tinguem cura amb el foc.

7 La nostra H

ED

UCACIÓ

IN

FAN

TIL

ED

UCACIÓ

IN

FAN

TIL

Auxili!!!!!! Foc!

8 La nostra H

ED

UCACIÓ

IN

FAN

TIL

ED

UCACIÓ

IN

FAN

TIL

Auxili!!!!!! Foc!

Treballant aquest projecte va arribar el carnaval i com no.....ens vam disfressar

de bombers.

9 La nostra H

ED

UCACIÓ

IN

FAN

TIL

ED

UCACIÓ

IN

FAN

TIL

Auxili!!!!!! Foc!

10 La nostra H

ED

UCACIÓ

IN

FAN

TIL

ED

UCACIÓ

IN

FAN

TIL

Auxili!!!!!! Foc!

Dia a dia hem anat aprenent tot el relacionat amb l’ ofici del bomber, i tot

això queda reflectit en el projecte que cada infant es va emportar a casa.

I per acabar

el parc de bombers

vam anar a visitar!!

11 La nostra H

Auxili!!!!!! Foc!

ED

UCACIÓ

IN

FAN

TIL

ED

UCACIÓ

IN

FAN

TIL

12 La nostra H

CIC

LE I

NIC

IAL

CIC

LE I

NIC

IAL

El foc i l’aire a l’entorn més proper

Aquest any, amb el foc i l’aire tanquem un cicle de tres anys que ha tractat els

quatre elements: terra, foc, aire i aigua.

L’escola ha format part d’ un Projecte Comènius amb 7 països més , compartint

activitats i experiències molt variades.

Com sempre l’escola col·labora i

participa dels coneixements que

ens ofereix el CdA les Obagues.

Del foc hem après com fer pa,

de l’aire la particularitat del vol

de les abelles i la producció de la

mel .

13 La nostra H

CIC

LE I

NIC

IAL

CIC

LE I

NIC

IAL

També hem estudiat els dife-

rents molins, i allí vam estudi-

ar in situ com amb un molí

multipala pugem aigua de l’est-

trat subterrani

A més vam veure com influeix el foc en el tractament dels aliments: conser-

vació en els frigorífics, ebullició per eliminar microorganismes i el sucre i el

foc (fer crema cremada).

El foc i l’aire a l’entorn més proper

14 La nostra H

Estudi del vent CIC

LE I

NIC

IAL

CIC

LE I

NIC

IAL

Amb la Rosa dels vents aprenem els vents del nostre país i els punts cardinals.

També hem estudiat la direcció dels vent amb els penells

típics de tot arreu.

Les mànegues i anemòmetres ens han permès mesurar la

intensitat del vent.

Dels molins hem tractat els tipus i les utilitats. Amb els

multipala pugem aigua, amb els de torre molem el gra i

amb els aerogeneradors produïm electricitat i parlem de

sostenibilitat.

Els molins són màquines destinades a moldre gra, bombejar aigua dels pous i

a produir energia, a partir de l´acció del vent.

Ela aerogeneradors són els molins de vent del nostre temps.

Molí multipala Molí de torre Aerogenerador

15 La nostra H

CIC

LE I

NIC

IAL

CIC

LE I

NIC

IAL

Tot això ho tractem de manera pràctica al laboratori de l'escola. Inflem glo-

bus, impulsem objectes amb el buf, aprenem que els espais buits estan plens

d'aire...

Impulsem objectes amb: buf,vent...

Veiem com s’escapa l’aire, l’aire ocupa espai.

Estudi del vent

16 La nostra H

CIC

LE I

NIC

IAL

CIC

LE I

NIC

IAL

Què ens ha interessat del foc?

A partir dels interessos i coneixements dels alumnes hem tractat

tot allò què volen saber:

L’aparició del foc.

L’evolució de l’home i el que ha significat el foc en la seva vida.

Els oficis relacionats amb el foc.

Les festes i el foc.

AAA

BBB

AAA

NNN

SSS

AAA

RRR

aaa

17 La nostra H

CIC

LE I

NIC

IAL

CIC

LE I

NIC

IAL

La sortida del segon trimestre al parc de bombers de Lleida ha estat molt mo-

tivadora pels nens i nenes. El fet de poder veure els vehicles, pujar-hi, veure

com els utilitzen, visitar tot el parc de bombers i escoltar les seves explicaci-

ons han despertat la seva curiositat.

Què ens ha interessat del foc?

18 La nostra H

CIC

LE I

NIC

IAL

CIC

LE I

NIC

IAL

L’aire

Fins i tot a l'escola s'enlairen dos grans estels en mig de molinets i altres es-

tels petits fabricats per tots els nens que enlairen desitjos i emocions que han

anat sorgint i revifant durant tot el curs.

19 La nostra H

CIC

LE I

NIC

IAL

CIC

LE I

NIC

IAL

Poema del foc

Bressol dels homínids,

flama a l’espelma,

incendi al bosc,

caliu a la llar.

El regales, mai s’acaba.

Si el comparteixes, creix.

Il·lumina,

cou i cuina,

crema llenya,

torra el pa.

De nit, al camp,

fa Kumbayà.

Sant Joan, costellada,

calçotada, castanyada:

foguera obligada.

Colors en dansa;

si el vent s’hi atansa

aviva el ball.

Si el vent rugeix,

el destrueix.

20 La nostra H

CIC

LE M

ITJÀ

CIC

LE M

ITJÀ

L’aire i el foc : elements de la terra

L’aire i el foc són els elements que complementen el projecte ja iniciat sobre

“els quatre elements: aigua, terra, aire i foc”.

Per treballar l’aire i el foc de manera interdisciplinar, s’han programat i realit-

zat activitats des de les diferents àrees curriculars; coneixement del medi,

matemàtiques, educació artística, llengua, anglès...

21 La nostra H

CIC

LE M

ITJÀ

CIC

LE M

ITJÀ

L’aire i el foc : elements de la terra

Els alumnes de cicle mitjà hem conegut la importància del vent i de l’aprofi-

tament de la seva força , així com la problemàtica i dificultats que pot provocar

-ne tant l’excés com la manca.

Depèn de com bufa el vent... I depèn d’on bufa...els vents no bufen de la matei-xa manera ni produeixen els mateixos efectes.

El vent, una font d’energia mil·lenària. Els molins / aerogeneradors transformen la força del vent en electricitat.

Si el vent bufa fort... Estem de sort! Aprofitarem la seva força perquè el vent esdevé electricitat.

L’aire comença a moure’s per l’efecte del Sol. El Sol és el motor dels vents. I... El penell assenyala des de quin punt cardinal bufa.

22 La nostra H

CIC

LE M

ITJÀ

CIC

LE M

ITJÀ

La força dels aerogeneradors

TORRE: Alçada: 80 m. Material:acer Pes: 120 tones

GÒNDOLA Llargada: 12,5 M. Alçada: 5,4 m. Pes: 65 tones

Per tal de conèixer in situ la magnitud de les dades d’un aerogenerador vam

visitar el parc eòlic de Vilobí a Tarrès-Fulleda.

PALES: Llargada: 37,4 m. Material: fibra de vidre Pes: 6,8 tones

23 La nostra H

CIC

LE M

ITJÀ

CIC

LE M

ITJÀ

Fem d’astronoms

A l’estació meteorològica de La

Panadella hem vist dues coses,

força impressionants: un ob-

servatori altíssim amb una cú-

pula, al que s’accedeix per una

escala metàl·lica i on hem visio-

nat un vídeo de les activitats

que allí realitzen.

L’altre punt important és un petit parc on hi tenen instal·lats diferents aparells

per la mesura del temps atmosfèric.

24 La nostra H

CIC

LE M

ITJÀ

CIC

LE M

ITJÀ

L’observatori Fabra de Barcelona és un edifici magnífic. Ens han rebut amb mol-

ta amabilitat en una sala que semblava un escaquer, on hi havia una taula amb

cadires de fusta molt grosses. L’edifici allotja un observatori amb un telescopi

que es desplaça mecànicament dins d’una sala circular que també té un sostre

en forma de cúpula i que es pot obrir. També hem tingut temps de visitar el mu-

seu que hi ha a les instal·lacions, on hem pogut veure antics instruments per l’-

observació del temps.

Fem d’astronoms

25 La nostra H

CIC

LE M

ITJÀ

CIC

LE M

ITJÀ

Òndia com crema!

é

é’

’

’

’ é

à

’

’

: ’

’ é

à

26 La nostra H

CIC

LE M

ITJÀ

CIC

LE M

ITJÀ

El foc element destructor: incendis, bombers...

A Montblanc , hem anat al parc dels bombers. Ens han ensenyat el seu local on

hem vist les instal·lacions on dormen, mengen, la sala de control i dos vídeos

sobre el foc i la seguretat.

Òndia com crema!

Ah ! i també hem pujat al camió i ruixat amb la mànega un camp del costat.

27 La nostra H

CIC

LE

CIC

LE

El foc, element beneficiós: treball artesanal, Creatiu... A Vimbodí hem anat a veure un mestre artesà del vidre. Al local, hi havia un

forn on fonia el vidre i llavors amb un ferro llarg en treia un bocí, el bufava i

tot tombant-lo repenjat en una cadira-banc, li anava donant forma.

Òndia com crema!

A la part de

dalt hi havia un

museu del vi-

dre .Ah! i tam-

bé tenen boti-

ga.

28 La nostra H

CIC

LE M

ITJÀ

CIC

LE M

ITJÀ

Visita dels diables, els rojos de junda Ens ha visitat la Mònica que forma part del grup de diables

dels Rojos de Junda. Molt amable ens ha portat vestits de

diferents temporades i eines que fan servir per portar i pe-

tar els petards. També ens ha advertit de que cal anar amb

molt de compte però ella, fent de diable s’ho passa molt bé.

Òndia com crema!

29 La nostra H

CIC

LE M

ITJÀ

CIC

LE M

ITJÀ

Òndia com crema!

30 La nostra H

CIC

LE M

ITJÀ

CIC

LE M

ITJÀ

Òndia com crema!

Si davant el foc no et vols cre-mar amb molt de compte hauràs

d’anar.

Si la natura vols disfrutar , molt bé l’hauràs de cuidar.

Si les plantes no vols cremar, al bosc mai amb foc has de jugar.

Si no vols intoxi-car amb el foc, el fum has de vigilar.

Si el bosc no vols incendiar, molt hauràs de reciclar. El foc és benefi-

ciós i també perillós.

31 La nostra H

CIC

LE M

ITJÀ

CIC

LE M

ITJÀ

Òndia com crema!

Si amb el foc no et vols cremar hauràs de vigi-lar.

El foc ens pot intoxicar i també cremar.

Si el foc vols apagar, als bom-bers has de trucar.

Els bombers el foc han d’apagar perquè ens pot matar.

El foc ens pot ajudar però també contami-nar.

Si la natura vols respectar, el foc hauràs d’apagar.

32 La nostra H

CIC

LE S

UPERIO

RCIC

LE S

UPERIO

R

Projecte aire

Dins el projecte “aire” els alumnes de 5è hem fet un estudi dels planetes dels

Sistema Solar. Hem recollit les informacions més rellevants en una taula i hem

buscat fotos de tots els planetes. També n'hem fet una presentació de diaposi-

tives, aquí però, per raons d'espai, només us ensenyem les dades que hem tro-

bat.

Planeta

Dis-

tància

al sol

(milion

s km)

Dià-

metre

(km)

Sa-

tèl.l

its

Mov.

rota-

ció

Mov.

translació Informacions diverses

Mercuri 58 4.878 0 59 di-es

88 dies És el planeta més proper al Sol

Venus 108 12.100 0 244 dies

225 dies La temperatura arriba als 450 ºC

La Terra 150 12.756 1 24 di-es

365 dies Un 70% de la superfície està co-berta d'aigua

Mart 228 6.786 2 1 dia 687 dies Abans hi havia aigua i, potser,

vida

Júpiter 778 142.984

> 60 10 ho-res

12 anys És el planeta més gran del Siste-ma Solar

Saturn 1424 120.536

> 30 10 ho-res

29 anys El diàmetre dels anells és de 270.000 km

Urà 2.867 51.108 > 25 18 ho-res

84 anys També té anells, però són poc visibles

Neptú 4.488 49.538 13 16 ho-res

164 anys Hi ha ventades de 20.000 km/h

Plutó 5.910 2.350 1 6 dies 248 anys Actualment no es considera un

planeta

33 La nostra H

Els

planetes

Mercuri

Saturn Venus

Urà Terra

Neptú Mart

Plutó Jupiter

CIC

LE S

UPERIO

RCIC

LE S

UPERIO

R

Projecte aire

34 La nostra H

CIC

LE S

UPERIO

RCIC

LE S

UPERIO

R

Estudi meteorològic

Els alumnes de 5è fem un segui-

ment de les temperatures i les pre-

cipitacions que hi han hagut a Ju-

neda durant tot el curs .Agafem les

dades de l'estació meteorològica

automàtica, que consultem al Ser-

vei Meteorològic de Catalunya,

www.meteo.cat/.

Aquí us presentem les dades cor-

responents al mes de desembre.

Hem fet un gràfic amb les precipi-

tacions, un amb la temperatura mà-

xima i mínima i, per acabar, un cli-

mograma.

35 La nostra H

CIC

LE S

UPERIO

RCIC

LE S

UPERIO

R

Estudi meteorològic

36 La nostra H

L’energia eòlica CIC

LE S

UPERIO

RCIC

LE S

UPERIO

R

Una de les activitats que hem fet e4ls alumnes de 6è, relacionades amb el pro-

jecte, ha estat l’estudi de l’energia eòlica.

Ho vam treballar per projectes, vam esbrinar què sabíem, que volíem saber i

què hem après.

Les preguntes que vam fer els alumnes van ser les següents.

Per veure si teníem en compte tots els aspectes vam completar aquest esque-

ma:

37 La nostra H

CIC

LE S

UPERIO

RCIC

LE S

UPERIO

R

L’energia eòlica

COM FUNCIONA EL CAMP EÒLIC?

TEMPS

A quina velocitat pot anar el vent?

El vent pot anar entre 200 i 300 km/h.

En quin any es va inventar el molí eòlic?

El primer molí eòlic va ser inventat per Herón (c.20-

62 d. C.) servia per omplir les manxes d'un òrgan.

En un any, quanta energia podem obtenir dels

molins?

Pel que fa Catalunya, compta amb una potència ins-

tal·lada de 60 MW (l’any 2000) que suposa una pro-

ducció de 153.000 MW/anys, energia suficient per

al subministrament elèctric de 51.000 famílies.

Què passa amb els generadors quan plou? I quan

neva?

Es poden fer malbé les aspes i no produiria tanta

electricitat.

Cada quan s'han de canviar les aspes?

Entre 20 i 25 anys, no és concret, només es canvien

quan es fan malbé.

CANVI/CONTINUITAT

Quantes vegades gira un molí al dia?

Depèn de la densitat del vent si bufa normal farà més energia que no pas amb el

vent que bufa més fort perquè hi poden haver avaries i accidents, normalment

gira 27.360 revolucions per dia.

A quina velocitat poden arribar els molins de vent?

Necessiten una velocitat del vent mínima de 0 a 10 km/h per engegar, entre els

15 i els 25 els aerogeneradors funcionen amb el màxim rendiment i quan es pot

produir més electricitat i el vent superior a 30 m/s els aerogeneradors s'atu-

ren per no causar danys.

Com es transforma l’energia eòlica en elèctrica?

A través del vent que fa moure l'aerogenerador. L'aerogenerador converteix

l'energia mecànica produïda pel moviment de les pales del rotor que produeix un

camp magnètic en energia elèctrica.

Com funciona un generador?

Transforma l'energia mecànica en energia elèctrica, per l'acció d'un

camp magnètic.

38 La nostra H

CIC

LE S

UPERIO

RCIC

LE S

UPERIO

R

L’energia eòlica

ESTRUCTURA

Quina alçada pot tenir un molí?

El molí més potent instal·lat a Catalunya i el més gran d’Espanya. Té 153

metres d'alçada i una potència de 3 MW i està ubicat al parc eòlic de la

Collada (el Perelló) des del juliol de 2008.

On es guarda l’electricitat produïda?

Tota l'energia elèctrica produïda en els aerogeneradors és transportada fins al

centre de control. Aquí es concentra l'energia elèctrica produïda i es dirigeix al

transformador.

Quina funció fa l’aerogenerador?

Generar energia a partir del vent. El vent passa sobre les aspes de l'aerogene-

rador i provoca una força giratòria, les pales fan rodar un eix que hi ha dins la

gòndola, que entra en una caixa de canvis. La caixa de canvis incrementa la velo-

citat de rotació de l'eix provinent del rotor i impulsa el generador que utilitza

camps magnètics per convertir l'energia rotacional en energia elèctrica.

Quins mecanismes són essencials per

produir energia?

Aspes , el generador, el multiplicador,

l’aerogenerador, la torre i la gòndola.

Caixa d'engranatges o multiplicadors:

Encarregats de canviar la freqüència

de gir de l'eix a una altra menor o ma-

jor segons depengui el cas per lliurar-li

al generador una freqüència apropiada

per a que aquest funcioni.

Generador: És on el moviment mecànic

del rotor es transforma en energia

elèctrica.

A més d'aquests components bàsics es

requereixen altres components per al

funcionament eficient i correcte de

l'aerogenerador en base a la qualitat

de servei de l’energia elèctrica, algun

d'ells són:

Alumnes de cs anotant les dades

del parc.

39 La nostra H

CIC

LE S

UPERIO

RCIC

LE S

UPERIO

R

L’energia eòlica

Com és un generador per dins?

Té pales, eix de baixa velocitat, torre, generador de corrent, unitat de refrige-

ració, controlador electrònic, anemòmetre i veleta, gòndola, eix d'alta velocitat,

multiplicador, boixa .

INTERRELACIÓ

Quants molins de vent necessitarem per abastir tot Catalunya?

Catalunya consumeix 8.000 MW i cada generador dona 0,66 MW ,és a dir que

es necessiten 12.121 aerogeneradors.

L’energia eòlica afecta la natura?

Al començament de la seva instal·lació les zones seleccionades van coincidir amb

les rutes de les aus migratòries, o zones on les aus aprofitaven vents de ves-

sant, el que fa que entrin en conflicte els aerogeneradors amb aus, com els vol-

tors i els ratpenats.

En la construcció de parcs eòlics, també afecta la fauna, sobretot els ocells.

Cada any, es moren 5.000 ocells per culpa d'aquests parcs eòlics. També per la

contaminació visual i la tala d’arbres per construir-los.

Controlador electrònic: Permet el control de la correcta orientació de les pa-

les del rotor, també en cas de qualsevol contingència com sobreescalfament

de l'aerogenerador l'atura.

Unitat de refrigeració: Encarregada de mantenir el generador a una tempe-

ratura prudent.

Anemòmetre i la Veleta: La seva funció és calcular la velocitat i la direcció

del vent respectivament.

Estan connectades al controlador electrònic que processa aquests senyals

adequadament.

40 La nostra H

CIC

LE S

UPERIO

RCIC

LE S

UPERIO

R

L’energia eòlica ESPAI

Quants parcs eòlics hi ha a Catalunya?

Actualment, a Catalunya hi ha 17 parcs eòlics en funcionament que es distribu-

eixen en les demarcacions de Barcelona, Lleida i Tarragona. A més, hi ha 52

parcs eòlics amb autorització administrativa concedida, amb una potència ins-

tal·lada de 1.533,85 MW.

Quina quantitat de molins hi pot haver en un terreny?

Depèn de l’orografia del terreny i de la grandària del molí.

Quina quantitat de molins eòlics hi ha a Espanya?

Hi ha 25.366 molins eòlics, i els MW produïts a Espanya són 16.740 MW aproxi-

madament.

MEDI: INTERN/EXTERN

Quina velocitat d'aire poden arribar agafar?

Els molins més eficients poden arrencar amb una velocitat del vent de 4,8 Km/h

i tenen la característica de no poder augmentar la seva velocitat de rotació a

l’arribar a una velocitat determinada, al voltant de 28Km/h.

Quantes voltes han de fer les aspes per un kW d'energia?

L’ aerogenerador gira a 43 rpm, multiplicat per 60 minuts que té una hora dóna

el resultat de 2.580 voltes.

41 La nostra H

CIC

LE S

UPERIO

RCIC

LE S

UPERIO

R

L’energia eòlica

COMPLEMENTARIETAT

Quina quantitat d'electricitat es pot arribar a produir

en un molí?

Els més usuals avui en dia són: el de 0,66 MW i el de 1,5 MW.

Que passaria si un molí de vent es descontrolés?

El molí s'aturaria i no produiria electricitat.

42 La nostra H

CIC

LE S

UPERIO

RCIC

LE S

UPERIO

R

Estudi de la llum i el foc

43 La nostra H

CIC

LE S

UPERIO

RCIC

LE S

UPERIO

R

Estudi de la llum i el foc

44 La nostra H