LA MORALKANTIANA

ÍNDEX

Raó pura teòrica i raó pura pràctica Crítica a les ètiques materials El deure Formulacions del imperatiu categòric Postulats de la raó pura- Llibertat- Immortalitat de l’ànima- Déu

Raó pura teòrica i raó pura pràctica

Són dues aplicacions d’una mateixa raó, no designen raons diferents.

Raó pura teòrica: Objectes de coneixement

Raó pura pràctica: Fonaments de determinació de la voluntat

Què puc saber?

Què he de fer?

Crítica a les ètiques materialsÈTIQUES MATERIALS ÈTICA FORMAL (KANT)

El seu contingut es basa en l’experiència (a posteriori)

Es basa en la formulació de imperatius universals (a

priori)

Imperatius hipotètics:Si vols fer B, fes A

Imperatiu categòric:Fes A

Ètica heterònoma Ètica autònoma

EL DEURE

Ètica universal i racional FORMAL No ens diu què hem de fer (fi), sinó com hem

d’actuar. Un home que actua moralment actua per

DEURE

Màximes: Són les normes que determinen la conducta de cada subjecte

Necessitat de respectar l’acció per llei

“Obra de tal manera que puguis voler que la màxima que regeix la teva conducta hagi de poder convertir-se en llei universal”.

“Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com la de qualsevol altre, sempre com un fi i mai merament com un mitjà.

Formulacions de l’imperatiu categòric

Postulats de la raó pura

En KrV nega la impossibilitat de conèixer objectivament els temes metafísics.

LLIBERTAT

ÀNIMADÉU

Postulat: Proposició no demostrable, però que és suposada necessàriament com a condició moral.

LLIBERTAT: Apareix a partir de l’exigència moral d’obrar respecte al deure.

IMMORTALITAT DE L’ÀNIMA: Hem de ser il·limitats per tal d’aspirar a la virtut, tal com ordena la nostra raó.

DÉU: Ha d’existir per tal d’unir els camps de “l’ésser” i “l’haver d’ésser.